JORDI MESTRES @jordimestres7

El passat mes de juny Jordi Roger va prendre la decisió més dura de la seva vida. 10 anys després de créixer a Cornellà va posar punt i final a la seva història al club verd. Una etapa associada a l’èxit, amb efemèrides que van des de la Divisió d’Honor Juvenil a la Segona Divisió B. Tot plegat, amb un caràcter tan natural com guanyador. I és que Jordi Roger és un competidor nat, però també una persona que va de cara i diu les coses clares. Així ho fa en aquesta entrevista, en la que relata tants anys d’experiències a les banquetes. La seva història vol un final a LaLiga123.

Com va tot per Andalusia?

Bé, avui dia lliure amb els nanos hem anat a Sanlúcar de Barrameda a menjar llagostins. S’està molt bé aquí.

Bona vida, no?

Molt bona. Diferent. Un altre estil de vida. Sempre menges peix i marisc i poca carn. La temperatura també molt bona. Portem un mes de Febrer amb molt vent, però anem amb màniga curta.

A nivell familiar què tal el canvi?

Molt bé. Estem a Estepona i s’hi viu molt bé. És molt semblant a Castelldefels. Els nanos van a l’escola, juguen a futbol a Estepona i hem fet amistat amb altres pares. Aniré a altres llocs i no estaré tan bé com aquí.

La decisió, doncs, va valdre la pena?

Sí. Independentment del futbol és una experiència i em farà ser millor pel dia de demà. Si haig de marxar a un altre lloc no em suposarà tot el que em va suposar l’any passat. Per mi va ser dur, però era una decisió que tenia clara. Havia de buscar altres motivacions i volia venir al grup 4. El grup 4 és top. Espectacular, el més semblant al futbol professional.

Per què?

Tot són ‘campassos’ de gespa natural. Te’n vas al camp del Recre i hi ha 9000 persones i si vens un dia a la Línea hi ha 3000-4000 persones, eh. Tu saps què són 4000 persones? No les hem ficat mai a Cornellà ni en play-off.

Llavors quan va marxar del Cornellà tenia clar que, si ho feia, havia d’anar al grup 4?

Si podia ser sí. Si m’hagués vingut el Racing de Santander encantat, però entent-me. Jo venia d’un camp que és l’antítesi de tot el que m’estic trobant ara. Aquí tots juguem en les mateixes condicions, en camps de gespa natural i grans. Hi ha equips històrics com el Murcia, el Recre, el Melilla… Ara que ho estic vivint ho estic gaudint molt. Aquí tot el que passa té molta més repercussió per lo bo i lo dolent.

Entenc que la mala dinàmica dels últims partits tampoc li ha estat fàcil, doncs.

Clar, normal. Si pares a mirar històricament cada any he tingut una ratxa fotuda d’aquestes. Aquesta ha coincidit que hem perdut a casa contra Cartagena, UCAM i Melilla. El Cartagena està a un altre nivell i juntament amb el Racing de Santander són els dos millors equips de Segona B. He perdut 3 partits a casa i ens mereixíem més a tots. Això és futbol i ells tenien més qualitat.

Però el seu punt fort és la solidesa. Són l’equip amb menys gols encaixats del grup 4.

És la clau del nostre èxit. Nosaltres estem bé defensivament i no ens creen ocasions de gol. La primera volta vam estar 9 jornades seguides sense encaixar i aleshores érem la millor defensa de tota Europa. Som un equip que generem ocasions i ens costa perquè no tenim aquesta qualitat individual que poden tenir altres equips. Això es paga i nosaltres no tenim els calers que poden tenir altres clubs del grup.

“Andrés Manzano és la clau de l’èxit del Cornellà”

L’objectiu és ambiciós o permanència primer?

Ja em coneixes. He vingut a un club molt semblant al Cornellà. Humil, amb un pressupost normal i amb molta il·lusió, ganes i treball. Tinc el mateix objectiu. Volem tenir els 45 com abans millor i a partir d’aquí a veure on arribem. Si Copa del Rei o play-off. Jo sóc molt ambiciós i he aconseguit que la Balona també ho sigui. Ve de salvar-se l’any passat a l’última jornada i jo no he vingut a l’altra punta d’Espanya a 1200 quilòmetres de casa meva per quedar el catorze. Hem de ser realistes, hi ha equips millors però això també passava a Cornellà i vam acabar com vam acabar.

