Només es tracta d’un repàs històric, res més, encara que cadascú pot extreure les conseqüències que consideri oportú. Dels 20 equips que van finalitzar el curs el passat 11 de maig del 2014 a Tercera (Grup V), només queden 6 per a la pròxima 2023-2024. La trajectòria de la UE Cornellà ha estat excel·lent (Primera RFEF) així com el Cerdanyola de Ballabriga, l’Europa de Senabre i el Terrassa de Garrido en Segona RFEF.

El cas més greu és la històrica UD Atco. Gramenet ja que el seu últim descens li col·loca en Quarta Catalana i també té el seu mèrit perquè apareix massa l’ombra de la desaparició.

TERCERA: DE QUARTA A CINQUENA CATEGORIA

Continuen lluitant per la supervivència altres històrics com el CF Gavà i el CD Masnou en la Segona Catalana. Els del Baix Llobregat van evitar el descens aquest juny i es mantindran en la 8a categoria del futbol espanyol igual que els del Maresme perquè no van aconseguir el seu objectiu d’ascens.

Passar de la 4a categoria del futbol espanyol a la 5a ha estat quedar-se en el mateix lloc per a Europa, Cerdanyola i Terrassa encara que el canvi de denominació sembli un detall meravellós. I això ho saben els 6 que es mantenen en Tercera encara que amb un esglaó menys en el podi (Pobla Mafumet, Rapitenca, Castelldefels, Montañesa, Vilassar i Vilafranca).

ARRIBA LA LLIGA ELIT

Bé, confirmat aquest títol de ‘Lliga Elit’ a l’Assemblea del 30-juny perquè primer Soteras i el seu grup la van qualificar de ‘Superlliga’. Clar que algú els va fer veure que aquest terme no agradava molt a Rubiales i es va canviar. En fi, els equips catalans ja saben que tenen un problema més per a pujar de categoria.

Figueres, Palamós, Rubí i Santboià buscaran sortir d’aquest pou cobert d’etiqueta i amb més despeses que ingressos. Tant de bo que no es converteixi en una ruïna econòmica per als clubs.

El que sembla clar és que la resta de categories només s’han convertit en un generador d’ingressos per a una FCF més preocupada dels seus sous que de generar nous patrocinis.

The post Com ha canviat la Tercera (Grup V) en 10 anys! appeared first on FutbolCatalunya.com.

Més feina per al Comitè de Competició després del trist panorama que es va viure aquest passat diumenge al Camp d’Esports de Masnou entre el conjunt local i el Vic Riuprimer REFO de Segona Catalana (Grup IV). Amb 1-2 en el marcador i mancant dos minuts va arribar el segon gol visitant, obra d”Abdelkhalek Rezzouk) i a partir d’aqu,  l’escàndol.

Aquí podeu llegir el TEXT de l’annex arbitral perquè us acabeu de fer una idea d’una pèssima actuació per part de moltíssims implicats. S’ha girat per al Comitè de Competició i per a la mateixa Federació Catalana immersa de ple en aquesta lluita per erradicar la violència dels camps de futbol,

ANEXO ACTA

 “Después de la consecución del último gol a favor del equipo visitante – VIC RIUPRIMER REFO FC ‘A’ -, gran parte de los miembros del equipo visitante que se encontraban en esos instantes en el banquillo entraron al terreno de juego cruzándolo de forma rápida, en la celebración del gol con los brazos en alto de manera exagerada. Ningún jugador fue identificado por los hechos que sucedieron a continuación aunque una de estas personas fue identificada como MM , 2o entrenador del equipo visitante. Dicho entrenador en una acción posterior recibe un puñetazo con brutalidad en el rostro desde detrás por parte del guardameta del equipo local – MASNOU CD ‘A’ –AJ FR. Acto seguido empezó una pelea en la que se vieron involucrados varios técnicos y jugadores de ambos equipos. Debido al tumulto de jugadores y técnicos presentes en la pelea, no se pudo identificar de forma individual a los participantes involucrados. Aunque el entrenador del equipo local, JSN, que ya había sido expulsado con anterioridad, ha saltado desde la grada para participar en dicha pelea. También se hace constar que varias personas del público que no pudieron ser identificadas como seguidores del equipo local o visitante, han saltado al terreno de juego durante la pelea. A falta de dos minutos más de tiempo de prolongación, el juego se debe de reanudar con un saque de inicio a ejecutar por el equipo local – MASNOU CD ‘A’- ; atacando en la meta dirección mar”.

Per la seva banda, la reacció del Masnou ha estat ràpida i, mitjançant un comunicat oficial, ha anunciat l’expulsió el club dels implicats en aquesta trista història.

Comunicat oficial del CD Masnou pic.twitter.com/isnYLt5w8D

— Club Deportiu Masnou (@cdmasnou) 25 de marzo de 2019

The post Masnou-Vic Riuprimer REFO: així es va viure appeared first on FutbolCatalunya.com.

