Qualsevol que vegi la classificació pot pensar en una golejada per a aquest dissabte (16.05 h.) al Guinardó. Clar que el tècnic local, Toni Carrillo, no es fia gens ni mica. El record del 3-2 a Vilafranca en la 1a volta (16N) és inoblidable per als ‘diables vermells’.

Precisament aquest KO al Municipal de Vilafranca, amb Pep Atzarà a la banqueta local (ara el gran Ivan Moreno), està marcat en vermell. Recordem que d’un 0-2 es va passar a un 2-2 per a anotar Ernest Forgas el 3-2 final (87’).

TRIGUERO I ELS ‘DIABLES VERMELLS’

La mateixa pàgina web del conjunt de Horta-Guinardó ha recordat unes dades molt interessants aquesta setmana. Últim triomf visitant: 2014-2015, 1-3 gols de Bernat i Santi Triguero (2). Gran ratxa vermella amb 7 triomfs i 7 empats des d’aquell KO del 16 de novembre i 443 minuts sense encaixar un gol per part del porter Lázaro.

S'acosta una nova jornada de #LligaElit, i això és sinònim de #LaPrèvia, on repassem les dades més destacades i curioses sobre el nostre proper rival.

Atenció, perque aquesta setmana juguem dissabte, a les 16:05h, visitant el @martinenc#AnemAlCamp#futbolcat pic.twitter.com/QngQflnbpO

— FC Vilafranca (@FCVilafranca) March 27, 2026

Val la pena recordar també que els vilafranquins aterren amb 2 empats i 3 KO consecutius; clar que amb anterioritat van lluir una ratxa anterior de 3 triomfs i 1 empat.

MÉS NÚMEROS ABANS DEL PARTIT

Amb 39 punts els locals, a 4 del líder Sant Joan At. Montcada, enfront dels 25 dels visitants (igualats amb l’Horta), el balanç numèric és molt desigual. Els de Carrillo han anotat 43 gols (Dani Suárez, Pitxitxi amb 11) i n’han encaixat 31; d’altra banda, els de Moreno només n’han marcat 27 (Marc Barrantes, 7) per 42 rebuts.

El Vilafranca, en el seu primer curs a la Lliga Elit després de 14 consecutius a Tercera, s’enfronta a un Martinenc que només mira cap amunt després de 7 exercicis absents.

Una dada més: el Martinenc acumula 22 punts sobre 33 disputats a casa seva. D’altra banda, el Vilafranca mostra la seva patètica situació amb 5 sobre 22 lluny del Municipal.

The post Martinenc-Vilafranca, ‘els diables vermells’ no obliden appeared first on FutbolCatalunya.com.

Amb més de 20 anys als camps de futbol, en equips des de l’Alzamora i la Damm passant per Barcelona com Mallorca B, Sant Andreu i, especialment, Cerdanyola i Martinenc, Pitu Plazuelo se’n va. Després de tota la seva vida entre Nou Barris i Sant Andreu, ara li espera el Pais Valencià amb la seva dona i el gol més important de la seva vida, el seu fill.

Es jubila diumenge? Digui’ns que no.

Sí, ho deixo. La decisió no és perquè no vulgui acabar el projecte. De fet, després de la lesió tan greu que vaig tenir a Cerdanyola, -alguns van dir que no tornaria a jugar- va aparèixer l’ego que tenim tots una miqueta i em va dir que no mereixia sortir així sinó dins del terreny de joc.

APLAUDIMENT MAJÚSCUL PER A PITU

I va arribar la trucada de Toni Carrillo?

Sí. Amb Toni sempre hem tingut una relació d’amor i el contrari, perquè en moments ens hem separat. Me’n vaig anar a Vilassar, vaig tornar… després Cerdanyola i, quan apareix el projecte del Martinenc, em va dir que si volia formar part d’aquest projecte. La veritat és que al Martinenc li tinc molta estima perquè ja havia estat en una altra etapa i era com tancar el cercle, un club prop del meu barri.

‘Només’ té 38 anys, a on va?

No me’n vaig per un tema d’edat ni perquè no em vegi amb força per a continuar jugant, és per un tema familiar. En el 2024 vaig ser pare, la meva dona és de València, ens hem comprat un pis a Ontinyent i creiem que per a la nostra unitat familiar el millor és anar-nos-en I, bo, jo he sol·licitat una excedència en el meu treball (director dels centres VivaGym) perquè m’estic perdent el creixement del meu fill, vaig a un ritme que la meva empresa actual no m’ho permet.

Però gens de futbol?

No, de futbol, a un 100% a nivell competitiu, res. Si torno a jugar algun dia és potser amb amics o en una categoria molt diferent del que som ara. Ara tanco ja aquesta etapa i, si algun dia em poso les botes, serà un mode amistós.

“NO ME’N VAIG PER UN TEMA D’EDAT”

I què farà el diumenge 1 de febrer ja retirat?

Doncs, el trasllat i gaudir del meu petit, perquè al final el nen ha començat a caminar. Soc un pare molt involucrat, ja que vaig tots els caps de setmana cap a Ontinyent i faig moltes bogeries. Potser m’aixeco a les 5 del matí per a arribar al camp del Martinenc a les 10 i després competir a les 12. He arribat a sortir divendres després de l’entrenament a les 10 de la nit per carretera per a arribar potser a les 2 de la matinada i poder gaudir del meu fill. Si es desperta durant la nit li faig un petó i em torno.

I ara que farà Toni Carrillo? I el Martinenc que farà ara? No hi ha ascens o què?

Sí, clar que viurà el play-off, segur. I després ja saps que els equips de Toni sempre competeixen, a casa són molt forts i en les eliminatòries tot pot passar. Aquesta Lliga Elit està molt igualada i hi ha equips històrics, equips de Tercera Divisió amb un nivell molt bo, és a dir que pot passar de tot.

Segur que molts ens recordem d’aquell cadet del FC Barcelona amb Piqué, Messi, Víctor Vázquez i, per descomptat, Pitu Plazuelo..

Correcte, sí, sí. De fet, l’altre dia em va dir VV ara que ‘em retiro jo i també te’n vas tu’!. Home, jo no seré president-entrenador, com és Víctor a Santa Coloma.

“SEGUR QUE EL MARTINENC VIURÀ EL PLAY-OFF”

Sembla una moda… Víctor Vázquez, Gerard Piqué…

Sí. La meva relació amb Víctor, part des de la Damm amb aquell camp de terra, el del cementiri de Sant Andreu, a la Bombonera. Petitó, petitó, abans d’anar-se’n fins i tot al camp de l’Horta.

Doncs, això, la generació dels presidents!

No crec. Si em toqués alguna cosa, igual invertiríem en futbol, però ara mateix jo no em veig en aquesta faceta. Aquell cadet sí que era bo, va ser el millor cadet de la meva vida. Teníem molt bon equip, la veritat que sí.

La màxima categoria per la qual ha passat ha estat Segona B, no?

Segona B. sí.

Ja no hi ha jugadors com a Pitu Plazuelo. Ja no hi ha jugadors com tu, hi ha un altre tipus de jugadors amb l’excusa del futbol modern. O es neix així o no hi ha res a fer. No continuarà lligat d’alguna manera com a tècnic o director tècnic?

VÍCTOR VÁZQUEZ, PIQUÉ, MESSI…

Suposo. Al final, quan has ‘mamat’ futbol ho portes aquí dins és una cosa innata i ens hem convertit en les persones que som. Aquesta convivència , aquesta disciplina o aquesta educació es troben a faltar. Jo em recordo d’arribar al camp de la Damm i saludar a tothom donant-li la mà, mirant-li a la cara… era diferent. Però bé, ara també n’hi ha menys vergonya. Nosaltres teníem més futbol de carrer, no hi havia cap cartell que posés prohibit jugar la pilota i avui dia el veus. És un futbol diferent amb joves de molt de talent.

No el molestem més: quin missatge li transmetrà aquest diumenge a l’afició?

Sobretot agraïment, perquè segur diumenge tindré aquí a la meva gent, a la família que ha passat moments en els quals un igual ha estat fins i tot fins a injust per ells. Segur que he pagat amb ells les meves frustracions i han estat en les bones i en les dolentes. També gràcies a l’afició, a les institucions que he defensat i que continuïn fent costat a clubs centenaris perquè no s’ha de perdre aquest futbol.

Pitu Plazuelo se’n va, però ha deixat el seu segell al futbol català i això no tothom ho pot dir. Li desitgem el millor.

Gràcies.

The post Pitu Plazuelo, un gran del futbol català penja les botes appeared first on FutbolCatalunya.com.

Els tres grups de Primera Catalana tanquen la lliga regular aquest cap de setmana. Hi ha moltes coses aclarides, com ara els ascensos directes –San Juan At. Montcada, Martinenc i Ciudad Cooperativa-, dues de les quatre places de promoció i també alguns descensos a Segona Catalana. Tot i això, és cap de setmana de calculadora.

En aquest article intentarem posar llum a la foscor dels dubtes. És possible que molts seguidors ja hagin fet els seus números, però analitzarem grup a grup el que queda en joc en una jornada on tothom estarà pendent de les xarxes socials per tal de veure el moviment dels marcadors.

Per començar, hem de recordar que els campions de cada grup pugen directament a Lliga Elit, mentre que els tres segons i el millor tercer jugaran una promoció per assolir una quarta plaça d’ascens.

PRIMERA CATALANA, A FONS

A la zona baixa, els quatre últims de cada grup baixen a Segona Catalana, mentre que el pitjor dotzè serà descens no compensat, arrossegat pels dos descensos catalans a Tercera Federació. Si el representant català que jugui la promoció d’ascens puja a Segona Federació, aquesta plaça de descens quedarà compensada i l’equip afectat es mantindrà a Primera Catalana.

Amb les dades fins a la jornada 29, el que sabem del cert és que tant la plaça de millor tercer dels tres grups com la de pitjor dotzè es produiran al mateix grup de competició, el segon.

GRUP 1: TENSIÓ A LA ZONA BAIXA

Amb l’ascens del San Juan At. Montcada i la confirmació de l’Argentona a la promoció, no hi ha opcions pel millor tercer per puntuació final. A la zona baixa d’aquest Grup I de Primera Catalana, s’han consumat tres dels quatre descensos directes: Torellò (34 punts), Montcada (23) i Roses (8).

Quedarà per decidir una plaça de descens directe que ara ocupa el Bescanó (37). Mollet i Banyoles, amb 38 i Torroella, amb 39, són els altres implicats. En aquest aspecte, hi haurà qui dirà que els tres equips amb 40 punts –Caldes, Juventus Lloret i Castellar– també hi serien en zona de risc, però l’enfrontament directe Torroella-Bescanó ho evita, ja que un dels dos no hi arribaria als 40 punts.

Les circumstàncies en fan que tots quatre equips depenguin d’ells mateixos per salvar-se. Guanyant, segueixen un any més a Primera Catalana. A partir d’aquí, entren en joc els empats a punts. Com veureu a continuació, qui té pitjor sort en aquestes bregues és el Banyoles.

ATENCIÓ BANYOLES

• El Mollet guanya el Torroella
• El Torroella guanya el Banyoles
• El Bescanó guanya el Mollet
• El Mollet guanya el Banyoles
• Banyoles i Bescanó estan empatats, però la diferència general de gols afavoreix el Banyoles
• Al triple empat a 39 punts entre Mollet, Torroella i Banyoles, cau el Bayoles
• Al triple empat a 38 punts entre Bescanó, Mollet i Banyoles, cau el Banyoles

A la darrera jornada, el Banyoles rebrà al Miquel Coromina el Castellar. Per la seva banda, el Mollet visitarà el Parets. Però, com dèiem abans, la clau és el partit Torroella-Bescanó.

