Després de la ‘fantasmada’ del Tribunal Català de l’Esport a les eleccions del 13/febrer, dient que Soteras i la seva tropa havien exercit il·legítimament el càrrec durant 16 dies abans de les votacions; després de dir que no hi va haver condicions d’igualtat i que la junta electoral va afavorir la seva candidatura, però que no passa res, les rialles al c/Sicília cap al Govern encara s’escoltaven aquest agost fins al ‘show’ Rubiales a Sidney.

Aquella resolució del TCE serà estudiada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en les properes setmanes i i s’hi acosta un nou ridícul a l’esport català. El TSJC haurà de corregir el majúscul disbarat inventat pels jutges del TCE assenyalats directament a l’Informe Poncio’, abans de la seva astracanada.

UN ‘PICO’ I UN ‘PAQUET GENITAL’

Què va passar el divendres 25 d’agost a les 10:30 h., a Las Rozas, abans de l’al·lucinant Assemblea RFEF del “NO DIMITO”?

Rubiales va convocar els seus directius i va cessar tots vuit vicepresidents, menys Rocha, elegint-lo president-substitut per quan arribi el moment (que va arribar l’endemà). Diuen que per a sorpresa de tots els presents que estaven segurs de la dimissió de l’expresident de l’Espanyola.

Potser es pensava que com a vicepresident ‘molt amic’ de Rubi seria ell el nominat per edat per presidir la RFEF i potser per això anessin de celebració a Madrid els 4 vicepresidents. La expedició de la Catalana estava formada per 12 persones a càrrec del futbol català.

“VAIG APLAUDIR I NO VAIG APLAUDIR”

Quan va tornar a Barcelona, el ja exvicepresident de la RFEF, Soteras, treu pit i diu a la premsa que ha presentat la seva dimissió per l’actuació de Rubiales per quedar molt bé amb tots. I alguns s’ho van creure. No només no va dimitir sinó que va ser destituït com a vicepresident i es va quedar amb les ganes de ser també presi de la RFEF.

Encara sonen els aplaudiments de Soteras a Rubiales quan va dir cinc vegades “NO DIMITO” i les seves declaracions posteriors dient que les explicacions de Rubí “eren creïbles i que són coses que passen”.

INFANTINO AL·LUCINA

L’endemà, 26 d’agost, Gianni Infantino i la FIFA posa ordre amb la suspensió de Rubi per espai de 3 mesos… i la FCF fa un comunicat fent la pilota.

Ràpidament, els que unes hores abans van fins a l’extenuació a Las Rozas, es van posar a escriure comunicats oficials rebutjant les actuacions de Rubiales. Encara més, fins a les seves explicacions a l’Assemblea, demanant la dimissió immediata de qui els ha cobert de diners i de glòria en els darrers anys.

EL GOVERN DIU PROU

Va haver de ser el Govern de Catalunya qui digués prou i truqués a l’ordre a l’honorable exvicepresident. A Soteras li va molestar molt que es fes públic que la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà i la secretària general de l’Esport, Anna Caula, l’obligessin a reunir-se de manera urgent dilluns passat, abans d’anar amb Rocha. Però no ho va filtrar el seu trans-comunicador personal?

D’altra banda, la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, va manifestar hores més tard que el president de la FCF “Joan Soteras no ha estat a l’altura del càrrec que representa i no és la persona més adequada per estar al capdavant del càrrec”.

Tots sabem quina va ser la resposta prepotent, altanera, xulesca del sabadellenc que fa sempre allò que li dona la gana i allò que li diuen els seus escuders.

MOLT “GRAN”, NO; VELL, SÍ

“El Govern no és ningú per fer-me dimitir. A la Sra. Plaja no la conec de res, no sé ni qui és…. no opinaré ni diré res del que ella digui o demani per a la FCF. Només vull recordar-li que la FCF és un ens privat. Jo soc molt gran (vol dir vell) perquè em toquin el crostó. Ja li asseguro jo que no em van tocar el crostó a la reunió, i si me l’haguessin tocat, m’hauria aixecat i marxat, li asseguro que tant me fa. Tant me fa la Generalitat com la reina del cel“

EL ‘SHOW’ SEGUEIX AL PARLAMENT

Dies després van ser tots els polítics del Parlament de Catalunya (excepte PP, VOX i Cs) els que diuen “prou” i demanen canvis a la FCF; començant per la dimissió de Soteras, que qualifiquen com a persona no idònia per dirigir el carrer Sicília.