Jornada de pocs gols aquesta onzena en la Primera Catalana, Grup II. Excepte el filial del Girona, que li va ficar quatre al Farners, els tres de l’FP Hermes i els tres del cuer Masnou, la resta es van solucionar per la mínima (Sant Joan) o amb empats a zero (Energia, Congost i Ripollet).

En el duel clàssic de la 11a jornada tot va acabar com va començar, és a dir, amb un empat a zero que hauria de satisfer molt més als visitants que als locals encara que, tal com va anar el xoc, es poden donar per contentes les dues parts. Sergi Arranz no va marcar encara que la va tenir a minuts del final, però va reaccionar el meta Iván i es van emportar un punt cadascun. Atenció als de Molist amb dos partits consecutius sense guanyar (7 de 15 punts) igual que els de Tito Lossio. En el clàssic amb sabor a història, zero a zero.

Pendents dels dos duels pendents per part de l’Andorra, l’Horta vola amb comoditat, ja que Lloret i Mollet tampoc van saber passar de la igualada inicial. Poques novetats en aquests tres duels disputats a Lloret, Congost i Ripollet que els serveix als del Feliu i Codina per seguir mirant cap amunt. Els d’Edu Urdiales passen la jornada 11a amb 3 triomfs i 3 empats en els últims sis partits de competició mentre que el Manresa segueix sense guanyar des de la jornada tercera; els de David Cruz ‘Pitu’ sumen 8 dels últims 15 partits disputats. (VEURE CLASSIFICACIÓ) 

Una altra golejada la va protagonitzar l’FP Hermes el dissabte enfront d’un Avià que segueix sense guanyar a casa seva (5 empats i 1 derrota) i que posa punt final a una ratxa positiva de nou jornades. Els visitants van decidir en la segona meitat i ja acumulen quatre jornades sumant. Duel dur a Avià amb 7 grogues i 3 vermelles.

Punt i a part per al Masnou. A la segona va ser la vençuda per al nou tècnic Juan Carlos Torres. Ha estat arribar i fer-li un volt total a un equip que encara dirà moltes coses. En aquesta ocasió van sumar un rotund 3-0 enfront d’un Tona que sembla haver abaixat els braços molt ràpid. Els masnovins miren el futur d’una altra manera després d’aquest triomf en l’onzena jornada.

Com també ho pot fer el Sant Cugat de José Alcaraz. Primer triomf santcugatenc fora de casa seva que li serveix per ficar-se en aquest grup nombrós de sis equips separats sol per tres punts. Javi Ruiz va col·locar el 0-1 (23′), va igualar Espinosa (75′) i va decidir Marc Rojas (81′) quan ja es pensava en l’empat final. Segon equip que guanya en Ca Sant Joan després d’any i mig de competició. Felicitats

Com també cal donar-les-hi al filial del Girona, segon equip màxim realitzador del grup (18). Aquest diumenge Obeng Gyabaa (32′) va avançar als blanc-i-vermells per sentenciar Rossell (p.), Kam Traoré i Karim Diallo en la segona part.

En definitiva: 2 triomfs locals, 4 empats i 2 victòries a domicili amb un xoc ajornat (Andorra-Llagostera B)

The post Sants i Horta signen l’empat i primer triomf del Masnou appeared first on FutbolCatalunya.com.

L’últim exemple l’hem tingut aquest dissabte en el Municipal de Lloret. El Alami i Narcís Caballero van col·locar un 2-0 preocupant en el marcador, Jordi López (51′) va retallar diferències, Expósito va posar el 3-1 que semblava definitiu,però Hamza Cheikh va animar als visitants (80′). Van ser deu minuts en els quals es va fregar un nou empat encara que la fortuna tampoc està en el costat de l’equip del Rifle Pandiani.

El Masnou acumula 2 empats (Avià i Girona B) enfront de 5 derrotes (Horta, Manresa, Ripollet, Andorra i Lloret), és el cuer del Grup I de Primera Catalana, és el quart equip menys golejador (7), al costat d’FP Hermes, Farners, Llagostera B i Avià, i han encaixat més que ningú (16). Què li passa a aquest Masnou? Segur que El Rifle té la solució.

The post Què li passa al Masnou? appeared first on FutbolCatalunya.com.

Al món del futbol, una ratxa mai pot ser eterna. Ni quan es guanya ni quan es perd, malgrat que hi ha equips com l’Avià que s’entesten a contradir aquesta afirmació i segueixen empatant i empatant (cinc de cinc). Però aquest cap de setmana dues ratxes han arribat al seu punt final a la jornada 6 de Lliga. La de derrotes del filial del Llagostera –quatre de seguides- i la de victòries del líder Horta, que es va quedar en cinc.

També va entonar el cant dels adéus a la seva condició d’invicte el Sants. Va ser a Lloret. A la sisena, quan els de Henry ‘Tito’ Lossio podien haver aprofitat l’ensopegada hortenca, però al final van acabar perduts a La Selva per obra i gràcia d’un gol de Bader que, segons les cròniques, va fer justícia a allò que es va veure.

