No és la primera vegada que Joan B. Agustí declara obertament la seva posició dialogant per un futbol on els valors mereixin els millors titulars. Encara que alguns mitjans (molt pocs) li han escoltat i han transmès el missatge de la seva junta, ha de picar molta pedra.

L’última vegada es va donar va ser aquest passat divendres 8 d’agost al programa ‘La banqueta’ d’Olot TV. Excel·lent mitja hora d’entrevista amb un balanç positiu de temporada encara que sempre millorable. Atenció als seus objectius amb el club que presideix i amb el càrrec que representa en el futbol català.

AGUSTÍ I LA FILOSOFIA DE LA UE OLOT

Val la pena que aprofitin aquests 30 minuts de conversa amb el màxim responsable garrotxí. “Ens movem sobre la base de tres ‘pals de paller’: la competició amb futbolistes de Catalunya, el futbol com a eina social i el nostre posicionament en coses, que mai s’han dit en el nostre futbol, ja que tenim una Federació rutinària i conformista”.

A partir d’aquí, el discurs està ple de titulars. “La nostra afició aspira a més que una Segona Federació “La UE Olot tindrà un dels pressupostos més ajustats de la categoria” “El nostre projecte és diferent, ja que veu el futbol com a valor social”, com a exemples.

“M’AGRADARIA SER CAMPIÓ DE 2a RFEF”

L’objectiu passa per “continuar creixent en qualitat, intentar aconseguir alguna cosa que mai s’ha aconseguit com un play-off d’ascens o una plaça en la Copa del Rei”. Després aniria més enllà: “M’encantaria ser campió de Segona RFEF, seria magnífic i extraordinari”.

I, a nivell no competitiu, que “hi hagués tres candidats a la presidència, seria fantàstic. Tenim gent en la junta capaç i a la Garrotxa, en general; si no ‘hi ha més remei’, seguiré, però aniria molt bé que em substituïssin”.

LA RFEF I L’ACTUAL FCF

Els arguments de Joan B. Agustí necessiten més de tres capítols per a poder completar tots els seus pensaments. Són molts anys (18) al capdavant de l’entitat volcànica i ara afegeix el seu desig de representar al futbol català, a Madrid, al costat del Nàstic.

“A les Assemblees de la RFEF he vist que abans molts anaven a votar, a aplaudir i a dir que Sí i això no pot ser”, comenta. Per això especifica la seva lluita per rebre més en concepte de drets per TV “més del 10% per al futbol no professional. També he demanat al president que repartís 80 milions d’euros de sobrant de tresoreria de la Espanyola i que se solucioni el dèficit de llicències del futbol català”. Exemple: “mentre un ‘pastís’ se’l reparteixen 8, a Catalunya ha de ser per a 200.

Resum: “Tres grups per a la Tercera divisió i el doble de representants catalans a l’Assemblea (actualment 11 sobre 135).

ACUSACIONS GREUS DE CORRUPCIÓ

Després d’elogiar a Rafael Louzán com “una persona molt educada i dialogant amb perfil conservador”, el seu pròxim referent va ser una Federació Catalana que “dorm fa molts anys”. A més, per al president olotí, cal afegir que “han de contestar a les acusacions de falsificacions de document públic i privat, per això el que volem és un canvi radical”.

El desig implica estar en una “Federació Catalana que no sigui corrupta i ara té moltes posicions sobre la taula que han de solucionar immediatament”.

LA “SORPRESA” DEL FUTBOL FEMENÍ

No obstant això, encara que tot això inclou moltes variants, la qual cosa més ha indignat a Agustí ha estat “la sorpresa de passar de 4 a 18 grups de Tercera femenina. És a dir, les noies que juguen a Catalunya tindran quatre vegades menys de possibilitats per a promocionar el seu talent i la FCF rebrà menys recursos. Crec que és l’assumpte més important que hi ha ara al futbol”.

