Març nou per a un RCD Espanyol decidit a que aquests dos mesos finals de competició es tradueixin en èxits d’última hora. Això significa per part de la direcció esportiva la destitució de Luis Miguel Ramis, l’arribada de Manolo González i els corresponents ascensos de Javi Chica i Joan Suriol.

Manolo González, que serà presentat amb tots els honors aquest dimecres, aterra al primer equip com a solució d’emergència i a només 1 punt de la segona plaça (ascens directe).

MANOLO, ‘O BRUIXO’ DE FOLGOSO DO COUREL

Manolo González Díaz arriba al futbol professional després d’una trajectòria impecable de treball. Als seus 45 anys complerts el mes de gener passat, sap perfectament el que és ‘picar pedra’ i complir objectius.

Els seus primers inicis al futbol base del Martinenc, Sant Gabriel, Badalona, San Cristóbal, Badalona (ja a Segona B) i Ebro li van retornar al conjunt escapulat l’etapa 2019-2021. Dues temporades més a la Peña Esportiva li van portar directament al filial del RCD Espanyol aquesta temporada on ‘O Bruixo’ de Folgoso do Courel porta llançats als nanos del filial.

EL FILIAL JA COMENÇA A VOLAR ALT

L’entrenador gallec (Lugo) deixa al filial a la 6a plaça de la classificació de la Segona Federació (Grup III). A 7 punts de la promoció d’ascens, els pericos han sumat 18 dels 30 punts disputats aquesta segona volta mentre que en la primera els va costar més i van obtenir 20 sobre 51, ja que la contínua cessió de futbolistes al primer equip paga quota.

Manolo González és garantia de treball ben fet, compte amb la pedrera i lliurament màxim tot i que els resultats, com sempre, decidiran el seu futur, però ara està on s’ha guanyat. Al seu costat torna el gran Luis Blanco, una altra garantia d’espanyolisme.

JAVI CHICA, CARÀCTER DE CAMPIÓ

La sortida de González s’ha traduït en els ascensos de Javi Chica i Joan Suriol, a l’Espanyol B i al primer juvenil, respectivament.

El barceloní Francisco Javier Chica Torres, ‘ Javi Chica’, acaba de deixar al primer juvenil com a subcampió de la Copa del Rei 2024 i segon, a 3 punts del líder Mallorca i ho deixa a les portes d’un títol amb una última jornada apassionant a la CE Dani Jarque. El seu caràcter i la seva personalitat presenten un relleu molt encertat a Manolo.

EXPERIÈNCIA DE SURIOL

Finalment, el santcugatenc Joan Suriol assumirà la reeixida banqueta del primer juvenil blanc-i-blau. Estava com a tècnic ajudant de Chica i ara será el cap visible d’un projecte que va iniciar a principi de temporada.

Va signar aquest curs procedent de la UE Sant Andreu després d’iniciar-se com a director de l’Escola del FC Barcelona a Toronto. A la conclusió d’aquets dos anys al Canadà, va estar un curs com a preparador físic del Girona B i dos com a màxim responsable de l’At Sant Just mentre que, abans de comprometre’s com a primer tècnic d’aquest juvenil, va passar per Sant Andreu i ajudant de Chica.

The post Manolo González puja; Chica i Suriol, també appeared first on FutbolCatalunya.com.

L’entrenador gallec del Badalona, Manolo González, és un home feliç i això que acaba de tancar la seva segona etapa al capdavant del conjunt escapulat a Segona B, però el nom de Gerard Moreno li fa brillar per la il·lusió que genera.

“Li he escrit aquest matí per a felicitar-lo. Gerard és un gran tipus, no va ni de crac ni se li ha pujat res, al contrari”, comenta ‘O Bruixo’ de Folgoso de Laurel. No pot ocultar (ni deu) que “quan ho veig sento un orgull enorme, una alegria molt gran perquè és un xaval enorme igual que la seva família”.

Aquí és on incideix el de Lugo perquè “el seu pare i la seva mare són espectaculars i, al final, el xaval ha de sortir així per collons. S’ho mereix tot”.

“GERARD ÉS UN GRAN COMPANY”

Manolo i Gerard van creuar els seus camins en el 2007 i van romandre tres temporades a la Lliga Nacional juvenil. “Ja es veia quan era juvenil, només per la manera d’entrenar, que era un crack. Després pot o no pot arribar, però era titular sempre, anava sobrat, ni un mal gest amb ningú, un gran company”.

Manolo manté que “no està en un ‘gran’ perquè estèticament la seva manera de jugar o de córrer no és cridanera”. De fet, “fins i tot quan el va fitxar el Vila-real, després de ficar aquí 41 gols, li ho podrien haver portat altres equips i no ho van fer, crec, per aquesta raó”.

Això és el que es van perdre, ja que “és un futbolista que sempre farà gols on vagi i ja ha demostrat ser un jugador de primer nivell”.

UN TIPUS NORMAL

Entre els seus records està “quan aconseguim que es quedés davant la seva insistència d’anar-se’n a Divisió d’honor”. Manolo recorda l’episodi com si fos ahir: “Vaig quedar una tarda d’estiu amb el seu pare i amb ell i els vaig convèncer als dos; els vaig dir que es quedessin un any i que després se n’anirien a l’equip que volguessin. És més, si no li sortia, jo li donava la baixa perquè signessin per qui volguessin”, afegeix.

La sensatesa del crac de Sta. Perpètua de Moguda i la seva família va fer la resta. “Em van fer cas, finalment va marcar 41 gols i va fer el que va voler. Qualsevol altre ni m’hauria escoltat, però tant el seu pare com ell ho van fer i va fer un any de l’hòstia. Mai oblidaré quan va jugar amb febre a Reus; és un artista, un crac”

The post “Gerard Moreno no va ni de crac ni de res” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Tenir a Manolo González d’entrenador no és una garantia d’èxit. De fet, segurament no hi ha cap tècnic que asseguri les victòries. El que sí caracteritza a Manolo és la competitivitat. Els seus equips són durs de vèncer i des que dirigeix partits a Segona B aquest ha estat el seu principal element distintiu.

En 226 partits dirigits a la categoria de bronze ha guanyat 75, ha empatat 85 i ha perdut 66. La història continua.

I és que aquesta temporada el Badalona està lluitant per acabar entre els tres primers del subgrup 3A. Els escapulats tenen 24 punts i ocupen la quarta posició.

Estan a dos del Barça B, tercer però amb un partit menys. De fet, el filial blaugrana visitarà Montigalà a la última jornada en un partit que es preveu definitiu.

Abans, el Badalona rebrà l’Andorra el proper diumenge i s’enfrontarà també al Cornellà la següent setmana. L’equip escapulat està ara mateix en el millor moment de la temporada.

Només ha perdut un partit dels últims cinc i encadena quatre jornades sense conèixer la derrota, amb dues victòries i dos empats.

LA FALTA DE GOL PENALITZA

Tot i això, el Badalona també té marge de millora. La falta de gol ha estat el principal problema de l’equip de Manolo González. 15 dianes en 17 partits és una xifra pobra pel tercer equip menys realitzador del grup. A més, en els últims partits s’ha donat la mateixa circumstància de deixar escapar partits que estaven guanyats.

El Prat va marcar el gol de l’empat al 93’ fa dues jornades i fa tres el Llagostera va igualar un 1-2 favorable als escapulats. Quatre punts menys que ara situarien el Badalona entre els tres primers.

El que és segur és que amb Manolo González els escapulats lluitaran fins al final. L’entrenador gallec ja comença el seu camí cap a les 100 victòries.