Però tornem a les dues ratxes abans esmentades. El Llagostera B de Pep Triadú havia encadenat quatre partits sense puntuar. Vic, Farners, FP Hermes i Sants, per aquest ordre, havien qüestionat el moment del segon equip de la UE Llagostera. Però aquest dissabte, en un partit amb el record a l’entranyable directiu Quim Carbó –ens va deixar divendres amb 51 anys, des d’aquí el nostre condol-, el ‘filialasso’ (com diu l‘ocurrent CM del club) va posar la directa a la visita del Martinenc de Miguel López. Eloi Zamorano va fer doblet i Carlos Cano i Soufiane van arrodonir un 4-0 contra uns ‘diables vermells’ que ja sumen quatre jornades sense guanyar.

A la mateixa hora, a Santa Coloma de Farners, l’Horta també va veure frenada la seva immaculada ratxa de triomfs. Malgrat que el partit va estar a punt de canviar de signe a la recta final, el Farners va tractar de tu a tu els de Xavi Molist i es va avançar dos cops. Primer, amb un gol matiner de Gerard Muñoz i després, responent a l’empat de ‘Sergol’ Arranz, amb un penalti transformat per Pitu Riart. Xavi Torrent, però va igualar poc abans del final. Tot i l’empat, els del Feliu i Codina mantenen el seu lloc capdavanter.

NO HI HA MANERA

A la jornada de dissabte, el Masnou es va tornar a embussar a casa. Aquest cop va tocar amb la punta dels dits la victòria, quan Hamza va encertar en un penalti a la recta final, però Marc Guilana, qui ja havia igualat el gol inicial de Castillo, va repetir en el temps afegit, deixant els homes de Pandiani amb el consol –amarg- d’un punt que no els hi dóna per marxar del fanalet vermell.

També al Maresme, però a Montgat, la Fundació Privada Hermes perdia el seu segon partit de tres jugats com a local. El Mollet de Dani Ortiz va treure el màxim profit d’un gol de Marc Masip aprofitant un refús defensiu i va sentenciar els de Lamilla, molt disgustats amb l’actuació del debutant aquesta temporada a Primera Catalana Òscar Cubero. En concret, per un gol que consideren mal anul·lat a Baby per fora de joc i un penalti no xiulat a Pozzo. Els tres punts van volar a terres vallesanes.

LA METAMORFOSI DEL TONA

Octubre segueix essent un mes positiu pel Tona. Qui creu en la teoria dels revulsius pot trobar un bon exemple en l’equip osonenc. Quatre derrotes seguides per començar la Lliga, marxa de Jordi Puigbò… i dues victòries seguides. La primera va ser a Manresa amb l’interí Àngel de Santos, però aquest diumenge, al caliu dels seus incondicionals i ja amb Pere Vila a la banqueta, triomf contundent contra el Ripollet (3-0), amb Baruc Nsue fent doblet.

Per la seva banda, la UE Avià va fer honor a la seva fama d’’equip X’ i va signar el cinquè empat en cinc partits disputats. Va ser un empat molt treballat, a Can Sant Joan, perquè el San Juan At. Montcada va marxar al descans amb un 2-0 gràcies a dos gols d’un inspirat Albert, però a la represa els unionistes van acusar el gol ràpid de Miki Poveda i la diana d’Óscar Lariño que va establir l’empat definitiu.

I el que no va ser gens igualat va ser el partit que va tancar la jornada i que el Vic va decidir en 38 minuts. Arribats a aquest punt del partit, a 7 del descans, els vigatans ja guanyaven 40 a un Manresa que venia de dues derrotes seguides. Peque, Mia Valls, Joel Rama –aquests tres primers gols, als primers 10 minuts- i Pep Puigdesens van trencar els esquemes dels de la capital del Bages, que van maquillar la ‘tova’ als darrers minuts del partit aprofitant el relaxament local, amb dues dianes de Dani Muela i Javi Rebollo. “Coneixíem bé el Manresa i sabíem com fer-los mal”, van declarar a la roda de premsa Xevi Melero i Rafa Rodríguez, el tàndem tècnic del Vic que, per compartir, fins i tot comparteix compte a Twitter. @melerafa, per més informació.

I així s’explica una nova jornada al grup 1 de Primera Catalana, que aquesta setmana tindrà capítol especial dimecres (19.00 h.), amb la recuperació del partit que havia de ser el primer de la temporada per Andorra i Avià, a La Borda Mateu. Veurem si els del Principat pateixen l’efecte de l’’equip X’… o trenquen la ratxa. Una més.

The post De la golejada del Llagostera B a la primera ensopegada de l’Horta appeared first on FutbolCatalunya.com.