• Si guanya el Torroella, el Bescanó és equip de Segona Catalana.
• Si empaten, el Bescanó només salvaria la categoria si Mollet i/o Banyoles perden
• Si guanya el Bescanó, el Banyoles només salvaria la categoria guanyant el seu partit. Si ho fa, el Mollet necessitaria almenys empatar per salvar-se i condemnar el Torroella.

Els tres partits decisius es jugaran dissabte 17, a les 17:00 hores.

GRUP 2: EL DESCENS, UN TRENCACLOSQUES

Arribats a la darrera jornada, el grup segon de la Primera Catalananomés té dues coses clares. El Martinenc és el campió i puja a Lliga Elit, mentre que el Júpiter jugarà la promoció d’ascens com a segon classificat. És l’únic grup on encara cap equip ha baixat matemàticament. Fins i tot el cuer, Racing Vallbona, pot acabar a una dotzena plaça que, tot i que no garanteix la permanència, sí que dona opcions de salvació.

Pirinaica i Igualada es jugaran una tercera plaça que significarà jugar la promoció d’ascens a Lliga Elit. Tots dos l’afronten empatats a 51 punts, però amb els manresans per davant gràcies a l’enfrontament directe. La ‘Piri’, que rebrà a la Guineueta, depèn del seu resultat. Guanyant o igualant el que faci l’Igualada, seria tercera. I als igualadins, que visiten el Natació Terrassa, només els hi val fer millor resultat que la Pirinaica.

DOTZENA PLAÇA, DESCENS NO COMPENSAT

Mirem el descens. Actualment, les quatre places definitives les ocupen Parc (26), Juneda (25), Artesa de Segre (25) i Racing Vallbona (24). La dotzena plaça -que seria de descens no compensat- l’ocupa la Guineueta (27). L’onzena, amb encara possibilitat de descens directe, és pel Natació Terrassa (29). Finalment, la desena -salvat directament però amb opcions de ser dotzè- és pel Sants (30).

Els partits de referència són,

• Sants – Balaguer
• Natació Terrassa -Igualada
• Pirinaica – Guineueta
• Gimnàstic Manresa – Parc
• Juneda – Júpiter
• Artesa de Segre – Singuerlín
• Borges Blanques – Racing Vallbona

Es pot dir que tant Sants com Natació Terrassa tenen la calma a tocar. A rots dos els hi falta un punt. En el cas dels egarencs, el punt seria suficient sempre que la Guineueta no guanyés el seu partir amb una diferència superior als 12 gols. Si el Sants no guanya el Balaguer, una carambola el podria enviar a la dotzena plaça. Passaria pel triomf de la Guineueta al camp de la Primaica i l’empat del Natació Terrassa contra l’Igualada. El triple empat a 30 punts perjudica els santsencs.

AMB EMPAT, A RECÓRRER AL NÚMERO SUPERIOR DE GOLS

Pel que fa als de Terrassa, en cas de derrota podrien caure al descens directe acabant tretzens. Seria si la Guineueta guanya i, alhora, el Parc també venç al camp del Gimnàstic Manresa, la qual cosa faria que els barcelonins acabessin dotzens. És cert que empaten als enfrontament particulars, però el -18 del ‘goal avergae’ general dels egarencs pujaria per la derrota, mentre que els -20 dels del Fortpienc es reduiria. Amb un empat a -19 s’hauria de recórrer al número superior de gols marcats. Actualment, el Parc n’ha fet 39 i el Natació Terrassa, 33.

I mirant als cinc de sota, la clau és senzilla. Han de guanyar els seus partits. Sobretot els quatre últims. Parc, Juneda, Artesa de Segre i Racing Vallbona estarien condemnats al descens empatant o perdent. En cas de victòria, al màxim que poden aspirar tots és a ser dotzens… sempre que la Guineueta no guanyi.

En el cas del Racing Vallbona, només té un camí per acabar dotzè i es perar a compensar el ‘no compensat’. Ha de guanyar alhora que la Guineueta i el Parc perden els seus partits i també que Juneda i Artesa de Segre no guanyin. Si el Parc empatés, el triple empat a 27 punts perjudicaria a aquest equip i als vallbonencs.

Els dos representants de les comarques de ponent han de guanyar i esperar. Juneda i Artesa de Segre empatem a una victòria el seu enfrontament directe, però el Juneda guanya per la diferència de gols.  Amb la ‘Guine’, el Juneda empata a tot a l’enfrontament particular però el superaria al ‘goal average’ general, ja que els barcelonins es quedarien clavats en -30 i els lleidatans millorarien el seu -26, ja que haurien vençut.

JUNEDA I ARTESA SEGRE, A L’ESPERA

El pitjor escenari pel Juneda seria un triple empat a 28 punts amb Guineueta i Artesa de Segre. Els de Nou Barris surten primers d’aquesta lligueta, per davant de Juneda i Artesa. Si el Parc no guanya, baixen amb ell els dos de les comarques de ponent. Però alerta, si el Parc guanya, els tres del triple empat baixen i els del Fortpienc acaben dotzens.

Finalment, la Guineueta necessitaria guanyar per salvar-se o, almenys, acaba dotzena. Amb l’empat hauria d’estar pendent sobretot de que el Parc no guanyi. I perdent, hauria d’estar pendent de tots els implicats. Un bon guirigai.

L’horari unificat és diumenge a les 12.00 hores.

GRUP 3: LLUITA AFERRISSADA PER LA PROMOCIÓ

Moltes més coses decidides al grup 3. El Ciudad Cooperativa de Sant Boi de Llobregat va certificar el seu tercer ascens consecutiu. A sota, tres de les quatre places de descens ja estan confirmades. Sant Ildefons (28 punts), La Sénia (26) i Camarles (19) no seguiran a la Primera Catalana. Malgrat això, els minuts restants del partit La Sénia-El Catllar (1-2) serán decisius.

La darrera jornada posa en joc un plaça de promoció d’ascens, que serà pel segon classificat, i una de descens a Segona Catalana, que serà per l’equip que acabi tretzè. Tres candidats per a la primera i dos per a la segona d’elles.

Els dos principals aspirants a jugar la promoció són dos equips del Baix Llobregat, Santfeliuenc i Martorell. Tots dos, amb 51 punts. La diferència particular afavoreix al ‘Santfe’… amb un petit matís si entra un ‘convidat’ que ara explicarem.

BATALLA PER LA SEGONA PLAÇA

A la quarta plaça, amb 49 punts hi ha el Sitges. Les seves possibilitats d’acabar segon passen per guanyar el seu partit contra el Camarles i esperar que Santfeliuenc i Martorell perdin els seus compromisos. També seria segon si el Martorell perd i el ‘Santfe’ empata, ja que el superaria al ‘goal average’ general. Però alerta, si tant Santfeliuenc com Martorell empaten els seus partits i el Sitges guanya, qui acabaria segon seria el ‘Santfe’, per assolir més punts en els enfrontaments directes.

Aquesta batalla té un convidat de pedra, que pot arribar als 51 punts però no pot ser segon de cap manera. Parlem del Sant Cugat. I no pot ser segon però sí influir en qui ho és. Tot això passaria per victòria del ‘SantCu’, derrota de Santfeliuenc i Martorell als seus partits i que el Sitges no guanyi el seu compromís. Al triple empat a 51 punts entre ‘Santcu’, ‘Santfe’ i Martorell, tots tres equips acabem enmatats a 5 punts. La regtla diu que després s’ha de mirar la diferència de gols en aquests enfrontaments… i aquí guanya el Martorell. Recordeu que havíem dit que en empat a 51 entre Sanfeliuenc i Martorell, guanyarien els primers. Aquesta és l’excepció que ho canviaria.

UN DESCENS EN SUSPENSIÓ

I el descens és tota una incógnita a causa del partit suspés que hem comentat. El Catllar (31 punts) i La Sénia (26) són els protagonistes d’un encontre que fins a la seva suspensió dominaven els catllarencs per 1-2. Els seniencs ja estan comdemnats, encara que aixequessin el marcador.
Molt atent quedarà el Canonja, amb 33 punts, que podría no dependré d’ell mateix, ja que si el pàrtit acaba amb aquest resultat, El Catllar en sumaria 34. El Juventud 25 de Septiembre, amb 36, està totalment salvat ja que guanya l’enfrontament directe amb els caniongins.

L’horari oficial d’aquesta jornada al grup 3 serà diumenge, a les 17:30 hores.

The post Primera Catalana: Tot el que es decideix a la darrera jornada appeared first on FutbolCatalunya.com.

Ni un partit d’anada de semifinals de Champions amb Barça i Inter de Milà com a protagonistes impedirà que aquest dimecres es posin al dia categories com Lliga Elit, Primera Catalana o Lliga Nacional Juvenil.

És més: Palamós-Vic (19h.) i Rubí-Figueres (20h, Lliga Elit) Sant Joan At. Montcada-Juventus Lloret (21h. 1a Catalana Grup 3, 2-0 Minut 40’ suspès el passat 22 de març) i Granollers-Martinenc (LNJ, 20h.) desafiaran la cita del Lluís Companys.

COMPETÈNCIA I MOLTES COSES EN JOC

En tots els partits ajornats que es jugaran aquest dimecres hi ha punts clau per a tots dos, com, per primer exemple, al Nou Palamós-Costa Brava, a falta de 3 jornades per al final de la Fase regular de la Lliga, els locals ja estan descendits. Increïble el camí del degà que espera a un Vic ansiós per llevar-li el lideratge al Vilanova de Sampietro i allunyar-se de At Sant Just i Can Vidalet.

Mentrestant, a Can Rosés, el Rubí (sisè, 38 punts) rep a una UE Figueres que, si guanya, sortirà de zona de descens. Per part seva, l’equip de José Solivelles vol mantenir-se en zona de play off d’ascens. Partit suspès per la pluia (1-0 28′).

MÀXIMA TENSIÓ A CAN SANT JOAN

Clar que per a emocions fortes aquí estan els 50 minuts que queden per disputar-se entre el Sant Joan At. Montcada de Dani Sánchez i el Juventus Lloret de Sheshi Skënder. No fa falta reeditar el trist episodi que es va viure el passat 22 de març amb agressions i la suspensió del partit. Tant de bo tot acabi amb màxima esportivitat.

Els locals són líders (49 punts) i venen d’haver sumat 10/15 punts en els seus últims cinc partits. D’altra banda, els visitants són segons (48) i es presenten després d’una ratxa poderosa de 7 partits invictes. En la primera volta va guanyar el Sant Joan a El Molí de Lloret per 0-1.

EL MARTINENC CERCA ASCENS

I per a tancar la jornada d’ajornats un interessant Granollers, penúltim, enfront de Martinenc, sisens (suspès, 0-1 45′). Xoc clau per als petits ‘diables vermells’ perquè un triomf els valdria reafirmar-se com a acompanyants del Sant Cugat per a l’ascens a Divisió d’honor. El seu immediat contrari (Sabadell) quedaria a 2 punts mancant 9 perquè acabi la Lliga. I, mentre els arlequinats han de jugar davant Barcelona, Espanyol i Sant Cugat, els del Guinardó han de jugar a casa seva contra Damm B i Amposta i anar al Nou Sardenya.

The post Màxima competència per al Barça-Inter appeared first on FutbolCatalunya.com.

Queden 10 jornades per al final de la Fase regular de Primera Catalana, molts punts encara en joc (30). Amb aquesta raó ja hauria de bastar per a no tirar les campanes al vol i menys amb un tècnic com Toni Carrillo.

El tècnic barceloní, que té gravat encara el KO del juny passat (promoció davant el Sant Juan At. Montcada), sap que la història del Martinenc els obliga a lluitar al màxim.

