Poques vegades apareix en els titulars la seva figura encara que són personatges fonamentals al món del futbol. Parlar dels responsables del material dels clubs és parlar de protagonistes indispensables a l’hora de confeccionar un equip encara que també són els grans oblidats. És el cas de Miquel Angel Carrete Tosca.

Va signar en el 2024 pel Badalona Futur després de passar pel Santboià (5 temporades) i Prat (14 mesos). En l’actualitat treballa al Viladecans, però fins a arribar allí ha estat i és un suplici.

Divendres 19 informàvem sobre la situació del tècnic Carles Raventós. Avui toca Miki Carrete. Una altra víctima de l’empresari Sedrak Petrosyan.

EL PATIMENT AMB EL BADALONA FUTUR

“Vaig apostar per ser professional com encarregat de material i ho vaig fer amb tota la il·lusió del món al Badalona Futur, però després va ser una altra cosa diferent del que vaig pensar”, comenta a manera de presentació aquest treballador del futbol. Molt aviat “em vaig adonar del que hi havia perquè anava a treballar, no hi havia material i la logística era molt dolenta”, A més, recordem, el pelegrinatge per “Sant Feliu, Viladecans, Horta… fins a aterrar a Premià”.

La situació era tan caòtica que “molts dies em duia roba a rentar prop de casa meva perquè així poguessin tenir-la seca l’endemà”.

“NOSALTRES NO SOM ELS CULPABLES”

Miki no entén que ara “uns i altres es treguin la responsabilitat”, ja que l’única cosa “clara és que nosaltres no som els culpables”.

Les condicions de treball es van anar agreujant: “Vaig entrar el 24 d’agost i, després de dos mesos, ja no vaig cobrar més. Jo visc a 100 Km de Premià, 200 anada i tornada, i vaig haver de prendre una decisió al desembre. Vaig aguantar pels jugadors i perquè creia en ells, però tampoc pels tècnics de València perquè pensaven que jo era el seu esclau”.

“PER ALS TÈCNICS ERA EL SEU ESCLAU”

Després de deixar el club el 5 de desembre del 2024 –“era una desesperació”-, va interposar una demanda judicial i el 18 de març del 25 van tenir l’acte de conciliació. “Allí va aparèixer l’advocat al costat del director general del club del Sr Petrosyan i arribem a un acord. Record que els vaig dir als meus advocats que volia girar full d’aquest mal somni i no sofrir més malsons ni problemes de salut”, afegeix. No obstant això, i, encara que “tenien 5 dies per a pagar, no ho van fer, ni els van trobar res per a embargar”.

Durant el mes d’agost “vaig contactar amb la RFEF i els vaig informar de la situació. El 14 em van informar que Petrosyan m’havia fet una transferència a favor meu. Però, avui dia, no ha arribat al meu compte. Dedueixo que és falsa encara que el va presentar un justificant a l’Espanyola. És clar que ens ha estafat als dos”.

“EM VA DIR QUE EL CULPABLE DE TOT ERA FREIXA”

Miki Carrete va tenir oportunitat de parlar cara a cara amb l’empresari armeni. “M’ho vaig trobar al camp del Cornellà i vaig anar a veure-li a la llotja. Es va justificar dient que la culpa de tot la tenia Toni Freixa, que els havia deixat un ‘pufo’ i altres coses”, destaca. Per cert: Curioses declaracions de l’empresari a Mundo Deportivo on afirmava que ell ho havia pagat tot

No obstant això, aquest missatge era molt feble, ja que “em va dir que ni coneixia al meu company Carles Raventós: aquí demostra que, cada vegada que parla, menteix. És més, em va donar una targeta per a buscar una solució i, quan ho vaig fer, ni va contestar. Igual està reunit encara”.

Només va trobar resposta “via waschap, però per a res”. Això significa que ara “estic valorant presentar una nova demanda per estafa i per haver usat les meves dades personals de manera fraudulenta”.

“LA FCF MAI M’HA DONAT UNA SOLUCIÓ”

La realitat que envolta Carrete, Raventós i molts més es resumeix en aquesta nova resposta. “Per desgràcia, el futbol només defensa als futbolistes perquè està AFE. En el nostre cas cal anar a la justícia ordinària”. Miki ha pogut “parlar amb la FCF i amb el Sr Garrido, però mai m’ha donat una solució, només preguntava i preguntava per a tenir informació”.

