Amb 12 punts en joc no val la pena perdre molt de temps amb les matemàtiques, encara que els 5 de diferència, que poden ampliar-se a 8 si guanya el CF Singuerlin el partit ajornat enfront de l’APA Poble Sec, està gairebé tot dit.

Segur que més d’un recorrerà al tòpic i dels números, per descomptat, coses més rares s’han vist, però si aquesta situació es produeix només en quedarien 9 en joc i 8 de marge.

En resum: el líder de Can Zam espera aquest diumenge al Ripollet mentre l’Igualada va a Cardona, a un punt del descens directe. Segons els resultats finals, hi haurà festa.

UN SINGUERLIN ESPECTACULAR

Un Singuerlin, que ve de la temporada 2020-2021 de jugar a Tercera Catalana, pujar a Segona (2023) i a Primera (2025), ara mira ja la Lliga Elit. Els seus números són espectaculars: 31 punts sumats sobre 36 disputats a casa seva, enfront de 27 sobre 39 a domicili.

L’equip, dirigit per Ángel Gálvez, només ha deixat escapar 17 punts sobre els 45 totals (24%), és el tercer màxim realitzador (43) del Grup 2. Suma 5 menys que l’APA Poble Sec (7è) i 17 menys que l’Igualada (2n).

Per contra, els colomencs només han encaixat 17 gols, 3 menys que la G.Manresa (8è).

ÀNGEL GÁLVEZ JA SAP EL QUE ÉS PUJAR

Per cert: el tècnic Gálvez es va formar amb anterioritat a les banquetes del futbol formatiu de la UE Sants. Actualment, compleix el seu quart curs en l’equip blanc-i-verd i ja sap el que és pujar de categoria (2023-2024).

El CF Singuerlín està preparat per a tot encara que molt més per a un ascens molt merescut. Aquest diumenge, a casa, enfront del Ripollet, i dimecres, enfront de l’APA P.Sec, a La Satàlia, amb 1-1, al marcador provisional.

The post Ara li toca pujar a la Lliga Elit al CF Singuerlin appeared first on FutbolCatalunya.com.

Jesús Milán, entrenador de la UD San Mauro, compleix la seva quarta temporada al capdavant del primer equip i, després d’arribar en el pandèmic 2020, ja toca amb les seves mans la Lliga Elit. El seu triomf al Guinardó aquest passat diumenge li col·loca amb 7 punts de marge respecte al Sant Joan At. Montcada i 8 sobre els ‘diables vermells’. Excepcional.

Sis victòries seguides col·loquen a aquest modest equip de barri a Sta. Margarida de Montbui a un pas d’un altre ascens. Amb 34 punts aconseguits al seu Municipal i 24 a domicili també poden treure pit per ser l’equip més realitzador (al costat de l’At Sant Just) amb 54 gols i el menys golejat (18).

JESUS MILÁN I EL SAN MAURO

El triomf enfront del Martinenc aquest passat diumenge ha disparat l’alegria. “Era el rival a batre, ja que van fer un projecte fort amb Toni. Buscàvem guanyar o guanyar i plantegem el partit de tu a tu, el treballem molt i el nostre primer gol (60′) ens va donar tranquil·litat”, comenta a Futbolcatalunya el seu tècnic, Jesús Milán.

Amb una mitjana de 25 anys -“ens la trenca David Baraldés amb 42″, aquest igualadí que s’ha lliurat tota la seva vida (37) a la seva ciutat destaca amb orgull que “som un equip de barri i solo ens separa un pont d‘Igualada. He jugat des de petit, com el meu pare, en aquest club i és una gran alegria estar prop de l’ascens”.

UN ENTORN MOLT PASSIONAL

Jesús recorda que “quan arribem al 2020 amb la COVID l’equip anava últim a la classificació de Segona Catalana”. La salvació del descens va arribar perquè la FCF va decidir suspendre’ls “i la temporada següent ja pugem a Primera”.

A falta de 5 jornades per al final, “ara ens queda rematar la feina i pensar primer en el Montcada perquè el nostre entorn és molt passional i estem eufòrics. Ara podem ser el primer equip de referència a la comarca, això ens il·lusiona”.

Punt especial per al Pitxitxi de Primera Catalana, Eric Compte ‘Copo’, amb 19 gols. “Té 22 anys, mantenim bona relació, i fa 5 ja li vaig pujar com a juvenil des de l’Òdena. Si pugem, tinc l’esperança que no ens ho llevin”.

L’EXEMPLE DE MARC ANDREU

Clar que aquest jove entrenador del San Mauro es desfà en elogis per a un altre dels seus futbolistes, Marc Andreu. La història ens l’explica a tots els lectors de Futbolcatalunya.

“El fitxem de la Uni Bellvitge i, només una setmana abans de la pretemporada, em va dir que no podia començar. Em vaig quedar de pedra quan em va dir que sofria càncer, va començar tractament i ho ha pogut superar”, recorda.

Durant tot el temps d’absència, el jugador que “és molt madur, molt bon xaval, sempre ha estat pendent amb missatges d’ànim per a l’equip”. I l’esforç va donar el seu premi: “Per a Reis d’aquest 2024 va rebre un bon regal en comunicar-li que ja estava net”.

Aquesta gran notícia va precipitar que “a La Verneda, i el mateix Dia del Càncer (4 de febrer) li pogués fer debutar i acabem amb 1-4. Em va sorprendre molt perquè va tornar molt bé i ara és un més, un migcampista molt polivalent, un comodí excel·lent. Ens transmet ganes i energia”.

The post El San Mauro de Jesús Milán ja toca la Lliga Elit appeared first on FutbolCatalunya.com.

El president del CF Igualada, Francesc Jorba, expressa en un extens escrit la seva desaprovació a algun aspecte important del discurs expressat per l’alcalde de Blanes, Angel Canosa, a la seva benvinguda a l’Assemblea del passat 30 de juny.

A L’ALCALDE DE LA VILA DE BLANES

Assumpte: Discurs Inaugural Assemblea FCF

Inicialment desitjar-li molta salut, igual que la millor sort i encert en tota la seva tasca en benefici de la Ciutadania de Blanes. I com no pot ser d’altra manera, agraïment pel gran acolliment que, per segon any consecutiu, ha fet a la seva vila, i en un complex esportiu digne d’admirar.

Sé que vostè, segurament, es va veure immers en una temàtica que el va sorprendre; la desavinença, a nivell de gestió, entre membres de la Directiva de la FCF i diferents Clubs , representats pels seus presidents/tes.

Estic segur que en el seu discurs, va introduir-hi una reflexió / opinió del que va creure que havia passat: va recriminar a certes persones que haguessin mostrat poc respecte en el moment on es va passar el vídeo en record als membres de la família del Futbol Català traspassats (DEP) la present temporada.

Bé, al meu entendre (i molt personal) no era un tema a comentar, ja que podia no ser el “real”; en un tema tan delicat cal anar amb molta cura, ja que es fa difícil que algú no tingui el respecte en una temàtica com aquesta; “la prudència, és sempre mare de la ciència”.

Això li diu una persona que viu a la Conca d’Òdena; lloc, amb Igualada com a capital, va ser la primera zona afectada, i totalment confinada, on hi ha hagut moltes persones que ho ha passat molt malament , i malauradament – el més greu – moltes persones que ens han deixat, segur abans d’hora, si no hagués estat per aquest maleït Covid.

A BLANES, FETS MÉS QUE PARAULES

Li explicaré com va anar, ja que una cosa és la impressió que vostè va poder tenir en el moment , i l’altre és la realitat; en futbol per això hi ha el “VAR”. I jo ara intentaré explicar-me:

– Que a la FCF hi ha certs equips descontents és un fet.

– Que el vot secret és el sistema de votació més democràtic que hi ha és un fet.

– Que el dret Civil Català permet, si una persona ho demana i el 10% dels assistents ho voten, que el vot sigui secret és un fet.

– Que la directiva de la FCF no volia el vot secret és un fet.

– A l’inici, com així ho preveu el Dret Civil Català esmentat, una persona de la “Plataforma” va demanar la paraula per exposar el que, en dret, ens emparava; en cap moment, de la demanda, el vídeo esmentat era present, ni en sabíem que, immediatament, anava a passar per la pantalla gran.

Com que no va fer cas el secretari general (ni va donar la paraula, ni va respondre a la demanda; ara admetem que podria ser que no ho escoltés; com ho desconeixem tots els supòsits són possibles) , un grup de presidents/tes ens vàrem aixecar per mostrar la nostra disconformitat a no ser atesos els nostres drets.

PRENDRE PART SENSE HAVER ANALITZAT BÉ

Tot seguit, o en el mateix moment, el secretari general va donar entrada al vídeo. Van passar uns segons on la protesta i el vídeo van ser compartits; quan es va veure tal fet , TOTES i TOTS els presents sense cap excepció, ens vàrem aturar i van mostrar el respecte degut. Això es un fet.

– En el seu discurs inaugural i d’acollida, vostè va recriminar el FET poc respectuós mostrat diferents persones a la sala; això és un FET; per a mi un fet que no era adient, ja que era prendre part sense haver analitzat bé; pensar que presidents de clubs que, com TOTA la Ciutadania, ho han passat molt malament, siguem irrespectuosos amb els difunts del futbol català és, si més no, difícil d’entendre. Molts d’ells coneguts i amics.