The post Les 75 victòries d’or de Manolo González appeared first on FutbolCatalunya.com.

Aquesta temporada no és una més a Segona B. Es tracta de la més decisiva de la història. De 80 equips s’ha passat a 102 i tots ells lluitaran per ascendir una categoria (a Segona A), mantenir l’actual (Segona B Pro) o perdre una (Segona B) o fins i tot dues (Tercera).

El Badalona, que va mantenir la categoria la passada temporada com la resta d’equips de la competició, afronta un any decisiu. El seu entrenador, Manolo González, explica a FutbolCatalunya les sensacions dels escapulats a tres setmanes de l’inici de la competició. En principi, el format actual de la Segona B no li agrada molt.

Aquesta pretemporada està sent diferent de les anteriors? El temps de posada a punt és suficient?

Molt diferent per totes les connotacions, no sabem si s’acabarà o quan es pot acabar i sobretot també condicionarà molt si durant la temporada hi ha algun positiu per Covid19. El temps de posada a punt en el nostre cas està bé perquè vam començar aviat però això va en funció de cada club.

La plantilla està tancada? En què es diferencia el Badalona actual del de la temporada anterior?

Ens queden una o dues peces encara que esperem siguin importants. Esperem que sigui un equip bastant diferent que s’adapti a dos sistemes de joc i que sigui un conjunta amb ritme i velocitat amb pilota i sense.

“El format no m’agrada començant per la composició de grups”

Què en pensa del format de competició actual? Quin és l’objectiu?

El format a mi no m’agrada començant per la composició de grups que penso que no està anivellada i que no és justa. El mateix sobre que els punts de la primera volta serveixin per a la segona perquè segons en quin grup estiguis es més complicat fer punts que a un altre. El més lògic hagués sigut un sorteig. També penso que anar a lliga pro o no s’hauria de fer en una temporada normal i no aquesta per la importància que té per a tots poder arribar a aquesta competició.

Tal i com està pensat començar bé és més important que acabar bé?

És molt important començar bé perquè no saps en quin moment és pot aturar la lliga i en cas de que sigui així has d’ estar ben col·locat. A més a més no hi haurà massa temps per corregir errors a la primera fase. Per aquest motiu començar bé és vital.

“102 equips és una barbaritat”

102 equips a Segona B és una bogeria?

Penso que és una barbaritat i òbviament això farà que el nivell no sigui tan alt o en aquest cas serà molt desigual entre grups.

El grup català és el més difícil?

Si no és el més difícil pensó que serà dels més complicats i que cada partit serà una final. El grup valencià també serà molt complicat per exemple.

“El grup català serà un dels més complicats i cada partit serà una final”

Com jugarà el Badalona de Manolo González?

Doncs volem que sigui un equip amb molt ritme amb pilota i sense, que sigui camaleònic i capaç de tenir diferents registres per adaptar-se a cada partit o inclús a cada moment del partit. Volem tenir la pilota però si no és pot que puguem córrer i contraatacar el millor posible. Això requereix molta feina tàctica i adaptació per això es va començar aviat.

The post “La composició de grups no està anivellada ni és justa” appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

L’últim partit que es va disputar al grup 3 de Segona B van ser el Barça B-Llagostera, el Castellón-Prat i La Nucía-Nàstic. Tots tres es van jugar el passat 8 de Març a les sis de la tarda. Des d’aleshores han passat 19 dies sense entrenaments ni competició. Els jugadors estan confinats i els entrenadors també. La rutina ha canviat i els tècnics expliquen com viuen la nova situació, si han necessitat ajuda i també la seva opinió respecte com hauria d’acabar la competició a Segona B. La RFEF decidirà, però cadascú té una opinió ben diferent. Tots, això sí, coincideixen en assegurar que la salut és fonamental i no volen tornar a jugar si no hi ha plenes garanties per a fer-ho.

Com porta el confinament? Què fa un entrenador en aquestes circumstàncies?

Raúl Garrido (UE Olot): “Porto bé el confinament. Normalment estic lluny de la família i ara estic amb ells i això ajuda. Mica en mica vaig reprenent l’activitat d’entrenador visualitzant entrenaments i partits i estant molt pendent de l’actualitat. Parlo amb club, jugadors i cos tècnic per a no desconnectar-nos. Poc més es pot fer”.

Manolo González (CF Badalona): “El confinament és complicat. Sempre que una cosa no es fa per voluntat pròpia doncs la veritat és que es fa difícil. En el meu cas veig els rivals encara més del que és habitual. Miro futbol de tot tipus i intento aprendre tot el que puc ara que tinc temps”.

Oriol Alsina (UE Llagostera): “El confinament a nivell de família particular molt bé perquè estem bé de salut. Estem preocupats pel que passa a fora. La gent està morint i la vida és el bé més preuat per a tothom. Un entrenador no pot fer gaires coses en aquestes circumstàncies. Ahir vaig parlar individualment amb tots els meus jugadors i amb el cos tècnic. Intentem que facin bondat, que es cuidin al màxim i que tinguin molta prudència per a no sortir de casa”.

Pedro Dólera (AE Prat): “La veritat és que estar tancar és dur. Són moltes hores i intento fer la lectura positiva del temps que puc passar ara amb la família, que en condicions normals no podem. Intento no desconnectar i estar actiu. Veure partits nostres i repassar coses a millorar, com analitzar rivals, etc. Hi ha molt temps per a fer coses ara mateix”.

José Aurelio Gay (RCD Espanyol B): “El confinament el porto bé, ja que disposo d’espai i tinc material per distreure’m. Jo aprofito un petit jardí que tinc per a fer exercici i prendre l’aire. Després, llegir, veure esport a la televisió, partits gravats, documentals sobre esports i preparar alguna dinàmica per fer per skype amb els jugadors”.

Fernández Romo: “Estic molt preocupat”

Guillermo Fernández Romo (UE Cornellà): “Estic molt preocupat per la situació que tenim i responsabilitzat socialment per complir amb les normes i desde la distància esperant que la meva família estigui bé. Segueixo en contacte diari amb els jugadors i cos tècnic. Hem posat eines diàries per a que els jugadores es mantinguin actius físicament i mentalitzats en el que queda per fer. D’altra banda analitzo també els equips rivals”.

Manuel Casas ‘Molo’ (Lleida Esportiu): “Porto el confinament de la millor manera que puc. Vaig poder baixar a Almería per estar amb la meva dona i la meva filla i això em tranquil·litza bastant. Estic preocupat pel que està passant i intento seguir les normes que ens indiquen les autoritats. Com entrenador vam tenir una reunió amb el cos tècnic i vam muntar entrenaments virtuals pels matins. Hi ha apartats físics, tàctics i lúdics. Intentem fer-los amb enginy per a crear estímuls als jugadors de cara a que ho facin”.

Toni Seligrat (Nàstic de Tarragona): “De moment tinc salut meva i de la meva família, que en aquesta situació és el més important. Porto el confinament com puc i el més important és la salut de les persones. La resta queda en un segon pla”.

Francesc Xavier García Pimienta (FC Barcelona B): “El confinament l’estic portant bé acompanyat per la meva dona i la meva filla. Treballo des de casa i mantinc contacte permanent amb tot el meu staff i els jugadors i segueixo diàriament els seus entrenaments i la seva alimentació”.

Nacho Castro (FC Andorra): “Estic en contacte amb el departament de preparadors físics i readaptadors per a que els jugadors segueixin el treball que els hi hem enviat amb les limitacions que existeixen pel confinament”.

Ha trobat a faltar algun psicòleg? O amb vostè ja n’hi ha prou?