Tres victòries locals, tres empats i tres triomfs a domicili. Aquest ha estat el balanç de la quarta jornada en el grup I de Primera Catalana, amb 29 gols anotats (14 locals/15 visitants). 360 minuts de competició que mantenen al intractable Horta en la seva condició de líder invicte i amb quatre punts de marge sobre una UE Sants que tampoc falla i un Vic que ha sumat el seu segon empat consecutiu. A cinc el segueixen Lloret, que ha empatat a casa seva enfront del Avià, i l’Andorra que no ha desaprofitat la seva visita al Masnou.

‘Cop de puny’ del Horta

El pitjor que li pot passar a qualsevol rival del Horta es ‘enfadar-li’ molt. Això li ha passat al cuer Tona enfront als de Xavi Molist. Va ser col·locar el gran Baruc (53’) el 2-1 i la reacció de Sergi Arranz i companyia va ser fulgurant. Allà està la golejada final amb Quique Amador com a bigolejador també. El triomf dels del Feliu es va consumar a la vegada que la UE Sants s’ha desfet del filial gironí amb gols de Mulero i Navarro.

Vic i Mollet no van passar del empat. A Osona, Marc Masip va col·locar el 1-2 per als del Vallès, però Gerard Verdaguer va situar el 2-2 gràcies a una pena màxima (73’). Tampoc ho van fer Lloret i Avià, també invicte i tercera igualada consecutiva. Un menys porta el Martinenc qui va arrencar l’1-1 final a Farners encara que va poder emportar-se els tres punts.

Derrotes importants per al Manresa a Sant Cugat on segueixen de festa, Llagostera B en la seva visita a la FP Hermes, i Ripollet, a Montcada. Primer triomf dels sancugatencs que deixen als del Congost a sis punts del líder la qual cosa comença a ser una sorpresa, tercer xoc consecutiu de la Fundació sense perdre en la seva estrena de categoria, tot el contrari que el Ripollet de David Cruz ‘Pitu’. Atenció al partit a Can San Joan on va haver-hi de tot, però el més curiós va arribar de la mà del col·legiat Guillem Martí. El col·legiat va mantindré vuit minuts parat el xoc per una agressió entre dos futbolistes rivals als quals ni va amonestar. Curiós. De qualsevol manera, primera victòria a la categoria dels homes de Pinti.

Per a baix, una setmana més, i van quatre, comencen els problemes. No s’entén que el Masnou del Rifle Pandiani segueixi sense sumar un punt com tampoc s’entén que en el partit es mostressin set grogues i es produïssin quatre expulsions.

The post Horta i Sants destrossen la UE Tona i Girona B i primera victòria del San Juan At. Montcada appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

El carisma que desprèn Walter Pandiani és incomptable. Entrena com jugava i vol ser un mirall pels seus futbolistes. ‘El Rifle’, rodejat d’un cos tècnic de sis persones, ha preferit reflotar el Masnou que el camí fàcil. No ha volgut el caramel d’un filial, sinó que prefereix aprendre i errar al ‘fang’ de la Primera Catalana. És un personatge autèntic i agraït, ja que no ha deixat a l’estacada al club maresmenc després d’entrenar-hi al futbol base i assumir la direcció esportiva. Assegura esforç per a aconseguir resultats. De fet, ja a la pretemporada el Masnou ha donat la cara contra L’Hospi i ha guanyat a tot un Europa al Nou Sardenya. Amb 40 anys, i encara que sembli que en porta 20 entrenant, Pandiani vol fer-se un lloc a les banquetes. ‘La banda del Rifle’ promet emocions fortes.

Sap que per ser qui és se li exigirà molt?

Molta gent pensa això. Ho sé i jo també penso així. Encara que sigui arriscat. A mi els reptes m’encanten. Em dec al Masnou, ja que m’estan donant una possibilitat estupenda i em van obrir les portes d’entrenar. M’he rodejat de gent molt professional, que té la mateixa il·lusió que jo de ser algú en aquest àmbit d’entrenadors.

Però sense veure diners, això sí.

Això és plantar una llavor. Esperarem que floreixi. Sortirem campions? No ho sé, però jo ho vull. Fins l’últim partit hem de lluitar per estar a dalt i sabem la Primera Catalana és dura. Volem arribar a la gent del Masnou i que diguin “hòstia, això és el que volíem veure fa temps!”. Si no es guanya, però ens trenquem el cul fins l’últim dia diré chapeau. El primer dia els hi vaig dir als meus homes que han de ser com era jo quan era futbolista. Sóc molt pesat. Cada dia fem 25 minuts d’exercicis de passades, ja que si en volem fer més de dues seguides als partits cal entrenar-ho.

Sembla mentida que calgui entrenar-ho.

Jo amb 40 anys i una carrera al darrere seguia fent exercicis de passada. Ara sóc un crack. No se me’n va un control. La feina és fonamental per a rendir bé. Busquem totes les variants possibles a cada exercici per a poder jugar al futbol.

Té molt clar el que vol fer, però sent la seva primera temporada d’entrenador encara li queda molt per aprendre.

