Europa, Europa, Europa sempre endavant!
que la nostra fe en la victòria
a tothom faci vibrar!

Himne Club Esportiu Europa

Aquest és un fragment de l’himne del Club Esportiu Europa, una composició del 1995 d’en Robert Baquero, just un any després de l’últim ascens a 2B.

27 anys ha hagut d’esperar el Club de la Vila de Gràcia per a pujar de categoria i ho ha fet amb una autoritat aplastant. Ho van intentar Dólera i Poch en temporades recents, però ha estat en David Vilajoana l’entrenador capaç de portar a l’equip a una categoria superior a base de treball, gols i una fe en la victòria descomunal.

En David té els mateixos detractors que seguidors al futbol català, és un entrenador que no deixa indiferent a ningú, sobretot amb algunes de les seves polèmiques declaracions a les rodes de premsa que podem veure setmana rere setmana al web oficial del club o a través de BTV.

Però cal entendre que a un entrenador no se li deu mesurar per la seva popularitat o la seva diplomàcia, se li ha de mesurar pels mèrits esportius.

VILAJOANA NO DEIXA INDIFERENTS

Recordo una conversa informal amb ell, un diumenge al matí al Nou Sardenya en el que breument em va dir que estava molt content del desenvolupament de la pretemporada (venia de perdre el dimecres a Valls per 1 a 0) i deia que estava molt tranquil, a una setmana d’iniciar la Lliga, perquè tenia molt marge de millora. Quina raó!

Des del primer minut de competició (penal a favor i expulsió del vilafranquí David Fontanils al Nou Sardenya) l’equip de la Vila de Gràcia ha estat l’equip dominador de la #3div5, amb permís del CF Cerdanyola en la primera fase.

Qualsevol jugador de la primera plantilla, fins i tot els que s’anaven sumant a convocatòries i entrenaments, sabien que aquest era l’any. L’equip es coneixia a la perfecció, mantenia la columna vertebral dels últims anys i afegia fitxatges de qualitat per a aconseguir un equip compacte.

Amb una línia de 4 i una altra de 3 molt sacrificada i jugadors molt ràpids i verticals en la davantera, dominant les transicions ofensives per a generar ocasions de gol sense límit.

UN EUROPA VERTIGINÓS

En un no res, l’Europa es plantava a l’àrea contrària quan feia uns segons estava defensant amb 7 a la seva pròpia àrea. Cames sempre li han sobrat a aquest equip, així com ambició i il·lusió.

Un esquema de joc clar però flexible, amb un porter immens, en Sergio Fernández, clau en el salt qualitatiu que ha mostrat l’equip respecte la temporada passada. Una línia de 4 amb dos mites de l’europeisme, com són l’Àlex Cano i l’Alberto González, molt ben recolzats per Castell, Pastells o Guti.

Un centre del camp dinàmic, poc físic però amb moltes ganes de fer arribar la pilota als jugadors de l’avantguarda i sumar-se a l’atac. La temporada d’en Pau López (golàs inclòs en l’ascens del passat diumenge) ha estat simplement sublim.

I a dalt, principalment han sobresortit un ‘desconegut’ Albert Martí que ha tornat tota la confiança; l’estima que el club i el cos tècnic li ha donat en aquesta temporada amb gols i detalls de moltíssima qualitat.

INCONTESTABLE REI DE TERCERA

Ah!, i en David Jiménez, que ha aprofitat el protagonisme que no va tenir la temporada passada i que ens ha fet recordar al jugador del Gavà que ens les feies passar magres a tots els equips que ens enfrontàvem a ell.

En definitiva, l’Europa ens ha fet vibrar (com diu el seu himne) a tots els aficionats del futbol català. Per això és l’incontestable rei d’aquesta peculiar #3div5 esperant deixar-la enrere per sempre més, sense por al que vindrà!

Felicitats, escapulats!!!!!!

The post Europa, fe en la victòria! Per: JSC appeared first on FutbolCatalunya.com.