AVÍS PER ALS ‘NAVEGANTS’ DE L’AJUNTAMENT

Una última reflexió per a l’Ajuntament de la ciutat, responsable del Camp Municipal. “No és que sigui el pitjor camp de la 2a RFEF o de 3a, no sols el camp no està bé”, afegeix el president. Encara més, “les nostres instal·lacions no tenen la seguretat, la categoria o les facilitats requerides. Després de 69 anys d’existència hauria d’haver-hi un projecte d’Estadi de remodelació conjunta, és el mínim que haig de demanar amb respecte”.

The post Joan Agustí: “La FCF dorm fa molts anys” appeared first on FutbolCatalunya.com.

La veritat és que Joan B. Agustí, president de la UE Olot, i un dels dos representants del futbol català no professional, va poder expressar-se i això ja és molt. No li van permetre preguntar aquest assumpte a l’Assemblea de la FCF a Sant Cugat, la qual cosa li va valer després perquè traguessin a passejar la seva ironia Soteras i el seu escuder Calle, però sí que ho va fer a Madrid.

Agustí ja va donar la cara a l‘Assemblea de Las Rozas i aquest dimarts va repetir amb una àmplia representació de clubs de Primera i Segona Federació. No obstant això, haurà d’insistir molt en una proposta que fins a aquest moment ningú havia situat en escena per part del futbol català a Madrid.

SISTEMA DE COMPETICIÓ PER LLICÈNCIES

El màxim dirigent volcànic va preguntar si s’havia pensat en algun moment en un sistema de competició segons el nombre de llicències de les Territorials i li van contestar un rotund “NO“. És més, Rafael Louzán va afegir que aquesta possibilitat “podria alterar l’estat actual de les coses i d’algunes federacions territorials”.

A Catalunya, que lidera amb 233.532 / 221.735 llicències? el futbol espanyol, només li val aquesta xifra perquè Soteras tregui pit d’un mèrit que, per descomptat, tampoc li correspon. Encara més, va dir a Sant Cugat que a Agustí ningú li escolta a Madrid, al contrari que va ocórrer aquest passat dimarts.

“És una llàstima que això l’hagi de dir un representant de clubs i no la FCF, responsable de totes les llicències del nostre futbol català”, afirma a Futbolcatalunya el president garrotxí. És més, “és increïble que tinguem les mateixes possibilitats que la resta de Territorials de l’Estat amb el nombre més gran de llicències”.

UNA CARRERA DE FONS

Agustí sap que la carrera és de fons i que no aconseguirà el seu objectiu com el d’obtenir una major retribució en concepte de drets audiovisuals. Val la pena recordar que els gestors de la Catalana es vanaglorien del creixement de llicències, però mai recorden que la liquidació econòmica als clubs continua fixada en 1.600.000€ des de fa diversos anys.

Aquesta xifra, que ve marcada per decret llei, no ha merescut mai ni una sola intervenció de Soteras ni dels antics representants dels clubs no professionals. Pel que sembla, hi havia assumptes més preocupants. Va haver-hi “un diàleg constructiu”, segons va escriure, la RFEF, fins i tot van destacar que “s’ha consultat a les Territorials per a les definicions dels grups de Segona RFEF”.

Louzán ha arribat carregat d’abraçades i bones paraules i ara queden esperar els fets.
La UE Olot va estar acompanyada a Madrid amb Sant Andreu (David Mordillo), At. Lleida (Xavi Bartolo), Reus FC Reddis (Arnau Viñas) Girona i Barcelona At., ja que el president del Nàstic, Lluís Fábregas, va estar absent per la defunció de la seva mare.

The post Louzán no entén un sistema de competició per llicències appeared first on FutbolCatalunya.com.

Dues hores i mitja va durar l’Assemblea de la RFEF amb Rafael Louzán, al capdavant, acompanyat pel futbol professional (LaLiga, Javier Tebas), AFE (David Aganzo), la Liga F (Beatriz Alvarez) i els 93/142 assembleistes.

