CAROLA UGRINOVIC @carolaugri

Hem parlat de la pretemporada i dels jugadors. Parlem ara del joc i dels objectius. Per qui no hagi vist a l’Andorra, quin sistema de joc teniu?

No és tan important el sistema de joc sinó l’estil i el model de joc que inculquem des del primer dia. A nosaltres ens agrada fer un futbol associatiu i d’atac, però volem dominar diferents estils i registres. Volem que l’equip rendeixi i en conseqüència obtingui bons resultats. Per nosaltres això és el més important.

Per tant, apostes per la varietat…

El sistema pot alternar. Com més registres pugui desenvolupar l’equip més nodrit estarà i més a prop estarà de la victòria. Coneixent en profunditat les característiques dels nostres jugadors intentem extreure’n el màxim rendiment. Volem que els jugadors juguin allà on se senten més còmodes, des d’aquesta premissa podran desenvolupar el seu millor futbol i desplegar el seu talent.

És indiscutible la vostra solidesa defensiva. Un bon equip es forma des del darrera?

De moment l’equip està treballant molt bé en aquesta faceta. Hem aportat nous conceptes que fan que el rendiment de l’equip a nivell de gols encaixats sigui el més bo de tota la categoria. Per mi el primer defensa és el davanter, i el primer atacant el porter. Ho veig com un conjunt, és una unitat indivisible. Va tot associat.

Pel que fa als objectius, l’únic que passa pel vostre cap és la salvació?

Tenint en compte que la situació econòmica del club és molt delicada, i que a més a més, només hem pogut mantenir 10 jugadors de la temporada passada, hem de tocar de peus a terra i saber que l’objectiu principal és mantenir la categoria. Hem incorporat fins a 8 jugadors nous, hem canviat al grup 2, el cos tècnic també som nouvinguts i estem inculcant nous conceptes. El procés requereix del seu temps. Som prudents i s’ha d’anar pas a pas. Som conscients de la dificultat de la categoria.

És factible amb només 18 jugadors?

Confio al 100% que sí. Confio plenament amb la plantilla que tenim. Fins al moment, el treball del grup és bo i això ajuda a aconseguir-ho. Aspirem a aconseguir els màxims resultats a cada partit. Sabem que guanyar no és gratis, i és necessari d’un compromís molt alt per part de tothom, fins i tot de l’entorn més pròxim. No ens podem relaxar, hem de seguir alineats, com ho hem estat fent fins ara, així sí podrem aconseguir els objectius que ens hem proposat.

Aquesta salvació exigeix fer de la Borda Mateu un fortí?

Volem fer-nos forts dins i fora de la Borda Mateu. Evidentment a casa sempre s’intenta aconseguir la victòria, però nosaltres hem d’anar partit a partit. Cada partit és important i l’hem de guanyar, sigui el rival que sigui i on sigui.

Reconeixement internacional

Algú amb tanta experiència al futbol formatiu català com tu, recordem que has estat a l’Espanyol i que coneixes molt bé la pedrera blaugrana, quin diagnòstic faries del futbol base actual?

Molt bo. Hi ha molt bons formadors i cada temporada surten nous talents, encara que alguns es veuen reconduïts a marxar a l’estranger. I no és negatiu. Se’ls ha de saber donar el que necessiten perquè continuïn creixent. Si poden fer-ho a Catalunya, perfecte, però si sortir de la zona de confort pot fer-los millors, endavant; sortir a l’estranger, no és sinònim de fracassar ni molt menys. Possiblement els farà encara millors del que haurien estat formant-se a casa. S’hauria d’analitzar cada cas de forma individualitzada.

Respecte a això que dius, no et dóna la sensació que els jugadors de casa són menys valorats que els de fora?

Malauradament sempre s’ha valorat més la gent de fora, que la de casa. No obstant, això no només passa aquí, sinó arreu del món. I sóc molt contrari a aquesta idea. Per l’experiència viscuda, tinc demostrat que en igualtat de condicions i talent, els jugadors de casa aporten un plus que els jugadors estrangers no aporten.

Tu has tingut l’oportunitat de treballar fora de Catalunya. T’has sentit valorat allà on has anat?

Molt. Pel fet de provenir del bressol del futbol et valoren moltíssim. El mètode utilitzat, els continguts que treballo i la cultura futbolística que tenim aquí és molt difícil trobar-la a fora, o simplement, és diferent i aquest és el nostre valor afegit que fa que ens valorin més.

Milloraries alguna cosa en el treball que s’està portant a terme en el futbol base?

Penso que des de les institucions i Federació s’està treballant molt bé, corregint coses que fins ara no es tenien en compte. El futbol formatiu està avançant i es millora dia a dia.

