És només una data, però els tres anys de mandat-Soteras ja avancen un període d’incertesa per a ocupar una cadira que el directiu sabadellenc va rebre de mans d’Andreu Subies i de 867 clubs que li van avalar enfront del seu actual amic Ivan Carrillo. Per cert, segueix pendent la resolució del TSJ per la impugnació del procés electoral per part del president gavenc.

Però aquesta és una història menor perquè ara preval el ‘bon rotllo’, l’amistat i una col·laboració meravellosa com es va comprovar a la vergonyosa Assemblea de Blanes 2021. Corren temps de festeig per a aquest trienni i realitzar una segona volta a Catalunya, en clau electoral, ja sigui acostant-se a Alcanar –17 dies després- o inaugurant les obres de remodelació de Ca N’Anglada.

SOTERAS: TRES ANYS DE MANDAT

La història diu que un dijous (27 de setembre) prenia possessió el 55è president de la FCF, Joan Soteras, com a culminació a un procés que es va iniciar el 31 de juliol i que el 18 de setembre li va confirmar com a única alternativa. A partir d’aquí ja se sap: vicepresident de la RFEF, el màxim responsable d’un futbol català dividit, amb sabor de temps molt pretèrits, i amb la seva pròpia junta dividida.

Només cal repassar la imatge d’aquest 2018 i comparar-la amb els 31 directius actuals amb especial record per al delegat del Maresme, Antonio Jiménez (encara sense substitut), el dolor del qual va capitalitzar Soteras. O dit, d’una altra manera, va excloure als directius dissidents de l’últim adeu per expressa voluntat, un altre acte de summa generositat presidencial.

PAQUITA LINARES, ÚNICA BAIXA

La veritat és que només s’ha anat UNA directiva (L’ÚNICA), Paquita Linares, “per menyspreu, desconfiança, humiliacions públiques i actuacions masclistes”. Dures paraules, duríssimes acusacions que molt aviat tindran solució. Manel Durán s’ha quedat només en les juntes amb una línia crítica i coherent mentre han deixat d’assistir Terés, Isern, Solé i Tañà.

Han guanyat posicions personatges com Espasa (Lleida), Alsina (Osona), Piñol (Ebre) i Martín (Baix Llobregat); de Del Pino (secretari) no val la pena parlar perquè va dimitir com a responsable de la seva Delegació “per amenaces” (segons va dir a la junta), però això no li impedirà continuar cobrant dietes com tots els altres menys els crítics com a secretari.

Ara, després de tres anys com a president a sou –aprovat a Tàrrega 2019– ja planifiquen el futur. O arribar a setembre o accelerar el procés per a gener del 2022 amb números molt positius, ja que els clubs paguen i continuen aliens al soroll dels jutjats i de les veus crítiques en la foscor.

ALTERNATIVES A LA PRESIDÈNCIA

A l’hora de plantejar alternatives comença el curs d’elucubracions. Juanjo Isern, Alex Talavera, Ivan Carrillo…. algun més? Ningú obre la boca, però ningú està quiet. Ningú vol trencar el foc encara que tenen la ‘maquinària’ a punt clar que Soteras compta amb tota la infraestructura federativa i el poder. Seran els seus primers comicis si arriben a produir-se.

I ja se sap que té un somni (Ciutat Esportiva Joan Soteras) encara que és difícil que ho faci realitat. Amb 4 anys més farà 78, un ‘juvenil’ que hauria d’arribar als 100 pel bé del futbol català i, si no, que es demostri el contrari.

The post Tres anys de mandat-Soteras: li queda un (o no) appeared first on FutbolCatalunya.com.