“No em retiro, no, de moment, no em retiro, em fa molt mal sortir del Llagostera, la veritat”. Tant de bo aquestes paraules de David Garcia serveixin com a targeta de presentació per a un futbolista de 35 anys a qui aquest passat dimarts 20 li van comunicar la seva baixa.

“No intuïa que m’anessin a donar la baixa, ja que estàvem en negociacions encara que al final no va poder ser. Va ser difícil per a tots dos, però no vam poder arribar a un acord convenient”, comenta.

LLAGOSTERA I L’ESTARTIT

David sap que té 35 anys encara que “l’edat és un número” i té més importància que “afortunadament les lesions m’hagin respectat menys l’any passat pel menisc”. El barceloní admet que “m’he cuidat molt, estic madur, però amb corda i, si m’haig de retirar més endavant, ja es veurà”.

La trajectòria d’aquest habitual del futbol català s’ha trencat si més no ho esperava perquè “sóc molt d’estar en els clubs: vaig estar 10 anys a Cornellà, i m’hauria quedat tota la vida, igual que en L’Hospitalet. Jo no me’n vaig dels clubs, i em dol anar-me’n de Llagostera”.

El trasllat a L’Estartit és un gran inconvenient: “Enguany, l’equip gironí es desplaçava a 40′ més i era un condicionant molt important a nivell logístic i familiar. Hem intentat arribar a un punt comú i ha estat impossible pel que digerir-lo bé, no passa res”.

MOLTS QUILÒMETRES

Cal tenir en compte que David García “viu a Castelldefels” i, encara que “el futbol és la meva passió” la seva professió és odontòleg. “Ara et preguntes a on vas? A la segona B cada vegada és més complicat compaginar les dues coses, és més, la meva consulta és a les tardes. Tinc poques opcions i, si no, esperarem a la següent opció de mercat i, si toca retirar-se, ho farem amb el cap alt”

En aquests moments de juliol “molts equips tenen les plantilles fetes perquè es programen des d’abril”

The post “Em fa molt mal sortir del Llagostera” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Estem en ple mes de Juliol i els moviments de mercat al futbol català se succeeixen amb un mercat a tres bandes de Primera RFEF..El passat 28 de Juny el Nàstic de Tarragona va anunciar el fitxatge de Pablo Fernández. L’asturià, després de dues temporades al Cornellà, feia les maletes cap al Nou Estadi.

Aquest moviment en va provocar un altre, que va ser el fitxatge de Sascha Andreu tres dies més tard. L’1 de Juliol l’equip verd va anunciar el fitxatge i el dia després el Llagostera va fer pública la contractació de Boris Garrós. Tres moviments en cadena en una setmana.

I és que tots tres equips compartiran categoria la propera temporada i el gol és un dels bens més preuats. Pablo Fernández deixa Cornellà després de marcar 10 gols en 58 partits. El Nàstic serà el tercer equip de la seva carrera professional després de jugar a l’Sporting – filial i primer equip – i l’equip verd.

En el cas de Sascha els números són similars. Les darreres dues temporades, el davanter barceloní ha marcat 8 gols en 51 partits de lliga i Copa del Rei amb el Llagostera. Especialment destacable ha estat aquest últim any, en el que Sascha s’ha consolidat com la referència ofensiva blaugrana.

El davanter tenia una proposta de renovació sobre la taula, però finalment club i jugador no van arribar a un acord.

BORIS-SASCHA, DE PARELLA… A SUBSTITUTS

El seu substitut serà Boris Garrós, que torna a Catalunya després de l’ascens amb el Sabadell de fa dues temporades. Boris i Sascha van formar una parella letal al Gavà fa uns anys i ara un marxa i l’altre arriba. Garrós ve d’una temporada amb poc protagonisme a l’Ejido, amb 17 partits i un sol gol i tanca un cercle de davanters que ha estat frenètic els últims dies de mercat.

The post Estiu a tres bandes a la Primera RFEF appeared first on FutbolCatalunya.com.

Amb poc més de dos mesos per al teòric inici de la competició (no han donat dates), comença l’experiment de la 1a RFEF 2021-2022 amb la constitució de dos grups de 20 equips sota criteri geogràfic.

Dividits per dues zones (aquest-oest), el president Luis Rubiales va deixar clar que es tracta d’una primera prova i que, per descomptat, necessitarà el seu període d’acceptació i adaptació.

EXPERIMENT

Ara com ara, el que se sap és que pujaran els dos campions dels dos grups a la Segona Smartbank i jugaran play off d’ascens entre el segon i el cinquè respectivament, a una seu neutral. A més, baixaran a Segona RFEF els cinc últims de cada bloc.

La no-obligatorietat aquest primer curs d’un pressupost mínim obligatori, disposar de 17 futbolistes no-sub 23, una il·luminació de 600lux, gespa natural i graderies supletòries completen el paquet de condicions. No obstant això, aquests dos últims aspectes tenen el ‘comodí’ d’aquesta temporada.

SUBVENCIONS PENDENTS

Rubiales no va especificar la quantitat que els clubs rebran com a subvenció per drets audiovisuals. Recordem que, en principi, es va parlar de 400.000 euros i ara es comenta que ja han baixat als 300.000. La situació pandèmica la paga també en futbol i això es notarà.

Caldrà esperar que tots els clubs presentin tots els requisits i enviar la proposta a la CNMV (Comissió nacional de Mercat de valors) perquè es pugui obrir el concurs d’operadors televisius i saber quantitats.

VOT SECRET PER A ESCOLLIR COMISSIÓ

Com a curiositat val la pena destacar el ‘Vot secret’ dels 40 clubs assistents a Las Rozas per a triar als seus 5 representants de la Comissió negociadora. Dux Internacional de Madrid, Unionistes Salamanca, Racing Santander, Athletic B i Rayo Majadahonda van ser els escollits. Ni un català, ni un andalús, entre altres. Abans de sortir els dos grups es va fer la votació.

Per part de la FCF van acudir representants dels 6 clubs (inclòs Andorra).

MANZANO DEMANA TEMPS

“L’RFEF vol una competència referent encara que hi ha moltes incerteses. El primer any serà experimental per a tots, un any de transició per a l’estadi i una altra sèrie de detalls que pot afectar molts clubs”, ha comentat el director general de la UE Cornellà, Andrés Manzano a Futbolcatalunya

The post Comença l’experiment de la 1a RFEF appeared first on FutbolCatalunya.com.

462 dies poden arribar a ser una eternitat. Per David Bigas, jugador del Llagostera, han estat un calvari. El 2 de Novembre de 2019 es va lesionar contra l’Ebro i fins el passat cap de setmana no va poder tornar a jugar a futbol.

Ho va fer disputant els 90 minuts en la victòria contra el Lleida Esportiu. Els tres punts, vitals, van ser importantíssims, però quan va acabar el partit tothom parlava de David Bigas. El seu retorn va ser la gran victòria del Llagostera.

“Hi havia mesos que passaven volant i altres molt lents. Ningú sap el calvari que he passat”, afirmava el lateral gironí un cop finalitzat el partit. Ha estat més d’un any i mig fora per una lesió de lligament creuat anterior i menisc extern del genoll esquerre. Una lesió difícil, que s’ha complicat encara més degut a la pandèmia.

BIGAS: “ESTIC RÀPID, FORT I ‘A TOPE’”

Bigas també va voler mostrar el seu agraïment: “Sobretot agraeixo al míster i als companys que m’han ajudat”. I és que “quan una persona té una lesió com aquesta l’únic que es pot fer és anar passant dies. No són canvis d’una setmana, sinó de mesos. Insistir molt, no parar, cuidar-te. Baixar pes i ara estic molt fi i porto un GPS que parla per ell sol. Estic ràpid, estic fort, estic ‘a tope’”.

ALSINA: “ÉS UN XAVAL EXEMPLAR”

Per la seva part, Oriol Alsina va destacar que “estic molt content per en Bigas. Ha treballat moltíssim. És un xaval exemplar, molt professional i que durant més d’un any ha picat molta pedra per tornar a competir”.

És més, “quan hi ha nanos que s’ho deixen tot pel nostre escut si el pots premiar i li pots donar algun partit ho fas. Avui ha estat molt bé”. Tothom va acabar content a Llagostera, sobretot el gran protagonista: David Bigas.

The post La gran victòria del Llagostera es diu David Bigas appeared first on FutbolCatalunya.com.

Diuen que la fortuna decideix moltes situacions i a L’Hospitalet la mala fortuna va aparèixer i va desaparèixer com per art de màgia. Especialment, per a Andreu Guiu. L’extrem del Llagostera va ser triple protagonista d’un partit molt entretingut i intens a la Segona B (Grup III).

El jugador tarragoní va aparèixer a l’estadi en el minut 69. Va entrar pel seu company Gil Muntades amb marcador d’1-1 perquè acabava d’igualar el partit Salinas (54′) per al CE L’Hospitalet amb una jugada de llest i en un gravíssim error gironí.

TOC MÀGIC D’ANDREU GUIU

Una combinació entre el belga Jonathan Dubasin, la va tocar amb certesa Guiu i va afusellar Sascha Andreu, amb senyal de ‘silenci’ per a algú que només coneix ell. Era el minut 71 i semblava que els d’Oriol Alsina aconseguirien trencar el mur riberenc on no l’havien fet mai.

Tant el davanter barceloní com el tarragoní portaven només segons en el camp quan van sumar aquest 1-2 davant la porteria més golejada de la categoria (20).

EXPULSIÓ ABSURDA DE ROIG

No obstant això, aquest final feliç es va començar a trencar amb la situació absurda del partit amb protagonisme per a Aleix Roig en el minut 75 ja que, en aquest instant, i amb dos companys escalfant en la banda per a entrar i ser substituït, el vilassarenc, que ja estava amonestat, va protestar al col·legiat.

