Hi ha futbolistes als quals els costa baixar de categories per seguir jugant i per trobar motivacions. No és el cas d‘Ismael Moyano, que arriba il·lusionat al CF Montañesa des del Badalona per competir a Primera Catalana i intentar l’ascens a Tercera RFEF.

Tot plegat amb 38 anys i després de 17 anys de trajectòria a una Segona B que arriba al seu final. El futbolista de Mollet explica la seva situació i vivències a FutbolCatalunya abans d’iniciar una nova temporada.

És un dels jugadors amb més partits disputats a Segona B i, finalmente, al Badalona. Com veu la reestructuració del futbol semiprofessional i la desaparició de la categoria?

La Federació ha fet una reestructuració ràpida sense tenir en compte els equips i sense massa informació. També serà més complicat pels equips de Primera Catalana i Tercera RFEF, que si pugen els demanen uns mínims de capacitat, llum, etc. molt difícils d’assumir. Aquesta reestructuració és un pegat i no crec que duri massa. A nivell personal, que s’hagi canviat de categoria fa que a les estadístiques sigui el segon jugador amb més partits a Segona B en actiu i el tercer en la història de la categoria, i això fa certa il·lusió.

“M’HAURIA AGRADAT ACOMIADAR-ME DE L’AFICIÓ DEL BADALONA AL CAMP”

Creu que la nova Primera i Segona RFEF ajudaran a professionalitzar-ho més, o no canviarà massa?

En tinc dubtes. Hi ha equips de Segona B que l’any passat van fer una inversió enorme per poder ser a Primera RFEF contant que rebrien uns ingressos que seran molt menys del que s’havia dit en un principi.

Des del Badalona van decidir no renovar-li el contracte. Es veies amb forces i ganes de seguir al club i a la categoria?

La meva idea era complir un any més a Badalona i retirar-me al club d’una manera bonica després de cinc anys amb bons i mals moments, però des de la secretaria tècnica del club van prendre la decisió de no comptar amb mi. Em veia amb forces de seguir i m’hauria agradat acomiadar-me de l’afició al camp, però respecto la decisió.

Ha sigut un any difícil.

“AMB CAP CENTRAL M’HE ENTÈS TAN BÉ COM AMB ROBUSTÉ”

Ha sigut molt fred i molt estrany tot. Al principi sense públic, després amb públic però amb molta menys gent… A més, ja de per si la Segona B és una categoria freda.  

Costarà no veure més la parella Moyano-Robusté…

Ja ens intuíem que aquest moment arribaria, que algú dels dos acabaria marxant del Badalona. Per edat, em tocava a mi. Cap central en tota la meva carrera m’entenia tan bé com ell. Quan saltava ja sabia si s’emportava la pilota o no, a l’hora de fer les cobertures… Després de cinc anys, m’emporto un gran company i amic.

“MANOLO GONZÁLEZ HA SIGUT EL MILLOR ENTRENADOR QUE HE TINGUT”

Com ha sigut estar a les ordres de Manolo González?

Ha sigut el millor entrenador que he tingut. Miguel Álvarez i Natxo González també van ser importants, però amb Manolo ha sigut una evolució constant. Ha anat creixent com entrenador en la manera d’actuar, tàcticament… Només li falta que un equip gran li doni l’oportunitat i surti bé, perquè té potencial i ganes de ser entrenador gran.

Després de tants anys, què és el que el fa seguir a la cerca de nous reptes?

La gent es pensava que ja em volia retirar, però jo no ho volia deixar així. Aquest any, de 22 partits n’he jugat 16, he tingut minuts i em trobo bé físicament. Hagués sigut molt diferent si no hagués tingut minuts. Buscava un projecte on em sentís valorat i la Montañesa ha sigut l’equip que més s’ha interessat en mi, m’ho han posat tot molt fàcil i he signat per dues temporades. La categoria m’és igual, volia un projecte interessant.

“LA CATEGORIA M’ÉS IGUAL, VOLIA UN PROJECTE ON SENTIR-ME VALORAT”

No tots els jugador estan disposats a baixar de Segona B a Primera Catalana…

A aquestes alçades de la meva carrera buscava una il·lusió. Primera Catalana és una categoria dura, però s’està fent un equip competitiu per intentar l’ascens a Tercera Divisió. La pilota ha d’entrar, però l’ambició és pujar. Calderé sap a què es pot jugar i a què no, els seus equips sempre són durs i competitius.

Ramon Calderé ha sigut un dels motius per fitxar per la Monta.