Raúl Garrido (UE Olot): “En el nostre cas tenim una persona dins del cos tècnic que complementa el treball a nivell emocional entre jugadors i entrenadors. Aquesta persona està en permanent contacte amb els jugadors per mantenir el vincle humà que teníem. No trobo a faltar aquesta figura perquè nosaltres ja la tenim i el nostre grup és madur i cohesionat”.

Manolo González: “Estem fent el mateix que fa tothom”

Manolo González (CF Badalona): “No hi ha cap psicòleg i al final no crec que faci falta perquè no crec que en aquestes condicions pugui fer gaire cosa. Al final estem fent el que fa tothom ara mateix”.

Oriol Alsina (UE Llagostera): “És una qüestió molt personal. Cada futbolista i persona és diferent. Alguns el necessitarien i altres no. És un tema individual i no col·lectiu i no s’ha de generalitzar”.

Pedro Dólera (AE Prat): “Jo sóc dels que pensa que un psicòleg és bàsic per a mantenir-te ajustat sempre i per ajudar a muntar estratègies que et permetin sortir de moments complicats com aquest. Jo tinc la sort de tenir al meu costat a Xavi Lucas, que és un gran amic i gran professional alhora”.

José Aurelio Gay (RCD Espanyol B): “No he trobat en falta la figura d’un psicòleg, ja que disposem d’un al nostre cos tècnic. També segueix en contacte amb els jugadors i intervé en les dinàmiques que fem per Skype”.

Guillermo Fernández Romo (UE Cornellà): “Els jugadors poden optar a aquests professionals sempre que ho considerin. El meu paper com entrenador en aquest grup els hi permet comptar amb mi si tenen alguna circumstància especial, com així ha estat. Estic amb ells de la mateixa manera que abans, encara que sigui per telèfon”.

Manuel Casas ‘Molo’ (Lleida Esportiu): “A dia d’avui no ens fa falta. La feina amb els futbolistes està sent bona i tenim molta comunicació amb ells. La gent la veiem bé i no estem tenint gaires problemes. Sí que és cert que si la situació s’allarga en excés pot ser que el que passa ens superi a tots i llavors sí que faria falta. Hem d’estar preparats pel que vingui com a societat en si. Aquesta crisi marcarà un abans i un després i com afrontem el que vingui després marcarà el nostre futur”.

Seligrat: “No em preocupo pel que no puc controlar”

Toni Seligrat (Nàstic de Tarragona): “No he necessitat mai cap psicòleg. Suposo que va prou bé el que sempre he fet. No preocupar-me ni pensar massa en coses que un no pot controlar. No sabem quan de temps durarà la situació ni com quedarà tot quan acabi. Anem a esperar, a mantenir la salut i que quan arribi el moment estar en les millors condicions físiques i mentals per a tornar a començar i a tirar cap endavant”.

Francesc Xavier García Pimienta (FC Barcelona B): “Psicòleg, no. No cal. Estem tot el meu staff tècnic molt a sobre dels jugadors diàriament. És molt important parlar amb ells, com venim fent. Els hi expliquem la importància de l’entrenament a casa. I, després, entre nosaltres, els membres del cos tècnic, parlem molt a diari. És la millor manera de mantenir-nos units com a grup des de la distància”.

Nacho Castro (FC Andorra): “No crec que faci falta un psicòleg en aquestes situacions. Hi ha molta gent que té necessitats més grans que les que rodegen l’entorn del futbol, que sí que necessiten més un psicòleg, una ajuda per a poder sobreviure a aquesta situació”.

Creu que es reprendrà la competició? Com creu que s’hauria de fer?

Raúl Garrido (UE Olot): “Espero que es pugui reprendre la competició. És el meu desig. Posarem tots els esforços perquè així sigui. Si s’ha de jugar entre setmana ho farem. Les notícies no són optimistes, però miro de pensar poc. Crec que aquesta temporada s’ha d’acabar com sigui. El que afectarà sobretot serà de cara a la vinent pel que fa a la competició i les normes. Allà haurem de ser conscients que l’esforç d’ara pot perjudicar-nos de cara al futur. Ens hem d’adaptar i esperar que el sacrifici sigui per a bé”.

Raúl Garrido: “Aquesta temporada ha d’acabar”

Manolo González (CF Badalona): “No sé si es reprendrà la competició, ja que és molt complicat saber-ho. En cas que es reprengui la competició està clar que hauria de ser amb una mini pretemporada per posar a to físic tots els equips”.

Oriol Alsina (UE Llagostera): “No entenc la incertesa de si es reprendrà la competició o no. No es pot treballar ni a mig ni a curt termini. S’hauria de ser valent i prendre decisions. Jo particularment l’hauria suspès. La responsabilitat pertany als que ho han de decidir, els que manen i cobren per fer-ho. Facin el que facin algú no hi estarà d’acord o que se sentirà perjudicat. S’està dient que es pensa en jugadors, cos tècnic i afició i en això no s’està dient la veritat. S’està pensant en els diners i no en les persones. Si realment es pensés en les persones això ja s’hauria d’haver suspès. Si pensen així que diguin perquè és, no que ho encobreixin en el bé dels futbolistes. En altres esports s’han suspès competicions, com per exemple amb les Olimpíades”.

Alsina: “Jo hauria suspès la lliga”

Pedro Dólera (AE Prat): “Ho veig molt complicat. Els experts diuen que encara no hem arribat al pic de la pandèmia i per tant això té pinta d’anar per llarg. Jo no crec que abans de primers de Maig com a mínim hi hagi opció i després els jugadors han d’entrenar i agafar la forma. No podem arribar i jugar la mateixa setmana encara que facin feina a casa no és el mateix que moure’t al camp, córrer o xutar. El risc pels jugadors seria molt alt. És una situació única i extrema, que mai s’ha donat a la història. Res del que facin serà just per a tots, però la solució amb més sentit seria donar per acabada la temporada. Que la declarin nul·la i comencem a jugar la vinent”.

José Aurelio Gay (RCD Espanyol B): “Desgraciadament veig improbable reprendre la competició. No hem estat capaços de controlar l’expansió del virus ni tampoc de tallar-la i em temo que estarem un temps més. Qualsevol solució que les autoritats decideixin sobre la competició serà injusta, ja que perjudicarà algun equip i beneficiarà un altre. La única justa és reprendre les jornades restants i això ara està lluny de que pugui passar”.

Gay: “Veig improbable que es reprengui la competició”

Guillermo Fernández Romo (UE Cornellà): “En aquests moments de tanta preocupació i incertesa el futbol està en una dimensió molt petita. No sé què passarà ni puc valorar com es torna a jugar. Els organismes oficials seran els que ho dictaminin i així ho acceptarem”.

Manuel Casas ‘Molo’ (Lleida Esportiu): “Crec que aventurar-se a dir si tornarem a jugar o no seria un cara o creu. Tot dependrà de l’evolució de la pandèmia. Ara mateix el futbol queda en un segon pla i les nostres forces les hem de centrar en acabar això com més aviat millor. Per a mi el que voldria és acabar la temporada. Ja sigui d’aquí un mes o dos mesos. Tot el que sigui no acabar-la seria injust. S’ha de fer tot el possible per acabar-la”.

Toni Seligrat (Nàstic de Tarragona): “Quan tornem no depèn de mi, sinó de les autoritats. El tema competitiu és una altra incògnita. No tinc ni la menor idea. Els que són responsables de les competicions espero que s’ho agafin seriosament i apliquin el sentit comú, que ja se sap que és el menys comú de tots els sentits. S’ha d’intentar ser el més just possible i s’haurà d’acceptar la decisió”.

