Dos anys i mig després, la UD Viladecans torna a la Lliga Elit sota la direcció d’un dels tècnics més experimentats del futbol català. Amb un passat totalment lligat al Santfeliuenc (16 cursos- 600 partits), a qui va pujar fins a Tercera divisió, el barceloní va assaborir un descans merescut, va tornar al Castelldefels i, ara, torna a pujar de categoria amb el ‘Vila’.

Andrés va arribar a Viladecans aquest 2025 per a fer-se càrrec d’un equip amb limitades forces. No obstant això, a poc a poc, ha posat el seu segell per a tancar en la segona eliminatòria un ascens a Lliga Elit meravellós. Així li ho va agrair la seva afició aquest passat diumenge.

Sumar 36 punts sobre 45 a casa seva i ser el segon menys golejat de la categoria (un més que el Singuerlín) ha obtingut premi. I amb González segur que buscaran més.

UN VILADECANS, DE CAMPIONAT

Quin diumenge 14 de juny!

Sí, va estar molt fanfarró aquest passat diumenge. No sé quanta gent hi havia, però no es podia entrar al camp; com a mínim hi havia unes 2.000 persones. No va ser el nostre millor partit, però passem encara que ells van marcar primer, empatem, van tornar a marcar, remuntem, i decidim en la pròrroga.

I enfront d’un Igualada, l’equip més golejador (69) de primera catalana.

El màxim golejador, sí, mentre que nosaltres hem estat el segon menys golejat de primera catalana.

“DIUMENGE PODIEN ESTAR 2.000 PERSONES AL CAMP!”

No dirà que un tècnic com vostè, amb la seva experiència, es va posar nerviós!

Bé, vaig veure la satisfacció del deure compliment. Enguany, quan em van cridar del ‘Vila’ no em van demanar l’ascens, ni de bon tros. Ningú m’ho va plantejar encara que, evidentment, tothom té ganes de pujar. Ni era una obligació ni era una exigència des del principi.

El seu últim ascens va ser amb el Santfeliuenc, no?

Si, amb el ‘Santfe’ (2013).

El cas estrany és que estigués un any i mig de ‘vacances’.

Fonamentalment, perquè em vaig voler apartar, ja que van ser 16 temporades allí (seguides), una darrere de l’altra i això cansa una mica. Després, després d’apartar-me una mica, descansar i desconnectar, ningú es recordava de mi. No em va cridar ningú fins que va arribar el Castelldefels.

“VAIG ESTAR 16 ANYS AL SANTFELIUENC”

És una cosa incomprensible: amb el seu historial s’haurien de multiplicar aquestes ofertes.

Jo no sé exactament explicar els motius o les raons encara que cadascun és com és. Jo crec que hi ha una cosa que és bastant important; no tinc aquesta capacitat de tenir molts contactes. Jo vaig a un camp de futbol a veure un partit, perquè vull estudiar el rival, a un jugador o al que sigui, em poso en el meu lloc i a veure el partit, Tom els meus apunts i ja està.

La veritat és que una mica ‘dessaborit’, home!…

És veritat, soc una mica, però a la meva edat és difícil canviar. és… encara que també tinc el meu punt de ‘gràcia’, eh.

Encara no es podrà enfrontar al seu amic Toni Carrillo ja que el Martinenc ha pujat a Tercera.

“M’ENFRONTARÉ ALS MEUS AMICS CAMILO I JUANJO”

Ho faré contra el meu amic Camilo, però no ho faré contra els meus amics Carrillo o Juanjo, és veritat.

Una curiositat: Andrés González no creu que la Primera catalana és un cementiri?

Jo crec que una mica… però la Lliga Elit és una categoria atractiva perquè tots els equips estan en un mocador. I els tres o quatre anys que té de vida cada any pràcticament ha passat el mateix.

“JA HE RENOVAT PER UN ANY”

Sí, però l’ideal no serien dos grups de Tercera?

La Lliga Elit fa que la Primera Catalana sigui una mica més feble i que no hi hagi major nivell de competitivitat. Potser, caldria buscar que la categoria més alta de Catalunya (Lliga Elit, Primera Catalana o com s’anomeni) tingui dos grups o la mateixa Tercera.

Imaginem que ja li hauran ofert la renovació per a diversos anys més?

Doncs no, bàsicament, per a diversos anys més, no, però bàsicament perquè ja fa un mes que es va ampliar

Bé, doncs, la temporada 2026-2027 haurà de lluitar per l’ascens a Tercera

L’any que ve lluitarem per a pujar a Tercera, per descomptat.

The post “Ha estat molt ‘xulo’ pujar amb el Viladecans” appeared first on FutbolCatalunya.com.

La Pirinaica va quedar tercer al Grup 2 de la fase regular de Primera Catalana. I el Santfeliuenc, segon al Grup 3. La 1a Catalana són tres grups i puja a la Lliga Elit directament el campió de cadascú i també ascendeix el guanyador del Play Off d’ascens a aquesta competició. Recordem que participen els segons classificats dels tres grups (Argentona, G1; Júpiter, G2 i Santfeliuenc, G3): juntament amb el millor tercer classificat dels tres grups que va ser la Pirinaica, del grup).

A les eliminatòries del play-off, la Pirinaica va eliminar el Santfeliuenc i va perdre a la següent contra el Júpiter, que va ascendir directament a la Lliga Elit.

PIRINAICA-SANTFELIUENC: NÚMEROS DE CONFUSIÓ

La FCF interpreta l’article 208.1.b) del Reglament general a favor del Santfeliuenc. “Gaudirà sempre de més dret el club amb millor classificació de la divisió o categoria immediatament inferior”, diu. El Santfeliuenc va quedar segon al G3 de 1aCat (54 punts, coeficient 1,8, 52 gols a favor, 41 en contra) i el club manresà, tercer al G2 (59 punts, coeficient 2.0, 52 gols a favor, 29 en contra).

La pregunta és qui té el millor dret esportiu per pujar: la Pirinaica, com diu el seu president Manuel Artero?. O el Santfeliuenc, presidit per Alberto Prieto i cap del gabinet de presidència de Soteras, fins fa molt poc.

La normativa actual no aclareix un cas de laboratori com aquest. Així que toca interpretar. No es diu si el millor és el que acaba millor classificat a la primera fase de la competició (lliga regular). O bé si es tracta del millor classificat al play-off (segona fase de la competició).

LES DADES NO MENTEIXEN

Podria tenir sentit premiar el club que ha quedat davant a la lliga regular amb el “millor dret esportiu”… però això només se sosté en condicions d’igualtat… Just el que aquí no ha passat.

La Pirinaica i el Santfeliuenc no han jugat en el mateix grup a la fase regular de Primera Catalana. I, per tant, no es poden establir criteris equitatius i comparatius a la lliga regular sent diversos grups.