Per a que aniré a un equip millor si encara haig de tenir errors? No puc anar a un filial. Allà no puc fallar. Si em criden, que sigui per mèrits propis. Vull començar des de baix i anar de menys a més. Estic rodejat de gent molt professional i motivada i això ajuda.

Tota aquesta gent està al Masnou per vostè.

Vam parlar i ens hem ajuntat quan era necessari. Ara era el moment. Estem ajudant al grup en molts aspectes i potenciarem els futbolistes més que a Segona Divisió. Els jugadors hauran de volar, tot i que acabem de començar. L’important és arrencar a per totes en el primer partit de lliga contra l’Horta. Anar amb la destral i demostrar de què és capaç aquest Masnou. Lluitarem amb uns futbolistes als que volem fer creure que són els millors.

A més, dins del mateix Masnou ha fet de tot. Futbol base, direcció esportiva i ara entrenador del primer equip.

Vaig començar al Cadet com una prova quan encara era futbolista. Sempre he estat un líder els 23 anys que he jugat a Primera Divisió. El que no m’agradava ho deia i sempre ajudava als entrenadors. No sempre vaig tenir el braçalet, però sí em vaig sentir capità. Eto’o va dir que els dos jugadors que més el van marcar a la seva carrera va ser Pandiani al Mallorca i Larsson al Barça.

Ser fill de Walter Pandiani ha de ser difícil, no?

Els exigeixen molt més. Ells són com jo, uns treballadors. No tenen problemes amb això. Ho donen tot i sempre volen millorar. Jo els vaig educar així.

Però l’experiència de jugar pare i fill al mateix equip deuria ser emocionant.

Per a mi va ser espectacular. Era un somni que teníem des de que ell era petit. Una experiència preciosa. I perquè no vull jugar amb el fill mitjà. A Europa som l’únic cas i a Uruguay no. Si jugués amb els dos fills això sí que seria excepcional.

Aparentment, sembla que n’està molt d’ells. Ha estat cosa seva de voler estar amb ells o d’ells de venir amb vostè?

Vivim pel futbol. Com deixaré de jugar al futbol i no seguir amb això? Ho donaré tot per a que el nom que vaig tenir com a futbolista el tingui com a entrenador. Jo no regalo res i arranco el cap a qui se’m fiqui per davant.

Com a entrenador depèn més de la resta?

Depenc del que jo faci. En una setmana els futbolistes poden veure que un entrenador és un desastre. Això ja no passa. A cadets, juvenils i ara em diuen que sóc el millor que han tingut.

Pel bé del futbol base, els millors han d’estar a baix.

Per això també estic pendent del futbol base del Masnou. Els entrenadors ho han de viure i no ser passius.

Un futbolista entrena, juga i marxa a casa. Un entrenador requereix molta més dedicació.

Diumenge vam jugar contra l’Europa. Dilluns els jugadors ja tenien el vídeo retallat per veure’l. Molts no n’havien vist cap a la seva vida, com la passada temporada. Guanyàvem el Júpiter i el Santfeliuenc després de molt de temps sense fer-ho. Si porto les regnes i la gent em segueix i sap què vull és més fàcil. Tots els dies estic de cinc de la tarda a mitjanit al club.

Estil ‘Cholo’ Simeone o Pep Guardiola?

Jo sóc més del ‘Cholo’ per la meva forma de ser i de viure el futbol. Els equips s’han d’identificar amb com sóc jo.

Coneix la categoria? Ha vist els rivals?

Estem preparats i ja estem gravant i veient les idees dels rivals. Els hi donem un informe escrit als futbolistes i fem moltes sessions de vídeo.

Es nota que ha portat il·lusió a la gent després d’un descens i una temporada difícil.

Volem fer això i que els que vinguin darrere tinguin la mateixa idea. La gent agraeix que l’equip s’ho deixi tot fins a l’últim moment. Així s’atura i t’aplaudeix. Sense actitud, serà impossible. Si nosaltres creem il·lusió donant-t’ho tot. No em dóna igual això i així s’ho estic transmetent als futbolistes. L’ideal seria cobrar 900.000 euros i entrenar en doble sessió, però ara hem de tenir molt cap, molta professionalitat i saber portar moltes coses extra futbolístiques. Per exemple, un dels nostres jugadors és escombriaire. Sabem la vida de tots i els hem de conèixer.

Tot això està molt bé, però com sempre l’únic que es demana és el resultat.

De res serveix tot això si després perdem 3-0. Jo vull resultats, però si no cuidem tots aquests detalls segur que no guanyarem. Així tindrem més possibilitats de guanyar que de perdre. Ho repetiré tota la vida i els meus equips han de ser així. Hem perdut un partit de cinc a la pretemporada contra autèntics ‘bichos’.

Si els hi arriba als seus futbolistes la meitat del que transmet aniran sobrats de motivació.