No li aniria malament un Enric Gallego ara mateix.

Amb Enric Gallego tindríem l’obligació d’entrar a play-off. Me n’alegro molt per ell. Tenim molt contacte. Un tio que s’ho ha treballat des de baix i el veiem cada diumenge jugant a Primera Divisió. A qui no li aniria bé un Enric Gallego? Era el millor davanter de Segona. Està a un altre nivell i no podem aspirar això.

Aquells tòpics de que el seu Cornellà guanyava per Enric Gallego o per les dimensions del camp ara, que ha demostrat ser competitiu lluny de Catalunya, estan acabats?

Una lliga jugues 19 partits a casa i 19 fora. Nosaltres érem dels millors visitants i això és una dada objectiva. La gent que li treu mèrit als èxits de la resta és que no té ni idea del que hi ha darrere. Molta feina, sacrifici i dies durs. No ho acabo d’entendre, però segurament ho ha dit gent que li hagués agradat estar on estàvem nosaltres.

Li ha sorprès que el Cornellà actual estigui també lluitant pel play-off?

No em sorprèn. Tenen un molt bon equip i la continuïtat de Xavi Calm és clau. Una persona molt professional i que treballa molt bé. La clau de l’èxit del Cornellà es diu Andrés Manzano.

Que segueix.

Exacte. El club al final està on està ara gràcies a Andrés Manzano. Vaig coincidir 10 anys amb ell i va apostar per mi pel primer equip per un projecte ambiciós. Vam pujar, el club es va professionalitzar cada vegada més i mira on estan ara. Fa tres anys que el Cornellà és un club dels bons de Segona B.

Els millors anys de la seva vida els ha dedicat al Cornellà?

Clar. Hi ha una lectura molt fàcil i és que hi he estat deu anys. Hem crescut de la mà el club i jo. Amb el Juvenil A, a Tercera Divisió fent dos play-offs i pujant. Després vam anar al Bernabéu a la Copa del Rei contra un Real Madrid que era el campió d’Europa i vam quedar cinquens lluitant pel play-off. L’última ja ho vam aconseguir i vam ser campions de Copa Catalunya. Els millors anys meus han estat allà, però espero que encara vagi més amunt.

De totes les efemèrides que ha mencionat amb quina es queda?

Dos. Una quan som campions i pugem a Segona B i dos el gol d’Óscar Muñoz que va suposar la salvació a l’últim minut. Em quedaria amb el de la salvació. Va ser un any duríssim i ens vam donar compte de la dificultat de la Segona B. Allò va ser massa.

Déu n’hi do la rivalitat amb el Lleida Esportiu després d’aquell partit.

Nosaltres no els hi vam treure cap play-off. Simplement havíem de guanyar, perque sinó ens anàvem a Tercera Divisió. L’any següent a la penúltima jornada qui guanyés al Camp d’Esports feia play-off i ens van guanyar ells. L’any passat també aspiravem al mateix. Al final és una rivalitat sana i això demostra també que els del Lleida no esperaven fa 10 anys que el Cornellà pogués ser un rival directe seu i ara ho és. Això parla de que el Cornellà com a club ha crescut moltíssim.

Segueix el grup 3 des d’Andalusia?

Sí. El que més segueixo és el Cornellà i sempre que puc el miro per Footers. Parlem gairebé cada setmana amb el Xavi Calm i estic molt pendent d’aquest club. És casa meva.

Com veu el grup aquest any?

Veig que hi ha cinc equips per quatre places. No sortirem d’aquí. L’Espanyol B i el Barça B no acaben d’acostar-se. S’ha marcat aquesta diferència i el que menys faci d’aquests cinc serà el que es quedi fora del play-off.

Quin té més nivell futbolístic, el 3 o el 4?

El grup 3 podria dir que té el handicap dels camps. Aquí al grup 4 tots juguem en les mateixes condicions: estadis grans, algun de Primera Divisió i gespa natural. Allà, al grup 3, trobes camps com els de l’Ebro, Cornellà, Saguntino l’any passat. Entenc que un equip com Villarreal B o Hércules ho passi malament en aquests camps perque és un altre futbol.

“Les excuses són per perdedors”

I també és futbol el que es practica en els camps petits?