Això significa que haurà d’esperar a cobrar “a través del Fons de Garantia salarial i la gent que no tenia contracte (que hi ha companys) no veuran ni un euro. Mai se’ns pagarà el nostre patiment mentre que ‘La Fúria de la Mar’ obrirà més negocis que després no funcionaran.”.

La solució podria passar perquè “RFEF i FCF vetessin a aquests clubs i no els deixessin ni existir. Molt aviat s’haurien d’adonar dels qui són quan veus que un armeni-català ve a comprar un club de Segona RFEF que té més de dos milions de deute”.

Miki Carrete espera novetats i no vol desesperar encara que és un cas més dels que viu aquest futbol on viuen personatges lamentables.

The post “Mai se’ns pagarà pel nostre patiment” (2) appeared first on FutbolCatalunya.com.

Només Joan Soteras, encara president de la FCF, i José M. Calle, encara director, saben el futur del Som Maresme i qui ocuparà la plaça (Santfeliuenc?) de Lliga Elit. L’equip de Sedrak Petrosyan, a qui només li queda, en teoria, el primer equip (jugadors, no), ni entrena ni sembla existir, però als dirigents federatius els importa molt poc el que desitgin saber els clubs.

La veritat és que l’armeni-català encara no paga els seus deutes i Soteras-Calle han de donar una solució al problema. La RFEF ja va expulsar els maresmencs de Tercera Federació i la FCF no sap com treure’s el ’amic’ de damunt.

PARLA EL PRESIDENT DEL PREMIÀ DE DALT

Futbolcatalunya ha parlat aquest dimarts amb el president del Premià de Dalt, Francisco Martínez, i aquestes han estat les seves declaracions. Ni afegim ni li donem més context sinò que simplement exposem les seves contestacions.

Com a curiositat sí que destaquem que el Sr. Martínez admet a la conversa ser “filials” i alhora “no tenir cap relació” amb Som Maresme.

“NOSALTRES SOM FILIALS DEL SOM MARESME”

“Feia temps que no estava tan bé com ara”

“El Som Maresme no té res a veure amb el Premià de Dalt, ja que el que fan és ajudar-nos amb el futbol base”

“Porten uns dies sense entrenar aquí, no. No sabem res, simplement no entrenen a l’hora que tenen assignada”

“Nosaltres sí que hem inscrit a jugadors en 3a i en 4a Catalana. L’any passat hi havia equips nostres que competien amb el nom de Badalona Futur perquè no fossin molt lluny a jugar. Com tenim un conveni i som filials del Som Maresme, vam fer aquest acord. Fins quan? No em recordo, però crec que era per temporada”.

“IMPAGAMENTS? SEGURAMENT QUE SERÀ AIXÍ”

“Enguany no ho hem fet així perquè s’ha baixat una línia, ara la competició va per anys i ja no existeix cap que jugui com Badalona Futur. Tant de bo que puguin competir, però no sabem res.
Petrosyan està molt temps fora de Catalunya pels seus temes laborables. Sé que tenen problemes per coses anteriors encara que jo no vull importunar. Si segueixen, millor i, si no segueix, què farem!, no passa res. Tot això ve de temps del Llagostera”

“TANT DE BO LI VAGI BÉ A PETROSYAN”

“Impagaments? Segurament que serà així; no obstant això, jo li puc dir que ha pagat molt de deute anterior. Quan va arribar, va pagar a jugadors. No depèn del Premià de Dalt, som una entitat diferent i tant de bo que li vagi bé. En l’àmbit federatiu tampoc diuen res“

The post Soteras manté un silenci perillós per Som Maresme appeared first on FutbolCatalunya.com.

El secretari general de la RFEF, Alvaro de Miguel, ha tornat a posar negre sobre blanc el present i el futur del Som Maresme. En una nova resolució, amb signatura del dijous 14 d’agost, decideix impedir al conjunt maresmenc tramitar fitxes “mentre continuïn existint els deutes reconeguts”.

Les quantitats fan referència a tècnics i auxiliars ja que les 26 denúncies de futbolistes que van arribar al sindicat de AFE ja van ser resoltes.

