LLUÍS PAYAROLS @Lluis_Payarols

El clàssic del Guinardó estrena campió. El Terrassa FC va assolir la glòria al Torneig d’Històrics del Futbol Català aixecant un gol de Robert Simón gràcies a la seva constància als últims minuts. Un excel·lent epíleg d’una competició que des de dilluns passat ha tingut de tot. Ara tocarà fer balanç –i ens ho reserven per a les pròximes hores-, però encara s’assaboreix un darrer partit que va ser emocionant fins a la xiulada final.

Ni més ni menys. Badalona i Terrassa van sortir al camp a mossegar. Per moments, no semblava que estiguéssim presenciant un partit de pretemporada amb desenes de canvis a la vista, sinó que el partit recordava als de final de temporada, quan hi ha ascensos, descensos i títols en joc. Una intensitat fora de lloc però agraïda pels qui van decidir passar la tarda a les grades del Guinardó. Menys dels que s’esperen a un partit d’aquestes característiques. Televisió, bon temps, altres activitats… trieu l’excusa que més us agradi.

Però al camp no estaven per amistosos. Fins i tot es va agrair la pausa d’hidratació que ara s’ha posat de moda, per intentar calmar els ànims. Era una primera part sense pietat, amb molts duels damunt la gespa i tensió entre dos equips cridats a fer una gran temporada quan arrenqui la Lliga. Prova d’això van ser les dues targetes grogues que José Antonio Fernández Morillo va mostrar a Robusté i Manu González abans del minut 16.

Duels intensos

Xavi Molist -qui no va poder comptar amb Domi Berlanga, tocat–  va apostar per una defensa amb tres centrals per frenar el 4-2-3-1 que va plantejar Juanma Pons, amb els ofensius Hugo Esteban, Máyor i Robert Simón a la mitja punta. A l’altra àrea, pagava la pena fixar-se en el duel entre Sergi Arranz i Valentín Merchán, on el veterà defensa volia evitar una altra exhibició del ‘9’ egarenc.

Els primers avisos els va donar el Badalona, amb un xut alt d’Hugo Esteban i un altre creuat del lateral Iván Malón, que Ortega va desviar a córner. Els escapulats dominaven territorialment i al Terrassa li costava acostar-se al seu exporter José Miguel Morales. De fet, no va ser fins a la mitja hora quan Kilian va inquietar la porteria badalonina. Van ser moments de pressió egarenca, sense resultat.

Un últim intent de Chema Moreno, ben blocat per Ortega, va tancar un primer acte intens, però sense encert de cara a porteria. Tirant de tòpic, només faltaven els gols, però Badalona i Terrassa ho estaven donant tot.

Revolució… i gol

Tant Juanma Pons com Xavi Molist van refrescar els equips al descans, sense canvis als seus esquemes tàctics però sí de posicions. Així, l’entrada al camp de Pelón va desplaçar Valentín al lateral esquerre del Badalona, ja sense la seva parella de ball Sergi Arranz al terreny, reemplaçat per Jaume Pascual. Al Terrassa, a l’inrevés. Genís Blasco deixava la banda esquerra per incorporar-se al trio de centrals, amb l’aparició de Lucas Viña al carril que aquest ocupava. També Coro es desplaçava a l’esquerra, deixant l’interior dret a Kevin.

I la igualtat es va trencar quan només havien passat 10 minuts i en una acció aïllada. Pilota penjada a la frontal i Robert Simón que l’aixeca per sobre Zapico. Va entrar plorant a la porteria del Torrent d’en Melis -on històricament, quan el Guinardó era immens, hi havia la ‘torre de control’- i va fer pujar el gol del darrer campió.

Aquesta acció va precedir a un nou carrusel de canvis al Terrassa, quan ja canviava la resta d’efectius d’inici. Li tocava reaccionar, però una rematada gairebé sense voler de David Virgili i un altre xut innocent d’Àlex Fernández no els hi donava per entrar a la final un altre cop.  A l’àrea del Terrassa, Chema Moreno reclamava un possible penalti a l’assistent de tribuna, sense èxit.

Porfia amb premi

A favor de marcador, el Badalona deixava que el Terrassa agafés iniciativa, la qual cosa tenia el seu risc. La final entrava als 10 darrers minuts i els egarencs van trobar premi. Assistència d’Albert López a David Virgili i el futbolista del planter ‘colorao’, cedit la temporada passada al Sant Quirze, afusella Àlex Sánchez. Final nova.

S’havia destapat la caixa dels trons, amb 8 minuts per davant. Pons feia les dues darreres substitucions que podia, donant descans Valentín i Máyor. El Badalona pressionava, però el Terrassa creia cada cop més i a la sortida d’un córner, Lucas Viña passava per l’àrea i caçava una pilota morta per tornar boja l’afició egarenca present al Guinardó.

Marcador capgirat amb només l’afegit per davant, però tot just quan es complien els 45, Omar Monterde va disposar d’una gran oportunitat per tornar a igualar la final. El porter del Terrassa Zapico va treure la mà a passejar i va evitar el gol amb l’ajuda del pal. Es pot dir que en aquest esbojarrat final, el meta va donar l’empenta final als de Molist per assolir el seu objectiu.

De fet, el partit va morir a les seves mans, avortant una centrada des de la banda esquerra de l’atac del Badalona, en un atac a la desesperada. José Antonio Fernández va dir que l’Històrics s’havia acabat i que, per primer cop a la història, el Terrassa FC inscrivia el seu nom entre els guanyadors del clàssic de l’estiu.

Premis individuals

En acabar el torneig, i per decisió exclusiva de l’equip de premsa, es van comunicar els premis individuals de la competició. La millor promesa va ser Hugo Esteban, del Badalona, mentre que l’MVP va ser l’egarenc David Corominas. El seu company Sergi Arranz va fer valer els seus quatre gols per emportar-se la Bota d’Or. Per cert, l’anècdota de la cerimònia final va ser que a la foto de campions, el trofeu de l’Històrics el tenia a les mans el president del FC Martinenc, Manuel Dengra.

The post El Terrassa destrona el Badalona amb remuntada appeared first on FutbolCatalunya.com.

LLUÍS PAYAROLS @Lluis_Payarols

Un any més a l’oficina. El CF Badalona és, per mèrits propis, un fix a les finals del Torneig d’Històrics del Futbol Català. No li regala ningú. S’ho guanya al camp de principi a fi, com ha fet aquest dissabte contra un rival il·lusionat però sense possibilitats de plantar cara els de Juanma Pons.

Amb una temperatura superior als 30 graus, un sol de justícia i un contratemps al Vilafranca pr la lesió a l’escalfament de Juli Serrano, el Badalona va sortir decidit a sentenciar. Ras i curt. Només va trigar 55 segons a fer sonar la fanfàrria per megafonia. Hugo Esteban, murri, va aprofitar una badada de la defensa rival.

El gol més ràpid del torneig va obrir la caixa dels trons per un Badalona dominador i descarat sobretot per les bandes, on Kilian Durán i sobretot Joel Toledo es permetien alegries ofensives. Els centrals Valentín i Pelón, amb l’ajuda puntual de Toni Jou, gairebé no patien  enrere amb un Vilafranca a qui li costava trepitjar camp badaloní.

