logo
BarnaPorters Fiatc

Compartir en facebook Compartir en twitter Compartir en google+ Compartir en pinterest Compartir en likedin Compartir en WhatsApp

Miguel Álvarez: “El Villarreal m’ha fet l’entrenador més feliç del món”

Publicat per: Jordi Mestres Rius 15 de juny de 2020


Als seus 62 anys, l’entrenador de Guarromán viu un dels seus millors moments professionals. Amb el filial groguet ha disputat dos play-off d’ascens, que no són tres per la impugnació del Castellón

@JordiMestres7
Villarreal, Miguel Alvarez

Miguel Alvarez, tècnic groguet // FOTO: Villarreal FC

Fa gairebé 20 anys que Miguel Álvarez va dirigir el seu primer partit a Segona B. Des d’aquell Alzira-Terrassa ha plogut molt i l’entrenador de Guarromán ha viscut tot tipus d’experiències a les banquetes. Promocions, campionats i ascensos durant ben bé 600 partits dirigits. Ara, a Vila-Real, està vivint una segona joventut. Miguel Álvarez lidera per primer cop a la seva carrera un filial i l’ha portat a disputar dues promocions d’ascens de forma consecutiva. Serien tres de no ser per la impugnació del Castellón, tota una fita…

Què en pensa del final de lliga aquesta temporada a Segona B?

Crec que s’ha fet tot a la lleugera. Es diu que a final de mes hi haurà públic als estadis de Primera i Segona i sé que Segona B és més complicat, però s’hagués pogut jugar. Podrien haver esperat una mica. És el que han decidit i ja està, però hi ha equips que surten perjudicats i altres molt beneficiats.

I la nova categoria a partir de la vinent?

És una incertesa total i no hi ha conformitat. A la Segona B li haurien de donar més cobertura, ja que és l’avantsala al futbol professional. En dos anys els jugadors que han competit aquí estaran a Segona o Primera. La Segona B cada vegada és més professional i li haurien de donar més valor.

Creu que han empitjorat la categoria fent-la de 100 equips?

Sempre s’ha dit que la Segona B és un pou. Hi havia 80 equips i ara són 100. No ho entenc, com tampoc que uns equips facin play-off i no hi hagi descensos. Han volgut acontentar a tothom i com sempre hi ha gent que no hi està d’acord.

Villarreal, Miguel Alvarez

Present i futur del equip castellonenc // FOTO: Villarreal FC

Entèn aleshores el que està fent el Lleida Esportiu?

Per suposat. Entenc que falten 10 jornades i han fet un esforç important per pujar al futbol professional. Estaven a punt de caramel i és lògic. Al final s’ha mutilat una mica la seva il·lusió. I tant que estic d’acord en que reclamin.

"A la Segona B  li haurien de donar més valor"

El Villarreal també va fer un recurs que finalment el TAD no va resoldre favorablement. Com veu el tema?

El Castellón reclama una cosa que no veu justa, però nosaltres mai hem entrat dins de la il·legalitat. Si ens haguéssim equivocat en el canvi, d’acord. Però sempre vam estar dins de la legalitat i en aquell partit vam patir tres expulsions, la última al minut 97. No va tenir incidencia en el joc ni cap voluntarietat, sinó que va ser producte de les circumstàncies. Ens sentim perjudicats, ja que hi ha precedents anteriors que van tornar els punts. Imagino que l’aturada ens ha perjudicat en aquest sentit i club, cos tècnic i plantilla no hi estem d’acord. En els últims anys pocs filials han fet 3 play-off seguits i a nosaltres ens han tret aquesta possibilitat.

El que són les coses que al final per això no han guanyat la lliga. Ha anat de tres punts.

Nosaltres amb 49 punts érem primers. Estaria d’acord que ens treguéssin els punts si haguéssim comès alguna il·legalitat amb els canvis. Va ser excepcional i no voluntari i com a tal s’hauria de tractar.

De fet, fer tres play-off seguits és una cosa extraordinària. El Cornellà és l’únic català que ho ha et a la Segona B, per exemple.

