Rafa Garro no s’atura des que va aconseguir matemàticament l’ascens l’FC Argentona a Olot. En tres anys, el tècnic mataroní ha pujat el seu equip a la Lliga Elit amb un dels pressupostos més baixos de la categoria i amb un equip on no cobra cap futbolista.

L’èxit d’aquest tallador tèxtil i de tot el grup de l’Argentona és evident i mereix un aplaudiment majúscul. Per això, els homenatges es multipliquen: aquest dissabte el gaudiran amb el futbol base, i després ho farà l’Ajuntament després del’assoliment més important en 104 anys d’història.

RAFA GARRO I L’FC ARGENTONA

Aquest final ningú el tenia previst, no?

Bé, a principi de temporada, quan va començar la temporada vam tenir un inici espectacular, aquí vaig començar a creure perquè la categoria no era nova per a nosaltres. Feia dos anys que arribàvem a la promoció sense tenir aquest objectiu, perquè sempre miràvem a la permanència. En l’àmbit econòmic, som un club molt humil, dels més humils de la categoria, segur. Després de dos anys arribant a play-off i amb l’inici d’aquesta tercera temporada, hem tingut una plantilla una miqueta més àmplia i algun fitxatge que ens ha fet un salt de qualitat; aquí és on vaig començar a creure jo. En el primer terç de la temporada vaig pensar que era molt factible enguany.

Però en el 2026 guanyen 6 partits, empaten 1 i després va venir una ratxa de 2,3 i 4, derrotes. Aquí és on pensa que potser es quedarien a Catalana? .

Rafa Garro, entrenador del @fcargentona: "La meva renovació hem de confirmar-la, és molt factible".

El tècnic argentoní ha admès a #tvmataró que la seva voluntat és continuar.

També ha recordat com va viure el partit.

Més informació: https://t.co/ZTSTqrPWCZ pic.twitter.com/o1BEOBH84i

— tvmataró (@tvmataro) May 12, 2026

“SOM DELS MÉS HUMILS DE LA CATEGORIA”

Sí, és evident que hem fet un primer terç molt bo, un segon molt irregular i el tercer, molt bo una altra vegada. Quan estàs en una fase negativa tot es veu d’una altra manera, però sabíem que se’ns escapaven els partits per molt poc. I continuava creient, sabia que li anàvem a donar la volta i a la qual vam fer dos resultats positius, vam tornar a creure tota la plantilla. Vam fer una reunió amb els capitans sobre la jornada 20 i vam dir que havíem de mirar-li a la Lliga als ulls i afrontar-la, anar per ella. Però de veritat que l’objectiu de la salvació estava ja pràcticament matemàticament fet i havíem de proposar-nos un objectiu més alt.

Una mirada a la classificació amb Lloret, Figueres, Premià, Mollet o Banyoles, això és una bogeria.

“EL PRIMER OBJECTIU ERA LA SALVACIÓ”

A principi de temporada, abans de començar, jo vaig mentalitzar als xavals que anava a ser la temporada més complicada, perquè havien baixat tres gegants de Lliga Élit que havien caigut en el nostre grup. Teníem a Granollers, Mollet i companyia i sabíem que anaven a intentar lluitar per l’ascens. Nosaltres no ens vèiem aquí, ni de bon tros, abans que es posés a rodar la pilota. Però ja en la pretemporada vam tenir molt bones sensacions perquè juguem contra el Singuerlin, que ha quedat campió en l’altre grup, i guanyem a un senyor equip. A mi m’havia semblat un equipàs, però el meu equip també ha estat molt bé, un equip molt sòlid. No tenim jugadors que destaquin a un gran nivell, crec que el meu màxim golejador només ha ficat sis o set.

“EL MEU EQUIP TAMBÉ HA ESTAT MOLT BÉ”

Això és una altra cosa que li volíem dir, perquè no tenen un Pitxitxi clar sinó que està Kevin amb set, Pau o Víctor amb sis.

Tinc molta gent capacitada per a ficar gol, migcampistes molt ofensius, laterals ofensius – un dels jugadors que porta 6 és un lateral (Víctor Yustos)-. No tenim dependència de ningú. Aquesta profunditat d’armari està molt compensada i amb un nivell molt parell; és difícil de gestionar per a mi, perquè cada setmana prenc decisions i deixo a la banqueta a xavals que mereixen jugar. La regularitat de l’equip ha estat molt constant i al final una lliga es guanya amb això.

“LA REGULARITAT DE L’EQUIP HA ESTAT MOLT CONSTANT”

Regularitat i un 81% (34/42 punts) de triomfs a casa.

