No cal ser un històric per a ser un referent. Amb aquesta categòrica afirmació començo el meu article sobre l’èxit majúscul del Cerdanyola Futbol Club.

Segons es pot llegir a la Viquipèdia:

“El Cerdanyola del Vallès Futbol Club és un club de futbol català de la ciutat de Cerdanyola del Vallès, fundat l’any 2006 arran de la fusió de cinc clubs de futbol del municipi, el Centre d’Esports Cerdanyola, la Unió Esportiva Fontetes, el Club Esportiu Baroja, l’Escola Club de Futbol Cerdanyolense-Montflorit i el Club d’Escola de Futbol Unió Esportiva Cerdanyola.

El procés de fusió va finalitzar a mitjans de l’any 2006 i va tenir com a objectiu principal fer créixer els equips de futbol base al municipi, així com, tenir una presència més destacada en categories superiors del futbol català“.

NO CAL SER UN HISTÒRIC

Doncs objectiu aconseguit i de sobres. Per a que després diguin que Internet menteix.

El CFC no ha deixat de créixer any rere any de la mà del seu President, Felipe López, fins a aconseguir ahir, el fins ara, major èxit de la seva història recent. Un ascens brillant a la 2ª RFEF després d’una primera fase triomfant, una fase d’ascens decebedora i un Play-off vibrant.

L’equip ha demostrat que tenia l’essència de la que sempre parla el flamant entrenador d’aquest autèntic equipàs,  el mític Toni Carrillo.

Per entendre la victòria d’ahir, hem de ser conscients que el futbol s’ha de cuinar a foc lent. Segons les dades que hem pogut saber des de FutbolCatalunya, el Cerdanyola (històric per a nosaltres) no té un dels pressupostos més alts de la categoria (per les dades oficials diríem que és un dels 5 o 6 més baixos).

EL CERDANYOLA, EL SEU ALTRE FILL

Sí ha tingut sempre una capacitat de sacrifici i una ambició encomiables, extretes de la figura del seu President, on amb una sola conversa amb ell  al 2015, just el dia que vaig decidir fitxar per club, vaig saber que en Felipe López tenia un pla per al seu Cerdanyola, el seu altre fill.

Des de l’inici, el club ha tingut una estructura professional i ha entès que el creixement del club no havia de passar només pel Primer Equip Masculí, havia de venir del Futbol Formatiu. Amb un organigrama ampli i cohesionat, els gestors del Futbol Base, tant masculí com femení, han aconseguit que les dues instal·lacions de les que disposa el club estiguin sempre plenes de jugadors i jugadores satisfets.

A més, amb un alt sentiment d’arrelament al club i amb uns pares confiats en que el Cerdanyola és un dels millors llocs per a afavorir el desenvolupament, no només esportiu, dels seus fills i filles.

I després d’anys de feina, de convertir les Fontetes i la Bòbila-Pinetons en una festa del futbol formatiu amb un espectacular torneig, van començar a arribar èxits en forma d’ascensos de categoria, com la del Juvenil de DH que ha debutat amb solvència a la màxima categoria del futbol espanyol i que s’ha convertit en un potencial viver de jugadors de la primer plantilla.

EXCEPCIONAL TONI CARRILLO

Paral·lelament, en Toni Carrillo anava fent de les seves. Jugadors experimentats per a cada categoria que militava fins arribar a Tercera. Un joc directe i intens es va plantar al grup 5 de 3ª Divisió.

Aquí es va demostrar la paciència i la confiança en un entrenador exigent i visceral que ha estat capaç de sobresortir-se de qualsevol situació esportiva complicada amb caràcter i decisió. Jugadors escollits, amb un perfil personal de gran vàlua i unes condicions innates per a la competició.

Els Coca, Cuadras, Barriendos, Valderas, Turu o Víctor Durán van anar deixant pas als Dani Martí, Alberto García, Ruben Giménez, Manu Martín, Nils Puchades... I com a nexe d’unió en aquestes temporades, el renascut Pitu Plazuelo, el jugador clau del Cerdanyola amb els seus importants gols (com el que va fer ahir de penal).

Ah! i les centrades mil·limètriques des de banda o a pilota aturada que han generat multitud d’ocasions finalitzades, moltes d’elles, en gol per Servetti i Javi López, els killers del flamant equip de Segona RFEF.

MESCLA DE JOVES I MENYS JOVES

Per una altra banda, al servei de Toni Carrillo i el seu Cerdanyola, cames fresques de joves futbolistes amb molt de potencial, com Juan Sosa, Pinto, Aliaga o el golejador d’ahir, Hamza. Veterans, joves o juvenils tenien clar el que volien i com ho havien d’haver per a aconseguir-ho.