Apareix Chema

De fet, semblava que Ivan Moreno confiava a canviar la sort del partit després del descans, amb la possibilitat de canvis indefinits. Però el Badalona havia posat la directa i, en arribar al quart d’hora, ja havia augmentat l’avantatge gràcies a una altra de les cares noves dels de Juanma Pons, Chema Moreno.

Un bon regal pels valents que havien decidit ocupar les ombres que deixava la grada del Guinardó en aquest horari per causes de programació televisiva. Certament, encara més calor passaven a la gespa, tot i la pausa per refrescar-se a l’equador de cada part. I encara es complicaven més les coses pels penedesencs, quan Sergi Escofet va demanar el canvi estirant-se al terra. Pol Via va haver de sortir abans d’hora i ja va veure al camp el golàs d’Hugo Esteban, el segon al seu compte particular, sorprenent Víctor Parra des del vèrtex de l’àrea.

El Badalona va marxar als vestidors amb la sensació de tenir resolt el passi a la final de diumenge, a la caça del seu vuitè Històrics, però els d’Ivan Moreno van sortir amb una altra marxa. Més incisius que a la primera part, amb una distància massa llarga, però buscant la forma d’acostar-se als escapulats.

Civil aixeca la mà

En aquest aspecte, l’aportació de Xavi Civil en atac va ser clau. Després de posar a prova Morales amb un xut massa centrat, sí que va encertar als 18 minuts de la represa, enviant el cuir lluny de l’abast del veterà porter del Badalona, després d’un servei des de la banda dreta.

Passaven els minuts i la grada s’anava omplint, a una hora més ‘acollidora’ per veure futbol en ple més d’agost. El 3-1 no s’alterava amb uns equips totalment nous damunt la gespa. Només Joel Toledo i Pelón, per part badalonina, i Éric Via, pel Vilafranca, van afrontar tot el partit. I un dels incorporats, Sergi Masqué, va estar a punt d’acostar una mica més els d’Ivan Moreno, en una rematada que va sortir a l’esquerra de Morales.

No va haver-hi més història i el Badalona va refermar allò que va consolidar de bon principi. Una nova final del Torneig d’Històrics. La catorzena de la seva història. El Vilafranca seguirà treballant a la pretemporada, però no es pot negar que mereix seguir al cartell d’aquest torneig en pròximes edicions. No com altres…

The post El Badalona tomba en fred al Vilafranca i vol el vuitè Històrics appeared first on FutbolCatalunya.com.

LLUÍS PAYAROLS @Lluis_Payarols

Qüestió de creure. Qüestió d’arribar. Qüestió de sort. Terrassa i Martinenc van portar fins a l’últim extrem la segona semifinal del Torneig d’Històrics del Futbol Català. I en aquest extrem on l’habilitat i també la fortuna decideix, els egarencs van veure com la moneda queia del seu costat. 90 minuts de joc alterats per dues accions a pilota aturada i els onze metres per cantar als quatre vents que Xavi Molist i els seus desafiaran Juanma Pons i companyia, aquest diumenge a les 18.00 hores.

Enfrontar-se al Terrassa, un dels equips que parteixen com a favorits aquesta temporada a la Tercera Divisió, era tot un repte per al ‘Martinenc NBA’, a l’inici del seu tercer partit consecutiu. Dijous, el grup del torneig. Divendres, Copa Catalunya. Dissabte, la semifinal. Massa càrrega pels de Javi Gómez a la primera setmana de preparació, tot i les moltes proves.

Però els ‘diables vermells’ van sortir sense complexos, com si fos el primer partit que disputaven. Descarats i sense por, tot i que aquesta temporada no compartiran categoria amb els egarencs. Però l’Històrics és casa seva, el seu torneig. I el Martinenc no admetia rendició abans d’hora, si algú ho podia pensar.

Prova d’això va ser el que va passar al minut 12. Amb certa dosi de fortuna, però amb mereixement. Va ser un ‘ex’ del Terrassa, Carles Güell, qui va penjar una pilota a l’àrea de Zapico. I allà l’últim en arribar al club vallesà, Lucas Viña, es va aixecar per intentar rebutjar… amb la mala sort –per ell- que la pilota va anar a porteria.

Paciència i premi

Malgrat la gerra d’aigua freda, el Terrassa anava coent el partit i esperant el seu moment. Un moment que va arribar a pilota aturada i potser més per demèrits de la defensa que per mèrits dels atacants. Servei de cantonada d’Àlex Fernández i sorprenentment, ningú estava atent a un tal Sergi Arranz, col·leccionista de pilotes a aquest torneig, que la va rebre totalment sol. Ja us podeu imaginar què va passar…

Són coses de la pretemporada, de la manca de conjunció i entesa, imperdonables quan arribi la primavera, però ara corregibles. L’empat donava vida als egarencs abans del descans, mentre el Martinenc buscava petroli en els serveis mesurats de Güell i les pujades d’un altre futbolista amb passat a Terrassa, l’exjugador del Jàbac Marc Samper. Detalls aïllats per arribar sense més història al descans.

A la represa, com de costum, equips nous. Xavi Molist va introduir 10 jugadors nous en només 13 minuts de joc. Yaya Sidibe es va quedar com a únic futbolista d’inici al camp, tot i que va ser canviat més tard per Alberto Sánchez. I un dels nous, Manu González, va ser el primer a posar a prova l’aturapenaltis de la quarta jornada, Víctor Cócera.

“Atrevits! Heu de ser atrevits!”, cridava Cócera als seus companys després que Carles Güell, abans de ser substituït, intentés connectar amb la pujada de Rubi per la banda. Però el cert és que als de Javi Gómez cada cop els hi costava més arribar-hi als dominis d’Ortega. A l’altra banda, gairebé la mateixa situació. Arribades aïllades i un altre cop la pilota aturada en un xut de falta de Coro que Cócera va rebutjar amb dificultats.

A batzegades

Un cop es van consumar tots els canvis possibles, el partit anava cap a la tanda de penaltis, tot i que el Terrassa no volia esperar. Kilian, per la banda dreta, va proposar sense trobar resposta. Fins i tot, va protagonitzar una acció individual amb xut final a fora per ben poc.  Per la seva banda, Javi Gómez apostava per Ivan Garcia i Joan Vendrell per cercar el ‘bingo’ de l’amfitrió.

I a punt van estar de cantar-ho al 87’, quan els ‘diables vermells’ –aquest dissabte, negres- van agafar desprevingut el Terrassa en una contra conduïda per Iván Garcia, qui potser va trigar massa a enviar la pilota a Jan Lladó. El xut d’quest el va treure a córner miracolosament Joel Cañaveras.

El Martinenc tenia motius per creure-hi en la final, però mancava convenciment, com quan Vendrell va rebre una pilota a l’àrea d’esquena a porteria i no va poder resoldre. Els dos minuts d’afegit que va concedir Àlex Gómez van volar i la final s’havia de decidir des dels onze metres. El Terrassa va estar més encertat i va assolir el bitllet per desafiar el Badalona aquest diumenge.