Clar que és futbol. Si no volen anar al camp del Cornellà tenen una opcions: pujar de categoria a Segona A i jugaran als camps que volen. Després el Cornellà va al camp de l’Hércules per exemple i juga a futbol i no es queixa. És futbol i tu t’has d’adaptar. Menys espais, més segones jugades i més pilota aturada. Les excuses són per perdedors i no hem de buscar excuses. Són camps homologats per la Federació Espanyola a Segona B i són tan vàlids com els altres.

Li agradaria creuar-se amb el Cornellà en un play-off d’ascens a Liga123?

Si ha de ser així que ens trobem a la final del play-off. Per una part m’encantaria per retrobar-me amb amics, amb la meva afició. Tornar a casa. Les sensacions serien espectaculars. Seria dur trobar-me en un vestidor i una banqueta que no són les meves, però vaja que ho signo ara mateix. Voldria dir que tots dos hem fet una temporada espectacular.

Troba a faltar a Pep Caballé?

El trobo a faltar molt. Pep Caballé és un tio peculiar. M’hi uneix una relació molt bona fora del camp. És molt alegre, fa vestidor i és un crack com a jugador. Sempre ho dóna tot dins del camp. Hem estat molts anys junts i mira que li he fet bronques eh. Si algú he abroncat és a Pep Caballé i Enric Gallego.

En un mes hi ha partit de la Selecció absoluta. Creu que Pep Caballé mereixeria anar convocat en representació de la Segona B?

Hem de premiar jugadors com Pep Caballé. Va estar en aquella selecció campiona i seria molt maco. Coneixent-lo, és català de tot cor i li faria molta il·lusió i jo me n’alegraria molt. Li faré una trucada al Gerard i això està fet.

Ha renovat un any més amb la Balona. Fins a on vol arribar?

Quan vaig venir aquí era per donar el salt al futbol professional de veritat. Aquest és el meu objectiu des que vaig començar. Viure fora de casa és una nova experiència per a mi. Ho estem portant bastant bé, estem sisens i tenim un any més de projecte. Intentarem arribar el més lluny possible. Com a entrenador tinc la il·lusió i esperança que picant pedra algun club es fixi en mi.

The post “No he vingut a l’altra punta d’Espanya per a quedar el catorzè” appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

Sembla inversemblant, però és ben cert. La temporada passada el Cornellà va fer play-off d’ascens a Liga 123 i aquesta sembla que l’objectiu no és cap altre que repetir la gesta. Sense Jordi Roger a la banqueta, però amb Xavi Calm l’equip verd ha sumat tants punts (32) com en la primera volta del curs passat. Aquesta xifra, juntament amb els 28 sumats a la segona part del campionat, va permetre a la plantilla que dirigia Jordi Roger fer història. Ara el seu segon aleshores dirigeix la nau… i sembla que amb el mateix èxit.

I és que la victòria a Pinilla contra el Teruel per zero gols a dos deixa el Cornellà com a quart classificat del grup 3, empatat a punts amb l’Hércules. La xifra és idèntica a la de la temporada anterior, però amb alguns matisos. El Cornellà de Jordi Roger va guanyar més partits (10 per 8), però també va patir més derrotes (7 per 3). Tot i tenir Enric Gallego fa un any, els gols marcats no difereixen tant d’una temporada a l’altra (27 per 24), però sí s’ha millorat la quantitat d’encaixats (22 fa un any, 18 ara).

Molt meritòria la transició que ha fet Xavi Calm, com el que va aconseguir un Jordi Roger que segueix triomfant. En aquest cas a Cádiz, amb una Balompédica Linense que només ha perdut dos partits – l’últim el passat cap de setmana contra el líder Cartagena – en tota la primera volta. No deixa de ser curiós que els 33 punts sumats per l’equip andalús superin per un els 32 del Cornellà les dues properes temporades. Qui sap si Jordi Roger i Xavi Calm es poden trobar en un eventual play-off d’ascens. Ara mateix, com veuen, no és una idea gens agosarada.

The post Xavi Calm iguala les xifres de Jordi Roger appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI ROGER @jroger79

Deu anys després, la banqueta del Cornellà no serà propietat de Jordi Roger Ceballos. Aquest últim ha decidit fitxar per la Balompédica Linense i des de Cádiz dóna la seva opinió sobre l’elecció del club del seu cor. FutbolCatalunya obre les portes a Roger per a que el mestre dediqui unes paraules al deixeble. Ja avancem que són més que positives i que des de la Línea de la Concepción, l’ex inquilí de la banqueta verda desitja el millor al seu substitut.

