En un curs marcat per la irregularitat encara que pot tenir el final de la promoció d’ascens, la fita de Marcos Pérez ha estat rebuda amb emoció.  Afició i equip es van lliurar al barceloní que va poder tancar amb triomf enfront del veí Sabadell i amb la seva porteria a zero (2-0).

El barceloní va arribar al Terrassa el 2022, després de jugar amb Espanyol B, Gavà, Badalona, Cornellà i Llagostera, entre d’altres. Des del seu debut amb la samarreta vermella, ha estat un dels pilars de l’equip; a destacar la seva seguretat sota pals, lideratge i capacitat per llegir el joc.

MARCOS PÉREZ, UN EXEMPLE

Marcos (40) ha esdevingut una figura de referència dins l’estructura del club i en aquestes tres temporades, ha viscut moments de gran intensitat. Aquest 2024-2025, el porter ha estat clau en la solidesa defensiva d’un equip que lluita per estar entre els primers classificats del Grup III de Segona Federació. La seva porteria només ha estat superada en 27 ocasions igual que At. Balears i Lleida FC.

El club ha volgut reconèixer la seva aportació amb un homenatge, on ha rebut una samarreta commemorativa amb el dorsal 100. Els seus companys i el cos tècnic també han destacat el seu compromís, professionalitat i esperit de superació.

Després del partit, el jugador va declarar sentir-se “molt agraït pel suport del club i la confiança dels entrenadors”. A més, va afirmar que el seu desig és “continuar ajudant el Terrassa a créixer”.

The post Marcos Pérez, centenari amb el Terrassa FC appeared first on FutbolCatalunya.com.

Ofertes no li faltaran a Marcos Pérez de Arcos després de cinc temporades modèliques a la UE Costa Brava. Semblava clar que el descens podria portar amb si un canvi d’aires i això ha decidit al brau capità de l’equip gironí a fer un salt cap endavant. Amb només una frase va resumir el seu comiat: “Un orgullo haber pertenecido a este gran club!! Gracias eternas”.

EL MILLOR PER A MARCOS

L’anunci de Marcos ha servit perquè es disparin tota mena d’elogis des de les xarxes socials, gens sorprenent, d’altra banda. Multitud de companys futbolistes, tècnics i directius han aplaudit el pas del porter que seguirà, per descomptat, vinculat al món del futbol sota una porteria. Ofertes no li faltaran.

El jugador de Bon Pastor, que s’acomiadarà en una roda de premsa, surt amb les millors sensacions possibles del Costa Brava amb només 37 anys i l’esperit de guerra d’un juvenil.

SEGUIRÀ EN ACTIU

Després de debutar en el Catalònia i passar per Barcelona, Damm, Gavà, Espanyol B i Gramenet va començar la seva carrera en la Segona B. Badalona (2011-2015), Cornellà (2015-2017) i, a partir d’aquí, Llagostera/Costa Brava (2017-2022) per a confirmar una carrera excel·lent que tindrà continuïtat.

Protagonista d’excepció en moltes ocasions a Futbolcatalunya, va aparèixer en el nostre Live del passat 21 de febrer i ens va deixar autèntiques perles. La seva preocupació per la temporada i el futur de l’equip, el canvi d’escenari (Llagostera-Palamós) i multitud d’anècdotes personals van donar molt de joc.

The post Marcos deixa Costa Brava, però no el futbol appeared first on FutbolCatalunya.com.

L’Instagram Live del passat dilluns a FutbolCatalunya va tenir un dels noms clàssics dels últims anys al futbol català. Marcos Pérez, el gat del Bon Pastor, va parlar de passat, futur i sobretot del present. I la situació actual és difícil, amb un Costa Brava que té 21 punts, és penúltim i està a vuit de distància de la permanència. Queden 45 en joc i l’objectiu de salvar-se sembla una quimera, però amb l’arribada dels nous inversors l’equip ha millorat.

