Diumenge 18 d’aquest juny calorós deia adéu al futbol Jose Villegas als seus 44 anys. Cal llegir diverses vegades (44) perquè mantenir-se en aquesta dura competició a aquesta edat només ho compleixen els privilegiats. Ja es poden imaginar per tots els equips que ha passat i no s’oblida cap. Exemplar i amb un caràcter per a intentar ‘injectar‘ en les noves generacions, a les verdes i a les madures.

Poques entrevistes he tingut el plaer, encara que sigui pel dur telèfon, de gaudir com aquesta amb Villegas. No sols es tracta de gaudir escoltant sinó també prendre nota com a filosofia de vida.

L’homenatge que li van rendir Turó Peira i Montañesa no se li regala a qualsevol. Passin i llegeixin perquè és espectacular.

VILLEGAS EN ACCIÓ

Poques vegades hem llegit tantes reaccions favorables per a un futbolista com vostè que decideix retirar-se als 44 anys.

Crec que són molts anys i molts vestuaris i per sort sempre m’han tractat molt bé. Ha estat recíproc.

En aquest cas hi ha hagut unanimitat si no que algú digui el contrari.

Per sort, sí. Segur que hi ha hagut alguna cosa alguna vegada, però no recordo que algú pugui dir que amb ‘aquest oncle’ han tingut alguna cosa. No recordo a ningú que m’hagi marcat per a malament.

UNA FITXA COMPLETA

Vostè recorda tots els equips en els quals ha jugat?

Sí. Vaig començar en el meu barri de la Barceloneta, vaig estar tot el futbol base amb els amics des d’aleví, amb 9 anys. Ho vaig deixar 3 anys després de la mili, un amic em va dir d’anar a Zona Franca (1999), vaig jugar mitja temporada en 3a Regional, i vaig tornar al barri. Després de dos partits, Jordi Gallardo em va cridar per al primer equip i aquí va començar el serio.

El fitxa Gallardo (2000-2001) i…

Vaig estar un parell de temporades, jugava amb mi Sergio (després va ser segon d’Angel Blanco) i me’n vaig anar a Horta. Va ser la primera vegada que vaig jugar en Primera Catalana encara que el míster no va comptar molt amb mi perquè estaven uns altres com Mejías. Finalment, Òscar Principal, que també va estar amb mi, em va dir d’anar a la ‘Monta’ i allí pugem a 1a Catalana amb Miki Carrillo.

MANLLEU, RUBÍ, MONTAÑESA….

I arriba el salt a Osona

Em va trucar Jaume Torras, entrenador del Manlleu, ara amb Rubi, una gran persona i un gran entrenador de l’escola Barça, vaig aprendre molt. Vaig sortir de la meva zona de confort encara que només vaig estar un any.

Després li esperava Rubí

Sí, i no van sortir molt bé les coses perquè acabaven de baixar de Tercera, va començar Puyol, va arribar Puchi i va acabar Corominas. Va ser un ‘any horribilis’. Vaig tornar a la ‘Monta’, vaig encaixar en un vestuari meravellós amb grans jugadors (Araujo, Sanjosé…Miki Carrillo).

HORTA, GUINEUETA, CARMELO, PUBILLA….

I, finalment, …..

De la ‘Monta’ retorn a l’Horta i d’allí a l’EE Guineueta, Carmelo, Pubilla Casas, Pallejà i Turó Peira. Els amics em portaven un any a un lloc i un altre, després em va cridar Manu i cap endavant en Turó.

Vostè no haurà jugat Champions, però el seu cor guardarà records impressionants

Per sort, sí, el millor que t’emportes és la gent que coneixes. Potser no he tingut ‘feeling’ amb algú, però no m’he portat malament amb ningú

I SEMPRE…TURÓ PEIRA

I ara diu que ho deixa tot i que es va?

Intentaré estar vinculat en Turó, Manu em va demanar ajuda i ja veurem. Entrenador? M’agradaria, sí, ja que ara no he pogut treure’m els títols i a veure l’experiència

Un tipus com vostè, tota la vida jugant a futbol, què farà a part de jugar amb la seva filla?

No ho sé. Trobaré a faltar la competició, segur, ens enganxa. El futbol reuneix molta gent al voltant, però això s’acaba alguna vegada.

“CAL JUGAR AL FUTBOL PER SALUT”

Què li diria José Villegas als nens/nenes perquè s’enganxessin al futbol?

Cal jugar al futbol per salut, competir, sacrifici, per la bona gent… per mil coses. Ha estat la meva vida, no veig res que pugui no afavorir.

Això de d”estibador portuari’ intimida als rivals perquè no se sap molt bé la seva professió? Són una ‘raça especial’ i en el futbol nostre hi ha diversos

Molts estem fora ja, sí. Miki i Toni Carrillo, Xavi Jiménez… som varis i, sempre que ens ajuntem, parlem.

Com veu Jose Villegas el nostre futbol amateur?

Ha baixat molt el nivell. No veig a cap jugador amb 43 anys en actiu, seria inviable.

VILLEGAS I MIKI CARRILLO

Entre totes les floretes que hem escoltat sobre vostè destaquem un que diu:“Jose es un grande del futbol” (MIKI CARRILLO).

“Desde el primer día mantuvimos una relación especial, un tio con carácter fuerte e indomable en el campo y con el que me he ‘peleado’ 50 veces. Pero es increíble y sus últimos años en la Monta fueron muy importantes. Es un delantero centro de los que no hay, un jugador especial. Hemos sintonizado muy bien y siempre tendremos una relación especial. He tenido la suerte de entrenar a Santi Triguero, Jorge Sánchez y, ahora, Jose Villegas porque es un ‘loco’ apasionado del futbol. Y, portuario, sí, y me alegra verle mucho en el trabajo”

Jose Villegas agraeix aquestes paraules del seu exentrenador. “Miki em vol massa, ens apreciem molt encara que alguna ‘enganxada’ vam tenir, és veritat, però sempre va fluir ‘l’amor‘

The post Fins aviat a un ‘gran’ com Jose Villegas appeared first on FutbolCatalunya.com.