Sembla que s’han acabat les bromes. Aquest cop han estat els lletrats de la Generalitat de Catalunya els qui han tret els colors a més d’un i d’una.

L’escrit presentat als magistrats del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) no deixa lloc a la interpretació. L’actuació de Soteras i de la junta, a partir del 10/1/23, és una “desobediència a la resolució del TCE, emparant-se en una actuació del tot irregular de la junta electoral”.

Encara més, “la desobediència és una infracció molt greu” i “aquesta infracció molt greu és susceptible de ser sancionada amb inhabilitació temporal o a perpetuïtat”.

UNA SOLA DENÚNCIA I…

Amb una sola denúncia que arribi al Tribunal Català de l’Esport, s’obrirà expedient disciplinari contra els directius que van guanyar el 13 de febrer. Per què? per haver comès presumptament “la infracció molt greu de desobediència a les resolucions del TCE”.

I, si així ho considerés el TCE, d’acord amb el que diuen els lletrats de la Generalitat, el tren de Soteras i dels 30 directius i directives que li van acompanyar des del 10 de gener fins al 29 de gener, podria tenir final “feliç” de trajecte a la parada anomenada “Inhabilitació a perpetuïtat”.

Seria per a tots ells i elles…. o, si el/la maquinista és bondadós/bondadosa, potser acabi a la següent parada anomenada “Inhabilitació temporal d’un a quatre anys”.

ATENCIÓ, SOTERAS I DIRECTIUS!

I què passa si a algun directiu/directiva és sancionat/sancionada amb inhabilitació?

Només cal llegir el que diuen les normes de la mateixa FCF i sabrem la resposta ja que “la inhabilitació ho serà per a tota mena d’activitats en l’organització esportiva del futbol”.

I quant de temps trigaria a resoldre’s la inhabilitació… Dos o tres mesos? Avís a navegants… la inhabilitació és PER TOTA MENA D’ACTIVITATS EN EL FUTBOL. El viatge enlloc acaba de començar.

The post S’acosta la inhabilitació de Soteras i la seva junta? appeared first on FutbolCatalunya.com.

Admeto que em comença a avorrir parlar de Joan Soteras. El veterà president de la FCF ja és un ‘disc ratllat’ que només intenta transmetre sensacions equívoques, fosques i poc edificants. Res com envoltar-te de mediocres perquè la teva gestió no progressi.

Dies enrere es va passejar pel Maresme, on algun tonto/ximple li va preparar una entrevista molt amistosa a Vilassar Dalt Ràdio. Això de parlar de ‘tu’ al president, com si fos el teu col·lega, és una cosa que s’ensenyarà ara a la Facultat de Periodisme. Prefereixo reservar-me més comentaris i quedar-me amb la ‘diarrea verbal’ d’un personatge que mereix seguir fins als ‘100 anys’ a la presidència i que el polivalent Prieto li treballi 10 ciutats esportives més. Sembla que Mas Lluhí (Sant Feliu de Llobregat) no serà.

SOTERAS ON TOUR

A tot això, l’honorable president continua pendent del Tribunal Superior de Justícia per unes eleccions que encara té reservats capítols inenarrables. D’això tampoc es fa ressò la premsa perquè no val la pena perdre el temps. És més profitós anar de Jurat a la ‘Gala de les Estrelles’, recollir patrocinis i riure les gràcies.

Justificar els 27 milions d’euros d’un pressupost on 1 és per a ‘professionals independents’, gairebé 6 per a ‘sous i salaris’ i 120.000€ per a ‘directius’ sembla ‘peccata minuta’.

José Domingo Valls, antic assessor jurídic, va ser vilipendiat pel seu alt preu, però encara no se sap quant es gasta la Catalana en Barbancho-Garrido-Checa i els diferents serveis a altres juristes. Soteras acumula demandes, a favor i en contra, com feia el seu amic Rubiales, però totes van a càrrec dels clubs i està molt bé, ja que els presidents es mereixen això i més.

A VILASSAR S’AGRADA

Entre viatge i viatge a Madrid, entre reunió servil i genuflexa a Pedro Rocha, a Barcelona, -van cobrar comissions els directius per ser presents a la junta?-, l’encara president va llançar el seu discurs misogin. “Porto 14 anys a la FCF i 7 com a president”. Cal entendre-ho, té 75 anys. Ni porta 14 ni 7. Repassi dates.

