@CarolaUgri

Només un any li ha bastat al FC Borges per retornar a Primera Catalana. L’equip entrenat pel Manel Cazorla ha estat la sensació de la temporada, signant uns números estratosfèrics i convertint-se en el millor conjunt de tota la Segona Catalana. Idees clares, joc vistós i una defensa fèrria són algunes de les claus d’aquest èxit.

No volíem deixar passar l’oportunitat de xerrar una estona amb el míster per conèixer les seves sensacions després d’una temporada tan atípica i complicada.

Primer de tot, felicitats per l’ascens. Un ascens que és el premi final a una temporada excel•lent!

I tant. Crec que és un ascens just per tot el que s’ha vist durant la temporada. Estem molt contents, no per com s’ha aconseguit perquè ens hagués agradat acabar la temporada damunt del terreny de joc, tanmateix molt orgullosos de la seva consecució. Al final, ens hem d’adaptar a les situacions i, en aquest cas, preval la salut per damunt de tot.

“El nostre ascens és just per tot el que s’ha vist”

Torneu a Primera Catalana només un any després de descendir. Era una “obligació” fer-ho aquesta temporada?

Una obligació no, però era l’objectiu principal i únic. Tots, directiva, staff, jugadors… volíem tornar a Primera Catalana com més aviat millor.

Ens centrem en el futbol on hem vist un Borges de rècord, convertit en l’equip més golejador, el menys golejat i el que té més punts dels 107 equips que componen la Segona Catalana. Quin ha estat el secret d’aquest èxit?

Fonamentalment, la qualitat humana del grup que conforma l’entitat, des de la massa social passant per les institucions locals i, per descomptat la directiva que sense la seva manera de fer i les seves idees hagués estat impossible tot això. Tampoc vull oblidar-me, òbviament dels grans protagonistes que són els jugadors. Si parlem en l’àmbit esportiu, el que hem intentat aquesta temporada ha estat corregir els errors de la passada i potenciar les coses que sí fèiem bé i, sobretot, hem gaudit de l’eficàcia de cara a porta que vam tenir l’any passat.

Com demostren els números, has aconseguit conformar un equip amb les idees molt clares i un estil de joc vistós i de toc però sense descuidar la part defensiva. Era important aquest vessant per a tu?

Sabíem que, si volíem ser protagonistes en cada partit, també ho havíem de ser en l’aspecte defensiu. Quan portes el pes del matx i crees ocasions, has de portar a terme unes vigilàncies ofensives molt ben fetes perquè el rival no et faci mal al contracop i, també has de saber minimitzar els errors en la sortida de pilota, en les passades en zones definitives i has de ser molt fiable en la circulació de pilota.

“Volíem ser protagonistes en cada partit”

Com tots, heu viscut un final de temporada marcat pel coronavirus i per la ‘polèmica’ on molts equips s’han sentit perjudicats per la decisió de la FCF. Quina és la teva opinió?

Crec que pel que fa al futbol amateur no professional, la decisió d’ascendir als equips que van primers i no descendir a ningú és la menys agressiva pels clubs. Està clar que, sigui quina sigui la decisió, sempre hi haurà equips perjudicats i beneficiats. En el nostre cas, com en el del Girona B o Montañesa penso que l’ascens és just per l’avantatge que portàvem respecte al segon, no obstant això, entenc que equips que veiem a prop els llocs d’ascens se sentin perjudicats. Al final, hem viscut una situació extraordinària i espero que tots hagem après alguna cosa i que, si es repetís, la FCF tingui uns protocols establerts i la decisió sigui més ràpida.

En el vessant personal, fa pocs dies s’anunciava la teva renovació. Continues per tercera temporada consecutiva al club borgenc. Com valoraries aquests anys?

Aquí he trobat una família on m’han fet sentir com a casa, inclús, tot i ser vallenc, em sento un borgenc més. La Junta Directiva té moltes ganes de treballar, és molt propera, el mateix que l’Ajuntament o la Regidoria. I, esportivament tinc un grup increïble, amb una qualitat humana brutal. I, que dir-te de l’afició… En definitiva, tot ha estat molt fàcil perquè tots compartim les mateixes idees i la manera de fer del club.

No heu perdut el temps i ja heu començat a treballar en la temporada vinent i a tancar els primers fitxatges. Canviarà molt la plantilla respecte a l’actual o apostareu per la continuïtat?

