Europa, Europa, Europa sempre endavant!
que la nostra fe en la victòria
a tothom faci vibrar!

Himne Club Esportiu Europa

Aquest és un fragment de l’himne del Club Esportiu Europa, una composició del 1995 d’en Robert Baquero, just un any després de l’últim ascens a 2B.

27 anys ha hagut d’esperar el Club de la Vila de Gràcia per a pujar de categoria i ho ha fet amb una autoritat aplastant. Ho van intentar Dólera i Poch en temporades recents, però ha estat en David Vilajoana l’entrenador capaç de portar a l’equip a una categoria superior a base de treball, gols i una fe en la victòria descomunal.

En David té els mateixos detractors que seguidors al futbol català, és un entrenador que no deixa indiferent a ningú, sobretot amb algunes de les seves polèmiques declaracions a les rodes de premsa que podem veure setmana rere setmana al web oficial del club o a través de BTV.

Però cal entendre que a un entrenador no se li deu mesurar per la seva popularitat o la seva diplomàcia, se li ha de mesurar pels mèrits esportius.

VILAJOANA NO DEIXA INDIFERENTS

Recordo una conversa informal amb ell, un diumenge al matí al Nou Sardenya en el que breument em va dir que estava molt content del desenvolupament de la pretemporada (venia de perdre el dimecres a Valls per 1 a 0) i deia que estava molt tranquil, a una setmana d’iniciar la Lliga, perquè tenia molt marge de millora. Quina raó!

Des del primer minut de competició (penal a favor i expulsió del vilafranquí David Fontanils al Nou Sardenya) l’equip de la Vila de Gràcia ha estat l’equip dominador de la #3div5, amb permís del CF Cerdanyola en la primera fase.

Qualsevol jugador de la primera plantilla, fins i tot els que s’anaven sumant a convocatòries i entrenaments, sabien que aquest era l’any. L’equip es coneixia a la perfecció, mantenia la columna vertebral dels últims anys i afegia fitxatges de qualitat per a aconseguir un equip compacte.

Amb una línia de 4 i una altra de 3 molt sacrificada i jugadors molt ràpids i verticals en la davantera, dominant les transicions ofensives per a generar ocasions de gol sense límit.

UN EUROPA VERTIGINÓS

En un no res, l’Europa es plantava a l’àrea contrària quan feia uns segons estava defensant amb 7 a la seva pròpia àrea. Cames sempre li han sobrat a aquest equip, així com ambició i il·lusió.

Un esquema de joc clar però flexible, amb un porter immens, en Sergio Fernández, clau en el salt qualitatiu que ha mostrat l’equip respecte la temporada passada. Una línia de 4 amb dos mites de l’europeisme, com són l’Àlex Cano i l’Alberto González, molt ben recolzats per Castell, Pastells o Guti.

Un centre del camp dinàmic, poc físic però amb moltes ganes de fer arribar la pilota als jugadors de l’avantguarda i sumar-se a l’atac. La temporada d’en Pau López (golàs inclòs en l’ascens del passat diumenge) ha estat simplement sublim.

I a dalt, principalment han sobresortit un ‘desconegut’ Albert Martí que ha tornat tota la confiança; l’estima que el club i el cos tècnic li ha donat en aquesta temporada amb gols i detalls de moltíssima qualitat.

INCONTESTABLE REI DE TERCERA

Ah!, i en David Jiménez, que ha aprofitat el protagonisme que no va tenir la temporada passada i que ens ha fet recordar al jugador del Gavà que ens les feies passar magres a tots els equips que ens enfrontàvem a ell.

En definitiva, l’Europa ens ha fet vibrar (com diu el seu himne) a tots els aficionats del futbol català. Per això és l’incontestable rei d’aquesta peculiar #3div5 esperant deixar-la enrere per sempre més, sense por al que vindrà!

Felicitats, escapulats!!!!!!

The post Europa, fe en la victòria! Per: JSC appeared first on FutbolCatalunya.com.

De fet, ja em va costar parlar de les sensacions que em produïen els equips en aquesta recta final de fase regular de la Tercera divisió sense nomenar algun d’ells. Però malauradament haig de fer un TOP10 dels més determinants, dels ‘alumnes’ més aplicats de la#3div5 , dels que marquen les diferències en els seus equips i, per extensió, en aquesta Lliga.

