La FCF tenia 179.187 llicències la temporada 2018/2019 i 233.532 la 2024/2025, última dada publicada, el que suposa un increment de 54.345 llicències (un 30,33%) des que Joan Soteras rebés el ‘regal’ de la presidència d’Andreu Subies.

Només cal comparar les dades amb la Federació Andalusa de Futbol (RFAF), per veure que és… un engany! La RFAF, la segona federació amb més llicències després de la FCF, tenia 159.104 llicències la temporada 2018/2019 i 222.700 l’última registrada (2024/2025).

MIRACLE O ENGANY DEL DIRECTOR?

Resum: un creixement de 63.596 llicències (el 39,97%). O, si volen, la Catalana creix 10 punts menys que la seva immediata competidora.

Amb l’increment de llicències, creixen els ingressos pel Portal del Federat, quotes als clubs, etc. Entrant al portal de transparència de la FCF i repassant la documentació de les assemblees generals, de lliure consulta al web oficial, veiem dades interessants.

I EL MIRACLE ECONÒMIC?

La FCF ingressava l’exercici 2019 (primer any sencer de Joan Soteras al capdavant de l’entitat) 4,08 milions d’euros per llicències i quotes de clubs mentre que el 2026 espera recaptar 7,63 milions d’euros, el que implica un increment de 3,55 milions d’euros (un 87%).

Aquest increment de llicències, també ha fet crèixer les subvencions públiques, que han passat dels 2 milions d’euros (2019) als 4,82 que s’espera rebre el 2026. Creixement de 2,82 milions d’euros (un 141%).

L’altra partida que també creix son les sancions: de 685.000 € (2019) a 826.000 (2026), del 20,6% i 141.000 euros.

És a dir, la FCF ingressa 4 milions d’euros més actualment que el 2019, pel creixement dels practicants. El 2019, la FCF va repartir als clubs 2,36 milions d’euros als clubs, segons el meravellós llibret propagandístic “La Casa del Futbol” i la 2024/2025, se n’han repartit 3,79, el que suposa un increment de 1,43 milions d’euros.

ACTES NOTARIALS, TARGETES BLACK, ADVOCATS…?

I els 2,57 milions d’euros restants?! No es reparteixen entre els clubs? En què s’han gastat doncs? En actes notarials, targetes black, advocats, etc.?

El que està clar és que la temporada 2018/2019 es repartien 2,36 milions d’euros entre 10.533 equips, el que sortia a una mitjana de 224€ per equip. La 2024/2025, se n’han repartit 3,79 a 13.331 clubs, el que surt una mitjana de 284€ per equip. 60 euros de més en 6 anys, 10 euros per any.

Tal i com recordava el director al Parlament, l’IPC ha pujat un 21% durant el període Soteras i l’increment de les subvencions per equip ha estat del 26%, és a dir, poc més de l’IPC.

En canvi, si repartís aquests 2,57 milions que després veurem a què es destinen, cada equip rebria 498 euros, més del doble que la temporada 2018/2019.

LA DESPESA ES REDUEIX… EN EL QUE INTERESSA

El director també va dir que havia reduït dràsticament la despesa. En sous i salaris, es manté pràcticament la mateixa despesa perquè tots els acomiadaments realitzats han estat reemplaçats amb amics i saludats, com ara Gemma Deumal per indicació d’Alejandro Talavera, com diuen els Mossos als seus atestats, que mentre defensava una renovació de la junta -Talavera- estava pactant amb Calle.

Recorden com els diputats li van refrescar allò de “encima de todo está el PSC”? Talavera era el noi PSC, ara estan tots ben juntets gaudint del pressupost federatiu.

Tampoc s’ha reduït la partida de publicitat, propaganda i relacions públiques, que passsa de 231.200 (2019) a 796.900 (2026), ni en retribucions a directius, que passa de 409.700 a 544.000 (2026), incloses les “despeses socials”; el que suposa un increment de 565.700 € (un 244,7%, felicitats nois!) i 134.300 € (un 32,78%), respectivament.