Aquesta segona groga li va valer la vermella i d’aquesta manera el seu equip es va quedar amb un home menys.

Encara que tampoc es pot dir que aquesta situació hagi decidit els tres punts, la veritat és que sempre condiciona. La ‘xerrada’ que li va donar el seu entrenador Oriol Alsina mai l’oblidarà.

I ‘SANT ADRIÀ ALIAGA’

Enfront de 10 rivals, l’Hospi es va anar a dalt amb tot cor, el mateix que mostrava Salinas quan va marcar. Aquest gol de l’andalús va tenir un afegit per part de Carmona (80′) amb un tret d’esquerra sensacional que va sorprendre Marcos (2-2)

Així crèiem tots que podia acabar el partit quan en el minut 94, en l’última jugada del partit, Andreu Guiu es va quedar només davant el porter Adrià Aliaga, va xutar a plaer encara que el riberenc va treure una mà galàctica.

Tant de bo aquesta aturada la poguessin exposar a totes les acadèmies de futbol. Finalment, Aliaga va consolar a Guiu encara que el llagosterenc no tenia consol.

En resum: l’Hospi no gana des d’un llunyà 13 de desembre (3 derrotes i 1 empat) mentre el Llagostera ho va fer el passat 10 de Gener en el Sagnier (1 derrota i 1 empat).

The post Andreu Guiu o la doble cara de la moneda appeared first on FutbolCatalunya.com.

Pocs gols i a les acaballes a l’última jornada del any. Aquesta és la tònica que ha marcat el cap de setmana de competició i aquesta és la classificació, on la igualtat ha provocat dificultats als equips per generar ocasions de gols.

Amb poc menys de la meitat de la competició disputada, la taula ja es comença a definir, i amb les seves victòries, el Barça B i el Lleida Esportiu també presenten candidatura, tot i haver passat males ratxes.

ÚLTIMS INSTANTS, CLAUS

El derbi gironí no es va decantar per cap dels dos equips. Llagostera i Olot van disputar un partit igualat fins al final, amb un final cruel per uns i dolç pels altres. Després de tot el partit amb ocasions poc clares i solidesa defensiva, els últims instants van ser de bogeria.

Jordi Masó posava per davant als olotins en el que semblava la victòria dels visitants però, instants després, David Garcia rescatava un punt per als locals. Desenllaç dur per al conjunt de la garrotxa, que acariciava amb els dits la segona victòria consecutiva.

La concentració ha de ser màxim fins que l’àrbitre no xiula el final. Els homes de Seligrat ho saben bé. El conjunt grana no ho va tenir gens fàcil davant l’Espanyol B, que va saber plantar cara i generar perill davant el líder de la categoria.

Els de Gai, de fet, després d’haver desaprofitat algunes ocasions clares, van aconseguir posar-se per davant amb el gol en pròpia d’Albarrán. Quan tot semblava fet, el Nàstic aconseguia empatar per no marxar de buit de la ciutat esportiva Dani Jarque.

EXPULSIÓ D’ALIAGA

Tres punts d’or per l’Andorra a la Feixa Llarga. En un partit força igualat i amb poques ocasions, l’expulsió d’Aliaga, el porter de l’Hospi, va acabar decantant la victòria tricolor.

Amb un jugador menys, els riberencs o van poder resistir l’envestida final dels visitants, i Carlos Martínez va aconseguir el gol de la victòria pels andorrans. Victòria important dels de Nacho Castro davant un dels equips més en forma.

ESTEVE RATIFICA

El Lleida Esportiu rebia el Prat amb molta necessitat de victòria. Després de caure eliminats a la Copa del Rei i d’enllaçar jornades sense guanyar, l’exigència comença a ser alta. Malgrat ser l’últim classificat, el Prat acostuma a competir sempre, i el Lleida no ho va tenir gens fàcil.

En un partit dur, els de Molo no aconseguien trobar espais a l’engranatge defensiu dels potablava. Finalment, Raúl va aconseguir rematar una bona centrada per a que els tres punts es quedessin al Camp d’Esports. Tres punts importants per seguir a dalt i per sortir d’una mala ratxa.

Atenció a les paraules del president Albert Esteve: : “Jo no he de sortir a ratificar ningú. Us demanem que estigueu ‘a tope’ amb el cos tècnic i els jugadors. A pesar que no competim bé, fem el que podem. Ja coneixeu com funcionem, només hem fet fora un entrenador… i ja sabeu la raó. Estava més pendent de Twitter, que d’entrenar””.

I atenció també a la reacció del tècnic Molo: “Agraeixo les paraules d’Albert Esteve. Em sento igual que divendres amb respecte al club, però és d’agrair que ho faci públicament, ens reforça a tots”.

ÀLEX COLLADO, NOM PROPI

Els partits al Municipal de Cornellà acostumen a ser feixucs pel rival, i davant d’un filial, aquesta sensació encara pot incrementar-se més. Els de Pimienta, havien de controlar el joc en un camp estret i davant la pressió dels de Romo, mai fàcil de superar. Davant d’això, només les genialitats poden desequilibrar el partit, i així va ser.

Àlex Collado, un dels futbolistes més talentosos del filial, va aconseguir marcar una falta, que acabaria valent la victòria blaugrana. El Barça B es comença a sobreposar del mal inici de campanya i ja oloren les posicions d’ascens. En resum: l’última jornada del any es decanta als últims instants

The post L’última jornada del any, als últims instants appeared first on FutbolCatalunya.com.

Fins a sis equips catalans han disputat aquest dimecres la segona ronda de Copa del Rei. Només els dos de Segona Divisió i el Cornellà, en una situació surrealista, han aconseguit sobreviure i on s’han viscut múltiples pròrrogues.

L’Hospitalet, que està demostrant ser un equip potent a Segona B, no ha pogut donar la campanada a la Copa davant l’Almeria. Els riberencs es van veure clarament superats pel conjunt andalús, que lluita per l’ascens a Primera i ho va demostrar guanyant per 1 a 4.

Final cruel per un Terrassa que va lluitar i va plantar cara davant tot un València, però que va acabar caient a la pròrroga. Tot i que els egarencs van arribar a tenir un peu a la següent ronda de la Copa del Rei amb un 2-0 favorable, Carlos Soler i Musah van aconseguir marcar dos gols en set minuts. Ja a la pròrroga, amb els dos equips amb deu, un doblet de Guedes va acabar amb el somni local.

DERBI PERICO A LA COPA

Aquesta jornada de Copa també ens ha deixat un derbi català entre el Llagostera i l’Espanyol. Els d’Oriol Alsina van plantar cara i van tenir opcions de victòria, però no van saber perforar la porteria visitant. A més, van perdre una gran oportunitat des dels onze metres. La solidesa dels de la Costa Brava va durar fins la pròrroga, quan Puado va dictar sentència a favor dels blanc-i-blaus.

El CE Sabadell no va tenir-ho fàcil per superar a l’Ibiza Islas Pitiusas, que milita a la Tercera Divisió. En un partit clàssic de Copa amb poques ocasions, els arlequinats van haver de treballar el partit a foc lent; a falta de deu minuts, Néstor Querol i Stoichkov van aconseguir marcar dos gols. D’aquesta manera, aconsegueixen el passi de ronda al Sabadell i per evitar una pròrroga i el consegüent desgast que suposa.

El Lleida Esportiu no va poder davant el Marbella i diu adéu a la Copa del Rei després de caure a la pròrroga. En un partit on cap dels dos equips va aconseguir concretar les ocasions que tenia, un penal pels locals va acabar decantant la eliminatòria, que podia haver sigut per qualsevol dels dos equips.

EL CORNELLÀ, DE MATINADA

Poc es podia imaginar la UE Cornellà que celebraria la seva classificació… a la 1.30 h., hora catalana. Els verds van tenir un problema amb l’equipatge durant el viatge a Tenerife per enfrontar-se al Marino. L’inici del partit de Copa es va retardar a les 23.30 h. (22.30 h. a les Canàries).

La millor notícia pels de Guillermo Fernández Romo és que l¡’espera va valdre el pssaport a la segona ronda d’aquesta Copa del Rei. Àlex Pla, amb xut llunyà a l’escaire al 65′, va fer que els verds guanyessin el partit i el dret a estar al sorteig.

Amb el Barça exempt per jugar la Supercopa d’Espanya, ja només resta per saber la sort a la Copa d’un equip català, la UE Olot. El seu partit contra el Poblense es va ajornar a causa de la Covid-19. Caldrà esperar.

The post Copa en marxa, sense lloc a les sorpreses appeared first on FutbolCatalunya.com.

Els últims set dies han estat brutals pel Llagostera. Primer, va guanyar la final de la Copa RFEF amb un gol a l’últim minut i després va superar al Barça B en un duel d’infart. Tots dos partits van tenir un protagonista rotund: Marcos Pérez. El porter del Bon Pastor va aturar un penal a cadascun d’ells, especialment destacable l’últim contra el filial blaugrana al minut 85. Als seus 36 anys, està vivint una segona joventut en un club  en el que ja acumula quatre temporades.

Per primera vegada en els últims dos mesos el Llagostera té dos dies lliures. Jugar dues vegades per setmana ha estat dur, però amb el títol de campió tot es veu d’una altra manera.  “Clar que ha valgut la pena. Han estat dos mesos d’autèntica bogeria positiva i molt bonics”, comenta un Marcos Pérez que és el protagonista de la setmana.

L’alegria és màxima, sobretot “després de com està tothom poder viure això és una cosa brutal i increïble”. Particularment, “la meva setmana és de bojos. D’aquestes que sempre somies i potser mai arriben”. De fet, Marcos mai havia aturat dos penals en una setmana en els gairebé 20 anys que acumula de carrera esportiva.

