Fa molt temps, molt, al carrer Sicília, la Junta directiva de la FCF va aprovar un programa de ‘Compliance’, “un manual de compliment normatiu enfocat als riscos penals en els que la pròpia institució pot incórrer, analitzant-els i proposant contínuament mesures per evitar-els”. D’aquesta manera, “aquest reglament Intern de l’Òrgan de Compliance dins de la pròpia FCF, serà l’encarregat de dedicar-es activament i constantment a la millora del compliment normatiu de l’FCF”

Gairebé tres anys després, aquesta teoria segueix exposada com un simple text retòric. És més, el mes de desembre passat del 2019, una denúncia anònima, que va treure a la llum l’exprecandidat Ivan Carrillo, va encendre la flama del procés. Es va constituir una Comissió –”reunió d’incompetents per a debatre l’innecessari”, que diria el mestre Alfonso Azuara– per a ‘caçar’ el ‘filtrador’/ autor /inductor que li havia passat aquests papers al president del Gavà, i, encara que tothom assenyala al mateix protagonista celestial, amb veu baixa, ningú ha pronunciat el seu nom en veu alta.

És més, després d’encarregar-li a l’advocat extern, Fernando Cuatrecases, la direcció d’aquesta recerca, tot va tornar a la calma absoluta. El desgraciat coronavirus acaba amb tot, però a qui busca la llum no li deté res ni ningú. D’aquesta comissió presidida pel vicepresident Llaó i de la qual formen part José D. Valls, Albert Fernández, Alejandro Guerrero (‘el Bomba’, per als amics), el ‘cap del tresor’ Miquel Sellarès i Javier Latorre neda se sap. Res tret que s’ha reactivat la recerca, es trucaran a testimonis directes del dia a dia federatiu i s’intentarà deixar en evidència al ‘culpable’.

EN RESUM: 1) Qui va filtrar des de dins documentació. 2) Qui va redactar aquesta denuncia i 3) Qui la va lliurar en el seu domicili a Carrillo. Preguntes que necessiten les respostes del ‘compliance’ Cuatrecases

Mentrestant, s’espera la data de judici per la demanda interposada a Iván Carrillo pel president José Soteras, José Domingo Valls, Juan López Alegre i Javier Latorre.

Precisament aquesta setmana ha publicat la prestigiosa i rigorosa web IUSPORT un article, signat per Javier Latorre, secretari general Associació Espanyola Dret Esportiu, en el qual es repassa a la perfecció aquesta figura del ‘Compliance’ ara tan en qüestió. Imperdible

ARTICLE A CONSIDERAR

El futbol, ​​a més de comptar amb milers de llicències federatives i ser un esport mediàtic, s’associa amb freqüència a diverses finalitats extraesportives que mouen quantioses sumes de diners, quedant a vegades l’esport en segon pla.

Molts conceptes nous estan arribant al món de l’esport, i, especialment, el futbol. En els últims anys, sobretot des de les modificacions del Codi Penal en 2010 i 2015, es parla de la responsabilitat de les persones jurídiques, dels Programes de Compliment a les entitats esportives, siguin clubs o federacions, Integritat, Protecció de Dades, Transparència i Bon Govern, termes que s’inclouen en la seva normativa d’aplicació.

Aquesta terminologia “ven molt bé” i genera bona imatge i confiança en la institució corresponent. I dic això perquè aquells que volen incorporar-la en el funcionament de les seves entitats poden presumir que la seva gestió estarà presidida per l’ètica, per l’absència de corrupció, per les bones formes de fer i pel compliment de les normes, sigui per part de directius, de personal d’alta direcció i d’empleats. En teoria així hauria de ser. I en la pràctica també. Però també coneixem el refrany castellà que afirma que “del dicho al hecho, hay mucho trecho”.

Disposar d’un programa de Compliance seria equivalent a disposar de garanties en el compliment de les normes vigents en l’àmbit esportiu i, especialment, en l’àmbit penal. Però, en primer lloc, hem de preguntar-nos què és això del “Compliance” i qui és el “Compliance Officer”.

