Poques vegades un futbolista reivindica l’esforç del seu equip i de la seva entitat com ha fet Fran Avilés en representació de l’històric Iberia; és més, són excepcions i mereixen molts titulars que es regalen en altres articles. Líders del Grup XIII de Tercera Catalana, Fran que ja llueix els 30, mostra el seu orgull de ser primers i d’estar en el grup amb el qual juga i es diverteix.

Amb una llarga etapa a la UE Sants, “des d’aleví fins a vuit anys d’amateur”- aquest migcampista, “amb 13 gols marcats” aquesta temporada, només vol passar-s’ho bé encara que amb l’objectiu sempre de guanyar i guanyar. 17 victòries per 1 derrota, 72 gols a favor per 26 en contra no és suficient per a ser protagonista. “He jugat tota la meva vida al Sants i a nivell premsa només es preocupen d’ells mentre que passen de nosaltres sempre”, comenta.

FRAN AVILÉS I ELS SEUS AMICS

Només entrenen una hora a la setmana –”no ens deixa més temps l’Ajuntament”- amb el corresponent lloguer de camp que paga el club i sobreviuen de “els sortejos” que es fan en els partits; no obstant això i tot, l’equip que dirigeix el mític Picolo mana en el grup.

Avilés, que treballa com a repartidor, compte que “tenim una gran plantilla amb molts ex Sants, amb Picolo, Enciso, Lele i molts més; hem fet un bon bloc, ens reunim un dia a la setmana, entrenem, sopem i ens el passem bé”. Equips com Sants, Can Buxeres, Sta Eulàlia, Almeda, Singuerlín i Iberia formen el seu historial complet.

Segons aquest migcampista, “la Tercera Catalana es pren molt de debò per part de molts equips perquè entrenaran fins a 3 dies a la setmana; nosaltres només ho fem un amb una mitjana de 4/5 gols per partit, però ningú ens fa cas”.

Per aquesta raó, Fran va escriure a twitter a favor del seu històric club: “Al nostre camp només venen informadors de la FCF perquè encara tenim una mala fama que no ens mereixem. Aquí mai ens hem ‘menjat’ a ningú, som un grup d’amics i tractem bé a tothom”, afirma.

The post Fran Avilés revindica l’històric Iberia appeared first on FutbolCatalunya.com.

Encara fa mal el NO a la recuperació de la Lliga a Segona Catalana perquè no s’ajustava el calendari al Pla de competició, però el disbarat segueix a la 3a Catalana. Amenaces, per davant, per a qui no compleixi amb algun partit pendent, per aquesta raó hi haurà competició fins a l’11 d’aquest mes de juliol.

Ni tan sols argumentar per part d’algun equip que ja no tenen jugadors, que la COVID és una amenaça fins i tot real ha servit. És el cas de l’Escola Garrotxa-Sant Privat d’en Bas (grup XVIII) o el de l’Ibèria-At Sant Just, previst per al dijous 8.

La intransigència federativa ha estat espectacular. Repassin la nota des del carrer Sicília amb inici de competició 21-22 per al 12 de juliol del 2021.

La comunicació per als clubs interessats és un missatge ‘ple’ de contingut: “Sentim comunicar-vós que el partit s’ha de jugar. La no presentació pot comportar l’exclusió de la competició (art. 294b del RG)”.

3a CATALANA FINS A l’11 DE JUNY

Clubs com el Singuerlín no oblidarà mai el calorós juny d’aquest 2021, ja que un partit ajornat, i disputat el dissabte 3, ha acabat amb un merescut ascens a Segona Catalana.

Però no tot és alegria. Segons s’observa a la web de la FCF hi havia un total de 7 partits pendent en els 18 grups. Disputat Singuerlín i suspès l‘Arboç-San Salvador (grup I) amb 3-0 (minut 33′), aquest diumenge s’ha jugat l’Escola Garrotxa-Sant Privat d’en Bas (grup 18) (1-3).

ESCOLA GARROTXA-SANT PRIVAT D’EN BAS

El secretari de l’Escola, Andreu Romero, va ser sincer amb Futbolcatalunya. “La Federació de Girona ens obliga a jugar encara que és absurd. Tenim 3 casos de COVID, alguns jugadors s’han marxat i anirem amb 11 justos. No sé bé com funciona tot això”, va afirmar.

