JORDI MESTRES @jordimestres7

José Miguel Morales (1976) és un home rècord al futbol català. La seva carrera va començar fa més de 20 anys i durant la mateixa ha acumulat diverses efemèrides. La més destacable, la de ser el tercer jugador amb més partits de Segona B disputats de la història. Ara, després de dues dècades jugant a Segona A i la categoria de bronze ininterrompudament, no té equip. El Badalona li va donar la baixa i de moment no ha fitxat per un nou club.

El primer interessat en contractar-lo va ser el Prat de Pedro Dólera. L’interès dels pota blava no va fructificar, ja que Morales entrena per les tardes als porters del futbol base de l’Espanyol i per horaris era incompatible. Davant aquesta negativa, el Prat ha acabat fitxant a Carlos Craviotto, un altre dels clàssics de la categoria de bronze.

Aquest fitxatge ha deixat buida la porteria del Sant Andreu, com també ho està la de l’Horta de Víctor Valdés. A dia d’avui són les dues opcions més clares per a un porter que vol seguir jugant, sigui a Segona B o a Tercera: “Estic esperant a que surti alguna cosa. La idea és seguir jugant, ja veurem si és possible. Crec que estic preparat i encara em queda corda”.

The post “La meva intenció no és retirar-me” appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

El més difícil no és arribar, que també, sinó ,mantenir-se. Ho saben José Miguel Morales (1976) i Carlos Craviotto (1983), dos porters que semblen no tenir fi. Especialment el primer, que amb 40 anys complerts ha renovat per un més amb el Badalona. Serà el seu tercer a Montigalà després de passar-ne vuit a Terrassa i set a Sant Andreu. Craviotto, per la seva part, en va jugar cinc a Segona B amb L’Hospitalet – amb dos play-off d’ascens inclosos – però també als Miapuesta Figueres i Castelldefels i els últims a Sabadell i Gavà. Tot plegat, dues històries tan llargues com boniques que s’acabaran quan ells vulguin.

El Cornellà ha allargat la de Craviotto després de fitxar el lleidatà per la propera temporada. Serà el tercer equip diferent del porter després de la seva sortida de L’Hospitalet el 2015. 300 partits ha disputat a Segona B un dels clàssics sota pals dels últims anys. Aquesta xifra augmentarà, ja que Craviotto té ‘només’ 34 anys. Ja saben que un porter té més recorregut que no pas un jugador de camp.

Si no que s’ho diguin a José Miguel Morales, un històric del nostre futbol. Un gran físicament (1,90 metres) però també com a futbolista. Ha deixat empremta a tots els equips pels que ha passat, especialment als tres últims. Morales ha jugat 560 partits al futbol professional (101 a Segona A i 459 a Segona B). Campió de la Copa Catalunya i la Copa RFEF, ‘Porterito13’ es nega a dir prou. Craviotto, també. Trajectòries d’or a la categoria de bronze. Són dos guardians de llegenda.

The post Guardians de llegenda appeared first on FutbolCatalunya.com.

JOSÉ MIGUEL MORALES

Serà un derbi d’infart perquè Europa i Sant Andreu sortiran a buscar els tres punts i, com tots sabem, un derbi no és un partit normal. Els nervis, l’ambient, la pressió d’aconseguir un bon resultat… Tot plegat a vegades no se sap controlar i es pot pagar car. L’equip que millor controli aquestes sensacions tindrà molt guanyat. Segur que serà un partit molt igualat i els petits detalls marcaran el signe final. Però desitjo que sigui el Sant Andreu el que pugui aconseguir un bon resultat, sobretot per la gran afició que té. Mereix gaudir i mirar cap endavant una mica més tranquils. No s’ha d’oblidar que l’Europa té un gran equip i serà molt difícil.

Encara no he tingut la sort d’acostar-me al Narcís Sala aquesta temporada, però no em perdo cap resum del Sant Andreu i estic en contacte amb molts companys. És un club especial. Montañesa i Europa són grans equips amb molt bones aficions, però el del Sant Andreu és un sentiment diferent. Sempre ho he dit i des de molt petit gràcies als meus avis – em portaven al camp – ho vaig poder viure a l’època de Hans, Calderé, Solsona, Modesto i molts més.

Anar al camp amb ells i gaudir de l’afició del Sant Andreu va ser increïble. Però va ser millor pertànyer a aquest equip durant 7 anys i viure’l des de dins. L’afició sempre a prop del Sant Andreu en els bons moments, però molt més en els dolents, tal com s’està veient aquesta temporada. Tothom vol tornar a Segona B i ho demostra cada setmana donant suport a l’equip.