Escriu Jordi Roger…

He treballat dos anys amb Xavi Calm. Colze a colze i ha estat la meva mà dreta durant tot aquest temps. Haig de destacar que és una persona extraordinària, molt bona persona, senzilla, humil, molt professional, molt treballadora i amb molta qualitat. Estic convençut que ha estat un encert el que ha decidit el Cornellà donant-li inclús una mica de continuïtat al projecte que ja teníem.

Xavi Calm coneix la casa, també la directiva i l’Andrés Manzano. Això és un punt d’avantatge respecte a qualsevol altre entrenador que hagués pogut venir. També coneixerà gran part dels jugadors que renovin i qualitat, insisteixo, en té molta per a ser un gran entrenador.

Com sempre, els entrenadors depenem de que la piloteta entri, però sí que és veritat que treball i dedicació amb Xavi Calm no faltarà. Li desitjo el millor de tot cor a ell i sobretot al Cornellà, perquè és casa meva. Segur que li anirà molt bé. Ha estat un plaer treballar junts, Xavi, he après molt de tu i espero que tu també ho hagis fet de mi. M’enduc un amic per tota la vida i espero que el futbol ens torni a unir en una nova etapa d’aquí un temps.

The post La millor elecció que podia fer el Cornellà appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

Bombona d’oxigen per a l’ofegat Prat. La victòria a Cornellà (1-2), pel què i el com, pot ser el punt d’inflexió que necessitava un equip llastrat per la malastrugança que l’ha perseguit en aquesta temporada, la del retorn a Segona B. Els tres punts col·loquen provisionalment els pota blava en promoció de permanència. Meritori, per aconseguir-los després d’una llarga jornada laboral de tots els integrants de la plantilla i el cos tècnic. I és que cal recordar que el Prat és l’únic equip dels 20 del grup 3 que entrena a les vuit del vespre, just quan s’acaba de treballar. El passat dijous no només va competir, sinó que va ser capaç d’endur-se el gat a l’aigua després de treballar durant tot el dia. Merescut pont pel Prat.

“No entenem que jugant així estem a baix”, reconeixia Pedro Dólera quan li preguntaven pel joc de l’equip. Per exemplificar com de dura està sent la temporada, el tècnic afegia que “hem perdut 9 punts a partir del minut 90 i aquest equip ha patit molts cops”. L’últim, contra el Mallorca B fa només cinc dies al Sagnier.

Dólera accepta el repte i dóna molta vida al seu equip: “Estem en una lliga de quatre equips per a fer promoció de permanència i això ens hem proposat”. L’entrenador del Prat descarta, doncs, la permanència directa ja que “hi ha molta distància respecte la permanència directa i crec que els quatre de baix només se’n salvarà un”.

Després de tot, “pairem bé aquesta victòria amb les nostres famílies i tindrem un bon descans”. I és que, segons Pedro Dólera, “és un dels pocs dies alegres d’aquesta temporada i això es necessita. Personalment, ho estem passant malament”.

Nervis a Cornellà?

A l’altra banda van sobtar crits esporàdics des de la graderia contra Jordi Roger. Sorprenent, si més no, després de tenir la permanència assegurada des de fa unes setmanes i en plena lluita per la Copa del Rei. Envers aquest tema, l’entrenador del Cornellà afirmava que “la pressió ens la posem nosaltres mateixos. Ningú del club m’ha dit que haguem de fer Copa. He escoltat la graderia i m’ha estranyat. L’afició vol veure guanyar sempre el seu equip i ens exigeixen”.

The post El Prat va per feina appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

Veure un partit sense entrenadors a la banqueta ja no és impossible. Va passar en el partit Cornellà-Badalona de la jornada 12, quan Manolo González i Jordi Roger van ser expulsats. Amb cinc minuts de diferència! Dos partits de sanció per a cadascú, que no s’asseuran a la banqueta la propera jornada com Jose Solivelles (3) i Christian Ziege. Tots per protestar, segons l’acta arbitral. Però, on està el límit entre una protesta i una falta de respecte? Des del col·lectiu d’entrenadors hi ha queixes per falta d’informació i, en definitiva, de comprensió. Ningú ha dit als tècnics on estan els límits i veuen com cal poc per a perdre molt. I és que el mínim de partits de sanció són dos.