Volia aclarir aquest fet, per a mi, el més “greu” de l’Assemblea; la resta són discrepàncies , legítimes de tots segurament, en conceptes de gestió. Però mai , el FUTBOL CATALÀ, mai, ningú faltarà el respecte a un difunt.

Sr. alcalde, no li demanaré cap rectificació ni aclariment; qui sóc jo per fer-ho?!. Un simple ciutadà més, i que no és ni de la seva vila.

LA REALITAT VA SER UNA ALTRA TOTALMENT DIFERENT

Però sí que li he volgut expressar els fets, i el meu personal descontent pel seu comentari. Vull pensar que va ser fruit del que vostè va interpretar (en la immediatesa), i que si així ho va fer, entenc el seu TOTAL descontentament i disconformitat. Però com l’hi he expressat la realitat va ser una altra totalment diferent.

Desitjo que entengui el meu escrit, sols en l’ànim de clarificar una situació que s’ho val; i, sens dubte, com sempre ha FET i FARÀ el futbol Català, màxim respecte a tots els que ens han deixat ( DEP, i al Cel sigui

El dit, Salut!, sort i encert per TOTHOM, que falta ens fa en els temps que corren.

Visca el Futbol!

The post Vostè perdoni sr. Alcalde de la Vila (Blanes) appeared first on FutbolCatalunya.com.

Sants (37 punts), Figueres (35) Banyoles (32) i Santfeliuenc (30). Aquestes són les posicions que van de la quarta plaça la sisena i que deixen als tres equips a la zona vermella. Però, ara com ara, la veritat és que Víctor Valverde treu del pou al Figueres.

Un gol del davanter figuerenc val el seu pes en or per al conjunt de Moisés Hurtado que afrontarà les dues jornades finals amb l’avantatge de 3 punts sobre el seu immediat perseguidor.

La Unió es desplaçarà aquest diumenge a Nou Barris enfront d’una Montañesa, ja descendida, encara que els locals desitjaran acomiadar al seu gran capità (i nou president) Pedro García.

L’últim xoc de la Lliga serà, una altra vegada, contra l‘Igualada encara que serà al Municipal de Figueres.

VEURE FITXA TÈCNICA

FIGUERES, BANYOLES I SANTFELIUENC

D’altra banda, el Banyoles de Kiku Parcerisas viatjarà a Valls amb els de Pallarés també a Primera Catalana i acabaran curs a casa seva contra un Santfeliuenc que també es juga la vida.

Els de Les Grases tenen un panorama molt complicat perquè no sols han de guanyar a Peralada i Banyoles sinó també dependre d’altres marcadors. Massa miracles.

Per cert, el triomf dels empordanesos condemna a l’Horta també a Primera Catalana.

The post Víctor Valverde saca del pou al Figueres appeared first on FutbolCatalunya.com.

Marc Cabestany, Santi Triguero i Toni Pajuelo no continuaran al capdavant del Club de Futbol Igualada. Raons? Les explica a Futbolcatalunya el seu president, Francesc Jorba: “La direcció esportiva i la junta vèiem que es posava molt difícil la permanència, vèiem una deriva molt difícil i calia fer alguna cosa per a aixecar

Dit d’una altra manera per a dir el mateix. “Hem cregut que en les circumstàncies actuals era bo un revulsiu i poder mantenir la Tercera. És una missió difícil, segur, però personalment sempre estarem agraïts a tots tres”, comenta el president amb una certa amargor.

TRIPLE ADÉU A IGUALADA

El màxim mandatari del club va comunicar l’adéu dels tècnics als jugadors, via waschap, -aquest dimarts ha afegit una carta personal als interessats- i als mateixos entrenadors els va dir en el camp la tarda-nit del dilluns.

El comunicat dels afectats, a través de les xarxes, ha sorprès el club que ha emès la seva nota aquest matí de dimarts.

Sempre agraït a Marc, Santi i Toni, ja que “el seu tracte i la disposició dels tres ha estat de 10“, Jorba no vol parlar de “comiat” però insisteix en el seu missatge perquè “en aquests moments crèiem que s’havia de fer aquest canvi”.

A més no sols han fallat els entrenadors: “No sols és la seva responsabilitat sinó també la planificació. Sabem que és molt difícil i reconec que aquesta decisió em lleva hores de somni, la veritat”.En resum: “L’equip duia una deriva difícil”.

PER UN SUBSTITUT

La situació és clara. L’Igualada ocupa la novena plaça del subgrup A, amb 10 punts, després de 3 victòries, 1 empat i 6 derrotes. El KO patit aquest passat diumenge davant la Pobla de Mafumet ha estat definitiu.

Això ha fet que la direcció tècnica i la junta que presideix Jorba s’hagi llançat a la contractació d’un nou responsable tècnic. La intenció és que pugui assumir aquesta funció com més aviat millor.

The post Jorba (Igualada): “L’equip duia una deriva difícil” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Quan el futbol acaba per un jugador moltes vegades és traumàtic. No és el cas ja que el nostre protagoniste no lamenta el que deixa enrere, sinó que mira amb ganes el que té per davant. Aquest és el psicoanàlisi de Marc Sellarès, ara al CF Igualada, en el PODCAST de Futbolcatalunya.

“La capacitat de corregir i adaptar-nos als canvis que estem patint ens farà ser més reactius i estarem preparats abans que ens vingui el cop”, explica el nostre psicòleg quan li preguntem pel Covid. Amb aquesta pandèmia, “hem de donar-nos ànims i ser optimistes, però a la vegada tenir un ull per anticipar i no reaccionar tard”.

En poc més d’un any Marc Sellarès va veure’s forçat a deixar el Reus. Un breu pas per l’Inter Escaldes d’Andorra va precedir a una etapa al cos tècnic de Robert Moreno pel Mónaco. Del principat ha tornat a l’Igualada, on tot va començar. A la seva ciutat natal, comparteix cos tècnic amb Santi Triguero.

“UN PSICÒLEG M’HAGUÉS AJUDAT MOLT”

“La figura del psicòleg és imprescindible dins del món del futbol. Aquesta aturada afectarà en un futur. Tenir un psicòleg orienta i ajuda i dóna eines emocionals a tothom”, explica l’ajudant d’en Marc Cabestany, que afegeix que “quan no tens psicòleg et sembla que vas trobant el teu camí. Tots tenim un psicòleg dins nostre”.

I és que “un psicòleg m’hagués pogut fer aconseguir en un any el que vaig fer en tres”. També, en el moment més dur de la seva carrera, el càncer testicular que li van diagnosticar quan jugava al Reus: “El meu pitjor moment va ser la retirada. Vaig intentar maquillar-ho i van ser 5 mesos de lluita. Vaig entrar al cos tècnic del Reus com a psicòleg i vaig voler jugar al Morell. No volia retirar-me fora del camp”, afegeix en Marc Sellarès.

“Ja no ploro més pel Reus Deportiu”

Pel que fa al nostre futbol, segons Marc Sellarès “el futur del futbol modest és incert i fa patir molt. Desitjo que el futbol català segueixi viu, siguem optimistes que tot tornarà a estar com abans”. I per acabar, un últim missatge per la família roig-i-negra: “He plorat molt pel Reus, me’l sentia molt meu i I ja no ploro més. Ha estat molt trist, però ara han de començar de 0. Que els pirates que van provocar això no apareixin més”.

The post El psicoanàlisi de Marc Sellarès appeared first on FutbolCatalunya.com.

La nòmina de porters del CF Igualada ha registrat una nova incorporació als darrers dies. Diumenge passat, en el partit de Tercera Divisió 5A Igualada-Terrassa, Romans Carrillo va ser titular però també va comptar amb un nou suplent. José Domingo va esperar una oportunitat que no li va arribar en el seu primer partit convocat amb els de l’Anoia.

L’altre porter, Pau Bosch, està lesionat a l’esquena i a les convocatòries anteriors ha actuat com a suplent l’ex porter del Manresa Juvenil Bruno Moral. Ara, l’equip de Marc Cabestany ha donat d’alta la fitxa d’un meta català que s’ha forjat als darrers anys a universitats dels Estats Units.

Format al Lleida Esportiu –amb convocatòries a la selecció catalana sub’16-, José Domingo va iniciar la seva formació als Estats Units a la Madonna University. Al 2016 ja va jugar allà els seus primers partits. Posteriorment, al 2018 forma part dels Golden Bear Athletics, que és l’equip representatiu del West Virginia University Institute of Technology. També s’ha de dir que José Domingo ha lluït en aquest equip el braçal de capità, jugant amb el dorsal 31.

DELS CRUSADERS A LES COMES

El darrer equip als Estats Units han estat els Crusaders de la William Carey University, on ha lluït el dorsal 1 la darrera temporada. Ara, José Domingo torna a jugar al futbol català. Ho fa després de quatre anys d’aventura als USA. Ara, competirà amb Romans Carrillo i amb Pau Bosch –quan es recuperi- per la titularitat a la porteria del CF Igualada.