“Som la Federació número 1 d’Espanya i la que té més pes”. Per descomptat. No s’ho creu ni ell. I la que permet que entitats com el Cornellà no pugui jugar al seu camp, la que diu amen a la divisió d’equips catalans de Segona Federació de la temporada pasada o la ‘inútil’ Federació Catalana  que no aconsegueix dos grups a Tercera Federació. I Soteras és el més poderós, evident.

Esclar que arribar a Vilassar li excita i s’agrada. “Estem en un moment futbolístic excel·lent, d’expansió i d’excel·lència, de bon treball, d’unitat”. Aquest home va beure aigua en mal estat o simplement viu a un món on la seva prepotència li distreu.

PREGUNTES AL SR PRESIDENT

A veure si hi ha sort i el president contesta aquest pròxim 4 de desembre, davant els responsables de mitjans de comunicació a la reunió del Jurat de la Gala de les Estrelles, a aquests interrogants.

1. On està el patrocini de la Lliga Elit?

2. A quant puja la despesa als Jutjats per assumir demandes i querelles.

3. Per què aquest suport descarat a Pedro Rocha quan és la continuïtat d’un Rubiales a qui vostè va aplaudir i després es va penedir.

4. Per què la ‘transparent’ Compliance de la FCF o responsable de la Comissió d’Ètica no recorda que vostè i la seva junta segueixen amb unes segones eleccions impugnades per presumptes falsificacions de signatures i suplantacions d’identitat?

5. Per què va vendre el Portal del Federat a la RFEF per 600.000€ quan la seva explotació era un ‘filó’ per a les arques de la FCF?

6. Per què aquest obsessiu interès a blanquejar la seva imatge amb els Mossos i durant el dia internacional de la Lluita contra la violència cap a les dones quan vostè té litigis pendents de recerca policial. I dos, doblega les seves querelles pagades a l’exdirectiva Paquita Linares, qui li va denunciar per assetjament i humiliació?

EN RESUM…

No aniré gaire més lluny. Simplement, mentre vostè se’n riu del Govern -i fa bé-, dels clubs i dels mitjans, només ha de respondre. Li ho plantegem hores abans de l’Assemblea del juny passat i, per descomptat, no va obrir la boca per por.

The post Soteras torna a perdre el cap appeared first on FutbolCatalunya.com.

Quina és la diferència entre la Junta Directiva de la Federació Catalana de futbol del 2018 i la d’aquest 2023?. UNA, molt gran: abans els directius no veien un euro per assistir a reunions, mentre que ara els hi cauen a la butxaca 300€ per presencia, amb un màxim de 900/1200€ mensuals o 9.000€ per temporada.
Aquest és el ‘quid’ de la qüestió; una curiositat: fins a 9 ‘servidors’ del futbol català estan en el càrrec des del 2011 (12 anys!). Ara l”amor’ al futbol català es tradueix en euros i molts quilòmetres i despeses pels seus viatges pel territori de la seva delegació.

Aquesta situació crea dependència per a molts directius, que prioritzen el resultat a la butxaca a plantar cara al poder. Ningú ‘s’empassa’ Calle, ni tan sols (l’aguanten) els del futbol sala, ningú aguanta un Soteras dictatorial i addicte al poder, però el silenci dona millors resultats.

Feta la ‘neteja’ oportuna després de l’adéu de Jordi Terés, Manel Durán, Josep Vives, Juanjo Isern i Paquita Linares (2020), els buits s’han cobert amb els vomitius pactes amb Talavera i el desconegut Palacios.

UNA FEDERACIÓ CONTROLADA I TEMOROSA

Els 28 directius actuals, més la presidència, tenen encara quatre places a cobrir i una ja té inscrit el nom d’Àlex Talavera. No obstant això, l’última ‘moguda’ política li ha refredat la seva ànsia de protagonisme. Caldrà veure la reacció de Soteras, qui ja sap que el mut expresident del Cornellà ve per a quedar-se amb el seu lloc.

Però anem, un a un, amb el millor de cada casa, defensors ‘fins a l’última gota de sang’ del futbol català. Ens diuen que els vicepresidents estan molt enfadats amb Soteras per la seva obsessió defensora de Rubiales, però ho fan amb la boca petita. Ens expliquen també que les quatre dones de la junta prefereixen reunir-se fora de la Federació abans que plantar cara a les reunions de junta… en fi, és el compte enrere d’una decadència sostinguda.