Sí. Els primers contactes van ser amb el president, Pedro García, i amb el director esportiu, Toni Pérez. En un principi pensaven que no estava disposat a baixar a Primera Catalana. Un cop van veure que el meu interès no era la categoria, tot va anar rodat, ens vam posar d’acord ràpid. Calderé també em va transmetre el seu interès en mi i el que espera que aporti, va ser una decisió fàcil.

Tirem una mica enrere… Va debutar amb el Gramenet el 2004, però com va ser abans del debut al primer equip? Va començar a Mollet?

Vaig començar als benjamins de Mollet, a edat de cadet vaig anar al Mercantil i allà hi vaig ser fins a juvenils, quan Julià Garcia, en aquell moment entrenador de la Grama B, em va fitxar. Llavors Julià va pujar al primer equip i ens va pujar a uns quants amb ell. A partir d’allà, ha vingut tot. Al final, tota la meva carrera ha estat a Catalunya, i crec que ha estat prou maca i exitosa.

“CAL TENIR CULTURA DE TREBALL, ESFORÇ I ESPERAR LA TEVA OPORTUNITAT”

Com és Segona B per un jove que debuta?

El futbol ha evolucionat molt des del meu debut. Sobretot cal tenir cultura de treball, esforç i esperar la teva oportunitat. Des de l’inici, els veterans de la Grama em van acollir i em van ajudar molt. Juanma Pons, Julio Puig, Emiliano, Roberto…

Aquests últims anys el paper de veterà l’ha exercit vostè.

Sí, sobretot aquest any al Badalona, que hem tingut molts nois joves com Goyo, Josep Jaume, Aparicio… Jo he estat encantat, han vingut amb moltes ganes d’aprendre i són molt agraïts. Com a veterà els hi has d’aportar la calma i estabilitat que quan ets jove no tens, sobretot als partits més complicats on senten la pressió i els nervis.

“TANT DE BO EM RETIRI DEIXANT LA MONTA A TERCERA”

Molta gent donava per feta la seva retirada. La veus lluny encara?

No. Tinc clar que com a jugador tens una data de caducitat. Espero complir el meu contracte de dos anys amb la Monta i llavors ja segurament ho deixaré amb 40 anys. Tot i així, ara per ara em noto bé físicament i amb molta motivació. Tant de bo em retiri deixant l’equip a Tercera RFEF.

The post “Em veia amb forces de seguir al Badalona” appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

Jugadors com Ismael Moyano (1983) donen sentit a una categoria com la Segona B. Pencaire, sacrificat i infatigable aquest defensa ha disputat més de mig centenar de partits a la categoria de bronze. La seva carrera, farcida d’èxits, inclou vuit – sí, vuit – promocions d’ascens i fins a tres campionats de lliga. Moyano, però, només ha aconseguit l’ascens una vegada amb el Reus, que el va descartar per la categoria de plata. Una espina clavada sense cap mena de dubte per a un central de categoria superior. Als seus 34 anys, el nostre protagonista veu el seu final a prop i està orgullós del que ha fet fins ara. El treball l’ha portat on molts altres no han arribat: a ser un dels defenses més respectats de la categoria.

Rivals i companys no dubten en elogiar-lo. Manolo González, per exemple, afirma que “és un tros de jugador i per a mi és un luxe haver-lo entrenat perquè n’he après molt d’ell”. José Miguel Morales, per la seva part, el defineix com “un dels millors centrals de la categoria” i com un defensa “molt complet, amb bona sortida de pilota i contundent, tot i que el milor que té és que tàcticament és molt intel·ligent”. En definitiva, un central de categoria superior ‘atrapat’ al fang de la Segona B. Pocs tenen la seva trajectòria, però casat, amb dos fills i a punt de complir els 35 Moyano ja prioritza el que vindrà. Sap que li queda poc temps i el vol aprofitar al màxim.

Porten una dinàmica de 10 partits sense perdre, però fa tres mesos tot era molt diferent.

Al final són dinàmiques. Ni ara som tan bons ni abans érem tan dolents. L’equip va estar molt afectat per les lesions i era molt difícil fer convocatòries per l’entrenador. La plantilla va tocar fons a Olot i vam baixar al fang. Vam fer autocrítica i vam intentar posar de la nostra part i també vam recuperar gent. El partit a partit ha estat la nostra clau, sense pensar més enllà. Així s’explica la nostra ratxa.

Una ratxa que es fonamenta en no encaixar. 2 gols rebuts en 10 partits.