Segons Marcos, Carlos Sánchez “és proper i des que ha arribat ha intentat ajudar-nos en tot moment”. La forma més immediata ha estat amb nous fitxatges al mercat d’hivern, com Nuha Marong, Sebas Coris o Álex López entre altres. Això ha millorat l’equip, que només ha perdut un partit dels últims set, amb la victòria a la última jornada contra el Castellón per exemple.

“PERDRE DEU PARTITS D’ONZE ENS HA MATAT”

“La sort s’ha de buscar”, explicava Marcos però “la permanència està complicada”. I és que el Llagostera arrossega una dinàmica nefasta de fa setmanes, quan va perdre deu partits en onze jornades: “tenim un dèficit de perdre 10 partits d’11 i això ens ha matat esportiva i mentalment”.

De fet, Marcos afirmava que “el nivell de Primera RFEF és molt alt, superior al de la Segona B” i que “pot ser que sigui una categoria per equips grans”. En aquest sentit, el nostre protagonista creu que “era necessari professionalitzar el futbol espanyol”.

“SI NO HAGUÉSSIM CANVIAT DE CAMP TINDRÍEM MÉS PUNTS”

I un dels punts que ha canviat són els estadis. L’únic artificial de dimensions petites és el de Cornellà i segons Marcos “possiblement si no haguéssim canviat de camp tindríem més punts”, ja que “l’any passat no vam perdre cap partit a casa”. “Pels visitants era un calvari anar a Llagostera”, explicava Marcos que també va declarar gran estima pel club.

“Per què m’he de moure d’on em sento a gust, estimat i valorat?”. Ras i curt. El porter del Bon Pastor va quedar-se a Llagostera tot i un descens i ara ha tingut un premi espectacular: “D’estar a Tercera sabent que potser no seria porter de 2a B ara estic a 1a RFEF, una experiència impressionant”.

EL CLÀSSIC TEMA DE L’ALÇADA

El que sempre ha anat associat a la figura de Marcos és el tema de l’alçada. La seva és de 1,78 metres i “aquest és el típic comentari que fan a un porter baixet”. El capità del Costa Brava va destacar a Edgar Badia, “un reflex de com hem de treballar els porters de poca alçada i amb el que em sento identificat”. Com ell, Marcos espera arribar al màxim i aprofitar cada moment d’una carrera que“no em faig la idea que s’acaba. No vull ni pensar-ho”. Queda dit.

The post “Estic patint, però també gaudint moltíssim” appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

L’empat del Llagostera contra el Mallorca no és casual. Que fos a zero, tampoc. La dinàmica positiva de l’equip blaugrana té una única direcció: la permanència. Aquesta ratxa està fonamentada en la defensa, ja que només han estat cinc els gols encaixats en els últims onze partits. La dada, impressionant, deixa de ser sorprenent si mirem nom per nom la seva defensa titular. Marcos Pérez, sota pals, ha disputat 308 partits de lliga a Segona B. Javi Chica (81), Esteban (224), Pau Bosch (250) i Raúl Fuster (179) completen una rereguarda impressionant. Milenària pel que fa a partits, sòlida com una roca pels rivals.

Pau Bosch va arribar al mercat d’hivern i li ha tret la titularitat a Lucas Viale, que n’ha jugat 273 ni més ni menys. Experiència no li falta a la línia defensiva llagosterenca. El seu sacrifici, i el de tot el conjunt, han tret l’equip d’una situació realment delicada. Fa unes jornades el Llagostera semblava sentenciat, però mica en mica ha sortit del pou.

Les garanties defensives – només s’han encaixat gols en quatre dels últims onze partits – han provocat que cada gol valgui or, per no dir punts. I és que les vuit dianes marcades han resultat en 18 punts dels últims 33 possibles. Uns bons números. De permanència, vaja. Marcos es setè al Zamora… i pujant. Segurament que quan el porter del Bon Pastor alça el cap cap endavant es sent més que tranquil. Un mur mil·lenari protegeix la seva porteria.