Exercici econòmic 2024 amb resultat positiu de “quatre milions d’euros”, modificació per a la Copa del Rei (dues primers creus per proximitat) a la vegada que futurs Congressos de futbol sala i femení han estat els tres grans eixos per al nou curs.

INTERVENCIÓ DE LA UE OLOT

Encara que la representació del futbol català era àmplia, només va prendre la paraula el president de la UE Olot, Joan B. Agustí, acompanyat per Lluís Fàbregas (Nàstic). Els dos representants del futbol no-professional van recordar a Rafael Louzán i al futbol espanyol les reivindicacions que els van negar expressar a Sant Cugat dies enrere.

Mentrestant, l’encara president de la FCF, Soteras, que va ajornar la seva compareixença al jutjat 2 de Sabadell (dijous 3) ja que la seva advocada tenia altres activitats, lluitava per no adormir-se.

Soportar el rotllo econòmic i els projectes d’il·lusió de Louzán és un ‘esforç’ majúscul. A més, el gallec només parlava de “respecte” “diàleg” “serenitat”, a més de “zero enfrontaments” o “escoltarem a tothom” i demanava als presents que intervinguessin quant volguessin. A aquest exercici assembleista, el sabadellenc no està acostumat.

La reunió es va oferir via streaming i amb llenguatge per a sords, dues vies de comunicació alienes a la transparència de Soteras i al seu ‘Tonto’ habitual.

LA RFEF RESPON A JOAN B. AGUSTÍ

I va arribar el torn de paraula per a Joan B. Agustí amb dues preguntes que ja havia avançat el mes de febrer passat.

Aquest juny, Joan va proposar que un percentatge del fons de maniobra pogués ser repartit entre clubs de la base de la piràmide del futbol espanyol. D’altra banda, també va reclamar un augment de contingent d’ascensos per als clubs catalans en tenir 233.532 llicències i representar a 1.380 clubs.

Curiosament, encara que Soteras va dir a Sant Cugat que a Agustí ningú li escolta a Madrid, l’Assemblea no va perdre detall, no obstant això, la resposta del tresorer, Eduardo Bandrés, es va perdre entre els assistents: “L’objecte social de la RFEF no és maximitzar els beneficis, com pot ser el d’empreses privades, és atendre les seves responsabilitats en l’organització del futbol espanyol”.
I, dos: “La regulació dels drets audiovisuals responen a un 60% per llicències, una 30% per la població i un 10% per territori”.

CONTRARÈPLICA DE JOAN B. AGUSTÍ

Joan B. Agustí va tornar a puntualitzar la seva exposició sabedor de la seva constant i poc reeixida lluita quan l’enemic el tens a casa teva mentre que, després, a sol·licitud de Futbolcatalunya, va ampliar la seva resposta:

M’han contestat detalladament en les 5 intervencions. La nostra feina com a representants del clubs no professionals és seguir agafant informació per defensar els nostres objectius. Que són:
–Competició organitzada en funció del número de llicències i augmentar la participació catalana a l’assemblea de la RFEF.
-Respecte al primer objectiu hi ha un pas enrera important en el FF.
1a RFEF … 1 Grup
2a RFEF … 3 grups de 14
3a passa de 6 a 18 grups, com els masculins
–Conclusió els nens catalans passen a tenir menys possibilitats de promoció del seu talent fins hi tot que els nens. Gràcies

De res. Aquesta és la postura dels clubs catalans no professionals a través d’un dels seus dos escollits, la UE Olot.

The post L’Olot dona la cara pel futbol català i Soteras gairebé s’adorm appeared first on FutbolCatalunya.com.

Un 13,5% del futbol català (187/1.380) , inclòs el futbol sala, es va tancar com una nova edició “constructiva i pacífica”, segons la nota de l’emprat censor d'(in)comunicació, ontoliu. Tot va ser meravellós, tots es van abraçar perquè és una altra pàgina a afegir en el llibre dels 125 anys.

