Per què un nen de La Rioja, que té 600.000 habitants, té més possibilitats d’arribar al futbol professional que un de Catalunya, amb 8 milions? Com és que el futbol català, amb 200.000 llicències, té menys probabilitats d’ascens que La Rioja, amb 10.000? Són preguntes que planteja Joan Agustí a la segona part de l’entrevista a FutbolCatalunya. El president de l’Olot lamenta la situació a la FCF i creu que “no acabarà bé” i també insisteix en que per molt que no se l’escoltin a les entitats federatives seguirà denunciant que l’estructura del futbol espanyol és injusta.

Tenen pràcticament 500 jugadors al seu club.

450 jo penso, amb tècnics uns 500. Amb el futbol femení el nostre objectiu no és tenir el femení a categoria nacional. El nostre objectiu és que totes les noies d’Olot que vulguin jugar a futbol tinguin una eina per fer-ho en igualtat de condicions amb la resta del futbol masculí. Si cada equip de futbol masculí té un entrenador i un monitor, doncs cada equip de futbol femení el mateix. Els entrenadors del femení cobren igual que el masculí

Vam llegir a Relevo que el 26% de nois i noies de la UE Olot jugaven amb una beca del 95%. No recordo que la FCF els hagi donat cap premi per actes com aquests.

No ho fem perquè ens donin cap premi. Fa uns anys sí que ens van fer un reconeixement, però el nostre reconeixement és que haguem pogut servir durant 11 anys perquè els nens d’Olot tinguin més possibilitat d’integrar-se. Que nens de diferents cultures, nivells econòmics, races i religions riguin, plorin i visquin el futbol. Que Olot sigui una ciutat que pugui participar al 100% en el futbol, que és el que ens agrada.

FIDELITAT, IDENTITAT… AGUSTÍ, IMPOSSIBLE?

Vostè com a president d’un club català no sent vergonya aliena quan escolta tot el que surt des del carrer Sicília?

Jo ho tinc molt clar. Criticar el carrer Sicília és molt fàcil, però nosaltres ens centrem en explicar què volem que facin i que sigui el futbol català i espanyol. Ningú et diu que la RFEF ha tancat dos anys consecutius amb 160 milions d’euros de tresoreria. El benefici de l’any 22 van ser 30 milions d’euros i que el pressupost d’una Federació amb 200.000 llicències és 28 milions d’euros. Estan disputant un europeu en el que han guanyat 28 milions d’euros i que el 40% d’aquesta xifra va a parar a uns senyors que ja guanyen uns sous astronòmics i que el 60% va a parar a la RFEF. Jo ho sento, no ho entenc. No entenc perquè la RFEF ha de tenir 160 milions de tresoreria, no entenc perquè les federacions no tenen pressupostos més reforçats i no entenc perquè el futbol espanyol no s’estructura a través del número de llicències i no a través d’una cosa que el Rubiales em va dir: “La estructura territorial del futbol espanyol es intocable”. Doncs molt bé, ja pot ser tan intocable com vulguis però la UEFA quan reparteix llocs de participació a competicions europees dona quatre llocs a Champions a Espanya i Andorra fa dues preliminars i dues prèvies. Em sembla il·lògic que una RFEF que té 10.000 llicències i 600.000 habitants tingui la mateixa entrada al futbol professional que una que en té 200.000 i 8 milions d’habitants. Són coses tan evidents, tan clares que no entenc com l’Olot és l’únic club que ho té apuntat al web.

Acaba de dir que és molt fàcil criticar a la FCF. Vostè creu que és crítica fàcil que s’han falsificat
presumptament actes notarials a unes eleccions? Vostè entén que un president de la FCF qualifiqui de ‘descerebrat’ a un company president, com Josep Maria Andreu? Que el president de la FCF digui que el president del Mercantil té un coeficient intel·lectual baix?