Francesc Xavier García Pimienta (FC Barcelona B): “Nosaltres, òbviament, treballem pensant en que tornarem i que acabarem la competició. Això sí, quan les autoritats sanitàries ho considerin oportú”.

Nacho Castro (FC Andorra): “És difícil saber què passarà amb les competicions i sorgeixen dubtes per la situació. El més just és que es torni a jugar des de la jornada aplaçada, però amb uns mínims de preparació prèvia per a tornar a competir”.

Nota: L’entrenador del CE Sabadell, Antonio Hidalgo, ha volgut mantenir-se al marge de l’enquesta perquè la situació és delicada i no vol pronunciar-se amb escenaris tan incerts.

The post Com viu el present i veu el futur un entrenador de Segona B? appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES JordiMestres7

El Badalona, un equip de Segona B, ha eliminat un rival d’Europa League com el Getafe a la 2a eliminatòria de la Copa del Rei. Ho ha fet amb la mateixa recepta que l’ha portat a fer una remuntada espectacular a Segona B. Tàcticament ben treballat, solidari en l’esforç i resolutiu de cara a porteria. Els gols de Chema Moreno i Hugo Esteban entren en la centenària història escapulada. O Bruixo do Folgoso do Courel ha tornat la màgia a la Travessera de Montigalà.

4.384 espectadors ho van presenciar en un estadi ple a reventar. Fins i tot les escales d’accés estaven plenes. L’afició, un potent jugador número 12, va acompanyar a un equip, l’escapulat, que va ser millor que el Getafe.

La superioritat numèrica va ajudar, cert, però el Badalona no va passar angúnies. La recta final, amb els gols de Chema Moreno i Hugo Esteban va estar marcada per l’eufòria. Del “sí se puede” es va passar a l’onada. Tothom va gaudir a Montigalà. Dins i fora del camp.

Un dels que més, Manolo González. L’heroi que ha revifat un equip que havia sumat 1 punt de 21 possibles per a fer-lo guanyar 7 partits, empatat 4 i perdut només tres. Un altre Primera Divisió visitarà Badalona el proper 22 de Gener. Ben merescut s’ho tenen els escapulats després de tan patiment.

El Nàstic, eliminat

L’altra cara de la moneda la va viure el Nàstic. Víctima de les errades pròpies, l’equip grana va caure eliminat contra el Zaragoza. Els gols en pròpia de Juan Rodríguez i Goldar van fer impossible la victòria, tot i que els de Seligrat van lluitat fins al final. La sort importa molt a la Copa. Més encara a partit únic. La línia entre guanyar i perdre és molt fina. L’encanteri d’aquesta competició enamora i en el cas dels modestos embruixa fins a portar la felicitat.

The post L’encanteri de la Copa embruixa Badalona appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

El futur a Montigalà es veu una mica menys negre. El Badalona, l’equip que més temporades consecutives acumula al grup 3, va tocar fons el passat 6 d’octubre. La derrota a casa contra el Valencia Mestalla deixava els escapulats com a cuers amb un punt sumat de 21 possibles. Aquesta dinàmica va costar el càrrec a Juanma Pons i l’aposta del club va ser Manolo González. Una vegada més, el tècnic gallec, està fent miracles a Badalona.

I és que ha dotat l’equip d’una solidesa basada en el bon to defensiu. Quatre gols encaixats en cinc partits han fet que els cinc marcats siguin suficients per a sumar més de la meitat de punts. El Badalona, en definitiva, ha tornat a competir i s’ha acostat a dos punts de la zona de permanència.

A l’espera d’un mercat d’hivern que es preveu mogut a Montigalà, l’equip ha recuperat les opcions i, per sobre de tot, ha tornat a confiar en si mateix. D’aquesta manera va guanyar l’Espanyol B a Sant Adrià amb remuntada inclosa i també a un Nàstic que venia a Badalona com un rival direcete.

Futur incert

La part esportiva sembla ben encaminada, però el club es troba en un moment d’inestabilitat. El passat 29 d’Octubre la Junta Directiva del Badalona va dimitir i va prendre possessió del seu càrrec una Comissió Gestora.El mateix dia els socis van aprovar la transformació de l’entitat en Societat Anònima Esportiva. Un procés que encara no s’ha tancat, però la part esportiva, amb Manolo González, té un altre aire.

Canvi de líder

També hi ha hagut novetats importants al grup 3 de Segona B. La impugnació del Castellón per alineació indeguda del Villarreal B en el partit que els va enfrontar a Castàlia la jornada 10 ha tingut èxit. Per tant, els orelluts han sumat 3 punts per a arribar a 26. El Lleida Esportiu, líder fins avui, queda relegat a la segona plaça, amb 25.

The post Manolo González torna l’esperança a Badalona appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @JordiMestres7

Farà falta més que un miracle i això ha fet que Manolo González, ‘O Bruixo do Folgoso do Courel‘, torni a la seva casa de sempre, a Badalona. Se li vol, se li valora i se li lliura tota la confiança perquè la seva saviesa tregui del pou un Badalona que només ha estat capaç de sumar 1 punt de 21 disputats i marcar 3 gols en 630 minuts de competició. El passat 15 d’agost ia desubría als seus candidats

El club, immers en un laberint desconegut perquè el seu president Miguel Angel Sánchez no obre la boca, necessita amb urgència un remei i ha decidit resoldre aquesta tarda de dilluns un secret a veus. Destituir l’entrenador Juanma Pons, que va arribar aquest passat estiu com a substitut d’un triomfant Juan José García, ha estat el segon pas després d’acabar també el contracte per la via ràpida amb el director esportiu Manel Benavente la setmana passada. Per cert, no hi haurà presentació oficial.

A la tercera

Manolo González es vesteix com badaloní per tercera ocasió en el primer equip, ja que va dirigir set temporades de luxe al primer juvenil amb el qual va obtenir grans èxits. Amb 151 partits dirigits des de la banqueta badalonina, Manolo va finalitzar el passat estiu a l’Ebro i, encara que ha disposat de diferents ofertes per a treballar, va triar esperar una destinació que, finalment, és conegut. Aquest dimecres ja dirigirà la primera sessió de treball amb la vista posada en el seu debut a La Nucia

The post Manolo González, per tercera vegada a Badalona appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

Fa uns anys el nom de Manolo González (Folgoso do Courel, 1980) era totalment desconegut a Segona B. Ara, 180 partits després, és un dels més respectats de la categoria de bronze. De caràcter fort, però fidel com pocs estem parlant d’un competidor nat. I és que a Manolo González no li agrada perdre ni als jocs de taula. Puchi li va ensenyar que no importa si ets inferior al rival, sinó que s’han de deixar les excuses de banda i optimitzar les armes pròpies. Així, ha protagonitzat grans temporades a Segona B a Badalona. De fet, no se li recorda una dolenta. Aquest, el de ser un guanyador, és el seu gran mèrit.

Com va la nova vida, Manolo?

Bé, tot tranquil. Ara bé perque l’equip funciona, però a la primera volta regular.

El principi va costar.

Molt eh. No tirava l’equip i fessim el que fessim no funcionava.

No ho deuria passar gaire bé aquells mesos…

Complica molt perque surts de casa, vens aquí i em podien haver acomiadat el dia del Balears. Després de quatre anys molt bons volia fer-ne un de bo aquí i a la primera de canvi podria haver-me anat perfectament al carrer.

Què va canviar per a que l’Ebro anés millor?