La Pirinaica i el Santfeliuenc van ser assignats a grups diferents, no sobre la base de criteris esportius, sinó de criteris geogràfics en funció del territori. Per tant, ni van compartir grup ni rivals, ni el nivell dels rivals era equiparable.

Com a curiositat, al G1, els coeficients van del 0,3 a l’1,8 (mitjana 1,34). Al G2 de la Pirinaica van des del 0,9 al 2,4 (mitjana 1,39) i al G3 del Santfeliuenc, des del 0,6 al 2.0 (mitjana 1,35).

NO ES POT COMPARAR SOBRE COSES

Les dades no menteixen; ‘en teoria”, el Grup ‘de millors números’ és el 2, el de la Pirinaica, amb el més gran dels coeficients mínims (0,9). El més gran dels coeficients màxims (2,0) i la mitjana individual més gran, si es comparan els Grups (sent 2,0 la de la Pirinaica i 1,8 la del Santfeliuenc). Amb més punts a favor la Pirinaica (59) que el Santfeliuenc (54). Iguals en gols marcats (52).

Per tant, en no haver-hi igualtat acreditada en qüestions esportives en l’assignació dels equips als tres grups, no es pot prendre com a ‘millor dret esportiu‘ la classificació individual de cadascun dels grups a la fase regular. No són comparables.

On es produeix la veritable ‘igualtat’ esportiva és a la fase de play-off, on la Pirinaica es va imposar al Santfeliuenc (semis, anada, 3-0); A la tornada, va caure per 1 a 0 (Global: Pirinaica 3-Santfeliuenc 1). Gràcies a aquest KO del ‘Santfe’ per la Pirinaica al playoff, aquest últim va poder jugar la fase final contra el Júpiter. És a dir, la Pirinaica va arribar més lluny que el ‘Santfe’ al play-off. Recordem que és la que defineix l’ordre classificatori per a l’ascens a la Lliga Elit.

El reglament no diu que hagi d’ocupar la vacant el millor classificat en un grup determinat en lloc d’un altre equip de grup diferent. Si es volgués que sigui així, ho hauria dit sens dubte, però no ho posa. I és lògic que no consti en aquest cas. Evidenment no es pot comparar sobre coses desiguals per prendre decisions (tres grups diferents, on el criteri que preval és el geogràfic, no l’esportiu).

LA VERITABLE INTERPRETACIÓ ES PRODUEIX AL PLAY-OFF

Per aquesta raó el reglament té en compte que hi ha 3 grups a 1a Catalana i únicament es refereix a l’equip millor classificat a la categoria que no hagi ascendit directament. I el criteri s’estableix al final de la competició, amb la fase de playoff, on els equips participants compten amb les mateixes “armes”.

Per tant, en absència de norma expressa, en principi, no quedaria cap altra interpretació que acudir on es produeix la veritable igualtat entre equips. En resum: a la fase de play-off, on els quatre equips juguen en idèntiques condicions (anada i tornada), sense tenir en compte altres criteris. L’ordre classificatori és clar: ascendeix el que guanya la 2a eliminatòria (Júpiter) queda 2n el perdedor (Pirinaica) i els eliminats (3r i 4r) a la 1a eliminatòria del playoff (Santfeliuenc i Argentona).

Això no obstant, s’admeten altres interpretacions, com han fet els executius de la FCF. Els comitès … o els jutjats decidiran. Ara no tindran problemes al carrer Sicilia amb la nova professionalització dels comitès.

The post El ‘millor dret’ de la Pirinaica per ascendir a la Lliga Elit appeared first on FutbolCatalunya.com.

Té només 36 anys encara que Genís Sampietro ja acumula molts anys d’experiència en les banquetes d’APA Poble Sec, Damm, Badalona juvenil, Cornellà i, ara, Vilanova. Als seus èxits passats no li van donar temps en el seu últim equip per a repetir-los, però ara és a temps de fer-ho en un altre lloc.

Sampietro s’ha compromès per 10 partits, si no hi ha promoció d’ascens, per a col·locar al conjunt del Garraf a Tercera Divisió.

“CAL APROFITAR LES GANES DE L’AFICIÓ I DEL CLUB PER A PUJAR”

Ha estat arribar i moldre a Vilanova! 2 triomfs, 2 partits!.

Sí, hem encaixat amb la plantilla, hem arribat en un moment que no era el millor però ens hem trobat un grup molt disposat a complir l’objectiu. Tant de bo seguim així.

Una plantilla que marca gols (31), però rep massa (25)…

Crec que la nostra assignatura pendent era mantenir a zero la porteria i intentar generar més ocasions en la porteria rival.

Això de guanyar més punts lluny de casa?.

S’han tret millors resultats a domicili pel model de joc de l’equip, però ara ha de ser d’una altra manera. Tenim un camp molt bo i vam fer millor joc davant el Castelldefels que a Sant Just. Cada partit es pot jugar bé encara que l’afició i el camp compta molt.

“L’AFICIÓ I EL CAMP COMPTEN MOLT”

La promoció d’ascens no ha de perillar, però guanyar-se la primera o segona plaça és molt més complicat.

Pujar de manera directa seria el millor, evidentment, encara que aquest equip també està preparat per a jugar un play-off. El que toc caldrà disputar-ho ja que la nostra idea principal és pujar sigui com sigui.

Sampietro arriba a Vilanova per a pujar a l’equip a Tercera o amb un projecte a llarga durada?

No, he signat fins a final d’aquesta temporada i de cara al pròxim any ja es veuran objectius i sensacions.

“PUJAR DIRECTES SERIA EL MILLOR”

No s’ha reforçat encara?

No, no hem incorporat a ningú perquè jo també vaig dir que confiava en la gent que hi havia. Anem amb els que estem.

La diferència en aquesta Lliga Elit és mínima?

El Vic està més destacat però ja està més igualat en una categoria molt complicada. No cal despistar-se.

Com veu el calendari que queda?

Fixar-se en el calendari és una ximpleria perquè ens venen equips de dalt, complicats, i de baix, també complicats.

“LA LLIGA ELIT ÉS MOLT COMPLICADA”

Qui marca gols en aquest Vilanova perquè el primer que apareix és Frutos (4)?

Sí, encara que des que estem nosaltres, ha marcat 3 gols Pablo en els dos partits. No hi ha un golejador clar encara que no m’importa perquè es generen ocasions, és igual que sigui l’un o l’altre.

Ha notat que, després de sis anys consecutius en Primera Catalana, arriba a un Vilanova amb urgències d’ascens?

Veig un Vilanova amb aquesta pressió per a pujar encara que nosaltres estem una mica aïllats de tot això. Cal aprofitar les ganes de l’afició i del club per a ascendir però primer cal estar centrats i que aquesta ansietat no ens tregui del camí.

“VEIG UN EQUIP AMB PRESSIÓ I GANES PER PUJAR”

Com assumeix caure de Segona Federació a la Lliga Elit?