Amb una alçada d’1,95, aquest alt porter s’afegeix a una nòmina que entrenen aquesta temporada Marc Cabestany, amb l’ajuda de Santi Triguero. A més, l’equip igualadí va patir diumenge passat la seva primera derrota de la temporada, Va ser al camp de Les Comes contra el Terrassa (0-2). Fins llavors, els de la capital de l’Anoia havien aconseguit els nou punts en joc a les tres primeres jornades de Tercera Divisió.

AIXÍ JUGA JOSÉ DOMINGO

The post Un porter ‘made in USA’, a Igualada appeared first on FutbolCatalunya.com.

SANTI TRIGUERO @SantiTriguero11

La situación és molt complexa i nova per a tothom. Constantment estem reben informacions per part dels mitjans, sense aclarar del tot cap protocol ni manera de fer en cas d’algun cas positiu. Això pot generar més dubtes als jugadors/es, famílies, nens/es i tot el col-lectiu del món docent, del futbol o de qualsevol entorn. Sembla que hi ha una consigna clara tant a l’escola com al futbol:

“Els grups han de ser estables i ‘portar mascareta, rentat de mans, distancia de seguretat i mesurar temperatura’. Com ho podem interpretar això? Hi ha molts dubtes quan et trobes la realitat del día a día, tan a l’escola (quan comenci el día 14) com a qualsevol equip o categoría de futbol de Catalunya.

Tots els grups estables de l’escola són diferents als grups estables de cada entidad, club o activitat extraescolar. Com ho controles, això? El protocol de la FCF ens fa signar un full d’autorresponsabilitat cada 15 dies… però no ens fans proves ni cap tipus de test. Será suficient per controlar-ho tot? El tems dirà

APLAUDIMENT PER AL CF IGUALADA

Cal i vull destacar l’actuació del Protocol del CF Igualada al saber el positiu d’un jugador del primer equip masculí fa uns diez.

Una gran responsabilitat i manera de fer, actuar, molt clara i transparent en tot momento per part del President del club Sr. Jorba, la seva junta directiva i tota la plantilla i cos tècnic.

Sabem o intuim, que un cop comenci l’escola el proper 14 de Setembre i es posi en marxa tot l’engranatge del futbol amateur, base i totes les activitats extraescolars (esportives o no) hi haurà ccasos de ‘positius’ segurament.

Per tant, com entenc que ha fet molt bé el CF Igualada i faran molt bé tots els clubs i entitats esportives de Catalunya que els hi pugui aparèixer algun cas. No veig cap altra via posible que apel.lar a la responsabilitat individual i col.lectiva de qualsevol club/entitat pel bé d’aquest club/entidad en qüestió, però també pel bé nostres, dels nostres i de tots/totes la población en general.

Professionalitat, solidaritat, responsabilitat, ética i empatía per sobre de qualsevol interés personal o de club.

I que quedi clar que només és una opinió amb la máxima humilitat

SALUT a TOS/TOTES

SANTI TRIGUERO
Mestre E.F.
2n Entrenador CF Igualada

The post Santi Triguero, el mestre del futbolcat appeared first on FutbolCatalunya.com.

(OPINIÓ) FRANCESC JORBA @FJorba

El Futbol, la més important de les coses menys importants, té quelcom que fa que tothom en pugui opinar, i sempre amb mestratge. Però ja és hora de reivindicar el futbol com quelcom amb “nivell” ; cosa que, masses vegades, se l’ha menystingut.

El que el futbol ha fet pel “covid” és d’admirar. #Va ‘quedar-se a casa’ com el primer, #Va mantenir viva l’ amistat i unió entre moltes joves i no tants joves via les xarxes socials: el futbol ens va ser un exemple pioner.

#Quan ha tornat ho ha fet amb les màximes mesures de seguretat d’acord a protocols molt exigents, i segur que amb encert. #Ha mostrat sempre transparència (Cas Fuenlabrada per exemple clar..). #Els Campus d’estiu, els que jo conec del CFI, han seguit uns protocols molt exigents; famílies, educadors i joves ho han fet de manera exemplar… I molts d’altres exemples.

Ara ens hauríem d’adaptar a la nova normalitat. Aquesta ha de ser seguint amb les activitats necessàries per la “vida social”, amb les mesures més adequades i possibles:

– Empreses
– Escoles ( sens dubte)
– Clubs Esportius

El Clubs, amb protocols correctes, han de venir ja canviats de casa, amb màscara, rentat de mans entrada i sortida, no apropar-se uns als altres llevat en el joc, aigües individuals. Els entrenaments físics, la formació en valors i la relació entre companys son tant necessaris com l’aire que respirem 14 vegades per minut.

CAL FER PEDAGOGIA DE LA NOVA NORMALITAT

El futbol ha estat, està i seguirà essent respectuós amb la sanitat: i això no es el que, darrerament, hem vist en moltes altres activitats:

– Partits clandestins, en espais Municipals, sens cap mesura de seguretat
– Platjes plenes sens mesures efectives
– Oci nocturn , sembla que moltes vegades, sens respectar mesures sanitàries.
– Festes espontànies, nocturnes i pel carrer, on les mesures sanitàries acostumen a ser inexistents.
– Transport públic on els risc es molt més elevat que en l’Esport, i més en l’Esport a l’aire lliure
.. i ja sols faltava la’ corrida de toros’..

Amb tot això veiem una manca de decissió general. La nova normalitat no es “aturar” . Arribarà la tardor i l’hivern; hi hauran joves i no tant joves amb grips, costipats, angines… hi haura febre; que farem: ho aturarem de nou tot?. .. Ens aniríem a “norris” com a societat.

Cal fer pedagogia de la nova normalitat, i aquesta passa per el “seny” i ” el sentit comú” de les autoritats. Ara la sanitat està més preparada, les persones prenem més mesures i cal control – sancionador – a qui no les compleixi. Però no han de pagar justos per pecadors.

Els clubs volem hi hem de jugar. Som capaços de fer possible la nova normalitat, com el que més. Els joves han de poder començar els entrenaments a inici de setembre.

ELS CLUBS S’HI JUGUEN MOLT

Les competicions cal analitzar bé com i de quina manera; és pot iniciar amb partits interns de clubs, i passar als partits amb grups on els desplaçaments siguin els mínims possibles. En el futbol base, els públics acostumen a ser les famílies; els protocols són simples d’acomplir, i segur que ho faran bé  ia que les famílies volen que els seus fills i filles siguin feliços.

Els futbol no professional, i incloc també el futbol Nacional ( 3a D, 2a B, i la Fem fins a 1a Nacional) ha de seguir. Els Clubs i llurs tècnics saben molt bé com fer-ho. Els Clubs s’hi juguen molt com per a no fer-ho bé: la Salut i l’Economia.

A les Federacions, possiblement, els ha faltat comunicació i lideratge. I no val dir que sols poden opinar els tècnics; tots podem tenir l’assessorament d’experts. Tant d’experts sanitaris com econòmics;  si “aturem” el món els resultats poden ser devastadors ( a algú li pot interessar?).

El CFI demana a la RFEF i a la FCF que el futbol sigui tractat com adult. Ho ha demostrat. Ha fet, fa i farà les coses bé; segur que com el que més.

En la meva reunió recent, amb el President de la FCF, vaig ser escoltat; però la FCF està inamovible;  les seves raons per a mantenir els seus plans de competició crec que fan més dificultosa la nova normalitat; però aquesta és una opinió personal; ells consideren que no. Va ser una reunió cordial.

No volem ni ser de plataformes, ni ser la federació. Volem ser futbol; si els clubs som Federació, els clubs som el futbol. I no el podem aturar. Hem de demostrar que sabem com fer la nova normalitat.

Cal aire nou a la FCF. Un aire nou no son, solament, noves persones; la suma de conjunts distints poden aportar més valor i més modernitat per adaptar-se als nous temps. Han de maneres de fer adaptades a les necessitats dels Client: els clients són els clubs amb llum associats, famílies, jugadors/res, tècnics/educadors,… Junts tot és possible.

Com deia el poeta:

Posem-nos dempeus altra vegada i que se sentí a veu de tots solemnement i clara. Cridem qui som i que tothom ho escolti. I en acabat, que cadascú es vesteixi com bonament li plagui, i via fora!, que tot està per fer i tot és possible

Salut i feina per a tots.

FRANCESC JORBA, PRESIDENT CF IGUALADA

The post ‘Cridem qui som i que tothom ho escolti’ appeared first on FutbolCatalunya.com.

“Quan acabi l’any, em faré un plantejament”. Aquesta era la resposta que donava sempre quan, ja passats els 40 anys, a cada entrevista era un clàssic preguntar-li per la retirada. I ara, acabada –o gairebé- la temporada 2019-2020, Santi Triguero ha decidit posar el punt final a una trajectòria que es recordarà sempre. És el comiat –damunt el terreny, no del futbol- d’un davanter de llegenda.

Un missatge a les xarxes socials publicat a les 12.51 obligava a un imaginari ‘pareu màquines’ a totes les redaccions dels mitjans dedicats al nostre futbol. Un emotiu missatge, amb una foto feta “abans d’ahir’, quan Triguero era un aspirant a futbolista, i amb una decisió que un dia havia d’arribar però que, davant la seva longevitat futbolística, costava de païr. Perquè mai no es va rendir.