La teva experiència internacional és, fins al moment, en 3 països. Kènia, Kazakhstan i ara Andorra. Quines funcions tenies?

A Kènia vaig realitzar seminaris per jugadors i entrenadors l’any 2013. Destacaria la il·lusió que desprenien i les moltes ganes d’aprendre. Ho volien absorbir tot. Era gent molt oberta, em van acollir amb la disposició d’ajudar-me en tot. Una experiència que tornaria a repetir sense cap dubte. Per un altre costat, a Kazakhstan l’oportunitat em va arribar l’estiu del 2015 i concretament en el futbol formatiu de la Selecció a l’àrea Sud del país. La meva funció consistia a millorar els processos formatius i treballar com a coordinador de l’àrea condicional dels equips Sub15, Sub14 i Sub13.

La teva cartera de jugadors és immensa, coneixes a centenars de jugadors. Cita’m a alguns que t’hagin impressionat o que en el moment de veure’ls o entrenar-los haguessis pensat que arribarien a l’elit.

He pogut entrenar a jugadors que actualment estan a l’elit. Óscar Melendo i Aaron Martín (1ª Divisió Espanyola RCD Espanyol) o Pol Lirola (1ª Divisió Italiana US Sassuolo, cedit Juventus), en són alguns exemples. Però en podria dir molt més i no m’agradaria deixar-me’n cap, per mi tots són iguals i tenen la meva admiració i ha estat un privilegi poder-los ajudar a arribar-hi.

Una vida dedicada al futbol

Quan comença la teva relació amb el futbol?

No sabria dir-te un moment determinat. A casa sempre s’ha viscut el futbol de forma molt intensa, ho portem a la sang. Recordo que des de molt petit els meus pares em portaven a tots els camps de futbol. Futbol i esport sempre han anat lligats de la mà a casa. Haver practicat esport d’alt nivell i futbol des de ben petit i haver jugat a bones categories m’ha inculcat moltes coses que he pogut aplicar a la vida. Ser esportista i estar vinculat a l’esport és una filosofia de vida. Entenc l’esport com una manera d’entendre i veure la vida. Sóc feliç i gaudeixio fent el que faig.

Què significa el futbol per tu?

Per mi, el futbol ho és tot, després de la família. Des de sempre el futbol ha anat amb mi, ha condicionat i condicionarà la meva vida. Sempre he estat rodejat de futbol a totes hores. M’he format i segueixo formant-me per aprendre cada dia més i ser una mica millor. Existeixen molt bons professionals i parlant amb ells es pot aprendre molt. Sempre és bo aprendre i mai és suficient. Els entrenadors ens hem d’actualitzar constantment. Aquest fet m’ha permès viatjar i moure’m pel món.

Quins són els millors moments que t’ha deixat el futbol?

Tots els moments, tant els bons com els dolents, són els que m’han fet ser com sóc. No sempre s’aconsegueixen victòries i campionats de lliga. També existeixen les derrotes i crítiques. Els entrenadors hem d’estar fets d’una pasta especial. En el meu cas és vocació i estic al meu estat natural.

I la gent que t’ha envoltat?

Durant el llarg de tots aquests anys, he après moltíssim de tots els companys de professió que m’han envoltat. També dels jugadors. Darrere de cadascun d’ells hi ha una persona, i és molt gratificant l’amistat que s’esdevé amb cadascun d’ells malgrat el pas dels anys i la distància.

Tens una llarga trajectòria. Et quedaries amb un club que t’hagi marcat?

Al llarg de la meva trajectòria, he après molt en els diferents clubs que he treballat com el Girona FC, Federació de Kazakhstan, CF Mollet UE, CE Premià, RCD Espanyol de Barcelona, AEC Manlleu o el CE Lliçà d’Amunt.

I ara, Andorra…

El moment clau més recent que tinc al cap és el dia que vaig formalitzar el meu fitxatge pel FC Andorra. La confiança que em transmeten des del primer dia és màxima. Puc aplicar el meu mètode amb total llibertat i em sento molt a gust en el país. És el millor lloc, ara mateix, per poder seguir creixent. L’Andorra forma part del procés que m’he marcat per continuar creixent com a professional i assolir fites superiors.

Amb 30 anys recentment complerts i un currículum impressionat, on està el teu sostre?

M’he treballat molt tot el que tinc fins ara i així ho seguiré fent. Ningú m’ha regalat res des que vaig començar. No em marco límits. Com a professional tinc uns objectius a curt/mitjà/llarg termini. Tinc molt clar que els principals protagonistes del futbol són, i han de ser, els futbolistes. També és cert que podem trobar molt bons entrenadors però sense bons jugadors no s’aconsegueixen bons resultats.