LA DEIXADESA FA PERDRE DINERS ALS CLUBS CATALANS

Ja els va dir Calle als delegats, que havien de recular i no reculaven. Ell tampoc ha reculat, ha fet viatges personals a càrrec federatiu, va facturar serveis inexistents a través de la seva dona, té un Mercedes d’empresa… Així consta als atestats del Mossos d’Esquadra i en informacions publicades al diari El Món el 2016.

Fent el mateix comparatiu, l’Escola d’Entrenadors d’Israel López facturava l’any 2019 1,38 milions d’euros en cursets, xifra que s’estima reduir l’exercici 2026 a 1,05 milions, el que suposa una pèrdua de 330.000 € (un 24% menys).

Sagnant és també la pèrdua d’ingressos en màrqueting i publicitat de la FCF. El 2019 era de 1,02 milions. Actualment, uns lamentables 536.000€. Sembla que els dirigents actuals no animen massa a les empreses a invertir en patrocinis a la FCF amb tants assumptes judicials. Per què serà…?

Això i que, segons va publicar Crónica Global, alguns patrocinadors com Iniciatives Events no haurien abonat el seu patrocini quan els tocava, a canvi de… el Jutjat de Sabadell dirà.

The post Contes i comptes del director appeared first on FutbolCatalunya.com.

La veritat és que Joan B. Agustí, president de la UE Olot, i un dels dos representants del futbol català no professional, va poder expressar-se i això ja és molt. No li van permetre preguntar aquest assumpte a l’Assemblea de la FCF a Sant Cugat, la qual cosa li va valer després perquè traguessin a passejar la seva ironia Soteras i el seu escuder Calle, però sí que ho va fer a Madrid.

Agustí ja va donar la cara a l‘Assemblea de Las Rozas i aquest dimarts va repetir amb una àmplia representació de clubs de Primera i Segona Federació. No obstant això, haurà d’insistir molt en una proposta que fins a aquest moment ningú havia situat en escena per part del futbol català a Madrid.

SISTEMA DE COMPETICIÓ PER LLICÈNCIES

El màxim dirigent volcànic va preguntar si s’havia pensat en algun moment en un sistema de competició segons el nombre de llicències de les Territorials i li van contestar un rotund “NO“. És més, Rafael Louzán va afegir que aquesta possibilitat “podria alterar l’estat actual de les coses i d’algunes federacions territorials”.

A Catalunya, que lidera amb 233.532 / 221.735 llicències? el futbol espanyol, només li val aquesta xifra perquè Soteras tregui pit d’un mèrit que, per descomptat, tampoc li correspon. Encara més, va dir a Sant Cugat que a Agustí ningú li escolta a Madrid, al contrari que va ocórrer aquest passat dimarts.

“És una llàstima que això l’hagi de dir un representant de clubs i no la FCF, responsable de totes les llicències del nostre futbol català”, afirma a Futbolcatalunya el president garrotxí. És més, “és increïble que tinguem les mateixes possibilitats que la resta de Territorials de l’Estat amb el nombre més gran de llicències”.

UNA CARRERA DE FONS

Agustí sap que la carrera és de fons i que no aconseguirà el seu objectiu com el d’obtenir una major retribució en concepte de drets audiovisuals. Val la pena recordar que els gestors de la Catalana es vanaglorien del creixement de llicències, però mai recorden que la liquidació econòmica als clubs continua fixada en 1.600.000€ des de fa diversos anys.

Aquesta xifra, que ve marcada per decret llei, no ha merescut mai ni una sola intervenció de Soteras ni dels antics representants dels clubs no professionals. Pel que sembla, hi havia assumptes més preocupants. Va haver-hi “un diàleg constructiu”, segons va escriure, la RFEF, fins i tot van destacar que “s’ha consultat a les Territorials per a les definicions dels grups de Segona RFEF”.

