JORDI MESTRES @jordimestres7

Els dos anys d’espera pel play-off a Lleida van valer la pena. Com l’última vegada, coincidint amb l’Aplec del Caragol, el Lleida Esportiu va regalar una victòria als milers d’aficionats que es van congregar al Camp d’Esports. El gol de Colinas val el seu pes en or, sobretot després de no concedir-ne cap – una vegada més, i ja en van més de 20 aquesta temporada – a la porteria pròpia. Queda una tornada a Lasesarre, que no és poca cosa, però aquest equip inspira confiança. És un campió vestit amb disfressa de quart classificat. Un equip amb infinitat de problemes dins i fora del camp que s’ha sabut sobreposar a l’adversitat. Fiable com pocs, el Lleida Esportiu ha donat un pas cap a la Liga Adelante. 90 minuts a Lasesarre el separen d’una nova gesta en una temporada en la que l’instint de supervivència l’hi ha acabat atorgant una infinita capacitat de superació.

El play-off d’ascens no premia a qui més bé juga, sinó a qui millor competeix. Amb aquesta premissa, el Lleida Esportiu va sortir al camp amb la lliçó ben apresa. No importava cedir la pilota al Barakaldo si, com de costum, es defensava bé. Només l’àrbitre, entestat en interrompre el joc, treia de polleguera als blaus.

Fent honor a la festivitat de l’Aplec, el partit avançava a ritme de cargol. Fins i tot un aspersor mal tancat l’interrompia. Cap dels dos equips, conscients de que l’eliminatòria era de 180 minuts (no només de 90) prenia riscos. Amb tot, s’incitava als badalls, però el Camp d’Esports no defallia. Incitava als seus a donar quelcom més, entregat amb crits d’ànim i un, només un, “Esteve paga ja!”.

VITAMINA COLINAS, GOL ANALGÈSIC

Just després, arribava el gol del Lleida Esportiu. Manu cedia la bimba a Colinas que, sense pensar-s’ho dues vegades, engaltava un xut a la base del pal. Corria el minut 36 i el Lleida donava primer. Tot just quan s’estava jugant més a la basca que a la catalana. En el moment en el que el físic del Barakaldo semblava imposar-se a un equip blau ferm, però sense domini.

Acte seguit podria haver arribat el segon. Els de Movilla, groguis aleshores, van estar a punt de pagar car el moment d’atordiment que patien. L’escarni no va anar a més i s’arribava al descans amb avantatge mínim. Qui menys errors havia comés i més encert de cara a gol havia tingut, guanyava. Això, ni més ni menys, és un play-off.

La represa començava com havia acabat la primera. Les defenses s’imposaven als atacs. No es podia esperar una altra cosa de dos equips que havien encaixat 22 i 24 gols en 38 jornades, respectivament. El Barakaldo va deixar de jugar amb cinc darrere per a posar tres davant, però qui va decidir trencar el partit no vestia de groc-i-negre. Urko Arroyo, de blau, va donar un pas endavant.

EL LLEIDA AGUANTA, AGUANTA I AGUANTA

El basc va deixar diversos detalls de qualitat que van deixar estabornits als seus compatriotes. Va forçar més d’una groga i va donar aire a un Lleida ferm, però aculat. Defensaven bé els d’Idiakez i se’ls feia massa difícil atacar o mantenir la pilota. La falta d’efectius a l’avantguarda va frustrar a l’equip i també a Manu Onwu, exhaust, que va ser substituït amb rampes.

L’esforç defensiu, enorme, va provocar que el Barakaldo no disposés de cap ocasió durant tot el partit. Ni una per a provar a un Iván Crespo que va ser més espectador que mai. A diferència dels dos play-off de Seligrat, el Camp d’Esports veia com la porteria quedava a zero. Una tònica aquesta temporada per a un equip que si ho torna a fer a Lasesarre estarà classificat. Movilla així ho va afirmar en roda de premsa, mentre que Idiakez va dir que no accepta favoritismes ni pressions. Euskadi decidirà.

The post Aplegats per a vèncer (1-0) appeared first on FutbolCatalunya.com.