@ManuelSeguraM

Amb més de 30 socis presents en Assemblea extraordinària, el FC Santboià va decidir aquest dimarts sol·licitar un préstec de 150.000 euros (4%) com a “pagament inajornable” de la multa, que es xifra en 593.000, amb l’Agència Tributària pel període que va del 2007 al 2012. “En les properes hores pagarem aquesta quantitat i quedem a l’espera d’una subvenció de l’Ajuntament perquè cal retornar aquest préstec en tres mesos”, va afirmar el president del club, Ramon Andreu.

Acompanyat en la taula per la responsable del futbol femení del club, Rosa Planas, el tinent d’Alcalde Joan Antoni Tamayo, i el vicepresident Conrad Zaragoza, Andreu va oferir tot luxe de detalls a “un problema molt gran” i va admetre en diverses ocasions “estar ‘fotuts’, molt ‘fotuts'”. Tant sincer com real després d’arribar els baixllobregatins a un pacte amb la Hisenda pública per a abonar aquesta primera xifra ineludible i “11.358 euros mensuals durant 5 anys” i així tancar un total de “800.000 euros interessos inclosos” per la totalitat.

“No devem res a ningú extern”, va afegir amb notable satisfacció el màxim dirigent d’una entitat que desitja sobreviure davant un present duríssim que afligeix a tot el futbol modest encara que sembla que s’ha centrat molt particularment, en el futbol català. El segell de centenari obligava “a haver de fer l’impossible per a salvar al club” i, ara per ara (tres mesos) l’ha aconseguit l’Assemblea. Noranta dies després ja arribarà el moment de tancar un nou préstec de “180.000 euros” a costa que arribin les subvencions del Consistori, la de la FCF (3.000 euros), patrocinadors, etc.

És a dir, “estem oberts a qualsevol iniciativa personal o d’empresa que ens vulgui ajudar” de cara a la supervivència d’un històric amb 100.000 habitants i mil famílies al seu voltant.

Per cert, Ramon Andreu reconeix que “a la plantilla se li deu un total de dues mensualitats però, tal qual arribi la subvenció de l’Ajuntament, s’abonarà, ja que “aquesta entitat sempre ha pagat a tothom”.

La sala de premsa del Santboià va servir per a reunir els inquiets i preocupats socis abonats. És molt destacable aquesta presència i aquest interès per aquesta entitat modesta que passa per situacions molt dures, com molts altres, i que ha estat ‘triada’ per l’Agència Tributària en originar-se una desorientació econòmica que ha afligit a l’esport amateur. El Santboià, com va ocórrer amb el Prat, Badalona, L’Hospitalet, Sant Andreu, Vilanova i algun altre més, no va pagar com devia i ho pagarà molt car.

Presents a la sala van estar també els representants polítics de l’Ajuntament. “La situació no és greu, sinó el següent i per a miracles cal anar a Lourdes”, va exclamar el tinent d’alcalde Tamayo, qui poc abans ja havia dit que “nosaltres no podem pagar aquesta quantitat, encara que hi hagués voluntat política, ja que està prohibit”.

A aquestes afirmacions cal afegir les efectuades per la regidora d’Esports, Mari Antonia Barragán. “Al Santboià li pesa la seva història i és cert que hem tingut diverses ofertes pel club però ens han semblat més interessades a convertir-lo en negoci que una altra cosa” i això no està disposat a secundar-ho l’Ajuntament de la ciutat.

Amb 150 socis de pagament, amb 25.000 euros d’ingressos entre publicitat estàtica i patrocinadors principals, amb 90.000 euros de pressupost per al primer equip que dirigeix José Alcaraz i amb deu anys ja en el càrrec de president, Ramon Andreu va oferir una sortida per a un Santboià que seguirà a l’UVI. “Tenim un problema molt gran” va repetir en diverses ocasions però ja ha demostrat que, si algú pot reviure a aquesta entitat, és la seva junta i, per descomptat, ell mateix.