El nostre camp té unes dimensions petites. Som un equip molt intens, estrenyem molt davant i als equips li costen acostumar-se. En el nostre terreny de joc ho passen una miqueta malament i l’únic hàndicap per a nosaltres és que tampoc podem desenvolupar el futbol que ens agradaria, perquè pel que fa a espais ho tenen més complicat. Però en l’àmbit de competir i treure resultats positius, en realitat ens va molt bé. De fet, fa tres anys en Segona Catalana guanyem la lliga i ens vam mantenir invictes en tota la temporada en el nostre camp.

“AQUÍ NO ES PRIORITZEN ELS DINERS”

Hem repassat una mica la plantilla i té un grup amb quatre, cinc o sis temporades amb vostè. Això només s’aconsegueix si aquest grup és una família.

Bàsicament, la nostra major força és que ens emportem molt bé, que som un grup que tenim molt clar que els xavals volen fer esport perquè els agrada i no prioritzen els diners. La junta directiva ens tracta fantàsticament bé, no cobren, però estan molt ben cuidats i no els falta de res. Anem a tots els desplaçaments amb autobús, sempre ens conviden a entrepans després dels partits, es fan molts sopars durant l’any, i no hi ha cap problema. Cada any em quedo un mínim de catorze, quinze, setze jugadors de la plantilla anterior.

“ELS JUGADORS NO COBREN, PERÒ SE’LS CUIDA MOLT BÉ”

I tot això amb només dues sessions d’entrenament setmanals…

Sí. És la meva filosofia des que vaig arribar a Argentona. Vaig agafar amb una plantilla desestructurada, amb un peu en Tercera Catalana, la vaig renovar, vaig canviar coses, passem a entrenar dues i aquest factor condicional per a triar un equip o un altre oferia més temps per a ells. Fem dues sessions una mica més llargues, però entrenaments que ens valguin de veritat.

Té molts xavals de la pedrera?

Necessitem aquest vincle de pertinença al club. Jo tinc dins del meu equip 4 nois que he pujat de Quarta Catalana de l’amateur B. Tinc 7 que havia entrenat quan eren nens en el futbol basi i ara són amateurs en el meu propi equip. Crec que són 9 jugadors del poble d’Argentona, que un poble molt petit. Hi ha hagut anys que han hagut llàgrimes de pena i de desolació com l’any passat, en perdre l’eliminatòria a La Verneda, en el camp del Júpiter, molts plorem per tristesa, per impotència.

“TENIM 9 JUGADORS DEL POBLE D’ARGENTONA”

Hem escoltat que Rafa Garro és una persona que creu en el destí. La realitat és que en el 2023 ascendeix a 1a Catalana; en el 2026, a Lliga Elit. I, ara, què toca?

Primer, intentar compondre una plantilla capaç de competir en Lliga Elit. Estem veiem des de fora que és una de les competicions més igualades de tot el futbol català.

El que hauria de ser és el segon grup de Tercera.

Exactament. Jo ho vaig dir fa un parell d’anys i l’acabarà sent, perquè en tres/quatre anys baixaran, 12 equips de tercera a Lliga Élit i no tots pujaran. L’any vinent, un poble superhumil com nosaltres, ens enfrontarem a tot un Lleida, que tenen un estadi de 15.000 persones i que ha estat un club professional. Això són paraules majors per a nosaltres.

“LA LLIGA ÉLIT ÉS MOLT COMPETIDA”

Objectius?

El nostre primer objectiu és confeccionar una plantilla, segurament a cost zero, perquè les notícies que tinc és que no tenim espònsor ni patrocinadors per a poder pagar un sou als jugadors. Cada vegada se’m fa més difícil compondre plantilles que puguin competir.

En Lliga Élit cobraran una important subvenció de l’FCF encara que aquests diners el paguen vostès sempre…

Un sou no se’ls pot prometre perquè no hi ha diners i no cometrem l’error de prometre alguna cosa que no podem complir.

“ENCARA NO HE RENOVAT”

Ha signat ja la renovació o prefereix tancar l’etapa d’Argentona?

Jo no em tanco porta al no-res, Argentona és casa meva perquè vaig començar a entrenar aquí quan no tenia ni idea, fa 19 anys. El que va començar com un hobby s’ha convertit en alguna cosa més seriosa. Cal esperar que acabi la Lliga i la setmana vinent parlarem amb la directiva, com fem cada any, i segur que arribarem a un acord. I si no, s’obriran moltes portes com ja se m’han obert, però jo no he volgut entrar.

The post “Hem plorat moltes vegades, però ara l’Argentona és de Lliga Elit” appeared first on FutbolCatalunya.com.

