Acompanyat pel director general del club, Bruno Batlle, i pel director esportiu, José Manzanera, Kiko Ramírez s’ha estrenat aquest dimecres com a nou responsable tècnic del CE Sabadell. El tarragoní, fidel a la seva filosofia, no ha promès més que treball i intentar aconseguir el màxim en la seva etapa al capdavant del conjunt arlequinat.

Les paraules de Kiko es resumeixen en tres frases molt clares en les quals queda clar l’ambient que s’ha trobat i cap a on ha de caminar l’equip sabadellenc.

1.“Aquí vaig tenir la meva primera experiència com a jugador fora de casa i em van tractar molt bé. Ja fa 22 anys que vaig marxar però sempre he ajudat al club i tinc molt bons records”.

2. “En el primer entrenament he vist que els jugadors volen demostrar el seu bon nivell. Estic encantat, tenia bones referències d’aquest vestidor i he pogut comprovar que és així. Tinc molta ambició i tinc les bateries al màxim”.

3. Estic feliç i content de tornar a casa i a partir d’avui la meva ment ja està pensant en el Conquense. Un debut a casa amb un ambient positiu per aconseguir bons objectius”.

Adéu a Valentín

Uns arriben i uns altres surten. L’entitat que presideix Esteve Calzada ha comunicat l’adéu de Valentín Merchán després de la seva segona etapa en el club (2015-2016 i 2018-2019) de mutu acord. El defensa de Martorell, als seus 33 anys, queda lliure

The post Kiko Ramírez: “Tinc les bateries al màxim” appeared first on FutbolCatalunya.com.

El mercat de Segona B segueix bullint i no només entre els jugadors, sinó també a l’apartat d’entrenadors. El darrer nom propi és el d’un dels tècnics més reconeguts del futbol català. Només la seva modèstia ha impedit que Kiko Ramírez es mantingués en l’elit com li va correspondre anys enrere al capdavant d’equips importants com Nàstic, Castelló, Pobla de Mafumet o L’Hospitalet.

Ara, aterrat del Wisla Cracòvia de la Primera Divisió polonesa, tindrà davant si la complicada tasca de reflotar un Sabadell en dificultats.

L’equip arlequinat, a nou punts de la promoció d’ascens i a només quatre del descens, necessita el nou aire que li pugui oferir Kiko. I més, després del mal ambient que s’havia instal·lat en el club entre un sector de l’afició i el ja ex tècnic Toni Seligrat.

AMB CARÀCTER

Kiko arribarà amb tot l’ànim per a tirar l’empresa endavant encara que el club arlequinat ha de saber que és un tècnic amb personalitat que diu les coses molt clares i que, si no li agrada el que veu, no dubta a plantejar-lo i, si s’escau, marxa. Com a exemple, el seu adéu a l’Hospitalet al 2015 o al Castelló al 2016.

Avui serà presentat a la sala de premsa Mique Quereda de la Nova Creu Alta i tornarà a una entitat on va jugar com a futbolista a les ordres de Paco García Llamas (1996-1997).

Curiosament, el rival del Sabadell a la pròxima jornada de Lliga també ha viscut a les darreres hores un relleu a la banqueta. El Conquense va destituir diumenge passat Luis Ayllón i apostarà pel qui va ser porter del Real Zaragoza César Láinez com a tècnic per intentar reeixir a la categoria.

The post Kiko Ramírez torna a casa appeared first on FutbolCatalunya.com.

Triomf important de l’Hospi en el seu comiat a la temporada 2014-2015. Victòria davant un gran equip com l’Huracán per dir adéu a un dels tècnics, Kiko Ramírez, que millors resultats ha donat al conjunt riberenc. I com és possible que, després de jugar una promoció d’ascens a Segona A en el seu primer curs i tocar la classificació per a la Copa del Rei en la segona, se’n vagi? Aquest diumenge va tenir la gran oportunitat d’explicar-ho encara que, com ja li va ocórrer a Tarragona, “lo dolent m’ho porto a casa i m’ho menjo jo per respecte al club”

Allà queda tot el que s’ha dit per part d’un autèntic senyor dins i fora de les banquetes. “Les etapes s’acaben. Per el moment se que està passat el club i possiblement no siguem compatibles (Poden escoltar a youtube el vídeo del seu últim partit oficial a casa). Després de dues reunions no va haver-hi enteniment. Respectant els problemes del club i sabent que es pot equivocar també”. Paraules textuals del discurs de Kiko qui va treure tot el seu catàleg d’agraïments en el seu comiat.