Nova etapa, nous reptes!⚽️ #futbol #futbolcat #futbolcatalunya #keepgoing #seguim pic.twitter.com/O0wncpflMu

— Santi Triguero Blanch (@SantiTriguero11) June 20, 2020

Agraïments de Santi a tothom, en especial a la gent de l’Igualada, club on posa el punt final a una carrera de més de 25 anys. I, com no podia ser d’una altra manera, a la seva família. “La meva dona no es diu Lourdes. Es diu ‘Santa Lourdes’ per la paciència que ha tingut amb mi”, explicava al nostre company Jordi Mestres temps enrere, en una de les moltes entrevistes que ha concedit a FutbolCatalunya.

I amb la Lourdes, els seus fills Guillem i Santi, els hereus d’un futbolista que té l’honor de ser el màxim golejador català de tots els temps, superant Tamudo.  Perquè la carrera de Santi Triguero ha estat lligada al gol a tots els equips on ha jugat. 322 gols oficials, que es diu aviat. I més de 500, si sumem els aconseguits en amistosos. Va ser coleccionista de trofeus al màxim golejador.

Una llarga carrera

Repassar la seva carrera és llarg.  Sant Bonaventura de Vilanova fins a aleví. Blanca Subur –el recordat ‘americano’ Josep Pascual el coneixia molt bé-  fins a juvenil . I després de la fase de formació, Vilafranca, Nàstic, Roda de Barà, Sitges, Vilanova, Sant Andreu, un altre cop Vilanova,  L’Hospitalet, Cornellà, tercera etapa al Vilanova, de nou Sant Andreu, quarta etapa al Vilanova, Gavà, cinquena i darrera etapa al Vilanova, segona etapa al Vilafranca, Castelldefels, una incursió al futbol andorrà a les files de l’Inter Escaldes d’Andorra i Igualada.

En altres paraules, catorze samarretes diferents, a les quals s’ha d’afegir una de molt especial, la de la selecció catalana. L’amateur i també l’absoluta, en un partit que sempre recordarà contra Argentina al Camp Nou, després de substituir Jonathan Soriano. D’aquell dia, l’única espina que té clavada és no haver canviat la samarreta amb Messi per ‘culpa’ de Piqué.

Especialista en ascensos

Sis ascensos de categoria formen part del seu currículum. L’últim, l’any 2005, amb un Sant Andreu on, l’any 2000, ja va contribuir a l’ascens a Tercera després del seu pas per la Primera Catalana. Però aquell 2005 va ser especial. Santi mai no oblidarà el viatge de tornada des de Mazarrón, al partit d’anada de l’eliminatòria final, pensant en aquell penalti al temps d’afegit que el porter local, Navarro, li va aturar. Tothom l’animava, però ningú no el podia consolar. El partit va acabar 2-1, però a la tornada, al darrer partit amb gespa natural al Narcís Sala, el Sant Andreu va remuntar 2-0 i 15.000 persones van celebrar un esperat ascens. Triguero era la viva imatge de la felicitat.

Sempre  amb els peus a terra i seguint els consells del seu pare, en Santi va fer camí a dins i a fora dels terrenys de joc. Mestre al camp pels més joves que compartien vestidor amb ell… i també a la seva vida laboral, on exerceix com a professor d’Educació Física. I ara vol seguir aprenent, però a la banqueta. A la temporada 20-21 el veurem com a segon entrenador, a les ordres de Marc Cabestany a l’Igualada.

Com no podia ser d’una altra manera, les xarxes socials es van omplir d’elogis cap a la seva figura, arribats de jugadors, entrenadors, seguidors, presidents i clubs de futbol de tot el territori. Un primer homenatge que s’ha de quedar petit davant el qui l’hauria de retre el futbol català quan tot torni a la normalitat després de la pandèmia del coronavirus. Amb 43 anys, vuit mesos i setze dies, Santiago Triguero Blanch diu adéu al seu número 11. “No és un punt final, sinó un punt i seguit”, assenyalava en el seu missatge públic. Geni i figura del #futbolcat.

The post El darrer xut del mite Santi Triguero appeared first on FutbolCatalunya.com.

El CF Igualada ha presentat aquest dimarts el seu últim reforç de cara a intentar mantenir la categoria de Tercera Divisió. Es tracta del defensa central camerunès André Bikey (35 anys), un futbolista de llarg recorregut i amb tota l’experiència del món perquè ha jugat en la Lliga Índia, d’on procedeix, Anglaterra, Grècia, Rússia, Portugal i, fa 18 temporades, en el juvenil del RCD Espanyol a les ordres de Moisès Hurtado. És més, ha estat internacional pel seu país 25 vegades i va estar a punt de debutar en el primer equip blanc-i-blau de Paco Flores.

Moisès ho recorda com “un jugador potent, que pot actuar com a pivot defensiu o central, corpulent i amb bon tracte de pilota”.

Bikey se suma a les arribades de Cucu cedit per l’Andorra, i del nord-americà Johnny Reynolds per a treure al conjunt de Les Comes del pou del descens. Per cert, segons ha informat el president de l’entitat Francesc Jorba, a Futbolcatalunya “ha d’estar uns cinc dies més de baixa per a seguir la seva evolució després de patir una pilotada en la cara” dissabte passat en Les Grases.

VEURE MERCAT TERCERA DIVISIÓ 2019-2020

Els més modestos no es rendeixen

“Som el pressupost més baix de la categoria sinó un dels dos, som molt modestos i no ens podem tornar bojos i gastar el que no tenim. Hem de lluitar i lluitar perquè només així podem sortir d’aquesta situació i, si caiem a Primera Catalana, serem un club sanejat de Primera Catalana”. Qui així parla és el màxim dirigent d’una entitat la responsabilitat de la qual va assumir fa sis anys i ha liquidat gairebé 200.000 euros de ‘forat’. Impressionant

I com es fa perquè arribin fitxatges d’aquest nom internacional a Igualada? Respon Jorba. “Senzill. Reynolds està fent les seves ‘pràctiques’ aquí perquè està en una acadèmia de futbol i Bikey perquè és amic de Marc Cabestany amb qui va coincidir a l’Índia. S’anava a retirar però ha decidit ajudar-nos un any i també iniciar la seva carrera d’aprenentatge per a ser entrenador. A Cucu sempre li hem volgut i finalment ens ho ha cedit l’Andorra. No hi ha més”. I no és poc.

Una altra curiositat. Jorba és “amic íntim” del president del CE L’Hospitalet, Santi Ballesté, líder i cuer respectivament de la categoria. “El pressupost més alt i el més baix”, afegeix Jorba, encara que “els guanyem a la seva casa per 3-4”. Els riberencs no ho obliden.

The post Francesc Jorba (Igualada): “Lluitarem per a salvar-nos” appeared first on FutbolCatalunya.com.

SANTI TRIGUERO @SantiTriguero11

Estem sota una alerta i pandemia del Coronavirus extraordinaria i nova per tots nosaltres. No només de país sinó a nivell mundial … Si la gent personalment i individualment no posem conciència i fem cas al que ens diuen els metges i professionals del sector les conseqüències del Coronavirus pot colapsar els Hospitals i podria ser un problema molt més greu del que ja és. Ara toca confinarse a casa i no anar a llocs amb aglomeracions de gent o llocs que no siguin necessaris i respectar les normes de seguretat.

A nivell esportiu no podem entrenar ja que com tots sabeu la ciutat d’Igualada i altres poblacions de rodalies ha quedat confinades!!…

Vull aprofitar per donar suport, molts ànims, molta força, positivisme i paciència a tots els meus companys, directius i gent de la família del CF Igualada i a totes les famílies d’ Igualadins/es i gent de l’Anoia!!

Al quedar tots els entrenaments i partits aplaçats el Toni (Preparador Físic) i el Marc (míster), ens han enviat una feina personalitzada a realitzar cada setmana que duri el confinament!!… En el meu cas aprofito les hores del dia i zones de Vilanova i la Geltrú on pràcticament no hi ha gent o que no em pugui creuar amb ningú o si ho faig sigui molt de tant en tant per anar a còrrer i fer la rutina i la feina que ens han manat…

Tot i no saber quan tornarem a jugar i entrenar amb normalitat ( jo crec que va per llarg el tema). El primer és LA SALUT DE TOTHOM i ara toca això… però jo soc responsable de fer aquestes rutines per intentar mantenir una línea de treball i forma física per quan poguem tornar a jugar i entrenar amb tota normalitat.

A mi no em costa fer-ho ja que ho tinc interioritzat (ho he fet tota la vida). És una qüestió d’hàbits i valors que vas adquirint per la teva forma de ser, viure i veure les coses, tot objectiu té un esforç i treball darrera, jo he estat educat així.

Si els meus companys d’equip i la gent jove de 20 o 20 i pico d’anys ho fan?.. Jo sempre he pensat, que al final un treballa i fa les coses per un mateix, que a la vegada repercuteix i ajuda a un colectiu també ( quan parlem d’un equip de futbol). Per tant si no fan el que toca és cert que perjudica a l’equip, però el principal perjudicat i a qui més enganya és a ell mateix!!…

Jo tinc il.lusió i ganes com el 1r dia encara ( quan em faci mandra plegaré)… Però jo, avui i cada dia faré la rutina i feina que toca!!