TERCERA GRUP V

MARIO CANTI- SAN CRISTÓBAL- DAVANTER

(4 gols en 19 partits)

Aquesta segona part dels ‘alumnes’ més aplicats de la Tercera comença amb un dels “pesadets”. Però sempre es surt amb la seva. El recordo del Viladecans, del Sants... I és exactament el mateix jugador a San Cristóbal, on s’ha erigit en un digne representat d’aquest grup de jugadors que està fent una temporada per a emmarcar, ja sigui en banda o de segona punta, en Mario Canti és un jugador intens.

Molt bo jugant d’esquenes, amb un molt bon joc aeri, tot i no tenir una alçada considerable, i amb detalls tècnics amb la pilota als peus digne d’un jugador de futbol sala.

A tot això li suma olfacte golejador i una fam considerable per aconseguir fites, difícils de pensar inicialment, per a un Centre Parroquial que mereix el respecte de tots els amants d’aquesta Tercera Divisió.

CARLOS CANO- VILASSAR DE MAR- DAVANTER

(10 gols en 19 partits)

L’alumne popular. Tothom el vol convidar a la seva festa.

Des de que Sascha Andreu va deixar la Tercera Divisió per a convertir-se en un referent de la Segona Divisió B, no he vist a cap davanter amb aquesta insultant superioritat física. Aguanta molt bé d’esquenes, no té por d’anar al xoc i quan arrenca a córrer a l’espai és molt complicat d’aturar.

Intel·ligent en els seus moviments i amb un gran potencial, segur que no li han faltat ofertes per marxar.

Amb 10 gols ha mantingut al conjunt de Peque amb opcions clares de classificar-se per al Playoff d’ascens fins a l’última jornada. Possiblement, el jugador més determinant del grup B de la #3div5 i només té 24 anys.

JUAN CARLOS OLIVER- FE GRAMA- CENTRAL

(4 gols en 16 partits)

Sempre està al darrera de la classe, tot i que sempre encerta quan surt a la pissarra.

Si tens 24 anys, ets el capità d’un equip amb aquest potencial i, a sobre, portes 4 gols essent un defensa, alguna cosa estàs fent bé. Un dels centrals amb més projecció del futbol català, elegant i contundent, imperial en el joc aeri i amb un olfacte golejador impropi d’un jugador de la rereguarda.

La Fundació confia en el seu capità i ell, evidenment, es sent com a casa en un equip amb el que va debutar fa ja 6 temporades a la 2a Catalana. Indiscutible per a Pons, l’ex jugador del juvenil de l’Europa continuarà defensant l’escut colomenc amb rauxa i il·lusió per a que els seus avis es continuïn sentint orgullosos allà on estiguin.

ÀLEX CALATRAVA- UE SANTS- EXTREM

(5 gols en 19 partits)

Arribava nou a l’escola, però no trigarà en marxar a la universitat.

Només vaig necessitar veure el primer control orientat en la segona part d’un Sants vs Europa de pretemporada, a l’estiu, per veure que era un jugador diferent. Tothom el que va assistir al Camp de l’Energia aquella tarda va veure el recital, al punt, com deia Serrat -“Esos locos bajitos”-, va a un altre ritme.

Extrem pur, elèctric, desequilibrant, menut, amb bon domini de les dues cames i amb bons registres golejadors. Un dels principals artífex de la salvació d’una UE Sants que tothom donava per morta a la jornada 3 i que han de gaudir el que queda, que l’any vinent se’n va d’Erasmus a una Lliga superior.

ION VÁZQUEZ- MONTAÑESA- MIGCAMPISTA

(1 gol en 18 partits)

El que mai està quiet encara que no li pots renyar. Massa bon noi.

Si en saps una miqueta de futbol, sempre voldràs tenir a aquest noi d’Irun al teu equip; es més, si a sobre ets company, sempre el voldràs tenir ben a prop i, això, la Monta ho sap. Amb tanta sortida i entrada, en Ion ha estat sempre un jugador indispensable per a qualsevol dels tres entrenadors que ha tingut el club de Nou Barris. En conseqüència: un crac.

Tot i que és molt difícil lluir en un equip amb aquesta dinàmica, ell ho ha aconseguit en cadascú dels 18 partits que ha disputat. Fins i tot ha corregut per ell i pel company, ha posat a prova a molts dels porters del grup A de la #3div5 amb el seu potent xut de mitja distància i ha sostingut a un equip que es nega a donar-se per vençut.