En el meu cas, molt bé, i ho he agafat amb moltes ganes, no em sap greu haver baixat dues categories. Se’m dona bé em treballo i sempre estaré on ens trobem a gust.

En resum; vostè és entrenador de futbol, no de categories?

Soc entrenador encara que vull arribar el més amunt possible i estar a Vilanova és molt bo per a mi.

“NO EM SAP GREU HAVER BAIXAT DUES CATEGORIES”

O sigui: pensar que és un o dos passos enrere és un error?

Totalment. No crec que em guanyés un mal nom pel que vaig fer a Cornellà sinó tot el contrari perquè he rebut moltes mostres de suport. Haig de continuar creixent i ara he fet un altre bon pas.

“HE DONAT UN BON PAS A VILANOVA”

Va sortir amb una certa amargor de Cornella? Va sortir 16è i estan 16è després de 17 jornades?

Me’n vaig anar bé de Cornellà, em van tractar molt bé amb jugadors i directius, sense males sensacions encara que crec que, si es confia en un entrenador al principi, cal deixar-lo treballar. Estic convençut que, si m’haguessin deixat més temps, l’equip estaria millor. Sempre quedarà el dubte, però accepto les coses com venen i tot el que passa es pot aprofitar.

“SI M’HAGUESSIN DEIXAT MÉS TEMPS A CORNELLÀ…”

El primer i immediat pas és guanyar al líder Vic?

Tant de bo puguem guanyar aquest dissabte, seria la bomba.

The post Genís: “Aquest Vilanova ha de pujar sigui com sigui” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Amb l’arribada de les últimes jornades abans de l’aturada nadalenca, les lligues catalanes comencen a perfilar el seu campió d’hivern.

Aquest títol honorífic sovint reflecteix la regularitat i consistència dels equips en la primera volta, i pot marcar les aspiracions de cara a la segona meitat de la temporada.

PRIMERA FEDERACIÓ

El Grup I té un únic líder, una Cultural Leonesa que mana amb puny ferm la categoria per a ser campió. Cinc punts més que la Reial Societat B i sis més que la Ponferradina marquen el camí d’aquest històric. Mentrestant, els tres representants catalans fan el que poden.

Andorra i Nàstic, amb 38 punts cadascun, ocupen la 5a i 6a posició respectivament, mentre el Barcelona At. va tancar 2024 en la 13a posició amb 22 punts.

SEGONA FEDERACIÓ: (CAMPIÓ SANT ANDREU)

En aquesta categoria ja va cantar el seu ‘triomf’ la UE Sant Andreu amb 33 punts, 3 més que At. Balears, 4 més que Sabadell i Espanyol B i 5 més que el Lleida FC.

TERCERA FEDERACIÓ

A la Tercera Federació, el Reus FC Reddis de Marc Carrasco s’ha consolidat com un dels màxims candidats al títol d’hivern. La seva regularitat, combinada amb la solidesa a casa i el lideratge ofensiu d’Aitor Serrano, els situa en una bona posició. Per altra banda, el Girona B (a 5 punts) també aspira a aquest reconeixement, especialment gràcies al seu joc vertical i efectivitat davant porteria.

LLIGA ELIT

No tindrà cap problema el Vilanova i la Geltrú per a cantar aquest títol de ‘campió’ hivernal a la Lliga Elit encara que li visita aquest cap de setmana la Pobla de Mafumet.

L’avantatge de 4 punts sobre un San Mauro, que es desplaça a Sant Just, és suficient, encara que la competició es presenta apassionant per a la segona volta.

PRIMERA CATALANA

A la Primera Catalana, cap equip té clara aquesta distinció quan es disputarà la 14a jornada, a dues per al final de la primera volta. Curiós: només un punt separa al primer del segon classificat en els tres grups.

Al I, mana el Sant Joan At. Montcada enfront de l‘Argentona amb un 0-1 suspès abans d’acabar l’any per incidents. Competició va decidir continuar el xoc a partir del minut 41 a porta tancada.

Al II, els ‘diables vermells’ de Toni Carrillo (Martinenc) estan per davant de Júpìter pel que aquesta segona volta serà molt entretinguda ja que el primer puja directament i el segon jugarà promoció d’ascens.

Finalment, al Grup III, només un punt separa al líder Martorell de Ciutat Cooperativa i Sitges.

Aquesta fita no garanteix l’èxit final, però suposa una injecció de moral i confiança per afrontar els reptes de la segona part de la temporada.

The post Els futurs campions d’hivern al futbol català appeared first on FutbolCatalunya.com.

Avui és 30 de juny. Al món del futbol és una data especial, ja que significa el comiat oficial a la temporada en curs. L’1 de juliol ja entrem a la temporada 2024-2025 i seria quan els equips haurien de començar a fer les seves plantilles. Res més lluny de la realitat.

El mercat del futbol català comença ben aviat. A partir de maig, quan moltes competicions regulars acaben, els moviments són incessants. Tant, que hi ha clubs que a hores d’ara ja podrien competir pel número de jugadors que tenen confirmats. Però l’estiu és llarg i hi pot haver canvis.

UN MERCAT INTENS

A FutbolCatalunya mantenim durant tota la temporada unes taules que permeten comprovar els moviments als clubs catalans des de Primera Federació fins a Primera Catalana. Ho fem en base a informacions oficials i d’altres que, sense ser-ho, ens arriben de forma fidedigna per les nostres fonts informatives.

En aquestes taules fem constar una xifra a sota del nom de cada club. Correspon als futbolistes en plantilla segons les dades que hem recollit. I és fàcil veure que un bon número de clubs ja arriben o superen els 15 efectius de cara a la temporada que s’inicia aquest dilluns.

També és cert que n’hi ha entitats amb un zero a la casella. Potser per discreció, potser per falta de comunicació a la seva afició o potser perquè, senzillament, esperen a que evolucioni l’estiu. En qualsevol cas, tard o d’hora el zero desapareixerà.

UN MERCAT DE PLANTILLES ‘INFLADES’

Fent un cop d’ull a les plantilles dels tres equips representants de la Federació Catalana a Primera Federació -un d’ells té la seu al Principat d’Andorra-, es podria concloure que la feina ja està feta. Res més lluny de la realitat. En el cas d’Andorra i Barça Atlètic es registra l’entrada de futbolistes cedits al llarg de la campanya que ara acaba. I també alguns amb contracte que podrien sortir.

Per tant, hi haurà un bon número de moviments al mercat fins que els seus ‘rosters’ quedin tancats de cara a l’inici de la competició, previst pel cap de setmana del 24 i 25 d’agost. En el cas del Nàstic, a 30 de juny només té 13 futbolistes confirmats, comptant el retorn d’Iván de la Peña, cedit al Manresa.