“L’ERRADA PODIA CONDICIONAR UNA CLASSIFICACIÓ”

 “Quan atures un penal en una final o a l’últim minut té molt més mèrit aturar un penal. És més decisiu”, explica un Marcos Pérez que va gaudir encara més de l’aturada pel fet de ser a conseqüència d’una injustícia: “És una errada molt greu que pot condicionar una classificació. Ni ell mateix estava segur de si era penal o no, això és de jutjat de guàrdia. No tinc paraules per descriure el que vam viure ahir”

“Es va fer justícia i ens vam quedar els 3 punts nosaltres”, explica el porter, que ho justifica dient que “si ahir empatem la classificació és completament diferent. No és el mateix anar al camp del líder amb 10 punts que amb 8”.

Aquest any és clau per molts equips de Segona B, ja que pots guanyar una categoria o perdre’n dues. Detalls com aquests importen molt.

“EM SENTIA EN DEUTE AMB EL LLAGOSTERA”

Marcos viu la seva quarta temporada a Llagostera, un club on les ha viscut de tots els colors: “Em vaig quedar després del descens perquè em sentia molt estimat al club. Em sentia en deute amb ells i porto 4 anys aquí”. Un descens a Tercera, un campionat i posterior ascens Segona B, l’aturada pel Covid, la final de la Copa Catalunya o ser campions de la Copa RFEF.

Moltes experiències en molt poc temps per un porter que ara mateix no pensa en emular a Morales: “Veig que ara em trobo bé, fort, àgil i ràpid. No em marco cap termini de retirada”. De moment, amb setmanes com aquesta última, el final de la carrera de Marcos es veu molt lluny.

The post El Llagostera, a les mans de Marcos appeared first on FutbolCatalunya.com.

La UE Llagostera, campió per fe i sacrific. L’equip llagosterenc ha aixecat la Copa RFEF per primera vegada a la seva història després de tombar Las Rozas CF per 1 a 2 gràcies a una espectacular diana de falta directa executada per Sergio Cortés en l’última jugada d’una pròrroga vibrant.

Els primers compassos de la final han estat marcats per un lleuger domini d’un atrevit Llagostera, que avui vestia de rosa, davant d’un rocós adversari. Els d’Oriol Alsina han fet circular la pilota amb velocitat i precisió, buscant crear superioritat numèrica en posicions d’atac. Quan semblava més a prop el gol del Llagostera, l’àrbitre ha assenyalat un penal a favor de Las Rozas.

MARCOS PÉREZ ATURA UN PENAL

El porter del Llagostera, Marcos Pérez, immens sota pals, ha endevinat les intencions d’Indiano i ha desviat el seu llançament amb una mà providencial.

A partir d’aquest moment, el bloc madrileny ha gaudit de més possessió de la pilota, però sense inquietar la porteria gironina. En canvi, els visitants han estat a punt de marcar a través de Christian Dieste, que ha rematat fora de cap una assistència de Duba. L’última ocasió clara del primer temps ha estat un servei de banda de la UE Llagostera que, per poc, no ha trobat rematador.

A la represa, el bloc madrileny ha donat un pas endavant. Quan només s’havien jugat quatre minuts, Marcos Pérez ha salvat de nou els gironins desviant, sobre la línia de gol, una rematada de Losada. El Llagostera, cansat físicament per l’acumulació de partits, no ha trobat la fórmula per crear perill a un rival ben situat al terreny de joc.

PRÒRROGA INOBLIDABLE

Ja la pròrroga, el davanter de la UE Llagostera Youssef, molt atent, ha aprofitat una errada defensiva local per robar una pilota i marcar el 0 a 1 al minut 106. Malgrat això, Las Rozas ha reaccionat ràpidament i ha empatat el xoc amb una diana des de fora de l’àrea d’Indiano al minut 113.

Quan semblava que tot es decidiria als penals, Sergio Cortés, en l’última acció del partit, ha executat magistralment una falta directa, col·locant la pilota a l’escaire i anotant el definitiu 1 a 2. Un gol que passarà a la història.

A la final hi ha assistit el president de l’FCF, Joan Soteras; el vicepresident primer de l’FCF, Josep Llaó; el vicepresident i delegat de l’FCF a Girona, Jordi Bonet; el director general de l’FCF, José Miguel Calle; i la presidenta de la UE Llagostera, Isabel Tarragó.

UE LLAGOSTERA, SISÈ CATALÀ CAMPIÓ

Amb aquest triomf, la UE Llagostera entra al selecte grup d’equips catalans en conquerir la Copa RFEF. L’últim campió català va ser la UE Sant Andreu (2012-2013). Anteriorment, també van guanyar-la el CE Mataró (2004-2005), el CF Badalona (2003-2004), el CE Sabadell (1999-2000) i el FC Martinenc (1944-1945), en la seva primera edició.

The post La UE Llagostera, campió per fe i sacrifici appeared first on FutbolCatalunya.com.

“Guanyar el títol quedaria per sempre al record, seria un motiu d’orgull pel club i pel poble”. Així expressava Pitu Comadevall el que significaria per la UE Llagostera poder aixecar la Copa Federació, títol que falta a les vitrines del club. No es pot fallar.

Las Rozas serà el rival del conjunt blaugrana en aquesta final, que es disputarà aquest dimecres a les 18:00h a l’Estadi Dehesa de Navalcarbón, l’estadi del conjunt madrileny. El conjunt que milita al grup V de la Segona B, ha hagut de superar a equips com el Melilla i el Leioa en última instància.

Malgrat això, els mèrits realitzats a aquesta Copa no van servir a Iván Helguera, exjugador del Reial Madrid, per continuar dirigint l’equip.

Els mals resultats de l’equip a la lliga van sentenciar l’entrenador, després d’haver sumat un punt de dotze possible. Manolo Cano és el tècnic actual de l’equip, amb el qual han guanyat un partit i n’han perdut l’altre.

No serà un partit fàcil, ja que Las Rozas compta amb veterania i jugadors contrastats com Provencio i Marcos Gullón, amb moltes temporades al futbol professional a les seves botes. Tot i així, la dinàmica d’aquest equip fa que estigui tot ben obert de cara dimecres, el Llagostera tindrà moltes possibilitats.

LLAGOSTERA, MOLT SÒLID

L’equip d’Oriol Alsina ha hagut de superar rivals complicats per arribar a la final, i ho ha aconseguit. Ejea, Nàstic de Tarragona, Platges de Calvia i, finalment, l’UCAM Murcia han sigut derrotats pels gironins. El Llagostera, pel que fa la lliga, s’ha mostrat molt sòlid a nivell defensiu, encaixant dos gols i concedint només una derrota en sis partits.

L’assumpte pendent de l’equip en lliga segueix sent la faceta ofensiva, ja que amb tres gols a favor només han pogut sumar els tres punts en una ocasió.

Oriol Alsina va voler ser cautelós a la prèvia de la final, sent conscient que caldrà esforçar-se al màxim. Las Rozas és un equip “fet per pujar de categoria”, amb futbolistes “de molta qualitat”, segons explicava l’entrenador català. A l’estadi hi haurà públic, uns 400 aficionats del conjunt local, fet que pot resultar un handicap per l’equip català.

Tot i així, la UE Llagostera té, a noranta minuts, la oportunitat d’aixecar una copa que encara no posseeix. Tocarà fer història.

The post El Llagostera, a un pas de la glòria appeared first on FutbolCatalunya.com.

El Llagostera jugarà la final de la Copa RFEF. El conjunt gironí ha sortit a per totes en la semifinal davant l’UCAM Murcia. En els primers minuts de joc, els gironins han gaudit de bones aproximacions i han sabut refusar amb encert les arribades del rival.

El gol local no s’ha fet esperar. Al minut 30, en una falta lateral, molt propera al córner, Lucas Viale ha avançat al Llagostera en rematar aprofitant diversos refusos dins l’àrea petita.

EXPULSIÓ DE SASCHA

L’UCAM Murcia no s’ha arronsat i ha pressionat amb més intensitat, però s’han trobat amb un encertat Marcos Pérez sota pals. Dos minuts abans d’enfilar els vestidors, Viale, de nou, ha rematat de cap a la sortida d’un córner per fer el 2-0.

Just iniciar la segona part, Sascha ha vist la segona targeta groga i l’equip d’Oriol Alsina s’ha quedat amb 10 jugadors. Amb aquesta situació, els murcians han gaudit de múltiples ocasions clares, pressionant contínuament l’àrea gironina. Així, al minut 71, Ramon Martínez ha escurçat distància amb el 2-1.

El Llagostera ha patit per mantenir aquest resultat i amb esforç i sacrifici ha obtingut, per primera vegada, el bitllet per disputar la final de la Copa RFEF.

La UE Llagostera s’ha imposat a Ejea (2-1, setzens), Nàstic de Tarragona (2-1, vuitens), Platges de Calvià (3-0, quarts) i, ara, a UCAM Múrcia (2-1, semifinal)

Sense públic en la graderia però amb el suport incondicional dels Almogàvers durant tot el partit, els gironins buscaran el títol

The post La UE Llagostera sap guanyar i jugarà la final appeared first on FutbolCatalunya.com.

‘La Grossa’ de jugar amb un Primera (València) és per al Terrassa. A més, dos Segona (Llagostera-Espanyol i L’Hospitalet-Almeria), cinc Segona B i dos rivals de Tercera s’enfrontaran als 10 representants del #futbolcat. Així ho ha decidit el sorteig de la 1a eliminatòria de la Copa del Rei, celebrat a La Cartuja de Sevilla.

A partit únic i per al pròxim 16 de desembre, 112 equips han estat sortejats perquè quatre (Athletic, Reial Societat, R.Madrid i Barcelona) queden exempts per la seva participació a la Supercopa d’Espanya.