DIABLES QUE FAN DIABLERIES

No es pot entendre d’una altra manera aquest llibre de registres d’un equip amb 10/10 triomfs a casa seva per 20/27 punts a domicili. Màxim realitzador del grup II (49) i mínim golejat (6) -únic equip des de la Lliga EA Sports fins a 1a Catalana-. Encara més: amb 13 porteries a zero (20 jornades), i 1 KO en tot el campionat (Balaguer 1-0, 29/9!).

El Martinenc de Carrillo torna aquest pròxim diumenge a la Lliga després del parèntesi de Carnestoltes i ho farà front a l’Igualada, un altre clàssic.

UN GRUP ESTEL·LAR

I tot això ho ha aconseguit Toni Carrillo i el seu equip tècnic amb una plantilla més que reconeguda en el futbol català.

Jugadors com el gran porter Toni Casamayor (els seus números parlen) o defenses estel·lars com Max, Alex Torres, Ivan, Piferrer, el ‘Pitxitxi’ Aragonés, Gaspa i Gari als quals es va sumar Picolo justifiquen aquesta mitja dotzena de gols rebuts.

A més, un centre del camp on segueixen forts jugadors com Plazuelo, Tejada, Sosa, Garriga, Carlos o Ferran Sánchez cal sumar una línia de davanters de categoria. Suárez, Bacari, Fini, Angel González i el nouvingut Elhadji són garantia d’èxit. I per a això està al capdavant del projecte Toni Carrillo.

The post Els intocables ‘diables vermells’ de Toni Carrillo appeared first on FutbolCatalunya.com.

El primer equip masculí del Martinenc empata aquest diumenge sense gols a la Verneda, al camp del Júpiter (0-0), en un derbi d’històrics en plena pugna pel lideratge del grup 2 de Primera Catalana. El repartiment de punts manté els gris-i-grana un punt per sobre a la classificació, quan tot just s’han disputat vuit jornades de lliga.

Molt bon ambient a la Verneda, amb cues als accessos i una graderia principal ben vistosa i animació durant els 90 minuts, per a un duel d’alt nivell, carregat d’emocions i en què probablement els vermells duien més la iniciativa. Després del tempteig inicial, un avís en forma de xut de Sergio Mulero que marxava alt precedia l’opció més clara del duel: al minut 17, acció individual de Carlos des de l’esquerra que acabava amb un xut enverinat del 14 vermell que s’estavellava al pal jupiterista. El Martinenc tenia la pilota i el Júpiter esperava per sortir a l’atac, i al tram final de la primera part els de la Verneda disposaven d’una arribada des de la dreta, amb centrada de Gurrea i rematada de Cristian que Toni enviava a córner.

BON PARTIT A LA VERNEDA

Al minut 40 la graderia protestava una decisió arbitral, falta de Llur sobre Toni, que acabava en gol un cop el col·legiat ja havia sancionat la falta. Amb tot, la primera part finalitzava amb una altra clara acció per al Martinenc, amb una rematada de cap de Bacari des de l’àrea petita, que sortia fora per poc. Així s’arribava al descans.

A la represa, amb un canvi per al Martinenc, l’entrada d’Albert per Mulero a banda esquerra, els primers minuts repetien una fase de tempteig que s’hauria pogut trencar amb una passada a l’espai per a Bacari, que després de controlar veia com la defensa jupiterista evitava l’u contra u davant el porter. Al minut 65 arribava l’opció més clara de la segona part. Centrada de Pitu des de la dreta i Saro rematava a boca de canó, directe a gol. El porter del Júpiter, Xavi Betrán, aturava en dos temps. El Martinenc tenia més el control, però les opcions no arribaven.

Al minut 80, i després dels canvis, amb Albert caigut a la dreta, l’atacant sortit del planter xutava lleugerament alt des de fora l’àrea. Als minuts finals el Júpiter s’estirava i tenia dues arribades, amb un xut de Leira que sortia fora i, especialment, amb una rematada perillosa de Sergio Peña que Toni aturava segur, en dos temps. El porter establia aquest diumenge el seu rècord d’imbatibilitat des que juga al Martinenc, situat ara en 375 minuts de joc.

Repartiment de punts en un bon partit dels vermells, davant un rival cridat a lluitar per la primera plaça aquest curs. Punt que ha de ser un nou reforç moral per a l’equip, que continuarà el camí diumenge vinent, al Guinardó, davant el Natació Terrassa.

The post La Verneda viu un gran clàssic sense gols appeared first on FutbolCatalunya.com.

Aquest diumenge (12 h.) es viurà un dels duels més esperats de la Primera Catalana amb el partit entre el Júpiter i el Martinenc. Toni Carrillo, actual entrenador visitant, torna a la que va ser casa seva, la Verneda, amb una forta vinculació emocional i familiar.

Toni, que va ser jugador del Júpiter i és fill del mític Miguel Carrillo, antic vicepresident del club afronta aquest retrobament especial amb l’equip dels ‘diables vermells’.

TONI CARRILLO, ARA ‘DIABLE VERMELL’

La connexió amb la Verneda va més enllà, ja que el seu germà petit, Miki, també va jugar al filial del Júpiter, consolidant una relació estreta entre la família Carrillo i el club barceloní.

En la temporada passada, el Júpiter i el Martinenc van protagonitzar dos partits molt intensos. En la primera volta, els gris grana van guanyar per 3-1 en un duel on van ser expulsats Pitu Plazuelo i Patrick Chico. A la segona volta, el partit va acabar en empat (1-1) en una jornada decisiva.

Ara, amb els dos equips situats al capdamunt del Grup 2 de Primera Catalana, el partit de diumenge promet emoció i tensió.

Actualment, el Júpiter lidera la classificació amb 19 punts, un més que el Martinenc. Els locals es mantenen invictes amb sis victòries i un empat, sent també l’equip més golejador amb 19 gols, destacant els seus màxims realitzadors, Llorenç Genesca i Artur Monsó, amb cinc gols cadascun.

PRIMER CONTRA SEGON

Per part seva, el Martinenc ha aconseguit sis triomfs i una derrota, i amb 17 gols marcats i només 2 encaixats es posiciona com l’equip amb millor defensa del grup, gràcies, en gran part, a la gran actuació del seu porter, Toni Casamayor. En atac, Adrià Saro ha estat fonamental amb quatre gols.

Aquest partit promet ser una gran lluita pel lideratge i un espectacle de futbol intens i competitiu entre dos grans equips del futbol català.

The post Toni Carrillo torna a la Verneda amb el Martinenc appeared first on FutbolCatalunya.com.

Aquest cap de setmana es juguen molt més que un partit de futbol els 4 protagonistes de Primera Catalana, ja que els espera la segona eliminatòria per la Lliga Elit. Primer serà l’Argentona-At Sant Just (dissabte 1, 18 hores, 0-0 a l’anada), després arribarà el Martinenc-Sant Joan At Montcada (diumenge 2, 18 h., 1-4 a l’anada).

El Municipal Raül Paloma d’Argentona i el Guinardó seran els escenaris d’un partit de tornada molt interessants. Per descomptat que el 0-0 dels primers manté tota la tensió de l’encreuament, però el segon, malgrat el clar avantatge visitant, no té favorit.

UN DOBLE DUEL

Amb la intenció de conèixer el pensament dels 4 protagonistes, Futbolcatalunya ha volgut escoltar 4 dels seus jugadors que aquest cap de setmana es juguen tota una temporada. Opinions variades però sempre esportives.

QUATRE PREGUNTES

1. A qui posem per a la següent fase final?

2. La lectura que es pot fer del partit d’anada?

3. Quin equip pot ser millor o en quin aspecte és superior el seu equip al rival?

4. Quin missatge li enviaria a la seva afició?

PROTAGONISTES
VÍCTOR YUSTOS (ARGENTONA)

1 .Jo posaria a l’Argentona perquè tinc plena confiança en el meu equip. A casa ens farem forts i traurem el partit endavant. Com va ser el partit d’anada, el valorem molt perquè ells van ser superiors. Estem convençuts de guanyar.

2. L’Atlètic va ser dominador del joc i van crear ocasions i el nostre porter Pol Rabassa va ser fonamental per a quedar a zero.

3. El factor camp serà determinant, és més petit ens sentim molt forts a casa amb la nostra gent, serà una fortalesa.

4. Que vinguin al camp, ells han de veure el jugador número 12.

JAN GONZÁLEZ (AT SANT JUST)

1. Tant de bo puguem passar nosaltres a la final del Playoff. Som conscients de que serà un partit complicat al camp de l’Argentona, però anirem amb la convicció de que ho treurem endavant.
   
2. Al partit d’anada vam tenir més ocasions que l’Argentona, però no les vam poder materialitzar degut a bones intervencions del porter rival. Tot i que ells van tenir una molt clara a l’inici, nosaltres ens vam fer amb el control del partit i poc a poc ens vam anar imposant en el joc. La segona part la vam començar molt bé i en 20 minuts disposavem de 4 accions clares, totes elles aturades pel porter rival. A partir de llavors el partit va passar a una altra fase més trabada i amb menys continuïtat en el joc, fet que va beneficiar al rival.
   
3. L’Argentona és un equip que domina molt bé el joc directe i les segones jugades. A l’anada vam fer un gran treball per contrarestar-ho i vam estar molt atents als duels i a les caigudes. En el seu camp haurem de mantenir aquesta atenció i rigor en cada acció per no patir i no deixar que el rival es creixi davant la seva gent.  Pel que fa a nosaltres, intentarem tenir el control del joc i estar precisos als metres finals, per tal d’endur-nos una victòria i poder passar a la final.
   
4. Animem a la nostra afició de l’Atlètic Sant Just a venir a Argentona per gaudir d’una gran festa del futbol! A l’anada el nostre camp es va omplir amb 1000 persones que no van deixar d’animar-nos. De ben segur que amb el seu suport i els seus ànims, estarem més aprop d’assolir l’objectiu i emportar-nos una alegria tots plegats. Esperem que sigui un partit entretingut i que tots dos equips puguem gaudir d’aquest playoff que ens hem merescut per la bona temporada que hem fet.

TONI CASAMAYOR (MARTINENC)

1. Desitjo, evidentment, que sigui el Martinenc encara que tenim un 4-1 de l’anada en contra davant un gran rival. Som conscients que el rival té les idees clares, però volem passar a segona ronda.

2. Crec que el nostre inici va ser millor però a partir del gol de Osorio no vam saber competir. La seva afició i el seu entrenador estrenyen molt, tenen les seves armes i els va sortir molt complet. Nosaltres no vam estar bé, però no és impossible remuntar.

3. A casa nostra hem de ser millors ja que portem uns números increïbles, ha estat un factor determinant. Som dos equips molt parells però cal tenir aquest punt de sort i fer un gol ràpid. L’arma més forta és jugar a casa amb el nostre model de joc.

4. Que creguin en nosaltres, hem fet coses molt bones aquesta temporada. Que ens ajudi i ens animin tot el partit, seran determinants, el Martinenc s’ho mereix.

ARNAU POU (SAN JUAN AT MONTCADA)

1. Està clar que partim com a favorits, pel gran resultat que vam treure del partit d’anada. Però som conscients que falten 90’ fora de casa i pot passar de tot. Anem a un camp històric que estarà ple, i ens apretarà. Sabrem qui passa al final de l’eliminatòria.

2. Nos ens hem de confondre amb el resultat que vem obtenir al partit a la Ferreria (4-1). Ens va sortit el partit perfecte i el Martinenc no va tenir el seu día

3. Coneixem molt bé al Martinenc, l’hem tingut com a rival a la lliga i han estat partits molt igualats. Són un equip dur, intens, i amb jugadors veterans que saben jugar aquests partits. Segur que ens trobarem un camp que apretará i hem de saber gestionar els nervis i els minuts.