Avui per exemple era un treball de prevenció (fet a casa)+ treball de força de tronc superior (fet a casa) + força de cames ( fet a casa pujant i baixant les escales del pis quan no hi havia veïns) + treball de capacitat aeròbica amb Hiits de canvis de ritme amb diferents intensitats ( zona platja de Vilanova a l’exterior amb poca gent) + estiraments (a casa). Tot això evidentment complementats per uns bons hàbits d’alinentació i de vida en general!!

Però sobretot que quedi clara una cosa!!.. El més important és la SALUT DE TOTHOM…. el demés és secundari!!!

The post Santi Triguero: “El primer es la salut de tothom” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Vuitena jornada de la segona volta i la pitjor de totes en l’aspecte golejador, ja que només s’han marcat 17 gols dels quals 4 són locals per 13 visitants; és a dir, 1 triomf local (per primera vegada aquesta Lliga), 4 empats i 4 victòries a domicili perquè l’equip líder de Risueño, amb descans obligat pel ‘nyap-Reus D.’, augmenti a sis els punts de diferència respecte a un Terrassa que va causar una pèssima impressió en L’Energia i que haurà d’espavilar molt si tampoc vol perdre la segona plaça.

Hat trick de Gonpi en 9′

El quart millor visitant

Quatre empats, quatre gols

Mentrestant, a la Zona Franca, l’equip de Tito Lossio tornava a demostrar que no estan ‘morts’. Gran aplaudiment per als blanc i verds i per a les dues aficions que es van donar cita en una matinal en la qual ningú volia xutar a la porteria contrària, més greu en el cas egarenc, ja que surten sempre obligats al triomf. Tercer empat dels últims quatre partits jugats pels de Xavi Molist. Encaixar un altre gol en el 89′ no parla molt bé de la concentració.

La mateixa que li va faltar a Pobla i Manresa per a emportar-se els tres punts. Els locals, amb 6 jornades consecutives sense guanyar, van remuntar amb gol de Montero (55′) l’inicial de Biel (23′) i es van lliurar a Arnau Riera en un llançament de penal que va aconseguir desviar als de Peralta (56′). Dos minuts després va ser expulsat Óscar Sanz per La Pobla i es va notar.

The post L’Hospi ‘guanya’; Sants, Igualada i Banyoles recuperen appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

Santi Triguero no ha viscut un 2019 senzill a nivell esportiu. L’experiència a Andorra, a l’Inter Escaldes, va desencadenar en un estiu complicat. La seva edat de 43 anys va provocar que molts equips es fessin enrere a l’hora de trucar-lo. Només va tenir ofertes de Primera Catalana i alguna de Tercera Divisió, però molt llunyana de Vilanova i la Geltrú, on resideix i treballa com a mestre. Miki Carrillo li va obrir la porta del Castelldefels per a fer la pretemporada i ell, pel seu compte, anava a córrer dos dies per setmana per compensar la falta de ritme competitiu. L’esforç, finalment, va tenir premi. L’Igualada el va trucar i a l’equip de la capital de l’Anoia el juvenil Santi Triguero ha recuperat el gol i el somriure.

De fet, ja n’ha marcat 3 aquesta temporada que augmenten la seva xifra realitzadora a 322 gols en tota la seva carrera. “Estic bé, gaudint com un Juvenil i m’ho passo genial. Llàstima que no vam puntuar contra l’Horta, perquè ho mereixíem amb escreix”, comenta el vilanoví.

Camí dels 44 anys i després de superar una lesió greu de sis mesos de baixa, Triguero explica el seu estiu: “No em trucava ningú, només algun equip de Primera Catalana. A l’agost el Miki Carrillo em va oferir fer la pretemporada amb el Castelldefels i al Setembre em volia signar, però no tenia fitxes disponibles. De Tercera em va sortir la opció de Banyoles, però era molt lluny i no era compatible. A finals de Setembre-Octubre em va trucar l’Igualada i aquí estic”.

Un estiu deficitari, però profitós

Triguero agraeix a Miki Carrillo la oportunitat de fer pretemporada amb el Castelldefels. Fins i tot, el tècnic li va prometre un lloc a l’equip en cas de donar una baixa. Tot i això, al no formar part de la plantilla, “tot l’Agost i Setembre no tenia fitxa ni sou i a mi em costava calers anar a entrenar. Uns 300 euros cada mes en peatges i benzina”.

L’edat, en aquest cas, ha estat un impediment, ja que “amb 43 anys la gent és molt reticent a signar-te. La gent que em coneix sap que això del DNi és només un document. Si un es cuida i a nivell mental i físic està bé és el que interessa. Estic jugant, tinc la confiança de l’entrenador i gaudeixo al camp”.

Tres gols així ho demostren. Santi Triguero, a més, s’ha tret el tercer nivell del curs d’entrenador i va tenir alguna proposta de banquetes, però encara “penso com a jugador”. Un futbolista irrepetible, amb devoció per aquest esport i que vol seguir golejant perquè “el DNI és només un document”.

The post 322 vegades Santi Triguero… i sumant appeared first on FutbolCatalunya.com.

Per segona vegada aquesta temporada no va guanyar cap equip a domicili. Va ocórrer en la 4a Jornada de Lliga i es repeteix en aquesta primera de la segona volta en la qual es van donar 6 triomfs locals per 3 empats i en la qual es van marcar 28 gols (17 locals i 11 visitants). Quant a la classificació segueix l’Hospi al capdavant de la mateixa amb 4 punts d’avantatge sobre un Terrassa que torna a punxar i cinc sobre un esplèndid Europa i un confirmat Sant Andreu. S’ha despenjat d’aquestes places de luxe el Granollers de Solivelles amb tres derrotes consecutives.

Mínimes diferències

Creu per a l’Horta

Només tres igualades

The post Segueix la persecució d’Europa i Sant Andreu appeared first on FutbolCatalunya.com.

No hi ha temps per a res, o per a gairebé res. Així li ho ha plantejat el CF Igualada després de veure com s’emporten disputades 17 jornades de campionat i l’equip segueix cuer de Tercera Divisió amb un balanç de 3 victòries, 2 empats i 12 derrotes. La rotunditat de l’últim KO encaixat a Les Comes enfront de la UE Figueres ha fet explotar a la junta directiva i pactar aquest adéu amb un tècnic que complia la seva segona temporada en l’equip després de signar el maig passat del 2018.

Un extens comentari en el compte de Facebook del club, amb paraules de l’entrenador marroquí, posen punt final a una relació que va viure l’ascens a Tercera fa molt poc temps. Els igualadins, que no guanyen des de la ‘bomba’ a L’Hospitalet (27 d’Octubre, 10a jornada) estan a 4 punts de Sants i San Cristóbal en la cua de la classificació.

Moha és el segon entrenador que cau aquest 2019 després de l’adéu a Xavi Agustí a la UE Figueres en la jornada 11a

The post Bon Nadal i destitució per a Moha appeared first on FutbolCatalunya.com.

La jornada de la mala sort li ha servit a l’Hospi, de dol per la defunció del seu gran delegat Blas Hernández (EPD), per a sumar el seu novè triomf de lliga i augmentar la seva diferència a 2 punts respecte a una Pobla de Mafumet que no va poder mantenir el seu avantatge enfront d’un altre favorit, el Terrassa, que només ha sumat 1 victòria en els 7 partits que ha jugat lluny de l’Olímpic.3 victòries locals, 3 empats i tres triomfs visitants és el balanç d’aquesta 13a Jornada amb 21 gols anotats (11 i 10) (VEURE RESULTATS 13a Jornada i CLASSIFICACIÓ)

Els de Risueño van arribar al Congost sabedors que només els hi valia guanyar o guanyar i un servei de cantonada li va servir a Bruno Vinicius per a sumar en el 38′ una alegria desitjada. I no sols això, sinó que va saber mantenir aquesta renda i arribar al final amb la porteria d’Aliaga imbatuda; els d’Andreu Peralta van gaudir d’una pilota al pal en el 83′ i cauen a l’11a plaça.

Victòries de gran valor

Remarcats en vermell

Just… Martí per a l’Igualada

The post Figueres, San Cristóbal i Vilassar somriuen amb raó appeared first on FutbolCatalunya.com.

Mitja hora va necessitar l’Igualada del gran Moha per destruir les il·lusions d’un CE L’Hospitalet que va fer “vergonya” al seu entrenador Jonathan Risueño en la primera part. Ni la reacció de la segona va poder evitar que s’escapés el primer KO en La Feixa Llarga i deixés a tots els seus aficionats desconcertats. Van caure els riberencs, va caure La Pobla al Narcís Sala, va caure l’Horta a l’Olímpic… i va tornar a golejar l’Europa per a no variar el seu guió. I atenció a l’anècdota de la jornada amb l’enfrontament entre el tècnic del Castelledefels, Miki Carrillo, i el de l’Europa, David Vilajoana. Es diuen de tot

El tècnic de la @uecastelldefels Miki Carrillo carrega contra l’entrenador del @ceeuropa David Vilajoana

❗️ La seqüència sencera dels fets a la gespa del Nou Sardenya https://t.co/z0smKdtouN pic.twitter.com/zxXOGbiY6V

— btv esports (@btvesports) October 27, 2019

La “vergonya” de L’Hospitalet

Per la mínima també val

Només un empat

Tres golejades, tres

17 gols es reparteixen entre el Nou Sardenya, Granollers i el Xevi Remon. Especial distinció per l’Europa amb 26 en els 10 partits de Lliga, a només 2 de l’Hospi, i amb 13 anotats a casa seva en els seus últims tres partits. En aquesta ocasió el perjudicat va ser un Castelldefels que no guanya desde la 5a Jornada. Alberto (14′), Prats (37′), Gabi López (70′) i Jordi Cano (80′ i 83′), pels locals, i Silva (p. 62′) amb Sergi Gestí (81′) van ser els realitzadors.