L’absència notable de premsa, encara que la transparència federativa no va donar detall dels presents, es va manifestar en el seguiment d’un altre dijous màgic per al futbol català. Repassin els mitjans i veuran com hi ha qui escriu unes línies o, directament, ni la més petita referència. Perquè després diguin que els patrocinis serveixen per a molt. Tot i això, el pitjor és la mentida, el silenci, la desconsideració, la pèssima educació i la genuflexió de la majoria d’assistents.

UNA ASSEMBLEA “PACÍFICA”

Després dels discursos egocèntrics i perfectes del president Soteras, del director Calle i del sotssecretari Garrido (pujada de sou de 35.000€ fins a 97.000€) -Nota: mereix moltíssim més pel que fa-, va arribar el xou.

En fi, després del verb fàcil dels gestors del futbol català va arribar la primera intervenció ‘contrària’ al règim. Protagonista: Manuel Camino, president d’honor de la UE Sant Andreu. Després li tocaria al també president de la UE Olot, Joan B. Agustí.

Camino només va aclarir als presents que NO era certa l’afirmació de Calle quan va destacar que s’havien acabat els temes judicials a la Federació i que ara només quedaven assumptes personals. I va aprofitar, clar, per a carregar contra l’exdirectiva Paquita Linares i el exdelegat Manel Duran.

“Amb el pa dels meus fills no es juga” “No hi ha dret” “Tot ha anat perfecte” va exclamar des de la graderia. I, per descomptat, va escopir la seva frase favorita: “Sortiran totes culpes, el cas Soule i arribarem fins al final”. No va comentar que ja li ha dit el jutge, en 3 ocasions, que la FCF no sols no ha resultat perjudicada pel cas Soule sinó ‘beneficiada’.

PARLA MANUEL CAMINO

“Només vaig intervenir per a aclarir que no era certa l’afirmació del director en el sentit que s’havien acabat els litigis jurídics a la Federació Catalana, res més”, afirma Manuel Camino a Futbolcatalunya.

“No obstant això, un pregunta, però ja no li deixen replicar. I damunt hi ha qui el felicita per la seva gestió”, afegeix. Segons Camino, “la FCF ha d’estar al servei dels clubs, parlaven com si fossin una empresa modèlica i no ho és, no volien escoltar a ningú contrari”.

Per cert, paraules amb sorpresa i misteri del directiu del FC Barcelona, Antonio Escudero. Temps enrere es va significar en la candidatura de Juanjo Isern i ara, després d’un protagonisme exemplar com a blaugrana (ironia), el primer (i l’única cosa) que va fer va ser felicitar a Soteras i a la seva junta per aquest últim any de gestió. O no se n’assabenta o no vol.

LA UE OLOT VA ABANDONAR LA SALA

Una altra nota trista de la jornada va tenir el president de la UE Olot com a protagonista. Joan B. Agustí, un dels clubs representants del futbol català a l’Assemblea de Las Rozas, al costat del Nàstic, va puntualitzar un aspecte comptable important que deixarem per a una altra ocasió.

Garrido ‘va ensopegar’ nerviós (per l’augment de sou?) mentre Soteras i Calle li van rectificar. El director, que prèviament va carregar contra les mentides de la premsa perquè només mentim, va frenar al seu cap perquè el primer que el septuagenari li va dir al garrotxí és que “a vostè, a Madrid, ningú li escolta”. Com si ell fos un referent.

Clar que el totpoderós va treure el seu diccionari de poeta per a carregar contra Agustí quan el president volcànic ja havia abandonat la sala. No entenia l’il·lustre rector del futbol català que es presentés JBA a l’Assemblea i s’atrevís a parlar d’aquests temes en presència dels clubs. L’analfabetisme dels presidents no pot fer front al seu expedient ‘cum laude’. Això sí, va parlar quan ja s’havia anat Agustí.

En resum: una altra Assemblea amb pedres a la sabata que mereix la continuïtat d’un president i de molts membres de la seva junta i empleats que continuen investigats per la Justícia.