TERRASSA, PRIMER, I LLEIDA E., ÚLTIM

La casualitat va fer que el primer equip a aparèixer en el sorteig fos l’equip egarenc. Retorn a la Copa del Rei per a l’equip de Xevi Molist i oportunitat per a lluir esportivament i mediàticament. L’última bola va ser la del Lleida Esportiu.

Més ‘fortuna’ esportiva tenen, a priori, Girona i Sabadell perquè li han correspost rivals de Tercera Divisió. Els de Francisco aniran a L’Albuera mentre els d’Hidalgo es desplaçaran a Can Misses on espera el CD Eivissa.

L’únic derbi es viurà en el Municipal de la UE Llagostera, semifinalista també de la Copa RFEF. Al conjunt dirigit per Oriol Alsina li arribarà la visita del RCD Espanyol, com si es tractés d’una final de Copa Catalunya. Els gironins van caure en el 2019 enfront de l’Haro (0-1), a casa seva, mentre els pericos ho van fer front a la Reial Societat.

L’HOSPI ESPERA A l’ALMERIA

Quant als restants 5 representants catalans, atractiu rival per a l’Hospi. No hi haurà gent a la graderia i això beneficiarà als riberencs perquè hi ha molts seguidors andalusos a Catalunya. Bon partit i gran record del paper local enfront del Granada l’any passat.

Més quilòmetres hauran de complir el Cornellà per a arribar a Tenerife. Allí li espera el Marino en el seu primer intent coper. Els de Romo van caure per penals en la primera eliminatòria del curs passat enfront de l’Oriola.

MÉS QUILÒMETRES

El Lleida Esportiu anirà a Marbella. Els de Molo esperen millor sort perquè el 2019 els va lliurar un xoc enfront del RCD Espanyol que va acabar amb la seva eliminació (0-2). El mateix li va ocórrer a l’Olot de Raul Garrido amb el seu aparellament enfront del Nàstic (3-1, en el Nou Estadi). Els garrotxins aniran a Sa Pobla.

I, finalment, l’Andorra de Nacho Castro. L’històric Plantío serà l’escenari per al duel enfront del Burgos. Amb Gabri va caure el 2019, a Prada de Moles, enfront del Leganés (1-1) per penals.

The post ‘La Grossa’ viatja a l’Olímpic de Terrassa appeared first on FutbolCatalunya.com.

Oriol Alsina (1968) és un dels noms clàssics dels últims anys al futbol català. Ha portat a la Unió Esportiva Llagostera de categories regionals a jugar a la Segona Divisió i ara a la Segona B. El club, presidit per la seva dona, Isabel Tarragó, i en el que el seu fill és el director esportiu, segueix endavant tot i les dificultats. “He intentat delegar i treure feina”, comenta un Oriol Alsina que ara es limita a fer la seva feina.

I és que són 17 anys, el temps passa per tothom i com reconeix ell mateix, “cada any que passa està més a prop que arribi la última temporada. Tot porta un desgast i és un entorn complicat. Llagostera és un poble molt petit i tenim pocs mitjans”.

Alsina és el protagonista del Podcast de FutbolCatalunya. “Abans ho feia absolutament tot jo i això és molt complicat. Fer tot alhora és complicat i no et deixa veure altres maneres de fer”, reconeix en l’extensa entrevista de més de 20 minuts. Excepte una curta etapa a la direcció esportiva del Girona, el tècnic d’Arenys sempre ha estat al ‘seu’ club.

“Ha arribat un moment que l’aspiració que pot tenir el Llagostera no és la mateixa que pots tenir a altres llocs”, explica quan li preguntem sobre el fet de provar noves experiències. A més, afegeix que “si aquest any no entrem a la lliga pro serà complicat que segueixi”.

UN COMPTE DE FADES

La sensació de tocar sostre ha estat sempre a Llagostera, com l’ambició de fer encara més: “Cada ascens i cada millora es deia que tocàvem sostre. La història ha demostrat que és possible, però aquests petits miracles passen un cop a la vida”. I és que “sent realistes és impossible millorar el que hem fet”.

Els bons moments duraran per sempre, però l’actual és un dels més complicats pel Llagostera i tota la Segona B. El passat mes de març, quan va començar la pandèmia, Alsina va afirmar a FutbolCatalunya que s’havia de suspendre la lliga: “La diferència del març a ara és que no hi havia el coneixement de la pandèmia que tenim ara. Les mesures mai seran satisfactòries per tothom. En aquells moments pensava que s’havia de suspendre la lliga”.

“QUI PAGA ELS TESTOS? NO ES POT DIR LA VERITAT A MITGES

Tot i això, “m’agradaria que el que es promet acabi passant. No fa gaire van dir que es dotaria als equips de Segona B de més recursos, però després les subvencions d’aquest any són més baixes que l’any passat”. Entre això i el protocol, la situació és realment preocupant: “Qui paga els testos? No es pot dir la veritat a mitges. A Llagostera tot ho paga el club”.

Aquesta temporada a Llagostera s’ha apostat per la continuïtat. Segueixen puntals com Marcos, Sascha, Aimar o Sergio Cortés, ja que “la gent està contenta d’estar aquí i alguns valors fan que vinguin futbolistes”. També, Pitu Comadevall, que, per fi, ha tornat: “És un jugador molt estimat aquí. És un premi gran poder-lo tornar a veure competir al màxim nivell”.

L’U PER U D’ORIOL ALSINA

Prat: Pedro Dólera.

Olot: Bona afició, bona directiva.

Nàstic: Equip top.

Lleida Esportiu: No puc opinar. Sempre passen coses diferents amb aquest club i definir-ho amb una paraula… bé, imprevisible.

Llagostera: Competir.

L’Hospitalet: Jonathan Risueño.

Espanyol B: Joventut i saber fer.

Cornellà: Màxim nivell de Segona B. Feina ben feta.

Barça B: Màxima individualitat en un equip molt jove.

Badalona: Un mestre de míster que treurà rendiment de jugadors que ha fitxat ell mateix i ha confeccionat una bona plantilla.

Andorra: Inversió top per ser i convertir-se en un equip top. Un dels favorits.

The post Oriol Alsina: “Si no entrem a la Lliga Pro serà complicat que segueixi” appeared first on FutbolCatalunya.com.

La UE Llagostera s’ha classificat aquest dijous per als quarts de final de la Copa RFEF després de superar al Nàstic (2-1) en la pròrroga. Sascha va acabar amb el Nàstic. Després de l’1-1 aconseguit per Bonilla (41′) i Sascha (76′), respectivament, els gironins van saber reaccionar en la segona part del Llagostera-Nàstic i decidir la seva classificació de penal (Sergio Cortés 111′). Amang va poder empatar (119′), però el seu cop de cap va sortir fora.

Ara, al Llagostera ja només li queda un escull per aconseguir un bitllet per a la Copa del Rei 2020-2021. El pròxim rival és el Platges de Calvà balear, que va eliminar el Mar Menor a la tanda de penaltis. La sort pels d’Oriol Alsina és que l’eliminatòria, a partit únic, es jugarà la setmana vinent al Municipal de Llagostera.

La primera part va ser del Nàstic encara que la possessió corresponia al Llagostera. Els de Toni Seligrat sabien que la velocitat podia resultar gairebé definitiva i la veritat és que van provar a Marcos en diverses ocasions. A tots dos conjunts els hi va costar entrar en joc, però, quan ho va fer l’equip grana (avui de blanc) va ser definitiu.

AMBICIÓS NÀSTIC

Al cap de 23 minuts, una errada defensiva local va propiciar un centre de Quintanilla des de la banda esquerra, no obstant això Gerard Oliva no el va poder aprofitar; tampoc va poder fer-ho un actiu Pedro Martín, un minut després. El davanter de Riudecanyes va tornar a aparèixer (29′) amb un encertat cop de cap que va obligar el porter blaugrana a lluir-se.

Però, quan no va poder fer res Marcos Pérez, va ser en el minut 41 amb rematada del sorià Javi Bonilla i això que el porter blaugrana va tocar la pilota. Va marxar Pedro per la seva banda, els defensors gironins van mirar i el seu centre al segon pal va ser inapel·lable.

REACCIÓ DEL LLAGOSTERA

El segon període del Llagostera-Nàstic de Copa RFEF es va iniciar amb un doble canvi: Genar va entrar per Roig i Dieste per Manchón per a incidir més en la seva avantguarda. I va obtenir el seu rèdit, ja que Monreal (56′), primer, i Diego (60′), després, van acariciar l’empat. Era el pròleg d’una igualada treballada per part del Llagostera.

El Nàstic es va lliurar al treball de Gerard Oliva encara que l’aportació ofensiva dels tarragonins va ser mínima. Per contra, una gran combinació que va iniciar l’actiu Sascha, amb control i bona orientació, cap a Genar, va finalitzar amb centre de Guiu que va tancar el mateix davanter centre. Gran feina del ‘9’ barceloní que va aprofitar el seu equip.

Aquest 1-1 no va fer res més a allargar l”espectacle’ amb regal de mitja hora que, en principi, no afectarà els d’Alsina, ja que descansen mentre els de Seligrat reben al Nou Estadi al Badalona. No ho oblidarà Amang amb clara ocasió de gol a un minut del final però se li va anar. Sascha va acabar amb el Nàstic

FITXA TÈCNICA COPA RFEF

LLAGOSTERA. 2

Marcos, Monreal, David García (Magallán 74’), Cortés, Sascha, Gil Muntadas (Duba 105’), A. Roig (Genard 45’), Diego, Pere Martínez (Aimar 120’), Manchón (Dieste 45’) i Guiu (Lucas Viale 111’)

NÀSTIC, 1

Gonzi, Albarrán, Bonilla, Trilles, Oliva (Joel Lasso 85’), Pol Ballesteros (Fran Carbià 61’), Quintanilla, Pol Domingo (Joan Oriol 72’), Fran Miranda ( Amang 97’), Pedro (Ribelles 72’) i Fullana

ARBITRE:

Alfredo Romo (Arbitre de la Tercera d’Aragó)- Grogues a Cortés i Lucas Viale / Marc Trilles, Pol Domingo, Amang, Joan Oriol, Albarrán i Seligrat. Vermella directa a Bonilla (111’)

GOLS: 0-1, Bonilla (41’), 1-1 Sascha (76’); 2-1, Sergio Cortés (111’ p.)