Equip organitzat, tàcticament impecable, superior en la pilota aturada en les dues àrees i generant perill amb un 4-4-2 ofensiu, intens i vertical.

Una victòria del futbol modest, ahir a les Fontetes.  Una victòria d’un President, que de ben segur ja està planificant el seu proper somni. Una victòria d’un entrenador carismàtic, en mans d’uns excel·lents jugadors, d’un magnífic equip, d’una gran família. Una victòria d’un club, que s’ha convertit en un referent del futbol català amb tant sols 15 anys d’història.

UN REFERENT DEL FUTBOL CATALÀ

Per acabar, utilitzo un tweet del míster: “Lo de ayer es insuperable, es historia viva de un club humilde y trabajador. Disfrutemos todos de este logro. Nos lo merecemos“

I així ha de ser, gaudir dels èxits d’aquest club que està escrivint els primers capítols de la seva victoriosa història. Tots els que hem pogut formar part, encara que sigui en una mínima porció, del camí d’aquest equip, ens sentim orgullosos de dir que vam formar part de la història d’un dels equips referents del futbol català que no ha necessitat ser un històric, si no ser ambiciós i treballador per a fer-se un lloc important en el panorama futbolístic actual.

En resum: No cal ser un històric per a ser un referent

Felicitats, Cerdanyola! Molta sort i molts èxits!

#SomVerds

Javi Sánchez Camacho @Javitosanc

The post No cal ser un històric per a ser un referent appeared first on FutbolCatalunya.com.

Europa, Europa, Europa sempre endavant!
que la nostra fe en la victòria
a tothom faci vibrar!

Himne Club Esportiu Europa

Aquest és un fragment de l’himne del Club Esportiu Europa, una composició del 1995 d’en Robert Baquero, just un any després de l’últim ascens a 2B.

27 anys ha hagut d’esperar el Club de la Vila de Gràcia per a pujar de categoria i ho ha fet amb una autoritat aplastant. Ho van intentar Dólera i Poch en temporades recents, però ha estat en David Vilajoana l’entrenador capaç de portar a l’equip a una categoria superior a base de treball, gols i una fe en la victòria descomunal.

En David té els mateixos detractors que seguidors al futbol català, és un entrenador que no deixa indiferent a ningú, sobretot amb algunes de les seves polèmiques declaracions a les rodes de premsa que podem veure setmana rere setmana al web oficial del club o a través de BTV.

Però cal entendre que a un entrenador no se li deu mesurar per la seva popularitat o la seva diplomàcia, se li ha de mesurar pels mèrits esportius.

VILAJOANA NO DEIXA INDIFERENTS

Recordo una conversa informal amb ell, un diumenge al matí al Nou Sardenya en el que breument em va dir que estava molt content del desenvolupament de la pretemporada (venia de perdre el dimecres a Valls per 1 a 0) i deia que estava molt tranquil, a una setmana d’iniciar la Lliga, perquè tenia molt marge de millora. Quina raó!

Des del primer minut de competició (penal a favor i expulsió del vilafranquí David Fontanils al Nou Sardenya) l’equip de la Vila de Gràcia ha estat l’equip dominador de la #3div5, amb permís del CF Cerdanyola en la primera fase.

Qualsevol jugador de la primera plantilla, fins i tot els que s’anaven sumant a convocatòries i entrenaments, sabien que aquest era l’any. L’equip es coneixia a la perfecció, mantenia la columna vertebral dels últims anys i afegia fitxatges de qualitat per a aconseguir un equip compacte.

Amb una línia de 4 i una altra de 3 molt sacrificada i jugadors molt ràpids i verticals en la davantera, dominant les transicions ofensives per a generar ocasions de gol sense límit.

UN EUROPA VERTIGINÓS

En un no res, l’Europa es plantava a l’àrea contrària quan feia uns segons estava defensant amb 7 a la seva pròpia àrea. Cames sempre li han sobrat a aquest equip, així com ambició i il·lusió.

Un esquema de joc clar però flexible, amb un porter immens, en Sergio Fernández, clau en el salt qualitatiu que ha mostrat l’equip respecte la temporada passada. Una línia de 4 amb dos mites de l’europeisme, com són l’Àlex Cano i l’Alberto González, molt ben recolzats per Castell, Pastells o Guti.

Un centre del camp dinàmic, poc físic però amb moltes ganes de fer arribar la pilota als jugadors de l’avantguarda i sumar-se a l’atac. La temporada d’en Pau López (golàs inclòs en l’ascens del passat diumenge) ha estat simplement sublim.