The post Els penaltis fan finalista el Terrassa i desil·lusionen el Martinenc appeared first on FutbolCatalunya.com.

LLUÍS PAYAROLS @Lluis_Payarols

El FC Martinenc de Javi Gómez comença fort la pretemporada. En la campanya del seu retorn a la Primera Catalana, els ‘diables vermells’ van agafar el trident per imposar la seva llei a la seva caldera del Guinardó, en la quarta jornada del Torneig d’Històrics del Futbol Català. Només van tenir rival en un Granollers que va esperar a la grada la seva sort, però que va veure com els amfitrions es desfeien d’un CE L’Hospitalet que ni va estar ni, vista l’actitud, se l’esperava.

I és que l’Hospi va passar sense pena ni glòria, com si no l’importés en absolut la seva participació en aquesta cita estiuenca, que mereix un mínim de respecte per part dels clubs que són convidats. Un nou missatge pels esforçats organitzadors, hereus d’aquells fundadors l’any 1984 d’un torneig que compleix 34 edicions i mereix millor tracte. Potser millor plantejar-se a qui portar, per molts ‘mèrits esportius’ que hagin fet.

L’Històrics ha de lluitar amb la preparació dels equips. Alguns, com l’Europa, ja ni venen, quan sempe se’ls espera per la seva condició de fundador. Enguany, el Lleida Esportiu va complir l’expedient, tenint en compte que aquest divendres iniciaven una estada a la Val d’Aran. Complicat pensar que dissabte tornarien al Guinardó en cas d’arribar a semifinals. I L’Hospi va decidir que el més important era el partit de Copa Catalunya de dissabte davant el Barça B. Totalment lícit, però gens respectuós.

Pensar què hagués passat si els de Risueño arribaven a semifinals és futbol ficció. Potser les haurien afrontat amb el mateix equip d’aquest dijous, mentre que els titulars, els qui realment lluitaran a Tercera aquesta temporada, s’enfrontarien al filial. Però ens quedarem sense saber-ho. El que sí que va quedar clar és que Granollers i Martinenc volien el bitllet per dissabte. El premi va ser pels de Javi Gómez que –atenció- tenen partit cada dia almenys fins demà passat, ja que aquest divendres reben també al Guinardó l’Espanyol B, a la primera eliminatòria de la Copa Catalunya absoluta. Si arriben a la final de l’Històrics, quatre de quatre. Una ‘passada’ en plena pretemporada.

Empat a res de res

I això que la tarda no començava precisament bé.Es fa difícil omplir aquest espai buscant un argument d’interès futbolístic a l’inici de la jornada. Granollers i Martinenc van oferir 45 minuts que van dir ben poc. Gairebé res. Pràcticament cap ocasió de gol i les poques que hi va haver, avortades per la posició antireglamentària dels jugadors del Martinenc, els qui més es van acostar a la porteria rival.

Un 0-0 catedralici, de manual, per començar el dia. Fins i tot es pot dir que la tanda de penaltis va ser més animada que el que havia passat entre el xiulet inicial i el final de Brian Díaz Díaz, l’àrbitre del minipartit. En aquesta tanda de tres xuts per escut, qui va brillar amb llum pròpia va ser Víctor Cócera, el porter del Martinenc. Va aturar les tres penes màximes! A Pau Darbra, David Reyes i Eloi Zamorano, per aquest ordre. Els ‘diables vermells’ van afinar i van transformar les seves, amb la qual cosa van obtenir el bitllet per descansar una estona, amb l’esperança de que el resultat del segon minipartit els beneficiés de cara a les seves aspiracions de colar-se entre els semifinalistes.

Molins elimina un Hospi de meritoris

És ben cert que molts equips que participen en el Torneig d’Històrics –gairebé tots- aprofiten per fer proves a jugadors que aspiren a formar part del primer equip. Però qui seguiu habitualment el CE L’Hospitalet us estranyareu veient l’alineació. Només un futbolista del primer equip a l’onze inicial, el porter Aliaga! La resta, juvenils i jugadors a prova. Certament, una targeta de presentació que no correspon a un equip que volgués competir per ser-hi a les semifinals.

I el Granollers va aprofitar l’avinentesa. Els de Solivelles, amb un onze més recongeut, van viure pràcticament al camp riberenc. Arnau Fortuny i Oriol Molins van disposar de les primeres ocasions fins que aquest últim, després d’un servei de cantonada d’Erbol, va allotjar el cuir a la porteria d’Aliaga.

Malgrat aquests condicionants, l’Hospi va deixar una sola espurna, en una rematada de Kent al travesser. Un oasi dins el desconcert dels de Risueño, evidenciat en una pilota filtrada que Erbol va estar a punt de convertir en el 0-2 si no fos per l’aturada d’Aliaga.  I així es va consumar l’eliminació del CE L’Hospitalet, sense opcions malgrat haver de jugar el darrer partit. Vist i no vist.

L’amfitrió s’apunta al cap de setmana ‘llarg’

Després de l’homenatge al company Joaquín Rivas, bon coneixedor del futbol català que ‘aparca’ la seva tasca a Sant Feliu de Llobregat per motius personals, el Martinenc va sortir amb ganes d’aprofitar una gran oportunitat. Li valia guanyar per assegurar-se una final de setmana mogut, amb tres partits en tres dies que poden ser quatre en quatre si arriben a la final del Torneig.

A l’Hospi, ja sense opcions, Jonathan Risueño pràcticament va apostar pel mateix onze que havia perdut contra el Granollers. Proves i més proves contra els de Javi Gómez, que van sortir decidits a sentenciar. I després de dues clares oportunitats de Jan Lladó i Rubi, va arribar el premi. Tot just després del primer carrusel de canvis a l’Hospi, el jove porter Nil es va estrenar cometent penalti sobre Joan Vendrell. Jan Lladó no va fallar, seguint la línia d’encerts des dels onze metres.

Tres minuts després, una centrada d’Eric Simó la va rebutjar Steve a la seva pròpia porteria, establint un 0-2 que semblava definitiu. Però el mateix Steve va demostrar que sabia marcar a les dues porteries i, vuit minuts després, va etzibar un cop de cap a la xarxa de Gabri Padrós.

Els minuts passaven i tot i que els riberencs es van acostar a la recerca d’un empat honorífic –amb més ganes que convicció-, els ‘diables vermells’ van rubricar una clssificació que no hagués estat possible sense l’encert de Víctor Cócera al primer minipartit. El Terrassa espera dissabte en un duel ‘vermell’.

The post Tarda rodona per un Martinenc que vol l’Historics appeared first on FutbolCatalunya.com.

VICTOR LLUCIÀ @VictorLlucia

Tres equips de Tercera Divisió formaven aquesta tercera jornada d’Històrics, important bestreta d’una temporada interessant. El nou Terrassa de Xevi Molist va treure les seves millors essències enfront d’un Horta al qual cal donar-li el temps que mereix després del gran curs realitzat en el passat.

Els egarencs esperen rival per a la semifinal del dissabte amb un Sergi Arranz golejador, com sempre.