CAMP: Municipal de Llagostera. Amb públic

The post Copa RFEF: Sascha decideix el Llagostera-Nàstic appeared first on FutbolCatalunya.com.

La fortuna dels penals van lliurar el desitjat títol de Campió de la Copa Catalunya al CE L’Hospitalet. Final equilibrada entre els dos finalistes i fortuna definitiva per als riberencs amb gol de Diego González i excel·lent treball (amb dues parades de mèrit) del porter Adrià Aliaga.

Una única oportunitat clara de gol, encara que també es pot dir esglai, va completar una primera part amb excessiva prudència per les dues parts. Cristian Alfonso, Eudald i Martí Soler es van emportar tot el protagonisme, d’una banda, mentre Erik Jiménez i Sascha ho feien per un altre. Però els dos rivals es mostraven sota el mateix guió d’esperar i esperar.

No obstant això, els dos trets que van obligar a Marcos a aparèixer els va produir Canario (22′ i 36′); el primer va ser a les mans del porter llagosterenc mentre el segon va provocar un mal rebutgi que es va trobar sorprès Martí Soler. Això va fer que la pilota se n’anés als núvols. Res més.

FORA DE JOC DUBTÓS

La segona meitat va començar amb una distracció absoluta pels d’Oriol Alsina i amb possibilitat de gol per a un Hospi que va situar a Salinas i Joel Jorquera en clara posició ofensiva. El problema va ser que l’auxiliar i el col·legiat van apreciar fora de joc de l’europeista. Era el minut 46 de partit.

Era la presentació d’un segon període més actiu i amb ocasions pels dos equips. Va aparèixer el Llagostera amb tret de Gil Muntadas (53′) i per a fàcil per a Aliaga; pel costat riberenc van sortir Aguilera i el xaval Sehou Sarr i van multiplicar el seu poder. L’andalús va poder trencar la igualtat en dues ocasions, ja que la banda dreta de l’ex Les Franqueses va treure de lloc a Àlex Roig. Però aquesta final de la Copa Catalunya tot es va solucionar des del punt de penal

Des d’aquesta ubicació clau va resoldre l’Hospi encara que es va necessitar el llançament d’un sisè penal. Van fallar Alex Felip i Aguilera (Hospi) i Pitu, Monreal i Diego González (Llagostera) i el títol viatja cap a la Feixa Llarga

The post L’Hospi, campió de la Copa Catalunya appeared first on FutbolCatalunya.com.

El capità del Llagostera deixa enrere la greu lesió que va patir i torna a vestir-se de curt. Després de més d’un any sense jugar, Pitu reapareix al camp en l’amistós contra l’Espanyol B

Minut 69 del Llagostera-Espanyol B. Segurament, és el moment més especial de la pretemporada al futbol català. Pitu Comadevall entra al camp i s’emporta la ovació dels seus aficionats. El gran capità tornava a sentir-se futbolista després del contratemps en forma de lesió que va patir al play-off d’ascens a Segona B fa un any i mig. La passada temporada la va passar en blanc, però per aquesta ja està a punt. Pitu ha tornat.

La seva cama esquerra, un clàssic del futbol català, tornarà a ser la protagonista a les jugades de pilota aturada del Llagostera. Amb 36 anys, Pitu Comadevall s’ha negat a baixar els braços. Ha lluitat per a recuperar-se d’una greu lesió, agreujada per l’aturada per la pandèmia del Covid19. El proper divendres, el gran premi al seu esforç pot ser aixecar com a primer capità del Llagostera la Copa Catalunya.

“És un moment que sempre recordaré”

“16 mesos després he pogut tornar a jugar un partit de futbol. M’ha costat molt. Ha estat un camí molt llarg i dur i amb esforç i l’ajuda de tots ho he pogut superar”, comentava Pitu Comadevall un cop acabat el partit. El capità admetia que “ha sigut molt emocionant que el camp m’aplaudís quan entrava” i declarava que “els hi estic molt agraït i és un moment que sempre recordaré”.

The post Un any i mig després… Pitu Comadevall appeared first on FutbolCatalunya.com.

PREMSA FCF

La final de la 31a edició de la Copa Catalunya Absoluta, entre la UE Llagostera i el CE L’Hospitalet, se celebrarà a l’Estadi Olímpic de Terrassa el pròxim divendres dia 9 d’octubre, a les 20.00 hores, en directe pel canal Esport 3. El president de la Federació Catalana de Futbol, Joan Soteras, ha encapçalat aquest dimarts la reunió amb els representants dels clubs participants, a la seu central de l’FCF, a Barcelona, on s’han tractat diversos aspectes relacionats amb l’organització del partit.

La final, reprogramada a les dates actuals després del seu ajornament a causa del confinament per la Covid-19, es jugarà amb aforament limitat de públic, en acord amb els dos clubs, que disposaran d’una quantitat determinada d’invitacions. Tanmateix, comptarà amb l’aplicació del protocol anti Covid-19, seguint les pautes sanitàries adequades per garantir una pràctica esportiva segura i minimitzar el risc de contagi, seguint el model engegat en el play-off d’ascens català a Segona Divisió ‘B’, disputat el passat mes de juliol a Badalona.

Juntament amb Soteras, en representació dels equips finalistes, han participat en la trobada el president del CE L’Hospitalet, Santi Ballesté, i el director esportiu de la UE Llagostera, Edgar Alsina, entre d’altres membres de les entitats. Tanmateix, per part federativa també ha estat present el secretari general de l’FCF, Oriol Camacho.

EL CAMÍ DE ‘LLAGOS’ I ‘HOSPI’ FINS LA FINAL

En el seu camí per arribar a la final, la UE Llagostera va superar el CE Europa (1-1, i 2-4 a la tanda de penals), la UE Sant Andreu (1-0), la UE Vilassar de Mar (1-2) i l’AE Prat (2-1). Per la seva part, el CE L’Hospitalet va eliminar el FC Barcelona ‘B’ (0-0, i 4-3 als penals), la UE Castelldefels (5-0), el Santfeliuenc FC (0-1) i el CF Badalona (2-2, i 5-4 a la tanda de penals).

El vigent campió de la Copa Catalunya Absoluta és la UE Sant Andreu, que va guanyar l’FC Vilafranca en l’anterior edició, a l’Estadi Municipal de Futbol de L’Hospitalet de Llobregat (0-2).

The post Llagostera-Hospi, final Copa Catalunya, a Terrassa appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

Més d’un any aturat. El 25 de Maig del 2019 va ser l’últim dia que Pitu Comadevall va jugar un partit de futbol. La greu lesió al camp del Portugalete l’ha deixat fora dels terrenys de joc durant més d’una temporada natural. La pandèmia tampoc ha ajudat, però el capità del Llagostera no ha baixat els braços. Dia a dia ha anat recuperant el seu genoll fins al punt que torna a estar en condicions de jugar a futbol. La pilota aturada dels llagosterencs ja torna a tenir el seu amo.

Amb 36 anys, Pitu tornarà a jugar a la categoria de la que és tot un clàssic. I és que ha disputat 227 partits a Segona B, amb 27 gols marcats. Alguns d’ells, de falta, la seva gran especialitat. Pitu afronta el possible retorn a la competició amb la il·lusió d’un nen. No és per menys, després de més d’un any sense jugar.

Retorn entre Octubre i Novembre

Segons les últimes informacions que han arribat a FutbolCatalunya el retorn de la competició a Segona B, de produir-se, seria entre els mesos d’Octubre i Novembre. La primera intenció era començar la lliga a la última setmana de Setembre, però la data d’inici s’enrraderirà, tot i que no tant com apuntaven algunes informacions.

The post La Segona B tornarà a gaudir de Pitu Comadevall appeared first on FutbolCatalunya.com.

PITU COMADEVALL

Em vaig lesionar el 25/05/19 en el partit d´anada del playoff de campions de 3ª divisió contra el Portugalete. Corria el minut 40 aprox. de la primera part quan vaig lluitar una pilota que anava a córner i a l’entrar al cos a cos amb el rival vaig fer un mal gest amb el genoll.  De cop, molt de dolor i la cama immòbil… ja vaig notar que m´havia fet alguna cosa greu.  Casualment aquell córner va servir perquè l´equip marqués el 2-0 i encarés l´ascens a 2ª Divisió B.

Cada cop que recordo la jugada ho maleeixo tot i per això intento no pensar-hi quasi mai. Va ser per mi un cop duríssim i els primers 2 dies després de la lesió van ser horribles mentalment. El meu cap no deixava de donar voltes 24 hores al dia i tot el que pensava eren coses dolentes. Per sort la meva família estava al meu costat i m´animava. L´Oriol em va donar tranquil·litat, i els companys i amics també van estar amb mi en tot moment.

3 dies després de la lesió em fan una ressonància per svaluar el nivell de la lesió. Quan tot va malament penses que sempre pot anar a pitjor, i el resultat de la ressonància m´ho va recordar:

• Trencament del lligament encreuat anterior del genoll esquerre
• Trencament total del menisc intern del genoll esquerre amb arrencament de la càpsula (9 punts de sutura a l´operació)
• Trencament i arrencament total del menisc extern del genoll esquerre (8 punts de sutura a l´operació)

Resumint segons paraules del metge: una destrossa del genoll que només ho havia vist una vegada a la seva vida en un altre pacient.

