Fran Grima és un dels pocs representants del futbol català que segueix en actiu i en plena forma. Aquest sacrifici dona el seu premi i, després de viure un calvari en el desaparegut Badalona Futur (Som Maresme), torna a somriure amb el CF Vilanova.

Si els ve de gust comprovar aquest renaixement d’aquest futbolista d’Olesa, que pot treure pit amb un historial molt complet, passin i llegeixin. Des dels seus inicis com a juvenil a Terrassa fins al seu fitxatge per històrics com Sant Andreu, Badalona i Eivissa. Mallorca i Badajoz són dues estacions que tampoc oblidarà fàcilment aquest jugador el caràcter i la personalitat del qual li ha endut pel cap alt.

EL FUTBOL, SEGONS FRAN GRIMA

Futbolísticament, es pot comprovar que està en perfecta forma i d’ànim també perquè dissabte passat es va veure que el seu fort caràcter es manté ferm com sempre. Quina esbroncada els va donar als xavals del seu equip en la banqueta!. Per què?!

Bé, hi havia un company que tenia targeta, va entrar al camp a l’hora que l’àrbitre les ‘repartia’ … i vaig haver de donar un toc perquè espavilessin, però res més.

Dit amb el seu caràcter val la pena veure-ho.

És que, si no és així, no sé per què juguem perquè jo no estic per a passar l’estona.

“ESTIC MOLT A GUST A VILANOVA”

Però una bronca d’un crack que ja acaricia els 38 anys ha d’afectar, eh!. Tant de bo es contagiés algun de l’esperit de Fran Grima!

Bé, jo estic molt a gust a Vilanova. Estic en un bon club i una mica sorprès amb el míster i alguns jugadors.

Sorprès, per què?

Per a bé. La veritat és que juguem molt bé i tenim molt clara la nostra intenció de joc. Jo, ara, tinc moltes ganes després de l’últim any-desastre al Badalona Futur-Som Maresme, o com sigui.

Això costa superar-ho, no?

Sí, però cal saber que es tracta de clubs que fan invents i ja veus. Els mals glops no hi ha qui te’ls pagui.

“LA VERITAT ÉS QUE JUGUEM MOLT BÉ”

Parlem del present. Un equip nouvingut a Tercera Federació està en zona de play-off. Com s’explica?.

Pot ser sorprenent, però no és la primera vegada que es veu en el futbol. Quan es fan les coses bé, hi ha joventut i un bon grup, bon club i bon entrenador, aquí estan els resultats.

Els seus números diuen que ha jugat 9 partits (6 titular, 3 suplent), 4 substitucions, 3 grogues –“cap per ‘puntades’, eh), 534 minuts en el camp…

Tant de bo fossin més encara que hi ha rotacions i la joventut estreny com jo feia. És normal si bé encara ‘mossego’ una mica.

“ENCARA ‘MOSSEGO’ UNA MICA, EH!

Haver encaixat només 8 gols en 10 jornades és molta mentalització?

I treball al costat de compromís de tot l’equip; això sempre dona els seus fruits.

Tenen un tècnic molt jove (Genís Sampietro, 37 anys)

Sí, jove, però amb experiència que va adquirir al futbol base (APA Poble Sec i Badalona) i a Segona Federació (Cornellà). Li veig molt preparat per a la categoria.

I això com es nota?

Això es nota en els conceptes, en el dia a dia, quan parles de futbol i tot el que intenta transmetre. Aquí t’adones del seu gran nivell.

“EL MÍSTER ESTÀ MOLT PREPARAT”

Imaginem que al vestuari algun company li parlarà de ‘vostè’ o això ja ha passat?

Què va!! Ja no hi ha respecte (ja ja). Intento transmetre valors o conceptes de futbol i això ja em val.

Però aquests valors encara viuen en el futbol?

Cal intentar transmetre-li-ho als joves perquè estan perdent una mica el respecte. Es creuen que tot arriba de manera molt fàcil i és tot el contrari.