Un menys es va aconseguir en el carrer Girona per a un Granollers que també mira a play off. Atenció als de José Solivelles que porten una bona marxa i amb només 8 gols encaixats (Sergio Fernández va rebre avui dos). Prior (7′) va marcar per als de González, l’habitual Oriol Molins va igualar (17′) i Albert Ruiz (24′) va encaminar el triomf final; Gibert va empatar (30′) i van decidir Pau Darbra (penal, 37′) i Alex Castillo (83′).

Finalment, a Vilassar, els de Peque mantenen invicte el Xevi Remon. No es fiaven de la visita del cuer Sants i bé van fer perquè els blanc i verds van igualar amb Navarro (23′) el gol inicial de Bakari (8′). Ja en la segona part els locals van anar per feina i Mendo (51′) i Cano (82′) van enfonsar als del Tito Lossio.

The post L’Igualada destrueix al gran favorit appeared first on FutbolCatalunya.com.

Va ser la diana de l’honor per l’Igualada i se la va guanyar a pols ja que el golàs que va anotar en el minut 89 Bernat Sansano mereix un aplaudiment majúscul. Únic gol visitant en la seva visita a Ca N’Anglada, va rebre l’admiració de tot el món present al camp parroquià com a tancament a un partit que van vèncer els locals.

Observin el vídeo perquè val la pena: toc del seu company Calvo i xut amb la dreta després d’un segon toc que es cola per l’escaire esquerre de la meta defensada per Dani Lledó. Sens dubte, el millor gol d’aquesta vuitena jornada al grup V de Tercera.

Luis Gaudioso (@LuGaRoso8), de la @UAHorta
Patrick Chico (@patrickchico8), del @CE_Jupiter
Bernat Sansano (@SirBerniii), del @CFIgualada_

#MillorsGols de la jornada al #futbolcat! pic.twitter.com/wntYAOrogj

— Esports en Xarxa (@esportsenxarxa) October 15, 2019

Sansano (23 anys, Martorell), que es va iniciar al cadet i al juvenil del Cornellà, va passar pel juvenil del Sant Andreu i compleix la seva sisena temporada a un Igualada en el qual no està per marcar gols tot i que, quan ho fa, són espectaculars. Aquí està la mostra per al conjunt de Moha que no acaba d’enlairar aquesta temporada i queda com a cuer solitari amb un únic triomf en els vuit partits de competició.

The post Bernat Sansano, golàs inoblidable appeared first on FutbolCatalunya.com.

Francesc Jorba porta des de Maig del 2014 al capdavant del CF Igualada. Molt ha canviat una entitat al llarg d’aquest temps i pel que sembla té el futur molt clar de mà d’aquesta junta directiva. Així es pot llegir aquest dijous en ‘AnoiaDiari’ en una interessant entrevista que han realitzat els nostres companys.

Present i futur, amb aplaudiment per al seu tècnic Moha, i un ‘bany’ de realisme quan se li recorda l’episodi Piqué-Andorra-Reus

Segons el màxim dirigent del Club de Futbol Igualada, una mala gestió com la del Reus Deportiu porta les seves conseqüències encara que tampoc és el camí utilitzar la tàctica dels diners com a solució. “El que desvirtua és que un equip que només posa diners pugi, com és el cas de l’Andorra. Això sí que desvirtua el futbol, perquè si el valor que li volem donar a l’esport és el del sacrifici, aquests dies, malauradament…, hi estem d’acord diversos clubs de tercera; hem fet que el valor de l’esforç de L’Hospitalet que era a qui li tocava, hagi estat substituït pel valor dels diners de l’Andorra“, comenta

Jorba, que aposta per “seguir amb la mateixa línia, entrenament a entrenament, partit a partit”, té dissenyat “un pla estratègic, sempre a cinc anys vista” perquè l’entitat segueixi cap amunt i això passa per “millorar els estructuris, ser cada vegada més professionals, adaptant-nos a les legislacions fiscals i laborals, tal com estem fent. I un dels aspectes que properament incorporarem és un gerent a full time”

Per cert, la gran aposta es diu Moha El Yaagoui: “És el primer entrenador del CF Igualada, en molts anys, que a dalt als 4 de la tarda, que s’implica amb el base i que vol ensenyar el què ha après en el món professional”

The post “El que desvirtua és que un equip que només posa diners (Andorra) pugi” appeared first on FutbolCatalunya.com.

CAROLA UGRINOVIC @carolaugri

Fa pocs mesos, ningú, o gairebé ningú, creia en un Igualada enfonsat en la zona de descens. L’arribada de Dani Gimeno a la banqueta blava va portar aires nous i una metodologia de treball que ha acabat donant els seus fruits.

Amb uns números de rècord, el club de l’Anoia va certificar la seva salvació aquesta jornada. I què millor per fer-ho que 6 gols. El Suburense va ser l’ase dels cops d’uns igualadins que van regalar un gran partit a la seva afició. Abdel al 23 va obrir la llauna. Gery va igualar el matx poc després però l’alegria els hi duraria poc als de Josu Julián (va veure la vermella directa al minut 73), ja que Baraldés de penal va tornar a posar per davant als locals. Cano, abans del descans, va posar terra per mig amb el seu gol. A la represa, un hat-trick d’Anselm va sentenciar el partit. Dídac al 89 va marcar el segon dels sitgetans.

Cosa de dos

Potser amb una mica més de temps, aquest Igualada hauria pogut arribar a lluitar per les primeres places. Uns llocs que ara per ara, estan reservats per dos conjunts: Santboià i Reus Cambrils, els quals ens estan brindant un gran pols.

Un cop més, el Santboià va protagonitzar un duel directe, aquesta vegada contra el San Cristóbal. El Joan Baptista Milà es va vestir de gala per presenciar un encontre d’alt voltatge i que podria decidir el futur dels dos conjunts.

Un partit on els visitants van treballar bé i van mostrar una bona actitud però no van poder amb la qualitat, l’efectivitat i el bon joc dels de Sant Boi. Josele al minut 32 va marcar en la primera arribada clara dels locals. Tanmateix, no va ser fins mitja hora després quan Cárdenas amb el seu gol va sentenciar el matx. Els de Belmonte no van fallar, aconseguint una victòria importantíssima que els apropa encara més a l’objectiu de l’ascens directe.

Qui també va fer els deures va ser l’immediat perseguidor del Santboià. Una gran feina ha portat al Reus Cambrils a lluitar de tu a tu amb el “totpoderós” líder per l’ascens a Tercera. Un treball que no volen llençar per terra en aquesta recta final.

Aquesta jornada van vèncer un altre obstacle en la seva carrera. Els cambrilencs no només van guanyar sinó que van golejar 5-0 a l’Alpicat. Un encontre que no va tenir més història després de l’expulsió de l’alpicatí Pifarré al minut 6. A partir d’aquí, els roig-i-negres van ser els clars dominadors del matx i els gols van anar caient un per un. Figo amb un doblet, Modest, Édgar i Fabra vam culminar la maneta. Els visitants van acabar amb 9 quan l’àrbitre va treure la segona groga a Francés al 89.

Tot i la golejada, el porter Crisos va ser el millor dels lleidatans, impedint un resultat encara més escandalós.

Hat-trick, espectacle i expulsions

Una altra golejada va ser la que es va viure al Municipal d’Almacelles. EFAC i Vista Alegre, dos equips de la part mitjana-alta de la taula que van deixar gols i espectacle amb un protagonista clar: Estrada.

La tarda no va començar bé pels locals que al minut 1 ja anaven perdent després d’encaixar el primer gol d’Estrada. Al minut 35 el “killer” visitant tornava a perforar la porteria almacellenca i feia pujar el 0-2 al marcador. Viladegut, just abans del descans, va escurçar diferències. A la represa, de nou Sergi Estrada, aquesta vegada de penal, va aconseguir el seu hat-trick. Quan tot semblava dat i beneït, Joel Chiné va donar esperances al seu equip marcant el 2-3. Esperances que es van esvair amb el gol de Sani al darrer minut del matx.

Cap dels dos conjunts van acabar amb els onze jugadors damunt de la gespa. Enric per part de l’EFAC i Carmona pel Vista Alegre van veure la vermella directa al 63 i al 78, respectivament. Les banquetes tampoc es van lliurar de les targetes. Rubén Adillón va ser expulsat amb vermella directa de la banqueta lleidatana al 64, mentre que Rodrigo va haver d’abandonar el seu seient a la banqueta del conjunt de Castelldefels al 24, també per vermella directa.

Ofegant-se

Una altra lliga molt diferent de l’anterior juguen Vilanova i Vila-seca. Dos equips angoixats per la situació que travessen, sumits en una dinàmica negativa i que es queden sense temps per reconduir les coses. Els resultats d’aquesta jornada no els serveixen de gaire per allunyar-se de la promoció de descens.