El Mataró no surt de la seva sorpresa i continua indignat amb la FCF; de fet, ja es va poder llegir en unes de les diverses pancartes que van aparèixer com a reivindicació a una injustícia “evident”, segons la plantilla de Raul Monroy.

El partit referent es va disputar el passat 23 de gener i correspon a la 14a jornada de competició. En el minut 42′ es van encendre totes les alarmes, producte d’una situació greu entre el visitant Alexis i el local Buba després de proferir insults racistes per part del primer al segon. La sentència del comitè de competició va sancionar amb 4 partits a Buba i 3 a Alexis a part del càstig econòmic.

EL MATARÓ, INDIGNAT I DOLGUT

La pancarta de “Jo també sóc un puto negro de mierda; FCF, esperem justícia” és l’avantsala de la pròxima decisió per part del Comitè d’Apel·lació i del Comitè d’Etica de la Catalana. No obstant això, el president del Mataró, Fran Seijo, es va mostrar poc confiat davant la trocada de futbolcatalunya.

“No entenc com el jugador agredit verbalment (Buba) pot rebre 4 partits de sanció i l’agressor (Alexis) només 3, de veritat, que no ho entenem”, afirma amb dolor. Seijo assumeix el text reivindicatiu que va mostrar l’equip, no així la que una part de la seva afició també va mostrar i en la qual es podia llegir “El CF Mollet encobreix racistes i la FCF ho patrocina”.

“Això es podria haver solucionat de moltes maneres i amb el president del Mollet ens porten molt bé perquè em sembla una bona persona. El twitt que va posar el Mollet és molt dur, en comptes de demanar disculpes i, a més, la FCF es fica amb nosaltres que rebem un greu insult racista, no entenem res”, afegeix.

The post El Mataró continua indignat amb la FCF appeared first on FutbolCatalunya.com.

Mataró no dóna crèdit a la solució del departament de competició de la Federació Catalana: disputar 5 partits en 14 dies és una cosa que veuen impossible de complir.

La junta directiva volia redactar una nota explicativa a la FCF per a respondre-li la seva negativa a aquesta ordre si bé a aquestes hores encara no l’han fet pública.

El conjunt maresmenc, que ha disputat 6 partits (tres al Municipal del Centenari i tres a domicili), ocupa la 6a plaça del subrugrup 1B de Primera Catalana. És més, acumula ja dues jornades (EE Guineueta i Les Franqueses) sense poder disputar els seus xocs per un cas de coronavirus en la plantilla.

MARATÓ PER AL MATARÓ

Aquestes dades no han impedit rebre aquest dimecres la comunicació per part de la FCF perquè es posin al dia. DILLUNS 12 (Mataró-Sant Cugat Jornada 9) –l’FCF manté a la seva web Diumenge 11 a les 17 h..

El ‘marató’ continuaria DIMECRES 15 (Guineueta-Mataró, Jornada 7, 20.30 h.); DILLUNS 19 (Mataró-Llefià, jornada 10), DIJOUS 22 (Les Franqueses-Mataró, jornada 8a, 20.30 h.) i DILLUNS 26 (Parets-Mataró, jornada 11 ).

PROCICAT I L’FCF

D’altra banda, la Federació ha contestat a les noves mesures del Procicat davant el nou confinament des de les 0 hores del divendres 9.

Tot i que, en principi, semblava indicar que s’anava a esperar la publicació en el Butlletí oficial, no ha estat així i el secretari general, Oriol Camacho, ha tornat a sortir per a dir que no passa res.

“Es mantenen totes les competicions i entrenaments, tant dintre com fora de la comarca amb presencia de públic”, ha comentat. A més, “els menors podran desplaçar-se en transport públic o en vehicle privat i acompanyats per part de la ‘bombolla’ del club, dels pares i/o tutors”

The post Cinc partits en 14 dies per al Mataró appeared first on FutbolCatalunya.com.

Màxima igualtat en la Segona Catalana. Resolts els grups II, III i VI, pel que fa a campions (Mataró, At Sant Just i Valls), les incògnites es mantenen, mancant dues jornades per al final, en els tres restants (I, IV i V). Parteixen amb avantatge Bescanó, Parets i Alcarràs encara que els sis punts que resten per a disputar-se han de decidir-ho tot.

En el Grup I, el Bescanó espera a casa la visita del Camprodón, en situació còmoda, mentre que s’acomiadarà a Porqueres; els de Toni Díaz/Miquel Hereu (així figura a la FCF) li treuen només 1 punt a L’Escala i 2 al Guíxols i aquest proper diumenge es troben segon i tercer en el Municipal Josep Sunyer.