Segons la carta a la qual ha tingut accés Futbolcatalunya “la present resolució esgota la via esportiva i és recurrible a la via jurisdiccional ordinària en tractar-se d’un acte propi de la RFEF de naturalesa associativa”. La FCF ha de prendre nota de la decisió i fer-la efectiva encara que sembla que Soteras tenen altres preocupacions.

‘LA FÚRIA DE LA MAR’ I EL SOM MARESME

En resum: la RFEF insisteix que l’empresari armeni-català pagui el que deu mentre que l’amo de ‘La Fúria de la mar’ diu que tot està perfecte. Li ho podria preguntar a diferents afectats que encara estan esperant cobrar quantitats importants per part seva.

A només tres setmanes perquè comenci la Lliga de Tercera i més d’un mes de la Lliga Elit, el Som Maresme no té ni actualitzada la seva pàgina de presentació a la web de la FCF. La deixadesa i la desgana federativa és evident.

Mentrestant, aquest pròxim diumenge jugaran el seu tercer partit de preparació a Palamós (Marc Boada, àrbitre) després de guanyar a San Cristóbal i perdre enfront del Vic davant les abraçades efusives de l’amo del club i de l’alcalde Josep Triadó.

The post El cas del Som Maresme fa pudor appeared first on FutbolCatalunya.com.

Aquest Badalona Futur fa una pèssima pudor. Massa silenci ha envoltat a aquest equip encara que ha estat sota la presidència de Sedrak Patrosyan quan ha aconseguit el cim de la degradació. Impagaments, falses promeses, desnonaments, insults… podeu afegir tot allò que considereu a la llista.

Parla Nando Quesada, un dels seus quatre capitans, fart de massa coses. Llegeixin les seves respostes encara que ha estat més un monòleg del jugador sabadellenc que una entrevista.
Lesionat de gravetat, envoltat d’uns companys, tècnics i auxiliars molt ‘tocats’, parla de tot. Fins i tot de la reacció d’algun sector d’unes aficions que mereixen crítica.

PETROSYAN, EN EL CENTRE DE LA POLÈMICA

“Fins on jo sé ningú ha cobrat res, encara que porta ja dues setmanes dient que el pagament ha sortit. No sabem on ha arribat. Ens ho diu el gerent del club, Marcos, una persona que ha criticat i ha parlat bé de tothom. Quan estava Freixa parlava malament i bé, amb Josep Delgado igual… un ambient bastant tèrbol en el club”.

“No crec que cap jugador tingui pensament de seguir, la veritat”

“Sí, ens dona suport AFE. A més jo tinc una situació particular perquè, des que em vaig lesionar al gener, el club em va deixar de costat. No em paga, no m’ajuda amb les despeses mèdiques i segueixo de baixa amb un pronòstic bastant dolent perquè els doctors em diuen que hauré de deixar de jugar. Em vaig trencar el menisc i em vaig estripar el cartílag”.

“PORTA DUES SETMANES DIENT QUE EL PAGAMENT HA SORTIT,. PERÒ…”

“Em van operar el 30 d’abril (em vaig lesionar el 30 de gener) i segurament hauran de tornar a operar-me per a realitzar-me un trasplantament. Vaig informar de la meva operació al propietari del club (Sedrak), a la seva junta, al gerent, a l’entrenador, al fisioterapeuta i van ser incapaços de preguntar-me sobre com m’havia anat l’operació”.

“Ja era president Sedrak Petrosyan quan això va passar, el mateix que, quan va entrar, va anar a la ràdio a dir que havia salvat el club i que ens havia pagat encara que era tot mentida. La veritat és que ni els bons són tan bons ni els dolents són tan dolents; ell s’ha dedicat a parlar mal de Freixa i Delgado i després ha actuat igual o pitjor. Els altres ni apareixien, però no anaven enlloc a dir que feien les coses millor que ningú. Freixa sempre va dir que no era el responsable del club sinó que deia que era l’encarregat de buscar a algú perquè el comprés. Delgado va venir, va pagar alguna cosa i va marxar sense aparèixer”.