Donat que el comitè arbitral és inaccessible, a FutbolCatalunya hem volgut copsar el punt de vista de la part afectada. Quatre tècnics, tots expulsats durant aquesta temporada, opinen sobre la facilitat per a treure vermella i la gran quantitat d’expulsions de primers entrenadors aquesta temporada. Vegin.

Manolo González: “L’ÚNICA SOLUCIÓ ÉS UNA VAGA”

Manolo González va ser expulsat a Cornellà per ‘protestar una decisió meva’, segons l’acta arbitral. Ell ho explicar així: “Van anul·lar un gol a Moha i em vaig girar a la banqueta dient “venga, hombre!”. Em ve i em diu que estic amonestat. Li demano el motiu i em diu que estic expulsat”.

El tècnic del Badalona reconeix que “em poden expulsar perquè sóc una persona temperamental”, però “no poden estar més pendents d’això que de xiular. Si insultes o faltes al respecte, és normal, però la resta no”. I les expulsions no són, en cap cas, per insults o faltes de respecte. Manolo González compara el que passa a Segona B amb Primera “on els hi diuen de tot i nosaltres per molt menys que ells estem fora”.

“Agredir a un contrari o provocar una lesió no és ni targeta, però per una protesta t’expulsen”, afirma el gallec, que veu una única solució: “Fins que no fem una vaga, no es solucionarà. No es farà, però és la única manera”.

Jordi Roger: “ELS ENTRENADORS ESTEM SOLS”

En el mateix partit, cinc minuts després, va ser expulsat Jordi Roger. Pel mateix motiu, segons l’acta. “Contra el Badalona em van expulsar per dir “No!” a un fora de joc. És una guerra que tenim perduda i no sabem on estan els límits”, així ho explica. L’entrenador del Cornellà creu que “al final estem a les mans dels àrbitres i les seves interpretacions. Acabarem sense poder-nos aixecar de la banqueta. El futbol es viu amb passió, intensitat i tensió. Tots ens juguem molt”

Jordi Roger demana “una mica més de respecte pels entrenadors igual que els àrbitres en demanen per ells” i sap “que es poden equivocar”, però “ells juguen amb la feina d’una setmana”. Per últim, una darrera reflexió: “Els àrbitres tenen el comitè, els jugadors l’AFE i nosaltres estem sols. No ens ajudem ni entre nosaltres i tothom està desitjant treure’t la banqueta. Som un col·lectiu egoista”.

Jose Solivelles: “NI AMB EDUCACIÓ PODEM PARLAR”

Jose Solivelles és l’únic entrenador expulsat en dues ocasions en el que portem de lliga. “Porto dues expulsions. La primera per dir que tots ens juguem molt sense cridar ni aixecar els braços. La segona per donar un cop a una ampolla a causa d’enfadar-me amb el meu propi jugador”, explica. Tot plegat, en 13 partits, només 13, a la categoria.

L’entrenador arlequinat creu que “aquest tema se’ls hi està anant de les mans. En el meu cas tinc clar que el motiu és que al ser un entrenador nou i sense nom a la categoria no se’m respecta igual que a altres que porten més anys”. Solivelles demana “justícia” als àrbitres. “La que marca el reglament i no pot ser que apliquin expulsions per interpretacions errònies per la seva part”.

Com Jordi Roger, el tècnic de Sabadell afirma que “els àrbitres estan molt protegits pel seu col·lectiu i els entrenadors en aquest tema estem totalment desprotegits”.

Pedro Dólera: “ÉS LA SEVA PARAULA CONTRA LA TEVA”

Pedro Dólera és un altre nouvingut a la categoria, que ja ha tastat una expulsió: “Des de la banqueta van cridar reclamant una targeta després d’una falta davant nostre i com jo estava de peu el linier va entendre que ho havia fet jo”. Això va ser tot just a la segona jornada contra l’Eldense, quan “tal com va arribar l’àrbitre em va expulsar. Et sents fatal perquè no pots fer res ni explicar-te. És la teva paraula contra la seva i ja no hi ha volta enrere”.

L’entrenador pratenc demana informació i també creu que “seria bo que tinguéssim unes xerrades àrbitres i entrenadors de la categoria per apropar criteris i veure que ningú està per sobre de ningú”. I és que “tant ells com nosaltres estem a 1000 pulsacions i ho han d’entendre. A més, crec que haurien de treure tant protagonisme als liniers que ens fan fora sense saber ni el perquè”.