La manera de treballar és la mateixa tot l’any. Intentem convèncer la gent de que l’equip havia de ser més sacrificat i també treballar més que al principi. A Lleida i Castellón vam jugar molt bé, però l’Ebro no guanyava. Hem començat a aconseguir victòries quan hem deixat la porteria a zero. La clau de tot ha estat això. Hem fet el que tocava i hem vist el camí, que és ser un bloc per a ser competitius.

L’Ebro està on li toca ara mateix?

Si pensem com va començar l’any és un èxit la posició que ocupem actualment. L’equip no tenia un potencial tan dolent per anar cuer les jornades que vam ser últims. No era normal allò, però tampoc estar 10 jornades sense perdre. S’està equilibrant la temporada.

Són el millor visitant del grup 3. Creu que amb un camp de dimensions grans haurien guanyat més partits?

El nostre camp ens perjudica. Els números estan allà. Som el millor fora de casa i com a local el tercer o quart pitjor. Això diu la realitat de l’Ebro. Tenim una manera de jugar que s’adapta millor a camps grans. Tothom que parla de l’Ebro com un equip de joc directe i agressiu jo penso que és tot el contrari. Fem el que podem al nostre camp i el gran handicap és el nostre rendiment de local.

Creu que es resta mèrits als equips amb camps de dimensions reduïdes?

Això ho diu la gent que no sap massa de futbol. Quan jugues 38 partits i has de jugar 19 partits fora de cas no et val només el que fas a casa. És una tonteria. També puc dir que per tenir un camp petit no pots fitxar determinats jugadors. Altres equips amb camps de gespa natural gran sí que els poden portar. Qui diu això no té ni idea. Quan nosaltres anàvem últims ningú deia que el camp ens beneficiava. Tothom s’ha de preocupar del seu equip i de fer les coses el millor possible. No de treure mèrits als rivals.

L’eliminatòria contra el València va afavorir a la moral de l’equip en un moment complicat?

La Copa ens va despistar de la lliga, però també ens va anar bé. L’equip va competir contra el València i vam eliminar el Marbella o el Murcia. Ens va donar aire quan no anàvem bé i ens va donar confiança.

“L’error més gran és voler jugar a una cosa sense les eines adients”

Què és jugar bé a futbol?

Jugar bé és adaptar-te als jugadors que tens per a fer que l’equip sigui capaç de guanyar el major número de partits possible. L’error més gran és voler jugar a una cosa que tu no pots perque no tens les eines adients. És igual de respectable jugar directe, defensa bé i domina la pilota aturada que el que té la possessió de la pilota. Tot depèn dels jugadors, del camp que tens, de tot.

Creu que al grup 3 de Segona B es juga bé?

Penso que és el grup més competitiu de tots. El 4 també ho és, però el tipus de camp ajuda més. Aquí tens el handicap que pots jugar a camps com el de l’Hércules o el del Cornellà o Balears. Hi ha entrenadors molt bons al grup i grans equips també.

Quin entrenador destacaria del grup 3 o que hagi passat pel grup?

Podia dir dos entrenadors que no s’assemblen en res. Idiakez quan va estar al Lleida. El seu equip m’agradava molt. L’Alcoyano de Seligrat. Són dos equips que no s’assemblen en res, però que amb el que tenien van ser molt competitius. Idiakez i Seligrat m’han tractat amb respecte i m’ha marcat la seva forma de competir i adaptar-se a les circumstàncies. Emilio Larraz també quan estava a l’Ebro. Són gent que li ha costat molt i no d’aquella que porta 2 setmanes a Segona B i es pensen que entrenen el Madrid.

Hi ha dos tipus d’entrenadors? Vull dir els ex futbolistes professionals i els que han de treballar des de baix.

Hi ha molts entrenadors bons. He jugat contra gent de Primera Divisió i el tracte ha estat bo. El tipus d’entrenador depèn de la persona. Hi ha gent que comença i el tracte no té res a veure amb la humilitat d’altres que tenen més èxits. T’obrirà més portes haver jugat a Primera Divisió, però després ho has de demostrar. A Morientes al Fuenlabrada no li va anar bé i Curro Torres en canvi va fer jugar molt bé al Valencia-Mestalla fa dues temporades.

Jugar bé no és el mateix que competir?

Perque un equip jugui bé has de competir. No crec que un equip que no competeix jugui bé. S’ha de dominar el tema defensiu, l’atac, l’estratègia i això és competir. Hi ha equips que diuen que juguen molt bé i mires la classificació i estan l’últim o el penúltim. Tu pots vendre la moto que vulguis, però si estàs a baix es perque no jugues bé.

“El més important que em va ensenyar Puchi va ser a competir”

Això li va ensenyar Puchi?

Puchi em va ensenyar moltes coses. Penso que a vegades se’l menysprea i ha guanyat el triple dels que el menyspreen. Té el seu estil, és peculiar i a mi em va ensenyar moltes coses quan el vaig tenir. La més important, competir com el primer. Els equips de Puchi competien i teníem molt clar què havíem de fer als partits. La majoria de jugadors que l’hem tingut parlem bé d’ell com a persona i com a entrenador.

No es pot ser entrenador si no ets un líder?

Penso que has de fer que els jugadors creguin en tu. Els futbolistes cadascú pensa de diferent manera i tu te’ls guanyes si veuen que les coses que fas surten i tenen lògica.

Més de 10 anys al Badalona. Què li ve al cap quan recorda aquest club?

Vaig estar 7 anys entre Juvenil i filial i 4 al primer equip. Els resultats d’allà són els que ara em permeten entrenar. El Miguel Ángel Sánchez, el Cándido Viana em van obrir les portes de Segona B i Manolo Gómez i Justo Alarcón em van permetre entrenar a Divisió d’Honor Juvenil. Totes aquestes oportunitats fan que estigui on estic ara i li estaré agraït sempre al Badalona.

Aquests quatre anys al Badalona l’han canviat?

Són moltes experiències. Més de 150 partits allà. Vaig arribar a un vestidor amb molts jugadors veterans, de pes a Segona B i amb passat a Primera i Segona. El primer any és el que vaig aprendre més. Em vaig dedicar a fitxar i entrenar i va ser complicat. Tothom deia que baixaríem i vam quedar setens.

El seu Badalona va rendir per sobre de l’esperat, però es va quedar a les portes de guanyar la Copa Federació i del play-off d’ascens a Segona. És una espina?

Sap greu perque vam tenir el play-off a tocar. Vam fer una temporada espectacular amb jugadors que molta gent no coneixia. El play-off el vam perdre a casa contra Llagostera o Cornellà o fora a Mallorca i Gavà més que a l’última jornada contra l’Atlético Levante. En aquell partit es va torçar molt. A la Copa Federació vam ser superior al Fuenlabrada els dos partits i la mala fortuna no ens va portar a la final.

Va ser el seu pitjor moment aquell partit contra l’Atlético Levante?

Penso que sí. Fer un play-off ens hagués canviat la vida a molts. Per edat molts jugadors era complicat que tornessin a jugar un play-off. Per a mi imagina’t… Se’ns va escapar i va ser molt dur. Ho sentíem de veritat.

Parlant de jugadors… Quins li han marcat més?

Sens dubte Toni Lao, l’exemple de professional. Moyano també. Robusté, Sergio Maestre, Salva De La Cruz, Fran Grima. Són jugadors que m’han respectat molt i ho han donat tot dins el camp. Gràcies a ells estic aquí. Sempre els hi estaré agraït.

Tots aquests futbolistes són dels que fan vestidor i té mèrit en un món d’egos com el del futbol.