The post Marc Castellsagué: “Confio plenament en la plantilla que tenim” (i 2) appeared first on FutbolCatalunya.com.

CAROLA UGRINOVIC @carolaugri

Amb 30 anys recentment complerts, actualment és l’entrenador més jove de Primera Catalana. El seu currículum té segell tant nacional com internacional, amb equips com el Girona FC, el RCD Espanyol, la Federació de Kazakhstan, Kènia, Premià Juvenil Nacional o Mollet. Aquest estiu, Castellsagué fa un salt a la seva trajectòria professional agafant les regnes del conjunt del Principat d’Andorra.

Un bon inici de temporada ha portat als andorrans a ser l’equip menys golejat de Primera Catalana amb tan sols 4 gols encaixats.

Coneixement, professionalitat i dedicació defineixen a aquest jove entrenador amb uns valors diferencials que el consoliden com a un dels tècnics amb més projecció i l’acompanyen a la seva trajectòria de millora contínua.

Què et fa apostar per l’Andorra tenint en compte els problemes econòmics pels quals travessa l’entitat?

Bàsicament tres aspectes: les bones sensacions i el bon tracte personal que vaig tenir amb la directiva des del primer moment; segon, poder mantenir a jugadors claus de la temporada passada; i en tercer lloc, la confiança i l’estabilitat que em van transmetre, tot i els problemes existents. No tot són els diners.

És la teva primera experiència com a entrenador d’un equip amateur. T’ha costat adaptar-te?

No, la veritat que no ha estat difícil. Després d’haver estat la temporada passada de segon entrenador al Girona B, el següent pas era aquest. És el salt professional que corresponia i desitjava; ha estat fruit d’un procés natural que havia d’arribar. Conec molt la categoria i a molts dels jugadors que la militen. Va arribar la proposta en un gran moment. Estic molt satisfet d’haver acceptat.

Defineix-te com a entrenador.

Aplico una metodologia moderna i integradora. No treballo els continguts de forma allunyada i descontextualitzada. És el mètode que m’ha donat èxits a temporades anteriors i el que m’ha reduït considerablement el risc de lesions dels meus jugadors; hi crec plenament. Treballo també amb gravacions pròpies i de rivals. Utilitzo software per digitalitzar les sessions. Aposto per la innovació dins l’àrea psicològica.

Com és d’important aquest aspecte?

Per a mi existeixen 4 punts molt importants perquè un equip rendeixi: l’àrea condicional, la intel·ligència tàctica, la tècnica i l’estratègia; però hi ha un aspecte que afecta a tot, i és la psicologia. Penso que aquests 4 aspectes no poden fluir d’una forma òptima si no es té en compte la part mental. Des del meu punt de vista, la psicologia és bàsica, fins al punt que he decidit incorporar en el meu staff un especialista en aquest camp. Trobo molt necessari conèixer bé el jugador, i no només futbolísticament parlant sinó sobretot personalment.

No sempre és possible…

Per poder gestionar el millor possible l’equip, haig de conèixer molt bé els meus jugadors i per tant, és essencial escoltar-los i entendre el que senten; s’ha de ser pròxim. Ha d’existir un tracte personal en cadascun dels jugadors i cada jugador és diferent. Si transmets, podràs arribar a l’equip. És important cuidar tots els detalls que són controlables. No només volem guanyar, sinó que volem guanyar seguint el nostre mètode, fent molt èmfasi en “com” fem les coses, en el procés. Intento ser un facilitador perquè els jugadors puguin arribar a desenvolupar la seva millor versió. Sóc positiu.

Analitzem l’equip. Heu tingut una pretemporada inusual…

Doncs sí, ha estat una pretemporada marcada pels compromisos internacionals. Cal remarcar que tenim 15 jugadors internacionals entre l’Absoluta i la Sub21. A mitjans de setembre vam poder encadenar 3 setmanes senceres tot l’equip al complert, i aquest passat octubre 3 setmanes més. Aquesta primera setmana de novembre, viatgen 8 jugadors amb la Sub21 a jugar contra Holanda el partit de fase qualificació per l’Europeu, quedant a la nostra disposició únicament 10 jugadors.

Difícil de gestionar…

Tots aquests factors fan que les dinàmiques de treball fins al moment no hagin estat les més favorables pel rendiment òptim de l’equip. Tot i això, la predisposició amb la Federació Andorrana i els seus seleccionadors és bona pel bé comú dels jugadors que compartim. Nosaltres no dissenyem la pretemporada per arribar a la primera jornada amb el millor ‘peak performance’. Volem que tots els jugadors mantinguin al llarg de tota la temporada un estat de forma molt alt en competició per tenir bons rendiments. Aquest bon rendiment ens portarà a poder obtenir bons resultats.

