Miguel López, director esportiu del Santboià, parla clar i alt, com sempre. Obert a qualsevol situació, la qual cosa no entén és la irrupció de la Kings League en el futbol català

El director esportiu del Santboià, Miguel López, és un dels pocs que ha parlat clar sobre la irrupció de la Kings League en el futbol català. La seva vehemència no pot servir perquè se li critiqui encara que ho ha sofert en primera persona. Aquesta és la seva història.

“Nosaltres ho vivim amb Adri Biboum, Marc Pelaz, Marcos Guerrero i el preparador físic de l’equip, Mario Reyes ,per gener”, comenta.

És més, “al desembre em va arribar que hi havia una sèrie de jugadors que estaven fent proves per a entrar en la Kings League, que jo no sabia ni el que era, i vam dir que molt bé”. Clar que al gener d’aquest 2023 “ens diuen que els han convocat, però els xavals no ens comenten gens només a l’entrenador li van dir alguna cosa. Jo els vaig agafar i els vaig cridar a l’ordre.

“SI TU TENS UN COMPROMÍS, EL COMPLEIXES”

El diàleg va ser curiós. “Els vaig preguntar si era normal que es vinculessin per a jugar un altre campionat amb un altre equip i van reconèixer que no estava ben fet. A més els vaig preguntar per la prioritat que donaven i em van contestar”, afegeix.

La contestació va ser molt clara perquè “Reyes va ser el primer que va dir que prioritzava la Kings League i, si haig de deixar això, ho deixo. Perfecte”. Després els va tocar als futbolistes: “Biboum va dir que jugava poc i que la Kings League era important igual que Pelaz i se’n van anar mentre que Marcos ho ha combinat. Les coses van ser ben fetes, no com fan els ‘mediàtics’ que surten i fan el que els surt d’allí.”

UBÓN, FITXATGE CURIÓS

Qui mereix esment a part és l’hospitalenc Cristian Ubón, fins fa poc jugador del Sants, i a qui Miguel López ‘coneix’ molt bé. “El juny passat el vam vincular federativament encara que sense tramitar fitxa, però un mes després li diu a l’entrenador que no estarà”, destaca “i fins i tot se li va oferir un aleví per a entrenar”. Dies després “li va enviar un whatsapp al mister (Raúl) que no es quedaria al club perquè marxava al Sants”.

Miguel López es va posar en acció i va trucara l’entrenador blanc i verd Borja: “li vaig preguntar per què havien fet això i em va contestar que el nen els va dir que estava lliure”.

En resum: “Aquí tens una mica la resultant de l’arrel quadrada dels mediàtics i de l’entreteniment i del futbol espectacle que, segons ells, generaran. Si tu tens un compromís, el compleixes. Això és el que ens va passar a nosaltres”.

PAL ALS CLUBS

No obstant això, el director esportiu del club baixllobregatí es mostra sorprès que “alguns clubs vagin de ‘més papistes que el Papa’, que tenen molts valors i que no els tanquen el futur a un xaval… Un moment, si us plau. I el treball que fem nosaltres per a mantenir al futbol català que té una història centenària com no val? el Santboià o el Sants, això no val?.

Miguel López ha repetit el seu missatge en tots els mitjans als quals els ha interessat la seva opinió. “Jo ho he dit clarament: això és futbol? L’inici del partit com el waterpolo, després el fem com l’handbol…jo respecto tot, però el futbol català té una història. Serà més o menys avorrit i jo parlo i defenso el futbol i no als mediàtics; això és el ‘xou de Flo’. A on anirem a parar? Massa els costa als clubs mantenir això”.

ORGANITZADORS OPORTUNISTES

Això no vol dir que no respecti i entengui als xavals. “Jo els entenc perquè li posen el caramel de Ronaldinho, el Kun Agüero o el Camp Nou, però els organitzadors són uns oportunistes, no hi ha més. I, si continuen així, perfecte, encara que jo defensaré clubs com Mollerussa, Santboià o Sants perquè sóc home de futbol, no d’altres històries”.

The post “La Kings League? Els seus organitzadors són uns oportunistes” appeared first on FutbolCatalunya.com.

No s’ha mossegat mai la llengua i no ho fa ara. Miguel López, entrenador del Masnou, compleix 50 anys aquest proper dijous 24. Va ser el ‘regal’ de la Nit de Nadal per als seus pares i ho celebrarà amb alegria, ja que una cosa res té a veure amb la realitat esportiva del seu equip, ara situat segon per la cua de la classificació.

Va comentar diumenge passat que no esperava estar en aquesta delicada situació. Això és falta de realisme o sorpresa?