4. Tenim una afició que ens ha acompanyat tots la temporada. Són una afició de deu, no paren d’animar en els 90’. Tenim clar que no ens relaxarem i els hi donarem una alegria.

The post Doble duel per a arribar a la Lliga Elit appeared first on FutbolCatalunya.com.

L’empat a zero entre At. Sant Just i Argentona i el 4-1 del San Joan At. Montcada al Martinenc en el primer partit d’aquesta primera eliminatòria diu molt, però, tot i això, per descomptat, no ho diu tot. L’empat entre els del Baix Llobregat i els del Maresme mantenen obertes totes les possibilitats; segur que el geni dels ‘diables vermells’ del Guinardó segur que obligarà al màxim esforç als barcelonins.

En qualsevol cas, la ZEM Raül Paloma de Montcada viurà un interessant partit de tornada (dissabte 1, 18 hores); d’altra banda el Municipal del Guinardó, per part seva, acollirà el segon assalt (diumenge 2, 18 hores), respectivament.

PAS PREVI A LA LLIGA ELIT

Els dos guanyadors d’aquest primer creui hauran de superar un segon round per a poder entrar en la segona edició de la Lliga Elit, però primer està aquest cap de setmana. Interessant pols a les banquetes amb la presència de Rafa Garro (Argentona) i Marc Cabestany (At Sant Just), d’una banda, i Toni Carrillo (Martinenc) i Dani Sánchez (Sant Joan A. M.), per una altra.

Recordem que mentre Argentona, At Sant Just i Martinenc es van classificar com a segons dels seus grups de Primera Catalana, el Sant Juan At. Montcada va arribar com a millor tercer dels tres grups.

Curiosa situació entre els 4 participants, ja que el màxim golejador (At Sant Just, 66) va ser incapaç de marcar 1 gol a un Argentona que es va presentar com el segon menys golejat (27). Clar que el Martinenc va arribar també amb immillorables credencials i només va superar una vegada al porter local, David. Això sí, Favio Osorio va anotar una xilena espectacular (12′), el gol de la jornada, però va ser el pitjor que els va poder passar perquè Òscar i Mollejo van capgirar el marcador en sis minuts. I en la segona meitat van sentenciar Musta i el bigolejador Mollejo en nou.

The post Segon pas obligat per a pujar a la Lliga Elit appeared first on FutbolCatalunya.com.

Era una visita amb parany al Municipal de l’Alguaire, cuer del grup II de la Primera Catalana (Grup II), però el Martinenc va vèncer (0-2). Va gunayar i va tornar a la posició de líder vuit jornades després.

Els ‘diables vermells’ del Guinardó, que mantenen un pols excel·lent amb San Mauro i Sant Joan At Montcada, encara que només tenen a 6 punts a Castellar, saben que encara queda el pitjor. Onze jornades fins al final de la fase regular són molts punts i per història només val l’ascens directe. Després la competició dictarà sentència.

TONI CARRILLO FA DEBUTAR A VÍCTOR

Set jornades consecutives sense perdre (17 sobre 21 punts possibles, com recorda la seva pàgina web); tercer triomf consecutiu i quarta victòria a domicili col·loquen als del Guinardó en una immillorable primera plaça.

I aquest triomf, a més, va arribar amb el debut sota la porteria del xaval Víctor Montoya per decisió del tècnic Toni Carrillo. No tenia més remei, ja que el clàssic Toni Casamayor complia sanció per cicle de targetes. L’exporter del Racing Vallbona va complir amb el seu treball i va servir, al costat de la feina del conjunt, per a retornar als vermells al lideratge.

Els de Carrillo, que ja van ocupar aquest primer lloc a les jornades 2 i 8, la van perdre a la 11 i ara l’han reprès. Aquest pols que mantenen, especialment, amb el San Mauro de Jesús Milà, amb data reservada per a la 25a jornada de Lliga (14 abril), promet emocions fins al final.

Aquest partit al Guinardó, on encara no han caigut els locals, pot decidir un ascens directe.

NÚMEROS I MÉS NÚMEROS

En resum: 8 triomfs i 2 empats a casa i només 2 derrotes (enfront d’Artesa Segre i Artesa Lleida). Segon equip màxim realitzador del grup (36, al costat de Sant Juan At. Montcada, 1 menys que el San Mauro tanmateix com segon equip amb més gols encaixats (15, un més que els de Santa Margarida de Montbui).

Els noms propis d’aquest Martinenc formen un grup amb experiència, categoria i joventut dirigit per un històric com Carrillo (Toni).

The post El ‘diable’ Víctor Montoya aterra com a líder appeared first on FutbolCatalunya.com.

Amb 25 equips que es mantenen del curs passat i amb l’arribada de 23 procedents de la Segona Catalana, comença una nova temporada per a la que va ser la Primera Catalana, la primera categoria referent del futbol català.

CENTENARIS A LA CATEGORIA

No obstant això, això ja ha quedat en l’oblit per caprici d’una Federació Catalana més preocupada a posar-se medalles que a donar solucions als clubs que la mantenen. D’aquesta manera arrenca la 2023-2024 amb un nivell regular encara que amb la presència d’equips històrics i centenaris.

Veure clubs com Mollet, Martinenc, Sant Cugat, Tàrrega, Santfeliuenc, Argentona, Blanes, Roses, Artesa Lleida, Artesa Segre, Borges Blanques o Canonja, amb els seus cent anys superats de vida, hauria de reenganxar a l’aficionat i fer pensar els federatius. 17 equips centenaris amb passat memorable en categories superiors com Manlleu, Júpiter o EF Mataró a la llunyana Segona Divisió B conviden a una obligada reflexió.

UNA 1a CATALANA PER A NO OBLIDAR

A nivell esportiu, cal recordar que aquesta temporada 2023-2024 comptarà amb 48 equips, repartits en 3 grups de 16. Arrenca aquest dissabte (Gornal- Sarrià, 16 h., a porta tancada), finalitzarà el 21 de gener la primera volta i conclourà la fase regular el 19 de maig del 2024. Per cert: un segon partit serà també sense públic per tal de complir sanció, el Júpiter-Sant Joan At. Montcada de diumenge.

Aquestes 30 jornades es completaran amb les corresponents eliminatòries d’ascens. Del 26 de maig al 2 de juny, la primera, i del 8 al 16 de juny, la segona. Hi haurà quatre aturades en la Lliga (10 de desembre, del 24 de desembre del 2023 al 7 de gener del 2024, l’11 de febrer i el 31 de març).

Pujaran directes els 3 campions a la Lliga Elit i jugaran eliminatòria (a doble partit) per a una altra plaça d’ascens els segons i tercers de cada grup. Per contra, baixaran 4... tret que Segona Federació i Tercera no diguin el contrari.

Encara que Soteras i la seva junta s’hagin obstinat a enfonsar la categoria, val la pena mantenir contacte amb una competició molt nostra.

The post La setena categoria del futbol encara viu appeared first on FutbolCatalunya.com.

L’arribada de l’entrenador barceloní Toni Carrillo i el seu equip tècnic per a assumir la direcció tècnica ha estat tota una revolució per a l’històric Martinenc. Ni un mes de treball en els despatxos per a reflotar un grup amb l’aspiració màxima de tornar a l’elit, no a la Lliga Elit, sinó més amunt.

Amb només 3 altes, ara com ara, (Toni Casamayor-Santfeliuenc, Àlex Torres (Guineueta) i Pitu Plazuelo (Vilassar Mar), les baixes són 14 mentre seguiran 8 futbolistes. Significativa i àmplia llista de comiats en els ‘diables vermells’ amb Victor Fabián com a últim referent.

VEURE MERCAT 1A CATALANA 2023-24

CARRILLO VOL EL MÀXIM

Sentides paraules per part del canterano Víctor a través de les xarxes socials: “Tots sabeu el que m’ha costat prendre aquesta decisió, 11 anys a Martinenc, més de mitja vida, on he gaudit moltíssim del futbol i de tot el que envolta aquest magnífic club! Per a mi Martinenc és i serà sempre casa meva, estic destral que ens tornarem a trobar!”.

Mentrestant, Toni Carrillo continua accelerant el retorn a la feina per al seu nou equip aquesta pròxima temporada. Serà en Primera Catalana i sap que se li exigirà al màxim tant a l’equip com a ell.

Toni ha acceptat amb enorme il·lusió la proposta de l’entitat del Guinardó sabent que l’empresa no serà gens fàcil. Tampoc ho va ser agafar el Cerdanyola en el 2008 en Primera Regional i pujar, a poc a poc, fins a la Segona RFEF.

PITU, CASAMAYOR I ‘EL BANCARI’

Per a començar l”operació ascens’, el Martinenc ja compta amb tres altes de categoria. Poc es pot dir d‘Eugenio ‘Pitu’ Plazuelo. Als seus 36 anys ja sap el que és pujar a Tercera amb els locals amb 92 partits a la seva esquena. Pitu sempre es manté en forma amb la seva cadena de gimnasos i torna amb la sana intenció d’ajudar.

D’altra banda, Toni Casamayor, un dels grans porters del futbol català, que aquest dimecres complirà 30 anys, ve a assegurar un dels grans posats claus. Santfeliuenc i quatre temporades al Vilafranca són els seus dos equips d’una interessant llista amb passat per Tercera i Segona B.

L’última incorporació és Àlex Torres (29 anys) procedent de la Guineueta. El ‘bancari’ té un passat molt integrat en Tercera després de jugar en Cerdanyola, Europa i Santfeliuenc encara que ha tancat les seves dues últimes temporades en Primera Catalana amb Montañesa i Guineueta.

The post Toni Carrillo posa a punt un nou Martinenc appeared first on FutbolCatalunya.com.

Pitjor no ho pot fer la RFEF encara que, si li ho proposen, ho podrien aconseguir; la part positiva és que tres equips catalans (Soteras no se n’assabenta de res) han viscut un calvari i ara prenen aire. A només 48 hores que comenci la Segona Federació, i ja disputada la 1a jornada de la Primera, “se desinscribe” al DUX Internacional, col·loquen al Talavera i retornen al seu lloc al descendit Cerdanyola.

Els verds, que han escoliit la via del silenci mentre el seu president Felipe López treballava a la FCF, s’han sortit amb la seva. Només el màxim dirigent del club pot entendre l’enorme alegria que representa jugar en el Grup V de la 2a RFEF, però, com ha declarat a Mundo Deportivo, “a mi m’importen molt les categories”.

TRIPLE ALEGRIA CATALANA

Els 100.000 euros que diu López li suposarà com a despesa per desplaçaments a Melilla, Extremadura i a la zona de Madrid els podrà recuperar, amb escreix, amb el triple de subvenció federativa. És més. Aquest ‘regal’ de Rubiales (impuls 23) li farà sumar prop dels 200.000 euros. Una altra cosa ben diferent és si esportivament compensa i sembla que tant l’expresident de la junta gestora de la FCF com el tècnic Toni Carrillo estan molt il·lusionats. “Ho donarem tot! I portarem l’escut i els colors amb orgull!”, resum final.

“Il·lusió immensa” escriuen els vallesans mentre els blanc i verds diuen que “treballarem per a aconseguir que les decisions siguin preses” amb temps. Increïble, Joan Forcadell!. El Martinenc, per la seva part, es va mostrar generós amb la FCF, ja que “una ambigüitat del Pla de competició” els col·locava en Segona Catalana, però ara torna “la il·lusió”.