Una altra situació peculiar amb la qual us heu trobat és el tema del terreny de joc. No jugar els partits al mateix camp on entreneu és un problema per l’equip?

A la Borda Mateu només entrenem un dia a la setmana, normalment el darrer entrenament abans del partit i els altres dies ho fem a Encamp. Entenem que no és el millor per a nosaltres. Tanmateix la Federació és qui facilita els horaris i acatem la decisió. Al país cap camp és de propietat de cap club, llavors hem de compartir instal·lacions amb altres entitats.

Tot i aquests ‘entrebancs’, l’inici de temporada és bo. Quin és el secret perquè les coses estiguin funcionant?

Talent, actitud, jugadors intel·ligents i moltes hores de dedicació, però el més important és tenir un bon capital humà de jugadors i entorn. Sense bons jugadors no obtindríem bons resultats. Ells són l’essència de tot. Realitzem entrenaments integrals, innovadors i eficients que ens portin a aconseguir els millors resultats possibles. Intentem no deixar res a l’atzar. No creiem amb la sort. Estic convençut que aquest és el camí correcte i així continuarem. Hem començat bé, i volem ser prudents, això és futbol i només portem 8 partits de lliga, és important començar bé, i estem contents; però les coses no són com comencen sinó com acaben, i estem fent tot el possible perquè també acabin bé.

Parlàvem abans d’aquests problemes econòmics que també han acabat afectant la confecció de la plantilla. Ara mateix només tens 18 efectius. Això us pot fer menys competitius en moments puntuals de la temporada?

Sabem que durant la temporada hi haurà sancions, lesions… i el fet de tenir 18 jugadors ens pot dificultar aconseguir el millor rendiment de l’equip, i els resultats es podem veure afectats. Tot i això, el club està treballant per aconseguir algun jugador que aporti un salt qualitatiu al nivell que ja té la plantilla actual.

Entre aquests 18 jugadors trobem la columna vertebral de la temporada passada. Fins a quin punt era important mantenir-la?

Mantenir 10 jugadors de la passada temporada que ja jugaven junts és un factor que suma. Estem satisfets de poder-los tenir amb nosaltres. L’experiència que tenen en la categoria és important, però sobretot, i el que més importància li donem són els valors humans que tenen. És un grup molt sa on tots s’ajuden.

Com és la relació d’un entrenador tan jove com tu amb el vestidor, molts dels quals són més veterans.

Tinc 30 anys, cert, però no és més savi qui més experiències té, sinó qui millor les aprofita; no es tracta d’acumular sinó d’integrar. Fa més d’una dècada que entreno i sumo moltes experiències viscudes en les màximes categories. Dia a dia m’analitzo i miro de ser millor que el dia anterior.

D’això se’n diu autoexigència…

Tant ells com jo, sabem molt bé quines són les nostres funcions i on estan els límits. El respecte no es guanya amb edat, sinó amb treball. La relació és molt bona i de màxim respecte.

Heu apostat per jugadors de la casa i del país…

Crec moltíssim amb els jugadors de casa, són fonamentals. El seu valor diferencial és, per sobre de tot, sentiment cap al club i cap al país, i això ens dóna un plus vers als altres equips. És indispensable perquè un equip funcioni i pugui aconseguir metes importants.

És bona la barreja de joventut i veterania?

Els més joves miren als més veterans amb respecte i admiració. El binomi joves-veterans és molt important. Aquest relleu generacional existeix i els més veterans estan ajudant molt als més joves. Es necessiten els uns als altres i a l’inrevés. Dels 8 partits de lliga que ja hem disputat, han iniciat de mitjana 3 jugadors Sub21 en l’11 titular.

A hores d’ara, la plantilla està tancada?

La plantilla mai està tancada, tant per entrar com per sortir. A mi m’agraden les plantilles curtes, és veritat que 18 jugadors, potser, és excessiu. Si arriba una bona oportunitat, valoraríem amb el club la seva incorporació. Estem treballant amb alguns juvenils que tenen força talent, i possiblement, si segueixen així, tindran l’oportunitat de debutar durant la temporada; de fet, fa dues setmanes va debutar un d’ells.

(DEMÀ DIVENDRES, SEGONA PART)

The post Marc Castellsagué: “L’Andorra és el salt professional que desitjava” (1) appeared first on FutbolCatalunya.com.