SANT ANDREU I TERRASSA, GAIREBÉ TANCATS

A Segona Federació hi haurà nou representants catalans. O vuit, segons com acabi el sainet del Badalona Futur comandat per qui fou advocat d’aquell ‘viatger’ Miapuesta de principis de segle, Toni Freixa. En aquest equip, tot són baixes, amb onze futbolistes que ja tenen destí. Tota la plantilla acabava contracte aquest 30 de juny, davant un futur no gaire esperançador.

En canvi, al Sant Andreu i al Terrassa han anat per feina al mercat. Amb 19 i 20 efectius respectivament, els de Xavi Molist i Chus Trujillo fan que els seus seguidors ja puguin jugar a fer les possibles alineacions de la temporada. Cal recordar que les plantilles d’aquesta categoria, com també a Tercera Federació, podran comptar amb un màxim de 25 fitxes actives, 9 d’elles per jugadors sots-23.

L’únic ascendit de la temporada, l’Olot de Pedro Dólera, compta amb quinze efectius. Pel que fa als qui arriben des de Primera Federació, tant Cornellà com Sabadell estrenen entrenador -Genís Sampietro i David Català, respectivament- i van treballant amb certa calma.

Qui per fi podrà exercir com a entrenador titulat és Ignasi Senabre. Serà al capdavant d’un Espanyol B sense incorporacions anunciades, tot i que es preveuen pujades des del seu Juvenil A.

Finalment, Europa i Lleida CF -nova denominació del Lleida Esportiu- estrenen entrenadors amb Aday Benítez i Marc García, amb 11 i 14 futbolistes confirmats a cada equip fins aquest 30 de juny.

UNA TERCERA AMB MOLT A FER

Les caselles de mercat de Tercera Federació són més buides. Equips com Badalona o Mollerussa són una incògnita per motius extraesportius. Els ascendits Europa B, Sabadell B i Atlètic Lleida tampoc no registren gaire moviment. Ni els dos equips que han caigut des de la Segona Federació, Cerdanyola i Manresa, on ni tan sols hi ha entrenador confirmat, per bé que al club manresà gairebé està tancada la presència de Mikel Azparren.

L’altra cara de la moneda és el San Cristóbal. Cristian García compta amb 19 futbolistes, 10 d’ells renovats. La Montañesa estarà dirigida per Antonio Escudero amb 16 efectius per ara, 6 d’ells renovats. I també destaca el Reus FC Reddis de Marc Carrasco, amb 16 jugadors.

I si n’hi ha una aposta ‘casolana’, aquesta és la del Prat. Els 14 jugadors que fins ara ha confirmat són denominació ‘pota blava’. 10 renovacions, tres ascensos del Prat B i el retorn d’Aleix Ruiz. Pel que fa al Girona B, com en el cas dels de Primera Federació, pendent del destí de cedits i jugadors amb contracte. Els germans Álvarez Sanjuan, fills de l’estimat Quique Costas, tenen força feina.

SET PLANTILLES DEFINIDES A LLIGA ELIT

Passem a la ‘Tercera encoberta’, la categoria obstacle inventada per la Federació Catalana per por a demanar un segon grup de Tercera Divisió pel futbol català. L’anomenada Lliga Elit compta amb 16 equips i 7 d’ells semblen gairebé conformats, superant els 15 jugadors lligats al mercat.

Si no hi ha cap sortida entre els ja confirmats, al Lloret només li resten tres places per cobrir. 22 futbolistes a les ordres d’Albert Batllosera, amb 13 renovacions per intentar l’ascens a tercera una temporada més. I també aposta per la continuïtat l’Horta de Juan Camilo Vázquez. Dels 18 jugadors aparaulats, 16 segueixen de la campanya 2023-2024.

El Rubí renova la banqueta amb José Solivelles i, com l’Horta, arriba al 30-J amb 18 places cobertes. En aquest cas, amb més novetats, ja que només hi ha 8 renovacions. Amb 17 futures fitxes hi trobem tres equips. Un d’ells, el Can Vidalet, també té majoria de renovats, amb 16 efectius. Palamós i l’ascendit Vilanova també hi arriben a aquesta xifra.

Un altre ascendit, el Manlleu, ja ha tancat la presència de 15 futbolistes abans de la data de final de temporada. En el capítol dels qui tenen més feina a fer, destaquen l’Atlètic Sant Just i el Vic, dels qui no es coneix cap moviment en fitxatges i renovacions. Són dels qui penses que l’estiu és molt llarg.

A PRIMERA CATALANA, SIS A PUNT

Tot i que seran els qui comencin més tard -a finals de setembre-, sis clubs de Primera Catalana ja tenen gairebé tancada la plantilla. Una feina que els ha permès rubricar 20 o més jugadors dels 25 que poden tenir en competició. I la palma és pel Castellar de Juan Antonio Roldán. 16 continuïtats pactades i 6 fitxatges fan un total de 22 efectius.

Al Santfeliuenc ja hi tenen 21 amb una aposta pels de casa. 9 renovacions i 6 jugadors que pugen del planter, amb un entrenador que també puja. David Rebollo dirigia la temporada 2023-2024 al Juvenil A de l’equip del Baix Llobregat. Els altres quatre amb 20 jugadors mantenen el seu entrenador: L’Argentona, a Rafa Garro; l’Ascó, a Arnau Alcoverro; el Martinenc, a Toni Carrillo i el Tossa, a Edu Urdiales.

També hi destaquen 16 clubs dels 48 que participaran on hi ha ja 15 o més jugadors confirmats. Un dels qui ha fet bona feina és un dels 12 ascendits, els santboians del Ciudad Cooperativa. L’equip de la ‘Coope’ ja coneix 18 dels seus integrants, amb 13 dels protagonistes de l’ascens que ja s’han compromès a seguir. Bescanó -un dels clubs que acostuma a tancar plantilla aviat- i Sitges també hi compten ja amb 18 jugadors.

FEINA PENDENT

I d’altres no hi ha notícies. Vacances o paciència, però el cert és que una quarta part dels participants a la categoria no té cap jugador tancat, almenys públicament. Els dotze del ‘zero’ fins la nit del 29 de juny són Balaguer, Gimnàstic Manresa, Juneda, Juventud 25 de Septiembre, Montcada, Natació Terrassa, Parc, Racing Vallbona, Roses, Sant Cugat -un clàssic en tancar mercat amb l’estiu avançat-, Torelló i Torroella. D’ells, sis són nous a la categoria i un setè -l’equip manresà-, debutant per fusió amb l’Artesa Lleida.

Òbviament, el mercat encara serà molt llarg però cada cop s’avança més la feina. A FutbolCatalunya seguirem treballant perquè no hi perdeu detall.

The post Mercat: Com fer els deures abans del 30-J appeared first on FutbolCatalunya.com.