Màxima igualtat

El primer duel de la tarda va estar molt igualat. Els dos 11 van sortir amb ambició encara que el Terrassa es va anar diluint a poc a poc. Després d’un primer quart d’hora intens, va arribar un segon en el qual va caure una mica el ritme i es va jugar un tercer amb màximes preocupacions. Alex Fernández, pels vermells i Gille, pels blanc i verds, controlaven als seus equips encara que les seves aparicions enfront de la meta contrària van ser molt comptades.

Jaume (7’), pels egarencs, i Sergio Navarro, pels santsencs (12’) van ser els protagonistes de les millors ocasions enfront d’Oriol Antonell i Zapico, respectivament. Només la UE Sants va propiciar una segona opció ofensiva encara que Guillermo Torres i Josele (33’) no van acabar de definir-se. Molt bé Kilian Villaverde, inquiet i amb ganes, d’una banda i destacat el grup per part dels de Tito Lossio.

En la sèrie de penes màximes va guanyar el Sants per 3-2 pel que els de Xavi Molist van seguir en el camp

FITXA TÈCNICA:

TERRASSA, 0 (2):

Zapico, Eric Ruiz, Manu González (Jordi 34’), Lucas, Alex Fernández, Jaume, Alberto, Kevin, K. Villaverde, Joel i Albert López

SANTS, 0 (3):

Oriol Antonell, Alberto Gómez, Juli, Guille, Sergio Navarro, Fabregat, Cura, Montfort, Guillermo, Josele i Avilés

ARBITRES:  Ariño Jiménez/Morros Monge/Martínez Navarro

INCIDÈNCIES: Municipal del Guinardó. 400 espectadors.

L’encert dóna victòries

Dues jugades de gol en tres minuts per a l’Horta predeien el pitjor per a un Terrassa que va treure el millor i va començar a carburar amb tots els seus cracks en el camp. Els exhortencs Domi, Galeano, Genís i Arranz van sortir amb ganes enfront d’un rival en el qual Gaudioso i Marc Río –gran jugada en el minut dos-prometen grans coses per als del Feliu i Codina.

Clar que en el futbol qui perdona, ja se sap i el Terrassa, que va començar a funcionar amb Coro i Domi, va trobar el buit per al de sempre, per al golejador Sergi Arranz que mai perdona. Poc va poder fer per a evitar-ho Rubén Sánchez com a poc va poder fer quan Domi es va treure el llibre de les essències per a rematar el segon dins de l’àrea amb dribling inclòs que va rebotar en Juan Inés.  La jugada del ‘7’, ara egarenc, va merèixer l’aplaudiment de tots. No ho va celebrar.

Tampoc ho va fer Sergi Arranz en el segon del seu compte personal (35’) després de deleitar amb una altra assistència espectacular de Coro. I, per si quedava algun dubte, hat trick per al davanter gironí per arrodonir tot un espectacle amb col·laboració del sempitern Domi. Joan Inés i Castillo van viure un duel tràgic.

FITXA TÈCNICA

HORTA, 0:

Rubén Sánchez, Peke, Castillo, Arnau Campeny, Vives, Gaudioso, Marc Río, Narcís, Bryan, Joan Inés i Aleix Arenas

TERRASSA, 4:

Ortega, Adrià Prado, Galeano, Domi (Arnau 37’), Arranz, Coro (Jaime 42’), Gerard Morell (Virgili 32’), Genís,  David López, Pelegrín i Yaya

ARBITRES: Morros Monge/Martínez Navarro/ Ariño Jiménez. Grogues a Narcís

GOLS:  0-1 Arranz (20’), 0-2, Domi (26’), 0-3, Arranz (35’); 0-4 Arranz (36’)

INCIDÈNCIES: Guinardó. 500 espectadors

Yamandú s’emporta els ‘honors’

El porter uruguaià del Horta, Yamandú, es va convertir en el primer protagonista de l’últim xoc. El seu passat en L’Energia el comença apagar encara que tampoc l’afecta massa; una gran jugada de Samu per la banda (5’) va estar a punt de posar-la dins de la porteria Raúl Martín encara que va sortir fora per molt poc. En la resta, el porter va estar molt atent,

Els de Nacho Castro van aparèixer poc per l’àrea rival mentre que els de Tito es van deixar veure amb dos trets llunyans de Miguel (30’), Raúl Martín (36’) i Sergio Rodríguez (38’). Poc balanç per les dues parts encara que amb més perill per part de la UE Sants.

FITXA TÈCNICA

HORTA, 0:

Yamandú, Castillo, Arnau Campeny, Manrique, Adrià Recort, Stamatov (Marc Río 34’), Coro, Santo, Joan Inés (Luis Gaudioso 17’), David Bauli i Dani Ribelles

SANTS, 0:

Nacho Berché, Mulero, Sergi Casals, Picolo, Sergio Rodríguez, Raúl Martín, Sumarroca, Marcus, Agustín, Samu i Miguel

ARBITRES: Martínez Navarro/Ariño Jiménez/Morros Monge

INCIDÈNCIES: Municipal Guinardó 500 espectadors

The post Sergi Arranz s’exhibeix per al nou Terrassa appeared first on FutbolCatalunya.com.

@ManuelSeguraM

Gairebé tres hores d’anada i dues, mínim, de tornada ha necessitat el Lleida Esportiu per a disputar dos partits de 45 minuts en la XXXIV Edició del Torneig d’Històrics. Han arribat 50‘ abans que haguessin d’enfrontar-se al Vilassar en el segon partit de la tarda, gairebé amb la llengua fora. El trànsit, encara que sigui estiu, té aquestes coses i els seus rivals tenien cert avantatge.

Però els blaus van voler estar aquest dimarts en joc i han estat, però no el seu president Albert Esteve ni el seu director esportiu. Jordi Esteve, o, com a mínim, a cap dels dos se’ls va veure el pèl.

Després de l’estada a Marbella la setmana passada, els ilerdencs van jugar a Tamarite el dissabte, van treballar a casa dilluns i dimarts i a les 15 hores van prendre direcció a Barcelona. Convidats per l’organització, i amb totes les despeses a càrrec de l’equip (això és el que expliquen al Guinardó), el Lleida E. que inicia un segon stage aquest divendres en la Val d’Aran, va passar de l’herba a la gespa artificial, de camps grans a un rectangle de dimensions reduïdes i la mala sort va fer que diversos dels seus jugadors el paguessin en els seus isquiotibials. Com en qualsevol partit, per descomptat, però són molt pocs dies de dur treball.

El Lleida E. va donar la cara, això ningú ho pot dubtar, de la mateixa manera que tampoc ningú pot evitar comentar que podrien haver fet una mica més. El premi era arribar a punt per a mesurar-se el dissabte (16.30 hores) –horari marcat per TV3- al Badalona encara que Vilassar de Mar i Vilafranca van ser molt més ambiciosos. És a dir, Manuel Jesús Casas ‘Molo’, tècnic blau, podrà disposar del grup un dia més en el Val d’Aran, ja que el diumenge li espera el Cerdanyola en Les Fontetes (Copa Catalunya).