És molt difícil fer-ho amb gent jove. Estem molt contents perquè les tres temporades que he estat cada vegada hi ha més gent de casa. Cada any hem anat rejovenint l’equip. Tenim l’esperit de la formació i treure jugadors pel primer equip i si no poden al futbol professional. Els play-off són un escaparat perfecte i 29 jugadors dels que he tingut han anat al futbol professional. Aquest any de moment són sis del B entrenant amb el primer equip.

És curiós que com més gran es fa més gent jove entrena.

Quan vaig començar a entrenar vaig estar quatre anys al futbol base. Sempre m’han dit que tenia perfil de filial, ja que sempre he confiat en la gent jove. M’agrada treballar amb ells i millorar-los. Gaudeixo molt d’ells i em fan sentir jove, que això també és important. Espero que aquest somni duri molt temps.

"A nosaltres ens han tret la possibilitat de la promoció"

Per tot això entrenar al Villarreal B és un regal?

Sí, perquè aquí s’aposta per la pedrera. Començant pel president i també jo veig el Roda, el Villarreal C i els juvenils. És la meva obligació i fa que no vegi l’altre futbol. He vist molts partits, conec a molts jugadors de la pedrera i la temporada vinent a l’equip de moment tots els jugadors són del futbol base, del Villarreal C i el Juvenil A. Aquí tenim el millor material per tirar endavant i no anar a buscar a fora.

Miguel Alvarez,Pepe Mármol

Les seves paraules hacaa Pepe Mármol demostren la seva gran humanitat

Van estar molt a prop de pujar en la final contra l’Elche el 2017. Una més de vostè, que ha fet molts play-off i potser li ha faltat consolidar-se a Segona.

No, de veritat. Sempre em diuen que podría entrenar més amunt. Jo no ho veig així. No vaig ser jugador professional i sempre he estat un entrenador autodidacta. Els meus equips a Segona A han fet un bon futbol, però les circumstàncies no m’han afavorit. No tinc cap espina, em sento un privilegiat per fer el que faig i crec que estic on em mereixo. Hi ha molts entrenadors al món i a mi m’ha escollit el Villarreal i això segurament m’ha fet l’entrenador més feliç del món. En cap cas vull sortir, ja que estic on sempre he somiat, sóc feliç i les meves aspiracions estan cobertes.

Com veu al seu Hospi?

Sensacional. Hi ha dos equips molt meus, que els porto al cor i m’han ajudat molt a arribar on estic. A L’Hospitalet vaig viure dues temporades impressionants. Vam arribar fins a l’últim partit, però als play-off és molt difícil competir amb un modest contra monstres de set caps. L’Hospi actual té una plantilla top, per sobre del nivel. És el moment de que facin el salt a Segona B. L’altre equip que m’estimo molt és el Terrassa. Vaig ser molt feliç i fa mal veure’l tants anys a Tercera. Ara els veig bé, tenen un grandíssim entrenador com el Xavi i amb una plantilla bona que combina juventut i experiència.

"Em sento un privilegiat per fer el que faig"

Creu que Pepe Mármol mereix que el Terrassa posi el seu nom a l’estadi?

Pepe Mármol s’ho mereix tot. Estic molt agraït a ell. Aquest tipus de persones no se’ls hi dona la importància que tenen. Al final el futbol està ple d’egos i de gent que la seva ombra medeix 2,30. Pepe és molt gran i ha ajudat molt al Terrassa en els bons i mals moments. S’ho mereix tot. A vegades li dic que s’equivoqui per fer-li alguna bronca. Tan Jordi Bransuela com Pepe Mármol són dues persones d’un nivel top al seu treball. No són encarregats de material, sinó que fan una labor sensacional pel cos tècnic.

Amb què es queda de la seva carrera?

Mira que sóc un entrenador que en la meva vida havia pensat en ser-ho. Estic gaudint molt de la meva passió i em sento un privilegiat de treballar en una cosa que m’agrada. Sempre vaig feliç i cantant i això no és anar a treballar, és gaudir.

 

 

futbolcatalunya.com Copyright @ 2010-2019
redaccio@futbolcatalunya.com

Avis Legal Política de Privacitat Politica de Cookies