En el Grup IV mana el Parets de David Parra amb 2 punts de diferència sobre el Vic Riuprimer i 3 respecte a Caldes Montbui i Berga; els del Josep Seguer van aquest dissabte a Can Parellada i s’acomiadaran a casa seva enfront de la Gramenet en el qual podria ser un partit clau. Mentrestant, segons en la classificació, apareix un Vic Riuprimer que ha d’anar a Sallent i esperar al Ripollet, un Caldes que es desplaçarà al camp del cuer Roda de Ter i tancarà enfront del Sabadell B.

I, atenció, perquè aquí també camina el ‘rei de l’empat’ del grup (Berga) i els de Joan Prat encara no han dit la seva última paraula. Les Franqueses i Sabadellenca els esperen. I, finalment, Joanenc (57) i Gramenet (56). Ho tenen més complicat que ningú però mai impossible, a veure què passa aquest cap de setmana enfront de Joan XXIII i Masnou, respectivament.

Finalment queda el Grup V amb comandament per a un Alcarràs que li treu 4 punts a Artesa de Segre; els de Josep Maria Espasa, que vénen d’imposar-se a Guissona per 0-1, esperen al Balàfia i s’acomiadaran davant el Vallfogona Balaguer mentre que els de Pau Prior van precisament al Municipal de la Unió Esportiva el diumenge i acabaran curs a casa davant el Linyola. Tot es pot decidir aquest cap de setmana.

The post #2cat: es busquen campions (Grups I, IV i V) appeared first on FutbolCatalunya.com.

XAVI RUIZ

El Mataró ha estat la gran sorpresa d’aquesta 7a jornada en derrotar a la Damm al seu camp. Un equip molt ben plantat que va deixar l iniciativa als cervesers que disfrutaben de la posesió però que no van renunciar  a sortir a la contra i ja al minut 19 es van avançar al marcador tot i que tres minuts més tard la Damm igualava el marcador. (Veure CLASSIFICACIÓ)

Ja a la segona part en una altre contra del Mataró la va finalitzar Manjanell per deixar el definitiu 1a 2 tot i que la Damm va tenir oportunitats per empatar pero la ben colocada i poblada defensa del Mataró va resoldre sense problemes les comeses.

Vibrant el partit  que van disputar el Nàstic de Tarragona i L’Espanyol; es van avançar els visitants per obra de Padilla, a partir d’aqui van tenir la iniciativa els locals que van empatar per obra de Gómez, això va obrir el partit i van tenir ocasions tots dos per posar se per davant, pero va ser al últim suspir quan Siles va fer el definitiu 2 a 1 al minut 89

Partit més complicat del que reflexa el marcador per al Barça en la seva visita al camp del Bellvitge es va imposar per 0 a 2 tot i que fins als últims minuts no va poder tancar el partit amb el gol Zacarias a les acaballes del partit.

Primera  victoria del Mercantil aquesta temporada a costa d’un Llagostera que compta per derrotes els seus darrers 4 partits, va sortir molt fort el Mercantil i ja a la primera part va tancar el partit amb gols de Gerboles i Boira, segona part en la que no va pasar res destacable.

Per la seva part, el Cornellà no va pasar de l’empat amb el duel contra el Mollet, tot i avançar-se al minut 14 amb el gol d’Ufano que va ser contrarestat per el gol de Torralba al minut 41. At. Segre i Sant Andreu també van firmar un empat a on es va avançar els andreuencs als 14’ i a on la insistencia local va tenir la seva recompensa quan ja acabava el partit amb el gol de Bayona al minut 87.

El Badalona va veure tallada la seva bona ratxa en caure davant  el Vilaseca a on la igualtat la ser la tònica predominant  a on el solitari gol de Carlos Adrian van suposar que els 3 punts en joc es quedesin a casa.

Bona victoria del Jàbac per 4 a 2, en un partit que van controlar en tot moment i el qual els visitants van acabar el partit amb 9 jugadors, tot i que van ser capaços de marcar amb inferioritat numèrica

Mateix resultat per al Girona davant del Palamós i mateixa situació a on ja al minut 37’ el Palamós es quedava amb un homes menys, tot i que ja el marcador reflexava un clar 3-0 per els locals amb un doblet de Delgado, poca història a la segona part, només recalcar el definitiu 4-0 i una altre expulsió dels homes de Pitu Batlle que van disputar els últims 15 minuts amb 9 jugadors.

The post Jàbac i Terrassa i EF Mataró animen la LNJ appeared first on FutbolCatalunya.com.