Li va preocupar això al “Trio La La La” de la FCF? En absolut, potser continuen les rialles cap al Govern… Algú podria pensar que “si la majoria de ciutadans de Catalunya, representats per aquests polítics al Parlament, demanen que marxem, nosaltres ens quedem per pebrots”. No tenim imatges i no sabem si en aquesta ocasió va haver-hi “agafada de paquet” a l’estil Rubi

A SANT JAUME TAMBÉ ES DIU PROU

La consellera d’Igualtat, Tània Verge, present a l’acte i seguint la línia del Govern, ha demanat una renovació a la Catalana. dient que Soteras, “no ha estat a l’altura. Hauria d’haver-hi una renovació important a la FCF, no només en l’àmbit de la junta sinó també pel que fa als plantejaments, dels protocols i les polítiques.”

Pot ser que avui encara rigui el ‘Trio La La, La’ en veure que tant els qui manen a Catalunya com el moviment feminista han dit que desocupin el carrer Sicília com més aviat millor. “S’ha acabat”. Volen una nova federació que representi el futbol català, els clubs i esportistes i els valors de l’esport. Però ja ens avancem: en les seves ments privilegiades no hi ha el verb “dimitir”.

La RFEF i la FCF han seguit camins paral·lels, amb els dos “emperadors” al capdavant. Encara que a la FCF tenim ‘Emperador’ i ‘Cèsar’, sense oblidar-nos de ‘Judes’, que encara treballa a gust. Prebendes als que riuen les gràcies i cessaments als quals no ho fan i potser no volen traspassar “línies vermelles”.

RUBIALES-SOTERAS, CAMINS PARAL·LELS

Des que Soteras va decidir nomenar Calle com a director general (càrrec que requereix els millors coneixements i experiència en una entitat que mou tants millors d’euros i més de 170 treballadors), la història s’ha encarregat de confirmar els pitjors pronòstics.

La realitat parla de treballadors acomiadats, ambient laboral crispat amb por en els empleats, baixes laborals per salut mental, denúncies, demandes, querelles a desenes, indemnitzacions importants i contractació de familiars. En resum: futbol català dividit, dues eleccions lamentables amb acusacions de frau i corrupció i el que queda, actes notarials a favor de Soteras perquè com a candidat representés més de 150 clubs, clubs que diuen que ells no van signar aquestes actes, etc…

I LA COMPLIANCE?

I ara, el tema de les dones que ha explotat per ‘un pico i un paquet’ i després de sentir que “són explicacions creïbles i coses que passen”. Sense oblidar-nos, que el presumpte frau electoral ja està als jutjats penals. En els propers mesos, més d’un que sigui ‘imputat’ començarà a preguntar quina pena de presó li pot caure per presumpta suplantació d’identitat i per falsificació de documents.

I la Compliance? Doncs, fent el paperot. Quants expedients o investigacions ha obert la Sra Compliance amb les greus acusacions que han sortit a la premsa sobre corrupció, frau electoral, i denúncies i querelles? Cap. Un record Guiness. I la Comissió d’Etica? Hi ha algú?. Després ens posarem les mans al cap. Els clubs se n’assabentaran algun dia de com s’està governant aquesta federació, i potser validaran la seva gestió o demanaran responsabilitats.

D’ACUSADORS A EMPLEATS

Per cert, no crida a ningú l’atenció que gairebé tots els que han posat ‘a parir’ Soteras i Calle en els darrers anys amb greus acusacions ara són dins, al carrer Sicília, uns i unes amb sou, i altres amb càrrecs importants?

Al febrer 2023 es va acusar públicament 10 persones de la candidatura de Talavera de ‘transfuguisme‘ per la seva renúncia, quan es van assabentar de l’existència d’un pacte secret entre aquest candidat i Calle.

El temps ha donat la raó els 10 que van renunciar: els principals homes i dones de la candidatura de Talavera ja estan treballant al carrer Sicília amb sou, i, braç a braç, a les ordres de Calle. Només falta Talavera per arribar i arribarà aviat.

PAQUITA/RAQUEL/SANDRA

I per acabar, no ens podem oblidar d’altres dones que han patit la implacable gestió federativa del ‘duo sacapuntas’. Cas Paquita Linares (als jutjats, per presumpte assetjament de tres federatius), Raquel Elola (secretària de la delegació de Tarragona, a la qual se li volia impedir exercir el dret sindical i després va ser acomiadada disciplinàriament) i de la treballadora Sandra (de la delegació de Vilafranca, de l’enemic’ Manel Duran, també acomiadada disciplinàriament estant embarassada).

Estem segurs que les quatre directives que hi ha a la Junta de la FCF i la seva Compliance

 hauran demanat explicacions a Soteras per tots aquests fets greus que assoten el carrer Sicília des de fa mesos (no n’hi ha millor evidència que els àudios de l’Izarra).

El futbol català ha de reflexionar: la consellera d’Igualtat del Govern ha demanat una renovació profunda de tota la FCF; també ho han fet la consellera de Presidència, la secretaria general de l’Esport i el Parlament. Cada minut que es trigui, anirà en perjudici dels clubs i federats catalans.

The post Soteras, Calle i Camacho, al punt de mira del Govern appeared first on FutbolCatalunya.com.