“ENS HAN ENVIAT JUSTIFICANTS NO PAGATS”

“Tots estem units, sí, però arriba un moment que la situació et supera per tots els costats amb desnonaments d’habitatges, impagaments de lloguer o no rebre res de diners. Jo tinc la sort que alguna cosa he guanyat en el futbol però un noi que comença i no cobra ni 80€ al mes… és lamentable. Tot això crema i mentalment desgasta”.

“Si tingués davant a Petrosyan li diria el mateix que li vaig dir l’últim dia. A nivell personal ha estat una gran decepció; a nivell futbolístic-administratiu tot han estat mentides. Ens han enviat diversos justificants d’uns pagaments que mai han arribat; no sé com tenen la ment tan retorçada per a crear justificants de pagament falsos i ja li ho vaig dir”.

“ARRIBA UN MOMENT QUE LA SITUACIÓ ET SUPERA”

“Sedrak es va limitar a dir-me que per què no li havia dit com m’havia anat l’operació. Ha estat una pena perquè, a nivell futbolístic, teníem un bon equip, un bon cos tècnic de nivell superior però s’han hagut de dedicar a altres coses com buscar menjar per als jugadors. Fran Grima, Yari, Guille Campos i jo, com a capitans, hem deixat de cobrar perquè altres companys rebessin aquests diners”.

“Estant lesionats, li vaig dir que anava a veure al doctor Cugat perquè em donés un altre pronòstic. Em vaig fer unes proves, em va demanar que li passés la factura i ho vaig fer, però em van trucar de la clínica per a dir-me que no havia pagat. Li vaig dir, em va tornar a contestar que tranquil que ho pagava i em van tornar a dir que no ho havia fet. És a dir, vaig pagar jo”.

“ELS TÈCNICS HAN HAGUT DE BUSCAR MENJAR PER ALS JUGADORS”

“A mi també em van avisar dos dies abans del pis de lloguer que, si no pagava, em feien fora amb els meus dos nens i la meva dona”.

“D’altra banda, hem rebut un tracte per altres aficions immerescut, ja que tots tenim dret a jugar sigui en l’equip que sigui encara que aquest equip no ho faci bé administrativament. Anar al camp del Sant Andreu, per molta rivalitat que hi hagi, i que ens insultin pel tema econòmic, va ser innecessari. Tant de bo cap jugador seu visqui la nostra situació”.

“Tothom està sense cobrar; 1, 2, 3 o més mesos, com jo, sense cobrar”.

“Si un no fa les coses bé, ho intentes solucionar, t’amagues o marxes, però no parles a la ràdio. Nosaltres estàvem sota contracte i no podíem alçar la veu encara que hauríem d’haver dit que tot era mentida des del principi”.

“HEM PATIT UN TRACTE REPUGNANT PER JUGAR AL BADALONA FUTUR”

“M’agradaria que aquests clubs deixessin d’existir, aquests equips que tracten així a les persones del club no haurien d’existir. Tant de bo això passi i això no treu que els jugadors puguem estar en l’equip que sigui. Hem sofert un tracte repugnant de tothom per jugar al Badalona Futur; per què? Perquè no ems mereixíem jugar a 2a RFEF?

“PENSES COM MANTINDRÀS A LA TEVA FAMÍLIA I NO EN FUTBOL”

“Jo tenia els mateixos drets que un jugador del Sant Andreu o del Sabadell i algunes aficions no representen els valors del Sant Andreu o de l’Europa o de qui sigui perquè només fan que embrutar el nom d’aquests equips. Mai se m’acudiria atemptar contra un jugador per molt malament que em caigui aquest equip, això m’ha fet molt de mal esportivament. És difícil jugar així perquè tens al cap com menjaran els teus fills, com mantindràs a la teva família i no en futbol… ja sabia al que venia a Badalona“.

The post La realitat d’un Futur anomenat Petrosyan appeared first on FutbolCatalunya.com.

Jofre Graells complirà 27 anys aquest pròxim 23 de gener, una edat ideal per a tot i, a nivell futbolístic, per al millor. I això es correspon amb aquesta situació d’actual Pitxitxi de Tercera Federació (12, Grup V).

Guissonenc de Guarda-si-venes, aquest davanter que compleix la seva sisena temporada al CFJ Mollerussa i que combina la seva passió amb ser bancari, està sofrint com tots els seus companys.