Aquí van els 5 primers, segons la classificació del seus equips, Jornada 21a:

TERCERA GRUP V

SERGIO FERNÁNDEZ- PORTER- CE EUROPA

(19 partits jugats i 16 gols encaixats)

L’alumne treballador, callat i bon company.

El salt qualitatiu a la porteria que necessitava el CEEuropa. En un equip del potencial atacant dels del Nou Sardenya, en Sergio Fernández ha mantingut viu a l’equip en molts partits d’anada i tornada amb la seva sobrietat i tranquil·litat.

Amb un bon joc de peus, ens ha meravellat amb la seva excel·lent velocitat de reacció deixant-nos aturades impossibles en un equip amb David Jiménez i Albert Martí en estat de «Gràcia» fent la feina al davant. A més, si això  li sumes que és una persona 10… Potser no és casualitat que estigui al primer lloc!

SERVETTI I JAVI LÓPEZ-DAVANTERS-CERDANYOLA

(8 gols en 18 partits jugats; 10 gols en 19 partits jugats)

Els que fan el treball en parella.

No m’agradaria ser central i veure aquests dos al davant. Intensos, poderosos i tocats per la vareta del gol. En Javi López va començar la lliga com mai ho havia fet. A la seva feina fosca i el seu espectacular joc aeri li va afegir una efectivitat descomunal. Quan havia fet la seva part, en Pablo va agafar les regnes i està acabant la fase regular amb gols de tots els colors.

Sempre una passa per darrera del seu company s’està especialitzant en aprofitar les múltiples jugades que genera l’equip de Cerdanyola, sobretot al reduït terreny de joc de les Fontetes. Si a sobre tens a centradors del nivell de Pitu Plazuelo, tot és molt més fàcil.

VÍCTOR ORIBE- MITJAPUNTA- VILAFRANCA

(6 gols en 12 partits)

Tothom vol jugar al pati amb ell… i ell ho sap.

Va sobrat. Tot i no haver estat disponible en 7 partits, en Víctor Oribe és el jugador més determinant de la Tercera (Grup V) i ho porta sent molts anys. És un jugador diferent, capaç de treure’s un xut llunyà a l’escaire o entrar fins a la cuina amb la pilota als peus. 6 gols (1 cada 2 partits jugats) de diferents factures han ajudat al Vilafranca a posicionar-se com un clar candidat a l’ascens.

Ara que arriba el moment on la pilota comença a cremar, ell no deixarà de demanar-la, això sí, sempre al peu.

ÁLEX FERNÁNDEZ- MIGCAMPISTA- TERRASSA

(3 gols en 17 partits)

El delegat de classe.

Ho fa tot bé. El jugador que tot entrenador vol tenir al seu equip doncs va ser indiscutible per a Xavi Molist i ara és vital per a Juanjo García. L’Àlex no escatima en esforços, és responsable amb les seves tasques i molt professional. Bon treball aeri, sobretot fora de l’Olímpic, on li toca baixar al fang freqüentment.

Com a local desenvolupa el seu millor futbol aprofitant la seva potència per a superar línies amb les seves conduccions i demostrant la seva ‘pegada’ amb 3 gols importantíssims per al club egarenc. Amb Ortega, Pelegrín i Jaume Pascual formen la columna vertebral d’un Terrassa que encara no ha dit la seva amb aquesta Tercera divisió.

ORIOL MOLINS- MIGCAMPISTA- GRANOLLERS

El «totcampista» del Granollers, Oriol Molins, té gol, molt de gol , és a dir, no necessita gaire per a foradar les xarxes contràries. Sempre està on toca, una mena de Raúl González Blanco però de metre noranta. Ha anat de menys a més, com el seu equip.

Jugador amb molt de recorregut, capaç d’ajudar als seus centrals en una transició defensiva o trobar-se en un mà a mà contra el porter rival. Per a posar-se en bucle un dels gols que li va fer l’Horta en la victòria del seu equip al Feliu i Codina.

I menció especial per al Ramon Terrats, del Girona B ya que només set partits el va poder gaudir Àxel Vizuete qui el trobarà a faltar al mig del camps del filial gironí, on aportava un equilibri necessari en un equip jove amb tendència clara a atacar.. Que gaudeixi de la Liga SmartBank amb el Girona.

To be continued…

The post Els ‘alumnes’ més aplicats de la Tercera (Part I) appeared first on FutbolCatalunya.com.