EL CERDANYOLA ÀMPLIA PLANTILLA

Una vegada coneguda l’oficialitat del Comitè de competició de la RFEF “per millor mèrit esportiu”, ha estat una carrera de presentacions per part del Cerdanyola. Bruno Perone, Dani Reina, Pedro Astray, Kuku i Óscar González ‘Gonpi’ ja formen part d’una nòmina que es pot incrementar.

The post Cerdanyola, Sants i Martinenc tornen a somriure appeared first on FutbolCatalunya.com.

Les veritats d’un gran president en quaranta minuts de conversa amb Manuel Dengra. Parlar amb el màxim responsable del Martinenc dóna per a molt i, per descomptat, encara queden moltes coses per comentar.

Gran conversador i amic de complir la seva paraula, és un luxe per als ‘diables vermells’ del Guinardó i per al futbol català. Discurs impagable per a aquest d’Almeria que fa història a Catalunya.

En aquest capítol oferim els primers minuts d’una entrevista que més d’un directiu del futbolcat hauria de tenir com a catecisme. Consells gratuïts de qui ha pogut estar a l’elit i ha preferit predicar amb l’exemple. Només podem dir GRÀCIES.

DENGRA: LES VERITATS D’UN GRAN PRESIDENT

Se li veu molt bé per fora. Per dins, les mateixes idees de sempre?

Això és difícil de canviar, es pot suavitzar una mica però seguim igual.

Vostè sempre ha dit el que li ha donat la gana…

Sí, però ara sóc més suau

No és el mateix?

Sí, el que m’agrada, m’agrada i el que no, doncs no. A una certa edat, no estic cansat, però ho veig amb una perspectiva major.

Com està el futbol?

Si et dic la veritat, no ho sé molt bé perquè fa uns dos anys que em vaig retirar. El que tinc és sort, vaig fer una junta directiva que havia de voler el mateix que jo, ja que no tenia ganes de discutir. Vaig agafar exjugadors que ja coneixien la nostra filosofia i va bé.

“O CONFIES EN LA TEVA GENT O MALAMENT”

Com el Bayern.

Doncs sí. I puc estar tranquil perquè ho porten millor que jo.

La clau és saber delegar?

És que el personalisme sobra en una entitat de futbol. Com puc saber amb 50 equips de futbol que hi ha en el Martinenc quin va malament? O confies en la teva gent o va malament. Aquí la filosofia és secundar.

Aprofitem per a agrair totes les atencions d’aquest gran equip amb el seu director general Alfred Porcar ‘Fido’ al capdavant, al vicepresident David Alonso i Joan Moya i a la junta, a Roger Sánchez i Dani Falcón,o a Manolo Murciano, entre molts.

Vostè no vol marxar?

És que no em fam fora. També és veritat que als directius els va bé tenir un president que els deixa fer el que creuen convenient.

El que més ens va sorprendre quan el vam conèixer és que ens va dir que el Martinenc sempre paga, encara que sigui poc, però sempre paga el que promet. Exemple per a molts.

“ANAR-ME’N? ÉS QUE NO EM FAM FORA”

Al principi per a mantenir un equip a la Regional feia falta una junta que posés diners. Jo vaig entrar i m’ho vaig trobar agreujat perquè hi havia una instal·lació esportiva molt gran. Hi havia moltes despeses i només 2 equips i calia fer desemborsaments importants, no obstant això, en els 10 o 15 últims anys no he posat ni un euro.

Però aquest futbol modest ha mort o no?

Jo no visc altres clubs, però explicaré una anècdota amb un entrenador. Era final de temporada i vaig pagar a tots els jugadors (els que es quedaven i els que se n’anaven) i aquest tècnic que va arribar per a fitxar es va convèncer d’estar amb nosaltres quan va veure aquesta reacció i va estar quatre anys. No ha mort.

“ENCARA QUE PERDI, GAUDEIXO DEL MARTINENC”

Manuel Dengra viu tots els partits del seu equip?

No, fora no vaig pel meu estat físic encara que no m’exalto, ja que gaudeixo (i molt) del Martinenc encara que perdi. He deixat el meu gran pis per a viure al costat del camp i venir caminant.

El problema del futbol base continua sent els pares?

No, els pares són una ajuda. Hem tingut algun problema aïllat i li vam donar la baixa al nen encara que fora per culpa del pare; si no col·laboren els pares, com jugaran al futbol els xavals que han d’anar a algun poble amb els seus cotxes?

“ELS PARES NO SÓN UN PROBLEMA”

El Martinenc és un apart, ja que sempre han gaudit “d’ajudes milionàries” de l’Ajuntament!! (ironia)

Sobretot, això. Sempre me’n recordaré de Pasqual Maragall. Econòmicament no em va ajudar, però em va ensenyar com funciona l’Ajuntament; vaig aconseguir que ho fessin, no que ho paguessin ja que vam demanar crèdits. A vegades ens diuen que amb el nostre pressupost hauríem d’estar a Segona B!!.

A quant ascendeix?

Tres milions d’euros per a un club de Primera Catalana, però….aquests diners hi van (per exemple) al viatge d’un cadet femení i no per a fitxar a ningú per al primer equip el pressupost del qual no arriba a 60.000 euros. Aquí no cobren els futbolistes.

“VAL LA PENA SER PRESIDENT DE LA FCF”

Parlem de pressupost i, per descomptat, parlem de la Federació Catalana la junta de la qual va pertànyer diversos anys Manuel Dengra en temps pretèrits.

“Si cobren els directius, ha d’augmentar el pressupost. Què em sembla? Que així sí que val la pena ser president encara que ho facis malament; a mi no em van donar ni per a benzina en 12 anys”. Dit queda.

Manuel Dengra diu moltes coses. Atenció a les paraules d’un president exemplar i tant de bo puguin prendre nota molts. Classe magistral i gratuïta.

The post Manuel Dengra: les veritats d’un gran president appeared first on FutbolCatalunya.com.

La jornada inaugural de Primera Catalana (II) deixa quatre derbis entre els dos subgrups i 20 tècnics de luxe en una nòmina que compta amb Calderé, Eloy, Mariani, Paje, Turull, Suriol o Berrocal, entre altres

La pilota tornarà a rodar a partir de les cinc de la tarda d’aquest dissabte a Primera Catalana. Sis mesos més tard de l’aturada accidentada per la Covid-19, el futbol amateur retorna, i molts mirades estaran posades en la màxima categoria del futbol amateur català, la Primera Catalana

El grup 2, dividit en dos subgrups, obrirà la primera fase amb moltes incògnites. La primera d’elles és saber com es desenvoluparà la temporada enmig de la situació pandèmica i la segona, com arriben i afronten els equips després de tant de temps sense competir a la nova temporada 2020-2021.

Aquest nou curs, es presenta un nou format, on la classificació de la primera fase beneficiarà o penalitzarà als diferents equips, que aniran a una següent fase diferent, depenent la classificació on han quedat al final de les divuit jornades de la primera fase.

SUBGRUP A: plat fort per a començar

Què millor que obrir la temporada que amb un derbi ebrenc entre Ascó i Gandesa. El derbi representarà el debut històric del CF Gandesa a Primera Catalana. L’equip de la Terra Alta afronta amb molta il·lusió aquest repte que els espera per davant. Mantenint un bloc important de l’ascens, i reforçant-se en posicions concretes, l’equip ebrenc es postula com un dels referents a les Terres de l’Ebre, al costat d’Ascó i Rapitenca. I de fet, visitarà aquesta primera jornada el camp de l’Ascó, un equip que manté una dotzena de peces de la passada temporada i que s’ha reforçat amb jugadors  com Xavi Jaume, Ancieto, Pol Benito, Ivan martínez, Facundo Garcia, Jani Roca, Ion Perelló, entre d’altres.

El gruix de la jornada al subgrup A es veurà el diumenge a les 12 del migdia amb un total de tres partits. Destacarà el derbi del Baix Llobregat entre Sant Ildefons i Santboià. Els de Cornellà, volen fer un pas endavant respecte la passada temporada, on els va costar treure resultats. Davant es trobaran a un renovat Santboià, on estrenen míster (Calderé) però viuen una situació econòmica complicada que esperen que no els afecti dins del terreny de joc.

Dos equips que de ben segur espiraran a situar-se a la part noble del subgrup A i evitar haver de lluitar per mantenir la categoria seran Gavà i Vilanova, dos equips que es veuran les cares en el debut lliguer. Els dos equips venen d’un estiu ben diferent. Els locals de renovar bona part de la plantilla (més d’una dotzena d’incorporacions), juntament amb el seu entrenador, mentre que els del Garraf aposten, no només per la continuïtat d’Agus Isabel a la banqueta sinó de mantenir bona part de la plantilla de la passada temporada. Això sí, arriben jugadors de la zona com Doblas, Valldosera, Ribeiro o Tremiño per intentar oblidar les baixes com les de Nito, Adri Alonso o Morillas entre d’altres.

A la mateixa hora (12h) també es jugarà el Vista Alegre-Catllar, on els dos conjunts aspiren a iniciar en bon peu la nova temporada. El Vist Alegre, que tindrà amb Eloy Martínez el tècnic de la categoria que porta més temporades seguides entrenant al mateix equip, busca revalidar el bon paper que va realitzar el curs passat. Davant, i en el seu debut tindrà el CE Catllar, únic representant del Camp de Tarragona a #1CAT i que, tot i el seu pressupost limitat, aposta per un tècnic consolidat en el territori com Isaac Fernández i amb la joventut (majoritàriament) d’una plantilla il·lusionada per encarar la màxima categoria del futbol català.

“La primera jornada de lliga s’acabarà al camp del Viladecans, on els locals es veuran les cares amb la UE Rapitenca. A les 17.30h, es disputarà el darrer partit de l’apertura del campionat. El Viladecans, entrenat per Raúl Paje, manté una desena de jugadors del curs passat i s’ha reforçat amb jugadors destacats com Toni Domínguez, Alejandro Delgado, Albert Gurrea, Adrià Espinosa, entre d’altres.”

Els del Baix Llobregat volen oblidar la irregular temporada passada. Per la UE Rapitenca serà el retorn a Primera Catalana després del seu ascens, arribant com a segon classificat del grup 6 de Segona Catalana. Els ebrencs, aposten per la continuïtat del tècnic de l’ascens, Ramon Sancho, que tot i mantenir peces importants com Becerra, Valcàrcel, els germans Alarcón, “Peke”, Barri, Matamoros o Forés, s’ha reforçat amb jugadors de la zona com Rodenas, De la Torre, Marcel o Ferran Roig, entre d’altres, per intentar consolidar-se a la categoria.

1CAT2 – Subgrup A (horaris primera jornada)

Dissabte
Ascó-Gandesa 17h
Diumenge
Sant Ildefons-Santboià 12h
Gavà-Vilanova 12h
Vista Alegre-Catllar 12h
Viladecans-Rapitenca 17.30h

SUBGRUP B: dos derbis lleidatans d’inici

‘Imitant’ al subgrup A, el B no començarà sent menys i també arrencarà amb un derbi, però en aquest cas lleidatà. Dissabte, a les 17h l’Alcarràs-Borges Blanques protagonitzaran el primer derbi de la temporada, i ho farà amb les mirades posades en dos equips que volen demostrar. L’Alcarràs, després d’una passada temporada complicada, i un estiu amb renovació total del club (junta directiva, entrenador i jugadors) afronten un repte difícil on han vist reduït el seu pressupost en una categoria exigent com la Primera Catalana.

A l’altra costat, el Borges Blanques retorna a la categoria després d’un any a Segona Catalana. Els de Manel Cazorla tornen a la màxima categoria catalana amateur amb moltes il·lusions, amb una plantilla reforçada respecte la que es va “passejar” a Segona Catalana i amb ganes de que no torni a passar el de fa dues temporades.

