Nou escàndol amb ‘trànsit de menors’ a escena i que assenyala a diversos clubs catalans després d’autorització de la FCF. Segons el diari Marca ““la FIFA ha pedido explicaciones. No llegan. Las sanciones esperan y podrían llegar en cadena”.

La recerca manté en l’objectiu “a més de 50 casos” i assenyala, segons el diari, a clubs com a “Fundació Marcet, Fundació Academia Hospitalet, Veterans Catalau i PE Manigua)”.

‘TRÀNSIT DE MENORS’, UNA ALTRA VEGADA?

Segons la citada informació, clubs i institucions de Catalunya ja han estat informades, entre elles, la mateixa Federació Catalana. A la FCF se li assenyala per “por “tramitar las fichas a diferentes clubes una vez que ha superado el año de la beca”.

La història demostra que els requeriments de FIFA han estat habituals i sempre s’han contestat des de la FCF; sembla que no es fa en l’actualitat.

Amb la validació massiva provisional de llicències a inici de temporada, els clubs sempre intenten ‘ficar’ algun xaval en aquesta situació irregular. Només el temps posa a tothom al seu lloc.

FIFA sempre ha insistit en el compliment de la normativa i la realitat és que molts clubs es trobaven amb un problema important de ciutadania. Mentrestant, la contestació federativa és que es validaven manualment en el menor temps possible; actualment ja van quatre mesos de competició.

El que el màxim organisme del futbol mundial desitja, previ a la incoació d’un expedient disciplinari que podria afectar els clubs, la FCF i la pròpia RFEF, és que “esos clubes y la escuela que se utiliza como pantalla en cuanto a la formación académica aclaren lo que está pasando”. Aquests menors arriben al futbol català catalán “con una beca de un año para estudiar y jugar al fútbol, circunstancia permitida por espacio de un año”.

ARA LA FCF NI CONTESTA

La veritat és que aquests ‘menors irregulars’ sempre han estat una lluita permanent de tots els delegats de la FCF. Els clubs sempre s’han queixat que la Federació no els inscrivia i així li ho transmetien al delegat de zona. Encara que aquests delegats sol·liciten que calia fer-ho SÍ o SÍ, la permissivitat federativa era nul·la, màxim després de l’experiència del 2014 (cas Take Kubo, entre molts). Llavors, FIFA va amenaçar a la RFEF d’excloure-la de la competició de seleccions nacionals si no canviava el marc regulador. I ho va fer en el 2020.

En l’actualitat l’únic que ha fet la FCF és treure pit per l’alt nombre de llicències del futbol català (218.867, temporada 2023-2024). S’ha inscrit a tot aquell que ho ha demanat i es deixa jugar a tothom perquè políticament és el que menys desgast té.

Dues curiositats: Neurofutbol, una de les franquícies de l’antiga Fundació Marcet (ara Tecnofutbol) , ja va ser sancionada amb 10.000 francs suïssos per aquest presumpte tema de trànsit per part de la Comisió Disciplinària de la FIFA el 15 de juny del 2020. Després, el TAS va confirmar la sanció. Y, dos: una de les entitats assenyalades (FA L’Hospitalet) té com a president a José M. Banderas, vocal també de la pròpia Federació Catalana.

Atenció, doncs, a les pròximes hores i dies perquè el futbol català s’enfronta a una seriosa sanció del màxim organisme del futbol mundial.

The post El que faltava: ‘trànsit de menors’ al futbol català? appeared first on FutbolCatalunya.com.

@ManuelSeguraM

No es correspon amb un perfil determinat: pot ser un directiu del club interessat, un entrenador, un coordinador esportiu, un intermediari, un observador, etc. …, tots ells “actuant en nom” del club interessat, … o al menys això diuen. I quina és la seva forma d’actuar? Doncs també és variada: contacte directe, per whatsapp, per Instagram, o per terra, mar o aire … sigui amb el menor d’edat o amb els seus pares, a amb els seus avis, aquí val tot (com diuen en castellà, “el fin justifica los medios”)….que, en definitiva, seran els qui decideixin el millor per als seus nens o nenes esportistes.

El club d’origen es queixa doncs s’observa com la tasca de formació desenvolupada i les perspectives de futur es veuen truncades en el moment en què apareix el “aconseguidor de torn” extern, que omplirà d’ocells la ment del menor o dels seus pares, oferint-los la lluna, mèrits i triomfs esportius i un club amb jacuzzi i, pot ser, també amb biblioteca (per això de continuar amb la formació del menor).

JOC NET, RESPECTE, ÈTICA

El club formador es preocupa, ¿amb raó ?, perquè veu que hi ha possibilitats que el nen o la nena que ha estat modèlic quant a comportament i amb bons resultats esportius, està a punt de trepitjar la línia vermella i canviar de club. I aquest club comença a clamar al cel, exigeix ​​comportaments ètics i responsables, fins i tot pot anar a la federació a demanar auxili, recordant-li això del “joc net”, “respecte” i “ètica esportiva” que són bandera federativa.

És cert que les normes federatives han anat evolucionant amb els anys, fins i tot amb l‘abolició del famós “dret de retenció” i quedant lliures els jugadors menors fins a cadets de segon any, al final de la temporada, el 30 de juny … Però tot i això, es segueix veient com entrenadors que canvien de club, “tenen la sort” que diversos nens o nenes de club formador “emprenen un nou viatge” amb el seu entrenador de confiança per a la següent temporada, ara en un nou club.

BENVINGUTS A ‘LA SELVA’

Fins a quin punt aquestes actuacions són ètiques, o entren dins del que és raonable? És normal que els clubs que volen fitxar menors es dirigeixin directament a aquests o als seus pares, sense informar prèviament al club d’origen? És una forma d’adulterar les competicions? Aquest tipus d’actuacions, amb la captació indiscriminada de menors, atempten això que ara es diu integritat de les competicions? Han d’actuar les federacions amb més contundència per protegir els clubs formadors i evitar que el futbol a l’estiu “es converteixi en una selva”? És necessari regular aquests comportaments d’alguns com a infraccions en els reglaments de les federacions

Molts interrogants que requereixen respostes precises. Mentre que el futbol no sigui capaç de regular aquests comportaments que ratllen la frontera de l’ètica, o que, fins i tot traspassen les seves línies vermelles, seguirem “de festa” cada estiu, amb el mercat en plena ebullició, i amb les queixes dels clubs formadors que, en molts casos ho fan amb raó. Això sí, que quedi clar, que la intenció no és posar portes al camp, impedint parlar amb les persones, sinó que “el joc net”, el “respecte” i la “ètica esportiva” presideixin els comportament de tots els que p

The post Menors al futbol, val tot? appeared first on FutbolCatalunya.com.