Crec que si el president diu totes aquestes coses no les diu ben dites. Com que ja hi ha prou baralles i jo penso que el futbol es fa construint doncs ens centrem en marcar els camins a seguir. Entenc que si algú insulta a un altre és una falta d’educació. Però si els recursos d’una Federació amb 200.000 llicències són 28 milions d’euros i la RFEF guanya 30 milions i 260 de tresoreria això és un fet gravíssim que ni els jugadors de l’Olot, ni els directius de l’Olot, ni els jugadors catalans, ni els directius catalans, ni la Secretaria General de l’Esport, ni la Generalitat de Catalunya, ni la FCF ni la UFEC hi haurien d’estar d’acord. Com pot ser que en un esport amb tants recursos no siguem capaços de dedicar un 10% de la venta centralitzada de drets audiovisuals al futbol base. Hi havia clubs que demanaven desregular, però jo crec que s’ha de regular i que baixin diners al futbol. Per què si aquests diners existeixen no arriben a la base? Per què es queden a tresoreria de la RFEF?

I ?

Per què els pressupostos de les federacions territorials no milloren començant per la nostra? Jo crec que això és molt més constructiu que posar-me a opinar de les declaracions del president. A més a més, parlant del tema judicial el que penso és que haurien d’anar més ràpid. Quan tu ets innocent tens pressa perquè la sentència surti ràpid. Quan ets culpable et molesta que hi hagi casos. Hem de pujar una mica el nivell. Jo a les eleccions tenia dos vots, un de la Fundació i un de la SAD. A mi no em van permetre votar per la SAD. El més fàcil era no votar, però vaig fer 50 quilòmetres de tornada a Olot, vaig fer el que em van demanar, 50 quilòmetres més, vaig votar i no em va agradar com van anar les eleccions i el que vaig veure. Però no vull estar parlant tot el dia de les eleccions, vull parlar del futur del futbol català. Amb això serveixo molt millor als nens que estan a casa meva. Tots conduïm la il·lusió de nens i nenes que juguen a futbol i hem de ser responsables i donar mitjans que no tenen altres.

“LA GUERRA A LA FCF POT ACABAR MALAMENT”

Com pensa que acabarà aquesta guerra a la FCF amb més de 30 acomiadaments?

Em sap greu, però penso que pot acabar malament. Això no fa lluir al futbol català davant del futbol espanyol i el futbol espanyol tampoc és que llueixi massa.

Tenen un president de la FCF que quan se li parla de fer dos grups catalans de Tercera Divisió el primer que diu és que és impossible. El que va dir el 2020 quan els equips catalans de Segona B van demanar anar separats i no tots a un grup és que “sí, sí” i al dia següent a Madrid tots acaben al mateix. Clar, la paraula no val res.

Passa una cosa, que en Joan Soteras és president de la FCF igual que abans hi havia un senyor que es deia Andreu Subies. Subies i Soteras són presidents electes que els han votat els clubs. Jo vaig declarar clarament a qui votava i ho vaig dir públicament. Ara ell és el president i jo crec que està parlant nosaltres sempre del tema judicial sense atacar els fonaments del que volem que sigui el futbol català no ens fa lluir massa. De fora deuen pensar que tenim uns problemes de nassos aquí. El tema judicial segueix el seu curs, el senyor Soteras està elegit, a mi no m’agraden moltes coses de les que ha fet i les protesto totes. De forma molt educada i el que pensem i defensem ho diem molt clar. Has escoltat molts clubs que pensin que el futbol català és diferent i ho defensin com ho fem nosaltres?

Vostè no és partidari de suprimir l’Assemblea de clubs?

Quan tinc una teoria formada soc molt contundent, però hi ha temes, com aquest, que no soc capaç de dir-te com fer-ho millor perquè no ho sé. Penso que l’Assemblea hauria de ser més participativa.

“ESTEM MOLT CONTENTS D’HAVER ACONSEGUIT EL 10% D’IVA A LES ENTRADES”

Ningú sap que gràcies a aquest club que està enmig de volcans, la UE Olot, les entrades porten un 10% d’IVA i no un 25%, que és el que volia Hisenda. El primer que no ha publicitat això és la FCF.

