El futbol té una cara amarga que ningú vol veure. El 13 d’abril de 2025, al Municipal de Mollerussa, tot es va aturar per al Jofre Graells. Una mala acció, un ‘crac’ i la certesa que alguna cosa greu havia passat. “Em vaig voler enganyar a mi mateix i vaig tornar a saltar al camp”, explica el Jofre.

Va aguantar tres minuts més, fins que el genoll va dir prou a només deu metres d’on la seva família mirava el partit.

GRAELLS, SINÒNIM DE FUTBOL

Però el passat 8 de febrer, gairebé 300 dies després, la història va fer un gir. El Jofre tornava a disputar minuts en partit oficial. I allà, compartint vestidor i gespa, l’esperava el Miquel, el seu germà petit.

Aquesta és la crònica de dos germans units pel CFJ Mollerussa que, per fi, tornen a jugar junts. de “fotre gols” a no poder parar taula.. Una lesió de llarga durada és, sobretot, una prova mental. El Jofre reconeix que el canvi de vida va ser dràstic. “Al principi tens molts dubtes. Passes d’estar a un gran nivell i fotre gols a punta pala, a no servir ni per parar la taula”, confessa amb sinceritat.

El procés ha tingut moments molt durs. El davanter del Mollerussa explica que, quan la motivació fallava, es posava vídeos seus d’abans de la lesió per recordar quin jugador era i convèncer-se que tornaria.

300 DIES DESPRÉS, MIQUEL I JOFRE EN ACCIÓ

Mentrestant, el Miquel ho vivia des de l’altra banda. “He vist de primera mà tot el que ha patit i treballat cada dia. És un gran exemple tant per a mi com per a tot l’equip”, explica el petit dels Graells, orgullós de veure com el seu germà ha superat tots els terminis.

“El futbol va ser cruel: em vaig trencar a deu metres d’on estava tota la meva família. Sentir-me cridar allà va ser dur per a ells.”, diu Jofre Graells.

Aprendre a mirar des de la grada aquests 10 mesos han servit al Jofre per aprendre coses que no es veuen quan jugues cada diumenge. Es va perdre un viatge a Indonèsia i va haver d’adaptar la seva vida laboral, però també va canviar la seva visió del joc.

GERMANS I ‘RIVALS’ ALS ENTRENAMENTS

“He après a valorar la normalitat”, assegura. I també llança una reflexió per a l’afició: “Des de dalt es veu molt fàcil i la gent xerra molt. Però quan estàs a baix, t’adones que el futbol és molt més complicat del que sembla des de la grada”.

El retorn del Jofre el dia 8 no només és una gran notícia per al club, sinó que recupera una dinàmica única al vestidor: la dels germans Graells.

Com es porta compartir equip a 3a RFEF? “És molt divertit, jo soc un dels veterans i dels capitans, però ell em veu com el seu germà i és molt caparrut, fa veure que no m’escolta“, explica el Jofre rient. La bona relació, però, no treu que hi hagi piques.

EL CFJ MOLLERUSSA, D’ENHORABONA

El Jofre explica una anècdota recent que defineix perfectament la seva relació: “L’altre dia a l’entrenament, el Miquel em va tirar un ‘canyo’. Jo li vaig respondre amb una puntada de peu, i ell me la va tornar. Ens vam mirar i ens vam posar a riure.”

Per al Miquel, no hi ha millor lloc per estar: Sempre havíem dit que volíem jugar junts i no hi ha millor club que el Mollerussa per fer-ho”. Tot i les baralles puntuals als entrenaments, s’entenen amb una mirada.

LA PROMESA DE L’ANESTÈSIA

Ara que ja ha tornat, el Jofre es permet explicar un secret del dia de l’operació. Fruit de l’anestèsia, va fer una promesa al doctor tot just despertar al quiròfan: “Li vaig prometre que aquest any seria el màxim golejador de la categoria”, recorda divertit. “Serà complicat, però allà queda”.

El diumenge 8 de febrer, quan va entrar al camp, no va tenir por. Ni rastre del dolor d’aquell 13 d’abril. “L’adrenalina fa que t’oblidis de tot. Només tenia ganes de gaudir”.