Els aplaudiments per a la història de Joan Soteras cap a Luis Rubiales. Ara…. ja no aplaudeix // FOTO: CAPTURA RFEF

L’1 x 1 DELS DIRECTIUS

VICEPRESIDENTS

JORDI BONET (ANY d’ingrés FCF/ 2011)
Delegat de Girona amb germà (empleat) i fill (exàrbitre). Ex ‘soldat’ de Subies, la vida ha canviat per a aquest directiu (rècord de quilòmetres), vinculat al Barça femení, representant ( o ja ex) de roba esportiva i gespa artificial. Més d’un embargament arriba a la Federació Catalana, té targeta FCF. Contrari a Calle, li falta valor per a dir el que pensa; no amaga la seva por davant l’arribada de Talavera.

MIQUEL SELLARÈS (2018)
Persona de confiança de Soteras; ja va estar de tresorer en el primer mandat, ara és vicepresident econòmic. Els qui li coneixen diuen que té el seu caràcter amagat, es manifestament contrari a Calle i fins i tot ha tingut algun enfrontament amb el totpoderós. Tot i així accepta les ordres que dóna l’empleat (el món al revés, un treballador que mana més que el vicepresident i els altres directius). No perdona un quilòmetre.

LUIS QUIÑONERO (2021)
President del Prat. Era un dels més grans crítics de Soteras fins que li van convèncer, va entrar en la junta i ara és ‘cavaller de l’ordre’. Com a representant dels clubs de Tercera pot viatjar a Madrid i deixar-se veure. Ja en té prou

JOSEP Mª ESPASA (2020)
Treballa en un col·legi de l’Opus i estava a una escola de formació com a entrenador col·locat per l’exdelegat Jordi Terés. ‘Mossèn’ fa el que se li diu i el que faci falta per a complir, ‘amic’ de l’ex vicepresident Josep Llaó i Raul Sus. “Aquesta és la Federació que volem”, va dir a la seva presentació. Sempre ‘valent’

ALBERT MONTULL (2011)
SECRETARI/DELEGAT VALLÈS OCC.
Defenestrat, ja està fora del futbol femení, tenia molta relació amb Rafa Del Amo, que també li va apartar. Mai ha mantingut bona sintonia amb el seu ‘veí’ Soteras, però ha hagut d’acatar. Organitzava campus femenins i va tenir al seu company Bonet d’entrenador. Fa poques hores va parlar i la ‘va cagar’: “Costa que ocupin llocs de poder (les dones), però és un orgull quan això passa”. Ho diu ara que l’han fet fora de tots els llocs i l’han substituït per les úniques dones de la junta.

MONTSE ALTIMIRA (2022)
TRESORERA
Mà dreta de Sellarès i única dona a l’executiva. “És molt fàcil parlar de números però cal complir-ho després”. A Altimira encara no l’hem sentit explicar diverses coses:

1) Si els ingressos federatius han pujat de 15,9 M€ a 20,3 M€ (4,4M€), com s’explica que el benefici s’hagi reduït d’1,5 M€ a 70.000 euros?
2. Com justifica l’increment de despeses d’explotació de 12 M€ a 17 M€? Té a veure amb els acomiadaments i demandes contra la FCF per part d’extreballadors i exproveïdors?
3. Com justifica l’increment en despesa de personal (gairebé 1 M€ respecte a 2021) quan tots els acomiadaments que estan duent a terme són disciplinaris sense indemnització? I la desviació pressupostària de 2022 (gairebé 250.000 euros)?
4. A què es corresponen les ‘despeses extraordinàries’ per valor d’1,9 M€?. Altimira, esperem les seves explicacions. Gràcies

9 ‘SERVIDORS’ DEL FUTBOL CATALÀ DES DEL 2011

PERE ALSINA (2020)
DELEGAT OSONA
Vinculat a l’OAR VIC, era subdelegat amb Toni Tañà. És dels més inconformistes amb les actuacions dels actuals dirigents, però prefereix callar (és més còmode) i això que podria parlar molt clar.

JOSÉ MANUEL BANDERAS (2022)
VOCAL
Va venir del Santa Eulalia de L’Hospitalet, amic del ‘exMutualista’ Dorado i del president de la Fundació, Carrillo. Soteras ha hagut de ‘menjar-se’ els pactes de Calle a les eleccions.

FRANCESC BORREGA (2011-2016)
DELEGAT ANOIA
Funcionari d’Ajuntament, defensa la seva cadira a mort. Ara sent que té poder. Mai ha destacat per res. Ni ‘fer la pilota’ –“el Joan em fa creure amb les persones: ets honrat, treballador i proper a la gent”- li ha servit per a guanyar protagonisme

JOSÉ COSANO (2022)
DELEGAT TARRAGONA
Ve de la política des de Tarragona, amic de l’ex Llaó, li han retallat moltes despeses. Va arribar amb fama de gestor i s’ha hagut de patir la major vergonya sindical de la història de la Federació amb l’acomiadament de l’empleada Raquel, dona de l’exdelegat Josep Vives.