Diumenge tindran lloc els quatre partits restants. Entre les 12h i 12.15h hi haurà un total de 3 partits. El primer tindrà lloc al Guinardó en un partit entre Martinenc i Martorell. Els de Javi Gómez, que seguirà liderant l’equip una temporada més, buscaran ser dels equips punters del subgrup després del seu quart lloc el curs passat. Mantenint un bon nombre de jugadors, s’ha reforçat a consciència amb jugadors contrastats com Roland Garrós, Alex Lage, Zàrate, Muñoz o Tàpia. El seu primer “exàmen” el tindran davant del Martorell, un equip que obrirà la seva segona temporada a la categoria. Van acabar en catorzena posició quan es va donar per acabada la temporada per l’estat d’alarma però van començar sent dels equips revelació del campionat. Enguany, i amb l’experiència del primer, són totalment una incògnita.

Deu minuts més tard arrencarà el partit a Can Vinader. El Can Vidalet, i UE Tàrrega es veuran les cares en un duel entre dos equips que el passat curs van lluitar per la permanència. De fet, els locals van acabar en descens i la UE Tàrrega ocupant la tretzena posició. Aquest estiu ha estat mogut als dos clubs, on tot i mantenir l’entrenador, sí han vist canvis a la plantilla per intentar fer un salt endavant. Serà un primer partit on ambdós conjunts podran treure primeres conclusions.

Un dels nou aterrats a la categoria, Solsona, farà el seu debut a la Primera Catalana davant del seu públic. S’enfrontaran a l’Atlètic Sant Just. Els lleidatans, aterren a Primera Catalana després de quedar segons al grup V de Segona Catalana. Tot i alguna incorporació com “Giggi” i Max Morell (Vic), Marcel Bellido i Roger Alsina (Manlleu) o Marc Díez (sallent), mantenen un total de divuit jugadors de la plantilla que va aconseguir l’històric ascens de categoria. Davant tindran l’Atlètic Sant Just, equip que es pot afirmar que el passat curs es va doctorar a la categoria quedant en cinquena posició. L’equip de Joan Suriol buscarà mantenir la mateixa dinàmica del curs passat per demostrar la solidesa del projecte i una plantilla, que tot i un seguit de canvis, manté un gruix destacat de jugadors del curs 19/20.

La primera jornada acabarà com començava, amb un derbi a Lleida. Serà el torn de l’Atlètic Lleida (ex EFAC) que iniciarà la seva aventura i projecte. Amb la clara intenció de ser un dels equips punters del grup 2 de Primera Catalana tindrà un primer test destacat: derbi al camp del Mollerussa, el que es pot catalogar com el partit de la jornada. Els locals, dirigits novament per Josep Maria Turull mantenen més d’una quinzena de jugadors de l’any passat mentre que destaca les incorporacions al migcamp.

1CAT2 – Subgrup B
Dissabte
Alcarràs-Borges Blanques 17h
Diumenge
Martinenc-Martorell 12h
Can Vidalet-UE Tàrrega 12:10h
Solsona-At.Sant Just 12.15h
Mollerussa-CE Atlètic Lleida 17h

The post Torna l’espectacle de la 1CAT appeared first on FutbolCatalunya.com.

EDUARDO BERZOSA @EduardoBerzosa3

Pocs jugadors tenen tan fresc com Adrián Canelada el seu historial esportiu. Els seus 26 anys conviden a pensar que el millor encara està per arribar ara que complirà el seu segon curs en el Guinardó. Segona temporada per a aquest mitjapunta que comparteix l’honor d’un cognom il·lustre en el futbol català amb el seu germà Rubén, ara al Vilassar de Mar.

The post Adrián Canelada, un ‘diable vermell’ amb ganes appeared first on FutbolCatalunya.com.

Impressionant trajectòria d’aquest davanter barceloní, Javi Sanchez Camacho, que ha posat aquest dissabte 25 el seu punt i final a una completa carrera de 30 anys lligat a el futbol. Bufalà, Ripollet, Marianao Poblet, Masnou, Castelldefels (2011-2012), Rubí (2012-2013), Europa (2013-2015), Cerdanyola (2015-2016), Granollers (setembre/2016- gener/2018), Vilassar Mar (gener/2018- març 2018), Martinenc (març/2018- 2019) i Montañesa (juny 2019-abril 2020) completen un historial per aplaudir. A partir d’ara, les seves classes es limitaran als seus alumnes del MDAssumpció.

JAVI SÁNCHEZ CAMACHO 

CARTA A L’AFICIÓ

Y después de meditarlo durante meses, de pensar en los pros y los contras, de reflexionar con la familia y con los amigos más cercanos, te das cuenta que es el momento.

A pesar de ser una decisión muy meditada, no por ello deja de ser dolorosa. Pero hay que ser consecuente con la realidad de cada uno y yo no podía engañar  al fútbol y a la gente que lo rodea.

Mi ilusión no era la misma, mis ganas no eran las mismas, ni mis fuerzas eran las mismas. Todo ello lo he suplido con compromiso y dedicación, pero el fútbol no se podía convertir en una obligación para mí. Muchos retos personales y profesionales aparcados durante años que ahora quiero tener la oportunidad de retomar. Siempre prioricé al fútbol, incluso a veces por encima de ms propios intereses…hasta que aparecieron ellos, mis hijos. En ese momento, todo cambia y empiezas a quitarle tiempo porque lo quieres para ellos.

No es mi despedida soñada, pero hay que valorar esta situación en perspectiva. La decisión ya estaba tomada y era cuestión de tiempo que acabara el campeonato y echara el cierre a mi carrera. Nadie ha escogido que ocurriera esto y las personas nos debemos adaptar desde nuestras casas a esta situación. Casualmente, jugué el último partido, en Nou Barris contra el Can Vidalet de titular, después de mucho tiempo, y jugando los 90 minutos a buen nivel. Únicamente me faltó el gol, ese gol que a ratos se me ha negado y a ratos los producía sin querer.

Ese partido, especial en su momento, se ha convertido más especial con el tiempo. Me di cuenta que todavía estaba en condiciones de competir y aportar, se disiparon muchas dudas y me reencontré con un Javi Sánchez con el que no me había topado desde Octubre del 19, que una Pericarditis Aguda en el corazón frenó mi temporada durante unos meses. Otro motivo de dudas más, puesto que empezaba a pensar en lesiones cuando nunca lo había hecho antes.

Ahora estoy en disposición de ser yo quién elige dejar el fútbol. Era mi condición principal para hacerlo. “Dejaré el fútbol, antes de que él me deje a mí” Y ahora puedo decir que así será.

Ante todo esto, he decidido poner punto y final a una feliz carrera deportiva, consiguiendo éxito deportivos que no creía cuando era niño, combinando felizmente el ámbito personal, con el profesional y deportivo. He disfrutado mucho y he llenado mi “mochila” de múltiples vivencias. Y me llevo todas esas personas que el fútbol, en uno u otro momento, me ha puesto en el camino para hacer de mí la persona que soy.

¡Te echaré de menos, os echaré de menos!

Javi Sánchez, el fusil del Fútbol Catalán

The post Adéu al futbolcat: Javi guarda el seu fusell! appeared first on FutbolCatalunya.com.

Trenta minuts jugats en Segona B amb l’Andorra enfront de l’Espanyol B en la primera jornada d’aquesta Lliga 2019-2020 van donar pas a Ferran Tacón a la seva arribada a l’Horta de Nacho Castro. Ferran Tacón (33 anys), davanter mataroní, compta amb un historial completíssim en Segona B (Espanyol B, Logroñés, Celta de Vigo B, Cultural Leonesa, Leganés, Tenerife, Alcoià, Badalona 2013-2014, La Roda, Eldense i l’esmentat Andorra a més del seu pas per Vigo quan el Celta va militar en Segona (2007-2008). Aquesta carrera finalitza, ara com ara, en el Guinardó

Taló, que suma 261 partits en 2a B (segons indica el Martinenc), signa per l’equip que dirigeix Javi Gómez, després d’haver disputat 14 partits en l’Horta on va marcar quatre gols i arriba com a ferm reforç per a aconseguir l’objectiu desitjat de l’ascens a Tercera Divisió. Ara com ara, ‘els diables vermells’ són quarts, a 1 punt del Valls (3r), a dos del Santboià (2n) i a 16 de l’intractable líder Muntanyesa.

The post Ferran Tacón ‘l’últim diable vermell’ appeared first on FutbolCatalunya.com.

LLUÍS PAYAROLS @Lluis_Payarols

Qüestió de creure. Qüestió d’arribar. Qüestió de sort. Terrassa i Martinenc van portar fins a l’últim extrem la segona semifinal del Torneig d’Històrics del Futbol Català. I en aquest extrem on l’habilitat i també la fortuna decideix, els egarencs van veure com la moneda queia del seu costat. 90 minuts de joc alterats per dues accions a pilota aturada i els onze metres per cantar als quatre vents que Xavi Molist i els seus desafiaran Juanma Pons i companyia, aquest diumenge a les 18.00 hores.

Enfrontar-se al Terrassa, un dels equips que parteixen com a favorits aquesta temporada a la Tercera Divisió, era tot un repte per al ‘Martinenc NBA’, a l’inici del seu tercer partit consecutiu. Dijous, el grup del torneig. Divendres, Copa Catalunya. Dissabte, la semifinal. Massa càrrega pels de Javi Gómez a la primera setmana de preparació, tot i les moltes proves.

Però els ‘diables vermells’ van sortir sense complexos, com si fos el primer partit que disputaven. Descarats i sense por, tot i que aquesta temporada no compartiran categoria amb els egarencs. Però l’Històrics és casa seva, el seu torneig. I el Martinenc no admetia rendició abans d’hora, si algú ho podia pensar.

Prova d’això va ser el que va passar al minut 12. Amb certa dosi de fortuna, però amb mereixement. Va ser un ‘ex’ del Terrassa, Carles Güell, qui va penjar una pilota a l’àrea de Zapico. I allà l’últim en arribar al club vallesà, Lucas Viña, es va aixecar per intentar rebutjar… amb la mala sort –per ell- que la pilota va anar a porteria.

Paciència i premi

Malgrat la gerra d’aigua freda, el Terrassa anava coent el partit i esperant el seu moment. Un moment que va arribar a pilota aturada i potser més per demèrits de la defensa que per mèrits dels atacants. Servei de cantonada d’Àlex Fernández i sorprenentment, ningú estava atent a un tal Sergi Arranz, col·leccionista de pilotes a aquest torneig, que la va rebre totalment sol. Ja us podeu imaginar què va passar…

Són coses de la pretemporada, de la manca de conjunció i entesa, imperdonables quan arribi la primavera, però ara corregibles. L’empat donava vida als egarencs abans del descans, mentre el Martinenc buscava petroli en els serveis mesurats de Güell i les pujades d’un altre futbolista amb passat a Terrassa, l’exjugador del Jàbac Marc Samper. Detalls aïllats per arribar sense més història al descans.

A la represa, com de costum, equips nous. Xavi Molist va introduir 10 jugadors nous en només 13 minuts de joc. Yaya Sidibe es va quedar com a únic futbolista d’inici al camp, tot i que va ser canviat més tard per Alberto Sánchez. I un dels nous, Manu González, va ser el primer a posar a prova l’aturapenaltis de la quarta jornada, Víctor Cócera.

“Atrevits! Heu de ser atrevits!”, cridava Cócera als seus companys després que Carles Güell, abans de ser substituït, intentés connectar amb la pujada de Rubi per la banda. Però el cert és que als de Javi Gómez cada cop els hi costava més arribar-hi als dominis d’Ortega. A l’altra banda, gairebé la mateixa situació. Arribades aïllades i un altre cop la pilota aturada en un xut de falta de Coro que Cócera va rebutjar amb dificultats.