Aquest pròxim diumenge (20h.) es veuran les cares, al Municipal de Can Sant Joan, l’At. Sant Joan At Montcada enfront de l’At.  Sant Just al partit (anada) de la segona eliminatòria per l’ascens a la Lliga Elit. Tercer millor classificat (55 punts, 61 gols marcats per 40 rebuts) enfront d’un dels segons de Primera Catalana (56 punts, 66/38) amb idèntic objectiu.

No obstant això, des de l’aparició del conjunt dirigit per Dani Sánchez sembla existir una certa incomoditat a l’ambient. Equip de barri, sòlid, amb una afició molt solidària van eliminar a un favorit (Martinenc) i ara freguen una nova categoria. Hi ha qui diu que els penosos successos originats al partit del seu filial a Sant Feliu de Llobregat provoquen el rebuig per part de la Federació catalana que aquest diumenge (segur) enviarà informador.

INCOMODA L’AT. SANT JOAN DE MONTCADA

“Cal fer-nos forts a casa, aquí cal estrènyer i treure un bon avantatge a casa nostra. No es coneix tant l‘At. Sant Just com al Martinenc, però tothom parla molt bé”, declara a Futbolcatalunya un dels fixos locals com és Joshua Ortiz.

L’experimentat lateral, amb recorregut històric a la Montañesa, creu “sincerament, per tot el que s’escolta sembla que no interessa que pugi el Sant Joan At Montcada perquè sempre, no sé la raó o raons, sempre es provoquen situacions de queixa”. En resum: “Ha d’haver-hi moltes diferències perquè, com tot vagi igualat, escombraran per al contrari”.

La clau passa per “preocupar-nos del nostre equip i saber que el 80% de l’eliminatòria ens la juguem aquest diumenge i la gent ho sap“. Joshua, d’altra banda, té màxim respecte pel rival: “L’At Sant Just també sap els qui som nosaltres i coneix a la nostra afició que estrenyerà des del minut un; a pocs equips els agrada venir al nostre camp. Ningú desitjava enfrontar-se a nosaltres o que ens eliminessin en el primer partit perquè, el sento, no ha estat així”.

L’equip del barri de Sant Joan a Montcada és “molt, molt humil, molt, però la nostra il·lusió està per sobre de tot. Tot pot canviar en un minut i buscarem una bona renda”. I atenció al duel de golejadors perquè “nosaltres tenim Òscar Muñoz que no per a ficar gols,  clar que ells tenen a Jan González, un gran xaval de club, sempre amb gol i caldrà controlar-ho”. Joshua destaca al tècnic rival Marc Cabestany perquè té molt treballat a aquest equip i es nota la seva mà. Tot això em sembla bé, però juguem a casa nostra”

The post A qui no interessa el Sant Joan At. Montcada a la Lliga Elit? appeared first on FutbolCatalunya.com.

Aquest cap de setmana es juguen molt més que un partit de futbol els 4 protagonistes de Primera Catalana, ja que els espera la segona eliminatòria per la Lliga Elit. Primer serà l’Argentona-At Sant Just (dissabte 1, 18 hores, 0-0 a l’anada), després arribarà el Martinenc-Sant Joan At Montcada (diumenge 2, 18 h., 1-4 a l’anada).

El Municipal Raül Paloma d’Argentona i el Guinardó seran els escenaris d’un partit de tornada molt interessants. Per descomptat que el 0-0 dels primers manté tota la tensió de l’encreuament, però el segon, malgrat el clar avantatge visitant, no té favorit.

UN DOBLE DUEL

Amb la intenció de conèixer el pensament dels 4 protagonistes, Futbolcatalunya ha volgut escoltar 4 dels seus jugadors que aquest cap de setmana es juguen tota una temporada. Opinions variades però sempre esportives.

QUATRE PREGUNTES

1. A qui posem per a la següent fase final?

2. La lectura que es pot fer del partit d’anada?

3. Quin equip pot ser millor o en quin aspecte és superior el seu equip al rival?

4. Quin missatge li enviaria a la seva afició?

PROTAGONISTES
VÍCTOR YUSTOS (ARGENTONA)

1 .Jo posaria a l’Argentona perquè tinc plena confiança en el meu equip. A casa ens farem forts i traurem el partit endavant. Com va ser el partit d’anada, el valorem molt perquè ells van ser superiors. Estem convençuts de guanyar.

2. L’Atlètic va ser dominador del joc i van crear ocasions i el nostre porter Pol Rabassa va ser fonamental per a quedar a zero.

3. El factor camp serà determinant, és més petit ens sentim molt forts a casa amb la nostra gent, serà una fortalesa.

4. Que vinguin al camp, ells han de veure el jugador número 12.

JAN GONZÁLEZ (AT SANT JUST)

1. Tant de bo puguem passar nosaltres a la final del Playoff. Som conscients de que serà un partit complicat al camp de l’Argentona, però anirem amb la convicció de que ho treurem endavant.
   
2. Al partit d’anada vam tenir més ocasions que l’Argentona, però no les vam poder materialitzar degut a bones intervencions del porter rival. Tot i que ells van tenir una molt clara a l’inici, nosaltres ens vam fer amb el control del partit i poc a poc ens vam anar imposant en el joc. La segona part la vam començar molt bé i en 20 minuts disposavem de 4 accions clares, totes elles aturades pel porter rival. A partir de llavors el partit va passar a una altra fase més trabada i amb menys continuïtat en el joc, fet que va beneficiar al rival.
   
3. L’Argentona és un equip que domina molt bé el joc directe i les segones jugades. A l’anada vam fer un gran treball per contrarestar-ho i vam estar molt atents als duels i a les caigudes. En el seu camp haurem de mantenir aquesta atenció i rigor en cada acció per no patir i no deixar que el rival es creixi davant la seva gent.  Pel que fa a nosaltres, intentarem tenir el control del joc i estar precisos als metres finals, per tal d’endur-nos una victòria i poder passar a la final.
   
4. Animem a la nostra afició de l’Atlètic Sant Just a venir a Argentona per gaudir d’una gran festa del futbol! A l’anada el nostre camp es va omplir amb 1000 persones que no van deixar d’animar-nos. De ben segur que amb el seu suport i els seus ànims, estarem més aprop d’assolir l’objectiu i emportar-nos una alegria tots plegats. Esperem que sigui un partit entretingut i que tots dos equips puguem gaudir d’aquest playoff que ens hem merescut per la bona temporada que hem fet.

TONI CASAMAYOR (MARTINENC)

1. Desitjo, evidentment, que sigui el Martinenc encara que tenim un 4-1 de l’anada en contra davant un gran rival. Som conscients que el rival té les idees clares, però volem passar a segona ronda.

2. Crec que el nostre inici va ser millor però a partir del gol de Osorio no vam saber competir. La seva afició i el seu entrenador estrenyen molt, tenen les seves armes i els va sortir molt complet. Nosaltres no vam estar bé, però no és impossible remuntar.