Doncs bé, a què ens referim quan parlem de Compliance? En paraules col·loquials, quan ens referim a Compliance (compliment normatiu, en català) ens estem referint a una eina clau perquè els clubs i federacions esportives “vagin per on han d’anar”. Dit d’una altra manera, cal protegir una entitat esportiva de la comissió de qualsevol fet delictiu per part de persones vinculades a la seva organització i el Compliance ajuda a evitar la seva comissió, alhora que enforteix a l’entitat en la seva estructura organitzativa, econòmica i social.

Com a exemple, en el futbol professional, els directors esportius ja no només fitxen basant-se en criteris subjectius sinó que, cada vegada més, es veuen obligats a justificar el fitxatge per qüestions econòmiques, tècniques, d’encaix dins de la plantilla, així com en anàlisi de Big Data per dilucidar si la decisió adoptada compleix amb les línies directrius de l’organització.

I una altra paraula que sona molt en aquesta època és la de Compliance Officer. No hi ha dubte que aquest càrrec ha adquirit tints més mediàtics en les últimes setmanes amb l’esdevingut amb l’anterior Compliance Officer del Futbol Club Barcelona, Noelia Romero, primer, suspesa de sou i feina, i posteriorment cessada en les seves funcions pel mateix club.

Quines són les funcions d’un/a Compliance Officer (responsable de compliment, en català)? És la persona responsable de garantir i supervisar el compliment del Programa de Compliance de l’entitat i, en general, depèn directament del seu òrgan d’administració.

Entre les seves principals funcions val la pena destacar les següents: identificar, analitzar i controlar els possibles riscos de comissió de delictes a l’entitat tant per personal propi com extern (professionals contractats, intermediaris, proveïdors, subcontractistes, etc.); formar i informar periòdicament a tot el personal en aquesta matèria; gestionar el canal ètic de l’entitat i les possibles denúncies que puguin presentar-se; assegurar que no es produeixin conflictes d’interessos per part del personal i directius de l’entitat; així com instruir i redactar la proposta de resolució en el cas d’expedients que hagin de tramitar-se.

En teoria, la persona que ocupa el càrrec de Compliance Officer hauria d’exercir les seves funcions amb total autonomia i independència de l’òrgan d’administració de l’entitat esportiva, i no hauria de córrer riscos de represàlies o sancions pel compliment de les seves funcions. Una altre questió seria que la seva actuació professional vulnerés les normes aplicables i la bona fe contractual. El/La Compliance Officer pot ser intern o extern, la qual cosa pot suposar una variació en qui és qui abona directament la seva retribució.

No estem parlant només del futbol professional, ja que les pràctiques il·legals poden afectar també al futbol aficionat. No és la primera vegada que sentirem parlar de possibles tripijocs, manipulacions de partits, xarxes d’apostes il·legals, blanqueig de diners, etc. en el futbol no professional.

S’entén que els gestors de l’entitat esportiva que implanten un Programa de Compliance són els primers defensors i creients en la bondat del sistema. De fet, es pot corroborar que és així perquè les pròpies institucions són les primeres que difonen a tercers la incorporació del programa de “no riscos delictius” en la seva organització, i, de forma simultània, ressalten la importància i condicions de la persona escollida per ocupar el càrrec de Compliance Officer. Això és com en els casaments i les llunes de mel: la vida és meravellosa, tot són bones intencions, bons propòsits de futur, etc.

Seguint amb el símil matrimonial, el problema ve després, amb la convivència, i, més en aquest àmbit esportiu, on el Compliance Officer és remunerat de manera directa o indirecta per l’entitat que prèviament ha contractat els seus serveis.