Apostem per la continuïtat i per això renovarem al 80 o 85% de la plantilla. Volem donar valor a l’aconseguit per aquests jugadors, els quals van decidir quedar-se una vegada l’equip descendeix, fet que els hi agraeixo molt, i a més, estic convençut de la gran preparació i el gran nivell que té aquest grup. Pel que fa als nous, de moment, han arribat 5 fitxatges. El primer, Quinti, va arribar just abans de la pandèmia i els altres 4 esperem que ajudin a l’equip i pugin el nivell i la qualitat humana de la plantilla.

“Tot i ser vallenc, em sento un borgenc més”

Sóc conscient que encara és molt aviat per fer conjectures o per parlar del que ens espera la temporada que començarà, no obstant això, l’objectiu serà la permanència?

Bé, com tu dius, és molt aviat perquè encara no sabem res, ni quan començarem ni com quedaran confeccionats els grups ni si hi haurà subgrups… Quan sapiguem més ja ens marcarem els objectius, tanmateix i lògicament, la permanència és el primer objectiu i com més aviat l’aconseguim millor per no patir.

Per aconseguir-la, serà vital continuar mostrant-vos intractables a casa com ho heu fet fins ara on no heu perdut cap partit?

Sí, serà un factor molt important. Hem de continuar amb la línia ascendent i guanyadora que portàvem a casa aquesta temporada on no vam perdre cap punt, seguir amb aquesta regularitat fent les coses bé com fins ara, mostrant-nos forts amb pilota, sent protagonistes, independentment del rival i, sobretot, intentar que l’afició se senti identificada amb aquest equip.

“Apostem per renovar al 80 o 85% de la plantilla”

No voldria acabar sense parlar del Nàstic, del qual sé que segueixes l’actualitat. T’agradaria tornar algun dia a entrenar allí?

No tanco les portes a cap club i, menys al Nàstic on he estat 7 anys molt bé. És un club de proximitat, on les coses es fan bé i, com et deia, no ho descarto. No obstant això, ara estic centrat en les Borges i en el projecte que hem iniciat

The post Manel Cazorla i el seu ascens de rècord appeared first on FutbolCatalunya.com.

Al FC Borges Blanques no cessa la indignació però un polèmic gol que va enviar els borgencs a la Segona Catalana. Un gol del jugador del Viladecans Ricki ajudant-se de la seva mà i que l’àrbitre del partit, Vanni Nägeli, va considerar que era vàlid. Però des del club de la capital de Les Garrigues no es critica la decisió arbitral, sinó l’actitud de l’equip local, que consideren allunyada del joc net.

El tècnic del Borges, Manel Cazorla, no s’ha mossegat la llengua i ha apuntat sobretot al seu homòleg a la banqueta del Viladecans, Raúl Paje, recordant aquelles declaracions a FutbolCatalunya el passat mes de gener, en què acusava l’Andorra d’”adulterar la competició” després de l’arribada de Gerard Piqué.

“Ens omplim la boca dient que alguns adulteren la categoria i no som capaços de ser persones, de ser nets en el joc i reconèixer que el gol va ser amb la mà, sigui el club o el seu entrenador”, va manifestar Cazorla al nostre company Enric Setó, davant les càmeres de Les Borges TV.

“Hem de veure quin és el futbol que volem. El de fer trampes i no jugar net, o bé el de valors, de joc net i d’educar als nostres petits dient-los que això no s’ha de fer perquè no és jugar net”

El tècnic borgenc va insistir en tot moment que no culpava del que va passar a l’àrbitre Nägeli ni als seus assistents: “L’àrbitre es pot equivocar. És difícil pensar que no va veure les mans quan la resta de persones que hi havia al camp i fins i tot el seu entrenador i el jugador que va marcar amb la mà ho van veure, però li concedirem el benefici del dubte”.

Manel Cazorla no entén que des de Viladecans es consentís que aquell gol pugés al marcador i va posar com a exemple situacions com la protagonitzada fa poques setmanes per l’argentí Marcelo Bielsa amb el Leeds: “Recordo entrenadors professionals que quan ha passat una cosa així s’han deixat fer un gol o li han dit a l’àrbitre. Entrenadors que guanyen milers d’euros. Nosaltres no els guanyem, però hi ha sentiments i estima a uns colors i al món de l’esport”, va assenyalar.