Això també s’ho dic a ells. Per molt que haguem baixat, tenim bon equip. Tots són futbolistes. Amb un nivell… També tenim un equip que es diu ‘la banda del Rifle’ i Déu n’hi do. Sabem que és complicat, però entrenarem per a ser guanyadors. Aquest és el secret. Si s’és positiu les coses sortiran bé. Ahir vam anar a la platja a córrer, d’allà cap a l’estadi, calçar-se les botes i exercicis de passada. Jo amb ells. Córrer i jugar a la pilota. Un altre dia muntanya.

Per formació professional, no té especial predilecció pels davanters?

Els davanters han de fer gols. Si no practiquen, no sabran ficar l’ocasió que tinguin al partit. Jo treballo totes les línies. Faig feina d’iniciciació, creació i finalització. Em quedo amb davanters, migcampistes i defenses. Els davanters sempre. Una ocasió et pot fer guanyar un partit.

D’on ve ‘el Rifle’?

D’Uruguay, me’l va posar un company de Peñarol perquè les marcava totes. Tothom m’ho deia.

I li agrada?

Sí. Porto 18 anys amb aquest nom.

No ha pensat a tornar a l’Uruguay?

Tinc possibilitats d’entrenar a Primera Divisió allà, però ja arribarà el moment. Si no em preparo bé, fallaré. Estic al·lucinat amb els meus jugadors. Els he escollit jo i el creixement ja es nota en dues setmanes.

Per què hi ha equips que no tenen raça?

Això es porta dins o no. Si no es té s’ha d’inculcar. El primer és donar-ho tot i si no es té això, fora. La resta ja ho entrenarem.

‘LA BANDA DEL RIFLE’

The post La ‘banda del Rifle’, disparada d’ambició appeared first on FutbolCatalunya.com.

Walter Pandiani mai s’ha anat del Masnou. És més, manté una estreta relació amb l’entitat des de fa alguns anys, a més, per descomptat, de tenir al seu fill Nico en la plantilla del primer equip. Tot això ha decidit a l’exjugador del RCD Espanyol, entre uns altres, a involucrar-se de ple en la complicadíssima tasca de treure als masnovins del pou de la Tercera Divisió.

Pandiani, que actualment es manté en actiu en el Lausanne de Suïssa, compaginarà la seva tasca principal amb la coordinació i direcció esportiva de l’entitat. Amb aquest fi, ‘El Rifle’ es recolzarà també amb altres col·laboradors entre els quals destaquen l’exfutbolista del Peñarol, Racing i Betis, Washingthon Tais, i els habituals Juan Ignacio Parra i Diego Ferrer.

El Masnou, que ha sumat dos triomfs consecutius a la casa seva davant el Júpiter (2-1) i, a Les Grases, enfront del Santfeliuenc (0-4), de la mà de Parra, desitja que segueixi la ratxa i somia amb el miracle encara que ocupin l’última posició del grup. Mancant vuit jornades per el final, rebran a casa seva a Granollers, Prat, Peralada i Rubí mentre que viatjaran a Terrassa, Nou Sardenya, Manlleu i Sabadell B.

The post El ‘Rifle’ Pandiani esgotarà l’última bala del Masnou appeared first on FutbolCatalunya.com.

Tres anys després, Miguel López ha presentat la seva dimissió al capdavantdel CD Masnou. Després d’aconseguir dues temporades mantenir-se en Tercera Divisió malgrat els innombrables problemes esportius i econòmics que ha patit i pateix l’entitat, el tècnic ha decidit fer un pas endavant i alliberar a l’entitat en aquest espring final de temporada.

Amb un balanç de 4 triomfs, 7 empats i 17 derrotes, els masnovins disposen de nou jornades per intentar aconseguir el que sembla impossible, una salvació que, ara mateix, tenen a 11 punts.“El primer que haig de dir és que estic molt agraït al Masnou per la possibilitat que m’han donat aquests tres anys, però he tingut molt desgast i no tinc més ’benzina’”, va afirmar Miguel López a Futbolcatalunya.

Conscient que la realitat és molt dura a Masnou i que “hi ha hagut situacions externes” que també han influït durant aquest curs, López admet que “se m’ha acabat el crèdit. El dimecres s’ho vaig dir als meus jugadors (derrota a Palamós per 4-2) i me’n vaig. M’he desgastat molt i ja no estava preparat per seguir. El més sincer és dimitir i, si de pas, el club s’estalvia alguns diners, millor també”.

En quant al seu substitut, res se sap. La delicada situació econòmica de l’entitat complica molt la seva contractació encara que a aquesta fi s’ha dedicat en les últimes hores el president Benítez. Segons va informar el club “El segon entrenador del Juvenil A, Juan Ignacio Ibarra, es farà càrrec de l’equip provisionalment aquest diumenge davant el Júpiter”

The post Miguel López: “M’he desgastat molt i ja no estava preparat per seguir” appeared first on FutbolCatalunya.com.