Més o menys el mateix missatge que el president del Sant Privat, Quim Martí, ja que “és per força que s’ha de jugar. A nosaltres ens ho va dir l’Escola i així ho farem”. Avui, finalment, han jugat (1-3).

The post El disbarat segueix a la 3a Catalana appeared first on FutbolCatalunya.com.

LLUÍS PAYAROLS @Lluis_Payarols

Repassant les classificacions de Tercera Catalana a només set jornades d’acabar la Lliga, detenir-se en el grup 10 és sinònim de trobar emoció i incertesa. Els sis primers classificats tenen opcions de les dues places d’honor de la competició, amb gairebé les mateixes possibilitats.

Per davant, set finals on els punts valen or. Un històric del futbol català, el Club At. Iberia, marca la pauta després que el Comitè de Competició li atorgués la victòria del partit del cap de setmana passat contra el Sitges B, en què els suburencs només es van presentar amb tres jugadors. Són 57 punts, un més que Almeda, Terlenka i Sant Genís-Penitents i dos més que els dos clubs de L’Hospitalet de Llobregat que formen part d’aquest grup, Santa Eulàlia i Gornal.

Entre els sis formen un terç dels competidors al grup 10 de la Tercera Catalana, on viuen històrics renascuts com la nova UE Poble Sec, els filials del Martinenc i Turó de la Peira o equips de solera com el Dinàmic Batlló santsenc. Molts d’ells seran jutges de la guerra de la zona alta. Una guerra esportiva que paga la pena seguir, tal com ha anat la temporada. Donem ara un cop d’ull als protagonistes de la lluita per l’ascens a la Segona Catalana.

C.AT. IBERIA – 57 PUNTS

Després d’un gran inici de Lliga –va sumar 37 dels 39 punts possibles als primers 13 partits- i de patir una mala ratxa entre desembre i principis de gener, l’equip insígnia de La Marina i la Zona Franca aixeca la mà per encarar el camí del retorn a les categories que eren habituals en altres èpoques. Els blancs viuen una temporada emotiva, després de la mort del seu president, José Povedano. Per això volen culminar amb un ascens a Segona Catalana que, com la resta de competidors, haurà de lluitar.

Al capdavant de la direcció esportiva de l’Iberia trobem un exfutbolista que va manar a la defensa del Sants i que també va ser peça important de la desapareguda Gimnástica Iberiana, Fernando Navarro ‘Picolo’. A banda de la gran il·lusió que li generà veure al seu fill, amb qui comparteix nom de guerra, a la defensa del Sants a Tercera Divisió, també lluita per fer que l’Ibèria torni a tenir el paper que anys enrere va fer que fos un dels equips protagonistes de la primera edició del popular Torneig d’Històrics.

L’equip de Nostra Senyora del Port és el millor visitant del campionat, amb 29 punts sumats a domicili, i amb Amadeo Montero ‘Lele’ com a referència ofensiva, amb els seus 11 gols. El hàndicap que pot tenir si segueix la igualtat és la diferència de gols amb els seus rivals. De moment, només li guanya al Terlenka.

El que li resta

• Martinenc B – Iberia
• Iberia – L’Esquerra de l’Eixample
• ALMEDA – Iberia
• Iberia – Carmelo
• Dinàmic Batlló – Iberia
• Iberia – Veterans Catalunya
• SANTA EULÀLIA – Iberia

CD ALMEDA – 56 PUNTS

A Cornellà també hi ha il·lusió per l’ascens. L’únic representant de la ciutat en aquesta lluita està a punt de complir 50 anys d’existència. Ho farà al 2020 i somia a fer-ho com a equip de Segona Catalana. L’Almeda reclama el seu lloc a la categoria superior, tot i que viu una temporada de muntanya russa.

Els començaments de l’equip de la franja blava no van ser gaire bons, però la derrota al camp de l’Iberia, a la darrera jornada del mes de novembre, va ser un revulsiu. L’Almeda va encadenar 10 victòries consecutives al campionat, la qual cosa va servir els de Said Houar per arribar fins al liderat de la competició.