Molo s’ho va trobar fet

La cara de Molo era un poema. “Perdre mai és positiu”, va comentar només acabar la seva participació. Ni podia ni havia d’entrar en més consideracions, la qual cosa sí que tenia clar és que, si s’haguessin classificat, el dissabte haurien baixat de la muntanya perquè la planificació de l’equip aquesta pretemporada era aquesta. Així ho van dibuixar el director esportiu Jordi Esteve i el president Albert Esteve; l’entrenador d’Almeria va arribar després i s’ho va trobar fet.

“Me’n vaig amb la part positiva i és que ens ha de servir com a aprenentatge. Ara ajustarem la setmana també al que digui el club”, va afegir Molo ja que el partit previst enfront d’una selecció local de la Val d’Aran queda anul·lat.

El Martinenc s’explica

I què feia el Lleida Esportiu en el Guinardó? Complir amb la seva paraula donada a l’organitzador Martinenc i augmentar amb la seva presència l’interès televisiu en la Terra Ferma. “La nostra invitació va ser prèvia als sortejos d’altres competicions i, mentre que altres vegades la van declinar, aquesta vegada la van acceptar. A més, es van comprometre a portar al primer equip”, va afirmar a Futbolcatalunya, el director general dels ‘diables vermells’, Alfred Porcar ‘Fido‘.

Aquest compromís, segons Fido, va fer que al Nàstic no se li acceptés acudir amb el segon equip i juvenils o que, tampoc per raons esportives, s’atengués el desig de repetir de la FEG de Santa Coloma. “A TV3 li interessa també que el territori estigui cobert i la presència del Lleida E. era atractiva”.

Esportivament no sembla molt atractiva per al treball de pretemporada d’un equip al qual li trenca la seva preparació encara que, si els seus dirigents l’accepten, ja se sap que qui paga, mana

The post I què fa el Lleida Esportiu al Guinardó? appeared first on FutbolCatalunya.com.

VICTOR LLUCIÀ @VictorLlucia 

Necessitaven dos gols i els van aconseguir. Dos grans gols, el definitiu en l’afegit de Jaume Villar, va col·locar els quadribarrats en una semifinal meravellosa. Els jugadors de Mikel Azparren volen lluitar pel seu quart títol històric i, encara que se li va posar malament, ja que Vilafranca i Manlleu també van mostrar ambició, van treure endavant l’empresa.

I, a més, amb dos grans gols: no es perdin el de David López amb l’interior del peu. La culminació de la jugada andreuenca va ser màgica. Tampoc cal deixar de costat el 2-0 final d’un equip que es va superar a si mateix davant un rival de categoria

Aquesta tercera jornada dels XXXIII Històrics va comptar amb un detall especial per part de l’organització, ja que van ser premiats Marta Cubí i Manuel Segura; la gran trajectòria de l’exjugadora i entrenadora de l’Igualada i la del periodista (Mundo Deportivo i Futbolcatalunya) van merèixer un aplaudiment especial per part dels presents representats de manera directa pel president de l’entitat, Manuel Dengra, i l’històric Miquel Carrillo

Montañesa, Martinenc i L’Hospitalet  completaran aquest dijous el quadre de classificats per a les semifinals en les quals ja esperen Badalona, Sants i Sant Andreu.

Gran gol ‘involuntari’ de Pelegrín

I no ho van tenir fàcil, ja que el Manlleu va animar la tarda amb un triomf enfront d’un Vilafranca que va saber reaccionar en el seu segon partit contra els del Narcís Sala. Al final, la fe i el sacrifici van decidir el grup. El que ningú pot negar és que els de Vilafranca sempre acudeixen al Guinardó amb tota la seva intenció no només per guanyar sinó també de deixar bona impressió. Això els va portar al títol en el 2016 de la mà del mític Santi Triguero

Vilafranca i Manlleu van sortir amb ganes al Guinardó. La primera ocasió que es van acostar a l’àrea rival va ser la bestreta del primer gol de la jornada. Primer Eric va llançar alt una falta a Boira i després Balagué va fer el propi pels osonencs. A la segona va arribar la vençuda. Servei de cantonada contra els penedesencs i Pelegrín que col·locava un precís cop de cap en la seva pròpia porteria (19′). Ivan Moreno va reaccionar amb doble canvi i va donar entrada a Riki i Oribe per  per Escamilla i Martí, a més de canviar de banda a Braima.

Per contra, els d’Albert Santanera van saber mantenir-se molt ordenats, amb menció especial per a Criado, Martí Soler i Fredy, i van saber aguantar la resposta d’un rival que no podia.

Passada la mitja hora de joc, Riki va acariciar l’empat, encara que el seu toc intencionat va sortir fora per molt poc, després d’una bona jugada personal d’Eric per la banda. Al final, triomf d’un sòlid Manlleu (Primera Catalana) enfront d’un Vilafranca (Tercera) voluntariós. Als penals va haver-hi 3-1 pels de Moreno. Atenció a aquest Manlleu, un dels grans de Primera Catalana, que buscaran des de la primera jornada les primeres places d’ascens de la categoria. Pocs canvis, mantenen el seu bloc i van a totes

Dos minuts claus

El segon partit va oferir més igualtat en el camp. Sant Andreu i Vilafranca, dues opcions de poder per a la Lliga de Tercera i optar a assolir l’ascens a Segona Divisió B, lluitaven un pols que va quedar marcat amb el golàs del lesionat de Ferran Juclà (2′) gràcies a un chut creuat i precís amb la cama dreta.

Aquesta diana va alterar els plans dels uns i els altres i va obligar els d’Iván Moreno a anar a totes. Kuku i Franco emprenyaven dalt mentre Aday i Oribe ho feien front a Carroza i Juanma.

El control de Wander pels del Narcís Sala va ser suficient fins que va reaccionar Oribe. Una jugada personal del tarragoní la va desviar un rival i va superar a Iván León (25′), qui tampoc va poder fer gens, dos minuts després, amb el precís xut d’Aday A la tercera, el meta vilafranquí va estar genial en treure un cop de cap de gol de Kuku en la mateixa línia (34′). Dos tocs de genialitat del Vilafranca van ser suficients per endur-se els tres punts i mantenir algunes esperances de ficar-se a les semifinals de dissabte vinent al mateix escenari

Remuntada quatribarrada

Un empat col·locava el Manlleu en les semifinals mentre que el Sant Andreu necessitava guanyar per més d’un gol. Carlos Martínez i Kuku obeïen les ordres de Mikel Azparren encara que els de Santanera es multiplicaven. Però la insistència dóna premi i els quadribarrats ho van obtenir en el temps d’afegit.

David López (36′) va sumar el golàs de la jornada i el que pot ser gran gol dels Històrics 2018. Una jugada treballada de tot l’equip la va culminar el davanter del Sant Andreu amb un toc a l’escaire meravellós.

‘Delicatessen’ amb l’interior i intent de remuntada que va arribar a força de fe i lliurament amb un Elhadji excel·lent. No va marcar perquè el meta Cristian es va lluir, però un cop de cap de Jaume Villar va ser definitiu i col·loca als andreuencs a la semifinal de dissabte a les 19 hores davant l’Hospitalet, el Martinenc o la Montañesa.