I és que el Sant Andreu és diferent per tota la seva història. Des de la quadribarrada – única – per molt que altres intentin imitar-la. La seva afició i sobretot el sentiment de ser un poble orgullós de les seves arrels i que mai vol oblidar-se d’elles. La veritat és que em sento molt orgullós de formar part d’aquesta gran família. Sempre he deixat empremta, però m’hauria agradat deixar-ne més encara. La vida dóna moltes voltes i al final em van convidar a sortir…

Em sento un més de cara a la directiva, perquè al final em van tractar com a un més. De cara a l’afició com he dit en diverses ocasions em sento especial pel tracte que em van donar des que vaig arribar. No ho oblidaré en la vida. Han tingut detalls d’aquells que et posen la pell de gallina i com a futbolista que se’t valori d’aquesta manera és el que m’ha fet sentir-me especial. Sempre estaré en deute amb ells…

Pot ser que a l’equip li hagi costat una mica adaptar-se a la categoria, però de mica en mica li anirà agafant el pols. Hi ha un gran equip i la veterania suficient per a ser un equip que vulgui fer grans coses. Està clar que guanyar al Nou Sardenya pot fer créixer el Sant Andreu a tots els nivells, però això és una carrera de fons i sigui quin sigui el resultat de dissabte no serà definitiu. Tant de bo sigui un 0-2. M’alegraria moltíssim.

The post Europa-Sant Andreu: derbi d’infart appeared first on FutbolCatalunya.com.

Els adéus sempre són difícils, i més si són a contracor. Cap aficionat de Badalona, Lleida Esportiu, L’Hospitalet i Sant Andreu volia canviar de porter, però els fets no es poden evitar. Craviotto ha marxat al Sabadell, Pau Torres a l’Alavés i Morales al Badalona per a substituir a un Marcos que en pocs dies donarà a conèixer el seu futur. Ho han fet tots a la vegada. Com si s’haguessin posat d’acord. Les peces, que semblaven inamovibles, han canviat totes de cop. Comença una nova etapa.

Que s’ho diguin a Carles Craviotto, ja ex capità de L’Hospitalet. Amb 286 partits a l’esquena, és el segon futbolista de la història que ha vestit més vegades la samarreta riberenca. Víctor Ibañez (Zaragoza B) arriba per a substituir-lo, però no ho tindrà gens fàcil. Entre ell i Oliver han de dissimular – que no fer oblidar – la marxa d’un mite de L’Hospi.

Pau Torres, amb tres temporades al Lleida Esportiu, no ha tingut una trajectòria tant dilatada. Tot i això, va deixar petjada al Camp d’Esports. Ho va jugar pràcticament tot i va disputar dos inoblidables play-off d’ascens. 113 partits de lliga avalen la seva etapa a la Terra Ferma. Una història que ja ha arribat al final amb la seva marxa a l’Alavés. Iván Crespo (Real Murcia) ocuparà el seu lloc.

MORALES A BADALONA I MARCOS A…

El moviment de peces més inesperat ha estat el que s’ha viscut al Narcís Sala i Montigalà. Morales, emblema andreuenc, abandonava el club de la seva vida després de 7 temporades amb la quadribarrada. Costarà oblidar-lo, ja que és el quart jugador amb més partits disputats de la història del Sant Andreu, amb 276.

Ara ‘Moro’ comença una nova etapa a Badalona, on no compartirà porteria amb Marcos. L’arribada del nou porter ve associada amb la marxa del capità, que avui ha rescindit l’any de contracte que li quedava amb el club. Trist final a 5 temporades d’escapulat amb 152 partits de lliga i 13.561 minuts sota pals.

The post L’estiu de les porteries calentes appeared first on FutbolCatalunya.com.

L’últim mes ha estat mogut a les oficines del Narcís Sala. Dinorah Santa Ana i Miguel Álvarez han marxat i han arribat Manuel Camino i Manolo Márquez. Dels jugadors no se’n sap res de moment, més enllà que n’hi ha 7 que tenen contracte.

No és el cas de Morales, que ara mateix està lliure i pot negociar amb qui vulgui. No tanca la porta a seguir al Narcís Sala, però tampoc a marxar. “El bon futbol està a Segona A i Segona B i el de Tercera és per a la gent jove”. Aquesta frase diu moltes coses. Ell fa 15 anys que no juga a Tercera i no sembla gaire entusiasmat a tornar-hi.

Com ha viscut aquest últim mes?

Crec que com tothom. Estàvem a l’espera de veure que passava i esperant.

Hi ha hagut falta de comunicació del club respecte als seus aficionats. De portes endins, heu estat al corrent del que passava?

A part no hem estat. Algun jugador sí que tenia contacte directe, però calia esperar per a saber què passava amb el club. A esperar moviments. Han passat i estem a l’espera.

Creu que el club s’ha oblidat del poble els últims dies?

Aquí no puc opinar. Ha faltat informació per a tothom, però la gent que estima el Sant Andreu ho seguirà fent passi el que passi. O més. Aquesta pregunta potser no hauria de ser per a mi.

Hi ha algun culpable del descens a Tercera?