The post Alerta vermella a les banquetes de Segona B appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES

Fa vuit anys, Jordi Roger es va convertir en un dels molts entrenadors que formen part del futbol base a Cornellà. A l’enyorada Via Fèrrea, va conduir al Juvenil A a una de les millors temporades de la seva història. L’experiència, li va servir per a ocupar la banqueta del primer equip. Ja al Municipal, ha viscut dos play-off d’ascens a Segona B, un campionat de lliga de Tercera i els setzens de final de la Copa del Rei. Una trajectòria impecable, que li ha servit per a guanyar-se la renovació, tot i estar en descens. Lluny d’acomodar-se, parla clar: “No pretenc ser el Ferguson del Cornellà”.

Com va el Sant?

Anar fent. Un dia normal.

Li han regalat algun llibre?

De moment no. No m’han regalat res, tu. He anat a treballar al col·legi i encara queda dia. Espero tenir-ne un a la tarda. La meva dona mai falla.

Un sant més que passa a Cornellà, i ja en són uns quants…

Buf! Potser vuit ja… Ara no ho recordo i ja són molts. Aquesta tarda a entrenar i a preparar el partit de l’Hércules. No hi ha més.

Comença a ser rutinari això.

S’associa Jordi Roger a Cornellà, però tampoc m’agradaria que m’associessin com a home de club. Treballo molt a gust amb Andrés Manzano, però al final la vida de l’entrenador manen els resultats. M’han donat un vot de confiança que ja m’havia guanyat altres anys.

Cap als jugadors, sí que és veritat que té un bloc de jugadors en els que hi confia molt. No hi ha tanta diferència entre el Cornellà de fa dos anys i l’actual.

També perquè s’ho han guanyat ells. Jo no regalo res a ningú. Si la plantilla que tinc hi ha jugadors de Tercera és perquè m’han demostrat que poden estar a Segona B. Sempre intento tenir el millor equip possible dins de les nostres possibilitats.

S’ho han guanyat amb la Copa del Rei juvenil, l’ascens a Segona B i els setzens de Copa del Rei.

Hem fet coses molt grans, tant amb el juvenil com en el primer equip. Dos play-offs d’ascens, ser campions de lliga. Al final al futbol no es pot viure del record i ens hem de centrar en intentar salvar l’equip a Segona B. És el que toca. Ningú s’enrecordarà de res anterior si no aconseguim l’objectiu. El futbol no té memòria.

L’eliminatòria contra el Madrid va descentrar l’equip?

Segurament. Ha estat el millor i el pitjor que ens podia passar. És una experiència inoblidable, no ens ho treu ningú haver jugat dos partits contra el campió d’Europa. Hem anat al Bernabéu i hem jugat davant de 60.000 persones. Però al final, aquest premi ens ha perjudicat perquè ens hem distret del que al final era el més important: la lliga. Abans de la Copa estàvem en una posició còmoda i en aquell mes i mig vam fer 3 punts de 27. Hem anat a remolc d’aquella època.

La Copa també va suposar el naixement del club de fans Jordi Roger.

És una anècdota més d’aquella etapa tan maca. Són companys meus de classe de l’EGB, imagina’t. Vam estar vuit anys junts i manteníem el contacte. Arrel de l’eliminatòria es van animar a fer el club de fans. Els hi estic molt agraït.

Aquesta temporada ha vist perillar la seva banqueta?

No. En tot moment, Andrés Manzano i la junta directiva m’han donat suport. Tenia un crèdit guanyar pels set anys a l’entitat, però al final l’entrenador depèn dels resultats. Quan no va bé, el futbol no té passat. M’he sentit molt recolzat. Al gener ja m’estaven oferint la renovació. Quan has fet 3 punts de 27 que et donin confiança per seguir diu molt del club. No és normal estar en descens i que t’ofereixin la renovació.

De fet, és un dels pocs tècnics de Segona B que sap que mantindrà la banqueta l’any vinent. Per no dir l’únic.

Són vuit anys a la casa. Ens coneixem molt. Crec que demostra la total confiança que la junta directiva i Andrés Manzano tenen en el meu treball. Sabíem que seria un any difícil i és d’agrair.

Quan arribarà el moment de marxar?

Ho sabrem tant jo com el club. Arribarà un dia que diguem que ja ho hem fet tot. No seré ni pretenc ser el Ferguson del Cornellà. Sé que no estaré vint anys aquí. El futbol dóna moltes voltes.