MAL EXEMPLE

“Jo crec que com a entrenadors, aquestes coses s’han de cuidar més. Si no, estem fent molt de mal al futbol  i estem educant sobretot als nostres petits dient-los que val tot al futbol. I no ha de ser així. Sempre ha de quedar el que és net o el que és just. En aquest cas, no han jugat net”, va afegir l’entrenador del FC Borges, qui demana “respecte” per sobre de tot: “Un gol amb una mà es pot titllar de trampós, perquè va ser així, i suposa que baixem de categoria. L’àrbitre és humà i es pot equivocar, però un esportista no pot fer això”.

El 2-2 a Viladecans suposa el descens matemàtic del Borges Blanques a Segona Catalana, però Cazorla no defuig el concepte que aquesta situació venia de lluny: “Hem de tocar de peus a terra i tenir clar que només hem guanyat dos partits a casa. No em trec cap culpa de res”. I va recordar que tant ell com els seus jugadors estan “en deute amb l’afició. No hem estat a l’altura a casa. Volem almenys quedar cinquens per la cua. Demanem disculpes als nostres seguidors i els hi dic que ho donarem tot en l’últim partit, contra el Vilanova”

Per acabar, un missatge que no només va dirigit al Viladecans sinó també a tot el futbol català. Un missatge per a la reflexió:  “Hem de veure quin és el futbol que volem. El de fer trampes i no jugar net, o bé el de valors, de joc net i d’educar als nostres petits dient-los que això no s’ha de fer perquè no és jugar net”.

LA JUGADA DE LA POLÈMICA

Aquí està la jugada del 2-2, que ens condemna… INCREÏBLE, VERGONYA INDIGNACIÓ!!@UD_Viladecans @FCF_CAT No ens ho mereixem així no pic.twitter.com/Ot7b9Rd3Pf

— FC_BorgesBl (@FC_BorgesBl) 19 de mayo de 2019

The post El ‘recadet’ de Manel Cazorla a Paje i al Viladecans: “No han jugat net” appeared first on FutbolCatalunya.com.

CAROLA UGRINOVIC

Fa tres anys que Manel Cazorla va penjar les botes posant d’aquesta manera punt i final a una carrera plena d’èxits que va començar amb 15 anys al cadet del Valls. Sis ascensos, 33 gols que el van convertir en màxim golejador de Primera Territorial a la temporada 2009/10 amb el Valls i un total de 266 en tots els anys de davanter, avalen la qualitat d’un dels millors ‘9’ catalans que ara centra totes les seves forces i energies en la seva etapa com a entrenador.

Al juny es converteix en entrenador del Juvenil A del Nàstic i les coses no poden anar millor, sisens classificats amb una sola derrota en 8 jornades. Esperava aquest inici?

La veritat és que no. Dins d’una categoria tan exigent ningú es podia esperar que l’inici fos tan bo. Hem de tenir en compte que juntament amb els partits de pretemporada és l’única derrota que hem sofert i això ens fa pensar que el nivell dels jugadors de la província de Tarragona i del Juvenil és de molta qualitat.

La temporada passada a la mateixa jornada la situació era molt diferent. L’equip portava tres derrotes i només una victòria. Quin creu que ha estat el factor determinant per capgirar aquella dinàmica negativa?

Com tu dius, són dinàmiques que et passen durant una temporada; és veritat que l’any passat no es va començar bé però no era per joc sinó per petits detalls que fan que un partit es decanti cap a la victòria o la derrota o per entrar en una dinàmica negativa on no guanyes. No obstant, això no significa que les coses no es fessin bé sinó tot el contrari, el treball s’estava fent igual de bé que ara o potser millor i continuarem treballant de la mateixa manera perquè creiem que es la millor manera de treballar.

Aquest any, l’equip ha deixat de disputar els partits al camp de la Pobla per disputar-los a l’annex del Nou Estadi. S’ha notat el canvi? Ha tingut alguna influència en el joc? Com s’han adaptat els jugadors?

L’adaptació ha estat bona. Poder jugar en un terreny de joc amb unes característiques tan bones, on les dimensions són més grans i amb gespa artificial d’última generació ens facilita el treball combinatiu i d’associació essencial en el nostre model de joc en el que volem tenir la pilota i ser protagonistes.

A molts dels jugadors els va tenir a les seves ordres al Cadet. Tenir una base consolidada i coneixe’ls ha pogut afavorir el bon treball realitzat fins al moment?