Això la culpa és dels entrenadors. A Segona B no hi ha cap Messi que guanyi partits sol. Jo vaig tenir a Abraham, que va ser espectacular, però sí que és veritat que no hi ha aquests jugadors a la categoria. Sempre es premia més aquest perfil que altres. Jo penso el contrari. Als jugadors que pensen més en els grups que en ells mateixos se’ls ha de respectar.

Gairebé 200 partits a Segona B, l’autobús oblidat… de cara al futur quines són les expectatives?

Intentar arribar el més amunt posssible. Seguir entrenant sense trepitjar a ningú, treballar i quan m’arribi la oportunitat aprofitar-la. Penso que sóc un privilegiat. Faig el que m’agrada i viure del que t’agrada és un luxe avui dia.

The post “A Segona B no hi ha cap Messi i per jugar bé has de competir” appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

L’experiència és important, però la dedicació i el treball ho és encara més. Manolo González va aterrar a Badalona sent novell a Segona B i marxa com a un dels entrenadors més consolidats a la categoria de bronze. En quatre temporades, mai ha patit per mantenir la categoria i fins i tot ha fregat la promoció d’ascens dues vegades. Després de set anys al Juvenil A i quatre al primer equip és un autèntic pura sang escapulat. El tècnic de Folgoso Do Courel ha decidit emprendre un nou projecte professional lluny de Catalunya, concretament a Zaragoza. L’Ebro serà el seu destí i demà signarà amb un dels clubs revelació dels últims anys a la categoria.

“Sóc una persona amb dignitat, que sempre s’ha deixat la pell i sobretot honesta”, deia, emocionat, Manolo González quan recordava la seva etapa. El president, Miguel Ángel Sánchez, recordava que “Manolo González és un dels millors entrenadors de la història de Badalona. Amb molt pocs recursos ha tret molt profit”.

La notícia arriba en una setmana inestable a Badalona. Divendres està previst convocar una Assemblea General per a parlar del futur, marcat pels incompliments municipals pel que fa al conveni del nou Estadi de Montigalà. Manolo González, home de club, ha estat el gran pilar del Badalona l’últim lustre. Ara, a Montigalà, s’obre una nova etapa i el Badalona busca nou líder. De moment, la suspensió esportiva s’ha aixecat i sembla que la situació de pagament per part del consistori es desbloquejarà. Bon primer pas.

The post Manolo González se’n va a l’Ebro appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

Veure un partit sense entrenadors a la banqueta ja no és impossible. Va passar en el partit Cornellà-Badalona de la jornada 12, quan Manolo González i Jordi Roger van ser expulsats. Amb cinc minuts de diferència! Dos partits de sanció per a cadascú, que no s’asseuran a la banqueta la propera jornada com Jose Solivelles (3) i Christian Ziege. Tots per protestar, segons l’acta arbitral. Però, on està el límit entre una protesta i una falta de respecte? Des del col·lectiu d’entrenadors hi ha queixes per falta d’informació i, en definitiva, de comprensió. Ningú ha dit als tècnics on estan els límits i veuen com cal poc per a perdre molt. I és que el mínim de partits de sanció són dos.

Donat que el comitè arbitral és inaccessible, a FutbolCatalunya hem volgut copsar el punt de vista de la part afectada. Quatre tècnics, tots expulsats durant aquesta temporada, opinen sobre la facilitat per a treure vermella i la gran quantitat d’expulsions de primers entrenadors aquesta temporada. Vegin.

Manolo González: “L’ÚNICA SOLUCIÓ ÉS UNA VAGA”

Manolo González va ser expulsat a Cornellà per ‘protestar una decisió meva’, segons l’acta arbitral. Ell ho explicar així: “Van anul·lar un gol a Moha i em vaig girar a la banqueta dient “venga, hombre!”. Em ve i em diu que estic amonestat. Li demano el motiu i em diu que estic expulsat”.

El tècnic del Badalona reconeix que “em poden expulsar perquè sóc una persona temperamental”, però “no poden estar més pendents d’això que de xiular. Si insultes o faltes al respecte, és normal, però la resta no”. I les expulsions no són, en cap cas, per insults o faltes de respecte. Manolo González compara el que passa a Segona B amb Primera “on els hi diuen de tot i nosaltres per molt menys que ells estem fora”.

“Agredir a un contrari o provocar una lesió no és ni targeta, però per una protesta t’expulsen”, afirma el gallec, que veu una única solució: “Fins que no fem una vaga, no es solucionarà. No es farà, però és la única manera”.

Jordi Roger: “ELS ENTRENADORS ESTEM SOLS”

En el mateix partit, cinc minuts després, va ser expulsat Jordi Roger. Pel mateix motiu, segons l’acta. “Contra el Badalona em van expulsar per dir “No!” a un fora de joc. És una guerra que tenim perduda i no sabem on estan els límits”, així ho explica. L’entrenador del Cornellà creu que “al final estem a les mans dels àrbitres i les seves interpretacions. Acabarem sense poder-nos aixecar de la banqueta. El futbol es viu amb passió, intensitat i tensió. Tots ens juguem molt”

Jordi Roger demana “una mica més de respecte pels entrenadors igual que els àrbitres en demanen per ells” i sap “que es poden equivocar”, però “ells juguen amb la feina d’una setmana”. Per últim, una darrera reflexió: “Els àrbitres tenen el comitè, els jugadors l’AFE i nosaltres estem sols. No ens ajudem ni entre nosaltres i tothom està desitjant treure’t la banqueta. Som un col·lectiu egoista”.

Jose Solivelles: “NI AMB EDUCACIÓ PODEM PARLAR”

Jose Solivelles és l’únic entrenador expulsat en dues ocasions en el que portem de lliga. “Porto dues expulsions. La primera per dir que tots ens juguem molt sense cridar ni aixecar els braços. La segona per donar un cop a una ampolla a causa d’enfadar-me amb el meu propi jugador”, explica. Tot plegat, en 13 partits, només 13, a la categoria.

L’entrenador arlequinat creu que “aquest tema se’ls hi està anant de les mans. En el meu cas tinc clar que el motiu és que al ser un entrenador nou i sense nom a la categoria no se’m respecta igual que a altres que porten més anys”. Solivelles demana “justícia” als àrbitres. “La que marca el reglament i no pot ser que apliquin expulsions per interpretacions errònies per la seva part”.

Com Jordi Roger, el tècnic de Sabadell afirma que “els àrbitres estan molt protegits pel seu col·lectiu i els entrenadors en aquest tema estem totalment desprotegits”.

Pedro Dólera: “ÉS LA SEVA PARAULA CONTRA LA TEVA”

Pedro Dólera és un altre nouvingut a la categoria, que ja ha tastat una expulsió: “Des de la banqueta van cridar reclamant una targeta després d’una falta davant nostre i com jo estava de peu el linier va entendre que ho havia fet jo”. Això va ser tot just a la segona jornada contra l’Eldense, quan “tal com va arribar l’àrbitre em va expulsar. Et sents fatal perquè no pots fer res ni explicar-te. És la teva paraula contra la seva i ja no hi ha volta enrere”.

L’entrenador pratenc demana informació i també creu que “seria bo que tinguéssim unes xerrades àrbitres i entrenadors de la categoria per apropar criteris i veure que ningú està per sobre de ningú”. I és que “tant ells com nosaltres estem a 1000 pulsacions i ho han d’entendre. A més, crec que haurien de treure tant protagonisme als liniers que ens fan fora sense saber ni el perquè”.