Els de Nou Barris, Guinardó i L’Hospitalet lluitaran per una plaça per estar entre els quatre semifinalistes. Els de Xavi Molist busquen el seu segon títol, els de Miguel López desitgen portar-se el cinquè mentre que els de Toni Pérez/Tato Burgada sospiren per ser per primer cop a les semifinals d’una competició que segueix centrant l’atenció del futbol català.

The post La fe duu el Sant Andreu a les semifinals appeared first on FutbolCatalunya.com.

VÍCTOR LLUCIÀ @VictorLlucia

El dia de la seva segona presentació com a entrenador del Badalona, Ramon Maria Calderé va clamar als quatre vents que l’equip escapulat jugaria el Torneig d’Històrics “per una qüestió sentimental”. Així va esvair els dubtes sobre la participació del darrer campió que es mantenien des del mateix dia que al Museu Olímpic es va sortejar el quadre.

El Badalona havia de ser-hi i aquest dimarts, a la segona jornada del clàssic de l’estiu, va demostrar per què. Feina efectiva als seus dos compromisos del grup 2 i passaport a la ‘semifinal de l’infern’, la de les 17.00 hores de dissabte amb previsió de calor asfixiant, contra un altre històric, la UE Sants. El campió no volia faltar a la cita decisiva.

Arribar i moldre

Quan semblava que el 0-0 anava a caure com una llosa al Guinardó, Llorenç Genesca passava per l’àrea petita i, com qui no vol la cosa, va aprofitar una centrada per tocar lleument i decidir el primer capítol de la segona jornada a favor de la Fundació Grama, el convidat no històric d’aquesta edició. Els colomencs van vèncer per la mínima un Júpiter que no va aprofitar les seves opcions.

La xafogor ambiental i les reserves dels dos equips no van oferir un espectacle gaire atractiu als espectadors. La veterana defensa de la Fundació –entre Joel, Cazorla, Rojas i Canelada sumaven 125 anys- tenia la pressió d’un incansable Gerard Beltrán, qui ho intentava de totes les maneres possibles. La més clara, un lliure directe que va rebutjar Caleb.

Els de Toni Díaz van anar creant perill a mesura que avançava el partit, amb ocasions tan clares com la que va tenir Lolo al 21’, marxant pel centre totalment sol i xutant fora, a la dreta de Víctor Cócera. També ho va provar Buba Jallow, obtenint gran resposta per part de l’exporter de la Montañesa. Abans del gol de la Fundació Grama, Óscar va gaudir de la darrera gran oportunitat del Júpiter, però el xut va marxar alt. La victòria va ser colomenca, amb els ‘postres’ d’una inacabable tanda de penaltis per decidir desempats que va acabar amb triomf dels de La Verneda per 5-6.

Qüestió de pegada

Si un mirava al camp a l’inici del segon partit, el que menys podria pensar és que s’estava jugant un Badalona-Júpiter. Tots dos equips, amb les segones equipacions, destacant la dels badalonins a l’estil ‘Granada’. Molt de color, com el que van donar els entusiastes seguidors del Júpiter, incansables en els partits de més calor, i guanyant amb escreix la ‘batalla’ de la grada, com van reconèixer els mateixos jugadors d’Àlex Martínez anant a saludar-los.

Els 45 minuts de jocs no passaran a la història per la seva espectacularitat, amb un Badalona dominador i un Júpiter a batzegades que tan sols es va presentar amb perill en una ocasió d’Éric ben resolta per Morales.

Els de Calderé van sentenciar el partit amb dos gols i encara en van poder fer més. La primera oportunitat va ser per a Cristo, al 6’, amb el punt de mira desviat. I ja avançat el minipartit, Xavi Boniquet no va encertar davant Uri Llavería. No va ser fins al 33’ quan Aly Coulibaly va fer bona una centrada per la banda dreta i va encarrilar el triomf dels escapulats.

Ja als minuts finals, amb el Júpiter gairebé sense opcions al torneig, Cristo es va inventar un xut des de la frontal, impossible per a Uri Llavería. Va ser el comiat dels de La Verneda i mig bitllet per a les semifinals pel campió vigent, a qui li valia l’empat contra els veïns de Santa Coloma a l’últim capítol del dia.

Pas a Nadjib

I si al primer partit parlàvem de que Llorenç Genesca passava per aquí, al darrer partit de la jornada l’espectacle es va fer esperar. Va pagar la pena arribar al minut 38 i veure com el barecloní Nadjib Mengoud es marcava una gran jugada, amb auto passada inclosa, i aconseguia batre el veterà Toni Texeira, ratificant el passi del Badalona a les semifinals.

A la Fundació Grama va jugar Javi Chica, volent imposar llei al doble pivot, però els colomencs no van crear gaire perill a la porteria de Perales. De fet, l’ocasió més clara va ser un xut des de mig camp de Ñito que intentava sorprendre el porter badaloní i que va sortir alt.

El Badalona no volia donar opcions i al primer minut de joc Xavi Boniquet va rematar fora una centrada des de la dreta de Robert Simón. Declaració d’intencions dels de Calderé, lluint en aquest partit la mateixa equipació que en l’anterior. El gran gol de Nadjib va significar la rúbrica a la classificació, mentre Calderé apuntalava la defensa amb Robusté per evitar sorpreses. Feina feta pels escapulats i ara espera el Sants dissabte. Un duel històric, sens dubte.

LES MILLORS IMATGES DE LA JORNADA, A LA NOSTRA GALERIA

The post El campió Badalona presenta credencials appeared first on FutbolCatalunya.com.

Vilassar, Cerdanyola, Badalona… i Vilafranca. El Torneig d’Històrics 2017 ja coneix els quatre semifinalistes després d’un altre grup resolt amb emoció fins al final. Amb el Castelldefels de Miki Carrillo descartat als dos primers partits -i amb moltes coses a corregir-, el Sants va veure com l’empat final contra els de Moreno els condemnava pel gol encaixat al primer partit de la jornada. La diferència de gols va atorgar el passaport a les semifinals a l’actual campió, que es veurà les cares dissabte amb el seu rival a la final de l’any passat. Per la seva banda, Vilassar i Cerdanyola lluitaran per una plaça a una final que, passi el que passi, serà inèdita.

Si hi ha un protagonista d’aquesta quarta data del clàssic de l’estiu, s’ha de triar a Josep Ramon Sardà. Un futbolista de Reus, format al Pare Manyanet de Reus (N. de la R.: gràcies per la puntualització a Jorge Bocio) i que va passar pels juvenils del Llevant, Reus i Barça i fins i tot per l’Albacete B i el Morell. Un rodamón del futbol de només 21 anys que la temporada passada jugava a Primera Catalana, al Vila-seca, i que ha estat el darrer a arribar aquest estiu al Vilafranca. A l’Històrics deixa, de moment, un gol a cada minipartit. El segon, contra el Sants, val el seu pes en or. Repassem els tres encontres.

SANTS, 2 – CASTELLDEFELS, 1

No es pot negar que és complicat obrir cartell en una jornada. La calor, el públic que va arribant i altres condicionants que afecten habitualment aquest primer minipartit. Però el Sants, gairebé el mateix Sants que es va quedar a les portes de l’ascens, va decidir sortir a resoldre ràpidament. I no va deixar respirar un Castelldefels sorprès per la sortida dels inquilins de l’Energia.