A batzegades

Un cop es van consumar tots els canvis possibles, el partit anava cap a la tanda de penaltis, tot i que el Terrassa no volia esperar. Kilian, per la banda dreta, va proposar sense trobar resposta. Fins i tot, va protagonitzar una acció individual amb xut final a fora per ben poc.  Per la seva banda, Javi Gómez apostava per Ivan Garcia i Joan Vendrell per cercar el ‘bingo’ de l’amfitrió.

I a punt van estar de cantar-ho al 87’, quan els ‘diables vermells’ –aquest dissabte, negres- van agafar desprevingut el Terrassa en una contra conduïda per Iván Garcia, qui potser va trigar massa a enviar la pilota a Jan Lladó. El xut d’quest el va treure a córner miracolosament Joel Cañaveras.

El Martinenc tenia motius per creure-hi en la final, però mancava convenciment, com quan Vendrell va rebre una pilota a l’àrea d’esquena a porteria i no va poder resoldre. Els dos minuts d’afegit que va concedir Àlex Gómez van volar i la final s’havia de decidir des dels onze metres. El Terrassa va estar més encertat i va assolir el bitllet per desafiar el Badalona aquest diumenge.

The post Els penaltis fan finalista el Terrassa i desil·lusionen el Martinenc appeared first on FutbolCatalunya.com.

LLUÍS PAYAROLS @Lluis_Payarols

El FC Martinenc de Javi Gómez comença fort la pretemporada. En la campanya del seu retorn a la Primera Catalana, els ‘diables vermells’ van agafar el trident per imposar la seva llei a la seva caldera del Guinardó, en la quarta jornada del Torneig d’Històrics del Futbol Català. Només van tenir rival en un Granollers que va esperar a la grada la seva sort, però que va veure com els amfitrions es desfeien d’un CE L’Hospitalet que ni va estar ni, vista l’actitud, se l’esperava.

I és que l’Hospi va passar sense pena ni glòria, com si no l’importés en absolut la seva participació en aquesta cita estiuenca, que mereix un mínim de respecte per part dels clubs que són convidats. Un nou missatge pels esforçats organitzadors, hereus d’aquells fundadors l’any 1984 d’un torneig que compleix 34 edicions i mereix millor tracte. Potser millor plantejar-se a qui portar, per molts ‘mèrits esportius’ que hagin fet.

L’Històrics ha de lluitar amb la preparació dels equips. Alguns, com l’Europa, ja ni venen, quan sempe se’ls espera per la seva condició de fundador. Enguany, el Lleida Esportiu va complir l’expedient, tenint en compte que aquest divendres iniciaven una estada a la Val d’Aran. Complicat pensar que dissabte tornarien al Guinardó en cas d’arribar a semifinals. I L’Hospi va decidir que el més important era el partit de Copa Catalunya de dissabte davant el Barça B. Totalment lícit, però gens respectuós.

Pensar què hagués passat si els de Risueño arribaven a semifinals és futbol ficció. Potser les haurien afrontat amb el mateix equip d’aquest dijous, mentre que els titulars, els qui realment lluitaran a Tercera aquesta temporada, s’enfrontarien al filial. Però ens quedarem sense saber-ho. El que sí que va quedar clar és que Granollers i Martinenc volien el bitllet per dissabte. El premi va ser pels de Javi Gómez que –atenció- tenen partit cada dia almenys fins demà passat, ja que aquest divendres reben també al Guinardó l’Espanyol B, a la primera eliminatòria de la Copa Catalunya absoluta. Si arriben a la final de l’Històrics, quatre de quatre. Una ‘passada’ en plena pretemporada.

Empat a res de res

I això que la tarda no començava precisament bé.Es fa difícil omplir aquest espai buscant un argument d’interès futbolístic a l’inici de la jornada. Granollers i Martinenc van oferir 45 minuts que van dir ben poc. Gairebé res. Pràcticament cap ocasió de gol i les poques que hi va haver, avortades per la posició antireglamentària dels jugadors del Martinenc, els qui més es van acostar a la porteria rival.

Un 0-0 catedralici, de manual, per començar el dia. Fins i tot es pot dir que la tanda de penaltis va ser més animada que el que havia passat entre el xiulet inicial i el final de Brian Díaz Díaz, l’àrbitre del minipartit. En aquesta tanda de tres xuts per escut, qui va brillar amb llum pròpia va ser Víctor Cócera, el porter del Martinenc. Va aturar les tres penes màximes! A Pau Darbra, David Reyes i Eloi Zamorano, per aquest ordre. Els ‘diables vermells’ van afinar i van transformar les seves, amb la qual cosa van obtenir el bitllet per descansar una estona, amb l’esperança de que el resultat del segon minipartit els beneficiés de cara a les seves aspiracions de colar-se entre els semifinalistes.

Molins elimina un Hospi de meritoris

És ben cert que molts equips que participen en el Torneig d’Històrics –gairebé tots- aprofiten per fer proves a jugadors que aspiren a formar part del primer equip. Però qui seguiu habitualment el CE L’Hospitalet us estranyareu veient l’alineació. Només un futbolista del primer equip a l’onze inicial, el porter Aliaga! La resta, juvenils i jugadors a prova. Certament, una targeta de presentació que no correspon a un equip que volgués competir per ser-hi a les semifinals.

I el Granollers va aprofitar l’avinentesa. Els de Solivelles, amb un onze més recongeut, van viure pràcticament al camp riberenc. Arnau Fortuny i Oriol Molins van disposar de les primeres ocasions fins que aquest últim, després d’un servei de cantonada d’Erbol, va allotjar el cuir a la porteria d’Aliaga.

Malgrat aquests condicionants, l’Hospi va deixar una sola espurna, en una rematada de Kent al travesser. Un oasi dins el desconcert dels de Risueño, evidenciat en una pilota filtrada que Erbol va estar a punt de convertir en el 0-2 si no fos per l’aturada d’Aliaga.  I així es va consumar l’eliminació del CE L’Hospitalet, sense opcions malgrat haver de jugar el darrer partit. Vist i no vist.

L’amfitrió s’apunta al cap de setmana ‘llarg’

Després de l’homenatge al company Joaquín Rivas, bon coneixedor del futbol català que ‘aparca’ la seva tasca a Sant Feliu de Llobregat per motius personals, el Martinenc va sortir amb ganes d’aprofitar una gran oportunitat. Li valia guanyar per assegurar-se una final de setmana mogut, amb tres partits en tres dies que poden ser quatre en quatre si arriben a la final del Torneig.

A l’Hospi, ja sense opcions, Jonathan Risueño pràcticament va apostar pel mateix onze que havia perdut contra el Granollers. Proves i més proves contra els de Javi Gómez, que van sortir decidits a sentenciar. I després de dues clares oportunitats de Jan Lladó i Rubi, va arribar el premi. Tot just després del primer carrusel de canvis a l’Hospi, el jove porter Nil es va estrenar cometent penalti sobre Joan Vendrell. Jan Lladó no va fallar, seguint la línia d’encerts des dels onze metres.

Tres minuts després, una centrada d’Eric Simó la va rebutjar Steve a la seva pròpia porteria, establint un 0-2 que semblava definitiu. Però el mateix Steve va demostrar que sabia marcar a les dues porteries i, vuit minuts després, va etzibar un cop de cap a la xarxa de Gabri Padrós.

Els minuts passaven i tot i que els riberencs es van acostar a la recerca d’un empat honorífic –amb més ganes que convicció-, els ‘diables vermells’ van rubricar una clssificació que no hagués estat possible sense l’encert de Víctor Cócera al primer minipartit. El Terrassa espera dissabte en un duel ‘vermell’.

The post Tarda rodona per un Martinenc que vol l’Historics appeared first on FutbolCatalunya.com.

L’experiència de presidents com Manuel Dengra (Martinenc), Joan Rion (Júpiter), Montse Dot (Sants) i Manuel Camino (Sant Andreu), presents aquest dilluns en el Guinardó amb motiu d’una nova edició dels ‘Històrics’, ha inclinat la balança de l’opinió favorable a Gerard Piqué i a l’Andorra en cobrir avui la vacant que quedava lliure en segona B per la via del pagament de 452.022 euros

L’amfitrió dels ‘diables vermells’, Manuel Dengra, un dels més veterans del futbol català amb 48 anys en el càrrec, sap que “els diners manen. Que mani en Primera ho entenc, però ja que comenci a decidir en Tercera no crec que això vagi pel bon camí”. Segons Dengra “Piqué posa diners com a negoci i, encara que jo em desil·lusioni per veure tot això, ho entenc com a negoci”. Ara el difícil serà “convèncer als dirigents d’un equip de barri que lluitin mentre un altre pot pagar i pujar”.

El gris-grana Joan Rion va ser un dels més clars: “La llei li ho permet i ja està, és sol un assumpte econòmic. No em molesta, en absolut, és més, jo crec que, si pogués, també ho faria. Hi ha casos pitjors com els que no paguen mentre els altres l’hem de portar tot al dia”.

Montserrat Dot, presidenta de la UE Sants, no sap el que faria “si tingués jo aquests diners. Segur que no posaria a la meva entitat en cap compromís, però esportivament li correspon al CE L’Hospitalet. No veig la raó per la qual l’RFEF ha de cobrar aquests diners per a pagar els errors que uns altres han comès en altres clubs”

El màxim dirigent de la UE Sant Andreu, Manuel Camino, va treure una lectura esportiva. “Ens traiem un rival complicat i desconegut del grup. M’hauria agradat més que hagués estat per mèrits esportius però la part positiva és que amb aquests diners l’Espanyola podrà pagar els sous pendents”. Per cert, Camino destaca als seus que “aquesta temporada anem per la Lliga. Clar que també lluitarem per la Copa Catalunya (hauríem de jugar tots) però, especialment, la Lliga”.

The post Els ‘Històrics’ entenen l’aposta de Piqué i l’Andorra appeared first on FutbolCatalunya.com.

Com si fos Wimbledon, a la primera jornada de competició debuta el campió de la darrera edició. No és tenis. És futbol. Futbol català evolucionat al llarg dels anys. El CF Badalona ocupa un tron que els onze rivals –suposadament en algun cas, després ho expliquem- volen conquerir. Amb la grandesa dins la modèstia d’una competició estiuenca que el FC Martinenc i d’altres històrics barcelonins van crear el 1984, amb motiu del 75è aniversari dels del Guinardó. És el Torneig d’Històrics del Futbol Català.

Des de llavors, 34 edicions plenes d’història, amb un parell de parèntesis en aquest llarg camí. Amb una renovació constant del planter d’equips participants des d’aquells vuit que van obrir el Torneig. Recordeu? Martinenc, Europa, Sant Andreu, Júpiter, Horta, Sants, Poble Sec i Ibèria. D’aquests fundadors, només tres no hi són a l’edició d’enguany. L’Europa -suposadament per motius de planificació esportiva, com l’any passat- i Poble Sec i Ibèria, ara competint a la Tercera Catalana.

Ja mirant amb més proximitat, s’ha de dir que en l’edició de 2019 hi ha quatre novetats respecte a la del 2018. No hi són Cornellà, FE Grama, Manlleu i Montañesa, mentre que s’incorporen Vilassar de Mar, Terrassa, Granollers i –atenció!- Lleida Esportiu. Crida l’atenció la presència dels del Segrià, competint amb Vilassar i Vilafranca al grup 2. No obstant això, hi ha expectació per veure quin serà el paper dels blaus i si, en cas de classificar-se per les ‘semis’, es presentaran amb el primer equip o amb un combinat del B i el Juvenil, tenint en compte que quan es disputi la fase final del torneig –dissabte i diumenge-, tenen previst un stage de pretemporada a la Val d’Aran, que s’iniciarà divendres 2.