El Vilanova va rebre a l’Alumnes Obrers a un rival complicat com el Sant Ildefons. La igualtat dels primers minuts es va trencar amb el gol de Contreras que posava per davant als locals. Amb l’1-0 es va arribar a la mitja part. Ala segons 45 minuts el Sani va sortir més endollat i va aconseguir l’empat gràcies al gol d’Iván de falta. Els visitants van gaudir d’ocasions clares per capgirar el marcador. No obstant això, l’1-1 ja no es mouria del lluminós.

No gaire lluny d’allí, el Vila-seca afrontava un matx vital per les seves aspiracions de permanència. Un duel contra un Rubí amb peu i mig a Segona però que no vol deixar de lluitar fins al final.

Els aficionats que es van apropar fins al Municipal de Vila-seca van haver d’esperar fins a la segona meitat per veure com Sabaté avançava als seus al minut 51. Tanmateix, un final dramàtic pels d’Edu Franco els va condemnar. Fran al 82 i Kiki al 89 de penal van donar la volta al marcador, fent volar els tres punts. Els del Baix Camp continuen ocupant el lloc de promoció de descens.

Sense pietat

Per últim, vam poder gaudir de dues golejades més en dos partits gairebé idèntics viscuts a La Devesa i al Gardeny. Encontres amb molts gols però sense gaire història.

Sembla que des del triomf del filial de Reus a La Devesa, el camp ja no és tant fortí com abans. En aquesta jornada arribava el Viladecans amb la intenció de rascar algun punt. No només va rascar quelcom sinó que es va emportar els tres punts després de golejar 0-4 a la Rapitenca. Dos gols d’Eric Jiménez als primers 20 minuts, un d’Iván al 34 i un altre de Roger al 65 van arrodonir una gran golejada. Els locals van jugar els darrers 10 minuts amb un jugador menys per l’expulsió de Razvan després de veure la segona groga. Sisena setmana sense perdre pels de Raúl Paje.

Mateix resultat es va donar al Municipal del Gardeny on el filial del Lleida no va tenir cap compassió del Morell. Marcel, Peco, Martínez de penal i Vice van ser els golejadors del matx. Un resultat que encara va poder ser més ampli donat que els blaus van estavellar 4 pilotes al pal.

LA IMATGE

Aquest diumenge hi ha hagut ‘duel’ de delegades a Cambrils. Dues dones #futbolcat de cap a peus, Consol Santos i Iris Solà, van exercir aquest càrrec, com és costum, als partits dels equips als quals representen, Reus B Cambrils i At. Alpicat. I la càmera les va immortalitzar a totes dues abans de l’enfrontament. En aquest cas, Consol va somriure al final, però la imatge demostra la camaraderia entre les dues delegades del grup 2 de Primera Catalana

The post Un Igualada de rècord certifica la seva permanència appeared first on FutbolCatalunya.com.

CAROLA UGRINOVIC @carolaugri

Walter Lamy va començar la seva llarga trajectòria com a prolífic davanter, per acabar com a porter reconegut i estimat a Argentina, sobretot a Mar de Plata. Temperley, Aldosivi, San Lorenzo o Banfield van ser alguns dels clubs on va deixar la seva empremta.

Una vegada finalitzada la seva carrera de curt, fa deu anys, decideix abandonar la seva estimada terra per aterrar a Espanya on ha continuat lligat al futbol, canviant la porteria per les banquetes.

Un nou país i una nova ‘ocupació’, dels quals aquest apassionat del futbol gaudeix al 100%.

A algú com vostè tan estimat i reconegut a Argentina, què l’impulsa a deixar la seva terra i venir a Espanya?

Marxo a Espanya, sobretot per no deprimir-me. El cop de tenir-ho tot, d’estar a dalt, de jugar a primer nivell a haver de quedar-me en un segon pla, va ser dur. El tema econòmic a Argentina no era el millor i això, també va ser un dels motius. Em va sortir l’oportunitat, tinc familiars aquí i vaig decidir provar.

Com comença la seva carrera com entrenador aquí?

Quan arribo em poso en contacte amb alguns clubs i el Santboià em va obrir les portes. Primer vaig entrenar a un Aleví i a continuació al Juvenil. Després d’un llarg descans, deu anys més tard torno a l’acció entrenant al Vinyets-Molí Vell de Sant Boi.

I arriba a un Igualada en situació delicada, amb Dani Gimeno. Com es van trobar al vestidor quan l’agafen?

Ens trobem un vestidor tocat, enfonsat, sense confiança, trencat, encara que amb una qualitat impressionant, tant en l’àmbit personal com futbolístic.

Com aconsegueixen canviar el xip d’aquest equip tan trencat? Quins canvis introdueixen?

Vam intentar que tornessin a confiar els uns en els altres, que sabessin que no eren millors però, tampoc pitjors que ningú. També vam introduir un nou sistema 4-3-3 i els vam inculcar molt de treball i futbol.

Llavors podem dir que era un tema més psicològic que futbolístic o de qualitat?

Si, sense cap mena de dubte. Són jugadors molt joves amb una mitja d’edat de 21 anys que es van trobar en una categoria nova i molt igualada i això els va pesar al principi.

En quants punts creu què estarà la salvació?

Crec que sobre els 41 punts, encara que ara ja estem salvats pel goal average. Tot i això, el nostre objectiu és quedar el més amunt possible, ja que Dani Gimeno i jo som molt competitius.

Per cert, com és Walter Lamy com a entrenador.

En una paraula? Atrevit.

Amb quin sistema li agrada jugar?

Amb un 3-2-3-2. No és un sistema que hagi vist practicar gaire ni que hagi creat jo però que m’agrada utilitzar. Tot i això, m’adapto a qualsevol sistema i a l’equip que tingui. Està clar que no és el mateix poder configurar el teu propi equip que trobar-te’l fet.

Diferències que s’ha trobat entre el futbol argentí i l’espanyol.

La intensitat i el ritme amb el que es juga a Espanya. A Argentina hi ha més regat, és més pausat.

PORTER PER CASUALITAT

Com comença al món del futbol?

Als 8 anys al club de la meva ciutat, l’Aldosivi de Mar de Plata.

Els seus inicis són com a davanter però com arriba sota pals?

Vaig jugar 6 o 7 anys com a davanter i una vegada ja estic a Sant Lorenzo, el porter es lesiona i em toca col·locar-me a mi. Dóna la casualitat que el míster que tenia havia estat porter professional, veu qualitats en mi i, a partir d’aquell moment ja no em moc de la porteria.

On se sentia més còmode, a la porteria o a la punta d’atac?

Com a davanter. Crec que és una posició molt més agraïda.

Amb 17 anys debuta amb el primer equip de San Lorenzo. Com recorda aquell dia?

Va ser una experiència molt bonica. Sincerament no savia que debutaria. Estava com a porter suplent i vaig debutar per la lesió del meu company.

8 anys a Sant Lorenzo donen per a molts moments. Expliqui’ns els millors i els pitjors.

Els millors, poder compartir vestidor amb grans jugadors, el meu debut a Primera i el gir que va donar la meva vida en passar de jugar com a diversió a ser professional. El pitjor moment va ser quan he de deixar el club.

Aldosivi, Temperley, San Lorenzo, Banfield… Quin equip li ha marcat més al seu país?

San Lorenzo perquè va ser el primer en el qual vaig jugar com a professional, encara que en tots he viscut grans experiències.

Com vostè ha dit, el seu primer club va ser l’Aldosivi on va arribar amb 8 anys. Li hauria agradat tornar com a professional o retirar-se allí?

Sí, totalment. Sempre he tingut aquesta espineta clavada i, tant de bo pugui tornar com a entrenador. Seria un somni per a mi  ara que està a Primera. Sempre he estat  seguidor fidel i estimo molt el club.

Ha viscut molts derbis entre Temperley i San Lorenzo. Com es viuen?

Són encontres especials que estàs obligat a guanyar. Tots som conscients que els que perden surten molt tocats i això fa que tinguin una càrrega emocional extra.

CAMPIÓ A BANFIELD

Quin ha sigut el millor moment de la seva carrera?

A Banfield, perquè tenia molta experiència sota pals i vaig poder jugar el Campionat Argentí amb la selecció de la meva ciutat i també poder jugar a escala internacional.

I el pitjor?

El darrer any, quan vaig penjar els guants donat que estava en el millor moment de la meva carrera. Vaig trencar-me el braç i després de dues operacions vaig haver de dir adéu al futbol professional.

En el seu últim any, en 1999 va sortir campió amb Banfield. Com va ser aquell moment?

Històric, preciós, l’estadi estava ple de gom a gom i la gent plorava d’emoció. El club feia molts anys que no guanyava el campionat i nosaltres vam fer història en aconseguir-ho.

Fa uns mesos li fan un homenatge a Mar de Plata, la seva ciutat. Expliquin’s com va viure aquest homenatge.

Va ser un cúmul d’emocions, ja que feia 10 anys que no tornava a Argentina. Tot va sorgir de la idea d’un periodista amb el qual em vaig trobar just arribar allí. Durant l’homenatge vaig rebre moltes trucades d’amics, fins i tot d’aquí d’Espanya. En definitiva va ser un moment preciós.