Sí que em sap greu. Ja li vaig comentar a l’Oriol Camacho una vegada. Em van dir que aquesta sentència és jurisprudència, però que no és eficientment contundent. Realment estem molt contents d’haver aconseguit el 10%. Ens van fer cinc actes, les vam avalar i vam acabar guanyant. Nosaltres ho fem tan bé com sabem i segurament si estiguéssim al mig de Barcelona seríem un club que ens coneixeria tothom, però estem a la Garrotxa.

Per acabar, quin missatge li agradaria transmetre a la gent si és que li ha quedat algun per dir.

M’agradaria que les persones que els hi agrada el futbol i aquest país donessin suport a aquest projecte de l’Olot per fer un futbol diferent. Demostrar que un altre futbol és possible. No solament ho fem i ho demostrem, sinó que també utilitzem el futbol com a eina social i com a eina de posicionament per tenir una millor organització al futbol català i una millor organització al futbol espanyol.

The post “Se m’ha dit que canviar l’estructura territorial és impossible” (i 2) appeared first on FutbolCatalunya.com.

Joan Agustí (1953) acaba de complir la majoria d’edat com a president de la Unió Esportiva Olot. Fa 18 anys que és el màxim dirigent del club garrotxí i 20 que forma part de la junta directiva. Fill de president, durant el seu mandat el club ha encadenat una gran quantitat d’ascensos, entre els que destaquen els quatre a Segona B/Segona Federació. La Garrotxa, que té un 1% de les llicències federatives de Catalunya, té un dels clubs que ha competit millor aquest segle.

Això, vist el fatídic panorama d’ascensos del futbol català, és destacable, però l’Olot és especial per altres temes. Acaba de superar els 1.000 socis i aspira a arribar als 3.000 i aquesta vessant, la social, és el pal de paller d’un club que defensa el “futbol social sostenible”. Aquesta proposta xoca frontalment amb la forma de fer d’entitats federatives. La punta de la piràmide, qui ha de canviar tot, no està per la labor de fer-ho. Però Joan Agustí, amb veu baixa però ferma, no deixarà de denunciar una situació preocupant pel nostre futbol.

FIDELITAT, IDENTITAT… AGUSTÍ (UE OLOT)

El president de la UE Olot fa vacances o no?

No.

Mai?

Sí, de tant en tant. A casa no arribo mai al tercer avís. La veritat que l’Olot és un club molt treballat, però no solament jo sinó també molts membres de la junta directiva. Per estar en un club de Segona B, que ha quedat quatre vegades campió de Tercera en una ciutat de 38.000 habitants i amb una comarca tan petita és el que toca. Representem menys d’un 1% de les llicències de futbol de tot Catalunya. Costa esforç i li dediquem amb molt de gust.

“EL FUTBOL VEU ELS AFICIONATS COM A CLIENTS”

Divuitena temporada al capdavant de l’entitat. Això no crema?

I tant que crema. Jo diria que el futbol sí que crema, però dona moltes alegries. Hi ha un tema que en aquesta entitat ens ho prenem molt seriosament. És un exercici de responsabilitat perquè no ens agrada com està muntat el món del futbol i nosaltres som una resposta clara i molt contundent i repetitiva. Ni mitjans de comunicació, ni organismes oficials ni la mateixa societat s’adonen. Tothom gaudeix molt de l’Eurocopa, veient la Roja en un futbol que veu els aficionats com a clients i amb fons d’inversió procedents de països de baixa ordenació social com a propietaris dels clubs.

Acaba de començar la pretemporada. Quin va ser el seu primer missatge cap a la plantilla i el cos tècnic?

L’objectiu que demanarem aquest any és, primer, ser responsables i competir per aguantar la categoria i quedar el millor classificats possibles. A més, defensar el model de club que té l’UE Olot, que és molt diferent de la resta. Volem que això arribi als jugadors i a l’afició i que realment tots defensem que un altre futbol ha de ser possible.