3. A casa nostra hem de ser millors ja que portem uns números increïbles, ha estat un factor determinant. Som dos equips molt parells però cal tenir aquest punt de sort i fer un gol ràpid. L’arma més forta és jugar a casa amb el nostre model de joc.

4. Que creguin en nosaltres, hem fet coses molt bones aquesta temporada. Que ens ajudi i ens animin tot el partit, seran determinants, el Martinenc s’ho mereix.

ARNAU POU (SAN JUAN AT MONTCADA)

1. Està clar que partim com a favorits, pel gran resultat que vam treure del partit d’anada. Però som conscients que falten 90’ fora de casa i pot passar de tot. Anem a un camp històric que estarà ple, i ens apretarà. Sabrem qui passa al final de l’eliminatòria.

2. Nos ens hem de confondre amb el resultat que vem obtenir al partit a la Ferreria (4-1). Ens va sortit el partit perfecte i el Martinenc no va tenir el seu día

3. Coneixem molt bé al Martinenc, l’hem tingut com a rival a la lliga i han estat partits molt igualats. Són un equip dur, intens, i amb jugadors veterans que saben jugar aquests partits. Segur que ens trobarem un camp que apretará i hem de saber gestionar els nervis i els minuts.

4. Tenim una afició que ens ha acompanyat tots la temporada. Són una afició de deu, no paren d’animar en els 90’. Tenim clar que no ens relaxarem i els hi donarem una alegria.

The post Doble duel per a arribar a la Lliga Elit appeared first on FutbolCatalunya.com.

L’empat a zero entre At. Sant Just i Argentona i el 4-1 del San Joan At. Montcada al Martinenc en el primer partit d’aquesta primera eliminatòria diu molt, però, tot i això, per descomptat, no ho diu tot. L’empat entre els del Baix Llobregat i els del Maresme mantenen obertes totes les possibilitats; segur que el geni dels ‘diables vermells’ del Guinardó segur que obligarà al màxim esforç als barcelonins.

En qualsevol cas, la ZEM Raül Paloma de Montcada viurà un interessant partit de tornada (dissabte 1, 18 hores); d’altra banda el Municipal del Guinardó, per part seva, acollirà el segon assalt (diumenge 2, 18 hores), respectivament.

PAS PREVI A LA LLIGA ELIT

Els dos guanyadors d’aquest primer creui hauran de superar un segon round per a poder entrar en la segona edició de la Lliga Elit, però primer està aquest cap de setmana. Interessant pols a les banquetes amb la presència de Rafa Garro (Argentona) i Marc Cabestany (At Sant Just), d’una banda, i Toni Carrillo (Martinenc) i Dani Sánchez (Sant Joan A. M.), per una altra.

Recordem que mentre Argentona, At Sant Just i Martinenc es van classificar com a segons dels seus grups de Primera Catalana, el Sant Juan At. Montcada va arribar com a millor tercer dels tres grups.

Curiosa situació entre els 4 participants, ja que el màxim golejador (At Sant Just, 66) va ser incapaç de marcar 1 gol a un Argentona que es va presentar com el segon menys golejat (27). Clar que el Martinenc va arribar també amb immillorables credencials i només va superar una vegada al porter local, David. Això sí, Favio Osorio va anotar una xilena espectacular (12′), el gol de la jornada, però va ser el pitjor que els va poder passar perquè Òscar i Mollejo van capgirar el marcador en sis minuts. I en la segona meitat van sentenciar Musta i el bigolejador Mollejo en nou.

The post Segon pas obligat per a pujar a la Lliga Elit appeared first on FutbolCatalunya.com.

Arriba la jornada 30 de la nova Lliga Elit la competició que suposa un esglaó més de dificultat pels clubs que vulguin jugar al futbol estatal. La darrera jornada de la Lliga regular decidirà ben poca cosa, però caldrà estar atents a totes les opcions.

De moment, ja és segur que Europa B i Sabadell B, els dos filials que disputaven la flamant competició, han assolit l’ascens a Tercera Federació. També, que Granollers, Guineueta i Viladecans cauen a la ensotada Primera Catalana.

Anem pas a pas, explicant les opcions que tenen tots els que es juguen alguna cosa a l’horari unificat de les 16.00 hores de dissabte,

PLAY-OFF DE LLIGA ELIT, NOMÉS UN A TERCERA

La normativa de la competició deia que només dues de les tres places d’ascens a Tercera Federació serien directes. Per assolir la tercera, s’han d’enfrontar els equips classificats entre la tercera i la sisena plaça en eliminatòries a doble partit.

Aquesta és la classificació, amb els cinc equips implicats. D’aquests, els únics que saben que jugaran segur el play-off són Vic i Figueres

• 3. Vic (46 punts)
• 4. Figueres (45)
• 5. Horta (44)
• 6. At. Lleida (44)
• 7. Valls (41)

Si l’ordre fos aquest, els enfrontaments de semifinals serien At. Lleida – Vic i Horta – Figueres, jugant la tornada al camp del millor classificat a la competició regular.

Curiosament, hi ha un enfrontament directe en aquesta darrera jornada. És el que es viurà a l’Hipòlit Planàs entre el Vic i At. Lleida. El Figueres haurà de visitar un Santboià que lluitarà per la permanència, mentre que l’Horta jugarà al camp d’un Rubí sense cap opció, ja totalment salvat. Per la seva banda, el Valls, l’únic que no depèn d’ell mateix per jugar el play-off, acabarà al camp de la ja descendida Guineueta.

Per assolir una tercera plaça que garanteix juga a casa la tornada de totes les eliminatòries, l’únic que dependrà del seu resultat és el Vic. Els de Ramon Carrascal la ratificarien guanyant l’Atlètic Lleida. Empatant, haurien d’esperar que el Figueres no guanyés a Sant Boi. El que és segur és que perdent no podrien ser tercers en cap cas, ja que l’At. Lleida els passaria.

Les opcions de ser tercer del Figueres passen per guanyar al Joan Baptista Milà i esperar que el Vic no hi guanyi. L’empat no li val, ja que el fet d’igualar a 46 punts amb el Vic suposaria que l’At. Lleida en sumaria 47 i, per tant, passaria per davant.

HORTA, PENDENT DELS ALTRES PARTITS

Pel que fa a l’Horta, només seria tercer si guanya a Rubí però depenent de que el Figueres no guanyés a Sant Boi i, atenció, que l’At. Lleida guanyés a Vic, però amb una diferència de gols igual a la que faci l’Horta. La diferència particular de gols entre Horta i At. Lleida està empatada i, pel que fa a la general, en aquests moments és favorable als hortencs (+11 per +10).

De fet, en aquest cas, podria haver un empat total. Un exemple és si l’Horta venç per 0-1 a Rubí i l’At. Lleida ho fa per 1-3 a Vic. S’hauria de recórrer a un partit de desempat en seu neutral.