DOS MESOS D’IMPAGAMENTS

“Ja m’agradaria parlar del Pitxitxi i de tot això i no dels impagaments, però aquesta és la nostra situació”, es lamenta Jofre hores després de confirmar una setmana més la seva condició de màxim realitzador. “Portem molt temps amb paciència i esperant solucions, però no arriben i sumem novembre i desembre sense cobrar”, afegeix.

Aquest històric CFJ Mollerussa, immers en una situació de “caos i desgavell” perquè no hi ha president ni junta visible, ja fa temps que va per un camí complicat. De fet, “s’ha estirat més el braç que la màniga i, encara que aquest estiu semblava que es podia arreglar, s’ha continuat malament”.

“EL MÍSTER MOHA S’HA INVOLUCRAT AL MÀXIM”

Les sensacions a l’equip dirigit per Moha el Yaagoubi són molt dolentes. “Sembla com si només ens importés a nosaltres que continuem donant la cara i cada vegada en pitjors condicions”, destaca Jofre. En resum; “mentre podem, continuarem jugant i defensant la samarreta”.

Encara que l’entrenador “s’ha involucrat al màxim amb nosaltres i fins i tot s’ha reunit amb gent per a buscar solucions”, no hi ha, ara com ara, sortida i això “en una categoria on fa falta una plantilla de nivell”.

Per aquesta raó, també es queixen els jugadors, ja que aquesta situació els impedeix reforçar molt més l’equip.

“TINC OFERTES PERÒ VULL SEGUIR A MOLLERUSSA”

Tres derrotes consecutives ja mostren clarament el desgast d’una plantilla la intenció de la qual és “acabar la temporada aquí sempre que es pugui”. No obstant això, les ofertes es comencen a succeir, però “soc a casa meva i si soc aquí és gràcies a Mollerussa i, mentre pugui m’agradaria ser aquí”.

Esportivament no es pot queixar: “Està sent la millor de la meva vida encara que estic pensant més en coses que no són futbol que una altra cosa. La temporada que estem fent és molt meritòria, la veritat. Vinc de jugar en Segona Catalana, eh”.

“EL BO DELS GRAELLS ÉS EL MEU GERMÀ PETIT”

Graells assumia el nou curs molt il·lusionat ja que, per primera vegada, podia jugar al costat del seu germà petit Miquel (20 anys). “Li ha costat una mica entrar en l’equip però acabarà tenint tots els minuts que mereix; el bo dels Graells és ell, sens dubte. Des de petits sempre hem volgut jugar junts i ho hem aconseguit”, comenta amb un somriure.

Jofre i Miquel formen part d’aquest grup familiar que dirigeix el seu pare, també exfutbolista amateur, amb diverses granges de jònecs per la zona. ‘Ramaderia Graells’ tenen el seu segell particular a la zona així com Guarda-si-venes “el nostre municipi al costat de Guissona” on conviuen 80 o 100 habitants.

“TANT DE BO ARRIBI A SER PITXITXI”

Per tots aquests arguments, “nosaltres no podem fer més del que fem i sempre barallarem pel nom de Mollerussa”. I en l’àmbit personal, intentar ser Pitxitxi, cosa que “al principi de temporada ni em passava pel cap. Seria increïble”.

The post Jofre Graells només pensa en la salvació del CFJ Mollerussa appeared first on FutbolCatalunya.com.

La descomposició del Lleida E. es viu amb passes de gegant. D’una banda, jugadors i exjugadors ja han començat a presentar denúncies contra el club per impagaments després d’obrir-se el període d’inscripció per part de l’AFE (Associació de futbolistes espanyols).

Per un altre, avui s’ha sabut (com ha informat Dani Badia-Catalunya Ràdio) que el subcomitè de competició de la FCF ha sancionat amb 106 euros de multa al filial de Segona Catalana i amb pèrdua de partits per no pagar. Cadets, infantils i alevins no van poder jugar perquè no tenien assignats col·legiats.

PAU TORRES DENÚNCIA

El primer que ha denunciat aquesta situació irregular, tal com va anunciar en Futbolcatalunya dies enrere, ha estat l’exporter Pau Torres. “No tenia una altra opció després de totes les facilitats que els vaig donar; no és una situació fàcil ni un plat de bon gust denunciar un club en el qual he estat tants anys. No obstant això el que és meu, és meu”.