“NOSALTRES SOM UNA RESPOSTA CLARA, MOLT CONTUNDENT I REPETITIVA”

Repetir els números de la temporada passada és gairebé impossible. Les paraules promoció o playoff les tatxem?

De sortida les tatxem i fins que no haguem assolit la permanència doncs no podrem anar a per objectius més ambiciosos. Sí que hem fet coses molt difícils. Hem aconseguit quatre ascensos de Tercera Divisió, tres amb playoff i un sense. Són tres campionats i un subcampionat. Això no s’ha fet a la història del futbol català.

Són 9 altes, 9 baixes i 10 jugadors que continuen aquesta temporada. Això és suficient per mantenir aquesta nova categoria?

En primer lloc mantenim l’entrenador. Hem canviat el segon entrenador. El preparador físic segueix sent el mateix i a nosaltres ens agrada la plantilla que ha fet Sergi Raset. Potser ens haguéssim volgut quedar algun jugador dels que ha marxat, però hem pogut reforçar la plantilla. És estructurada i s’han millorat alguns punts per aguantar la categoria i millorar el paper que hem fet a les últimes experiències a Segona B.

“EL FUTBOL CATALÀ TÉ UNA ESTRUCTURA QUE S’HA DE CANVIAR”

Quatre catalans de quatre que van participar van quedar eliminats al playoff d’ascens a Primera Federació la temporada passada. Somriu per no plorar suposo oi?

Soc perfectament conscient de la situació i l’hem repetit 50.000 vegades. L’Olot l’ha dit en mitjans de comunicació, al president de la Catalana, al president de l’Espanyola, a la Secretaria General de l’Esport. Només ens falta dir-li al president de la Generalitat, a qui no vam tenir el gust de veure el dia de la final de la Copa Catalunya. Tampoc va venir la secretaria general de l’esport. El futbol català i espanyol té una estructura que s’ha de canviar totalment si és que aspirem a que siguin justos i eficients.

“TENIM UN ENTRENADOR QUE ENS AJUDARÀ MOLT EN L’ASPECTE DE LA COMPETITIVITAT”

Ara parlem d’això, però profunditzant en la plantilla vostè ha dit algunes vegades que li agradaria presència del planter al primer equip. Això és qüestió de temps oi?

Nosaltres representem l’1% de les llicències de futbol de Catalunya. És difícil tenir un futbol base competitiu. Nosaltres ara tenim un juvenil a nacional per segona temporada i aquesta pretemporada hi haurà vuit jugadors de la base amb el primer equip. Per tant considerem que la seva presència està en una fase ascendent.

Per acabar i que consti en acta: l’objectiu d’aquesta temporada és no baixar?

Jo no diria lluitar per no baixar, diria lluitar per fer el millor partit possible cada partit. La temporada es defineix a cada partit i nosaltres som un equip que moltes vegades hem fet un bon joc i hem acabat baixant i aquesta temporada tenim un entrenador (Pedro Dólera) que crec que ens ajudarà molt en l’aspecte de la competitivitat. Lluitarem per no baixar i per estar el més amunt possible i donar alegries a la nostra afició.

“LA 1ARFEF ÉS UNA MÀQUINA DE CREAR PROBLEMES ECONÒMICS ALS CLUBS”

Vostè creu que és necessària aquesta presència de l’UE Olot al futbol professional a mig termini?

El futbol professional és LaLiga i com bé saps és Primera i Segona Divisió. S’ha de passar abans per Primera Federació. A les comarques de Girona tenim el Girona a Primera Divisió i Champions, després a Segona i Primera Federació no hi ha ningú, a Segona Federació està l’Olot, a Tercera L’Escala, Peralada i Girona B, tres equips. Històrics com Palamós o Figueres estan a la categoria elit. És molt complicat arribar al futbol professional, encara més amb la categoria que es va crear de la Primera Federació. Aquesta competició és una màquina de crear problemes econòmics als clubs.

Com es fidelitza un soci?

