JORDI MESTRES @jordimestres7

El derbi del camp de Tarragona va acabar en combat nul. El Reus, en una magnífica primera part, va superar a un Nàstic perdut, però persistent. Els grana no ho podien fer pitjor, però van anar de menys a més per a remuntar el resultat i equilibrar el partit. Tot i això, van ser els roig-i-negres els qui van disposar de les millors ocasions. Amb una mica d’encert, l’equip de López Garai hauria guanyat el partit. La grandesa dels derbis són aquests detalls i també no donar-se per vençut quan van mal dades, com va demostrar el Gimnàstic. Tots dos van honrar un derbi que cadascú fa més gran temporada rere temporada.

Un derbi és un derbi i hi ha coses que no canvien en aquest tipus de partit. Una, primordial, és posar la cama forta, deixar-t’ho tot dins del camp per l’escut que defenses. Així va ser a la primera jugada del partit, amb una trompada amb Mayor que va aturar el matx durant els tres minuts inicials. Sortosament, el davanter es va recuperar i el joc va prosseguir.

Esperonat – o no – per aquesta acció, el Reus va anar minvant mica en mica la moral del Nàstic, aculat, sense pilota ni intensitat. Les segones jugades sempre eren per l’equip de López Garai, netament superior al de l’altre debutant a les banquetes, Lluís Carreras. No es tractava d’una qüestió de joc o circulació de la bimba, sinó més aviat d’un factor tan simple com anar més fort que el rival a cada duel. I, és clar, tenir els conceptes clars quan recuperaves l’esfèrica.

Gus Ledes, un impacte perfecte

El premi a la voluntat pel Reus va arribar gràcies a un golàs de falta de Gus Ledes. Des de casa seva, a uns 35 metres de la porteria, el portuguès va enviar un obús que es va empassar Dimitrevski. Els locals manaven justament a l’electrònic, embogia el Municipal. Ni l’avantatge roig-i-negre va esperonar a un Nàstic desdibuixat i superat, inconstant i massa llarg.

Els grana erraven passades fàcils i arribaven sempre tard a les disputes. Mentrestant, Miguel Garcia, el millor de la primera part, tenia una autopista per la seva banda. Més encertat i pacient, el Reus no arriscava amb la pilota ho feia fàcil i només se la jugava a tres quarts. Tot el contrari al Nàstic, massa angoixat i que no va xutar fins a tres minuts del descans. Necessitava una sacsejada important l’equip de Carreras.

Maikel Mesa obre un nou partit

El Nàstic va mostrar una altra imatge a la represa, amb una possessió llarga inicial que deixava clar que l’equip grana no es donava per vençut. On el joc no arribava, ho fa fer la pissarra. En un córner, Maikel Mesa igualava el partit, rematant amb tot i obrint la porta a un nou panorama. ERa el tret de sortida a un partit que des d’aleshores adquiria un ritme frenètic.

Cámara, a l’altra banda, no va encertar a controlar i va perdre l’avantatge per a superar Dimitrevski. Emana, que havia substituït Barreiro, responia en un córner. S’encenia el duel. Clamava el Municipal, conscient que el Reus el necessitava més que mai. Les possibilitats s’obrien i fer qualsevol aposta era jugar-se-la un cop establert l’empat.

El Reus perdona el Nàstic

Ara el Reus ja no estava tan tranquil, com ho van demostrar les pèrdues no forçades davant l’àrea pròpia. El Nàstic va superar la depressió, però la inèrcia del gol va durar fins que la defensa va ficar la pota. Primer, per a forçar un lliure indirecte que Edgar Hernández enviaria al cos d’un defensor.

Després, per a cometre un clar penal en una jugada de fantasia de Ricardo Vaz. Querol no podia tirar-lo pitjor i amb un xut tou i no gaire escorat va facilitar l’aturada a Dimitrevski. Segurament, el Reus va marxar amb la sensació que podria haver recollit un resultat més positiu per la primera part i les ocasions generades. El Nàstic, per la seva part, va acabar satisfet per la capacitat de reacció i supervivència. Tots dos van honrar un derbi que aixeca passions i que en aquesta ocasió, sortosament, no va deixar males notícies a la graderia.