Segons Pau Torres “haver de denunciar al Lleida, on he estat més de 6 anys i he jugat més de 200 partits,a més de viure en aquesta ciutat, és el pitjor final que podria haver tingut. Mai vaig pensar que em passaria, però són circumstàncies que mai esperes”.

“Jo li ho vaig dir a la cara a tots dos: Albert i Jordi; els vaig dir que els denunciaria encara que els deixava un marge. L’últim que m’esperava és haver de denunciar al Lleida, els vaig donar de marge fins al 30 de novembre i que em paguessin a poc a poc”, afegeix.

La resposta dels directius va ser que “estaven molt agraïts, m’ho van donar tot en pagarés i la sorpresa és que, malgrat fer jo aquest esforç, la veritat és que no tinc ni un euro”.

Pau prossegueix una realitat lamentable: “M’han arribat a dir que m’havien fet transferència i no m’ha arribat res. Moltes mentides, moltes trucades per a localitzar-los (fins a 30 per a poder parlar), i moltes coses amb les quals s’han rigut de mi”.

PUEYO INSISTEIX

Més coses: l’alcalde de la ciutat, Miquel Pueyo, afirma seguir sense resposta dels mandataris ilerdencs sis dies després de l’ultimàtum que els van llançar després d’una llarga llista d’incompliments. La setmana vinent s’acaba el termini perquè no s’executi el desallotjament del camp.

“La pròxima comissió dels grups, com es va quedar en la prèvia, hauran de valorar el retorn que ha fet el club i a veure quina decisió es pren perquè serà valorada pel ple de desembre”, va confirmar a la citada emissora Pueyo.

The post Prossegueix la descomposició del Lleida E. appeared first on FutbolCatalunya.com.

Excepte sorpresa d’última hora, el Reus B Cambrils estarà aquest pròxim diumenge a Figueres per a disputar el partit de Lliga corresponent a la 29a Jornada. Encara que els roig i negres han comentat durant la setmana el seu malestar i la seva lamentable situació, tots són conscients d’un penúltim esforç per a treure el club avanci.

És més, els futbolistes es troben a l’espera que el Comitè jurisdiccional de la Federació Catalana de futbol els expliqui les conseqüències que es poden generar tant pel que fa al club com individualment si es confirmés la seva no-presència en els terrenys de jocs. Els capitans del Reus B han dirigit un escrit en el qual pregunten sobre aquest futur i, mentre es produeix la contestació, semblen disposats a jugar.

The post Figueres-Reus B Cambrils, ara per ara… sí appeared first on FutbolCatalunya.com.

Després de rebre la visita de l’AFE aquesta passada setmana i escoltar al seu representant Antonio Saiz, la plantilla del Gavà té esperança a poder sortir de la situació d’impagaments que tant preocupa a tots els seus integrants.

L’únic interlocutor del club els va assegurar que hi ha una quantitat “retinguda”, en lloc desconegut, que solucionaria tots els problemes pendents. Per descomptat, que la figura del president Manuel Maniega no ‘pinta’ absolutament res.

La plantilla sap que, en el cas d’acumular tres mesos sense cobrar, poden canviar d’equip i quedar a l’espera de rebre el deute d’un fons que els assegura el sindicat de futbolistes. És el mal menor per a una situació que té a alguns protagonistes al caient de la desesperació. El que també saben és que la millor manera de trobar un futur destí és lluitar en el camp pel seu actual equip i això està garantit.

The post Impaciència i inquietud en el Gavà appeared first on FutbolCatalunya.com.

@ManuelSeguraM

Andreu Subies, president de la Federació Catalana de Futbol, es mostra preocupat per l’actual situació que està passant el Lleida Esportiu. Primer, com a màxim responsable del futbol català, i segon, com a home nascut a Lleida, i encara amb molts vincles familiars a la ciutat. El curiós del cas és que ningú hagi realitzat ni una sola trucada al carrer Sicília per informar d’una situació que segueixen pels mitjans de comunicació.