Li hauríem de preguntar a l’Eibar o al Sant Andreu. El que veig en el cas del Sant Andreu, per exemple, és que quan van bé tenen molts socis i quan van malament en tenen pocs. L’Europa també. Nosaltres quan anem bé no en tenim tants. Al País Basc és diferent. Eibar és un poble de 30.000 habitants i el seu club sempre ha tingut molts socis i sempre han estat. Ha estat gairebé sempre a Segona i Primera Divisió. Les combinacions de fidelitat i sentiment identitari dins del futbol català diria que van coixes. Nosaltres intentem posar crosses, però clar fem el que podem. Realment la gent durant l’Eurocopa no ha existit res més. Nosaltres aquest dimecres juguem contra el Girona i no hem tingut espai per promocionar el partit, no hem tingut audiència. No som la veu que clama en el desert, però sí una veu independent que parla de temes que altres entitats no parlen i no acabem de conscienciar la gent de que el futbol ha de tenir identitat.

“SOM UNA VEU INDEPENDENT QUE PARLA DE TEMES QUE ALTRES ENTITATS NO PARLEN”

Aquest missatge de d’integració, de projecte social, de sostenibilitat, solidaritat creu que arriba a la gent?

Segurament nosaltres som dolents comunicant, començant pel president. La gent no sap que quan vam acabar la temporada plantilla i cos tècnic del primer equip masculí i femení van anar a la presó de Figueres. La gent no sap que nosaltres renunciem a vendre la roba i que passem tot el marge a Integra, donant vida i integració a persones amb discapacitat. La gent no sap que nosaltres fa 13 anys que fem un partit per Caritas.

La gent no sap que al camp de l’Olot hi ha partits que hi ha un autocar per recollir sang al banc de teixits. La gent no sap que nosaltres tenim un conveni amb Òmnium per promocionar que es parli en català i traslladar el nostre idioma i cultura al terreny de joc. La gent no sap que l’Olot és un club que té un 28% de nens i nenes becades. Som un cas absolutament diferent de la resta de clubs i quan la gent se n’adona diu que està molt bé. Però realment promocionar un club que tingui un compromís competitiu-educatiu-esportiu-social-integratiu-inclusiu és difícil. Nosaltres creiem en el futbol com a eina social, però costa traslladar-ho a la opinió pública i costa que la ciutadania li agradi això. Estan més per si la Roja guanya o perd i per aquestes coses.

“COSTA QUE A LA CIUTADANIA LI AGRADI EL FUTBOL COM A EINA SOCIAL”

Això ho fan perquè estan super convençuts.

El primer any podries dir “mira, quina moda té l’Olot”. Quan vam guanyar el tema del 10% d’IVA de les entrades la gent podria dir “mira els de l’Olot quines coses fan”. És una cultura a Olot que voldríem que s’extengués a tot l’esport. Per què no tenim clubs més identitaris? Per què no tenir la regla del 51% com a Alemanya? Per què no tenir els clubs més ben situats a les ciutats? Lluitem per això i tenim un posicionament potent, que no va a favor ni en contra. És com creiem nosaltres que hauria de ser el futbol i no renunciarem a explicar-ho. Coincidim o no coincidim amb les tendències del capdavant de les federacions, però, si no hi coincidim direm el que nosaltres creiem, perquè només faltaria que no ens expresséssim ni diguéssim el que nosaltres considerem.

Com es pot equilibrar un pressupost milionari?

Tal i com diu la meva dona posant-hi moltes hores. Som un club molt transparent, teniu totes les dades nostres penjades al web. A Tercera Divisió tenim un pressupost entre Fundació i club que no arriba al milió d’euros i a Segona B puja a 1,3 milions. A més, és un pressupost molt diferent de la resta. Nosaltres amb el futbol base paguem la meitat del pressupost de la fundació. L’altra meitat està feta amb patrocinadors privats i amb diners públics que rebem com altres clubs; per tot això realment és un pressupost molt treballat.

“TENIU TOTES LES DADES NOSTRES PENJADES AL WEB”

Si produeix dèficit, evidentment, paga la junta.