Un article d'ÀXEL AGUILAR @aguilaraxel

El CD Masnou no ha pogut encadenar una quarta temporada seguida a Tercera, cosa que no aconsegueix des de finals de la dècada dels setanta, i ha acabat cuer. Com reconeixen des del mateix club, es van excedir amb la confiança en Miguel López i l’arribada de Walter Pandiani no va ser suficient per a reflotar un equip sense punt de retorn. Ha plogut molt des que el club de la franja vermella va deixar de ser una família…

I com si ja fos una tradició, la UE Vilassar de Mar pren al conjunt masnoví la capdavantera dels equips maresmencs gràcies al seu ascens a Tercera. Altra vegada amb Manel Moya, l’entrenador que ha aconseguit els tres darrers ascensos del club blanc-i-vermell a aquesta categoria (2000, 2012 i 2016). El campió del Grup 1 de Primera Catalana s’ha guanyat a pols l’ascens amb la contribució decisiva d’Alberto Manga i Marc Masip. La cirereta a un any fantàstic dels vilassarencs l’ha posat el seu filial de Quarta Catalana, que ha pujat després de superar en la promoció al Masquefa.

En canvi, la temporada ha resultat més que amarga per a un CE Mataró que retornava a Primera Catalana i baixa de nou per la via ràpida. I és que el conjunt mataroní segueix immers en la seva particular muntanya russa històrica. La imatge dels homes de José María Polo desolats per terra res més acabar l’Horta-Mataró de la darrera jornada de lliga exemplifica la temporada: la impotència de veure com no es podia evitar el descens en una campanya que s’havia anat complicant sense que hi hagués cap reacció. La reformada graderia de l’abans anomenat Municipal del Passeig Carles Padrós haurà d’esperar per viure millors temps.

A Segona Catalana hi trobem un altre històric maresmenc com és el CE Premià de Mar, que sembla que encara no s’hagi recuperat de la promoció frustrada contra la Peña San Pedro (actual FC Terrassa 1906) fa dues temporades. Els premianencs no van poder aguantar el ritme del San Juan Montcada i de la FP Hermes i han acabat tercers del Grup 2. Els derbis de la propera temporada contra Mataró, Sant Pol, Cirera i el recentment ascendit Llavaneres seguiran sent apassionants.

En el grup gironí de Segona Catalana hi han participat dos clubs maresmencs ‘apàtrides’, ja que per proximitat geogràfica prefereixen jugar amb els equips de la província veïna. El Palafolls es va quedar a les portes del que hagués estat un ascens històric. Els groc-i-negres van finalitzar segons del grup gironí de Segona Catalana i van perdre la promoció d’ascens a la pròrroga contra el Ripollet de Juan Carlos Torres. Per la seva banda, l’històric Tordera va veure com els descensos no compensats el feien baixar de categoria tot i finalitzar la temporada en 13a posició.

Als habituals grups 4 de Tercera Catalana, i 5 i 6 de Quarta Catalana, els maresmencs sí que són majoria tot i que un any més es trobaran amb el poc premi d’una plaça d’ascens i una de promoció per grup. Clàssics com la Mataronesa, Argentona, Vilassar de Dalt o Arenys de Mar hi tenen molt a dir. Malauradament, qui no hi serà és el Liverpool. L’equip mataroní es va salvar gràcies a una bona segona volta de la mà de Fredi Cejudo, però la falta de diners i que ningú ha volgut agafar les regnes del club l’han portat a la desaparició.

Un que se’n va i un que arriba. A la categoria més modesta del futbol català la temporada vinent hi debutarà l’amateur de l’AEILL Cerdanyola, sota les ordres de Chava Jiménez, que té l’objectiu de retornar el nom de la popular barriada mataronina a l’escena del futbol català. Sense escut semblant ni els colors groc, vermell i blau sembla difícil que pugui recuperar l’afició que tenia l’extinta Unión Deportiva. Encara costa de creure com un equip amb la identitat del barri tan arrelada i que va ser capaç d’arribar a Tercera Divisió ja no existeixi. Però aquesta ja és una altra història que ben aviat explicarem. Aquesta i moltes d’altres que han quedat en l’oblit.

The post Quo vadis, futbol maresmenc? appeared first on FutbolCatalunya.com.

Dels 36 clubs que componen els dos grups de Primera Divisió Catalana, 12 estan pendents de les matemàtiques per conèixer el seu futur. Alegria, angoixa i decepció són els sentiments que els implicats en aquesta lluita viuran poc després de les 13.45 h. D’aquest diumenge, quan la pilota deixi de rodar.