The post El mur mil·lenari s’aixeca a Llagostera appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

La Copa li ‘mola’ al Cornellà. Invicte a la competició contra equips de Segona B, ha guanyat – ja sigui durant el temps reglamentari o als penals – els cinc partits disputats. El Real Madrid ha estat l’únic en vèncer els de Jordi Roger a la competició del KO. Un currículum impressionant, que no pertorba la realitat a la que s’enfronten els verds. Per primera vegada, no jugaran una eliminatòria directa al Nou Municipal. Els espera un Rico Pérez que preveu una bona entrada. L’Hércules, un dels grans, no és el rival més fàcil. Sí un dels que té més pressió. I és que l’exigent afició alacantina només acceptarà una victòria dels seus. Aquesta és la clau pel Cornellà. Afrontar com un repte el que pel seu rival és una obligació.

L’equip viatja el mateix dia de partit. A les deu del matí agafarà un Euromed que arribarà a Alacant a les tres del migdia. El partit, recorde-m’ho, es jugarà a les sis de la tarda. Seran 90 minuts que decidiran bona part de la temporada, tant esportiva com econòmicament. Jugar contra un equip de Primera Divisió europeu no passa cada dia i els ingressos derivats d’això, encara menys.

Ho sap el Cornellà, que va viure en primera persona aquesta sensació el 2014 contra el Real Madrid. Aquella va ser la última – i única – participació dels verds a la competició. El record, inoblidable, està més viu que mai. Després de superar el San Sebastián de Los Reyes i l’Extremadura, només queda rematar la feina guanyant l’Hércules.

MARCOS: “L’HÉRCULES ÉS FAVORIT”

No hi ha nervis, però el vestidor sap el que hi ha en joc. Marcos Pérez afirma que “tots els futbolistes que saltarem al camp tenim experiència. Veure el camp ple no ens impressionarà”. Jugar al Rico Pérez és “una motivació” i “un estímul positiu jugar contra un equip millor que tu”.

“Al Mini Estadi ens vam donar compte que podem guanyar a qualsevol camp. No és el mateix guanyar al camp del Barça que a un altre”, explica el porter, que demà portarà el braçalet de capità per la baixa de David. Envers el rival, “l’Hércules és molt bon equip. Pot lluitar per la lliga, perfectament”. Per això, “el paper de favorit el tenen ells. Això està claríssim. Després això és futbol i el partit s’ha de jugar”.

“Ells estan obligats a guanyar i per a nosaltres és un repte”. Aquest és el pensament del Cornellà. Marcos, en concret, espera passar ja que “jo tinc 32 anys i segurament mai més tindré l’oportunitat de jugar al Camp Nou o al Bernabéu”. Tan de bo passi. La clau per a fer-ho és “ser nosaltres mateixos. Fer el nostre partit i jugar intensos i solidaris”.

The post El Cornellà, amb el verd i el cor appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

Marcos Pérez (1984) és considerat per molts com el millor porter del grup 3 de la Segona B. Ara, amb 31 anys. Pocs s’ho haguessin pensat que aquell lateral esquerre benjamí del Bon Pastor acabaría triomfant sota pals. Però així ha estat. Catalònia, Barça, Damm, Gavà, Espanyol B, Gramenet i Cornellà han gaudit dels seus serveis. Ara ell ho fa al camp, però també a a casa. La seva filla Malva, de tres mesos, li ha donat la felicitat completa.

Marcos, jugador del Cornellà. Després de cinc anys com a porter i capità del Badalona es fa estrany i tot.

És un canvi estrany. Per a mi el primer. Després de tants anys a Badalona és normal. Tinc moltes ganes i il·lusió per a fer les coses bé. Necessitava un canvi d’aires i el Cornellà em va donar aquesta oportunitat.

Què té el Cornellà que no tingui el Badalona?

Bé, tampoc es tracta de comparar-los. El que tenia Cornellà que no tenia Badalona era que em proposaven una nova aventura. Començar de nou. Portava molts anys i considero que un jugador necesita viure nous reptes.

Una motivació diferent?