Dificilíssim escollir només 10 noms en una categoria amb un nivell individual descomunal, però aquests han estat algun dels jugadors més destacats segons la meva humil opinió.

D’aquesta manera, s’han guanyat l’Excel·lent però tots lluitaran per buscar una Matrícula d’Honor en els Playoffs que comencen la setmana vinent. En resum: llarga vida a la Tercera i als seus protagonistes, els ‘alumnes’ més aplicats de la Tercera!

The post Els ‘alumnes’ més aplicats de la Tercera (Part II) appeared first on FutbolCatalunya.com.

Impressionant trajectòria d’aquest davanter barceloní, Javi Sanchez Camacho, que ha posat aquest dissabte 25 el seu punt i final a una completa carrera de 30 anys lligat a el futbol. Bufalà, Ripollet, Marianao Poblet, Masnou, Castelldefels (2011-2012), Rubí (2012-2013), Europa (2013-2015), Cerdanyola (2015-2016), Granollers (setembre/2016- gener/2018), Vilassar Mar (gener/2018- març 2018), Martinenc (març/2018- 2019) i Montañesa (juny 2019-abril 2020) completen un historial per aplaudir. A partir d’ara, les seves classes es limitaran als seus alumnes del MDAssumpció.

JAVI SÁNCHEZ CAMACHO 

CARTA A L’AFICIÓ

Y después de meditarlo durante meses, de pensar en los pros y los contras, de reflexionar con la familia y con los amigos más cercanos, te das cuenta que es el momento.

A pesar de ser una decisión muy meditada, no por ello deja de ser dolorosa. Pero hay que ser consecuente con la realidad de cada uno y yo no podía engañar  al fútbol y a la gente que lo rodea.

Mi ilusión no era la misma, mis ganas no eran las mismas, ni mis fuerzas eran las mismas. Todo ello lo he suplido con compromiso y dedicación, pero el fútbol no se podía convertir en una obligación para mí. Muchos retos personales y profesionales aparcados durante años que ahora quiero tener la oportunidad de retomar. Siempre prioricé al fútbol, incluso a veces por encima de ms propios intereses…hasta que aparecieron ellos, mis hijos. En ese momento, todo cambia y empiezas a quitarle tiempo porque lo quieres para ellos.

No es mi despedida soñada, pero hay que valorar esta situación en perspectiva. La decisión ya estaba tomada y era cuestión de tiempo que acabara el campeonato y echara el cierre a mi carrera. Nadie ha escogido que ocurriera esto y las personas nos debemos adaptar desde nuestras casas a esta situación. Casualmente, jugué el último partido, en Nou Barris contra el Can Vidalet de titular, después de mucho tiempo, y jugando los 90 minutos a buen nivel. Únicamente me faltó el gol, ese gol que a ratos se me ha negado y a ratos los producía sin querer.

Ese partido, especial en su momento, se ha convertido más especial con el tiempo. Me di cuenta que todavía estaba en condiciones de competir y aportar, se disiparon muchas dudas y me reencontré con un Javi Sánchez con el que no me había topado desde Octubre del 19, que una Pericarditis Aguda en el corazón frenó mi temporada durante unos meses. Otro motivo de dudas más, puesto que empezaba a pensar en lesiones cuando nunca lo había hecho antes.

Ahora estoy en disposición de ser yo quién elige dejar el fútbol. Era mi condición principal para hacerlo. “Dejaré el fútbol, antes de que él me deje a mí” Y ahora puedo decir que así será.

Ante todo esto, he decidido poner punto y final a una feliz carrera deportiva, consiguiendo éxito deportivos que no creía cuando era niño, combinando felizmente el ámbito personal, con el profesional y deportivo. He disfrutado mucho y he llenado mi “mochila” de múltiples vivencias. Y me llevo todas esas personas que el fútbol, en uno u otro momento, me ha puesto en el camino para hacer de mí la persona que soy.

¡Te echaré de menos, os echaré de menos!

Javi Sánchez, el fusil del Fútbol Catalán

The post Adéu al futbolcat: Javi guarda el seu fusell! appeared first on FutbolCatalunya.com.