Com sempre, hi haurà gestors que defensaran “a capa i espasa” l’actuació d’un/una Compliance Officer en el desenvolupament de qualsevol investigació i tramitació de denúncies internes i/o externes, i existiran gestors que, quan vegin que poden ser afectats per les investigacions i expedients membres del seu equip directiu o d’administració, posin diverses traves a l’exercici de les funcions del Compliance Officer. Si passa això últim, no té sentit parlar de Compliance. Juguem a altra cosa.

Concloent amb la pregunta exposada a l’inici de l’article: “Compliance Officer, una professió de risc?”. Si els gestors d’un club o d’una federació esportiva creuen fermament en els Programes de Compliment, “caigui qui caigui”, el/la Compliance Officer podrà desenvolupar la seva tasca de forma independent i redundarà en benefici i imatge de l’entitat (n’oblidem que aquest era l’objectiu inicial de la seva implantació, ja que es pensa que “més val prevenir que curar”). Aquest serà un Programa de Compliance de veritat.

Però, utilitzant expressions col·loquials, si els gestors només creuen en el Compliance “de boquilla” o “de cara a la galeria”, el/la Compliance Officer tindrà data de caducitat, ja que les seves actuacions no seran ben vistes o bé compreses per “els que li paguen”, i pot ser que li toqui passar una llarga travessia en el desert per defensar-se de possibles incomprensions, obstacles en l’exercici de les seves funcions, i, fins i tot, en algun cas pot ser objecte de represàlies, en qualsevol de les seves possibles manifestacions, veient-se obligat a visitar els jutjats corresponents.

Com a conclusió final, desitjo que les entitats esportives que implanten els seus Programes de Compliance compleixin amb les seves finalitats, permetent que els procediments que se substancien puguin desenvolupar-se sense cap ingerència interna / externa i garantint sempre els drets de tots els afectats.

JAVIER LATORRE
Secretari General Associació Espanyola Dret Esportiu

The post El ‘compliance’ de la FCF pren impuls appeared first on FutbolCatalunya.com.

MANUEL SEGURA @ManuelSeguraM 

Iván Carrillo, president del CF Gavà. Per què?

Perquè sóc gavanenc, involucrat al món del futbol fa molts anys. Vam veure moltes dificultats i la possible desaparició per a un club centenari, solament queden tres anys, i vam veure la necessitat que algú prengués les regnes. El que per a molts sembla un desastre o un desgast econòmic, per a mi és una il·lusió.

La realitat és que el Gavà era/és una ruïna econòmica, i ara?

Quan em van nomenar president per unanimitat vam fer una auditoria i he posat ara per ara prop de 60.000 euros.

I quan cal posar per seguir vivint?

Hem fet un pressupost tancat d’uns 140.000.

En resum, li costa 200.000?

No, treballem molt amb carnet de socis-abonats i publicitat. Aquest any dels 140.000 ja tenim uns 60.000, més o menys, aparaulats i haig d’aconseguir uns 80 més fins a final de temporada.

Si no és així, els posarà vostè de la seva butxaca?

Sí.

“No és que em sobrin els diners, sinó que és un tema de preocupació”

I no els desitjarà recuperar mai? És a fons perdut?

Mai, mai, a fons perdut.

Això, qui s’ho creu? Vostè?

No és que m’ho cregui jo. El Gavà és un equip de futbol que no genera ingressos, no té propietats i res és seu més que la categoria.

I, per què es fiquen la seva junta i vostè?

Perquè som de Gavà.

I li sobra els diners.

No és que em sobrin els diners, sinó que és un tema de preocupació. Hi ha gent encara que creu en aquest tipus de projectes i en altres socials com a Fundacions de Síndrome de Down amb diversos centres. A Gavà cal fer una aportació a fons perdut i jo ja ho sabia.

Quin deute té el club?

Quan vam fer l’auditoria hi havia sobre 1.300.000 euros; dos mesos més tard i, després de parlar amb tots els creditors, tenim uns 330.000.

I ningú ha anat a la presó?

Ningú ha estat ni serà denunciat. No és que hagin agafat diners perquè no hi havien. Es comprometien a quantitats que no podien respondre i aquesta suma va produir aquest daltabaix.