Sí. A Badalona he passat cinc anys espectaculars. Se m’ha tractat molt bé i he estat feliç, però crec que les etapes en un futbolista s’acaben. Volia viure alguna cosa diferent.

En aquests dos mesos està sent diferent que a Badalona?

Cada casa és un mon. Aquest club té coses bastant diferents. Cal adaptar-s’hi i el club té coses molt bones.

Quines?

Des del primer moment vaig veure que era un club seriós, amb reptes apassionants i un projecte esportiu que m’il·lusionava. Està creixent dia a dia i em venia de gust entrar en aquest projecte.

Entrar-hi i implicar-s’hi. A Cornellà no està de pas i hi ha firmat dos anys.

Em van proposar un projecte seriós. No a un any vista. El club acaba de pujar, però té reptes interessants de cara al futur. Quan em van dir d’estar dos anys, no va haver-hi problema. Jo volia, de fet. Volia viure aquesta experiència.

Fins a on por arribar el Cornellà?

Mira, aquesta temporada crec que tenim una plantilla amb jugadors extraordinaris. El vestidor és increíble i això és important. On estarem? No ho sé. Està clar que l’objectiu és la permanencia. Després, somiar és gratis. De cara al futur espero i desitjo que donarem que parlar.

El futur, almenys a curt plaç, és tornar a Badalona. No és un partit més.

Lògicament serà un partit especial per a mi. T’enganyaria si digués que no després de cinc anys. Sento un afecte molt gran a aquest club, on s’hi ha quedat gent que m’ha tractat molt bé.

És Marcos qui decideix marxar del Badalona o el Badalona qui no compta amb Marcos?

Sí que és cert que jo he estat qui ha volgut marxar. Està clar. En l’últim partit de lliga vaig fer unes declaracions on es deixava entreveure el meu futur. En realitat la decisió ha estat meva. Tampoc l’altra part es va pronunciar en excès per a que em quedés.

El Badalona no li va facilitar la sortida?

Tenia contracte i el club lògicament ha de mirar per ell. I ho entenc.

Fitxar pel Cornellà a un dia de l’inici de la pretemporada no era positiu per a les dues parts, però?

La sortida no va ser per a res neta. Més que res pel temps que va durar tot això. Sabia que ells tenien la paella pel mànec. Si no em deixaven marxar, jo no podria sortir. Pel bé de tots, tant del club com meu personal, hagués estat millor solucionar-ho abans.

S’espera alguna mena d’homenatge el diumenge?

No. Sé que seré molt ben rebut a Montigalà. Sincerament, des que vaig marxar tot, però tot, han estat mostres d’estima per part de l’afició. Jo he estat un jugador que m’he deixat la pell al Badalona.

No se li pot retreure res?

Jo crec que no. Tampoc sóc jo qui per a jutgar-me.

213 partits a Segona B. Es diu aviat. No podría ser el pare dels xavals del Barça B, però quasi.

Sí, sí. Quasi (riu). La gent jove i gran mereix un respecte. Ells eren molt bons i nosaltres també, però de forma diferent. Els xavals del Barça B en poc temps jugaran a Primera Divisió i mereixen el respecte d’un veterà.

A vostè li queda aquesta espina de no haver arribat al futbol professional?

Està clar que sí. El futbolista que no és ambiciós no és futbolista. No hi ha un futbolista a Segona B que no vulgui jugar a Segona A. El jugador que està al Granada vol jugar al Barça. Com més tens, més vols. Clar que em quedarà l’espina de la Segona A, però estic content amb la meva trajectòria. Molta gent hagués dubtat de que jo podría jugar tants partits a Segona B. Pel sacrifici ho he aconseguit i estic molt content.

En tot aquest temps què li ha ensenyat el futbol?

Moltes coses. Per a mi ha estat part de la meva educació. M’ha ajudat a tenir amics, a ser company. Uns valors que per a la vida et serveixen.

El futbol semiprofessional té coses molt dolentes. Va a pitjor?