Les dues places d’ascens directe i les dues de promoció d’ascens, una de descens directe i dues més de descens no compensat es posen en joc, amb equips que depenen d’ells mateixos i d’altres que hauran d’estar pendents de trucades, xarxes socials i altres mitjans de comunicació per tal de saber la seva sort. Analitzem totes les opcions.

Dos favorits que no es poden confiar

No hi ha res decidit a la zona alta, tot i que sí que hi ha favorits. Al grup 1, on hi ha hagut una lluita intensa al llarg de la temporada, el Vilassar té moltes opcions d’assolir la primera posició. Els de Manel Moya la poden obtenir fins i tot perdent al camp del Sants, sempre que l’Horta no guanyés el seu partit. En tot cas, tindrien assegurada la promoció contra el segon de l’altre grup.

L’Horta és qui té més números per jugar aquesta promoció. Guanyant el Mataró la té assegurada –o bé l’ascens directe, en cas de KO del Vilassar-. Si empata, la jugaria sempre que La Jonquera no guanyés L’Escala. I en cas de derrota contra el Mataró, es quedaria sense promocionar si La Jonquera guanya i també si ho fa el Sants, contra qui té perduda la diferència particular de gols.

Les opcions són més reduïdes per La Jonquera i Sants. En els fronterers, implica guanyar i esperar que L’Horta no ho faci. Pels de Tito Lossio seria un miracle. Han de guanyar el Vilassar i esperar una derrota de l’Horta i que La Jonquera ensopegui contra L’Escala.

Al grup 2, l’ascens directe és cosa de dos, tot i que hi ha un tercer convidat que es juga algunes opcions de promoció. Castelldefels i Santboià són els aspirants a pujar directament. Als de la Riera dels Canyars li val igualar o millorar el que facin els de Juan Camilo Vázquez a Igualada. Si no ho fan, almenys tindrien assegurada la promoció.

I el Santboià també sap que ha d’esperar un ‘favor’ de l’Amposta per assolir el títol i el passaport a Tercera. Ha de guanyar –o empatar- i esperar. Però alerta: no té assegurada la promoció en cas de derrota a Les Comes, ja que si el Vilanova guanya al camp de la Rapitenca, els del Garraf optarien a l’ascens assolint la segona posició.

El drama, a la cua del grup 1

Amb L’Escala, Abadessenc i Molletense (grup 1) i Terrassa 1906, Amposta, Reddis, Torredembarra i El Catllar (grup 2) com a nous equips de Segona Catalana, poca cosa queda per decidir a la zona baixa. Només un lloc de descens directe al grup 1 i dos llocs de descens no compensat… que podrien ser només un (el catorzè del grup 1) si el Prat assoleix l’ascens a Segona B aquest diumenge a Tajonar contra Osasuna Promesas (3-1 a l’anada).

La lluita aferrissada queda pel grup 1, amb Girona B, Mataró i Lloret com a protagonistes i un duel directe entre el filial gironí i els selvatans. El Mataró, per la seva banda, haurà e patir al Feliu i Codina contra un Horta que s’està jugant l’ascens.

En aquest  cas, el Girona B és qui ho té millor. Només una derrota contra el Lloret, combinada amb un triomf del Mataró, el condemnaria al descens ocupant la quinzena posició. El Mataró necessita guanyar i que el Girona B ensopegui per almenys assolir la tretzena plaça. I al Lloret d’Edu Urdiales només li val guanyar i que el Mataró no ho faci.

La tretzena posició seria de descens no compensat pel tretzè dels dos grups amb pitjor puntuació final. És per això que Rapitenca i Viladecans se la juguen al grup 2. De fet, les opcions són clares. El Viladecans necessita guanyar i que la Rapitenca perdi contra el Vilanova.

Aquesta seria l’única opció que faria perillar els ebrencs, però tot dependria de la diferència general de gols comparada amb el Girona B, ja que tots dos empatarien a 44 punts en cas de triomf del filial. La Rapitenca té ara (+5) i seria més baixa per la derrota, mentre que el Girona B està amb (0) i la milloraria per l’hipotètic triomf. Però en qualsevol cas, l’ascens del Prat acabaria amb aquest patiment.

Aquí teniu totes les combinacions. Poca cosa a decidir però molta emoció. Ens espera una darrera jornada vibrant.

The post Totes les opcions de la darrera jornada a Primera Catalana appeared first on FutbolCatalunya.com.