Louzán ha arribat carregat d’abraçades i bones paraules i ara queden esperar els fets.
La UE Olot va estar acompanyada a Madrid amb Sant Andreu (David Mordillo), At. Lleida (Xavi Bartolo), Reus FC Reddis (Arnau Viñas) Girona i Barcelona At., ja que el president del Nàstic, Lluís Fábregas, va estar absent per la defunció de la seva mare.

The post Louzán no entén un sistema de competició per llicències appeared first on FutbolCatalunya.com.

El futbol català ha agrupat aquest passat 2018 un total de 143.131 llicències de les quals el 93’39% corresponen a nacionalitat espanyola mentre la resta (6’6%) representa a 121 països. El Marroc i Romania ocupen el segon i tercer lloc del rànquing

Segons les dades facilitades per la Federació Catalana de Futbol, un total de 143.131 llicències registrades representen a 121 països en l’actualitat; per descomptat, la majoria és local amb el 93’39% mentre que la resta (6’6%) s’ho reparteixen els altres amb especial presència del Marroc (2973) i Romania (990).

En els dos quadres que oferim en aquest reportatge es poden apreciar els detalls corresponents a les fitxes nacionals i foranes tant en Tercera Divisió com en Primera, Segona, Tercera i Quarta Catalana així com en la resta de categories. O el que és igual: 2171 estrangers pertanyen a les cinc categories referides per un total de 9.448 en les restants del futbol formatiu. (TOTAL LLICÈNCIES)

Per nombre de llicències

Fins a 133.683 llicències nacionals, a les quals caldria sumar les restants 18.277, marquen un TOP-10 que segueixen el Marroc, Romania, Senegal, Itàlia, Hondures, Bolívia, Colòmbia, Andorra i Gàmbia. No arriben als 300 països com Algèria, França, l’Equador o la Xina (217), no superen la barrera dels 200 jugadors altres com el Brasil, Rússia, l’Uruguai, Veneçuela o Grècia i no són centenaris Japó, Holanda, Alemanya o l’Índia. Com a curiositat: 26 països tenen a un únic jugador en clubs catalans com poden ser els casos de Sri Lanka, Thailandia, Maurici, l’Iraq, Santa Elena, Aràbia Saudita, Xipre o Geòrgia

3a: Majoria italiana

A Tercera Divisió hi ha majoria italiana. Amantini, Viale, Borges i Cichero formen la nòmina del ‘calcio’ present a Catalunya seguits pel Brasil, Costa d’Ivori i Mali, amb 2 cadascun. Els 13 restants fins a completar els 23 forans mostren un representant per país. Entre ells, un veneçolà, un maurità, un camerunès, un macedoni, un de Barbados), un de Benin, un de Gabon, un de Malawui, un de Congo i un de Cap Verd. (LLICÈNCIES A TERCERA)

Marroc: 2.973

A Primera Catalana, als 873 nacionals cal afegir 17 andorrans i 10 marroquins. Set italians, 5 colombians, 4 romanesos, 3 uruguaians, japonesos, gambians, senegalesos, argentins o porto-riquenys segueixen en una llista que completen 2 nigerians, holandesos, belgues, francesos, ghanesos, hondurenys i russos. Els tretze restants porten un futbolista com a únic testimoni present.

Mentre a Primera i Segona apareixen 361 futbolistes de fora de Catalunya, aquesta quantitat augmenta de manera considerable fins als 1.784 entre Tercera i Quarta Catalana; en 2a hi ha 50 marroquins i 23 argentins i, en 3a, les mateixes nacionalitats reuneixen 197 i 32 respectivament, a les quals se sumen el Senegal amb 61 i Romania amb 57.

Ja en Quarta Catalana, els veïns del Marroc freguen els 300 (267) mentre el Senegal i Gàmbia s’acosten als 60. Afegeixin a aquests 524 jugadors magrebins la quantitat de 2.449 més que juguen en la resta de categories del futbol formatiu i trobaran el país que compta amb més presents a Catalunya (2.973).

The post 121 països ‘juguen’ en el futbol català appeared first on FutbolCatalunya.com.