Poques vegades apareix en els titulars la seva figura encara que són personatges fonamentals al món del futbol. Parlar dels responsables del material dels clubs és parlar de protagonistes indispensables a l’hora de confeccionar un equip encara que també són els grans oblidats. És el cas de Miquel Angel Carrete Tosca.

Va signar en el 2024 pel Badalona Futur després de passar pel Santboià (5 temporades) i Prat (14 mesos). En l’actualitat treballa al Viladecans, però fins a arribar allí ha estat i és un suplici.

Divendres 19 informàvem sobre la situació del tècnic Carles Raventós. Avui toca Miki Carrete. Una altra víctima de l’empresari Sedrak Petrosyan.

EL PATIMENT AMB EL BADALONA FUTUR

“Vaig apostar per ser professional com encarregat de material i ho vaig fer amb tota la il·lusió del món al Badalona Futur, però després va ser una altra cosa diferent del que vaig pensar”, comenta a manera de presentació aquest treballador del futbol. Molt aviat “em vaig adonar del que hi havia perquè anava a treballar, no hi havia material i la logística era molt dolenta”, A més, recordem, el pelegrinatge per “Sant Feliu, Viladecans, Horta… fins a aterrar a Premià”.

La situació era tan caòtica que “molts dies em duia roba a rentar prop de casa meva perquè així poguessin tenir-la seca l’endemà”.

“NOSALTRES NO SOM ELS CULPABLES”

Miki no entén que ara “uns i altres es treguin la responsabilitat”, ja que l’única cosa “clara és que nosaltres no som els culpables”.

Les condicions de treball es van anar agreujant: “Vaig entrar el 24 d’agost i, després de dos mesos, ja no vaig cobrar més. Jo visc a 100 Km de Premià, 200 anada i tornada, i vaig haver de prendre una decisió al desembre. Vaig aguantar pels jugadors i perquè creia en ells, però tampoc pels tècnics de València perquè pensaven que jo era el seu esclau”.

“PER ALS TÈCNICS ERA EL SEU ESCLAU”

Després de deixar el club el 5 de desembre del 2024 –“era una desesperació”-, va interposar una demanda judicial i el 18 de març del 25 van tenir l’acte de conciliació. “Allí va aparèixer l’advocat al costat del director general del club del Sr Petrosyan i arribem a un acord. Record que els vaig dir als meus advocats que volia girar full d’aquest mal somni i no sofrir més malsons ni problemes de salut”, afegeix. No obstant això, i, encara que “tenien 5 dies per a pagar, no ho van fer, ni els van trobar res per a embargar”.

Durant el mes d’agost “vaig contactar amb la RFEF i els vaig informar de la situació. El 14 em van informar que Petrosyan m’havia fet una transferència a favor meu. Però, avui dia, no ha arribat al meu compte. Dedueixo que és falsa encara que el va presentar un justificant a l’Espanyola. És clar que ens ha estafat als dos”.

“EM VA DIR QUE EL CULPABLE DE TOT ERA FREIXA”

Miki Carrete va tenir oportunitat de parlar cara a cara amb l’empresari armeni. “M’ho vaig trobar al camp del Cornellà i vaig anar a veure-li a la llotja. Es va justificar dient que la culpa de tot la tenia Toni Freixa, que els havia deixat un ‘pufo’ i altres coses”, destaca. Per cert: Curioses declaracions de l’empresari a Mundo Deportivo on afirmava que ell ho havia pagat tot

No obstant això, aquest missatge era molt feble, ja que “em va dir que ni coneixia al meu company Carles Raventós: aquí demostra que, cada vegada que parla, menteix. És més, em va donar una targeta per a buscar una solució i, quan ho vaig fer, ni va contestar. Igual està reunit encara”.

Només va trobar resposta “via waschap, però per a res”. Això significa que ara “estic valorant presentar una nova demanda per estafa i per haver usat les meves dades personals de manera fraudulenta”.

“LA FCF MAI M’HA DONAT UNA SOLUCIÓ”

La realitat que envolta Carrete, Raventós i molts més es resumeix en aquesta nova resposta. “Per desgràcia, el futbol només defensa als futbolistes perquè està AFE. En el nostre cas cal anar a la justícia ordinària”. Miki ha pogut “parlar amb la FCF i amb el Sr Garrido, però mai m’ha donat una solució, només preguntava i preguntava per a tenir informació”.

Això significa que haurà d’esperar a cobrar “a través del Fons de Garantia salarial i la gent que no tenia contracte (que hi ha companys) no veuran ni un euro. Mai se’ns pagarà el nostre patiment mentre que ‘La Fúria de la Mar’ obrirà més negocis que després no funcionaran.”.

La solució podria passar perquè “RFEF i FCF vetessin a aquests clubs i no els deixessin ni existir. Molt aviat s’haurien d’adonar dels qui són quan veus que un armeni-català ve a comprar un club de Segona RFEF que té més de dos milions de deute”.

Miki Carrete espera novetats i no vol desesperar encara que és un cas més dels que viu aquest futbol on viuen personatges lamentables.

The post “Mai se’ns pagarà pel nostre patiment” (2) appeared first on FutbolCatalunya.com.