The post Nova i absurda Assemblea amb pedres a la sabata appeared first on FutbolCatalunya.com.

Els sentits discursos del president de la UE Olot, Joan B.Agustí i del seu secretari general, Pere Vilà, aquest passat dimarts 3 van evidenciar el caràcter exclusiu i excel·lent d’una entitat volcànica. Aplaudiment majúscul per als dos representants del club garrotxí a un Parlament de Catalunya que no va ocultar una veritable admiració.

Agustí, que es va definir com “una veu independent del futbol català”, va destacar el compromís de l’entitat i els seus diferents vessants competitius. “Som un club transversal, identitari, col·laborador d’entitats socials” i amb un total d'”un 27% de futbolistes becats”.

DISCURS ÍNTEGRE DE PERE VILÀ (UE OLOT)

Encès missatge del president olotí com el del secretari general. La doble representació, que va acudir per invitació de JuntsxCat (Salvador Vergés) va aprofitar per a destacar el seu afany per la integració, per la inclusió i per la formació en valors.

Felicitats UE OLOT

Il·lustres Parlamentaris,

Compareixo en seu parlamentària, per petició del grup de Junts per Catalunya, a qui vull fer un especial agraïment per l’interès, la tasca i la voluntat de conèixer les inquietuds del club que representem i per extensió d’una part del sistema esportiu, així com al mateix temps, facilitar-nos l’altaveu per compartir obertament el punt de vista i les peticions que avui presentem. Un agraïment que faig extensiu a tots i cadascun dels presents en aquesta sessió.

La meva intervenció té per objectiu complementar l’exposició del president qui amb l’encert que permet la limitació de temps, ha detallat qui és la UE Olot i la seva important tasca esportiva, social i representativa del futbol i l’esport català. Un incansable treball que gràcies a tots els companys que en formem part, recentment, ens ha permès obtenir el suport per representar amb honor, lideratge i fermesa els clubs de futbol no professionals de Catalunya en el sí de l’assemblea de la Real Federación Española de Futbol.

COMPETÈNCIA I RESPONSABILITAT

En un primer ordre, vull recordar-vos la importància i responsabilitat que té aquesta institució, el Parlament de Catalunya, amb el futbol i l’esport català, l’activitat física i el teixit esportiu de Catalunya en general. Una responsabilitat estretament lligada a la competència exclusiva que tant l’estatut d’autonomia Catalunya –article 134- com la Constitució Espanyola –article 149.1.19- reconeixen. Som plenament competents en legislar i executar com volem que sigui el sistema esportiu de Catalunya.

Aquesta competència, ens fa innegablement corresponsables a tots i totes.

En aquest sentit, és oportú compartir que tenim una llei reguladora del sector esportiu al congelador des de fa prop de 7 anys. Una llei que no només ha de suposar una modernització del sistema esportiu català, que encara es regeix per estructures i mentalitats de finals dels anys 80, sinó també per exercir el lideratge que s’espera, sobretot en establir el marc normatiu que vetlli per estructures esportives realment transparents i sostenibles, especialment aquelles que tenen reconeguda estatutàriament la seva funció d’utilitat pública i interès cívic i social; que eviti l’exercici abusiu i coercitiu dels seus responsables; i garanteixi la seguretat jurídica i el compliment dels principis democràtics per una efectiva protecció dels clubs, esportistes i teixit esportiu, així com les persones que voluntàriament treballen per tirar endavant unes entitats que en el seu conjunt, configuren la base d’un sistema que, sense ells, el sistema no tracciona.

Perquè sí, estem en un moment que el sistema, arrelat a una essència de més de 30 anys, ha col·lapsat: el greu retard del registre d’entitats esportives distancia àmpliament de la seva finalitat garantista i afecta directament a la seguretat jurídica dels administrats; el tribunal català de l’esport fa aigües; el sistema d’ajudes i suport a les entitats esportives s’ha convertit en ineficient; els inexistents mecanismes de transparència i control a les entitats esportives, especialment aquelles amb reconegut interès públic i social amb un estatus legalment reconegut, perpetua pràctiques que no ajuden a enfortir el sistema esportiu en el seu conjunt.   