The post Alerta vermella a les banquetes de Segona B appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

La història contemporània del Badalona ve marcada per la necessitat d’un nou estadi. Durant pràcticament tot el segle XXI, les directives escapulades han ‘batallat’ amb l’Ajuntament per a assolir-lo. Només posant el seu patrimoni – terrenys de l’Avinguda de Navarra – en mans municipals s’ha desbloquejat la situació. Amb tot, el 2016 o 2017 serà l’any escollit per a veure la nova construcció escapulada. Un estadi que ha d’obrir unes portes que no tenien ni el vell Centenari, ni el provisional Montigalà. L’objectiu pel que han lluitat tants i tants badalonistes està a punt d’arribar. Un d’ells, Manolo González, serà el primer entrenador que gaudirà de les noves instal·lacions. Tot plegat, ha d’ajudar al Badalona a rememorar glòries no tant passades. A armar un projecte per a deixar de pensar en mirar cap a baix i començar a fer-ho cap a cotes més altes.

La plantilla per ara té bona pinta. S’ha mantingut la columna vertebral de l’última temporada, amb sis futbolistes importants que repeteixen. Noms com Morales, el capità Fran Grima, Rubén Canelada, Enric Pi, Toni Lao o Sergi Maestre seguiran. A ells, s’uneix una munió de fitxatges que ha gestionat el propi Manolo González.

El tècnic ha fet la plantilla al seu gust, però també pensant en el que ve. I és que les dimensions del nou Montigalà no té res a veure amb les actuals. Es podrà jugar a futbol i això sempre s’agraeix. Han arribat futbolistes consolidats com Aleix Coch, Guzmán o Moussa amb altres joves promeses com Iván Agudo i Víctor García. Un amant del futbol base com Manolo González també donarà l’oportunitat a jugadors acabats de sortir del juvenil com Sergio Bermúdez, Eric Latorre o Sergio Montero.

El tècnic, que viurà el segon dels tres anys que va signar de contracte el 2015, ho té tot per a triomfar. És el seu projecte. Entorn la seva figura s’ha rearmat un Badalona en hores baixes, que ara aspira – amb la boca petita, això sí – a lluitar per les posicions de Copa del Rei. L’equip que més temporades consecutives acumula a Segona B mereix un estadi com el que tindrà i revifar. Serà una bona notícia pel nostre futbol català.

The post La joia de la corona escapulada appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

Manolo González coneix Badalona com ningú, encara que sigui gallec. Ens condueix a un bar a pocs metres de Montigalà per a fer l’entrevista, on, casualment, hi ha bona part de la plantilla del club. Això és el Badalona, històric, però modest i familiar. Encara més després de l’arribada d’aquest entrenador de Folgoso do Courel, que no té por a la feina ni als reptes. Ha assumit la secretària tècnica del club i, en moltes ocasions, és un dels seus portaveus. No té por a defensar-lo de qui calgui, ja que entre el Centenari i Montigalà hi ha passat 9 anys. Li queden dos de contracte, que els viurà al nou estadi. Un horitzó que s’obre després de dos de ‘purgatori’ a una capsa de llumins com el camp actual. Adaptar-s’hi ha estat claur. Saber-hi jugar, perquè segons Manolo González s’hi pot, també.

Quin balanç fa d’aquesta temporada?

Estic content perquè ha estat un any complicat, amb un equip nou. Ens hem salvat faltant un mes pel final i era el que volíem, arribar al camp nou amb l’equip a Segona B. Això ens permetrà fer una temporada bona l’any de l’estrena i no patir.

Quina nota li posa a l’equip?

Un 7. Penso que a vegades ha estat irregular i en algun moment podríem haver fet les coses una mica millor. La temporada, tenint en compte els problemes, és d’un notable.

Era molt difícil fer una temporada com la primera. L’entorn és conscient de què allò, ara mateix, és una excepció?

No és normal. Primer s’ha de salvar la categoria aviat i es va donar això. Vam tirar cap amunt per guanyar molts partits seguits. El que espero que sigui habitual és salvar-nos una mica més aviat. D’haver estat millor a casa aquesta temporada ho haguéssim aconseguit abans.

Aleshores jugar en un camp petit no és un avantatge?

Al final el que compta és treballar bé l’equip. La qualitat d’un futbolista en un camp petit es nota molt més. El camp petit no et dóna més opcions de guanyar partits.

Sense Abraham aquest any s’ha perdut qualitat?

S’ha notat, perquè Abraham va marcar 13 gols, va donar assistències i va destacar. L’errada no és que Abraham hagi marxat. Ho va fer perquè tenia una oferta millor. L’errada ha estat no trobar un jugador que ens doni un rendiment similar. Un tipus d’Eugeni, que ha marcat 7 gols a la segona volta. Penso que l’Eldense sí els ha trobat i això et dóna un plus.

Cada vegada costa més trobar bons jugadors?

Cada vegada surten menys jugadors i els equips més potents els fitxen abans. El nivell baixa cada any i costa de trobar jugadors dels d’abans. Aquest futbolista diferent, que avui en dia no hi són. El futbol base ha empitjorat i no s’hi treballa millor que abans. Això fa que passi el que ha passat ara.

Els equips han prioritzat fitxar a formar?

Està passant aquí i a totes banda. A Badalona quan destacava un jugador el fitxava un equip gran. Deien que no arribaven jugadors al primer equip, però era perquè marxaven al Madrid, el Barça, l’Espanyol o el Villarreal. Els juvenils del Barça no han tingut un nivell bo i és el que està passant. Avui en dia els entrenadors del futbol base pensen més en entrenar per a ells que per als jugadors.

Què en pensa dels fitxatges d’aquesta temporada de Barça B, Villarreal B o Valencia-Mestalla?

Cadascú té la seva política. Com a política de filial jo entenc el que ha fet l’Espanyol B. No és una crítica a ningú, sinó el que jo sempre he entès per un filial. Amb jugadors joves i un límit d’edat. Està canviant la dinàmica i cadascú fa el que creu millor.

Li queden dos anys de contracte. En el seu cas es pot parlar de projecte?

Costa molt treballar amb previsió, perquè depens molt dels resultats. De l’estabilitat econòmica… potser necessitem algun recurs més per a armar un equip competitiu. Intentarem fer-ho aquest any i de cara a l’últim mantenir-lo.

Ja hi està treballant?

Sí, ja estic en les renovacions, baixes i mirar jugadors per a la temporada vinent.

Un entrenador de Segona B no té mai vacances?

Poques, tenim poques. A més, aquí no hi ha secretari tècnic i això fa que s’hagi de treballar més del compte. Estic encantat d’estar aquí a Badalona i la feina m’agrada. Si la faig bé repercutirà en l’equip i en mi també.

Quants anys ha estat a Badalona entre futbol base i primer equip?

Set al Juvenil A i dos al primer equip.

És casa seva?                    

Sí, són moltes temporades ja.

I coneix molt bé els seus aficionats, com per a criticar l’entorn per no entendre la situació del club?

Crec que el Badalona és un club gran i històric. Mereix estar a dalt, però la gent ha de mirar els condicionants i ser conseqüent. És normal que vulguin que guanyem cada setmana. Si perdem no poden marxar contents, però durant el partit han de recolzar.

Què canviarà amb un estadi nou?

Serà més atractiu pels jugadors que volem fitxar. Millorarà els recursos econòmics, amb més opcions de publicitat. Sobretot jugar a un camp de Segona B, no com el que tenim ara que és un camp d’entrenament.

Estarà llest a l’octubre?

Ja fa anys teníem el Centenari, un camp antic, i després Montigalà de forma temporal. La gent vol tenir el camp que pensa que el Badalona mereix de fa anys. Els camps de Segona B no s’assemblen al que tenim i volem tenir-ne un.