Els culpables som els jugadors. Som els que juguem, els que ho fem millor o pitjor dins del camp. Només puc dir que la gent de Dinorah ens ha posat tots els mitjans possibles per a fer les coses bé. En conjunt, no ho hem fet el millor possible però per ganes no ha estat. Feia temps que no estava en un vestuari amb tanta implicació com el de la temporada passada. A vegades no es pot només amb això i al final si hem baixat és perquè ens ho hem merescut.

Els futbolistes sempre han parlat bé de Dinorah. L’afició, no tant.

Sí. La gent de fora no és conscient de les coses que ha fet Dinorah pels jugadors. Ens ha donat garanties de cobrament, de tenir necessitats mèdiques cobertes… Semblàvem un equip de Segona a a Segona B. L’únic que puc dir és agrair el que ha fet per nosaltres i si hi ha un culpable del que ha passat som els jugadors.

Dinorah va venir per a subsanar uns deutes de l’anterior junta de Manuel Camino, que torna. És preocupant?

La gent de Sant Andreu crec que és aviat perquè es preocupi. Els errors serveixen per a no tornar-se a entrebancar amb la mateixa pedra. La gent que agafa el club és per alguna cosa. Imagino que serà per amor al club i per a fer-ho el millor possible. Li desitjo el millor a Manuel Camino i que no cometin els errors del passat.

Com se sent un jugador quan passa de tenir fitxes milionàries amb Joan Gaspart a la situació actual?

La situació actual és del futbol avui en dia. No és un tema de Gaspart. Surts al carrer i qualsevol persona busca un treball estable per a arribar a final de mes. Nosaltres estem en les mateixes. El futbol d’abans ja és passat, però la gent que tenim família és molt complicat portar diners a casa per a mantenir-la. El futbol de Tercera és per a gent jove. El professional, el bon futbol està a Segona i Segona A. Porto tota la vida vivint del futbol i intentaré seguir fent-ho. Què no podrà ser? Doncs m’hauré de plantejar coses.

Ser futbolista semiprofessional és el pitjor que hi ha?

He tingut la sort d’estar en un equip semiprofessional amb fitxa professional. Fins el 30 de maig, que va finalitzar el meu contracte, em vaig considerar com a tal. Ara estic en un impàs de veure què passa i de veure si hi ha equips que necessiten porters. Hauré de fer avaluacions a nivell de futbol, però també de vida per a veure què faig.

Per tant, la porta de sortida està oberta?

Sí,sí. Ho tinc molt clar. Ara mateix estic lliure i puc fer el que vulgui. Si el Sant Andreu em planteja una bona opció, em quedaré, i si no marxaré.

El Terrassa ha viscut una temporada molt convulsa. Com el veu des del Narcís Sala?

És un equip que ha viscut una situació molt semblant a la que es viurà aquí ara. Gent amb diners que marxa. L’equip baixa a Tercera i és molt difícil. Si fos fàcil la Tercera, el Prat i l’Europa haguessin pujat. Fa falta un punt de sort, com el que ha tingut la Pobla de Mafumet. Porto el Terrassa al cor i desitjo que torni a la categoria que mereix, la Segona B. Què passarà amb el Terrassa? Crec que a dia d’avui ni ells mateixos ho saben.

Quina opinió té de Manolo Márquez?

És un gran entrenador. Els seus números ho diuen. És un entrenador que va sobrat a Tercera i ho va demostrar al Prat.

Ha parlat amb vostè?

Sí, però hem parlat de coses de futbol. Res de futur.

Què hauria de fer el Sant Andreu per a que no se’n vagi Morales?

Ja ho saben. Saben el que han de fer. Buscar una situació intermitja, però no només amb mi. També amb Xavi Jiménez o Alberto Carroza. Que fagin un esforç per la gent que estima al club no depèn de nosaltres.

Està coordinant dos campus ara a l’estiu. És una altra via de cara al futur?

Volem el millor pels petits. Aportem tots els coneixements i tot el que sabem per a que ho passin bé. Que sigui positiu per a que durant l’any estiguin en millors equips. Al final, porto tres o quatre anys treballant amb porters i estic molt content.

Un porter és especial?

A nivell mental has de ser molt fort. Intentem transmetre algun truc per a que a nivell tècnic i tàctic tinguin un punt de qualitat.

Entrena a porters, juga a futbol… només desconnecta amb les seves dues nenes.

Aquí tinc a una que acaba fent alguna cosa de portera. Perquè vol. Són el meu motor de vida i ho seguiran sent. Tant elles com la meva dona. Si per elles haig de deixar el futbol, ho faré. Ho faria tot. També han estat el meu suport per arribar a on he arribat. Per a tenir 38 anys i seguir jugant.

La seva decisió aquest estiu vindrà condicionada per elles?

Sí. No penso deixar el futbol a no ser que em deixi ell a mi. Vull seguir jugant. Ho tinc molt clar. A veure què és el que passa.

The post “Porto tota la vida vivint del futbol i intentaré seguir fent-ho” appeared first on FutbolCatalunya.com.