S’acaba l’any i després de 17 jornades toca fer un repàs del més destacat a la Primera RFEF. A FutbolCatalunya hem interpel·lat als nostres seguidors perquè ells escullin als millors futbolistes de la categoria.

Només hi havia dos condicionants: havien de ser futbolistes d’equips catalans o jugadors catalans a equips de fora de la resta de la categoria. El resultat és una tria d’onze futbolistes, dels quals també s’ha escollit un MVP absolut. Els escollits formen un equip de somni.

EL GAT DEL BON PASTOR SOTA PALS

MARCOS PÉREZ (Costa Brava): El Costa Brava ha estat un dels pitjors equips de la categoria, però això no ha impedit a Marcos mostrar una temporada més el seu nivell sota pals. El capità és tota una assegurança i té uns reflexes únics que el converteixen cada setmana en protagonista d’aturades espectaculars.

Per això, té ben guanyat el lloc a l’onze amb un 48,5% dels 474 vots per davant de Nico Ratti (32,5%), Lucas Anacker (11,6%) i Kike Royo (7,4%).

PARELLA GRANA A LA DEFENSA

DANI MORER (FC Andorra): El lateral dret tricolor ha estat el quart futbolista amb més minuts de l’Andorra. Ha aportat profunditat i bon criteri en atac pel seu carril, però també solvència defensiva. Morer s’ha imposat amb un 35,6% dels 357 vots a Edu Oriol (28,6%), Pere Martínez (18,2%) i Óscar Rubio (17,6%).

ÁLEX QUINTANILLA (Nàstic de Tarragona): Per segona temporada consecutiva Álex Quintanilla forma part de l’onze ideal de FutbolCatalunya. El defensa grana és expeditiu, té bona col·locació i dona seguretat als seus companys. De fet, el Nàstic és amb 15 gols encaixats la segona millor defensa de tota la lliga.

MIKA MÁRMOL (Barça B): La projecció del defensa blaugrana va a més temporada rere temporada. Mika s’ha reconvertit de lateral a central esquerre i ho està bordant. Solvència defensiva i una sortida de pilota prodigiosa. El central del Barça B ha estat el més votat amb un 41,3% dels 588 vots, per davant de Quintanilla (26,2%). Adrià Vilanova (19%) i Pol Moreno 13,4% han quedat fora de l’eix defensiu triat pels seguidors de FutbolCatalunya.

JOAN ORIOL (Nàstic de Tarragona): Com en el cas de Quintanilla, un altre jugador grana com Joan Oriol també repeteix a l’onze ideal. El cambrilenc és el líder d’un Nàstic al que li ha faltat encert ofensiu, però que li ha sobrat solidesa. Ocupa tot el carril i és un lateral molt complet en totes les facetes del joc.

Joan Oriol ha guanyat l’enquesta més votada amb 871 vots gràcies al 51,9% i superant a Martí Vilà (25,9%), Rulo Prieto (11,3%) i Manel Royo (10,9%).

RIVEROLA-BOVER, MEDULAR TRICOLOR

MARTÍ RIVEROLA (FC Andorra): Un dels futbolistes que ha guanyat amb una diferència més clara és Martí Riverola. El ‘8’ tricolor és l’eix de l’equip amb més possessió de pilota de la lliga. A més, ha marcat dos gols. Riverola ha guanyat amb un 42,2% dels 510 vots a Marc Carbó (22,5%), Javi Ribelles (19%) i Sergi Maestre (16,3%).

RUBÉN BOVER (FC Andorra): El company inseparable de Riverola al mig del camp de l’Andorra també l’acompanya a l’onze ideal. Bover és un totcampista que ocupa molt de terreny. El capità tricolor té bon peu i a més una arribada a l’àrea prodigiosa. Bover també s’ha imposat de forma clara amb un 39,4% dels 416 vots per davant de Xavi Boniquet (27,6%), Xemi Fernández (18%) i Sergio Cortés (14,9%).

FERRAN JUTGLÀ (Barça B): Un dels futbolistes més destacats d’aquesta temporada a Primera RFEF és Ferran Jutglà, doncs l’’ex de Sant Andreu i Espanyol B ha marcat quatre gols i ha donat quatre assistències i el seu rendiment ha meravellat a Xavi Hernández, que ha apostat per ell al primer equip blaugrana.

Jutglà ha estat escollit millor extrem dret amb un 44,7% dels 611 vots i ha estat seguit per Robert Simón (28,2%), Rubén Martínez (13,7%) i Eloy Gila (13,4%).

FRAN CARBIA (Nàstic de Tarragona): L’enquesta més igualada de totes ha estat la de l’extrem esquerre. Curiosament, s’ha imposat un jugador que transita entre aquesta posició i la de segona punta. Carbia ha estat clau pel Nàstic de Tarragona amb tres gols contra Linares, Sabadell i Barça B que han significat 9 punts pels grana.

El futbolista nastiquer ha guanyat amb un ajustat 32,7% dels 618 vots, superant a Carlos Doncel (27,8%), Marc Fernández (23,3%) i Jacobo González (16,2%).

CARLOS MARTÍNEZ, LÍDER DE L’ATAC I MVP ABSOLUT

Ángel Rodado-Jordi Sánchez (Barça B-Albacete Balompié): Passant a l’atac un dels puntes és Jordi Sánchez, de l’Albacete ja que el davanter català ha estat l’únic futbolista escollit d’equips de fora de Catalunya gràcies als 6 gols que ha marcat per l’actual líder del grup 2 de Primera RFEF.