La sanció que el club haurà d’abonar a la Seguretat Social (prop del milió d’euros), la notable rebaixa de pressupost que s’aveïna (encara que això no ha impedit ‘fitxar’ a un assessor presidència-gerent compartit amb altres clubs), el preconcurs de creditors mai explicat al soci i les eleccions a la presidència pendents són massa interrogants a resoldre en els propers dies.

Kiko, a qui ja li tenien buscat substitut abans de viatjar a Mallorca (7 de desembre 2014), sap que es va salvar pels pèls, no oblida, però es mossega la llengua. Solament els resultats, com sempre, li van salvar de la ‘foguera’ i a Tarragona va aprendre que val més una sortida oportuna. Ofertes li han de sobrar a aquest excel·lent tècnic i millor persona.

The post Kiko Ramírez, un adéu amb massa silencis appeared first on FutbolCatalunya.com.

Queden tres jornades per acabar la lliga. Nou punts en joc per a decidir si Lleida Esportiu i Reus entren a play-off i la permanència de Cornellà i/o Sant Andreu. Tots quatre, estan en boca de tothom. Hi ha altres objectius que passen més desapercebuts, com per exemple els de L’Hospitalet i el Badalona. Riberencs i escapulats tenen al seu abast classificar-se per a la Copa del Rei. Per a fer-ho, hauran de prendre la sisena plaça que ara mateix ocupa l’Alcoyano. El proper cap de setmana, pot ser una bona ocasió.

Hércules (59 punts), Lleida Esportiu (58), Reus (57), Alcoyano (53), L’Hospitalet (51) i Badalona (50). Així està la lluita per la Copa del Rei. Nàstic (71) i Huracán (61) ja estan classificats per a la propera edició de la competició del KO. 9 punts queden en joc i, amb aquest marge, sembla bastant complicat que Hércules, Lleida Esportiu i Reus no siguin els escollits, també.

Així doncs, tot queda entre Alcoyano, L’Hospitalet i Badalona. Tres equips per a una plaça, la sisena, que dóna accés a la Copa del Rei. Sense filials pel mig, seran els sis primers classificats els afortunats. I ja se sap, que la competició del KO és el millor premi per als equips modestos. Sens dubte, els que li donen més valor.

L’HOSPI, A PER LA SISENA COPA

Que s’ho diguin a L’Hospitalet, que ha disputat les cinc últimes edicions de la Copa. Tot un clàssic, que ja ha visitat el Camp Nou o el Vicente Calderón per mèrits propis. Els riberencs, a set punts del quart, ja tenen el play-off impossible. Sí que tenen a l’abast la Copa. L’Alcoyano, dos punts per sobre, visita Reus. No seria estrany que hi ensopegués.

L’Hospitalet, per la seva part, juga a Elda contra un equip que s’hi juga la vida. La penúltima jornada els de Kiko reben l’Huracán i tancaran la lliga a Xàtiva contra un Olímpic que ja no s’hi juga res. Dos partits fora i un a casa, contra el segon. Durant aquest període, L’Hospi haurà de sumar dos punts més que l’Alcoyano, doncs li té guanyat el goal average particular.

Amb el Badalona el té empatat, però el general l’afavoreix (+8 dels riberencs per -2 dels escapulats). La setena Copa consecutiva a la segona ciutat més gran de Catalunya està a tocar. Només cal un últim esforç. En qualsevol cas, temporada (una més) en la que L’Hospi ha rendit per sonbre del que s’esperava.

EL BADALONA, DOS ANYS SENSE COPA

El mateix podem dir del Badalona de Manolo González. L’any més complicat, és el que ha rendit millor. A l’entitat escapulada no s’arribava als 50 punts des dels dos play-offs de Manolo Márquez. De la mateixa manera, tampoc es disputa la Copa des d’aleshores. Les dues últimes temporades, marcades per la irregularitat, s’ha salvat la categoria. I poc més.

Aquesta és diferent. L’equip és vuitè, ha viscut tot el curs a la zona alta i Manolo s’ha guanyat la renovació per tres temporades. Queda un últim objectiu pel que lluitar: la Copa. El Badalona és l’aspirant que menys possibilitats té. No només per tenir a tots els rivals per sobre a la classificació, sinó perquè té el goal average perdut amb tots ells.

Com hem explicat, el general afavoreix L’Hospi, mentre que Reus i Alcoyano el tenen guanyat als escapulats. Difícil, doncs, classificar-se. Tot i que si alguna cosa ha demostrat aquest Badalona és que es pot confiar en ell. Mallorca B (fora), Eldense (casa) i Huracán (fora) és el que queda. Tres jornades apassionants per a decidir play-off, descens… i també la Copa del Rei.