Veient la gravetat i gràcies al Dr. Dani Castillo (Dr. del club en aquell moment) vam contactar de seguida amb la persona que li estaré agraït tota la vida, el Dr. Jordi Puigdellívol, el metge que em va operar. Ell va decidir d´operar el més ràpid possible ja que hi havia el risc de perdre el menisc intern i extern si trigàvem molt.

El 31/05/19 m´operava a Manresa. Dues hores i mitja d´operació, ja que el menisc intern va donar molts problemes. El dia següent l’equip pujava de categoria a Portugalete i em van fer una videotrucada des del vestidor. Jo estirat al llit de l´hospital tenia una sensació agredolça, molt content pels meus companys, però em feia molt mal el genoll i quan em marxava l´efecte de la morfina veia les estrelles. Em preguntava constantment que amb tot el que vaig suar juntament amb els meus companys durant tota la temporada, perquè havia de viure l´ascens en un llit d´hospital i amb el genoll totalment trencat.

Al tercer dia de l´operació, cap a casa. Comença el procés de recuperació. Els primers 2 mesos amb crosses sense recolzar la cama al terra per recuperar els meniscos. Dos mesos que van semblar dos anys. Durant aquests dos mesos em van punxar 3 vegades factors de creixement.

Comença la pretemporada de l´equip a mitjans de juliol i jo hi vaig el primer dia. Veure com l´equip comença els entrenaments amb els companys rient i gaudint i jo assegut mirant com entrenen és una sensació d´impotència total i et preguntes perquè et passa a tu. L´Oriol em va aconsellar que no feia falta que anés cada dia als entrenaments perquè era fer-me mala sang i tenia raó. Vaig deixar d´anar-hi fins més o menys els 2 mesos i mig de l´operació, on ja podia caminar una mica, havia canviat una mica la mentalitat i veia les coses diferents.

Durant aquest temps feia recuperació al centre Sportclínic de Girona. Un cop vaig tornar al dia a dia amb l´equip, combinava la recuperació entre Sportclínic i l´Edu Bardera, el fisio del nostre club. El dia a dia d´un lesionat és difícil sobretot mentalment. Com he dit abans veure els companys entrenar i tu no poder fer-ho, t´entra molta ràbia per dins. Ho trobes a faltar tot, sobretot aquelles pessigolles a l´estómac els dies de partit, esperant que arribi el moment de competir.

Molt treball d´extensió i flexió a la llitera veient les estrelles, però la cama no aconseguia ni la flexió ni l´extensió que tocaria per més que ens esforcéssim.

Als 4 mesos de l´operació al veure que no avanço, el Dr. Jordi puigdellívol pren la decisió de tornar a operar-me per fer una “neteja” del genoll, ja que les adherències que s´han fet son les causants de no poder avançar.

M’opera el dia 10/10/19. Tenia una artrofibrosis de “cavall”, un cíclope, i de tant forçar la flexió vaig fer una condropatia a la ròtula. Dos dies més a l´hospital, torno a casa i una setmana més amb crosses. Quan deixo les crosses noto una millora notable en el genoll. L´extensió i la flexió milloren a mesura que també millora el meu estat d´ànim.

El Doctor Puigdellívol també visita a la Ciutat Esportiva del F.C.Barcelona, i per fer una recuperació encara més seria, a partir de la segona operació em proposa que vagi dos dies a fer rehabilitació a la Ciutat Esportiva i així poder utilitzar les màquines d´alta gama que tenen com és el Bood Flow Restriction, Alter G, Normatec, Game Ready…i així ajudar-me encara més en la recuperació.

També el recuperador del primer equip, en Juanjo Brau, del qual coneixia de la meva etapa al F.C.Barcelona, es posa en contacte amb mi i m´ofereix la possibilitat de fer sessions de recuperació amb ell, cosa que evidentment aprofito i que sempre li estaré agraït.

A partir d´aquí Novembre, Desembre, Gener i Febrer fent treball de recuperació 2 dies a la Ciutat Esportiva i els altres a Llagostera amb l´Edu. Durant aquests 4 mesos, 2 infiltracions d´àcid hialurònic, 2 infiltracions de cortisona, i un altre infiltració de factors de creixement. També unes 3 o 4 vegades que el Doctor Puigdellívol em treu líquid que se m´havia fet al genoll.

A mitjans de Febrer ja començo a córrer i a fer exercicis sobre el camp encara sense pilota. A principis de Març comencem a introduir la pilota als entrenaments, però just quan la cosa sembla que comença a anar pel bon camí sorgeix un altre contratemps, el dia 12 Març és l´úlitm entrenament que faig a Llagostera, ja que dos dies després el País entra en estat d´alarma degut a la pandèmia que tots coneixem. Tancat a casa faig tots els exercicis de força, però no puc córrer ni fer els exercicis que ara mateix necessitaria, i em trobo en una situació d´estancament fins abans d´ahir (2 de Maig) en què ja puc sortir a córrer.

A dia d´avui (5 de Maig) em trobo en el millor moment de la recuperació tot i que encara em falta tornar a recuperar sensacions i provar-me amb la pilota per saber si la recuperació està a la fase final.

El pitjor d´aquests 11 mesos que porto de lesió  és veure com ha passat tota una temporada, i he estat lluitant contra el meu genoll, en comptes de lluitar contra els rivals, que és el que estic acostumat a fer tota la vida.

Tot i així, després de molts contratemps i innumerables punxades al genoll, la meva il·lusió per seguir jugant a futbol segueix intacte, i sé que arribarà el dia en què pugui tornar a sentir-me futbolista.

Diuen que el que no ens mata ens fa més forts, i aquesta per mi està sent una gran lliçó de lluita, esforç i superació que em farà més fort mental i físicament el dia de demà.

The post Pitu Comadevall: el relat d’un any de purgatori appeared first on FutbolCatalunya.com.

Més o menys clar l’horitzó en el futbol professional, el dubte a resoldre es planteja des de la Segona B fins a l’última categoria regional, alguna cosa que, en principi, haurà de resoldre la junta directiva de la Federació Espanyola aquest pròxim divendres. Però, atenció perquè el futur jurídic continuarà obert a qualsevol impugnació perquè el Consejo Superior de Deportes faculta a les Federacions per a decidir el desenllaç de les competicions encara que no ho ha fet ni amb rang de decret ni com a decret llei.

Això sí, segons la prestigiosa pàgina iusport.com “podrà interposar-se el corresponent recurs d’alçada davant el Consell Superior d’Esports de conformitat amb el que es preveu en la legislació vigent”.

Llicències professionals

El curiós és que tant l’RFEF com el CSD continuen tractant a la Segona B com una categoria semiprofessional o amateur. Obligar a tenir un mínim de 10 Fitxes professionals (contractes, seguretat social, Hisenda…) no ha portat ni a Irene Lozano ni a Luis Rubiales a posar en el mateix graó que a les estrelles professionals a gairebé 1.700 jugadors entre els quatre grups actuals la majoria dels quals s’ha acollit a un ERTE per a compensar la falta de facturació actual.

En els deu equips catalans, més l’Andorra, només Barcelona B i Cornellà presenten la seva totalitat de ‘Fitxes P’ (20). Blaugranes i verds són els dos únics conjunts que mantenen a tota la seva plantilla amb aquesta merescuda consideració. Li segueixen Sabadell (19; Adrià Collet, Pajarero i Aitor Pascual figuren com a amateurs), Olot (18; Pep Chavarría i Pedro Del Campo), Nàstic (17) –Carlos Albarrán i Pol Ballesteros-, Espanyol B (16), Badalona (15), Andorra (14), Lleida Esportiu i Prat (13) i Llagostera (12).

The post Per què no és professional la Segona B? appeared first on FutbolCatalunya.com.

PREMSA FCF

Arrenca el compte enrere per a les semifinals de la Copa Catalunya Absoluta, que se celebraran demà, dimecres 27 de novembre. La primera semifinal la disputaran el CE L’Hospitalet i el CF Badalona a les 18.30 hores al Camp de Futbol Municipal de L’Hospitalet de Llobregat.

Més tard, a les 20.00 hores, el Camp Municipal de Llagostera albergarà la segona semifinal entre la UE Llagostera i l’AE Prat. Quan falten poques hores perquè tinguin lloc ambdós duels, els tècnics dels quatre equips han analitzat com afronten els seus equips les semifinals.

L’entrenador del CE L’Hospitalet, Jonathan Risueño, reconeix que “estem molt il·lusionats amb la semifinal davant el Badalona. Per a nosaltres aquesta competició és una prioritat, la respectem molt. Seria preciós aixecar aquest títol per primera vegada a la història”. En relació a les possibles claus del xoc, Risueño manifesta que “m’imagino un partit igualat que es resoldrà per petits detalls. Intentarem ser protagonistes”. Quant el rival, el Badalona, destaca que “tenen una gran plantilla i un entrenador excepcional. Des de la seva arribada a la banqueta, l’equip ha millorat notablement i es troba en una dinàmica de joc positiva”.

Per la seva banda, el tècnic del CF Badalona, Manolo González, explica que “tenim ganes de jugar un bon partit contra L’Hospitalet i classificar-nos per a la final. Seria molt bonic per al club. Malgrat això, hem de ser conscients que vivim una situació delicada a la lliga i dissabte tenim un duel important”. En aquest sentit, González argumenta que “sortirem amb un equip competitiu que lluiti fins al final per superar l’eliminatòria”. Pel que fa al rival, el CE L’Hospitalet, assevera que “és un conjunt difícil de batre, juga a casa i sortirà a guanyar des de l’inici. Té una plantilla amb jugadors amb molta experiència a Segona Divisió ‘B’. Tot i això, serem valents i intentarem dominar l’encontre”.

