Es recorden poques lligues tan emocionants com el grup 3 de Segona Federació 2023/2024. Badalona Futur (56 punts), Lleida Esportiu (54), Europa (53), Hércules (53) i Sant Andreu (53) lluiten per un ascens que aconseguirà un d’ells. La resta, excepte una carambola difícil que es produeixi, disputaran el playoff. Només el líder, que estrena entrenador amb Kiku Parcerisas, el té garantit matemàticament. De fet, només Badalona Futur i Europa depenen ara mateix d’ells mateixos per pujar de categoria. Això sí, el proper diumenge tot pot canviar.

I és que a les quatre jornades que queden hi ha bastants duels directes. Europa i Badalona Futur s’enfronten al Nou Sardenya a la jornada 32, el líder i l’Hércules a Vic i també el Lleida Esportiu i els escapulats a una jornada 33 que es preveu decisiva. A la 34, la última de la temporada, els de la terra ferma visiten el Rico Pérez.

EL SANT ANDREU, L’ÚNIC SENSE DUELS DIRECTES 

Així doncs, Badalona Futur, Lleida Esportiu, Hércules i Europa tenen dos de les quatre jornades restants contra un dels cinc primers. L’únic que ja els ha jugat tots és el Sant Andreu que, en teoria i només en teoria, té un calendari més assequible. El Badalona Futur depèn d’ell mateix perquè és líder en solitari i l’Europa també perquè té l’average guanyat al Sant Andreu i a l’Hércules mentre que té pendents els duels de la segona volta amb Futur i Lleida.

La gran notícia de la part alta d’aquestes últimes setmanes ha estat el terratrèmol que ha suposat la sortida de Ferran Costa del Badalona Futur. De fet, el líder ha perdut els dos últims partits per la mínima i també el seu coixí respecte els perseguidors. Kiku Parcerisas, procedent del Girona, és el nou entrenador per posar remei a aquest problema.

EL LLEIDA ÉS DÈBIL CONTRA ELS FORTS

L’immediat perseguidor del Badalona Futur és el Lleida Esportiu, dos punts per sota. L’equip de Viadero ha fet figa a la segona volta després d’una arrencada de lliga pràcticament perfecta. Els blaus han sumat dues victòries i tres derrotes als últims cinc partits, però el més preocupant no és la seva irregularitat, sinó els resultats contra els rivals directes.

El Lleida té dos partits pendents contra els favorits i això és un problema. L’equip de Viadero ha perdut els dos partits contra el Sant Andreu, ha empatat i perdut contra el Badalona Futur, va caure a casa contra l’Hércules i va ser golejat al Nou Sardenya. Cinc derrotes i un empat en els sis partits contra els cinc primers fins al moment. Un bagatge molt fluix.

L’EUROPA, MILLOR LOCAL I INVICTE A CASA

Tot el contrari que un Europa que s’ha mostrat més sòlid als partits grans i sobretot al Nou Sardenya. L’equip escapulat suma dotze victòries i tres empats i segueix invicte a casa. Del partit del Camp d’Esports dependran les seves opcions, ja que per darrere venen forts tan Hércules com Sant Andreu. Seran els quadribarrats el tapat d’aquesta lluita que promet ser històrica?

The post Segona Federació: cinc equips i un destí appeared first on FutbolCatalunya.com.

RODA DE PREMSA TÈCNIC XAVI MOLIST

“Hem d’estar tranquils. Sabíem que quan guanyàvem 5 partits seguits no érem els millors del món i ara que n’hem perdut 3 no som els pitjors.”

“Els jugadors s’han deixat la vida i estan molt fotuts per no haver guanyat. Això és el més important. La setmana que ve lluitarem al màxim per tornar a la victòria, ells es mereixen alegries.”

“Hem tingut un calendari complicat i ara l’equip sap que ha de competir i lluitar el màxim tots els punts. La lliga és llarguíssima, i tothom punxa. Hem de tenir clar el primer objectiu: salvar-nos. I quan ho hàgim aconseguit, intentar lluitar per estar a dalt.”

“Els nous fitxatges venen a sumar. Avui han debutat Óscar i Gorriti, a més amb gol. Només porten una setmana d’entrenament i és difícil estar conjuntat, però hi ha coses molt positives de tots tres.”

“Hem fet atacs llargs i hem tingut tranquil·litat, durant moments hem combinat bé. Però hem fet més errors que ells i per això ens han guanyat.”

“Al camp de l’Hércules és normal que li costi tenir pilota, però crec que n’hem tingut en moltes fases del joc. No ens poden marcar dos gols seguits. Hem de ser molt més competitius. Avui hem tingut molta més personalitat amb pilota que la setmana passada.”

“Teníem el pla de partit molt pla, no encaixar als primers minuts i tenir la pilota. Volíem jugar amb l’ansietat de l’Hércules i el seu públic, però no ha estat així. Hem de millorar en la defensa de l’estratègia.”

CRÒNICA WEB UE SANT ANDREU

The post Molist: “Els jugadors s’han deixat la vida” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Primer va ser la sortida a Eivissa amb triomf final al San Miguel de Balansat (0-1, Paredes 72′), després va arribar el primer ‘pal’ enfront del Cerdanyola (3-4) i aquest diumenge el segon KO consecutiu (3-0) contra l’Europa. Els 7 gols rebuts en els dos últims partits és la pitjor lectura per a un equip que ha de millorar moltíssim el seu treball defensiu en totes les línies.