I a dalt, principalment han sobresortit un ‘desconegut’ Albert Martí que ha tornat tota la confiança; l’estima que el club i el cos tècnic li ha donat en aquesta temporada amb gols i detalls de moltíssima qualitat.

INCONTESTABLE REI DE TERCERA

Ah!, i en David Jiménez, que ha aprofitat el protagonisme que no va tenir la temporada passada i que ens ha fet recordar al jugador del Gavà que ens les feies passar magres a tots els equips que ens enfrontàvem a ell.

En definitiva, l’Europa ens ha fet vibrar (com diu el seu himne) a tots els aficionats del futbol català. Per això és l’incontestable rei d’aquesta peculiar #3div5 esperant deixar-la enrere per sempre més, sense por al que vindrà!

Felicitats, escapulats!!!!!!

The post Europa, fe en la victòria! Per: JSC appeared first on FutbolCatalunya.com.

De fet, ja em va costar parlar de les sensacions que em produïen els equips en aquesta recta final de fase regular de la Tercera divisió sense nomenar algun d’ells. Però malauradament haig de fer un TOP10 dels més determinants, dels ‘alumnes’ més aplicats de la#3div5 , dels que marquen les diferències en els seus equips i, per extensió, en aquesta Lliga.

Aquí van els 5 primers, segons la classificació del seus equips, Jornada 21a:

TERCERA GRUP V

SERGIO FERNÁNDEZ- PORTER- CE EUROPA

(19 partits jugats i 16 gols encaixats)

L’alumne treballador, callat i bon company.

El salt qualitatiu a la porteria que necessitava el CEEuropa. En un equip del potencial atacant dels del Nou Sardenya, en Sergio Fernández ha mantingut viu a l’equip en molts partits d’anada i tornada amb la seva sobrietat i tranquil·litat.

Amb un bon joc de peus, ens ha meravellat amb la seva excel·lent velocitat de reacció deixant-nos aturades impossibles en un equip amb David Jiménez i Albert Martí en estat de «Gràcia» fent la feina al davant. A més, si això  li sumes que és una persona 10… Potser no és casualitat que estigui al primer lloc!

SERVETTI I JAVI LÓPEZ-DAVANTERS-CERDANYOLA

(8 gols en 18 partits jugats; 10 gols en 19 partits jugats)

Els que fan el treball en parella.

No m’agradaria ser central i veure aquests dos al davant. Intensos, poderosos i tocats per la vareta del gol. En Javi López va començar la lliga com mai ho havia fet. A la seva feina fosca i el seu espectacular joc aeri li va afegir una efectivitat descomunal. Quan havia fet la seva part, en Pablo va agafar les regnes i està acabant la fase regular amb gols de tots els colors.

Sempre una passa per darrera del seu company s’està especialitzant en aprofitar les múltiples jugades que genera l’equip de Cerdanyola, sobretot al reduït terreny de joc de les Fontetes. Si a sobre tens a centradors del nivell de Pitu Plazuelo, tot és molt més fàcil.

VÍCTOR ORIBE- MITJAPUNTA- VILAFRANCA

(6 gols en 12 partits)

Tothom vol jugar al pati amb ell… i ell ho sap.

Va sobrat. Tot i no haver estat disponible en 7 partits, en Víctor Oribe és el jugador més determinant de la Tercera (Grup V) i ho porta sent molts anys. És un jugador diferent, capaç de treure’s un xut llunyà a l’escaire o entrar fins a la cuina amb la pilota als peus. 6 gols (1 cada 2 partits jugats) de diferents factures han ajudat al Vilafranca a posicionar-se com un clar candidat a l’ascens.

Ara que arriba el moment on la pilota comença a cremar, ell no deixarà de demanar-la, això sí, sempre al peu.

ÁLEX FERNÁNDEZ- MIGCAMPISTA- TERRASSA

(3 gols en 17 partits)

El delegat de classe.

Ho fa tot bé. El jugador que tot entrenador vol tenir al seu equip doncs va ser indiscutible per a Xavi Molist i ara és vital per a Juanjo García. L’Àlex no escatima en esforços, és responsable amb les seves tasques i molt professional. Bon treball aeri, sobretot fora de l’Olímpic, on li toca baixar al fang freqüentment.

Com a local desenvolupa el seu millor futbol aprofitant la seva potència per a superar línies amb les seves conduccions i demostrant la seva ‘pegada’ amb 3 gols importantíssims per al club egarenc. Amb Ortega, Pelegrín i Jaume Pascual formen la columna vertebral d’un Terrassa que encara no ha dit la seva amb aquesta Tercera divisió.