I pel que fa a l’At. Lleida, a banda del cas ja comentat, només li val guanyar per acabar tercer i esperar que el Figueres no guanyi. En el cas de l’Horta, si no guanyés ja asseguraria el tercer lloc als del Ramon Farrús i si ho fes, caldria esperar a les opcions ja esmentades.

Finalment, el Valls té opcions de ficar-se a la lluita per l’ascens, però totes passen pel seu triomf a la Guineueta i per la derrota d’almenys un dels dos equips als quals amenaça, Horta i At. Lleida. Si empata a punts amb els lleidatans, l’avantatge és vallenc i suposaria almenys la sisena plaça per ells. Si ho ha amb els del Feliu i Codina, dependrà de la diferència general de gols, que ara somriu l’Horta. I atenció! Si perden tots dos i n’hi ha triple empat, el Valls és el millor classificat de la lligueta i qui quedaria fora seria l’At. Lleida.

UN AL POU I UN ALTRE, A ESPERAR

Com ja sabien els clubs abans de començar la Lliga -i així ho van acceptar-, quatre dels setze perdrien la categoria. Però ara com ara la cosa és més greu, ja que el doble descens català de Segona a Tercera Federació –Cerdanyola i Manresa– suposa un descens no compensat, que només es podria compensar si un altre català acompanya l’Olot en l’ascens a Segona Federació. Podrien baixar cinc!

Així doncs, la posició 12 és de descens no compensat i la 13, de descens directe acompanyant Granollers, Guineueta i Viladecans, els tres que ja han baixat a Primera Catalana. Aquests són els implicats,

• 10. Lloret (36 punts)
• 11. Can Vidalet (35)
• 12. Sants (33)
• 13. Santboià (33)

És a dir, abans de començar la jornada 30, el Sants seria descens no compensat i el Santboià seria equip de Primera Catalana sense opció de salvació posterior. I tot i que el Lloret en cap cas pot acabar dotzè o tretzè, sí que podria afectar a la classificació final si perd al seu partit a casa contra el Palamós i es produeix un empat a 36 punts entre aquests quatre equips.

Els partits on estarà el descens en joc, a banda de la influència del que es disputarà a Lloret, són Viladecans-Can Vidalet, Europa B-Sants i Santboià-Figueres.

L’únic que depèn d’ell mateix per salvar-se és el Can Vidalet. Els d’Esplugues de Llobregat queden totalment salvats si guanyen al Municipal Nou. Si empaten, poden acabar a la temuda posició de descens no compensat si el Santboià guanya el Figueres i, alhora, el Sants no guanya al Nou Sardenya però… alerta! Si els santsencs guanyen, es produeix un triple empat que no es resol amb els enfrontaments entre els tres… però afavoreix el ‘Canvi’, que acabaria amb una diferència general de 0 i a l’onzena plaça. Només unes golejades escandaloses de Sants o Santboià  (amb -10 i -11 respectivament) els hi podrien afectar. Finalment, una derrota el podria condemnar al descens directe si Santboià i i Sants guanyen els seus partits.

GUANYAR… I ESPERAR

Pel que fa al Sants, hauria de guanyar però fins i tot això no li donaria la salvació en un cruel cas. En concret, un empat de quatre clubs a 36 punts que passaria per la derrota del Lloret, l’empat del Can Vidalet i el triomf del Santboià. Aquesta lligueta acabaria amb Lloret i Santboià totalment salvats, amb 11 i 8 punts respectivament, mentre que Can Vidalet i Sants empatarien a 6 punts. En aquest cas, la diferència particular de gols somriu als d’Esplugues, que acabarien a la dotzena plaça i els de Borja López, a la tretzena de condemna al descens sense pal·liatius.

La salvació total del Sants, doncs, passaria per guanyar el seu partit, que el Lloret puntuï i que el Can Vidalet perdés a Viladecans.

I per acabar, el Santboià és qui pitjor ho té. Perdent contra el Figueres, quedaria tretzè sense remissió. Empatant, necessitaria que el Sants perdés per evitar la tretzena plaça. I guanyant, s’hauria d’encomanar a les matemàtiques, confiant sobretot en el multiempat abans esmentat o bé, en què el Can Vidalet no guanyés a Viladecans i els Sants no ho fes a Gràcia.

QUI JUGARÀ LA LLIGA ELIT 2024-2025?

A banda de totes aquestes opcions, ja coneixem 9 dels 16 equips que disputaran la pròxima Lliga Elit, amb els descensos consumats des de Tercera Federació i els tres ascensos ja confirmats des de Primera Catalana

• Castelldefels (descendit)
• Lloret
• Manlleu (ascendit)
• Palamós
• Rapitenca (descendit)
• Rubí
• San Mauro (ascendit)
• Vilafranca (descendit)
• Vilanova (ascendit)

Un desè, el Pobla Mafumet, és descens no compensat des de Tercera i, per tant, en aquests moments seria també equip de Lliga Elit, però restarà pendent de la promoció d’ascens a Segona Federació.

Cal confirmar encara un ascens des de Primera Catalana, l’equip qui guanyi la promoció, i els equips que romandran a la categoria en funció del que passi aquest dissabte o a la promoció d’ascens a Tercera Federació.

The post Tot el que queda en joc a la Lliga Elit appeared first on FutbolCatalunya.com.

Ningú esperava que fos una reunió (segona) per a la història del futbol català i, evidentment, el míting (encara que va parlar poc) de l’encara president de la FCF, Joan Soteras, només va servir per a posar-se més medalles.

Va aprofitar la reunió el director Calle, substitut de l’absent secretari general Oriol Camacho, per a mostrar la seva facilitat de paraula. “La Lliga Elit ens costa 60.000€ a la FCF, ho assumim nosaltres” com a pagament a la Xarxa i per les despeses de realització. No va dir que la Federació és la suma dels clubs catalans, això no ho diu, no cal.

UNA LLIGA ELIT INCOMPARABLE

Autofelicitant-se pel resultat que està mostrant “la categoria més important de la nostra Federació” i pel seu extraordinari ‘volum publicitari’, Soteras no va permetre preguntes que s’apartessin del guió.

I la veritat és que cap dels representants assistents tampoc va agitar la tarda de migdiada que els responsables de la FCF els va obsequiar.

Es mantenen les quotes -gràcies- per al curs 2024-2025, seguiran idèntics números de subvenció i les dues últimes jornades es jugaran en horari unificat.

A més cal incloure per als play-off els dissabtes, sempre a les 16 hores perquè així ho demana l’operador televisiu.

TERCERA FEDERACIÓ I LLEIDA

Els dos únics aspectes que van sortir del guió d’aquesta primera edició de la Lliga Elit es van centrar a la Tercera Federació i en el Badalona Futur.

Soteras, malgrat l”enorme influència i poder’ que té a Madrid, va repetir que un segon grup de Tercera Federació a Catalunya és “un tema tabú. Impossible”. Punt.