“No em sorprèn. Desgraciadament, cada any vivim situacions així. El que em preocupa és com pot acabar. Tots sabem el que diu el reglament i, encara que hi hagin molts clubs que tenen problemes de pagament, desconec els motius que han portat al Lleida E. a aquesta situació”. Aquesta és l’exposició del màxim dirigent de la FCF qui aquest divendres o demà, dissabte, anirà, com a tantes vegades a Lleida, no per dialogar amb els dirigents del club sinó en l’àmbit personal. “A mi ningú m’ha trucat per informar-me ni dir-me res. Ni el Lleida E., ni la AFE, ni ningú, no obstant això, és una cosa que correspon a clubs i jugadors“.

Subies no eludeix respostes, ja que com a ilerdenc ho té molt clar. “S’estan vivint els mateixos problemes que anys enrere quan ara era un club nou i sanejat. No ho acabo d’entendre. No han fet ells les plantilles? Igual no han cobrat d’altres col·laboradors, no ho sé. No sé quin és el problema real que tenen perquè ningú m’ha dit res, no estic tan proper”. El president de la Federació recorda que “temps enrere sí que van contactar amb mi per saber si la RFEF podia avançar la subvenció i vam treballar per a això, però ara no sé el que nosaltres podríem fer”

The post Andreu Subies: “No sé quin és el problema real del Lleida Esportiu” appeared first on FutbolCatalunya.com.

CAROLA UGRINOVIC @carolaugri

Després que el passat divendres, Borja Abenia, una de les ‘vaques sagrades’ abandonés l’equip i donés la possibilitat que altres jugadors poguessin seguir el mateix camí pels impagaments i la difícil situació per la qual travessa l’entitat, la preocupació de l’entrenador Miquel Aguza era evident; per aquest motiu la convocatòria d’una reunió per decidir el futur de l’equip es feia imprescindible.

Aquest dimarts a les 20.00 hores, mitja hora abans de l’inici de l’entrenament, Aguza ha reunit els seus jugadors al vestidor per mantenir una xerrada i definir les línies a seguir a partir d’ara i conèixer les opinions i el grau de compromís de cadascun. L’entrenador ha sortit de la reunió amb un gust agredolç. D’una banda, satisfet perquè com ell mateix va comentar a FutbolCatalunya.com, “el 90% de la plantilla segueix i m’han ratificat el seu compromís amb el club i amb intentar capgirar la situació”, per altra banda s’ha mostrat una mica trist, encara que resignat, per la marxa de l’altre pes pesant del vestidor, Raúl Vates.

“Després de la marxa de Borja, ara marxa en Raúl. Són els dos jugadors de més pes i experiència però haurem de treure això endavant sense ells”, va dir Aguza. Amb aquestes dues baixes la plantilla es veurà minvada, fet que pot provocar “que hagi de recórrer a algun fitxatge perquè si no som 16 i segons quina setmana 14 o 15” afirma el tècnic, qui sap perfectament que no serà fàcil “trobar a algú que vulgui venir a jugar sense cobrar, no obstant ho intentarem”.

La reunió també ha servit per aclarir les informacions que han sorgit sobre l’ajuda que podria rebre el club per part de l’Ajuntament de Reus. Les últimes notícies parlaven d’un gir important en la situació econòmica del club però res més lluny de la realitat com ens ha confirmat el propi míster: “L’Ajuntament s’ha compromès a pagar els arbitratges i els desplaçaments; òbviament és una ajuda però els jugadors i el cos tècnic no veurem ni un euro”.

Temps complicats per un Reddis, que tot i els problemes que estan patint, les baixes d’última hora dels seus jugadors més importants i de no cobrar fa mesos, no es rendeixen i lluitaran fins al final amb el compromís intacte i perquè no, somiant amb una salvació que cada vegada es veu més aprop.

The post La plantilla del CF Reddis es compromet a seguir… però Vates marxa appeared first on FutbolCatalunya.com.

Més aviat o més tard s’havia d’acabar i serà en les properes hores quan el sindicat de futbolistes (AFE) aboni els 35.000 euros que el Rubí, amb el seu president Josep Alcalá al capdavant, mantenia amb varis dels seus exfutbolistes. La situació era límit i la Federació Catalana va fer el pas definitiu: el club va abonar el 50% a la FCF, la resta ho avancen des del carrer Sicília i el 100% s’ingressa en un compte de l’AFE. A partir d’aquí arriba el repartiment individual.