L’entrenador de lla UE Llagostera, Oriol Alsina, no amaga “la il·lusió que ens fa arribar a la final d’aquesta Copa Catalunya Absoluta. Ens dóna un prestigi que no tenim”. Amb tot, adverteix de la dificulta d’aquesta eliminatòria amb l’AE Prat malgrat jugar com a local. “Tenen un entrenador immillorable que amb pocs mitjans està fent grans coses. És un equip que destaca pel conjunt, no per les individualitats, i encaixa molt pocs gols”, apunta. A més, recorda que ja s’han enfrontat a la lliga i “va ser un partit molt equilibrat i competit”.

Per la seva banda, el tècnic de l’AE Prat, Pedro Dolera, és conscient que serà “una eliminatòria molt difícil per a nosaltres. El Llagostera és molt temut al seu camp, perd pocs partits. Tanmateix, estem a un pas d’aconseguir la final, i ho donarem tot”. Dolera ja sap el que és guanyar una Copa Catalunya Absoluta amb l’Europa. “Volem tenir una alegria, volem agafar aire fresc després de caure derrotats a la Copa RFEF a la tanda de penals contra el Castelló. Per arribar a aquesta semifinal hem hagut d’eliminar al Gimnàstic de Tarragona i a l’Andorra. Estem a semifinals i donarem la cara”, assenyala.

The post La final de la CopaCat absoluta espera rivals appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI GRÍFOL  @JordiGrifol

Deu jornades de lliga ja comencen a separar uns i altres en la classificació, començant a definir els objectius pels quals lluitarà cada equip. Malgrat això, 28 partits per endavant donen per molt, i tot està més que obert.

Victòria del Llagostera. Així va arrencar un nou cap de setmana futbolístic a la Segona B, amb els d’Oriol Alsina sumant tres punts davant l’Ebro. Els gironins es van posar als vint minuts de partit gràcies a un cop de cap de Noel després d’una bona acció d’estratègia (21’). Ja a la segona meitat, poc després de sortir al camp de vestidors, un penal favorable al Ebro va acabar desembocant en l’empat (50’). Malgrat això, el premi a la insistència i a l’esforç va acabar arribant en l’última acció del partit, amb un xut de Kuku (90’) que significava la victòria, els tres punts i la bogeria al Municipal.

L’AE Prat, ja el diumenge, va tornar a perdre després de la victòria aconseguida la passada jornada, i ho va fer amb contundència davant La Nucía. Prop de la mitja hora de partit, els visitants van deixar-lo gairebé encarrilat del tot marcant dos gols en set minuts. Primer Titi (20’) i després Fofo (27’), posaven contra les cordes als potablava. Ja a la segona meitat, el tercer no va tardar gens en arribar, sent Fofo una altra vegada l’autor del tercer i últim gol del partit (51’).

L’Olot pensa en gran

La primera victòria fora de casa de l’Olot ja ha arribat. A més, ho ha fet al Municipal de Luchán on, fins aleshores, ningú s’havia emportat els tres punts. Pedro Del Campo va aprofitar una bona centrada de Pep Chavarría per marcar quan els aficionats encara s’estaven posant còmodes a les seves localitats (7’), sent això de gran importància per encarar tot el que quedava per endavant. El partit va donar un gir de guió inesperat. Dos penals favorables al Ejea en deu minuts. El desenllaç esperat tothom el sap… Però no va ser en aquesta ocasió. Ballesté parant el primer penal i Torras enviant fora el segon, deixaven amb la moral pels núvols als catalans de cara als 45 minuts que quedaven.

La segona meitat va seguir un guió semblant al de la primera, ja que el gol va arribar en els primers instants i, un altre cop, l’Olot en feia un. Xumetra, aprofitant una altra centrada de Chavarría, va realitzar un bon xut creuat (46’) per acabar d’arrodonir la victòria. Aquesta vegada però, els ensurts en forma de penal no van arribar i els olotins van sumar tres punts que ben bé en podrien valdre tres més, per tot el que significa. Amb tot, l’Olot es col·loca novè amb setze punts i ja mira cap a les posicions de més amunt.

No passen de l’empat

Nàstic de Tarragona i Espanyol B es van veure les cares al Nou Estadi, on ambdós volien sumar els tres punts i la tercera victòria de la temporada. En un partit obert i igualat, va ser el filial blanc-i-blau el que va colpejar primer. Moha, des de la frontal, va posar per davant els seus (38’). Ja a la segona meitat, els grana van sortir al terreny de joc amb ganes d’empatar.

L’empat no va tardar gens en arribar ja que Brugui, amb un xut des de prop de l’àrea, va transformar-lo (51’). L’efecte del gol va ser molt positiu pels de Bartolo, convertint poc després un segon gol, després d’un bon cop de cap de Perone (58’). L’alegria, però, es va esmicolar en pocs minuts, ja que Moha va convertir en gol un llançament de falta (60’) per acabar sentenciant el partit a l’empat.

Remuntada meritòria

No està sent una temporada fàcil pel Cornellà, últimament acostumat a ser a la part de privilegi. Amb tres derrotes consecutives a l’esquena, els de Romo visitaven l’Oriola. El partit es va girar en contra ràpidament, amb un remat de cap d’Antonio que posava l’1-0 només començar (3’). La primera meitat va acabar d’aquesta manera, tot i alguna acció tímida d’uns i altres que no es va acabar concretant. Només arrencar la segona meitat, Pablo Fernández va marcar per empatar el partit (48’), obrint així el partit a qualsevol escenari possible.

Ja a les acaballes, l’Oriola va tenir una bona doble ocasió per guanyar i, justament gràcies al refús de la defensa catalana, Lobato va acabar fent el segon per culminar una gran remuntada que permet al Cornellà respirar més tranquil.

Empats a la zona alta

El Barça B contra l’Andorra es presentava com un dels duels de la jornada, entre aquests dos equips que barallen per un lloc entre els quatre primers. Aquest va ser un partit on el filial blaugrana va tenir la iniciativa, davant un Andorra que preferia esperar la seva oportunitat. Van haver-hi ocasions per ambdós equips, amb fins i tot un gol anul·lat de Ronald Araújo, que hagués significat la victòria blaugrana. Finalment, la falta de claredat i precisió als últims metres va acabar segellant un empat a zero que deixa els de Gabri en tercera posició i als de Pimienta en sisena a un punt dels play-offs.

El Lleida va traure un punt de mèrit al José Rico Pérez que el manté al capdavant de la classificació amb 22 punts. El partit va començar de cara pels de Molo, ja que Raúl va saber aprofitar una bona centrada de Liberto des de línia de fons per fer el primer gol de la tarda (27’). Ja a la segona meitat, Carlos Martínez va igualar el marcador (61’) rematant una bona centrada. Els catalans ho van intentar tot, i fins i tot en l’últim sospir van poder fer el gol de la victòria. Malgrat no poder sumar un triomf, punt important fora de casa que, la setmana vinent, intentaran fer bo a casa davant l’Oriola.

Al peu del canó

Sabadell i Badalona s’enfrontaven a la Nova Creu Alta amb dinàmiques molt diferents, però amb denominador comú: voler guanyar. Tot i una primera meitat insípida i sense gaire a destacar, la segona va mostrar un partit molt obert i amb corredisses d’un camp a l’altre. Poc després d’un xut al pal d’Édgar, que va servir d’avís, Aarón Rey va enviar una bona passada a l’espai per Aitor Pascual, que no va perdonar, fent el gol de la victòria (60’). El patiment arlequinat, ja habitual, no va acabar fins el xiulet final, ja que les aproximacions badalonines, tot i no concretar-se, feien revifar vells fantasmes.

Finalment, però, victòria important després de la derrota al Johan Cruyff que col·loca als arlequinats en segona posició. Per la seva part, el Badalona haurà de seguir treballant de valent per sortir de la última posició.

The post El Sabadell no falla i es posa segon, per davant l’Andorra appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

25 de Maig. Minut 40 de partit. Pitu Comadevall, tot sol, cau a la gespa del Municipal de Llagostera lesionat. El capità no pot seguir i abandona el camp. L’equip d’Alsina es queda sense el seu referent en l’anada del play-off contra el Portugalete, però una setmana després acaba pujant de categoria. Pitu, dos dies abans d’aquell 1 de Juny a Portugalete, estava un hospital operant-se el lligament creuat anterior i el menisc, trencats en aquella acció. La cama esquerra, que tantes alegries ha donat, ara és la causa de la seva inactivitat. Va plantejar-se la retirada, però tot va canviar després d’una conversa amb Oriol Alsina…

Com va l’estiu?

Bé, no l’he pogut gaudir gaire aquest any perquè estic fent recuperació matí i tarda, però dins de tot va a millor. Ara estic més content.

Quan tornarà a jugar?

Ja m’agradaria arribar contra el Nàstic. En tot cas serà pel partit contra el Nàstic de la segona volta. Tinc per 7-8 mesos a partir del 31 de Maig. Jo crec que després de Reis hauria de poder tornar a jugar.

En aquest tipus de lesions, però, el millor és no fixar-se dates.

No em fixo cap termini. Només penso en recuperar-me i el metge ja m’ha dit que no vulgui córrer. L’important és treballar bé i no tenir pressa. Si es vol córrer hi ha recaigudes i al final s’allarga més el tema. Ja vaig patir una lesió d’aquestes quan era jove i me la vaig prendre amb molta calma. Gràcies a això no vaig tornar a tenir molèsties.

S’ha arribat a plantejar el tema de deixar el futbol amb aquesta lesió?