JACOBO DOMÈNECH (2015-2016)
DELEGAT VALLÈS OCC. TERRASSA
Ve de la construcció. Ha estat utilitzat (i s’ha deixat utilitzar) per anar contra companys. No s’emporta res bé amb Montull i ara és molt fidel al totpoderós

MIGUEL ANGEL ESQUERRÈ (2011)
VOCAL
Home del futbol sala, va trair a Dani Vives. Manté denúncies per amenaces i falsificacions a les Terres de l’Ebre. Li espera molt protagonisme futur. El futbol sala està molt ben ‘controlat’ amb aquesta mena de personatges.

MÓNICA GARCÍA SOLANS (2022)
VOCAL I ‘COMPLIANCE’
Multifuncional directiva del futbol català. Exmembre de Proliga -(com canvien els temps!. No fa gaire Soteras deia a tots que no li donessin ‘ni bola’),-  vicepresidenta del CE L’Hospitalet i Compliance (?) de la FCF, no li agraden les entrevistes perquè “té un perfil discret”. Això diu.

PEP GRAUS (2016)
VOCAL
Era subdelegat del Berguedà amb Esteve Olivella. De ser “admirador” de Soteras, ara el tenen una mica oblidat; té un hotel a Berga on han aparegut moltes vegades diferents seleccions de futbol sala catalanes. Podria desxifrar i explicar aquesta relació hotel-FCF-futbol sala.

VICTOR GÜELL (2018)
VOCAL
Home de confiança de Bonet, també està implicat en la presumpta trama de les actes falsificades del grup Soteras. No parla gaire; és col·laborador ferm del seu delegat.

JUAN CARLOS HUETO (2011)
VOCAL
Partícip en la compravenda de clubs de futbol sala, home-Calle de sempre, intermediari de productes alimentaris

TOMÁS JOSÉ PEPIOL (2011)
VOCAL
Expresident de la Rapitenca, molt amic de Jordi Casals i del trist Joaquim del Pino (no confondre amb Del Pino Sánchez de Rozas Romero i Negrete), ex rècord ‘mundial’ a l’hora de cobrar per assistir a comissions (quatre en un dia. Es dedicava al món de l’alumini i té molt poc protagonisme en l’actualitat.

JAVIER LERMA (2011)
VOCAL
Home de confiança del director, ‘ajuda’ a clubs de futbol sala amb poques possibilitats. Segons el seu perfil de Linkedin, “des de 2001 estic centrat en tot el relacionat amb organitzar, planificar i desenvolupar activitats esportives”. A nivell federatiu, fa el que li diguin. Se li coneixen pocs gestos.

CARLES MALLART (2022)
VOCAL
Directiu de Girona, jubilat. Va intentar pactar amb diverses candidatures, exdelegat del Figueres i, encara que no està molt d’acord amb Bonet, aplaudeix els seus actes

JUAN NÚÑEZ (2016)
DELEGAT VALLÈS ORIENTAL
Manté la seva esposa i el seu fill com a treballadors federatius. El que no li agrada,  se’l guarda i amb la cara, paga. Oblida de pressa.

ESTEVE OLIVELLA (2011-2016)
DELEGAT BAGES-BERGUEDÀ-CERDANYA
Un dels molts ‘covards’ de la junta. El delegat Pau li ha destapat algunes situacions problemàtiques encara que els seus ingressos federatius (comissions, quilometratges…) li van d’allò més bé

FERNANDO PEÑA (2022)
DELEGAT BAIX LLOBREGAT
Col·laborador de Gavà, Cornellà i L’Hospitalet, d’on va sortir sempre amb misteri, Amb bones relacions polítiques ha sabut guanyar-se el seu buit de delegat del Baix Llobregat. Suma una i compta cinc

JORDI PÉREZ (2022)
VOCAL
President del Riudeperes i cofundador de la Plataforma Units pels Ascensos, va passar dels jutjats contra Soteras/Calle a anar a la candidatura de Palacios de número 2 i va dir que va votar Soteras el 13-F en una entrevista, dies després. És a dir, no es va votar ni a si mateix!. És el el millor amic del silenci des que és al carrer Sicília. Manté poca relació amb el seu ‘veí’ Pere Alsina

JORDI PIFARRÉ (2018)
VOCAL
Va trair a l’exdelegat Terés, té un contracte de venda de Trofeus amb la FCF. A la seva delegació es comenta que té denúncia interposada per incompatibilitat de càrrec (es parla d’entre 15.000 i 20.000€ en joc). El seu exercici de vocabulari quan va aterrar en el 2022 va ser vergonyós: “Tenim un ‘primera Espasa” com a delegat. Ara dona gust donar-li hores al futbolcat”. Memorable.