The post Reus i Nàstic honren el seu derbi (1-1) appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

El derbi Nàstic-Reus no és un partit més. Queda clar després del que es va viure al Nou Estadi en una vesprada memorable. No pel joc, ni per l’espectacle futbolístic, sinó per la tensió i el que suposa guanyar un partit d’aquestes característiques. Aquesta temporada, dues victòries pel Reus, amb tot a favor per a quedar per davant del seu etern rival per primer cop a la història. Tot plegat gràcies a Máyor, convertit en heroi reusenc després de decidir el partit amb un gol al 90’. El Reus té mitja permanència a la butxaca i el Nàstic haurà de treballar per a salvar-se. Encara més, amb el cop moral rebut. Després de tota la història amb color grana, sembla que aquesta és la temporada roig-i-negra.

Era difícil que el partit estigués a l’alçada de l’expectativa generada. Segurament, tots els que es van reunir al Nou Estadi s’esperaven una altra cosa que el que van veure a la primera part. Insulsa, avorrida i pobra pel que fa al futbol. Sobrada pel que fa a la tensió, això sí. Emana va ser l’únic capaç de trencar la teranyina de Natxo González al principi, amb un parell de bones passades filtrades.

Difícil i meritori, tenint en compte que el partit era tens, espès i sense continuïtat. Marcat pels nervis que genera estar a tocar de l’abisme del descens i, lògicament, per tractar-se d’un derbi. No era un partit més, ja que es tractava del primer Nàstic-Reus al futbol professional. El millor derbi del camp de Tarragona de la història, sobre el paper. Sempre en teoria.

I és que la primera escomesa va ser quasi a la mitja hora. De Zahibo i a pilota aturada. La condició de local convidava al Nàstic a oferir quelcom més. Potser per això, o per voluntat del Reus, els grana es van fer amb la pilota, però l’estadi, nerviós, xiulava sovint per la falta de profunditat. Cap dels presents oblida que està sent una temporada decebedora de l’equip. Ni tan sols en un derbi.

Així va acabar el primer acte, amb la hipertensió col·lectiva per les faltes assenyalades per part de Pizarro Gómez a favor del Reus. Frustració grana i poca valentia per part roig-i-negra, tot esperant una segona part millor. Si alguna cosa es va veure sobre el Nou Estadi, van ser les errades. Els encerts brillaven per la seva absència.

Amb voluntat, però sense confiança

A la represa no hi va haver més fluïdesa, però almenys hi van posar més voluntat. Sobretot el Nàstic, esperonat pel públic, que va sortir amb més coratge. El Reus, especulatiu, esperava aculat entorn Edgar Badia, sense feina fins aleshores. L’entrada d’Assoubre va donar el dinamisme que li faltava al Nàstic i d’aquesta manera van trencar la fins aleshores inexpugnable línia de tres quarts.

La falta de confiança pels resultats, però, impedia provar coses noves. Arriscar, al cap i a la fi, per a superar els duels individuals. L’únic factor que va desafiar la falta d’oportunitats va ser el cansament. I és que va ser al darrer quart d’hora quan van faltar els esforços i van aparèixer les oportunitats de gol.

S’animava el partit a les dues àrees. Edgar Badia, aquesta vegada sí, va haver d’intervenir en una aturada providencial. Perone, amb la seva rematada de cap, fregava el gol. El Reus, per la seva part, començava a estirar-se. Volia aprofitar que el Nàstic estava abocat a l’atac per aprofitar els espais que en resultaven.