A Segona B si estàs bé defensivament i ets consistent tens molt guanyat. A dalt també tenim dinamita. Néstor, Rufo, Segura o Adri Rivas també fan feina a dalt i s’han posat les piles. Rendibilitzem molt els gols, també.

Parlava de noms del seu equip, però amb aquests noms igualment ningú hagués apostat pel Badalona en la lluita pel play-off. Ni a principi de temporada ni al Gener. No creu?

Hi ha super equips i nosaltres estem competint amb Mallorca, Elche o Villarreal B. Són plantilles que ens doblen o tripliquen el pressupost, però al final és futbol. Amb humilitat, treball i picant pedra estem fent el nostre camí.

De fet, les dues temporades que ha estat a Badalona l’equip ha estat lluitant amb els més forts.

L’entrenador coneix la categoria i els futbolistes. Amb el nou estadi la gent s’ha animat i mantenint la base de la temporada passada s’ha format un bon equip. No un equipàs, però sí un grup que treballa i que creu molt en el que fa. Això és el que ens ha fet sortir de baix i arribar a on estem.

Quan veu al seu costat a Robusté, darrere Morales o davant a Maestre que són gent veterana, amb ofici, un està més tranquil no?

Robusté té el seu currículum allà, Morales també i Maestre. Hi ha una bona columna d’equip i la gent no es relaxa, té gana. Això porta a competir i a estar en aquesta dinàmica.

I quan veu a Manolo González a la banqueta què pensa?

És un entrenador que treballa molt bé. Particularment m’ha donat molta confiança i m’agrada molt la seva forma de treballar, la intensitat que posa i com viu el futbol. Això ho transmet als seus equips i és el que porta al Badalona a no donar una pilota per perduda i a lluitar els partits fins al final.

Ahir parlava amb ell i li vaig preguntar per vostè. Em va dir que “és un luxe haver-lo entrenat i n’he après molt d’ell”.

Són paraules que m’enorgulleixen. Jo sóc un jugador que sempre he treballat, que m’ha costat molt arribar a la Segona B. Sé que em queda poc i cada entrenament i cada partit el gaudeixo i vull donar el màxim. Sóc un treballador i el treball et dóna estar a un bon nivell.

Ha jugat 501 partits a la seva carrera, 456 de lliga a Segona B. Ha guanyat tres campionats i ha jugat vuit promocions d’ascens. És una trajectòria important.

Jo vaig començar a la Gramenet B i vaig acabar pujant al primer equip. La constància i creure en el que m’han transmès sense desistir m’ha portat a aquestes xifres. L’entrenador no sempre comparteix les teves idees, però tu has d’anar a mort amb ell i anar al màxim. Espero que duri.

L’únic que li ha faltat després de tot és arribar a Segona Divisió. Per què?

Això m’agradaria saber a mi també. Amb l’únic equip que vaig pujar va ser amb el Reus i no sé exactament perquè va ser, però el club va decidir rescindir l’any de contracte que em quedava. No sé perquè no he arribat mai a Segona. Tampoc em puc queixar de la meva trajectòria, però tinc aquesta espina. Aquest any lluitaré per a fer-ho, per què no?

La sortida del Reus va ser a finals d’agost per anar al Badalona. Com va ser això?

El Reus es va portar molt bé amb mi. No parlaré malament del club ni de l’entrenador, però se’m va dir que no es contava amb mi. Després de saber-ho vaig parlar amb el Badalona i per això vaig venir aquí.

Realment ha tingut mala sort amb el tema de Segona. Amb Sant Andreu i L’Hospitalet, per exemple, va arribar fins a l’última ronda.

Amb la meva dona i els meus amics a vegades ho parlo i em diuen que sembla que el ‘gafe’ sigui jo. “Amb Moyano play-off assegurat, però amb l’ascens les estadístiques són dolentes”, diuen. És molt complicat, la veritat. De 80 equips, 16 fem play-off i en pugen només quatre. Amb el Sant Andreu i L’Hospitalet vaig guanyar lligues i vam arribar fins al final. Realment han estat estius durs. Et quedes a les portes i als 15 dies ja tornes al principi. El futbol no es pot dominar. El millor exemple som nosaltres. Fa tres mesos lluitàvem per no baixar a Tercera i ara ho fem pel play-off d’ascens.

L’altra espina, més recent, és perdre el play-off d’ascens amb el Badalona l’última jornada de la temporada passada. Tenint en compte que seguiu 8-9 jugadors de la temporada passada això és una motivació?