The post Kiko Ramírez i Manolo González, amb més moral que l’Alcoyano? appeared first on FutbolCatalunya.com.

Pacheta va arribar aquest estiu a Alacant on li espera un dels seus primers i majors reptes esportius: l’ascens a la Liga Adelante. Així de senzill i així de complicat. La història dels alacantins li obliga a jugar i a viure amb màxima pressió i amb un únic objectiu perquè tot el que no és ascens és un fracàs. Ara per ara, 3 triomfs, 2 empats i 1 derrota en els sis partits de Lliga li situen en la quarta posició (11 punts) i aquest diumenge vol portar-se els tres punts de La Feixa Llarga. Només porta dos gols més a favor (7) que els riberencs mentre que estan empatats en el capítol contrari (4).

“El meu equip és agressiu, però sempre esportiu, vol dominar amb i sense pilota, ser dominadors de la situació la major part del partit i així anem a L’Hospitalet on guanyar és l’única cosa que ens interessa”, afirma a Futbolcatalunya un tècnic que intenta sempre contagiar als seus del seu caràcter humil i treballador que li va portar a ser futbolista professional. “Això és el que intentem i m’agradaria poder fer-ho encara que el model sempre el marquen els futbolistes”.

Després de caure a Elda i punxar a casa davant l’Huracàn, l’Hèrcules “porta 4 partits consecutius invicte amb tres triomfs i un empat. I, molt important, només hem encaixat un gol i la solidesa defensiva sempre cal destacar-les” afegeix Pacheta per a qui “com diu un ajudant de Bielsa ‘els equips es construeixen a base de victòries”.

“ANEM AMB MOLTA CONFIANÇA A L’H”

El primer obstacle es diu L’Hospi que amb Kiko Ramirez acumula dos triomfs, dos empats i dues derrotes i que també ha aconseguit reconduir un inici vacil·lant a força de dos triomfs, un empat i la classificació per a una nova ronda a la Copa del Rei. “Quina importància té un rival per a un entrenador? Jo diria que el 15% encara que també em veig incapaç de definir les raons. El cap dels jugadors és el que mana i decideix”. Atenció a les paraules de l’entrenador herculà perquè aquest Hèrcules, que supera els 2.100 socis, sap que “un empat no ens deixa tranquils. De vegades dius: he remuntat i he acabat amb un 2-2, he guanyat un punt, però, d’inici, cal sortir a per els tres”.

Al llarg de la nostra xerrada, tot són elogis pel rival ja que “ha jugat en el play off per l’ascens en les últimes temporades i això diu molt. Han canviat alguns futbolistes encara que nosaltres també tenim a 16 nous i ens falta als dos equips temps per adaptar-nos; l’Hospi té molt bones individualitats (Nano, Rubén, Craviotto…) i domina la categoria. Juguen amb tranquil·litat, amb confiança, porten anys jugant junts i han demostrat ser un bon rival”.

Dit això “tinc clar el que hem de fer. L’Hospitalet és un rival dur i s’està demostrant la igualtat del grup, on qualsevol pot guanyar a qualsevol. Estem en el bon camí i tenim bones sensacions. Anem amb tota l’artilleria i amb molta confiança”.

L’OBJECTIU DEL GRAN PACHETA

Deu anys després de la seva retirada, aquest migcampista amb molt més amor propi i sacrifici que estètica vol arribar també amb aquesta ‘medicina’ pel cap alt. De fet, després de debutar en el Numància i passar una temporada per Oviedo, Cartagena i els polonesos del Korona Kielce somia “amb, primer, pujar a l’Hèrcules a Segona i després ja es veurà. Per somiar, somio i desitjo poder arribar a dirigir tant a l‘Espanyol com a l’Athletic”. Queda dit. Els pericos ja li han temptat en més d’una ocasió encara que mai ha cristal·litzat.

“A Oviedo vaig sofrir com no pagaven als futbolistes des de febrer. Encara així, vam acabar cinquens per darrera de Castilla, Tenerife, Albacete i Lugo. No van voler que seguís encara que segueixo enamorat d’Oviedo i de la seva gent”, recorda amb certa nostàlgia encara que prossegueix el seu relat. “A Cartagena no em van deixar jugar el play off d’ascens: el vam ficar aquí, però el seu president va decidir acomiadar-nos. Per què? No ho sé ni tampoc se sap el que hagués passat si hagués seguit. El que és cert és que no van pujar”. I, finalment, l’aventura a Polònia “on em van oferir renovar, però la flama de l’Hèrcules era irrenunciable”.

The post Pacheta elogia a L’Hospi d’en Kiko Ramírez appeared first on FutbolCatalunya.com.