Hi ha hagut un empat tècnic amb Ángel Rodado, que també ha fet 6 dianes. El blaugrana ha tingut un 15,9% dels 359 vots i Jordi un 15,3%. La diferència és tan mínima que hem decidit deixar el tàndem.

Carlos Martínez (FC Andorra): El guanyador de forma aclaparadora a l’eix de l’atac ha estat Carlos Martínez. El ‘10’ de l’Andorra segueix sent una garantia de gol i ha marcat 6 dianes i ha donat 4 assitències aquesta temporada.

Carlos s’ha imposat amb un 63,5% dels vots com a millor davanter i a més també ha estat escollit MVP absolut de la categoria. El davanter de Mataró, amb un 47,3% dels 372 vots s’ha imposat a Ferran Jutglà (31%), Joan Oriol (14,5%), i Martí Riverola (7,3%).

NACHO CASTRO, MILLOR ENTRENADOR

Nacho Castro (San Fernando CD): L’enquesta de millor entrenador ha estat de les més emocionants sense cap mena de dubte i l’ha guanyat Nacho Castro amb un 30,2% dels vots per davant de Miguel Álvarez (28,7%), Eder Sarabia (24,1%) i Xavi Calm (17%).

En resum: els seguidors de FutbolCatalunya han valorat la bona feina de l’asturià a un equip dels més modestos de la categoria, però que ara mateix no està patint per aconseguir la permanència.

The post Els millors de Primera RFEF del 2021 appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

L’experiència és un grau, tant a la vida com al futbol. El partit de play-off al Sagnier va ser una cosa d’homes contra nens. El Prat, més intens i centrat, va superar des del principi un Osasuna dubitatiu. Els de Pedro Dólera van olorar sang i van anar a pel rival sense pal·liatius. El que més Jordi Sánchez. D’edat similar als oponents, però amb una fam superior a qualsevol dels 22 futbolistes sobre el verd. Ell va recollir el testimoni d’Óscar Sierra qui, amb dos gols també, va ser l’heroi de l’últim ascens. La feina, a diferència d’aleshores, no està feta. Queden 90 minuts al Tajonar en un partit que sens dubte serà diferent que el que es va viure al Sagnier. El Prat, que només ha perdut dos partits aquesta temporada, olora més que mai a Segona B.

Pedro Dólera va apostar per la velocitat de Jordi Sánchez enlloc del físic de Sascha o Elhadji. L’aposta li va sortir bé i als cinc minuts el ‘9’ pota blava justificava la decisió amb un gol. Jordi empenyia al fons de la xarxa una pilota franca que havia deixat el porter Juan, després d’una errada molt greu. A partir d’aquí la voracitat del Prat i els dubtes d’Osasuna condemnarien el filial navarrès.

EL PRAT NO TÉ PIETAT

Cada pilota llarga era sinònim de perill. La defensa, molt tendre, no parava de treure aigua, però no podia evitar que el vaixell s’enfonsés. El Prat va ser molt dur i l’Osasuna massa tou. Així, va arribar l’inevitable. Nacho Del Moral treia la vareta per a generar un xut màgic. Una rematada farcida de qualitat i amb un efecte endimoniat. El gol, a la mitja hora, deixava estabornit – encara més – un Osasuna Promesas que encara no havia comparegut al Sagnier.

Guanyava el més intens, qui més convençut havia estat del que feia. El 2-0 al descans, just sense cap mena de dubte, tenia un perill. Cap altre que la relaxació. El veure-ho massa fàcil i baixar una o dues marxes. Més o menys, va ser el que va passar. I és que a la represa el guió va canviar. El Prat va donar un pas enrere i l’Osasuna dos endavant. Óscar Sierra, espectador d’excepció, veia com el filial retallava distàncies.

Morillas treia a passejar la qualitat coneguda, però desapareguda durant la primera part dels de Mateo. Xutàs a l’escaire i cap a dins. Una rematada que ficava l’Osasuna Promesas dins del partit i l’eliminatòria i que també posava a prova la fortalesa mental del Prat. Era el moment més delicat del partit. Aquell en el que o et refàs o t’enfonses. Ja se sap que un play-off mai és fàcil i fins aleshores ho semblava. Només ho semblava.

JORDI SÁNCHEZ ESVAEIX ELS DUBTES

Calia moure fitxa i Dólera va donar entrada a Elhadji per Ignacio. No va ser Drogba, sinó Jordi qui va esvair els dubtes. Novament, l’heroi de la matinal tastava el dolç sabor del gol. Inspirat i decisiu, el ‘9’ va guanyar l’esquena defensiva i va definir amb l’exterior. Embogia i no era per a menys. El gol suposava molt, tant pel moment com pel marcador.

Va servir d’analgèsic a un Prat amb símptomes de grip, que no a l’UCI. La victòria, que semblava feta, podria haver acabat en Festa Major si Nacho De Moral hagués ajustat una mica menys. Novament, el guà que aquest futbolista té a la cama enviava un xut de falta a la creueta quan tothom esperava la centrada.

No va ser una golejada, però sí un resultat que referma les aspiracions d’ascens del Prat. Un equip que tothom diu que és de Segona B, però juga a Tercera. Un exemple de que més que arribar, el més complicat és mantenir-se. Ho sabien els 1.700 presents, que van despedir l’equip amb una sonora ovació. Potser la propera vegada que el vegin a casa serà vestit de bronze.

The post La mossegada pota blava (3-1) appeared first on FutbolCatalunya.com.