Va aprofitar la seva visita a la seva ciutat per tornar al camp de San Lorenzo. Quines sensacions van passar pel seu cap en trepitjar la gespa de El Santo?

Feia 20 anys que no trepitjava l’estadi i va ser emocionant, increïble. Em van passar molts records pel cap. Vaig poder presenciar l’entrenament del primer equip, tornar a veure fotos meves i, fins i tot una taquilla amb el meu nom que tenien guardada.

Suposo que deu ser un orgull per a vostè veure l’estima que li té la gent després de tants anys, oi?

Ni t’ho imagines, sobretot després de tant de temps i de tants porters que han passat per les porteries dels clubs on he estat és increïble i, tot un orgull, clar.

ELS SEUS MENTORS

Dos noms han estat molt importants a la seva carrera: Negro Páez i Carlos Bianchi. Què va aprendre del Negro Páez quan el va tenir com a entrenador?

Em va ensenyar la part psicològica del món del futbol. Conèixer al futbolista per poder entendre els seus moments dolents.

I quina importància va tenir Carlos Bianchi en la seva vida?

Una gran importància. Tàcticament i tècnicament és molt bo, guanyador al 100%, exigent, detallista i amb els conceptes molt clars. Vaig assimilar aquests conceptes i ara els puc aplicar i aprofitar com míster.

Iñaki, el seu fill, segueix els seus passos a la porteria. Quin consell li va donar quan va començar en això?

Que fos ell mateix, humil, treballador, pacient i que no es vingui a baix perquè és una posició desagraïda i que exigeix molta personalitat.

Creu que el futbol actual ha perdut la màgia d’abans?

Totalment. El futbol d’ara no és el mateix, avui se li dóna més importància al físic que a tractar bé a la pilota.

Per acabar. La temporada que ve seguirà a l’Igualada?

Hi ha coses parlades però res segur. La prioritat és l’Igualada, salvar-lo i després ja parlarem.

The post Walter Lamy, l’essència argentina per salvar l’Igualada appeared first on FutbolCatalunya.com.

CAROLA UGRINOVIC @carolaugri

La cita, diumenge a les 17.00 hores a l’Alumnes Obrers. Vilanova i Igualada, dos conjunts necessitats de punts, disputaran més que un partit. Qui guanyi podrà respirar més tranquil, qui perdi es complicarà, encara més, la seva permanència al grup 2 de Primera Catalana. Però, sense cap mena de dubte i per damunt de necessitats i punts, hi haurà un protagonista clar, Daniel Gimeno.

Tot i el seu polèmic adéu al Vilanova i posterior creuament d’acusacions, l’ara entrenador de l’Igualada no pensa en venjances i afirma no tenir “cap mena de sentiments de venjança ni rancúnia” cap al club del Garraf. La cordialitat sembla la tònica predominant a 48 hores del partit, no obstant això, el Dani més competitiu veuria el triomf del seu equip com una bona oportunitat per reivindicar-se: “m’agradaria guanyar per refermar el joc que vam practicar al Vilanova, la nostra manera de fer i demostrar que jo no era el problema”.

Tranquil·litat i cordialitat

Gimeno tornarà a ocupar una banqueta en un camp que coneix a la perfecció. Tanmateix, aquesta vegada s’asseurà al lloc destinat a l’equip visitant. De segur, molts records passaran pel cap del míster en un matx “molt especial, per la meva polèmica sortida de l’entitat i  sobretot, perquè torno a casa a meva, al club on he estat molts anys”, com ell mateix confirma.

Un encontre on tots dos necessiten la victòria i no poden fallar; en aquest sentit, Gimeno es mostra contundent: “el meu equip no pot especular, necessitem els punts sí o sí i anirem per ells”.

El compte enrere ja ha començat. Diumenge serà una tarda plena d’emocions, dins i fora del terreny de joc i on esperem que una vegada l’àrbitre xiuli l’inici, el protagonisme se l’endugui, única i exclusivament, el FUTBOL

The post Gimeno: “Vull demostrar a Vilanova que jo no era el problema” appeared first on FutbolCatalunya.com.

CAROLA UGRINOVIC @carolaugri

Set jornades sense conèixer la derrota portava l’Igualada des de l’arribada de Dani Gimeno a la banqueta del conjunt igualadí però aquesta jornada la dinàmica s’ha trencat. El responsable de trencar-la ha estat el Sant Ildefons.

Partit amb una primera meitat on la igualtat va ser la protagonista i amb uns segons 45 minuts on els de Gimeno van ser més intensos i van crear més perill. Quan tot apuntava al 0-0 com a resultat final, Bilbao al minut 96 va marcar el gol de la victòria pels locals amb una jugada de contracop.  Els visitants tornen a caure en zona de descens.

Si l’afegit va condemnar a l’Igualada, tot el contrari li va passar al Balaguer. Un Balaguer que tornava a la competició després d’un començament d’any marcat per la mort de Yerai. Un encontre molt especial per al club i per als aficionats i que ha estat precedit per un emotiu homenatge al jugador.

Pel que fa a l’estrictament futbolístic, els balaguerins van rebre al Reus B Cambrils, un rival molt dur i que no li va posar les coses gens fàcils. Un gran filial reusenc es va avançar al minut 19 mitjançant Garrido. Cinc minuts més tard, Marcel va ampliar el marcador posant el 0-2 al lluminós, resultat amb el qual es va arribar a la mitja part. A la represa els locals van apretar més i Asier Eizaguirre al minut 57 va retallar diferències. Finalment, Adrià al minut 94 va aconseguir l’empat per als de Jordi Cortés.

A cara de gos

Màxima igualtat és el que ha regnat en dos dels partits més interesants d’aquesta jornada. El líder San Cristóbal es va veure les cares amb un Lleida Esportiu que venia de descansar la jornada passada per l’ajornament del seu partit contra el Balaguer. Les coses no van començar bé pels egarencs que van veure com Carlos Doncel feia pujar el primer dels visitants. Pablo, just abans del descans va empatar el partit. A la segona part, Albert al minut 61 va capgirar el marcador però una rematada de cap de Martínez al 82 va permetre esgarrapar un punt als de la Terra Ferma.

El mateix resultat es va produir en el partidàs de la jornada que enfrontava el Santboià i a l’EFAC. L’encontre no va defraudar a ningú i va tenir de tot, intensitat, bon futbol i ocasions per a tots dos equips. Josele, al minut 19 i quan més apretaven els visitants, va perforar la porteria de l’Almacelles.

Els visitants no van abaixar els braços i van continuar lluitant fins que Hèctor al minut 30 va posar l’1-1 al marcador. Durant els segons 45 minuts, el guió va seguir la mateixa tònica amb dos grans conjunts que volien els tres punts. Joel Chiné va posar per davant als del Segrià i Juanlu al 82 va fer el gol de l’igualada.

Una volta sense guanyar

Fi de la primera volta i el Morell encara no sap el que és guanyar i gairebé toquen la Segona Catalana amb la punta dels dits. Una nova derrota, aquesta vegada contra la Rapitenca que deixa als morellencs més que tocats.

Els de Sant Carles només van necessitar 2 minuts per fer el primer, obra d’Àlex. Els locals van aguantar el 0-1 fins al minut 63 quan Anell va marcar el segon. Un gol d’Álvaro al 73 en pròpia porta va donar una mica d’ales al conjunt d’Alberto López. Esperances que es van esvaïr amb el gol d’Ignacio al 89.

Un altre que haurà de remar molt si no vol baixar és el Rubí. Aquesta jornada tenia un matx clau contra un rival directe com és l’At. Alpicat. El 0-0 final reflecteix a la perfecció com va ser l’encontre. Partit fluix, sense intensitat i amb molts nervis, com demostren les expulsions dels jugadors Cervantes (Rubí) i Pifarré (At. Alpicat) per doble groga i de l’entrenador local, Mena al 72 i Ropero al 89 amb vermella directa.

Si el Rubí no pot fallar, el Suburense pot respirar una mica més tranquil després del seu triomf contra el Viladecans a Aiguadolç. En un encontre d’anada i tornada, un solitari gol de Pascua al minut 56 li ha permès sumar tres punts d’or als sitgetans.

La tensió que es va viure al damunt la gespa, al final va acabar arribant fins a les dues banquetes, on l’àrbitre va expulsar al local Carlos Reina al minut 89 i a Raúl Paje, entrenador dels visitants, al minut 87.

‘Maneta’ amb homenatge

La golejada de la jornada la va patir el Vila Seca en endur-se 5 gols de Can Vinader. Un gran Vista Alegre, tant en defensa com en atac, no va tenir pietat dels visitants que van veure com Naoufal El Ghrim i Estrada van posar el 2-0 abans del minut 20.

Ja ben entrada la segona meitat, de nou Naoufal el Ghrim al 63, va deixar, pràcticament sentenciat el matx. Kako al 72 va retallar diferències pels d’Edu Franco. Lara al 81 i Sani al 83 van encarregar-se de tancar una maneta dedicada des de l’inici al jugador Álvaro Morales, qui ha patit una greu lesió de menisc i lligaments creuats. Des de la tribuna d’aquest resum setmanal, molts ànims, Álvaro!

The post Afegit letal per l’Igualada… i salvador pel Balaguer appeared first on FutbolCatalunya.com.