Vostè creu que els xavals tenen ben conceptualitzada el que significa jugar en una Tercera Federació?

Crec que abans costava moltíssim més arribar a Tercera.

“AL FUTBOL S’ESTÀ PERDENT UNA MICA EL RESPECTE”

Per a un futbolista com Fran Grima, que té una carrera realment interessant, jugar en Tercera, què significa?

Tant de bo hagués pogut més anys a dalt encara que l’edat també et condueix més cap avall. Jo sempre vull competir al màxim nivell i, encara que, després de l’any passat, em va sortir aquest equip de Tercera i ho estic disfrutant.

Fa 13 anys que no jugava a Tercera amb el Terrassa. Gairebé sempre ha estat en Segona B?.

Sí, tenia aquesta incertesa. No és la Tercera d’abans, quan vaig estar a Terrassa o en Sant Andreu.

“AQUELL SANT ANDREU… DE LANZAROTE, LUSO…”

La part bona de sumar anys és que pocs poden dir que han viscut ascensos gloriosos, com amb el Sant Andreu (2008 o 2010).

Jo només tenia 20 anys la primera vegada al Sant Andreu, venia del Terrassa i vaig tenir poques oportunitats. Del que em recordo és de l’any que quedem campions (2010) amb Lanzarote, Luso, Abraham… vaig gaudir, de veritat.

Després, quatre temporades al Badalona de sempre.

També vaig estar molt a gust allí i vaig millorar molt amb Manolo González perquè em va treure molt de rendiment. El seu caràcter va ajudar el meu i em va fer millorar moltíssim. Manolo és un ‘gran’.

“MANOLO GONZÁLEZ EM VA AJUDAR MOLTÍSSIM”

I, quan dissabte passat reben i guanyen al poderós Badalona per 2-1, és una satisfacció especial?.

És clar. Venien de ser líders invictes i ho afrontem amb ganes; si estem al nostre nivell, podem guanyar qualsevol, com hem fet amb l’Hospi i el Badalona. El nostre objectiu és portar el comandament del partit i no sentir-nos inferiors a ningú.

Però l’objectiu del Vilanova no serà la promoció, sinó mantenir-se?.

El nostre objectiu és gaudir i veure on ens va col·locant la Lliga; no ens podem sentir inferiors a ningú, perquè en aquestes categories hi ha molta igualtat.

“EL NOSTRE OBJECTIU ÉS GAUDIR”

Ens ha parlat de Sant Andreu i Badalona, però el seu cor segueix a Eivissa?.

I tant, vaig estar cinc temporades, els meus millors anys, vaig ser capità, ho jugava tot i tinc grans amics i millors records i afecte.

Després te’n vas a Badajoz i el mal somni.

Un futbolista surt molt ‘tocat’ perquè el teu nivell baixa molt i molt negatiu. Cal saber com va això del futbol i per als joves és molt dur, cal anar cap endavant.

The post Fran Grima: “Torno a gaudir del futbol” appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

El retorn del futbol a Segona B ha portat una gran notícia. El Cornellà, per primera vegada a la seva història, ha guanyat una eliminatòria d’ascens a Segona A. A la tercera, ha anat a la vençuda. Els verds, l’únic invicte del grup 3 el 2020, van mantenir el to competitiu d’abans del confinament per a superar a l’Ibiza. El Cornellà ha donat un primer pas, però encara en queden dos més. El següent, el proper dijous.

Cornellà i Ibiza no han estat mai a Segona Divisió. Per uns, l’ascens era una obligació i pels altres més aviat una il·lusió. L’equip de Can Misses disputava la primera promoció de la seva història, mentre que els verds n’acumulaven tres de consecutives. Aquesta experiència en moments clau va pesar des d’un bon principi.