El nostre model és de responsabilitat econòmica amb un club molt rigorós i controlat i que el 7 de juliol ja teníem tancada la comptabilitat de la temporada 2023/2024. A la fundació tindrem superàvit de 300 euros i a la SAD finalment acabem fent un dèficit de 21.000 euros que posarem la junta i equilibrarem a través d’un crèdit participatiu.

AQUEST DIMECRES 17, 2a PART

The post “La fidelitat i la identitat van coixes al futbol català” (1) appeared first on FutbolCatalunya.com.

No hi ha una altra sortida que continuar i aquesta ha estat la raó per la qual Miguel Angel Muñoz assumeix la banqueta de l’Olot. Exsegon tècnic de Gabri García, admet que “hem tingut resultats dolent que han derivat amb un relleu a la banqueta. Aquest relleu que és una continuïtat de la feina que s’estava fent, hem d’intentar canviar la dinàmica de resultats”.

RESUM-RODA PREMSA
MIGUEL ANGEL MUÑOZ

Sóc aquí però sóc la representació de tot el cos tècnic de l’Olot. Estem units per superar qualsevol tipus de repte”

Hem tingut resultats dolent que han derivat amb un relleu a la banqueta. Un relleu que és una continuïtat de la feina que s’estava fent, hem d’intentar canviar la dinàmica de resultats

De forces, ganes i energia no ens en falten, tant de cos tècnic com de la junta directiva. Vam mesurar que fer un canvi podria ser positiu per l’equip

Els jugadors estan mentalitzats i conscienciats de tirar la situació endavant tot i que ens falta l’encert de canviar la dinàmica i les coses negatives que ens han passat

Ens espera un partit complicat a Atzeneta, un camp de petites dimensions davant d’un rival intens. Hi anem amb tota la il·lusió i confiança del món per treure el resultat

És un repte però alhora és un orgull defensar els interessos d’aquest gran club. No podem perdre la dignitat i l’entitat com a club

JOAN AGUSTÍ, PRESIDENT OLOT

La situació de l’Olot és molt complicada, costa trobar-hi la solució, peró aquí es consensuen totes les decisions

És el tercer punt d’inflexió que fem durant la temporada, per aixó, de comú acord, hem cregut convenient cancel·lar el contracte d’en Gabri

Hem cregut que agafi la responsabilitat en Miquel Àngel Muñoz juntament amb la resta de cos tècnic del primer equip

SERGI RASET, DTOR ESPORTIU OLOT

No hi ha temps per lamentacions, hem de tirar endavant amb la idea és confiar en gent d’aquí que treballen i tenen coneixements per créixer

La situació no és senzilla, les últimes derrotes tan complicat la classificació i, encara que queden quatre partits, no val estar baix de moral. En resum: Hem de defensar aquest club entre tots

No és una decisió planificada però un cop ha sorgit hem intentat solucionar-ho el més ràpid possible. Desitjo que ek cos tècnic segueixi amb ganes i il·lusió

“Per sobre de tot hi ha d’haver ganes de treure l’orgull i de sortir d’aquesta situació tan difícil. La necessitat i el caràcter han de passar per sobre de qualsevol altra cosa i sabem que estem al límit

Hem cregut que el més coherent és donar continuïtat al cos tècnic actual perquè hi ha bona predisposició i motivació, de seguida ho vam tenir clar

The post Miguel Angel assumeix la banqueta de l’Olot appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

La Segona B no és viable per l’Olot. Aquesta és una de les grans conclusions que s’extreu de l’àmplia entrevista que el company David Planella (Ràdio Olot) va fer a Joan Agustí. El president no es marca terminis, però afirma que “no ens podem permetre estar moltes temporades a Segona B. És una categoria amb pressupostos complicats i una competició que no està regulada. És injusta”. L’únic camí per a abandonar-la exceptuant un descens és pujar de categoria. Per a fer-ho, hi ha un model clar. La Sociedad Deportiva Eibar.

