JORDI MESTRES @jordimestres7

Segurament, el Gavà és l’equip català més valent dels que han jugat el play-off d’ascens a Segona B els últims anys. Com deia el gran Johan Cruyff, “millor guanyar per 5-4 que per 1-0”. Els de Pons s’estan prenent aquesta premissa al peu de la lletra. Han marcat 10 gols en 5 partits de promoció i n’han encaixat 5. No especulen i la majoria dels seus partits són un espectacle. El de Castàlia, la millor mostra. El 2-0 en 15 minuts es va igualat en només 4. Així és el Gavà. Un equip tou defensivament, però demolidor a l’avantguarda. Amb una dupla formada per Boris Garrós i Manuel Raíllo que ja ha marcat 33 gols aquesta temporada. De la seva pólvora dependrà l’ascens a Segona B que es pot gestar el proper diumenge.

“Ja és un mèrit haver arribat fins aquí, però estem a 90 minuts del somni”, explica Manuel Raíllo a FutbolCatalunya. L’andalús afirma que “tots som conscients del bon resultat que tenim i tenim els ànims alts”. No és per a menys després d’igualar dos gols de desavantatge en un estadi de Castàlia amb 14.000 espectadors a les seves graderies.

“Amb el 2-0 tothom donava per guanyats els partits i l’eliminatòria, però ens vam refer bé i podríem haver guanyat”, declara un Raíllo que creu que “no hi ha favorit”. Tot i partir amb un cert avantatge, el Gavà no especularà. No és la seva filosofia, com s’ha demostrat. Ho explica el mateix davanter andalús: “Defensar no és el nostre joc. Som un equip que creu que la millor defensa és un bon atac”.

DE SUÏSSA A CATALUNYA, PASSANT PER CÓRDOBA

Paraules d’un Manuel Raíllo que té tota una història a les espatlles:“Me’n vaig anar molt jove a Suïssa, on vaig fer dues bones temporades. Però una lesió em va deixar un any sense jugar. Vaig tornar a l’Espeleño i el meu germà em va dir que vingués a Barcelona a provar sort al Martinenc. No em trobava”.

Després de la mala experiència al Guinardó va tornar altra vegada a l’Espeleño, equip de Primera andalusa. Va ser aleshores quan va intervenir Antonio Raíllo: “El meu germà es va oferir a donar-me un cop de mà per a començar de nou. Vaig rebre molta ajuda per part seva i gràcies a ell estic aquí”.

D’on no s’en pensa moure, per cert, ja que “m’han tractat molt bé i estic molt a gust”. Escarmentat, Manuel Raíllo descarta prometre res si es puja. I és que en els dos anys a l’Espeleño va fer-ho i no ho va aconseguir. Aquesta vegada, ja ha complert abans d’hora. Es va rapar després del partit contra l’Almagro. Mentrestant, l’Espeleño – aquesta vegada sí – ha pujat a Tercera. Ho aconseguirà el Gavà?

The post El misteriós cas del Gavà appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

Només els més grans són capaços de fer el partit perfecte quan la pressió és màxima. El Gavà, que venia d’una eliminatòria discreta contra el Marino, va atropellar l’Almagro. Els blaugrana van anar per feina. Van fer-ho tot bé i no van cometre cap errada. El resultat va ser una golejada tant justa com àmplia, sense encaixar cap gol. Juanma Pons va gaudir des de l’històrica xemeneia de La Bòbila. Molt malament ho hauria de fer el seu equip a Ciudad Real per a no passar de ronda. Un fet inimaginable, tenint en compte la perfecta simfonia mostrada pels gavanencs. El Gavà s’ha tret els nervis de sobre i ha demostrat del que és capaç. Així, qualsevol rival l’hauria de témer.

Més quan és capaç de dilapidar un rival en un quart d’hora. El Gavà va sortir com un avió i l’Almagro com un 600. Massa diferència d’intensitat entre tots dos, que va veure’s evidenciada en el marcador. Als set minuts Niko Kata resolia una bona jugada per la dreta a la perfecció. L’arrencada, immillorable, es veuria incrementada gràcies a un altre gol.

Boris Garrós, qui si no, ampliava l’avantatge. El davanter va recollir una passada profunda, va driblar el porter i va acabar marcant a porta buida. Divuitena diana en 19 partits pel golejador del Gavà. Un dels grans responsables que a La Bòbila ara s’estigui somiant amb arribar a Segona B, sense cap mena de dubte.

L’avantatge era important i ara la missió era conservar-lo. Sense tornar-se boig, ja que un gol en contra ho canviava tot. L’Almagro, superat i tou en defensa no estava mort encara. Va donar senyals de vida en ocasions aïllades i calia mantenir l’alerta. Un play-off es decideix per detalls i de res serveix fer una primera part impecable si després es tira per la borda.

BORIS I RAÍLLO, SOCIETAT IL·LIMITADA

El Gavà, però, no patia. Es veia més a prop el tercer gol local que no pas el primer visitant. Tant al final de la primera part com a l’inici de la segona. I en aquest cas la sensació va acabar sent una realitat. Un travesser de Boris va precedir a la sentència de Raíllo. La parella de davanters va fer anar de bòlit a l’Almagro, incapaç de frenar les contínues accions de qualitat locals.

Boris va buidar-se fins que no va poder més i va demanar el canvi. L’esforç del Gavà va ser grandiós, tant en atac com en defensa. Va ser immensament superior a un rival que venia d’eliminar l’Atlético de Madrid B. El premi, deliciós, és estar a un pas de l’última ronda d’un play-off etern pels que no són campions. Una fita que mereix un aplaudiment com el que es van brindar les dues aficions un cop acabat el partit.

The post El Gavà s’enlaira cap a Segona B (3-0) appeared first on FutbolCatalunya.com.