En definitiva, la letargia competencial a què ens referíem anteriorment ha debilitat les institucions que tenen la important tasca i responsabilitat d’estructurar un sistema esportiu socialment i democràticament fort.

LIDERATGE

Per aquest motiu, no podem mirar cap a un altre costat si realment ens creiem la competència exclusiva i la responsabilitat social que tenim amb el teixit esportiu. Una idèntica responsabilitat que exercim com a pares i mares en confiar amb l’esport pel desenvolupament harmònic dels nostres fills i filles.

I en base aquest exercici de coresponsabilitat amb l’esport que pregonem, us demanem lideratge.

Com deia anteriorment, aquesta cambra té deures importants amb el teixit esportiu, més enllà de la referida llei que ordeni i actualitzi el sector esportiu. Tenim deures en facilitar la pervivència i existència de la majoria d’entitats esportives que, altruistament, treballen perquè l’esport sigui una realitat, existeixi. En aquest sentit doncs, urgeix per exemple, entre altres, una llei de mecenatge esportiu que estableixi les bonificacions fiscals i els incentius tributaris a les persones i empreses que aposten per les entitats esportives. Una llei tal i com tenen al País Valencià i la comunitat de Madrid i que posem a disposició dels grups pel seu impuls.

Ens urgeix una llei de pressupostos i una llei de mesures per la promoció, difusió i projecció de l’esport català que situï l’esport com una prioritat social, garantint un finançament just i equitatiu que realment arribi a la base del teixit esportiu, destinant i facilitant els recursos a clubs locals, escoles esportives i programes inclusius que fomentin la cohesió social i la igualtat, la millora d’infraestructures esportives modernes, sostenibles i accessibles a tots els territoris. Tot sota mecanismes transparents de seguiment i control, que garanteixin que cada euro públic tingui un impacte real.

Ens urgeix una llei de simplificació administrativa que permeti a les entitats esportives centrar-se en la seva tasca principal: promoure l’esport i els seus valors. Aquesta norma ha de reduir la càrrega burocràtica i agilitzar els procediments per facilitar el compliment de les seves obligacions legals sense traves innecessàries.

Perquè, il·lustres parlamentaris, els clubs esportius, la base extensa del sistema esportiu català us necessita, tant amb la creació de recursos com en el marc legal que en garanteixi la seva pervivència.

ESCOLTAR I DIALOGAR

I finalment, per tal d’executar efectivament aquesta competència i exercir aquest lideratge amb corresponsabilitat, vull convidar-vos a escoltar i dialogar sense limitacions ni condicionants per l’esport català.

Escoltar i dialogar amb els clubs i entitats esportives, del més gran als més modestos, i  que en la seva singularitat representen realment la base on es sustenta el nostre sistema esportiu, tot treballant dia a dia per promoure valors i cohesió social, doncs són l’engranatge essencial del sistema.

Escoltar i dialogar amb les persones que, col·lectivament o individualment, treballen per una futbol català i una Federació Catalana de Futbol forta, representativa i socialment exemplar, coneixedores de la necessària transformació que requereix de forma urgent i el valor social que aquesta té.

Escoltar i dialogar amb els companys que treballen a Madrid per garantir que les mesures vinculades a les competències de l’estat també enforteixin l’esport català, els seus agents i les persones que treballen incansablement per ser un referent internacional, assegurant que rep el suport institucional i polític necessari per enfortir-lo i sumar esforços en benefici del conjunt de la societat.

En definitiva, escoltar i dialogar amb voluntat d’entendre i integrar diferents perspectives, per tal d’assolir el millor criteri i exercir amb rigor i responsabilitat la competència legislativa en matèria d’esports i activitat física que l’Estatut, l’Estatut de Catalunya, ens confia, garantint així el màxim encert i èxit en el disseny del sistema esportiu que volem.