Sabem que és molt complicat. Ens queden desplaçaments difícils a Cornellà, Villarreal o Mallorca. Si volem entrar al play-off no hem de deixar de sumar o guanyar. El que intentarem a l’última jornada és estar ficats o fora matemàticament. El que va passar l’any passat va ser molt dur. Amb un empat ja estàvem dins i encara intentes analitzar que va passar i no hi ha explicació. No m’agradaria que tornés a passar el mateix.

Per què li diuen ‘Pipa’?

A la Gramenet m’ho van començar a dir els companys. Els col·legues també m’ho diuen. Realment no sé d’on ve, però van començar fa anys i fins i tot el míster em diu ‘Pipa’. No sé si és perquè sempre estic pendent de tot, obro molt els ulls i no se m’escapen les coses. Si és perquè tinc molt nas… ningú s’atreveix a dir-me el motiu però tothom m’anomena així.

Imagino que la Segona B d’ara no és igual que la que es va trobar el 2003 quan va debutar-hi amb 20 anys.

S’ha perdut el respecte als veterans a Segona B. Quan vaig començar si un veterà em deia ‘A’ era ‘A’ al segon. Em demanava les botes i jo se les donava i sempre era l’últim a la camilla. La societat també ha canviat molt. Sobretot els valors, perquè als xavals se’ls hi dóna tot fet. Tenen moltes facilitats que no hi havia abans. Botes, representants, xarxes socials… els joves estan més pendents del que hi ha fora del camp que del verd. El problema és aquest. Quan passin els anys tocaran el fang de la Segona B, els tocarà treballar i s’enduran un bon cop.

De fet, una categoria com la Segona B ja requereix sacrificis, com saber adaptar-te a camps com els de Llagostera, Peña Deportiva o Mallorca i Lleida.

A Segona A tots els camps són de gespa natural ben tallada i ben regada. De dimensions grans, cosa que no tenim a Segona B. Els bons equips són els que millor s’adapten a totes les circumstàncies i són els que acaben estan a dalt.

Tenia un dubte que li vull preguntar. Per què mai ha sortit a jugar fora de Catalunya?

Ha estat per circumstàncies. Primer vaig signar quatre anys amb la Gramenet i em van presentar un bon projecte a Sant Andreu. Tu valores el que suposa marxar fora i suposa gestos de lloguer i altres coses que no em fan falta. L’Hospitalet, amb Quique Cárcel, també tenia un bon projecte i a Reus també van ser dos bons anys. A Catalunya hi ha hagut bons equips i jo m’he unit a ells.

Deia abans que sap que li queda poc i vol gaudir-ho al màxim. Quan arribarà el final?

El veig a prop. D’aquí quatre dies compleixo 35 anys i un és realista. Cada entrenament i cada partit els visc com els últims i gaudeixo. Em trobo bé físicament i aquest any he tingut la primer lesió de la meva carrera de la que m’he recuperat bé.

Tot i l’edat no es sent un dels millors centrals de la categoria?

No miro aquestes coses. Els companys em diuen que ja els hi agradaria arribar als 35 com jo. Em trobo bé i no sé per què a Badalona estic vivint una segona joventut. Hi ha un entrenament invisible fora que és que em cuido, menjo bé i descanso bé també. No m’arrossego al camp i no penso fer-ho. Mentre estigui al nivell, seguiré fins que pugui.

Miri Morales, per exemple.

Un porter és diferent, perquè el desgast és menor. El central tampoc en té molt i supleixo la falta de velocitat amb el saber estar i en col·locar-me bé.

Ha fet alguna cosa fora del futbol?

Abans m’entrava la por, però ha arribat un moment de la meva vida que vull gaudir del futbol. Tinc el primer i segon nivell d’entrenador i no descarto treure’m el tercer. Després quan arribi la hora ja veuré com plantejo la meva vida. Vull gaudir d’això i ja està.

Amb la família, ara que tindrà temps.

Tinc una nena de 7 anys i un nen de 3 i estic feliçment casat i afincat a Mollet del Vallès. Porto una vida tranquil·la.

A veure si els seus fills li agafen el relleu.

No m’agradaria, però al petit li agrada molt.

Per què no li agradaria?

El futbol implica molt sacrifici. Perdre tots els caps de setmana. Jo vaig conèixer la meva dona fa 14 anys i no tenim un cap de setmana lliure. El petit vol una pilota sempre i sé que em tocarà. No sóc el típic pare que l’incita, sinó que ell m’ho demana. No sé que passarà, però imagino que em tocarà anar els camps aquesta vegada des de la graderia.

The post “Sé que em queda poc i vull gaudir-ho al màxim” appeared first on FutbolCatalunya.com.