Sorpresa. M’ha sorprès perquè les expectatives eren molt bones i en el ADN dels meus equips sempre ha estat el sacrifici i la intensitat. No ha estat així.

Tant a casa (8 punts sobre 27) com fora del Municipal (9 sobre 27), els números són similars. Això què significa?

A casa nostra costa molt guanyar. Ens ha afeblit molt la pilota parada, ja que ens han fet 10 gols així. Gavà, Júpiter, Prat i Granollers van ser partits on vam caure per aquesta diferència.

El tema dels pressupostos sempre es diu que ha de desaparèixer o no val en el terreny de joc. Això podria explicar els marcadors ajustadíssims enfront de Prat, Gavà o Narcís Sala, per exemple.

En el futbol actual hi ha molta competitivitat. Els entrenadors treballem molt l’aspecte tàctic i ens costa molt a tots guanyar. Fixa’t en l’exemple del líder. El Prat està capdavanter perquè són els millors encara que molts partits els han guanyat per la mínima. En quant als pressupostos marquen moltíssim: grans jugadors com Virgili o Rosillo, per dir solament dos, marquen les diferències

El 0-2 assolit a Rubí (camp molt difícil) pot ser l’inici de la remuntada?

Tant de bo encara que jo no he viscut una situació com aquesta ni com a jugador ni com a tècnic. Vam fer un equip molt jove i això penalitza, però la responsabilitat de la plantilla és de l’entrenador. Tant de bo seguim amb la bona dinàmica que portem de 7 punts sumats sobre 12 disputats.

Quin missatge ha donat als seus jugadors abans de començar aquest període de vacances?

Els hi he dit el que ja saben: que no hem aconseguit la competitivitat que desitgem i que ara ja sabem tots el que ens queda per davant, és a dir, sumar de 3 en 3. Ofensivament no som verticals mentre que defensivament no hem estat malament excepte Palamós o Granollers. La clau va estar en la pretemporada, doncs no va estar ben planificada en jugar contra rivals de menor categoria, no obstant això ara l’equip està més compacte i té més confiança.

Si hagués de dir el que més i menys li ha agradat del seu equip aquesta primera volta seria?

El que menys és que no s’ha sabut captar el meu missatge: jo els hi vaig dir que això era Tercera Divisió, calia ser molt agressiu i intens. És el que porten en el seu ADN els meus equips i no hem estat a l’altura encara que les reestructuracions sempre són complicades. Teníem a vuit xavals menors de 21 anys, al principi, però segur que millorarem

Adrià Borreda, Abdulaye, Nico Pandiani i, especialment, Roger Matamala han estat els seus primers reforços. És clar que, si es fitxa ara, és perquè s’ha fet malament durant l’estiu passat i vostè és el tècnic i director esportiu.

I assumeixo els errors. Ens hem equivocat i ara cal fer-ho bé. Tenim temps per fitxar a algun futbolista més fins al 31 de gener sense sobrepassar el nostre modest pressupost (50.000 euros per al primer equip)

El golàs de Matamala a Rubí assenyala el camí per on ha de caminar aquest Masnou?

L’arribada d’un jugador com Roger revitalitza qualsevol vestuari. Portar un davanter del seu nivell pot ser un punt d’inflexió per a aquest equip. El seu efecte pot multiplicar-nos a tots

Digui-li la raó per la qual se salvarà el Masnou en el 2016?

Jo sempre sóc positiu. Treball, actitud i dedicació és el que hi ha per sortir de la zona on estem i sumar de tres en tres

CLAR I DIRECTE

El millor equip de la primera volta?

Ho diuen els números, el Prat. Són un equip per jugar la promoció d’ascens i pujar a Segona B. A mi també m’han agradat Júpiter, per la seva idea de joc, i Gavà, pels mecanismes de Juanma Pons.

El millor porter?

El meu, Rafa Leva. Bé: Toni Texeira, per moltes raons com a personalitat o capacitat tècnica

El millor defensa?

Marimon (Manlleu) i Aitor Lario (Prat)

El millor migcampista?

Santolalla (Júpiter)

El millor davanter?

A part de Don Santiago Triguero, que sempre em marca, Kuku (Júpiter)

La millor afició?

La meva i la de la Montañesa.

Aposti: qui seran els primers quatre classificats i els tres últims.

És complicat d’encertar-ho. Prat, per descomptat. Figueres, Vilafranca, Sabadell, Granollers… hi ha diversos igual que per a baix on hi hauran 7/8 equips per les 3, 4 o 5 places de descens.

The post Miguel López: “Ens hem equivocat i ara toca fer-ho bé” appeared first on FutbolCatalunya.com.