JAUME LANGA

La temporada 2019-2020 dóna inici aquest cap de setmana amb l’interrogant sobre el Reus B Deportiu a l’hora d’escriure aquest article. Lamentable situació d’un històric que només confirma la pèssima gestió d’uns dirigents que deixen molt a desitjar; ho sento per l’afició. No és un tòpic fàcil. Sóc aficionat al nostre futbol formatiu i amateur, i veure com riuen alguns i treuen profit altres, em produeix rebuig.

Anem a l’esportiu encara que les cartes estan tirades. L’Hospi ha de ser campió o campió perquè la plantilla dissenyada per Màgic Díaz és espectacular. Fitxatges de categories superiors han de portar a l’equip riberenc directe a una segona B per la qual lluitaran també Sant Andreu i Terrassa. Per cert, ja no hi serà el gran Dani Fernández, un dels pocs exemples del nostre #futbolcat però segur que seguirà vinculat d’alguna manera. El meu aplaudiment.

Tinc curiositat per veure la gestió dels seus equips per part de Xevi Molist i Azparren; el primer arriba amb ganes i amb un ‘equipàs’ i el segon manté un bloc importantíssim.

‘Tots japonesos’??

A partir d’aquí …. ja podem començar a especular. Horta i Peralada comencen un nou camí doncs als del Feliu i Codina els han deixat només 7 futbolistes del meravellós curs passat mentre que els xampanyers, ja lluny del Girona, només tenen cares noves de la mà del seu tècnic Albert Carbó. La continuïtat de l’entrenador Nacho Castro és la millor notícia per a un Horta que mereix jugar aquesta Copa del Rei, ja que algun premi ha de tenir l’equip que millor futbol va practicar l’any passat. Atenció a aquest record i a la paciència que cal tenir amb aquests dos grups.

Només tres tècnics nous

Carbó és un dels tres tècnics que s’estrenen en les banquetes. Albert Company va sortir de la bogeria de Reus per a treballar en l’únic filial (Pobla) del grup i Xevi Molist és el tercer. Els restants 16 (a veure què passa amb Calderé) repeteixen i és un bon senyal perquè la continuïtat dels projectes sempre donen bons resultats. Veure a Andrés González en el Santfeliuenc, al costat d’un bon president com Alberto Prieto que confia en el teu treball, als dos Carrillos (Toni i Miki), al capdavant de Cerdanyola i Castelldefels, respectivament, José Solivelles a Granollers, Xavi Agustí a Figueres (moltíssim treball per als de Vilatenim) o Ivan Moreno a Vilafranca (un senyor del futbol) reivindiquen aquesta Tercera Divisió.

Una temporada més haurem de fixar-nos en la part baixa que en la de dalt de la classificació. La quarta plaça de promoció mantindrà l’emoció en la zona de lluita per la glòria amb molts aspirants com Granollers (juguen molt bé al futbol), Europa (un històric sempre està obligat a tot), Cerdanyola (bon treball en Les Fontetes), Peralada i, per què no, el Sant Cristóbal d’Oliver Ballabriga

Patiment

El patiment el portaran també grups com Sants –Tito Lossio sempre ha de barallar contra tot-, Vilassar, Igualada –Moha manté el seu grup- i el Banyoles d’Adam Fortes (tantes entrades com sortides). Aquesta il·lusió dels acabats d’ascendir del Pla de l’Estany, els de Les Comes, els del Nou Congost (bona feina d’Andreu Peralta) i els maresmencs del guerrer ‘Peque’ obren una nova edició d’una Lliga que sembla amb campió encara que la pilota posa a tots en el seu lloc.

The post Per una Tercera de Primera appeared first on FutbolCatalunya.com.

JAUME LANGA I FERRER

Veig la classificació en la Divisió d’Honor Juvenil i alguna cosa passa. Veure tres equips catalans, a més de Lleida i Gimnàstic Manresa, lluitant per sortir d’aquest pou danya la imatge de qualsevol aficionat al nostre futbol català. I, molt particularment, dol moltíssim veure a l’exemplar i mítica Damm en aquest pou.

Segur que els cervesers miren i miren una classificació amb difícil solució. La veritat és que avui ocupen la 14a plaça, estan a 5 del Lleida Esportiu i han de rebre a casa al Girona mentre que han de desplaçar-se als camps de Gimnàstic Manresa i Espanyol. Complicadíssim.

Les conseqüències d’aquest històric descens de la Damm portaria a la seva filial a la Preferent encara que la campanya que està oferint el conjunt de Xavi Lacambra (a tres punts del capdavanter Barça) és excepcional. Per contra, atenció a les places d’ascens a aquesta DHJ en una Lliga Nacional amb sis filials en el grup i amb opcions reals d’èxit per a Europa i Reus. Tant de bo no succeeixi en les últimes jornades el que, desgraciadament, es repeteix sempre, és a dir, que baixin jugadors de la Divisió d’Honor a reforçar als de LNJ. Ja sé que és legal, però gens esportiu. És la meva opinió.