Són les tres generacions que he tingut al Cadet els tres anys anteriors i això ens ajuda en les tasques i en la manera de treballar durant la setmana, encara que no és el mateix treballar amb un cadet que amb un juvenil de Divisió d’Honor.

Quines virtuts destacaria de l’equip?

La gana, que des del cos técnic intentem impimir dia a dia, i la disponibilitat per millorar i per créixer com a jugadors.

I el principal objectiu del Juvenil aquest any?

L’objectiu real des del principi de lliga és salvar la categoria, hem de pensar que és una categoria molt competitiva i forta on si no fas les coses bé et pots complicar la permanència. Si aconseguim la salvació aviat ja ens fixarem altres fites encara que hem de tocar de peus a terra i saber que som uns escollits de 16 equips que podem disputar la competició.

Dissabte reben a un Barça gairebé obligat a guanyar. Què espera de l’encontre i com el planteja?

És un rival molt dur. Si no el millor, un dels millors de la categoria i que si està encertat té moltes opcions de guanyar. Estem treballant molt bé durant la setmana, hi ha bones sensacions, sabem com fer-los mal i com ens podem fer mal, a partir d’aquí seran els detalls, les circunstàncies i els factors durant el partit els que influiran a favor o en contra. No obstant això, estem tranquils, contra l’Espanyol vam treballar molt bé defensivament treient un bon resultat i continuarem en aquesta línia, al tenir la pilota intentarem que ens duri el màxim possible i quan no la tinguem ser molt agressius a les línies de pressió perque ells no puguin trobar els espais.

Pel que fa a la Pobla les coses no van tan bé, només una victòria en 10 jornades i en zona de descens. El canvi de categoria ha estat més dur del que pensava?

Ens hem trobat amb una categoria on la majoria dels equips es senten còmodes sense la pilota i a nosaltres per la nostra filosofia de voler tenir la possessió ens costa. Si ens fixem en la majoria de partits hem estat protagonistes però ens ha faltat el punt d’agressivitat a la zona de finalització, tot el contrari que ha succeït a les zones d’iniciació i creació on hem sigut superiors als rivals. El treball que s’està fent a la Pobla és brutal i la capacitat de creixement de l’equip és molt gran, tan sols necessitem que arribin els bons resultats per donar credibilitat a aquest treball. Dins del vestidor i al club hi ha tranquilitat donat que estem convençuts que les victòries arribaran.

Personalment, quines metes es marca?

La meva principal meta és el dia a dia; em sento un privilegiat de formar part de l’organigrama del Nàstic com a club, de treballar per quart any a la Pobla amb la sort d’haver viscut l’ascens de Tercera a Segona b la temporada passada i de que hagin comptat amb mi per entrenar al Juvenil. Penso que són dos categories que has de viure si et vols dedicar al món del futbol.

Com a home que ja porta uns anys a l’òrbita grana, li agradaria veure més gent de la pedrera al primer equip?

Per això estem treballant, per això s’estan posant les pedres des de fa dos o tres anys. Sí que van sortint jugadors, sí que hi ha una bona base, així ens ho demostren les categories i les classificacions d’aquestes categories, parlem de Divisions d’Honor de cadets, juvenils o la Pobla a Segona B. Anem per molt bon camí però som conscients que el primer equip juga a Segona Divisió i és molt difícil que els jugadors que estem formant tinguin gaires opcions, no obstant crec que poc a poc aconseguirem que jugadors del planter arribin a categories professionals.

Per acabar, quin consell li donaria als nens que ara comencen i somien amb triomfar al món del futbol?

Que treballin, que persisteixin en el dia a dia dels entrenaments. Sé que és un treball dur i a vegades no agraït amb tot l’esforç que fan però és l’única manera de triomfar. És pot tenir talent però no arribarà a cap lloc si no hi ha un sacrifici darrera; sacrifici vol dir a l’hora de cuidar’se, el dia a dia, la manera de menjar, la manera de treballar, la manera de descansar… que forma part d’un entrenament invisible. Penso que les coses no passen per casualitat i no s’aconsegueix jugar a Segona B o Segona A sense un treball constant de mesos, anys perquè al final, com un entrenador em deia, “el futbol sempre et dóna el que tu li dónes, et treu el que tu li treus i al final et posa al lloc on has d’estar”.

The post Cazorla, realista amb el Nàstic: “Només pensem en salvar la categoria” appeared first on FutbolCatalunya.com.