L’equip de Romo va tenir una posada en escena brillant. Semblava una continuació de les virtuts que van portar el Cornellà a ser el millor equip de la segona volta i únic invicte del grup 3 l’any 2020. En una acció d’estratègia Agus Medina, en segona instància, posava una centrada al cor de l’àrea. Allà, lliure de marca, Becerra feia una rematada de cap imparable per a Germán.

Meravella de Pablo Fernández

La posada en escena va ser molt bona, però encara es va millorar només tres minuts després. Amb l’Ibiza encara grogui, els verds van atestar un segon cop i quin cop… Un xut des de fora l’àrea descomunal de Pablo Fernández que va entrar pel mateix escaire de la porteria rival. Zero a dos al quart d’hora. Qualsevol diria que el Cornellà acumulava quatre mesos sense competir.

I és que no només va ser l’apartat ofensiu el destacable d’un equip que també va ser solidari en defensa. El sistema d’ajudes dels verds va incomodar a un Ibiza nerviós, precipitat i noquejat. L’equip de Pablo Alfaro no va trobar la manera de donar senyals de vida i va acabar la primera part sense xuts a porta. L’únic destacable va ser un ensurt final.

L’Ibiza reacciona… amb fortuna

Al descans Pablo Alfaro va fer un doble canvi buscant reactivar al seu equip. Semblava que no feia efecte, en un principi. No passava res i això era el millor que li podia passar al Cornellà. Tot i això, qualsevol detall compta. I va quedar palès en una acció desafortunada. Cristian, amb molt mala sort, introduïa la pilota a la seva porteria. Hi havia partit.

Acte seguit Romo va treure un davanter com Pablo Fernández per donar entrada a un defensa central com Álvaro Vega. L’aposta era esperar i, si es podia, rematar al contraatac. Tocava patir, ja que no deixava de ser un play-off. Calia ser expeditiu, com Cristian Pérez per a evitar un gol segur de Cirio i també tenir sort.

Arribava el moment definitiu, aquell en el que un gol d’uns obria el partit i un dels altres el sentenciava del tot. Finalment, no es va alterar més el marcador. El Cornellà va competir i va saber jugar els minuts finals. Com acostuma, com ha fet sempre. Els verds van escriure un nou capítol al seu llistat d’efemèrides recents. Una vegada més, van fer història.

The post Una vegada més, el Cornellà fa història (1-2) appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

Pep Caballé (1990) té carisma. S’ho deixa tot al camp i per això se l’estima, sigui a Eivissa o a Cornellà. A la illa està vivint la seva primera experiència futbolística fora de Catalunya. Tot i ser un equip amb noms importants – començant per Pablo Alfaro a la banqueta o Amadeo Salvo a la presidència – Pep Caballé s’hi ha fet un lloc. Acaba de complir els 30 anys i sap que està en un moment clau de la seva carrera futbolística. I no vol desaprofitar-lo, encara que sigui a costa del ‘seu’ Cornellà…

Es pot estar preparat per un play-off d’aquestes característiques i tan desconegut?

Són 90 minuts i pot passar de tot. Es juga sense públic, sense la teva gent. Crec que seran partits complicats i amb molts nervis. Qui sàpiga jugar millor les seves cartes serà el que passarà. Potser serà una mica fred, però volem passar.

Tenen el to competitiu a punt?

Vam jugar un amistós el divendres passat contra la Peña Deportiva.

“Em sento afortunat dels moments que he viscut al futbol”

I estan preparats?

Crec que sí. Portem dos mesos entrenant i quan competim veurem tot el que hem fet aquest temps. Mentalment i físicament crec que estem en un nivell òptim. Sí que és cert que potser no tenim ritme de partits de jugar cada diumenge. Portem tres mesos parats, però estem bé i molt il·lusionats.

Jugar un play-off amb l’Ibiza té més pressió que fer-ho amb el Cornellà?