Canviarà també la manera de jugar.

De fet tothom que em coneix de fa anys em diu que al juvenil jugava des de darrere, però cada camp requereix coses diferents. Hem fet partits a camps grans on hem jugat bastant bé.

En camps petits no es pot jugar a futbol?

Sí que es pot jugar, però ha canviat tot. La societat no és com abans, quan jugaves al carrer amb quatre amics i ara ja no. Es jugaven més hores i la qualitat era més gran. En un camp petit es nota molt si tècnicament ets bo. Has de pensar molt ràpid.

S’ha deixat d’entendre el joc?

Potser sí. Tinc un jugador que tècnicament no és el millor de la categoria, però sí entén el joc com Toni Lao. Pot fallar l’execució, però sempre sap què ha de fer.

Quin és el límit d’un entrenador per a no ser sancionat?

És una categoria semiprofessional. Durant l’any es juguen diners, el teu càrrec… potser em foten fora de Badalona i no torno a entrenar a Segona B. Sempre que no faltis al respecte, no s’hauria d’expulsar. Les sancions són desmesurades i és una vergonya. Els entrenadors som un col·lectiu que no ens unim per a res, doncs seguirà passant l’any que ve.

Part de culpa és dels mateixos entrenadors?

Sí, perquè tu t’has de plantar. No pot ser que per una protesta et caiguin dos partits i un jugador que lesiona a un altre no se’l sancioni. Com tampoc a l’àrbitre que falseja un acta. No tenim cap tipus de poder. El tenen els àrbitres, que la gran majoria són honestos, però hi ha algun que no.

Si la Segona B no fos semiprofessional no hi haurien impagaments?

La veritat és que sí. Però han de pagar, perquè per sobre de tot està AFE que ho obliga. És una vergonya, perquè qualsevol treballador vol cobrar a final de mes. Si et prometen 3000 ha de ser perquè te’ls poden pagar. Són coses que no acabo d’entendre. Si em trobés en la seva situació seria una putada.

AFE està pels jugadors, però els entrenadors sí que estan desemparats.

A menys que hagis estat ex jugador professional, sí.

Com veu el play-off?

Penso que el campió hauria de pujar. No sé la manera, però ser campió és molt complicat i algun premi has de tenir. El play-off és una loteria, perquè et jugues una temporada en dos partits. Tan de bo pugin els quatre del grup 3. Seria una cosa bona perquè s’hi veuria el nivell que hi ha hagut.

Doncs en l’actual sistema mai ha pujat cap quart.

Tu pots fer una temporada espectacular, quedar primer i no pujar de categoria. Jugar una eliminatòria contra un altre campió per pujar no és un avantatge. Pujar ara mateix és un miracle.

L’única oportunitat d’entrenar a Segona per a molts entrenadors és pujar el teu equip de Segona B.

Penso que sí. Si no és ex jugador de Primera Divisió és molt complicat que et donin un projecte professional. La resta hem de pujar i que un cop ho haguem fet confiïn en tu. Puges a un equip i acabes anant al carrer a les cinc jornades. Als ex jugadors no els hi passa i no se perquè.

El seu somni és entrenar el Lugo?

M’agradaria molt. Seria un somni perquè és l’equip de la meva terra. És bastant realitzable, més tangible. Seria també un miracle.

Li agradaria ser profeta a la seva terra?

Estaria bé, la veritat. La gent d’allà té estima per la seva terra i entrenar-hi en una categoria bona, com la Segona A, encara molt millor.

Paraula d’una persona de Folgoso Do Courel.

Vaig néixer allà i hi vaig viure fins els tres anys. Sempre hi he anat quan he pogut. Em tira molt i em sento gallec.

The post “En un camp petit es nota molt més la qualitat” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Queden tres jornades per acabar la lliga. Nou punts en joc per a decidir si Lleida Esportiu i Reus entren a play-off i la permanència de Cornellà i/o Sant Andreu. Tots quatre, estan en boca de tothom. Hi ha altres objectius que passen més desapercebuts, com per exemple els de L’Hospitalet i el Badalona. Riberencs i escapulats tenen al seu abast classificar-se per a la Copa del Rei. Per a fer-ho, hauran de prendre la sisena plaça que ara mateix ocupa l’Alcoyano. El proper cap de setmana, pot ser una bona ocasió.

Hércules (59 punts), Lleida Esportiu (58), Reus (57), Alcoyano (53), L’Hospitalet (51) i Badalona (50). Així està la lluita per la Copa del Rei. Nàstic (71) i Huracán (61) ja estan classificats per a la propera edició de la competició del KO. 9 punts queden en joc i, amb aquest marge, sembla bastant complicat que Hércules, Lleida Esportiu i Reus no siguin els escollits, també.

Així doncs, tot queda entre Alcoyano, L’Hospitalet i Badalona. Tres equips per a una plaça, la sisena, que dóna accés a la Copa del Rei. Sense filials pel mig, seran els sis primers classificats els afortunats. I ja se sap, que la competició del KO és el millor premi per als equips modestos. Sens dubte, els que li donen més valor.

L’HOSPI, A PER LA SISENA COPA

Que s’ho diguin a L’Hospitalet, que ha disputat les cinc últimes edicions de la Copa. Tot un clàssic, que ja ha visitat el Camp Nou o el Vicente Calderón per mèrits propis. Els riberencs, a set punts del quart, ja tenen el play-off impossible. Sí que tenen a l’abast la Copa. L’Alcoyano, dos punts per sobre, visita Reus. No seria estrany que hi ensopegués.

L’Hospitalet, per la seva part, juga a Elda contra un equip que s’hi juga la vida. La penúltima jornada els de Kiko reben l’Huracán i tancaran la lliga a Xàtiva contra un Olímpic que ja no s’hi juga res. Dos partits fora i un a casa, contra el segon. Durant aquest període, L’Hospi haurà de sumar dos punts més que l’Alcoyano, doncs li té guanyat el goal average particular.

Amb el Badalona el té empatat, però el general l’afavoreix (+8 dels riberencs per -2 dels escapulats). La setena Copa consecutiva a la segona ciutat més gran de Catalunya està a tocar. Només cal un últim esforç. En qualsevol cas, temporada (una més) en la que L’Hospi ha rendit per sonbre del que s’esperava.

EL BADALONA, DOS ANYS SENSE COPA

El mateix podem dir del Badalona de Manolo González. L’any més complicat, és el que ha rendit millor. A l’entitat escapulada no s’arribava als 50 punts des dels dos play-offs de Manolo Márquez. De la mateixa manera, tampoc es disputa la Copa des d’aleshores. Les dues últimes temporades, marcades per la irregularitat, s’ha salvat la categoria. I poc més.

Aquesta és diferent. L’equip és vuitè, ha viscut tot el curs a la zona alta i Manolo s’ha guanyat la renovació per tres temporades. Queda un últim objectiu pel que lluitar: la Copa. El Badalona és l’aspirant que menys possibilitats té. No només per tenir a tots els rivals per sobre a la classificació, sinó perquè té el goal average perdut amb tots ells.

Com hem explicat, el general afavoreix L’Hospi, mentre que Reus i Alcoyano el tenen guanyat als escapulats. Difícil, doncs, classificar-se. Tot i que si alguna cosa ha demostrat aquest Badalona és que es pot confiar en ell. Mallorca B (fora), Eldense (casa) i Huracán (fora) és el que queda. Tres jornades apassionants per a decidir play-off, descens… i també la Copa del Rei.

The post Kiko Ramírez i Manolo González, amb més moral que l’Alcoyano? appeared first on FutbolCatalunya.com.