Jutges del descens

El calendari de Girona B i Damm B pot marcar el descens, cosa que, ara per ara, lluiten Sabadell, Gené, Manresa i Badalona/Llagostera. En aquesta LNJ en la qual l’Europa (l’equip més treballat del grup sobretot en defensa) i el Reus (porten diversos anys amb un bon treball des del filial) manen. La Damm B ha de visitar Cornellà, Badalona, Espanyol i Sants mentre que rebran a Reus, Llagostera, Jàbac i Barcelona B.

Altres equips com Mollet, Palamós i Jàbac mereixen un aplaudiment pel seu esforç encara que volgués destacar l’At. Segre, a qui he vist dues vegades i em va agradar moltíssim. Tenen jugadors molt interessants i amb futur.

Incloguin en aquesta llista d’escollits al Sants d’Ángel Gálvez. Vénen d’una altra categoria i, encara que estan a baix, lluiten per sobreviure en una categoria nacional en la qual em trec el barret amb la Damm B, llàstima que puguin descendir a Preferent, cosa que no entenc.

Finalment voldria destacar als conjunts que vénen de Preferent. Possibilitats per a Reus B, Olot (destacat), molta igualtat en el grup III amb quatre equips igual que en el IV amb avantatge per l’Europa C.

The post El primer juvenil de la Damm i el desenllaç de la Lliga Nacional appeared first on FutbolCatalunya.com.

PER:  JAUME LANGA

L’experiència és una cosa que resulta molt difícil quantificar. Qui té més? Qui ha passat més anys en un lloc? Qui ha passat per diferents llocs? Sota aquesta premissa, observo el nostre futbol català del que mai m’he deslligat i del que mai em desvincularé. Vaig deixar el FC Barcelona perquè vaig arribar a una data del que s’ha de treure profit sense llevar-li el lloc a ningú, molt menys a la joventut. Observo el nostre futbol català, la nostra Mutualitat, en general, i la nostra Tercera, en particular, i, o molt m’equivoco (és possible) o hi ha molts interessats a vendre ‘motos’.

M’explico: ara que abunden les pàgines webs, que es multipliquen els blogs, que un no té ni temps per digerir tot el que se li serveix, de manera gratuïta en la majoria de mitjans, crec que ha desaparegut la crítica. I això, modestament, crec que és dolent. El futbol de Tercera no és tan meravellós com ens ‘pinten’. Prou repassar les entrades en els camps; els socis desapareixen, alguns presidents tornen a mirar a la política a través del futbol i la majoria sofreixen de la mateixa malaltia de sempre: el protagonisme.

A mi m’agrada agrair a totes les persones que es bolquen desinteressadament entorn del futbol formatiu i al amateur. El que no m’agrada és aquest ‘professionalisme’ barat en el qual ens hem ficat entre tots i del que sembla que no es vulgui sortir. Hi ha molts assumptes pendents: la Mutualitat és un i, quan vulguin, debatem.

UNA TERCERA DEVALUADA

Poden escollir el qualificatiu. No vull comparar amb anys enrere encara que la memòria és difícil de controlar. ‘La Tercera d’abans’ ho hauran escoltat moltes vegades com jo. Tot canvia massa ràpid i el que abans era sacrifici, molt sacrifici, ara s’ha convertit en un èxit tan fugaç com absurd. Per descomptat que molts jugadors, tècnics directius i pares se sacrifiquen encara que, per la qual cosa veig, priva més el negoci i això és dolent.

En quant a la competició, sembla que tot pot estar ‘cantat’ i, encara que ja portem dues/tres jornades de competició, difícilment podem aventurar moltes coses. Diré, com la majoria, perquè és així, que Europa, Ascó i Prat tenen tots els números per les tres primeres places. Els seus fitxatges asseguren als tres equips les millors opcions sense que això deixi de ser només un comentari. Els potablava han fitxat a grans futbolistes com Del Moral o Castillo, els de Miguel Rubio segueixen amb un Virgili sensacional i els escapolats s’han reforçat de meravella.

La quarta plaça no té ‘amo’. Rubí es un planter gran, Terrassa, Gavà i Figueres m’agraden. Bon bloc els egarencs amb Pirri, magnífica escola la blaugrana amb Albert i bon olfacte de futbol de Cargol. Són tres opcions que m’agraden com també el filial arlequinat. La gent jove sempre mereix tot el suport. És el mateix cas que la Pobla de Mafumet amb Posse en la banqueta; aquest filial ha de donar molt a parlar.

Vilafranca, Vilassar i Santfeliuenc són una caixa de sorpreses. Capaços de tot, absolutament, i més els de Les Grasses amb Andrés González sempre al capdavant. Tant de bo miressin els grans clubs a aquests tècnics que treuen brillants de les pedres: la baixa de Josele sempre es nota encara que Toro pot suplir-ho molt bé. A Cerdanyola i Castelldefels com a Montañesa i Martinenc cal donar-los confiança. Són pressupostos molt ajustats i, encara que sempre es diu que qualsevol pot guanyar a qualsevol, els números mai menteixen.

Parlar de qualitat futbolística, d’espectacle i de grans titulars ho deixo per a uns altres. Espero molt d’aquests equips i d’aquests jugadors encara que espero el que crec que poden donar. Si ens fixem en nosaltres mateixos, arribarem molt lluny encara que no tant com ens volen vendre algunes persones que només veuen negoci on només hi ha passió.

The post A Tercera no és or tot el que rellueix appeared first on FutbolCatalunya.com.