No s’ha mossegat mai la llengua i no ho fa ara. Miguel López, entrenador del Masnou, compleix 50 anys aquest proper dijous 24. Va ser el ‘regal’ de la Nit de Nadal per als seus pares i ho celebrarà amb alegria, ja que una cosa res té a veure amb la realitat esportiva del seu equip, ara situat segon per la cua de la classificació.

Va comentar diumenge passat que no esperava estar en aquesta delicada situació. Això és falta de realisme o sorpresa?

Sorpresa. M’ha sorprès perquè les expectatives eren molt bones i en el ADN dels meus equips sempre ha estat el sacrifici i la intensitat. No ha estat així.

Tant a casa (8 punts sobre 27) com fora del Municipal (9 sobre 27), els números són similars. Això què significa?

A casa nostra costa molt guanyar. Ens ha afeblit molt la pilota parada, ja que ens han fet 10 gols així. Gavà, Júpiter, Prat i Granollers van ser partits on vam caure per aquesta diferència.

El tema dels pressupostos sempre es diu que ha de desaparèixer o no val en el terreny de joc. Això podria explicar els marcadors ajustadíssims enfront de Prat, Gavà o Narcís Sala, per exemple.

En el futbol actual hi ha molta competitivitat. Els entrenadors treballem molt l’aspecte tàctic i ens costa molt a tots guanyar. Fixa’t en l’exemple del líder. El Prat està capdavanter perquè són els millors encara que molts partits els han guanyat per la mínima. En quant als pressupostos marquen moltíssim: grans jugadors com Virgili o Rosillo, per dir solament dos, marquen les diferències

El 0-2 assolit a Rubí (camp molt difícil) pot ser l’inici de la remuntada?

Tant de bo encara que jo no he viscut una situació com aquesta ni com a jugador ni com a tècnic. Vam fer un equip molt jove i això penalitza, però la responsabilitat de la plantilla és de l’entrenador. Tant de bo seguim amb la bona dinàmica que portem de 7 punts sumats sobre 12 disputats.

Quin missatge ha donat als seus jugadors abans de començar aquest període de vacances?

Els hi he dit el que ja saben: que no hem aconseguit la competitivitat que desitgem i que ara ja sabem tots el que ens queda per davant, és a dir, sumar de 3 en 3. Ofensivament no som verticals mentre que defensivament no hem estat malament excepte Palamós o Granollers. La clau va estar en la pretemporada, doncs no va estar ben planificada en jugar contra rivals de menor categoria, no obstant això ara l’equip està més compacte i té més confiança.

Si hagués de dir el que més i menys li ha agradat del seu equip aquesta primera volta seria?

El que menys és que no s’ha sabut captar el meu missatge: jo els hi vaig dir que això era Tercera Divisió, calia ser molt agressiu i intens. És el que porten en el seu ADN els meus equips i no hem estat a l’altura encara que les reestructuracions sempre són complicades. Teníem a vuit xavals menors de 21 anys, al principi, però segur que millorarem

Adrià Borreda, Abdulaye, Nico Pandiani i, especialment, Roger Matamala han estat els seus primers reforços. És clar que, si es fitxa ara, és perquè s’ha fet malament durant l’estiu passat i vostè és el tècnic i director esportiu.

I assumeixo els errors. Ens hem equivocat i ara cal fer-ho bé. Tenim temps per fitxar a algun futbolista més fins al 31 de gener sense sobrepassar el nostre modest pressupost (50.000 euros per al primer equip)

El golàs de Matamala a Rubí assenyala el camí per on ha de caminar aquest Masnou?

L’arribada d’un jugador com Roger revitalitza qualsevol vestuari. Portar un davanter del seu nivell pot ser un punt d’inflexió per a aquest equip. El seu efecte pot multiplicar-nos a tots

Digui-li la raó per la qual se salvarà el Masnou en el 2016?

Jo sempre sóc positiu. Treball, actitud i dedicació és el que hi ha per sortir de la zona on estem i sumar de tres en tres

CLAR I DIRECTE

El millor equip de la primera volta?

Ho diuen els números, el Prat. Són un equip per jugar la promoció d’ascens i pujar a Segona B. A mi també m’han agradat Júpiter, per la seva idea de joc, i Gavà, pels mecanismes de Juanma Pons.

El millor porter?

El meu, Rafa Leva. Bé: Toni Texeira, per moltes raons com a personalitat o capacitat tècnica

El millor defensa?

Marimon (Manlleu) i Aitor Lario (Prat)

El millor migcampista?

Santolalla (Júpiter)

El millor davanter?

A part de Don Santiago Triguero, que sempre em marca, Kuku (Júpiter)

La millor afició?

La meva i la de la Montañesa.

Aposti: qui seran els primers quatre classificats i els tres últims.

És complicat d’encertar-ho. Prat, per descomptat. Figueres, Vilafranca, Sabadell, Granollers… hi ha diversos igual que per a baix on hi hauran 7/8 equips per les 3, 4 o 5 places de descens.