No obstant això, l’equip de Cornellà no passa actualment per un bon moment, després d’un març negre en què només ha esgarrapat 2 punts dels 12 en joc i amb derrotes amb rivals directes com són el Sant Genís-Penitents i el Terlenka. En qualsevol cas, fan fortí del seu Municipal, on només han cedit 2 empats i 1 derrota als 13 partits jugats. Dels 63 gols marcats, 30 han estat de dos futbolistes, Gerard Brillas (17) i Oriol Barea (13). Per cert, la Setmana Santa separarà el seu Tourmalet, amb dos enfrontaments directes esfereïdors.

El que li resta

• Almeda – Chacarita
• GORNAL – Almeda
• Almeda – IBERIA
• Poble Sec – Almeda
• Almeda – Sitges B
• Martinenc B – Almeda
• Almeda – L’Esquerra de l’Eixample

CF TERLENKA BARCELONISTA – 56 PUNTS

Canviem de banda a l’Autovia de Castelldefels. A El Prat de Llobregat i, més concretament, a Can Estruch, també es viuen dies de molta esperança, de la mà d’una entitat amb molta solera, com es pot llegir a la seva història. El Terlenka s’ha guanyat un lloc a la zona alta després d’una bona ratxa a les cinc últimes jornades, amb cinc victòries que catapulten els de Raúl Muñoz.

Equip rocós en defensa, és el menys golejat de la categoria, amb 27 dianes rebudes als 27 partits jugats. De fet, un dels motius de l’ascensió dels tèxtils és aquesta fortalesa, ja que als darrers sis partits només han encaixat un gol, amb Itiel Montenegro i Ian Yeromm Martínez sota els pals. Davant, Sergio és l’artiller, amb 14 gols. Dos d’ells van encarrilar l’important triomf d’ara fa dues setmanes al camp de l’Almeda.

Amb 450 jugadors i jugadores, el Terlenka fa una gran tasca de futbol formatiu, com a hereu d’aquella Escola Futbol Prat Blaugrana de les darreres dècades. L’aportació en metodologia del mític Sergio Dorado, qui aquesta temporada col·labora des de la distància ja que treballa al Valladolid, ajuda a un equip pratenc que no vol que la bona ratxa s’aturi.

El que li resta

• Dinàmic Batlló – Terlenka
• Terlenka – Veterans Catalunya
• SANTA EULÀLIA – Terlenka
• Terlenka – Ciudad Cooperativa
• Turó Peira B – Terlenka
• Terlenka – SANT GENÍS-PENITENTS
• La Florida – Terlenka

SANT GENÍS-PENITENTS CD – 56 PUNTS

No està essent una temporada gens fàcil per a un modest club barceloní, el Sant Genís-Penitents, que planta cara també a la zona alta. Dels problemes amb uns veïns de la zona del Municipal de Sant Genís per poder entrenar en condicions al seu camp, fins a una onada de robatoris i destrosses –quatre en un mes!- a les seves instal·lacions. Malgrat tot, l’equip producte de la fusió entre el Penitents i el Sant Genís el 2008 viu un dels seus millors moments esportius.

Amb Pablo Martín a la direcció esportiva i Sergio ‘Davorcito’ González a la banqueta, el Sant Genís-Penitents ha posat la directa al 2019, on només ha perdut un partit. Va ser el 13 de gener, a La Satàlia, contra l’APA Poble Sec per 5-2, al darrer partit de la primera volta. Des de llavors, 8 victòries i 2 empats. Des del 10 de març, els vermells han enllaçat quatre triomfs seguits i no volen que acabi la festa.

Una dinàmica molt positiva per un equip unit en l’esforç, a més de ser, amb l’Iberia i el Santa Eulàlia, el qui més partits que guanya aquesta temporada com a visitant, amb 9. Eric Ronaldo Ochoa, autor de 19 gols, i Marc Collins, amb 11, són les seves armes ofensives en una temporada que vol ser històrica a la barriada de Sant Genís.