Alberto, a la sortida d’un córner, va caçar Nito i la sorpresa defensa dels de Carrillo. Massa nervis darrere a l’equip de la Riera dels Canyars, que va intentar respondre amb un xut llunyà de Joel Marín que va treure espectacularment Anto. Gairebé seguit, una oportunitat a la porteria del gol sud, amb Borrull fent lluir Nito.

Va ser el preludi de l’exhibició de Chicho, un ex del Martinenc que coneix bé aquest camp i que al minut 24 es va inventar una jugada entrant des de la banda dreta que va fulminar Nito. Un 2-0 que només va poder retallar el Castelldefels des dels onze metres, després d’un penalti forçat per Pedro Bilbao i transformat per Kevin. El Sants donava primer, malgrat perdre a la tanda posterior per 1-2.

VILAFRANCA, 2 – CASTELLDEFELS, 0

Menys història va tenir el segon partit, dominat pel vigent campió del torneig, el FC Vilafranca d’Ivan Moreno. Era un partit especial pel jugador que lluïa el 9 del Castelldefels, l’etern Santi Triguero, poc acostumat a veure’s les cares amb amics seus com Gerard Boira. Però és el que té el futbol.

A Boira no li va acompanyar la sort. Potser hagués estat just que hagués vist porta, però es va trobar amb la inspiració de Manu Martín, qui fins i tot en tres ocasions va neutralitzar els xuts llunyans del veterà futbolista. Es pot dir que Manu va ser el millor del seu equip, on Miki Carrillo té molta feina a fer, sobretot a la defensa.

Massa concessions i arribades, com la de Josep Ramon Sardà al minut 19, sorprenent el porter amb una vaselina preciosa. L’exjugador del Vila-seca va tornar a provar-lo quatre minuts després, però la resposta de Manu va ser bona, tot i que la pilota va caure al cap de Medina, qui va rematar al pal. Més sort va tenir el Vilafranca en l’acció el 2-0. David no va rematar una passada de la mort, però sí Éric Via, amb la canya a punt a l’àrea petita.

Joan Castillo va rebre de mans del seu homònim Moya, el director del torneig, el recordatori dels equips que queden eliminats. El campió es presentava al partit final contra el Sants amb un avantatge: li valia l’empat perquè no havia encaixat cap gol.

VILAFRANCA, 1 – SANTS, 1

Al Sants només li valia guanyar i va tenir l’accés a semifinals a la seva mà. Però com resa la dita, qui perdona ho acaba pagant. I de tenir Sergio Navarro dues ocasions ben clares es va passar a un empat obra de Josep Ramon Sardà –un altre cop, Sardà-  que ficava al campió a la ronda de dissabte, on l’espera el Badalona reeditant la final de la darrera edició.

Tito Lossio, l’entrenador del Sants,  va apostar no només pel mateix esquema, sinó també gairebé pels mateixos noms. Només Pacheco -una de les darreres novetats de la plantilla santsenca, provinent del Vilassar- va entrar en una alineació amb un 3-4-1-2 valent contra un Vilafranca que va avisar amb una oportunitat de Kike Tortosa que va rebutjar el meta blanc-i-verd.

Al Vilafranca li va tocar remar perquè el Sants volia fer els deures després que Luis Gaudioso cacés una pilota morta a l’àrea i afusellés Éric Alcaraz. Durant 21 minuts, els de Lossio van somiar amb la presència a la penúltima ronda, mentre els d’Iván Moreno buscaven la forma de sorprendre la defensa de tres que seguia treballant pels santsencs.

Els minuts passaven al mateix temps que Sergio Navarro demostrava que avui no era el seu dia. El ‘killer’ del Sants va perdonar davant Éric. Massa. I en canvi va aparèixer el futbolista que havia marcat el primer gol del minipartit anterior, Josep Ramon Sardà, per batre Pacheco des de fora l’àrea i fer valer la diferència general de gols.

El Vilafranca optarà a revalidar títol contra la seva ‘víctima’ a la final del 2016, el Badalona de Manolo González. Per l’altra banda del quadre, Vilassar i Cerdanyola són ‘rookies’ en aquesta fase. Moltes esperances, olor de xistorra i pinxo, calor i emoció. És l’Històrics.

The post El Vilafranca, a semifinals de l’Històrics amb ‘efecte Sardà’ appeared first on FutbolCatalunya.com.

2016 sempre quedarà en els llibres dels Històrics com l’Edició amb més gols en els últims vuit anys (23) i aquest és el millor regal que se li pot oferir a uns afeccionats que segueixen fidels a aquestes dates al Guinardó per veure les primeres evolucions d’aquests equips que han fet, any rere any, més gran aquesta reunió. Des d’aquest dilluns 31 de Juliol fins al proper 6 d’Agost, 12 equips sortiran per un títol amb vuit guanyadors diferents en els últims anys.

Horta, nou Tercera Divisió, trenca el foc aquest dilluns amb la UE Vilassar (18 h.) mentre espera la potent UE Sant Andreu de Mikel Azparren per completar la primera jornada de dilluns. Per al dimarts arribarà l’hora del CE Júpiter (Primera Catalana) enfront del Cerdanyola mentre espera el tercer, el EC Granollers d’Albert Cámara.

El grup tercer mereix un punt especial. Els ‘diables vermells’ del Martinenc (Primera Catalana) s’estrenen enfront del CE Europa de Joan Esteva. Dura prova pels graciens enfront dels amfitrions de Miguel López qui sempre demana una mica més als seus en aquestes situacions. El següent obstacle serà el Badalona de Manolo González. Únic equip de Segona B present en aquest 2017, al Badalona li correspondrà sortir amb l’etiqueta de màxim favorit al títol.

El dijous es tanca aquesta fase de classificació amb el duel Sants (Primera Catalana)-Castelldefels al costat del Vilafranca. Atenció al conjunt d’Iván Moreno sense Josu, Santi Triguero o Peque, entre d’altres, però amb Eric Alcaraz, Albert Vega ‘Peque’ i Alex Plà, com a grans fitxatges.

The post La XXXII Edició dels Històrics obre nova temporada en el futbol català appeared first on FutbolCatalunya.com.

No és un directiu més. És el directiu per excel·lència. Manolo Dengra Buendía va ampliar la passada setmana el seu mandat al capdavant del FC Martinenc per la qual cosa arribarà al mig segle al capdavant dels ‘diables vermells’ quan el 2023 mani a les nostres vides. De tot això i d’una mica més parla Dengra amb el nostre company Lluís Payarols en un excel·lent treball publicat al diari Sport el passat 19 de juliol. Val la pena repassar-lo.

REPORTATGE MANUEL DENDRA (SPORT)

L’etern president del Martinenc segueix “orgullós” al capdavant d’una entitat que sempre ha estat exemplar. “Aquí sempre hem pagat poc, però hem pagat sempre. Aquí sempre hem dit que arribàvem on arribàvem i, si no es podia, no s’obligava a ningú “. Aquestes paraules les ha mantingut sempre aquest veterà del futbol català l’única presència del qual garanteix categoria en qualsevol camp de futbol.