Va dir el mític Waldo Ramos que “la confiança mata a l’home i embarassa a la dona”. Han estat a punt de ‘matar’ al Gavà? Són masoquistes?

Totalment. Sabem que tots els anys no posaré 100.000 euros de la meva butxaca. Sé fins a on puc posar i el Gavà pot generar.

“ Sabem que tots els anys no posaré 100.000 euros de la meva butxaca.”

Ho ha explicat a casa seva?

Sí i saben com sóc.

I, si surt malament, li diran de tot..

Estic acostumat. Em va passar quan tenia 1.200 empleats i era l’ogre, això sempre passa. L’important és fer el que un pugui.

L’important és pujar o sobreviure? Tenen equip?

Pujar. Hem fet un equip diferent de l’any passat que eren 54 jugadors i un només de Gavà. Aquest any tenim 17 de Gavà i la pedrera anima al soci. En l’últim partit van venir 800 persones en Copa Catalunya i som competitius.

I tant li ha agradat aquesta presidència que ara va per la de la Federació Catalana?

El que em motiva són els últims esdeveniments que he viscut amb el Gavà, he vist coses que m’han agradat i unes altres que no.

Què no li ha agradat?

La posició de la FCF cap als clubs. Actualment els clubs estan sotmesos a la Federació quan és la FCF qui hauria d’estar-ho. A l’hora de tancar fitxatges, mútues, no hi ha avantatges per ser Federat en comptes de donar serveis.

Vostè li posaria un ‘9’ a Subies per la gestió?

Jo li posaria un 10 per la gestió dels últims anys però cal fer un pas més ara. No sé si el Sr. Soteras és capaç de fer-ho i li respecto pel que ha estat a Sabadell i per haver estat la mà dreta de Subies.

Carrillo vol una ‘cadira’ al costat de Soteras?

El que vull és canviar la FCF. Si la missió és la mateixa, la compartim i ja està.

Si li posa un ’10’ a Subies, què vol canviar?

Li poso aquest 10 perquè ha actualitzat la Federació i ha fet les coses que hi havia de fer, ja que venim d’un -20. Hi ha hagut una evolució correcta però veig coses ara en l’entorn que estan malament. Els delegats de zona estan molt sotmesos al poder, no es deixen anar, hi ha por, terror i no solament en els delegats sinó també en els clubs.

“Jo li posaria un 10 a Andreu Subies per la gestió dels últims anys però cal fer un pas més ara”

(?)

Sí, por, terror. Van amb allò de ‘compte, a veure si es molesten’. Si es molesten, què? La FCF ha de servir als clubs.

El dissabte dirà tot això a l’Assemblea de Calafell?

Per descomptat, intentaré dir-ho, si em deixen. Donaré la meva impressió i, si els presidents creuen que sí doncs ‘olè’ i, si no és així, seré el primer a dir que m’he equivocat. Quant a la ‘cadira’, si demà ve un senyor que vol ser president del Gavà i compartim idees em poso de vicepresident. Que vingui i aporti. No sóc una persona de cadires sinó d’actes. Vaig fer un vot de censura a Joan Gaspart, el vam fer fora i no em vaig presentar a la presidència. Vaig tenir més de 2.000 vots a favor i vaig tenir ofertes importants de diverses presidències. Jo vaig on vull.

Molta gent li ha animat al fet que es presenti a la FCF?

Sí, molts ex directius de la Federació amb ganes de donar informació contra els actuals responsables, m’ha trucat gent que ni conec i algun descontentament hi ha perquè és Soteras president. El ben comú és donar servei als clubs. Si la direcció de Soteras és la mateixa els propers anys és necessari un canvi; aprovo la gestió de Subies però, si se segueix així, no. Cal donar el següent pas per beneficiar als clubs. Amb més de 120.000 associats podem aconseguir grans preus.

The post Iván Carrillo, de Gavà a la presidència de la Federació appeared first on FutbolCatalunya.com.