El que li resta

• Veterans Catalunya – Sant Genís-Penitents
• Sant Genís-Penitents – SANTA EULÀLIA
• Ciudad Cooperativa – Sant Genís-Penitents
• Sant Genís-Penitents – Turó Peira B
• Sant Genís-Penitents – La Florida
• TERLENKA – Sant Genís-Penitents
• Sant Genís-Penitents – APA Poble Sec

UD GORNAL – 55 PUNTS

Encara amb el regust amarg de la derrota a casa contra el Martinenc B en un partit boig (3-5), el Gornal es manté en els llocs d’esperança. En el seu cas, de tornar a una Segona Catalana que va perdre la campanya anterior. L’equip de L’Hospitalet de Llobregat havia enllaçat set triomfs consecutius, la qual cosa li permetia somiar fins i tot amb la primera posició del grup 10.

Actualment empata a punts amb el seu rival ciutadà, el Santa Eulàlia al qual, per cert, rebrà a la penúltima jornada. Un equip que coneix molt bé el seu entrenador, Miki Rodríguez, qui treballa amb un bon coneixedor d’aquestes categories, Karem el Griri, per fer que el Gornal doni batalla fins al final. Una de les seves armes és el gol. Els hospitalencs són l’equip més golejador de la categoria, amb 80 dianes i golejades com les darreres contra el Chacarita (6-0) i el Poble Sec (8-0).

Una mostra del seu poder ofensiu és que només s’han quedat sense veure porta en un partit en tot el campionat, el 2 de desembre a L’Energia, contra el Dinàmic Batlló (2-0). I com no podia ser d’una altra manera, compten amb el Pichichi del grup, un futbolista conegut al futbol català com és Àlex Macanaz, el popular Maca, qui ja ha celebrat 22 dianes aquesta temporada. Entre ell i Jordi Galindo (18) han marcat la meitat dels gols d’un Gornal al qual s’ha de tenir en compte.

El que li resta

• L’Esquerra de l’Eixample – Gornal
• Gornal – ALMEDA
• Carmelo – Gornal
• Gornal – Dinàmic Batlló
• Veterans Catalunya – Gornal
• Gornal – SANTA EULÀLIA
• Ciudad Cooperativa – Gornal

CF SANTA EULÀLIA – 55 PUNTS

Un altre equip de L’Hospitalet completa el grup d’aspirants. Els seguidors acèrrims del futbol català recordaran que, a principis del segle XXI, entre 2002 i 2004, el Santa Eulàlia vivia els seus moments més esplendorosos, amb el primer equip jugant al grup únic de Primera Catalana. Han passat uns quants anys i ara, el CF Santa Eulàlia presenta candidatura a l’ascens a Segona Catalana, essent jutge i part.

Només cal veure el calendari dels de David Rodríguez. En els set partits que els hi resten, s’han d’enfrontar a quatre rivals per l’ascens. I per postres, dos dels tres oponents que hi queden (APA Poble Sec i Chacarita) lluiten per la permanència. És evident que no es poden permetre cap mena de relaxament.

La baixa del seu màxim golejador, Riki Pascual (20 gols), fitxat per la Gramenet ara fa pocs dies, ha estat un dels bastons a les rodes dels blanc-i-vermells, en una temporada que va començar perdent tres punts als despatxos contra l’Almeda –van guanyar 5-1 però els de Cornellà van reclamar alineació indeguda-… però guanyant altres tres punts en les mateixes circumstàncies, després d’empatar 1-1 al camp del Poble Sec. Ara, amb els seus 55 punts, els del carrer Aprestadora s’han guanyat el dret a somiar amb un ascens que, pels enfrontaments directes, poden tenir a les seves mans.

El que li resta

• Santa Eulàlia – Turó Peira B
• SANT GENÍS-PENITENTS – Santa Eulàlia
• Santa Eulàlia – TERLENKA
• APA Poble Sec – Santa Eulàlia
• Santa Eulàlia – Chacarita
• GORNAL – Santa Eulàlia
• Santa Eulàlia – IBERIA

Les cartes són damunt la taula i, tret de daltabaixos, l’emoció seguirà fins al final en un grup 10 on només un dels sis candidats triomfarà i un altre haurà de buscar l’èxit a la promoció contra un altre segon de la categoria. Queden set jornades d’infart. Per qui aposteu?

The post Tercera Catalana: El grup 10, en un mocador appeared first on FutbolCatalunya.com.