Un play-off no és un premi, no s’ha d’enfocar així. S’ha de tenir la mentalitat que és molt difícil entrar-hi i intentar creure que ho pots fer. Nosaltres hi creiem i sabem que aquestes oportunitats passen molt poc. Volem pujar i volem pujar. És el nostre objectiu. Primer hem d’eliminar el Cornellà i després competir pensant que podem pujar.

“Volem pujar i volem pujar “

Pep Caballé com a jugador sempre ha estat un competidor.

Estic totalment d’acord. Aquesta lluita, aquest sacrifici i aquest esperit competitiu és el que m’ha fet arribar fins aquí. Això no ho puc perdre. Hi ha jugadors talentosos i amb molta tècnica. Jo tinc altres cosetes que em fan complir sempre.

Ha tingut mala sort per disputar-se un play-off contra el Cornellà?

El tema és que tenia un 33,3% de possibilitats de que em toqués. La boleta va sortir l’Ibiza i la segona el Cornellà. Serà un partit molt especial per a mi, òbviament. Vaig estar molts anys allà, però ho estic enfocant amb el ganivet a les dents tot i les emocions. Ara miro per mi, Cornellà ja ha passat i ara estic a l’Ibiza i molt content aquí i amb ganes de passar.

Està clar qui vol que guanyi.

Sí, està clar sí. He estat molts anys al Cornellà i hi he estat molt feliç. Necessitava nous reptes i he de dir que el meu pensament és  aconseguir la victòria, eliminar-los i fer historia. Sabem que mai cap equip de la illa ha pujat a Segona Divisió i ara ho podem fer tan nosaltres com la Peña Deportiva. Vull fer història aquí.

Serà difícil jugar aquest partit o al final és afrontar-lo com un més?

La veritat és que davant tenim un rival complicat. He jugat molts anys al Cornellà i sé que són un equip competitiu, que saben al que juguen i tenen individualitats bones. Nosaltres no ens hem de capficar amb el rival. Si som nosaltres mateixos tenim moltes opcions de passar l’eliminatòria. Serà difícil? Sí, i tant. El Cornellà porta tres play-offs seguits i per a nosaltres és el primer. Ens enfrontem a un rival que fa les coses molt bé i aquest primer any intentarem que ens coneguin de veritat.

El Cornellà en porta tres seguits, però Pep Caballé també.

Correcte. Els dos de Cornellà i el d’ara. És molt difícil aconseguir això.

.

“Cornellà ja ha passat i ara estic a l’Ibiza”

El partit de Copa del Rei contra el Barça li va fer veure que tenia nivell pel futbol professional?

Pot ser que sí. L’eliminatòria anterior contra l’Albacete a casa vam jugar contra un bon rival i després també contra el Barça. Tampoc hi havia tanta diferència entre el nostre equip i un de professional. Tinc la sensació que estem a un passet. El dia del Barça vam jugar molt bé i vam tenir mala sort.

El que sí que està clar és que té històries que explicar als seus néts. Els tres play-off, la Copa Catalunya, el fet de jugar contra Madrid i Barça a la Copa del Rei…

Exacte. També recordo la selecció catalana amateur, que vam jugar a Ucraïna la fase intermitja i també la final al Vèneto. Són records que et queden del futbol. El futbol passa i tinc 30 anys i això un dia s’acaba. El que queda són records, fotos, imatges i moments. Em sento afortunat  d’haver viscut molts moments importants al futbol semiprofessional.

“El Cornellà porta tres play-offs seguits; nosaltres, el primer”

L’únic que li queda per fer al futbol amateur és aquest ascens a Segona?

Doncs sí. Sé que és el meu moment. És una oportunitat que la vida em dóna i estic en un club on tothom està molt il·lusionat. És una oportunitat única, no sé com explicar-ho. És un moment molt important de la meva carrera futbolística i no vull desaprofitar-lo pas.

The post “Aniré amb el ganivet a les dents, tot i les emocions” appeared first on FutbolCatalunya.com.