“L’Eibar ha estat set anys a Segona B. Per seguir els seus passos, l’Olot hauria de tenir el suport social de l’Eibar l’última vegada que va pujar a Segona. Si fóssim 2500-3000 socis tindríem el vaixell completament enfocat cap a una categoria superior”, afirmava Agustí. Ara mateix, la massa social olotina és de 1400 persones. Per tant, s’hauria de doblar segons les paraules del dirigent garrotxí.

Agustí, almenys, fins 2021

L’altre gran titular que va deixar Joan Agustí en l’entrevista a Ràdio Olot va ser que continuarà fins al Centenari. Almenys, fins a 2021, quan espera que es pugui fer una ampliació de capital, ja que seria “el més prudent i un bon punt per enriquir la gestió i l’administració del club”. Agustí espera acomiadar-se deixant un club “arrelat com l’Eibar, amb un projecte valent com l’Athletic de Bilbao i que tingui tan sentiment com el Barça”.

The post L’Olot vol ser com l’Eibar per pujar a Segona A appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

Lluny de ser traumàtic, el descens a Tercera està servint a l’Olot per a reformular-se. El projecte no està mort, sinó que segueix ben viu. Joan Agustí i la seva directiva al capdavant han optat per un tècnic experimentat, com Ramon Maria Calderé. L’entrenador de Vila-Rodona té el clar objectiu de retornar el club garrotxí a la categoria de bronze i per a fer-ho li estan donant bons fonaments. L’arribada del vigent pitxitxi del grup 5, Marc Mas, és el millor exemple. L’Olot des de fa anys aposta per un estil ofensiu i alegre. La forma de culminar-lo són els davanters, però el pulmó es troba a la medul·lar. Per a tenir la pilota, què millor que tres futbolistes que el coneixen millor que ningú. Aquests són Abel Solé, Roger Vidal i Héctor Simón.

“Quedar-me a l’Olot sempre ha estat la primera opció”, comentava aquest últim tot just després de ser renovat. “Tinc molta experiència i puc ajudar als més joves”, afegia aquest migcampista de 32 anys, que ha jugat a Espanyol, Castelló, Sabadell i Oviedo. Experiència no li falta i compromís, tampoc. 67 partits de bon futbol en dues temporades l’avalen.

Per estadístiques, les dels seus dos acompanyants a la medul·lar. Roger Vidal ha jugat quasi 250 partits amb l’Olot, mentre que Abel Solé més de 400! Són dues llegendes d’un club que cuida molt aquests detalls. Tots tres, han retornat l’estima amb confiança en el projecte quan més se’n necessita. Són els tres tenors dels volcans.

The post Els tres tenors dels volcans appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

L’Olot no està on tots els seus seguidors volien. En descens, després de 10 jornades, a la Garrotxa viuen un moment molt delicat. Ho sap el seu president, Joan Agustí, que espera una reacció immediata. L’estil passa a un segon lloc ara mateix i el més important és guanyar. Això demana una categoria com la Segona B, en la que l’Olot hi afronta la tercera temporada consecutiva. De Territorial al futbol semiprofessional. De 120 socis a 1400. Agustí, content i satisfet, demana una reacció perquè en vol més.

Quin diagnòstic fa de la situació de l’Olot?

Home, evidentment és un moment complicat. Ens agrada competir cada any i el rendiment no és satisfactori. Està sent molt baix i no podem estar contents. Hem de revertir la situació.

Què ha fallat perquè l’Olot hagi guanyat un partit dels 10 que s’han jugat?

Suposo que hi ha moltes coses que no hem fet bé. Penso que no hem tingut sort, però no ens podem encomanar a això. Considero que és un moment de fer reflexió i arreglar les coses al nostre abast, que depenguin de nosaltres.

Ha reflexionat molt?

Molt. Jo sempre reflexiono.

Rodri té la plena confiança de la directiva?

Evidentment que sí.

Fins a final de temporada?

Té un contracte fins a final de temporada. Està clar que sí. És un moment d’estar junts, solidaris, de treballar i revertir la situació.

L’estil de l’Olot és innegociable?