Difícil sortida per al CE Sabadell a la Ciutat Esportiva on els de Quique Álvarez només han deixat escapar 5 dels 36 punts disputats. Encara així, els de Senabre van lluitar fins el final, ja que Jaume Guillén (18’) va obtenir el primer gol del partit i Jaume Morey va col·locar el 2-0 en el 88’. La persistència arlequinada va acabar amb el premi d’una pena màxima que el seu pitxitxi Sergio Montero va aprofitar (89’). Era molt tard per fer una mica més.

D’aquesta derrota també treu renda la Unificació Bellvitge. Els de Raúl Paje van esgarrapar la seva cinquena victòria fora de casa, tercera consecutiva, gràcies als gols del crack Erik Jiménez i Joel Marín.

Aquesta 24a Jornada va confirmar els nous triomfs del líder Damm B, sense Eloi Pena a la banqueta, enfront del Cambrils, Cornellà davant Mercantil (en el descans ja figurava aquest marcador) i Espanyol B davant el cuer EF Gironès Sàbat. 4 triomfs locals, 1 empat i 4 victòries a domicili ha estat el resultat d’un cap de setmana en el qual es van marcar 26 gols (15 locals i 11 visitants).

En aquesta cadena de triomfs mereixen destacar també els aconseguits pel Mollet, a Can Jofresa, Gené, Uni i EF Mataró. Per banda molletana, els de Dídac Vidal van veure com els ‘Danis’, Dani González i Dani Delgado, sentenciaven en sis minuts els tres punts. Important triomf vallesà davant un rival sempre complicat que encaixa el seu tercer KO en els últims 5 partits jugats.

El mateix que va fer el Josep María Gené en el Nou Sardenya. Els taronja van rematar la feina en cinc minuts estel·lars (del 51’ al 56’) després d’haver col·locat els escapolats l’1-1 als 48’. Vuitè empat gracienc, especialistes de la categoria.

Un altre triomf meritori es va registrar en el Municipal Mas Iglesias de Reus, ja que la EF Mataró va remuntar enfront del conjunt de Roberto Ahufinger. Dos gols consecutius de Ricard Castrillo, en deu minuts, van col·locar el definitiu 1-2 en el marcador per al seu equip.

L’únic partit que va acabar com va començar el van disputar Badalona i Manresa. Quarta igualada consecutiva per part del conjunt d’Albert Nualart i segona dels pupils d’Óscar López.

COMPLICAT PER A BAIX

Una setmana més, qui torna a fer un pas enrere són els cinc últims de la classificació. EF Gironès Sàbat i Cambrils necessitaven una mica més que un miracle enfront d’Espanyol i Damm mentre que Reus i Prat ho van tenir més a prop enfront de l‘EF Mataró i Unificació, respectivament.

The post El Sabadell no va obtenir premi a la Ciutat Esportiva appeared first on FutbolCatalunya.com.

És fàcil pensar que quan equip es queda amb nou jugadors i amb molt de temps per davant, la seva sort no ha de ser guanyar un partit. Però el Sants es va voler carregar aquesta lògica sorprenent al Martinenc. Com s’explica? Difícil. Coratge, empenta, decisió, inspiració… o desaparició del rival. Detalls que demostren que això no és una ciència ni de bon tros.

L’energia positiva del Carrer Energia va quedar personalitzada en Sergio Navarro, un ‘killer’ dels d’abans, l’hereu de Manolo Castillo. Assistència al primer gol, marcat per Peke, i culminació dels tres següents. El darrer, de penalti comès per Casillas al 83’ i que va fer que Ainara Acevedo mostrés al jugador del Martinenc la mateixa vermella que van veure els santsencs Gala (54’) i Arbulu (59’). Tres punts pel Sants de Tito Lossio, intractable per ara a casa, i moments de reflexió a un Martinenc on a Vacas se li gira feina. Tres jornades sense guanyar i 1 punt de 9 possibles.

El Sants ja ha arribat als 10 punts, com també ho ha fet el Vic gràcies a l’encert des dels onze metres d’un altre dels ‘Pekes’ del grup, Gerard Verdaguer. 1-0 contra el Mataró al partit televisat de la jornada. I per sobre dels dos de ‘10’ queda un Horta que ja sap guanyar al Feliu i Codina. Després de dos empats, els de Xavi Molist han vençut l’Abadessenc amb un gol de Miguelito als darrers minuts. Els blancs són líders en solitari, tot i que l’Avià els té a la mà. Els d’Oliver Ballabriga sumen nou punts després del triomf de dissabte contra el cuer de la categoria, la Molletense, però no s’ha d’oblidar que tenen pendents els 17 darrers minuts del partit contra el Manresa, suspès per la climatologia, que dominaven 1-0.