MIQUEL PIÑOL (2022)
DELEGAT TERRES DE L’EBRE
Va substituir al trist Joaquim del Pino, ara desaparegut a nivell esportiu. Mira cap al carrer Sicilia amb total respecte i temor

JAUME PLAZA (2011)
DELEGAT PENEDÈS-GARRAF
No manté excessives bones relacions amb la parella Soteras-Calle, però la por li fa sobreviure. Li han col·locat com a delegat de Vilafranca encara que viu a Igualada (quilometratges de gom a gom). Persona amb aspiracions però molt limitat.

SUSANNA PUELL (2022)
VOCAL
Empresària de la zona del Bages, vinculada al futbol femení i al Barça, no se li coneix ni el to de la seva veu.

LAURA RÀFOLS (2022)
VOCAL
Exjugadora. La junta la mira, com a les seves companyes, amb escepticisme. En campanya va dir: “No estic aquí per un tema de cobrir un percentatge femení. Estic aquí per treballar pel futbol femení, que ja no és futur, és present i hem d’estar a l’altura”. Això ho va dir fa un any. No ha tornat a obrir la boca públicament i és una pena perquè està molt preparada.

The post Qui és qui a la Junta de la Federació Catalana appeared first on FutbolCatalunya.com.

Si la junta directiva del setembre passat es va tancar amb escàndol –a cap directiu li han donat l’acta-, aquest octubre es van mantenir les formes a la Federació Catalana, amb ‘refrigeri’ inclòs. L’ajornament de les competicions d’àmbit territorial i, especialment, la maleïda COVID 19 obliga a la reflexió

Amb la presència dels exvicepresidents Jordi Terés i Juanjo Isern, que van començar per renunciar als seus emoluments que li corresponen com a assistents, es van centrar en la nova paralització del nostre futbol per part del Govern i de la Federació Catalana. Se segueix amb sorpresa aquesta diferenciació entre ‘futbol professional i no-professional’, però aquesta sembla una assignatura a futur.

110.000 FIDELS AL PORTAL DEL FEDERAT

Bon detall per a animar al compromís dels federats amb el futbolcat: segons van comentar a la junta, uns 110.000 federats ja han abonat el 100% del PORTAL encara que les competicions no s’hagin iniciat. Hi havia dubtes però el compromís ha superat les expectatives.

És més, el mateix president Joan Soteras es va comprometre a retornar un percentatge de l’import abonat pels futbolistes i pels clubs, si no hi ha competició fins al 2021.

ISERN I TERES, ORADORS

Ubiçats físicament al fons de la sala, els vocals (exvicepresidents ‘per falta de confiança’) Juanjo Isern i Jordi Terés van prendre la paraula. El primer va ser demanar que se’ls retirés l’assignació de 300 euros per la seva presència en les juntes (no segueixen en cap comissió). Ningú es va oposar ni ningú es va afegir (que se sàpiga) i són 30 directius.

La part diferencial va arribar a l’hora de parlar del nou contracte del director general encara sense actualitzar. Va haver-hi encreuaments d’opinions, frases absents de noms propis, laments públics i comentari ‘de qualitat’ del secretari general de la Federació Catalana, Oriol Camacho, ja que hi ha “molts casos judicials que acaben en res”.

DEVOLUCIÓ DE TIQUET

Per cert, de la ‘compliance’ se segueix sense saber res tret que al desembre es compleix un any des que es va obrir la comissió. Com va definir el mestre de periodistes Alfonso Azuara. “Comisión es la reunión de incompetentes, nombrada por perezosos para hacer lo innecesario”

No obstant això, hi ha qui diu que el president de la Comissió donarà comptes entre acte i acte.
Com a curiositat: Isern va reclamar que un dels vicepresidents desplaçats a Marbella retorni l’import d’un sopar, pagada per l’expresident de l’Europa, i cobrada per l’esmentat, segur que per ‘error‘.

The post Tancament al futbol territorial català appeared first on FutbolCatalunya.com.