La Segona B és la categoria menys agraïda per a un equip i un entrenador?

Hem après molt. Si l’any que ve estem a Segona B, sabrem que és una categoria molt dura. Els equips són molt professionals. Hi ha pressupostos molt molt grans i requereix molt sacrifici. Al final, també és molt maca. Hi ha equipassos i camps d’un altre nivell.

Com veu els equips catalans?

Excepte nosaltres i el Sant Andreu, la resta molt bé. Nàstic serà campió, Lleida i Reus poden fer play-off. L’Hospitalet i el Badalona estan fent una temporada espectacular i lluiten per entrar a Copa del Rei. L’Espanyol B va fer una primera volta impressionant… No sé si em deixo algú. El Sant Andreu ho té complicat i nosaltres estem allà intentant salvar-nos.

Hi ha un tòpic que diu que el millor atac és una bona defensa i a Segona B les defenses són una garantia. Menys al Cornellà…

Sí. És el hándicap que hem tingut. Gols fem i generem ocasions. El nostre problema és que hem encaixat molt en contra. El Nàstic ha estat 20 partits amb la porteria a zero. Huracán amb Seligrat, el mateix. Estan a dalt per la defensa, no perquè marquin quatre gols cada partit. Tot és molt competit i es guanya o es perd per petits detalls.

Al gener hi va haver 5 baixes. Hi va haver un error de planificació?

Els primers partits estàvem a dalt i ho fèiem bé. Pot ser que ens equivoquéssim i hi ha un mercat d’hivern que vam aprofitar. No parlaria d’error, sinó que potser els jugadors no van donar o no vam saber treure’ls-hi rendiment. Al món del futbol passa.

Un dels que ha arribat és Enric Gallego. Només rendeix a Cornellà?

Suposo que es sent molt valorat aquí. Sap la confiança que tenim en ell i per a un jugador això fa molt. A Badalona i a Olot no va tenir el seu millor rendiment. Va costar, perquè no venia en el seu millor moment física i mentalment. Ens ha donat un plus que no teníem.

Hércules i Alcoyano fora. Mestalla i Lleida Esportiu a casa. No és un calendari que convidi a l’optimisme.

Tots els partits són molt igualats. Sense excepció. Tothom s’hi juga molt. Serà complicat de jugar i qui cometi menys errors serà qui s’endurà els punts. Ens es igual el rival i hem de sumar el màxim per a salvar-nos.

A Badalona li vam preguntar pels punts que falten per a salvar el Cornellà. No es va mullar. Ara ho veu més clar?

No t’ho puc dir. Potser són 7 els que hem queden o els 45 no són suficients. No sé el que farà la resta ni jo mateix. Aquesta setmana ja ho veurem més clar.

Com a entrenador quin referent l’ha marcat?

He tingut alguns que m’han agradat per tenir els equips molt treballats. Gavarrós, un home de futbol base. Unai Emery per a mi és un grandíssim entrenador que sempre ho ha fet molt bé. És un treballador nat. Cholo Simeone… Al final em quedo amb entrenadors que treuen el màxim rendiment a l’equip que tenen.

I Carletto?

No l’he dit, ni tampoc Guardiola. Són entrenadors d’elit, que al final tenen als millors del món. No és fàcil, tampoc. Al final, el més complicat és gestionar els jugadors que tens. En un vestuari d’aquests és molt complicat i té molt de mèrit.

Fins quan pensa entrenar?

Tota la meva vida. Si em deixen.

Amb la forma que viu els partits, com acabarà la seva salut?

(Riu). Això es porta dins. El futbol es viu amb passió. Tan de bo pogués estar més tranquil, però no puc. Intentaré entrenar tota la meva vida. Fins que pugui. A vegades acabo els partits més cansat que algun jugador.

L’única estona que està relaxat són els primers cinc minuts del descans.

Té una explicació molt senzilla. Primer, vull parlar amb el meu cos tècnic per a veure el missatge que hem de donar al vestidor. Mirem les estadístiques per a tenir-ho tot controlat. També necessito que els jugadors entrin, es calmin, parlin i rebaixin pulsacions sense estar jo. Sempre he fet això.

El proper Sant Jordi estarà a Cornellà?

Si tot va bé sí i a Segona B.

The post La llegenda de Sant Jordi i el Cornellà appeared first on FutbolCatalunya.com.