Des de l’organització es justifica la presència dels lleidatans –com la de la FE Grama a l’anterior edició, ambdues entitats fundades durant aquest segle XXI-, per “fer el torneig el més atractiu possible i arribar a més part de territori, convidant equips a partir del rendiment esportiu que han tingut durant la temporada”.  Caldrà veure si el convidat de luxe d’aquesta edició agraeix el detall dels organitzadors, tot i que hi ha molts dubtes a hores d’ara.

LA FÓRMULA DEL 3 X 1

L’Històrics actual té poques semblances amb el de les primeres edicions, que s’estenia al llarg de dues setmanes. Dels vuit participants s’ha passat a dotze amb els anys. I d’aquells grups amb partits de 90 minuts -dos per jornada- s’ha passat als ‘estiuencs’ 3×1, amb minipartits de 45 minuts, per tal de definir els semifinalistes d’una tacada. Una pràctica que crea debat però que ha assegurat la supervivència d’aquesta competició.

Aquest dilluns, tres històrics seran els encarregats d’obrir foc. Fins dijous, els 3×1 arrencaran a les 18.00 hores. El primer el protagonitzaran Júpiter i Sant Andreu, equips del grup 1 de Primera Catalana i Tercera Divisió respectivament. Un cop acabi el seu minipartit, el Badalona –de Segona B i vigent campió- s’enfrontarà successivament a perdedor i guanyador.

Dimarts serà el torn de Vilassar i Vilafranca. El primer, en la temporada del seu retorn a una Tercera Divisió on s’han consolidat els del Penedès. Resolt el primer enfrontament de la jornada, el Lleida Esportiu esperarà als dos minipartits següents.

Els equips de Tercera seran protagonistes totals dimecres, ja que Sant Andreu, Terrassa i Horta competiran per una plaça a les semifinals. Els hortencs de Nacho Castro, equip de play-off a la campanya 2018-2019, seran qui esperaran rivals consecutivament als minipartits 2 i 3 de la tercera data de competició.

I dijous s’obrirà el mes d’agost amb el 3×1 que tancarà el quadre de semifinals. L’Hospitalet, també aspirant a l’ascens a Segona B la temporada anterior, acabarà la jornada enfrontant-se a perdedor i guanyador del primer cara a cara del dia, entre l’amfitrió Martinenc –ara al grup 2 de Primera Catalana– i el Granollers, de Tercera Divisió.

LA CALOR, L’ENEMIC

Com va passar a l’anterior edició, el torneig no només es podrà seguir en directe a les instal·lacions del Guinardó, on s’ha fet una política de preus populars aquests dies, amb molts avantatges pels socis dels equips. Esport 3 oferirà íntegrament l’Històrics a partir de dilluns. I és per aquest motiu que dissabte, a les semifinals, la calor pot ser factor determinant.

Per raons de programació, des de la cadena televisiva s’ha demanat a l’organització avançar l’horari de les semifinals, previstes en principi per a les 17.00 i les 19.00 hores. D’aquesta manera, els primers dels grups 1 i 2 es veuran les cares… a les 16.30 hores!  Un repte si les temperatures són les habituals en aquesta època de l’any .

La finalíssima tindrà lloc, com és tradicional, diumenge a la tarda. A les 18.00 hores, els aspirants saltaran a la gespa del Guinardó i escoltaran Els Segadors abans de començar, com és tradicional. Pel que fa als premis de Torneig, el campió s’endurà 1.000 euros i els segon, 500. A més, màxim golejador de la competició, el millor jugador i la millor promesa tindran premi de material esportiu. Aquests guardons seran escollits exclusivament pels membres del Comitè de Premsa.

Durant la setmana de futbol al Guinardó, una quarantena de voluntaris i voluntàries, comandats pel director general del Martinenc, Alfred Porcar ‘Fido’, s’encarregarà de què tothom pugui viure el torneig de la forma més còmoda possible. I com és habitual, FutbolCatalunya també oferirà informació puntual de tot el que passi aquests dies al torneig, fins i tot des d’un punt de vista més enllà de l’Històrics en si, descobrint-vos personatges i fets que envolten una de les grans cites del futbol català de l’estiu, tant des del nostre web com des dels perfils a les xarxes socials. Que comenci l’espectacle!

NO ET PERDIS EL CALENDARI DE LA PRETEMPORADA AL NOSTRE FUTBOL D’ESTIU

The post Històrics 2019, l’hora d’un clàssic del futbol català appeared first on FutbolCatalunya.com.

A falta de cinc jornades per al final de la Lliga regular a Tercera Divisió, les burxades de L’Hospitalet en el Guinardó i Prat en el Sagnier deixen al capdavant del grup al Llagostera, que va descansar aquesta jornada, mentre l’Horta continua ferm en la quarta plaça i el Sant Andreu li observa a tres punts. (Veure MARCADOR i CLASSIFICACIÓ)

No obstant això, la portada té nom propi: Unió Esportiva Figueres. Felicitats als gironins que no van poder celebrar el seu Centenari amb un triomf però sí que van poder viure una gran jornada en el Municipal envoltat de tota la seva història amb el seu president, acabat de reelegir, Narcís Bardalet, al capdavant. Aquest passat dissabte Sergi Álvarez (77′) va empatar amb una UE Sants que es va avançar (Brian 26′) encara que no li va bastar.

Empats desafortunats

Important sortida de l’Hospi al Guinardó amb el rècord dels onze gols de l’anada i amb el debut de Jonathan Risueño en els riberencs. Cristian Alfonso va bigolejar (18′ i 50′) i el Martinenc va respondre (Juan Sosa 23′ i Kilian 66′). És més, Ramon Rovira va tenir un mà a mà davant Adrià Aliaga que no va saber acabar. Un punt per a cadascun, tercer empat dels últims 4 partits dels hospitalencs i descens confirmat a 1a Catalana dels ‘diables vermells’.

Pols Horta-Sant Andreu

L’Horta no falla en el Feliu amb 12 victòries i 5 empats en el seu haver i 7 jornades consecutives invicte. Ningú ha sabut guanyar en terreny hortenc i només els queda aquesta possibilitat a Sant Andreu (28 d’abril), Castelldefels i Martinenc. Amb Joan Luque expulsat (63′), els de Castro van saber desfer-se d’un Vilafranca que ja no es juga res.

Com tampoc es juga res un brau Cerdanyola a qui va golejar el Sant Andreu en la primera meitat. Oscar Muñoz (12′), Ferran Jutglà (14′) i Joan Noguera (40′) van col·locar el definitiu 3-0 al qual li va sobrar el segon període.

Per a baix, encara hi ha ‘vida’

Va caure el Granollers davant un brillant Reus B Cambrils (Arjona 2′ i Rubén Enri 16′ i 52”/ Xavi Civil 65′), no va fallar el Terrassa en Els Canyars (Serramitja 12′, Carreón 55′ i Arranz 86′), va superar el Sant Cristóbal a l’Ascó per la mínima (Sergi Martínez 37′), i ja queda dit que La Pobla (Joel 89′) li va complicar la vida al Prat (Pedro Bravo 79′).

En la zona vermella hi haurà suspens fins a l’últim segon de l’última jornada. Condemnat el Martinenc, el Santboià té tots els números per a seguir aquest camí encara que mentre hi ha vida, hi ha esperança. El mateix ha de pensar Ascó i la FE Grama amb triomf aquest diumenge en el Joan Baptista Milà. Castelldefels, Sants i Santfeliuenc hauran de barallar de debò si no volen acabar en 1a Catalana. I, a més, atenció als descensos de Segona B.

The post El futbol català aplaudeix el Centenari del Figueres appeared first on FutbolCatalunya.com.

No oblidaran fàcilment els ‘diables vermells’ de Manel Moya aquesta 30a Jornada de competició després del ‘descans’ obligat del passat cap de setmana. Ha estat tornar, disfressar-se de ‘matagegants’ i superar en l’Olímpic a un Terrassa que suma el seu quart partit consecutiu sense guanyar. El Martinenc, que lluitarà com ja ha demostrat fins al seu últim sospir, es va aprofitar de la ‘crisi’ egarenca i va sumar una alegria inesborrable. Segon triomf de la temporada, primer a domicili, i temps per a somiar.

Cuer i penúltim somriuen

Joel (20′) va avisar aviat i, encara que Coro va igualar (27′), Jimmy (49′) va tornar a posar la balança de costat visitant. La desesperació dels terrassencs la van saber aprofitar els visitants amb dos contraatacs que van finalitzar Marçal (74′) i Roland Garros (80′). El gol a la desesperada del pitxitxi Arranz (91′) només va servir per a tancar el marcador.

També va somriure el penúltim de la classificació, un Santboià que va sumar el seu sisè triomf del curs en el Joan Baptista Milà. Juanlu (p.), va donar avantatge als locals (7′), Marc Hervías (47′) va afegir serenitat a l’afició encara que Mario (79′) va complicar una mica el final. Des del passat 13 de gener no queia el Sant Cristóbal fora de Ca N’Anglada.

Per cert, 30a Jornada de Lliga amb 6 victòries locals, 1 empat (a zero) i 3 triomfs a domicili, amb un total de 27 gols marcats (14 locals per 13 visitants). (Veure MARCADOR i CLASSIFICACIÓ)

Els grans no fallen

Per a dalt, la vida segueix igual, ja que L’Hospitalet, Prat i Llagostera no fallen. Els riberencs, ja amb 15 jornades consecutives (7 seguides amb els tres punts), es van desfer amb comoditat del Castelldefels (Ton Ripoll 31′ i Salines 44′) mentre que el Prat va esgarrapar un punt de l’exemplar Reus B Cambrils. Els de Dólera compten 5 triomfs i 2 empats en els seus últims 7 xocs. D’altra banda, el Llagostera acaba amb la mala fortuna de dues jornades gràcies a un gol de Moussa (25′) enfront de l’Europa.

Gols i espectacle

El pols que van mantenir Granollers i Horta al carrer Girona no es va solucionar fins que el col·legiat va xiular el final. Una vaselina de Pau Darbra (9′) un precís tret de Martí Serra (82′) va acostar als de Solivelles a una quarta de promoció que també lluiten els del Feliu i Codina però van reaccionar tard (Narcís Barrera 83′). Qui va saber reaccionar a temps va ser La Pobla enfront d’un Vilafranca que porta encaixades 4 derrotes en els seus últims 5 partits; un gol d’Arturo Osuna (67′) va decidir.

Al llarg d’aquest cap de setmana s’han viscut diverses golejades. A Santa Coloma va arrasar el Sant Andreu que suma ja el seu cinquè triomf consecutiu. Kuku (38′ i 40′) i Carlos Martínez (76′) es van portar el botí i ja estan a tres punts de la quarta plaça. Més lluny estan Sants i Santfeliuenc encara que ofereixen sempre espectacle els dos protagonistes. Els de Tito Lossio es van col·locar 2-0 (gols de Picolo 7′ i Navarro 45′), van retallar els d’Andrés González (Eric 47′ i Adri 50′), no obstant això els blanc i verds van estrènyer de debò i van remuntar amb gols de Luis Gaudioso (66′ p.) i Mario Canti (89′).

Pitjor li va anar a l’Ascó a casa seva (com sempre), on ha perdut 11 dels seus 15 partits jugats. En aquesta ocasió va ser davant un Cerdanyola que va tornar al triomf després de quatre jornades sense fer-ho. Albert López (20′) va anotar el primer i Carlos Cano (89′) el segon gol de la matinal.

The post El Martinenc es disfressa de ‘matagegants’ appeared first on FutbolCatalunya.com.