D’altra banda, el president del At. Lleida, Josep María Oromí, va confirmar als presents que el Badalona Futur jugarà a la Terra Ferma la temporada vinent.

The post “La Lliga Elit ens costa 60.000€ per televisió” appeared first on FutbolCatalunya.com.

No hi havia un altre dia ni una altra hora sinó que havia de ser el dimarts 18 a les 17 hores, ja que ni el període vacacional ni la terrible calor pot frenar l’ímpetu resolutiu de Joan Soteras i el seu grup. Els clubs de la ‘Lliga Elit’, que van demanar fa un mes i mig veure al septuagenari directiu abans de l’Assemblea, van ser ignorats encara que, vist el resultat, no mereixen una altra cosa.

Amb 8 presidents presents i resta de representació de clubs, Soteras ha deixat que el seu escuder i la responsable de competició brillessin, com acostumen, durant una hora. Tal com s’esperava, ningú va portar la contrària al totpoderós i menys quan promet i promet i paga amb els diners dels clubs.

L”ELIT’ NO DISCUTEIX

Si volen llegir la informació oficial del departament informatiu la poden trobar a la web de la FCF on a vegades es parla de futbol entre les mil notícies de futbol sala. Això està bé. Aquí coneixeran que el capritx-Soteras comença el 16/17 de setembre, finalitzarà el 18 de maig (fase regular) i ascendiran campió i subcampió de manera directa.

Una tercera plaça la lluitaran del tercer al sisè en play off i per a qui perdi aquesta final Soteras buscarà que jugui la prèvia de la Copa del Rei. És la força que té a Madrid.

Per contra, baixaran del tretzè al setzè tret que els descensos compensats arrosseguin a més equips. Sants i Rubí van cometre la ‘gosadia’ de demanar que, si això passés, s’augmentessin, com enguany, els equips a 18. Impossible. Totalment impossible. Rubiales ho va fer amb la Tercera a 18, però Soteras no és ningú.

Una altra cosa: miracle! En el cas dels play off tornen els penals. S’acorden que, en el cas d’igualtat, es classificava l’equip que millor es va posicionar en la Fase regular? Perquè això es va acabar perquè ara tocarà jugar-la-hi amb penes màximes.

UN PARTIT PER TV

La ‘bomba’ que tenia guardada el president i el seu grup es diu partit per TV (12h i 12.30h). Van vendre ‘la moto’ que negocien amb dues plataformes (el passat eren BTV i la Xarxa) i busquen patrocinador. Se suposa que per a pagar les despeses de producció que, en principi, abonarà la FCF, és a dir, els clubs. Més d’un es va acordar que va ser el mateix Soteras qui va assumir aquest paper en el 2021 amb la 1aRFEF i encara l’està buscant. Caldrà confiar.

SUBVENCIÓ, QUILOMETRATGES I PUNTS

L”alegria’ dels presents va arribar quan l’escuder, en un perfecte castellà (per descomptat), va recordar els ‘premis’ econòmics que la seva gestió oferirà als clubs. 11.500€ per equip participant, 0’50€ per quilòmetre recorregut i 50€ per punt reeixit. TOTAL: 240.000€ que sortiran dels fons propis o d’un altre espònsor que també arribarà.

Per cert: diu la Federació que l’EE Guineueta és l’equip que menys quilòmetres farà (1082 Km = 540€) mentre l’At Lleida serà tot el contrari (5086 Km = 2.43€).

La subvenció es cobrarà al desembre 2023 (6000€%) i al juliol 2024 (5.500€).

UNA “DIGNA” COPA CATALUNYA

Al llarg dels seixanta minuts d’entretinguda xerrada també hi va haver temps perquè Soteras avancés el futur d’una “digna” Copa Catalunya. Serà una altra de les grans innovacions per les quals serà recordat. A partir d’aquest curs no hi haurà distinció entre amateur i absoluta sinó una única Copa Catalunya on participaran tots els equips que desitgin.

The post L”Elit’ dels presidents catalans no diu ni mú appeared first on FutbolCatalunya.com.

Es compleixen 13 dies des que els 16 clubs de la primera Lliga Elit 2023-2023 es van reunir per videoconferència per a oferir-se i plantejar inquietuds a la FCF. No hi ha hagut resposta encara que els interessats volen saber el ‘regal’ que es trobaran a l’Assemblea (30 de juny, Sant Cugat). No obstant això, Joan Soteras no té pressa encara que l’última hora diu que podria despertar aquest dimarts.

En aquesta trobada va quedar clar que necessiten saber a quant pujarà la subvenció per estar en una categoria que es presenta molt carregada de quilòmetres per a molts clubs. Recordem que són 11 de Barcelona, 1 Tarragona, 1 de Lleida i 3 de Girona.

LLIGA ELIT, LLIGA ZERO

A més, d’altra banda, es va parlar de les ‘finestres de fitxatges’, de dates i calendaris (suggeriment de jugar el 10 de desembre), de preus d’entrades. “ La finalitat és posar-nos a disposició federativa”.

Aquest va ser el sentiment generalitzat com afirmava també el president de l’EE Guineueta, José Centeno, a Mundo Deportivo aquest passat dijous 15. “Volem saber el que cobrarem, com i quan per a fer els nostres pressupostos“, va dir.

NARCÍS BARDALET, PENDENT

Un dels casos més atractius és la UE Figueres amb el seu president Narcís Bardalet al capdavant. Va aterrar un llunyà juny del 2018 a Vilatenim i ara la producció d‘una sèrie biogràfica en TV3 -‘El forense’– li impedeix lliurar-se com sempre ha fet. Per cert, aquesta nova sèrie, que s’estrenarà a l’octubre, l’està preparant al costat del periodista Manuel Elías. “No puc combinar perfectament la sèrie amb la presidència, ho sento”, afeigeix.

“PER ESCRIT, NO HI HA RES”

L’encara president de la UEF reconeix que “no tinc cap notificació encara com a contestació a la carta. La veritat és que tampoc puc parlar de pressupost perquè tampoc sé quina serà la subvenció de la FCF. Una cosa, sense que es molesti ningú, és estar a Barcelona i una altra cosa diferent és el que vivim a Figueres o a Sant Carles de la Ràpita, per exemple. S’han dit moltes coses, però, per escrit, res”.

El metge forense Narcís Bardalet vol deixar la presidència “amb responsabilitat” encara que “jo continuaré anant a Vilatenim i, si puc, viatjar a domicili i ho faré perquè sóc unionista des dels vuit anys. He estat jugador des d’aleví, he tocat totes les tecles de l’orquestra musical, però ja està bé amb 5 anys en el càrrec”, comenta a Futbolcatalunya.

The post Als clubs de la Lliga Elit no els surten els números appeared first on FutbolCatalunya.com.