Amb quaranta anys d’exercici a l’esquena treu pit quan parla “d’una entitat esportiva consolidada”. No és per a menys: bàsquet, hoquei patins, futbol, ​​molt futbol, ​​tenen vida pròpia en una institució amb un Torneig d’Històrics de referència i que torna a obrir les seves portes aquest proper dia 31 amb la seva XXXII Edició.

The post Manolo Dengra, un exemple a imitar appeared first on FutbolCatalunya.com.

PREMSA HISTÒRICS

El Municipal del Guinardó ha estat l’escenari un any més de la presentació i el sorteig del Torneig d’Històrics del Futbol Català, que ha comptat amb la presència de nombrosos presidents, directius, entrenadors i jugadors del futbol català modest. En la seva XXXII edició el Torneig es disputarà del 31 de juliol al 6 d’agost amb 12 equips representats

El sorteig ha deixat duels molt interessants, derbis, i molta expectació per saber qui serà el nou guanyador dels Històrics, després de 8 anys amb un vencedor diferent. Així ha quedat el sorteig:

Grup 1: UA Horta – UE Vilassar – UE Sant Andreu (31 de juliol)
Grup 2: CE Júpiter – Cerdanyola FC – EC Granollers (1 d’agost)
Grup 3: FC Martinenc – CE Europa – CF Badalona (2 d’agost)
Grup 4: UE Sants – UE Castelldefels – FC Vilafranca (3 d’agost)

Com en els darrers anys, el format serà de triangulars 3×1 de 45 minuts on els guanyadors del quatre grups accediran a les semifinals del dia 5 d’agost (ja a 90 minuts). La gran final serà diumenge 6 d’agost, a les 19h al Municipal del Guinardó.

El Torneig d’Històrics, a banda de reunir els millors equips del futbol modest català, servirà també per rendir homenatge a tres personatges de l’esport que ens han deixat el darrer any: el President d’Honor del Torneig, Rafel Joaquin, l’entrenador Emili Vicente i el fotògraf Josep Ribas.

The post Sortejada la XXXII edició del Torneig d’Històrics appeared first on FutbolCatalunya.com.

PREMSA HISTÒRICS

Miquel Carrillo, històric dirigent del futbol català i especialment vinculat al CE Júpiter, s’ha mostrat molt il·lusionat per aquesta distinció, després de tants anys de dedicació al Torneig d’Històrics al costat del seu inseparable Rafel Joaquin.

El president del FC Martinenc, Manolo Dengra i el directiu responsable del Torneig d’Històrics del Futbol Català, Joan Moya, van formalitzar amb Carrillo la seva nominació i van mantenir una trobada per començar a treballar en la nova edició del Torneig d’Històrics, que aquest estiu celebrarà la seva edició número trenta-dos.

“Després de 25 anys de vinculació amb el Torneig estic molt feliç de ser designat com a President d’Honor del Torneig. Crec que amb en Rafel Joaquim vam fer molt bona feina i que ara s’està continuant amb aquesta tasca”, ha afirmat Carrillo.

El Comité Organitzador del Torneig d’Històrics del Futbol Català ja està treballant per a que l’edició 32 del torneig, que un any més es disputarà al Municipal del Guinardó, sigui tot un èxit de participació i públic.

El Torneig d’Històrics del Futbol Català va viure la seva primera edició l’any 1984, com a part dels actes de celebració del 75è aniversari del FC Martinenc, i s’ha convertit en tota una referència pels aficionats al futbol modest.

En la darrera edició, el FC Vilafranca va aconseguir el seu primer títol, en un palmarès que dominen el CF Badalona i el CE Júpiter amb cinc títols, i el FC Martinenc amb quatre. De ben segur que aquest estiu tornarem a viure una edició emocionant i de bon futbol al Guinardó.

The post Miquel Carrillo, President d’Honor del Torneig d’Històrics appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

L’esforç de tota una setmana al Guinardó per part del Vilafranca mereix un aplaudiment. Ha remuntat en els partits decisius contra Júpiter i Badalona per a guanyar la seva primera copa. Els penals van decidir una final esplèndida, competida i espectacular que va regalar fins a quatre gols. L’emoció també va estar present, amb un oportú Medina, que va marcar quan es complia el 90’. No baixar els braços li va servir al degà penedesenc per a ser històric. Oribe, una vegada més i, com no, Santi Triguero van possibilitar la victòria del seu equip. La fe va moure muntanyes i confirmava una realitat. El Vilafranca és el nou campió del Torneig d’Històrics.

La final començava frenètica. Des d’un principi, la gespa del Guinardó semblava una pista de 100 metres llisos dels Jocs Olímpics. Tant Vilafranca com Badalona apostaven per l’anada i tornada. Els espais apareixien i els riscos es multiplicaven. Així, van arribar ocasions com les de Guzmán i Musa. Els davanters del Badalona eren autèntics punyals.

I és que mica en mica el partit s’anava tornant escapulat. La bogeria inicial passava a ser un monòleg dels de Manolo González. El Badalona ‘sedava’ el Vilafranca. A base de joc i de gols. Primer, gràcies a Víctor, que culminava un contraatac letal. Poc després era Marcel qui, amb una jugada d’autèntic davanter centre, ampliava l’avantatge. Guanyava i agradava el cinc vegades campió del torneig.

L’experiència a la primera part va ser un grau i la categoria, també. Es va notar que el Badalona juga a Segona B i el Vilafranca a Tercera. No obstant, quedava molt encara i si alguna cosa té el futbol es que no es pot donar res per fet. Encara menys, quan Iván Moreno tenia a la banqueta homes com Santi Triguero, Oribe o Josu.

TRIGUERO NO FALTA A LA CITA AMB EL GOL

Només quedava ser valent. El Vilafranca tenia molt a guanyar i poc a perdre i així va ser. Oribe, una vegada més, va treure a passejar la seva qualitat i va servir el gol a Triguerinho. L’11 vilafranquí no va fallar davant la sortida de Brais. Quedaven minuts. Quedava esperança. El degà penedesenc tenia més de mitja hora per davant per a intentar la gesta.

No va ser per empeny, ja que el Vilafranca va assetjar la porteria escapulada. Cada vegada atacaven més els d’Iván Moreno i menys els de Manolo González. Fins que, quan semblava que tot i la fe el resultat no es mouria, va arribar l’empat. Medina va perseguir una pilota en la que ningú hi creia i es va anticipar al porter. El guerrer penedesenc donava al seu equip la possibilitat de guanyar el títol a la tanda de penals. Que no és poc.

I la inèrcia acabar de decantar la balança. Com fa uns dies contra el Reus, el Vilafranca es va imposar a la tanda de penals. No va fallar cap dels seus llançaments, mentre que Maestre va errar el seu per part del Badalona. El degà penedesenc estrenava el seu palmarès al Torneig d’Històrics i confirmava les bones sensacions que desprèn. Queda molt per davant, però aquest equip d’Iván Moreno promet emocions fortes.

The post Històrics 2016: Santi Triguero pica a la porta de la història appeared first on FutbolCatalunya.com.