The post Miguel López: “Ens hem equivocat i ara toca fer-ho bé” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Així ho van decidir divendres passat els tres clubs citats sota la supervisió de l’Ajuntament de la ciutat. Una Assemblea extraordinària de socis va autoritzar l’inici de negociacions entre totes les parts per fer realitat el projecte.

Els directius Enric Farrás, Sergio Gómez i Pere Colomer, el president del CD Masnou, Juanjo Benítez,  i el mateix alcalde de la ciutat, Jaume Oliveras, van respondre personalment a moltes preguntes que els socis van plantejar en aquest primer contacte.

La fusió entre els tres clubs en una única entitat serà, pertant, l’objectiu a materialitzaren els mesos vinents

The post Masnou estudia una fusió de clubs appeared first on FutbolCatalunya.com.

A partir d’aquesta setmana l’entrenador del primer equip Miguel López és a tots els efectes el nou director esportiu del club i Dani Prieto és el nou coordinador de Futbol 11. Mohamed Elgadaaqui, que va rellevar fa unes setmanes a Sergi Ciurana en la coordinació de Futbol 7, continuarà exercint aquestes funcions la pròxima temporada.

Miguel López compaginarà a partir d’ara la tasca de dirigir el primer equip a Tercera Divisió amb la de ser el primer responsable de la configuració i el rendiment de tots els equips de l’entitat. Durant la setmana passada ja es va reunir amb diferents entrenadors del per començar a preparar la pròxima temporada i en els próxims dies acabarà de tancar les seves primeres decisions. Per primer cop en la seva carrera Miguel López exercirà com a ‘manager’ general posant la seva dilatada experiència al servei del club.

El nou coordinador de Futbol 11 és el central i líder de la defensa del primer equip aquest últim any, Dani Prieto, que també va començar a treballar la setmana passada. Graduat en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport, amb un Màster en formació de professorat i amb un gran coneixement del futbol de la comarca, assumeix aquestes funcions amb l’objectiu d’intentar retornar els principals equips del futbol base a les categories que ha perdut en la darrera temporada. El nou organigrama serà presentat el proper divendres 5 de juny

The post Miguel López, tècnic del primer equip i director esportiu del Masnou appeared first on FutbolCatalunya.com.

“L’objectiu de la salvació ja està complert, però vull els 50 punts. Vaig dir l’any passat, quan vam aconseguir 44, que el nou objectiu eren els 50 punts i encara ens queden sis per jugar. L’equip s’ho mereix pel seu esforç i treball”, afirma el tècnic Miguel López a Futbolcatalunya. Amb les idees molt clares i amb un discurs que arriba a qualsevol, sap que les seves armes són l’honradesa i la confiança als seus.

La clau passa per “haver tret molt rendiment als xavals i per haver sabut mantenir la calma quan ha estat necessari”. El conjunt del Maresme va començar molt fort la temporada per passar per una sèrie de vuit partits on no es va veure la victòria i on la jove directiva del club es va prendre el seu temps. Això va beneficiar a l’equip “i això que vam passar moments molt complicats com van poder ser el 4-0 de la Montañesa o el 5-0 enfront del Castelldefels”.

Aquest va ser l’encert més gran de la directiva que presideix Juan José Benítez. Sabedor que el seu primer equip és un dels pressupostos més baixos de la categoria i que cada dia, com admet López, “estem en una categoria on cada dia es veu menys futbol”, els maresmencs cobren al dia (que ja és molt) i es reafirmen en la Tercera. Lluny queda ja ser considerat com un equip sempre intermitent.

Favorits

Miguel López, a qui li queda encara mesurar-se a Vilafranca, a casa, i a Palamós, no es mostra sorprès per les quatre primeres posicions (Ascó, Pobla, Europa i Prat doncs, “tot cau pel seu propi pes. Crec que el Terrassa, si no hagués estat per tot ho extraesportiu que els toca sofrir, també estarien aquí ja que Pirri treballa molt bé”.

Per a baix, la cosa és una mica més complicada, ja que “ha caigut el Sant Andreu i, atenció, perquè el Cornellà –a qui li desitjo el millor- encara s’ha de salvar”. Miguel López manté que el “Santfe encara es pot salvar, el Castelldefels porta un any molt complicat, no esperava que el Martinenc caigués, doncs té grans jugadors (es nota la mà de Vacas). El del Vilassar s’ha deixat veure tota la temporada”.

Més el sorprèn al tècnic del Masnou “el Peralada, ja que va fer una primera volta molt bona, però és el que té el futbol”. El partit entre Manlleu i els pupils de Nacho Castro posa en disputa tres punts d’or.

A tot això pot acudir com a espectador Miguel López qui encara no sap si continuarà en el Masnou. “És veritat, encara no ho sé ni tinc res confirmat. Estic tranquil”, conclou l’encara entrenador d’un Masnou a on va arribar després de la seva etapa per Manlleu i Sant Boi

The post Miguel López no sap encara si seguirà al Masnou appeared first on FutbolCatalunya.com.