Si el Miquel hagués de definir aquests 10 mesos en una sola paraula, ho té clar: “Perseverança”. El Mollerussa recupera el seu capità, però els Graells recuperen el seu soci. I la 3a RFEF ja està avisada: tornen a jugar junts.

The post Els germans Graells o 10 mesos de lluita per tornar a somriure appeared first on FutbolCatalunya.com.

Jofre Graells complirà 27 anys aquest pròxim 23 de gener, una edat ideal per a tot i, a nivell futbolístic, per al millor. I això es correspon amb aquesta situació d’actual Pitxitxi de Tercera Federació (12, Grup V).

Guissonenc de Guarda-si-venes, aquest davanter que compleix la seva sisena temporada al CFJ Mollerussa i que combina la seva passió amb ser bancari, està sofrint com tots els seus companys.

DOS MESOS D’IMPAGAMENTS

“Ja m’agradaria parlar del Pitxitxi i de tot això i no dels impagaments, però aquesta és la nostra situació”, es lamenta Jofre hores després de confirmar una setmana més la seva condició de màxim realitzador. “Portem molt temps amb paciència i esperant solucions, però no arriben i sumem novembre i desembre sense cobrar”, afegeix.

Aquest històric CFJ Mollerussa, immers en una situació de “caos i desgavell” perquè no hi ha president ni junta visible, ja fa temps que va per un camí complicat. De fet, “s’ha estirat més el braç que la màniga i, encara que aquest estiu semblava que es podia arreglar, s’ha continuat malament”.

“EL MÍSTER MOHA S’HA INVOLUCRAT AL MÀXIM”

Les sensacions a l’equip dirigit per Moha el Yaagoubi són molt dolentes. “Sembla com si només ens importés a nosaltres que continuem donant la cara i cada vegada en pitjors condicions”, destaca Jofre. En resum; “mentre podem, continuarem jugant i defensant la samarreta”.

Encara que l’entrenador “s’ha involucrat al màxim amb nosaltres i fins i tot s’ha reunit amb gent per a buscar solucions”, no hi ha, ara com ara, sortida i això “en una categoria on fa falta una plantilla de nivell”.

Per aquesta raó, també es queixen els jugadors, ja que aquesta situació els impedeix reforçar molt més l’equip.

“TINC OFERTES PERÒ VULL SEGUIR A MOLLERUSSA”

Tres derrotes consecutives ja mostren clarament el desgast d’una plantilla la intenció de la qual és “acabar la temporada aquí sempre que es pugui”. No obstant això, les ofertes es comencen a succeir, però “soc a casa meva i si soc aquí és gràcies a Mollerussa i, mentre pugui m’agradaria ser aquí”.

Esportivament no es pot queixar: “Està sent la millor de la meva vida encara que estic pensant més en coses que no són futbol que una altra cosa. La temporada que estem fent és molt meritòria, la veritat. Vinc de jugar en Segona Catalana, eh”.

“EL BO DELS GRAELLS ÉS EL MEU GERMÀ PETIT”

Graells assumia el nou curs molt il·lusionat ja que, per primera vegada, podia jugar al costat del seu germà petit Miquel (20 anys). “Li ha costat una mica entrar en l’equip però acabarà tenint tots els minuts que mereix; el bo dels Graells és ell, sens dubte. Des de petits sempre hem volgut jugar junts i ho hem aconseguit”, comenta amb un somriure.

Jofre i Miquel formen part d’aquest grup familiar que dirigeix el seu pare, també exfutbolista amateur, amb diverses granges de jònecs per la zona. ‘Ramaderia Graells’ tenen el seu segell particular a la zona així com Guarda-si-venes “el nostre municipi al costat de Guissona” on conviuen 80 o 100 habitants.

“TANT DE BO ARRIBI A SER PITXITXI”

Per tots aquests arguments, “nosaltres no podem fer més del que fem i sempre barallarem pel nom de Mollerussa”. I en l’àmbit personal, intentar ser Pitxitxi, cosa que “al principi de temporada ni em passava pel cap. Seria increïble”.

The post Jofre Graells només pensa en la salvació del CFJ Mollerussa appeared first on FutbolCatalunya.com.