L’estil de l’Olot és molt important, però en aquests moments ho és més guanyar. Hem de començar a puntuar i agafar confiança per a després tornar allà on volem. No tenim un equip fet per fotre’ns bufetades amb el contrari, sinó per jugar la pilota. No es poden canviar els estils. No es pot posar els més alts i valents, però sí que, com a president, toca demanar el resultat. Adaptar el nostre estil a ser una mica resultadistes i més forts a cada àrea. Els petits detalls ens han fet perdre molts partits.

El que comença a ser una tònica és que sempre costa molt l’arrencada.

La temporada de Vílchez vam fer 6 partits i 12 punts, l’anterior malament però millor que aquesta i aquesta ha estat la pitjor.

Veu l’actual Olot millor que aquells equips?

No el compararé perquè estic comparant jugadors que són de l’Olot amb altres que ho han estat. No em puc permetre un luxe d’establir una escala. Nosaltres no érem un club de grans fitxatges. Vam fer un equip a Primera Territorial i vam anar pujant així. Fent petits retocs cada any. A Segona B van jugar 7 jugadors dels d’aleshores. Canviar això és molt difícil. Potser per això ens costa tant la Segona B. Estàvem acostumats a treballar d’una manera i ara és més difícil. Sempre hem tingut un respecte impressionant per les nostres plantilles i hem volgut agradar al nostre públic.

Eduardo Vílchez, Arnau Sala, Rodri. Tot són entrenadors amb poca experiència a Segona B, però que encaixen amb aquest estil.

Potser sí.

Amb Girona i Llagostera a Liga Adelante també deu costar fer venir jugadors?

Aquests dos equips de Segona A han fet una molt bona feina. Estan en una categoria superior i centren part de l’atenció. Tot això són paraules perquè el que avui interessa és que tota la gent de l’Olot estigui junta, solidària, treballant i aixecar una temporada que no ha començat com nosaltres voldríem.

Sempre que l’Olot juga a casa és el segon estadi amb més aficionats del grup. Per estar-ne orgullós.

No solament ve molta gent. El públic de l’Olot és el que es comporta de forma més esportiva de tota la categoria. Es respecte al contrari i podem presumir d’això. Hi ha aficionats que venen tant si es guanya com si es perd, però no podem trigar a aixecar l’equip.

El projecte de remodelació de l’estadi segueix en peu?

Sí. En aquests moments hi ha un avantprojecte i l’Ajuntament està disposat a fer una remodelació de l’estadi. Aquest Olot que ha passat d’estar a punt de desaparèixer a Segona B i hi continua havent les mateixes instal·lacions.

També es va fer una ampliació de capital per a afrontar la categoria, no?

No es va fer una ampliació de capital, sinó una conversió a Societat Anònima Esportiva. Els pressupostos de l’Olot quan tenen dèficit es cobreixen amb els esforços de la junta. L’ampliació de capital no es va fer per cap motiu econòmic.

L’Olot li ha donat més alegries que disgustos?

Per nosaltres cada victòria és una alegria i cada derrota un disgust. Hi ha una alegria molt més gran. Hem ajudat a construir un club amb 1.400 socis i el vam trobar amb 120. Que la ciutat d’Olot sigui coneguda i cada dia estiguem més contents de ser olotins.

Fins quan durarà aquest projecte?

Nosaltres estem fent molts esforços per a tirar endavant aquest club. Mentre seguim creixent, i vingui gent al camp seguirem. Després, ja s’haurà de plantejar un canvi.

Està orgullós?

No ho he fet jo. Ho hem fet entre tots. Aquest és un altre dels mèrits d’aquest club. La junta mai ha presumit, ja que els jugadors, els tècnics, els socis, els patrocinadors, del futbol base tenen mèrit també.

La clau, com ha dit, ara mateix és estar unit?

Això no ho traurem fotent una esbroncada a algú, sinó estant junts i reclamant el suport del públic. A partir d’ara no juguem partits, juguem finals.

The post “A partir d’ara no juguem partits, juguem finals” appeared first on FutbolCatalunya.com.