Máyor, nou heroi pel Reus

Donava la sensació que qui marcava, guanyava. I així va ser. 616 minuts després, el Reus aconseguia un gol. David Haro rebia la bimba a tres quarts, traçava una diagonal i cedia l’esfèrica a Máyor. El davanter, amb l’ajuda de Reina, perforava el marc contrari i decidia el partit. Victòria històrica del Reus al Nou Estadi i mitja permanència a la butxaca. Pel Nàstic, fiasco monumental quan tot estava preparat pel seu gran dia. Haurà de suar per a salvar-se

The post El Reus es fa Máyor al Nou Estadi appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

13 anys han passat sense una victòria del Reus en el derbi contra el Nàstic. Massa temps, potser, tot i que durant una dècada no hi va haver enfrontaments entre els dos grans de la província de Tarragona. Aquesta última està d’enhorabona, ja que per primera vegada a la història té dos representants al futbol professional espanyol. El matx del proper diumenge promet emocions fortes. Un derbi és un derbi i un Reus-Nàstic és apassionant, estimulador i entusiasma a qualsevol. Com per exemple, a tota la parròquia roig-i-negra. Molts adolescents no han vist una victòria del seu equip contra l’etern rival. L’última, va ser el 5 de gener del 2003 gràcies a un gol de Fèlix Prieto. Dos empats i cinc derrotes després, el Reus només té un pensament al cap: superar la seva bèstia negra.

Un ascens després i set punts per sobre dels grana, aquesta sembla la bona. L’historial, però, no és gens favorable al Reus. El darrer precedent va ser la victòria mínima del Nàstic el 2014, l’any de l’ascens dels de Vicente Moreno. Aquella temporada, dues victòries tarragonines, tres gols a favor i cap en contra. Un via crucis pels de Natxo González, que no obstant van fer un meritori play-off d’ascens.

El Municipal de Reus només ha vist derrotes des d’aquell llunyà 2003. Botxins n’hi ha hagut de la plantilla actual del Nàstic, com Jean Luc o Ferran Giner i d’altres que ja no hi són com Jesús Perera o Javi Martínez. Cap gol a favor i cinc en contra en cinc partits a la capital del Baix Camp. Molts disgustos i cap alegria.

Al Nou Estadi la història ha estat una mica diferent. El Reus va esgarrapar dos empats en quatre duels. El més recent, la temporada 2012/13, quan un gol d’Álex López – avui grana – al minut 92 va privar una victòria que ja semblava del Nàstic (2-2). L’altra igualada va ser aquell llunyà 2003, en aquest cas a un gol.

UNA DÈCADA SENSE DERBIS

Des d’aleshores fins el 2012 no hi va haver ni un sol derbi. Aquella dècada va ser la pitjor pels uns i la millor pels altres. El Nàstic va passar-la al futbol professional des del 2004 fins el 2012, amb un ascens a Primera Divisió inclòs el 2006. Mentrestant, la categoria del Reus era la Tercera Divisió. Sempre ho feia tot per a pujar, però no aconseguia l’ascens.

Fins a quatre vegades consecutives van caure els roig-i-negres al play-off d’ascens a Segona B. Qui la segueix l’assoleix i el Reus va pujar de categoria l’any 2010. Cinc intents després. Dos anys després, va arribar el primer derbi de ‘l’etapa moderna’. El Nàstic, que venia d’un descens de categoria, es va imposar al seu rival (2-1).

FÈLIX PRIETO, L’ÚLTIM (I ÚNIC) HEROI

Un guió massa conegut. L’única – i última – excepció a la tirania grana va ser el 5 de gener del 2003, quan el Reus es va imposar a l’Estadi Municipal. Fèlix Prieto, al minut 80, marcaria l’únic gol del partit. Aquells tres punts no servirien als roig-i-negres per a mantenir la categoria. I és que aquell Reus acabaria divuitè amb 41 punts, a tres de la permanència final.

I sense veure’s les cares amb un rival al que des de la distància observava com pujava a Segona, a Primera i a Segona de nou. El Reus, per primera vegada, va fer-ho també el passat estiu. Possiblement, el de diumenge és un dels derbis amb pronòstic més incert del segle XXI. Del que no hi ha dubte és que és una nova – i guanyada – oportunitat de que l’equip de la capital del Baix Camp acabi amb el malefici.

The post La bèstia grana dels roig-i-negres appeared first on FutbolCatalunya.com.