Per la seva banda, el Mollet segueix invicte i puja a 283 minuts els que porta Pol Flores sense encaixar un gol, però no va passar del 0-0 contra L’Escala al Germans Gonzalvo. Sempe és millor sumar de tres en tres, com el Tona a Fontajau contra el Girona B. 0-2 pels osonencs, el mateix resultat que es va veure al Nou Congost. Era jornada de debuts. Enric Vallès (titular) i Gerard Bordas (suplent) s’estrenaven al Manresa, però els de Dani Andreu van veure com l’Andorra aconseguia la seva primera victòria de la temporada.

No va debutar Mateo Rodríguez al Lloret, però els selvatans van arrencar un punt del Xevi Ramon. Podrien haver estat els tres després del gol de Bader, però Pompido va igualar pel Vilassar. I on no va haver-hi gols va ser a Les Forques. La Jonquera i Farners no van veure porta a la jornada en què el rei del gol va ser Sergio Navarro amb el seu triplet.

CONSULTA AQUÍ ELS RESULTATS A PRIMERA CATALANA 1

AQUESTA ÉS LA CLASSIFICACIÓ DE PRIMERA CATALANA 1

EL TERRASSA 1906, COM UN COET

I al grup segon, nou líder en solitari. El Terrassa 1906, el filial egarenc hereu de la Peña San Pedro, arriba a una primera posició on des de fa dues jornades ‘vivia’ el Balaguer, però els de La Noguera l’han cedit sense conèixer encara la derrota, ja que han empatat a Les Comes contra l’Igualada (0-0). L’equip de José Luis Duque ha tingut prou amb un gol de Lucas Palma per a signar la seva quarta victòria consecutiva, aquesta vegada al camp d’un altre equip que va pujar la temporada passada, el Vila-seca.

A poca distància hi ha el Santboià, encara invicte, com el Balaguer. Després d’empatar al partit ajornat que es va recuperar dijous passat contra el Castelldefels, els de Juan Camilo Vázquez no han tingut pietat del Reddis. 4-0 incontestable davant un conjunt reusenc que no millora ni dues jornades després del canvi d’entrenador. Miquel Aguza tindrà força feina per canviar la dinàmica del conjunt de Mas Tallapedra, tot i que el partit d’aquest diumenge, contra els ‘diables vermells’ de la Ronda Sant Ramon, no era el més indicat per a iniciar la reacció, com s’ha pogut veure.

L’altra golejada de la jornada s’ha viscut a Amposta, amb un 0-5. L’equip local s’ha vist superat per un Sant Ildefons que no marcava cinc gols com a visitant des del 21 d’abril de 2013, encara a Segona Catalana i al camp del Vallirana (1-5). Segona victòria seguida dels de Javi Gómez, malgrat que la igualtat després de només cinc jornades de Lliga no els permet relaxar-se. Un altre festival de gols, però més repartit, ha estat el 3-3 que han protagonitzat El Catllar i Jesús i Maria. Els locals sumen la seva tercera setmana seguida sense guanyar, tot i que ho han tingut a la mà però els ebrencs els han igualat dos cops.

Les remuntades de la jornada s’han viscut a Els Canyars i Aiguadolç. Al migdia d’aquest diumenge, el Vilanova ha vist com el Castelldefels aixecava el gol inicial de Carlos Contreras, amb dianes de Jairo Conesa i Uri Fernández. I a la tarda, la mateixa història a Sitges. El Viladecans s’avançava gràcies a Miguel, però Adrià Creixell –per partida doble- i Dídac van tancar la ratxa de dues derrotes seguides del Suburense.

Qui no sap com guanyar és el Torredembarra. Un punt dels quinze disputats és el balanç de l’equip d’Issac Fernández, que va perdre 2-0 a La Devesa contra la Rapitenca, en un partit en què van acabar jugan 9 contra 9. Xavi Marqués i Moha van ser expulsats al quadre ebrenc i el debutant Unai Barceló i Manu Sosa, als torrencs. I respira el Lleida Esportiu B a costa de l’equip que sempre marca i sempre encaixa, el Vista Alegre. Per no perdre la tradició dels de Castelldefels, 3-1 encaixat a Torrefarrera, malgrat arribar al descans amb empat a un gol. Noel i Peralta han donat una victòria als de Gerard Albaladejo, que havien perdut els dos primers partits com a locals. Però ja se sap, no hi ha res que sigui etern a la Terra…

CONSULTA AQUÍ ELS RESULTATS A PRIMERA CATALANA 2

AQUESTA ÉS LA CLASSIFICACIÓ DE PRIMERA CATALANA 2

The post El Sants o com golejar amb dos jugadors menys appeared first on FutbolCatalunya.com.