Sí, els primers dies sí. El dia que em vaig lesionar a la nit, el dia següent sí que m’ho vaig plantejar. És una lesió que no és senzilla, però després vaig parlar amb l’Oriol i em va donar molts ànims per seguir lluitant. Tota la família em va dir que no podia plegar d’aquesta manera i els companys també es van bolcar amb mi. Reflexionant amb el pas dels dies penso que crec que em mereixo retirar-me sobre el camp de futbol i no a un quiròfan. Intentaré recuperar-me el millor possible, ja que tinc el genoll preparat per tornar a jugar.

“Amb el descens no era just marxar”

I a Segona B. També quan van baixar a Tercera potser la decisió més fàcil hauria estat la de marxar a un altre equip de Segona B i deixar el Llagostera, però no va fer les maletes.

Vaig rebre trucades d’equips de Segona B, però aquí a Llagostera estic com a casa. Ja són 7 temporades aquí. Després del cop tan dur de baixar a Tercera dos anys després d’estar a Segona no era just marxar i deixar l’equip. L’Oriol em va dir que volia que seguís i tots els futbolistes d’aquella temporada estàvem en deute amb el club. El nostre repte era pujar l’equip un any després del descens. Hem recuperat la categoria i ara ja hem fet les paus. Se’ns presenta un any molt il·lusionant. El grup 3 és duríssim, però portem una embranzida forta de la temporada anterior. Hem mantingut el bloc i la inèrcia positiva.

Mantenir el bloc és important. El millor exemple és el Mallorca de Vicente Moreno.

Quan un equip puja de categoria s’ha de fer algun retoc, però no canviar tot l’equip. Un ascens és impossible sense un bon vestidor. Es necessiten bons futbolistes i un grup humà fort. La base la tenim i aquesta moral fa que siguem més perillosos que si fóssim un equip totalment nou.

A més és el capità. El Llagostera és el club de la seva vida?

Aquí hi estic molt a gust. Fa dos anys que sóc el capità de l’equip, se m’ha donat molta confiança i això es nota sobre el camp. A part de tenir qualitat tècnica s’ha de tenir mentalitat. Si un jugador està bé psicològicament, el seu rendiment puja en picat.

Quin és el millor record que té a Llagostera?

Evidentment l’any de l’ascens, el partit contra el Nàstic va ser un dels millors. El gol que vaig marcar al play-off contra l’Avilés és un moment que sempre recordaré. Després també el primer any a Segona Divisió amb el Llagostera. Ningú donava un duro per nosaltres. Vam començar molt malament i vam acabar molt a prop de la sisena posició. Va ser un any espectacular, de superació constant. Aquests tres moments són els que més recordaré de la meva carrera, juntament amb l’ascens de l’any passat.

“L’any que vam pujar a Segona ningú donava un duro per nosaltres”

El primer any a Segona Divisió jugaven al camp del Palamós i van restar credibilitat a l’opinió de que el seu ascens va ser perquè jugaven en un camp de dimensions reduïdes.

Són coses que es solen dir al futbol, però que no són veritat. L’any que vam pujar a Segona ningú donava un duro per nosaltres. Ens deien que acabaríem baixant i vam aconseguir pujar de categoria. Després amb el camp igual. Van dir que havíem pujat per les dimensions del camp. El primer any a Segona A va servir per demostrar que no, que en camps grans com Osasuna, Mallorca o Ponferradina també trèiem molt bons resultats.

Seguint amb el camp, el que sí que és veritat és que el té molt apamat amb la pilota aturada.

Sí, la veritat que des que vaig arribar he tret profit de l’estratègia. A l’Oriol li agrada molt treballar-la i ha donat molts resultats al club. L’últim any hem fet més de cinc gols a pilota aturada i són dades que són molt difícils de reduir. Aquí cada falta o cada córner pot ser ocasió de perill. És una de les nostres armes i aquest any hem d’intentar tornar a aprofitar-les.

Quin és el secret de l’èxit del Llagostera?

El secret de l’èxit és que tothom que ve aquí sap que ve a treballar. Aquí no hi ha figures. L’Oriol el primer dia d’entrenament ja recorda que qui pensi que ho té tot fet s’equivoca amb ell. Així ho demostra. Juga qui més s’ho mereix i es formen bones plantilles de jugadors treballadors. A més el club és molt familiar, amb la Isabel, la presidenta, hi ha bona relació i amb el cos tècnic també.

Aquest ambient familiar, el fet d’estar pendent, de cuidar els detalls, l’ha fet decidir a no tirar la tovallola i retirar-se?

El mateix dia que em vaig lesionar va venir l’Oriol i em va dir que estigués tranquil, que em recuperaria, que Llagostera era casa meva i que m’esperarien el que fes falta. Quan et diuen això et donen ànims per recuperar-te i per a seguir endavant.

És un cas similar al del Dani Planagumà, que em va dir el mateix quan es va lesionar a Llagostera.

Ja el recordo ja. Jo ja estava a la plantilla i van fer tot el possible perquè el Dani es pogués recuperar. Van fer tot el possible, però no va acabar de curar-se. Aquí a Llagostera mai deixen tirat a un jugador amb una lesió.

Amb el que ha costat tornar a pujar un any després i que ara hagi d’esperar 8 mesos… el seu re-debut a Segona B pot arribar a sortir com una moto.

Se’m farà molt llarga aquesta primera volta veient l’equip des de fora. Quan pugui tornar a trepitjar la gespa i jugar partits aniré com una moto perquè ho portaré esperant molt temps. Ja que ho hem aconseguit, amb el que ha costat, és una llàstima que m’hagi d’esperar fins Gener-Febrer per tornar a jugar. Si em recupero bé i torno a jugar l’espera haurà valgut la pena.

The post “Mereixo retirar-me sobre un camp de futbol i no a un quiròfan” appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @JordiMestres7

Tres partits, tres, i ja són suficients perquè comencin a escoltar-se crits de disconformitat amb tècnics i directius. De manera especial, com era previsible, a Tarragona i també a Badalona després de 270 minuts de joc que col·loquen als d’Oriol Alsina en la quarta plaça, un punt més que els de Gabri i Molo, respectivament. Espanyol, Cornellà i Sabadell es van abonar a l’empat mentre van caure Olot, Prat, Barcelona B, i, com destaquem, Badalona i Tarragona.

Tres triomfs locals, tres empats i quatre derrotes, amb 19 gols marcats (8 locals/ 11 visitants) ha estat el balanç d’aquesta tercera jornada

Mal Nàstic, pitjor Badalona

Son, sens dubte, la nota més negativa d’aquesta 3a jornada. Segon KO consecutiu en el Nou Estadi per als grana, amb 8 gols encaixats (6 a casa) i 4.084 espectadors que van sortir molt tristos. Xavi Bartolo encara no ha pogut trobar la tecla i ha tornat a sofrir una altra garrotada que podria haver estat major perquè els de Gabri van estavellar dues pilotes en el pal. A Tarragona es comença a qüestionar tot i el pròxim cap de setmana toca visitar el camp de l’Ebro. “No vam tenir personalitat des del primer moment; feia temps que no veia jugar un equip professional així“, va afirmar l’entrenador local. Javi Bonilla va ser expulsat en el minut 68.

Pitjor encara ho té el Badalona de Juanma Pons el dia que van festejar el centenar de partits de Moyano. Mala jornada va triar la directiva enfront de l’Ebro de Manolo Sanlúcar que va saber rendibilitzar la seva presència amb un solitari gol de Jesús Rubio (79′). Atenció al Badalona, sense haver marcat un gol en 270′ i 3 en contra, que anirà a Cornellà diumenge que ve.

Llagostera, Andorra i Lleida E, constants

La constància dóna premi i aquest va ser el resultat per als tres primers equips catalans de la classificació. Els gironins es van imposar el dissabte al Prat de Dólera que es va avançar amb gol d’Alex Plà (19′). Aimar (57′) i Gil Muntadas (62′) van trencar als potablava en tres minuts i després van saber controlar la situació

Per part del Lleida Esportiu, amb 2 triomfs en 3 partits, atenció a aquest gol balsàmic d’Alex Felip en el minut 94. Curiosa història la d’aquest migcampista castellonenc

Sant Adrià i Nova Creu Alta empaten

Dos dels tres empats van tenir signe català. Ho van fer en un gran derbi Espanyol B i Cornellà, en Sant Adrià, i Sabadell enfront de València-Mestalla en la Nova Creu Alta. Per part dels blanc-i-blaus, l’espectacle va ser total amb grans gols perquè Abde (20′) va anotar un golàs, va col·locar el 0-1, va igualar molt aviat Ricard Pujol (27′) i el visitant Pablo Fernández va estavellar una pilota en el pal (43′). El porter verd Ramon Juan va començar una actuació superba.

En la segona part hi va haver de tot: Guzman li va treure un claríssim gol a Max Marcet (46′), Fer Pina va tenir la seva gran ocasió (52′) però Carlos Soria va caure dins de l’àrea per entrada del gran Baro. Victor Campuzano (61′) va marcar i, per contra, Abde va ser expulsat (70′). Els segons finals del xoc van ser taquicàrdics amb grans intrevencions d’Adri (Becerra, 91′) i de Ramon Juan (Campuzano 92′).

Tot el contrari que a Sabadell on els arlequinats d’Antonio Hidalgo es van estavellar enfront del filial valencianista. I ho van intentar al llarg dels 90 minuts però la defensa rival i el seu porter Cristian Rivero van demostrar fermesa. Amb dos gols a favor per tres en contra, el Sabadell, que viatjarà al Ric Pérez, haurà de reaccionar molt aviat per a evitar mals majors.

Clar que pitjor li va anar al Barcelona B en la seva visita al Municipal d’Ejea de los Caballeros. Els de García Pimienta van treballar moltíssim i van tenir les seves ocasions (Guillem Jaime o Monchu) però els locals van disparar en el minut 93 (Torras) i van superar a Sergi Puig

The post Només Llagostera, Lleida E. i Andorra somriuen appeared first on FutbolCatalunya.com.