Un procés rocambolesc, però efectiu, ja que el club vallesà haurà de retornar el segon termini del 50% abans del proper 31 de desembre a la Federació. En cas contrari, el Rubí veurà com no li arriba qualsevol ingrés des de Madrid i no podran fitxar a ningú més. A Alcalá li van estrènyer en la FCF i, després d’apel•lar a tots els comitès esportius, ha de pagar el que deu des del primer dia.

Els exfutbolistes, que han rebut trucades individuals per part de l’AFE, esperen acabar el penós capítol amb el president del Rubí el més aviat possible i ho expressaran a través d’un comunicat.

The post AFE abonarà els deutes als exfutbolistes del Rubí appeared first on FutbolCatalunya.com.

És la història de sempre. Parlar del Rubí és fer-ho d’impagaments i, més concretament, dels cinc mesos que el president de l’entitat, Josep Alcalá i la seva junta, deuen a diversos exfutbolistes. L’última novetat col·loca al màxim mandatari en una situació estranya, ja que, d’una banda, s’afirma que ja ha comunicat la solució a la Federació Catalana mentre que d’una altra, els propis afectats no tenen ni idea.

Els 35.000 euros que reclamen molts exjugadors arribarien, segons fonts consultades per aquesta Redacció, en diversos abonaments. El primer seria del 50% de manera immediata mentre que la segona meitat Alcalá promet fer-ho en tres terminis. Aquesta seria la sortida que ja ha comunicat el president del Rubí a la FCF.

A més, els afectats asseguren desconèixer totalment aquesta sortida. Això si, segons alguns exjugadors blanc-i-vermells, admeten haver rebut la trucada d’Alcalá. El missatge varia, ja que l’única cosa que els hi ha dit és que no té diners.

La realitat és que, si Alcalá no paga, el Rubí començarà a tenir problemes en l’àmbit federatiu. La part sorprenent és que s’haguessin admès les seves fitxes amb impagaments a exfutbolistes.

The post Alcalá afirma tenir ja la solució als impagaments del Rubí appeared first on FutbolCatalunya.com.

És la casa dels embolics. Nou episodi lamentable entorn del Terrassa FC amb situacions que treuen de polleguera una mica més als futbolistes del primer equip que ja han començat a enviar les seves denúncies per impagament a la Asociación de Futbolistas Españoles (AFE).

La situació és rocambolesca i perillosa: el màxim accionista s’ha reunit aquest matí amb un futur comprador (Wospac) i l‘Ajuntament, però aquesta tarda ha fet el propi amb Rafael Luque, pare de l’ex futbolista Albert Luque, una família totalment identificada amb la ciutat.

La realitat és molt complicada. Al matí era el director general de l’empresa compradora, Álex Bosacoma, qui afirmava que ara “haig de parlar amb els advocats per saber el temps que trigaran per fer una auditoria. Serà llavors quan em posi en contacte amb el capità i després ens reunirem amb cadascun dels futbolistes per parlar del nou projecte”. Això és el que deia Bosacoma i apareix publicat en terrassadigital.cat.

És més, Jesús Fernández, màxim accionista,  assegurava que “estic content amb que s’arribi a un principi d’acord”.

Sergio Montero dóna la cara

A aquesta trista realitat apareixen més protagonistes. Tal com va admetre el capità Sergio Montero a terrassadigital.cat, ara es suma al projecte Rafael Luque encara que, segons el capità, “no m’ha parlat de comprar el club sinó de gestionar. M’ha dit avui mateix que el primer que faria seria pagar els deutes als futbolistes i després parlar amb el màxim accionista. També m’ha comentat que desitja reunir-se amb l’alcalde com a primera condició”.

Mentrestant, la plantilla, a qui se’ls deu més de 80.000 euros, han començat a cursar les corresponents denúncies davant la Asociación de Futbolistas Españoles (AFE). El termini per cobrar acabaria el proper 30 de juny encara que Montero “jo no estic molt entusiasmat”.

A última hora d’aquest dijous, les xarxes socials anunciaven un principi d’acord entre Jesús Fernández i Rafael Luque, una autèntica bogeria.

The post Rafael Luque se suma al projecte Terrassa appeared first on FutbolCatalunya.com.