ORIOL MOLINS- MIGCAMPISTA- GRANOLLERS

El «totcampista» del Granollers, Oriol Molins, té gol, molt de gol , és a dir, no necessita gaire per a foradar les xarxes contràries. Sempre està on toca, una mena de Raúl González Blanco però de metre noranta. Ha anat de menys a més, com el seu equip.

Jugador amb molt de recorregut, capaç d’ajudar als seus centrals en una transició defensiva o trobar-se en un mà a mà contra el porter rival. Per a posar-se en bucle un dels gols que li va fer l’Horta en la victòria del seu equip al Feliu i Codina.

I menció especial per al Ramon Terrats, del Girona B ya que només set partits el va poder gaudir Àxel Vizuete qui el trobarà a faltar al mig del camps del filial gironí, on aportava un equilibri necessari en un equip jove amb tendència clara a atacar.. Que gaudeixi de la Liga SmartBank amb el Girona.

To be continued…

The post Els ‘alumnes’ més aplicats de la Tercera (Part I) appeared first on FutbolCatalunya.com.

Sense cap mena de dubte serà el Playoff amb més incertesa de la història. No sabem com arribaran els quatre equips a la cita, sí l’Europa continuarà amb la il·lusió i la valentia que l’ha mereixedor d’una de les posicions de privilegi, si l’Hospitalet continuarà mostrant-se sòlid i seriós, si el Sant Andreu serà el conjunt rocós i físic que ens ha ensenyat durant bona part de la temporada i si el Terrassa continuarà sent l’equip amb més registres del Grup V i treien els partits amb solvència.

Si hagués de fer un percentatge, tots quatre equips tindrien possibilitats, tot i que les ocions d’accedir a la final a través d’un empat afavoreix clarament a Hospitalet i Terrassa en els seus duels, però tampoc crec que serà definitiu.

CE L’HOSPITALET vs UE SANT ANDREU

L’Hospitalet té un equip professional, solvent, amb jugadors de gran qualitat a totes les parcel·les del camp i on destaca el golejador Salinas.

El Sant Andreu és un equip dur, físic, treballat tàcticament i amb una dosi de qualitat important al davant amb jugadors com Josu, Elhadji o Serrano. I a la porteria té un dels millors porters de la història recent del Futbol Català.  

Es preveu un partit igualat, on cap dels dos equips voldrà regalar res i on la pilota aturada i les transicions en atac poden acabar decantant el duel. Potser el Sant Andreu es trobi més còmode en un partit llarg, tot i que l’Hospi voldrà demostrar des del primer minut perquè és el líder merescut del grup català de Tercera.  

TERRASSA FC vs CE EUROPA

El Terrassa és, personalment, l’equip més complet del grup, capaç d’adaptar-se a diferents situacions dins d’un mateix partit gràcies a una plantilla extensa i de qualitat. Entrenador metòdic i jugadors de gran qualitat a totes les línies, com Ortega, Pelegrí, Álex Fernández i el Killer Arranz, entre altres.

L’Europa és, a priori, l’equip amb qui ningú contava a inici de Lliga per a lluitar per l’ascens a 2aB. Amb joc descarat i ofensiu, no exent de treball i sacrifici, ha aconseguit merescudament el primer objectiu que tots els europeistes ansiem. Amb jugadors de la talla d’en Jordi Cano, desequilibrant i decisiu, en Sergi Pastells, capaç d’viatjar d’una àrea a l’altre sense descans o el capità Álex Cano, jugador que sempre apareix en aquestes cites té molt a dir a l’eliminatòria.

Per a mi és una mena de final anticipada ja que crec que són els dos equips que més “cames” tenen dels quatre, que degut a la composició de les seves plantilles han pogut patir menys el temps d’inactivitat esportiva. Partit amb gols on crec que si l’Europa és capaç de no notar en excés la tensió del partit, pot plantar-li cara a un equip amb recursos il·limitats com és l’equip de Xavi Molist

TRAJECTÒRIA DE JAVI SÁNCHEZ CAMACHO, màxima aposta com a director esportiu del candidat a la presidència del CE Europa, David Prats

FB: Escola Mare de Déu de l’Assumpció, UE Sant Adrià, UE Badaloní-Badalona CF BufalàCF Bufalà des del FB fins al 1er Equip amb 16 anys,Júpiter, Ripollet, Marianao Poblet, Masnou, Castelldefels, Rubí,
Europa, Cerdanyola, Granollers, Vilassar de Mar, Martinenc i Montañesa

The post No pot jugar Javito aquesta promoció d’ascens? appeared first on FutbolCatalunya.com.