Moltes gràcies.

The post La filosofia de la UE Olot arriba al Parlament appeared first on FutbolCatalunya.com.

La història sobre els drets televisius dels clubs catalans de la Segona Federació fa massa temps que està en la taula de negociacions. Especialment, si s’han disputat ja 10 jornades de competició. I, a més, si l’intermediari es diu Joan Soteras, encara president de la FCF, amb el seu lamentable passat com (ir)responsable de la Primera Federació.

Recordem que els 8 clubs catalans (CFB Futur, Cornellà, Europa, Lleida, Olot, Sabadell, Sant Andreu i Terrassa) van ser convocats un passat 3 de setembre al carrer Sicília. Soteras volia treure pit per la seva extraordinària gestió i va assumir promeses inassolibles.

SOTERAS-TV3-CUESTA-OLOT

Aquest primer dimarts de setembre només va servir perquè sortís la nul·la i pèssima educació d’alguns executius i d’algun directiu (per permetre-ho) de la FCF a la llum. Pèssim regal de paraules amb la UE Olot qui va respondre, a través del seu president Joan B. Agustí, amb tremenda serenitat. El màxim dirigent garrotxí va exposar la seva idea sobre l’assumpte dels drets televisius i va aconseguir una certa unificació en la petició d’una quantitat econòmica per a una futura retransmissió de partits.

Els assistents no van passar de ser un mut testimoni i ‘van empassar’ amb tot, encara més, van acceptar que Soteras negociés amb TV3, també present a la trobada. Com l’encara president de la Catalana té molta feina, va delegar al sempre disciplinat Jordi Cuesta, el seu col·lega del Terrassa. L’egarenc va unir forces amb l’Olot i el Lleida, però no ha servit per a res.

TV3, KO; SOTERAS MIRA CAP A LA XARXA

Un mes després, la vida continua igual o pitjor i Joan Soteras no sap com justificar els 798.812€ (Total= 2 milions d’euros) que rep de la RFEF per “Suport als competicions oficials d’àmbit estatal”.

A Soteras i al seu ‘delegat’ Cuesta se li va deixar molt clar que els clubs volen difusió i diners, per descomptat. Mentrestant, TV3 manté el seu contracte amb els grans clubs i àmplia el seu pacte amb el futbol femení. En resum: aquest és el repte que Soteras va assumir i que, ara com ara, es mou en el fracàs.

Pendent de donar la cara, una altra vegada davant els interessats, ara treballa la possibilitat d’ampliar la seva amistat amb LaXarxa. Recordem que el futbol català paga 11.500€ fixos a cadascun dels 16 clubs de la Lliga Elit més quilòmetres i punts.

SOBRE 30.000€ PER A CADA CLUB DE 2A

Els catalans de Segona Federació, evidentment, volen anar més enllà i van unificar una quantitat sobre els 30.000€ per a cadascun dels 8 equips; no compten ni el filial de l’Espanyol ni l’Andorra. Que pagui la televisió de Catalunya (Esport3 o 3cat) o la mateixa FCF, o els dos, és l’única sortida possible.

Ara tot és a la mà de Soteras qui, després de permetre que els seus col·laboradors intimidessin a la UE Olot , ara el ‘pilotegen’. L’ambaixada federativa que va acudir al partit Olot-Córdoba, inclòs el ‘brau’ sotssecretari Garrido, veuen als volcànics com un greu problema si ocupen la plaça de representant català a l‘Assemblea de Madrid.

Atenció, doncs, ja que aquestes pròximes hores poden ser claus perquè la junta de la FCF decideixi fer costat als clubs de Segona Federació o oblidar-se d’ells.

The post Soteras fracassa amb TV3 per a desesper dels clubs de 2a Federació appeared first on FutbolCatalunya.com.