Sí. És cert que en els últims anys, sobretot degut a la crisi económica, els clubs han perdut diners. Gràcies a AFE el tema s’ha solucionat bastant bé. La pasada temporada pocs clubs van protagonitzar impagaments i els jugadors cobraven al dia. No hi ha els salaris d’abans, que en part és normal, però es cobra.

És molt difícil guanyar-se la vida amb el futbol.

Ara no és com abans. Costa molt. Són pocs anys i el que s’ha de fer és aprofitar-los al màxim. També s’ha de buscar un futur fora del futbol.

Vostè ho ha fet?

Tinc una escola de porters. Afortunadament va molt bé. La posició de porter és especial. Fa dos anys vaig muntar la meva propia academia. Treballar amb nens és molt gratificant. Veure’ls créixer i evolucionar. Et sents part d’aquesta millora. T’ensenyen moltíssim.

Quan va decidir deixar de ser jugador de camp per a ocupar la portería?

Marcar gols n’he marcat pocs (riu). De fet era lateral esquerre. M’agradava tirar-me pel terra. Sempre volia ser porter. D’aleví al Bon Pastor vaig decidir que la meva posició havia de ser aquesta. No m’agradava ser jugador.

Parlava de nens abans. No és el mateix tenir-lo una tarda que tota la vida, oi?

Clar, però la meva nena ara mateix ho és tot. Ens ha fet molt feliços. És el millor que et pot passar. No té res a veure això amb els nens que entreno. Allà la missió és fer-los créixer esportivament i a la nena educar-la de la millor manera possible. Abans arribava a casa i m’asseia al sofà i ara haig de canviar bolquers. No canvio la meva vida actual per la d’abans. La meva felicitat és la nena.

The post “El futbolista que no és ambiciós no és futbolista” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Els adéus sempre són difícils, i més si són a contracor. Cap aficionat de Badalona, Lleida Esportiu, L’Hospitalet i Sant Andreu volia canviar de porter, però els fets no es poden evitar. Craviotto ha marxat al Sabadell, Pau Torres a l’Alavés i Morales al Badalona per a substituir a un Marcos que en pocs dies donarà a conèixer el seu futur. Ho han fet tots a la vegada. Com si s’haguessin posat d’acord. Les peces, que semblaven inamovibles, han canviat totes de cop. Comença una nova etapa.

Que s’ho diguin a Carles Craviotto, ja ex capità de L’Hospitalet. Amb 286 partits a l’esquena, és el segon futbolista de la història que ha vestit més vegades la samarreta riberenca. Víctor Ibañez (Zaragoza B) arriba per a substituir-lo, però no ho tindrà gens fàcil. Entre ell i Oliver han de dissimular – que no fer oblidar – la marxa d’un mite de L’Hospi.

Pau Torres, amb tres temporades al Lleida Esportiu, no ha tingut una trajectòria tant dilatada. Tot i això, va deixar petjada al Camp d’Esports. Ho va jugar pràcticament tot i va disputar dos inoblidables play-off d’ascens. 113 partits de lliga avalen la seva etapa a la Terra Ferma. Una història que ja ha arribat al final amb la seva marxa a l’Alavés. Iván Crespo (Real Murcia) ocuparà el seu lloc.

MORALES A BADALONA I MARCOS A…

El moviment de peces més inesperat ha estat el que s’ha viscut al Narcís Sala i Montigalà. Morales, emblema andreuenc, abandonava el club de la seva vida després de 7 temporades amb la quadribarrada. Costarà oblidar-lo, ja que és el quart jugador amb més partits disputats de la història del Sant Andreu, amb 276.

Ara ‘Moro’ comença una nova etapa a Badalona, on no compartirà porteria amb Marcos. L’arribada del nou porter ve associada amb la marxa del capità, que avui ha rescindit l’any de contracte que li quedava amb el club. Trist final a 5 temporades d’escapulat amb 152 partits de lliga i 13.561 minuts sota pals.

The post L’estiu de les porteries calentes appeared first on FutbolCatalunya.com.