Massa càstig per a un Sant Andreu que ha tornat amb totes les il·lusions a la Segona Federació, però que no acaba de trobar el seu lloc perquè bon futbol sí que mostra. Ressorgiran aquest pròxim diumenge davant l’històric Hèrcules?

Arguments tenen i han demostrat per a ressorgir. Bona oportunitat per a veure com es resol el duel golejador entre el local Toni Paredes i el visitant Marcos Mendes, tots dos amb dos gols.

REFLEXIONS A SANT ANDREU

MOLIST: “Els cops ens han noquejat bastant. Cada gol. Ells ho han aprofitat, és futbol, i tenien la seva gent també. Hem d’aprendre d’aquestes situacions, l’any passat ens va passar el mateix”

“Hem de posar més el focus en l’aspecte defensiu. No estem a l’altura de la categoria i ho hem de rectificar com més aviat millor”.

“És una derrota dolorosa, no ens hem d’amagar. Estic fotut pels jugadors, però sobretot per la gent”.

RODA DE PREMSA TÈCNIC XAVI MOLIST

JOSU RODRÍGUEZ: Independentment del resultat, això és el que et fa sentir especial. Gràcies de veritat!!! No dubteu que ho treure’m endavant. Som-hi @uesantandreu

JAIME GONZÁLEZ: Autocrítica, treball, esforç i convicció, no hi ha un altre camí. Afició, gracies animar com ho feu fins al final, sou els millors, sense dubtes l’orgull del poble.

L’HÈRCULES, AL NARCÍS SALA

I per a arrodonir aquest inici de curs arriba diumenge que ve al Narcís Sala l’històric Hèrcules. Comparteix lideratge amb el Lleida Esportiu, ha guanyat els seus 3 compromisos de Lliga, ha marcat 5 gols i només n’ha rebut 1. L’equip dirigit per Rubén Torrecilla és un clàssic de la quarta categoria del futbol espanyol.

The post Preocupa aquest Sant Andreu amb 2 KO de 3? appeared first on FutbolCatalunya.com.

El mercat de fitxatges de Segona B tanca les portes amb molta intensitat al grup 3. Tots els equips han mogut fitxa, fins i tot un Valencia Mestalla que ha esperat als darrers instants per anunciar els seus moviments. Al futbol català, el Nàstic de Seligrat ha marcat tendència de cara a buscar la permanència.

Sens cap mena de dubte, el futbol alacantí ha marcat la pauta. Els dos equips amb més ‘rock & roll’ aquests diez són d’aquesta província. Un Hércules en situació delicada ha buscat moltes solucions. Tantes, com vuit, amb set baixes per equilibrar la nòmina. Darrera d’ells, el recent arribat La Nucía, on s’han viscut sis canvis en cada sentit.

A Catalunya, qui es queda gairebé com estava abans del mercat és el Lleida Esportiu. L’equip de Molo només ha registrat aquests dies un moviment de sortida. I a més, es tracta del porter Adrià Rojas, més habitual al seu filial que no pas al primer equip, qui ara forma part del ‘roster’ de l’Espanyol B.

A banda del Nàstic, un altre club protagonista del mercat d’hivern ha estat el Prat de Pedro Dólera. Finalment, més sortides que arribades a l’equip ‘potablava’ en aquest període, amb l’esperança de lluitar per la permanència fins al final.

A continuació, podeu consultar la llista de moviments al grup tercer de Segona B, segons hem pogut recollir aquests dies mitjançant tota mena de canals.

The post Així ha acabat el mercat d’hivern al grup 3 de Segona B appeared first on FutbolCatalunya.com.

Aquest divendres, 31 de gener, es tanca oficialment el mercat de fitxatges a les tres primeres categories estatals. El grup tercer de Segona B ha viscut un gener mogut, amb moltes variacions a totes les plantilles. Són els reforços per a millorar les prestacions de cara a la segona volta de competició.

Sens dubte, el gran protagonista d’aquest període ha estat l’Hércules. L’equip alacantí lluita per sortir de la zona de descens i per això ha realitzat, fins dimecres 29 de gener,15 moviments de mercat. Vuit altes i set baixes, amb retocs a totes les línies, tret de la porteria. Els defenses Bruno Perone (ex Nàstic) i Raúl Ruiz, els migcampistes Carlos de Lerma, Sergio Jiménez i Pedro Torres i els davanters Nikos Vergos, Miguel Olavide i Abdelssamad Ezzalzou són algunes de les apostes d’un equip que perd jugadors de la talla de Fran Miranda o Carlitos Martínez.

Entre els catalans, qui més moviment ha tingut ha estat un altre perseguidor de la permanència, el Prat de Pedro Dólera, amb nou operacions. En el seu cas, tocant totes les línies, amb el relleu a la porteria de Melgrati en lloc de Dani Pérez, les arribades en forma de cessió de David Acedo i Álex Pachón i el retorn al futbol català de Sergi Garcia després de la seva curta experiència a La Nucía.

A Badalona i Tarragona també hi haurà cares noves. Els badalonins, després de la seva gran experiència a la Copa del Rei, donen la benvinguda als migcampistes Dani del Moral i Jaime Alvarado i als davanters Max Marcet i Joel Lasso. Per la seva banda, el Nàstic reforça la defensa amb Jesús Rueda, el mig camp amb Fran Miranda i Ribelles –malgrat la lesió d’aquest només arribar- i l’atac amb un vell conegut, Fran Carbia.

A la zona alta també hi ha moviments. Al líder Sabadell s’esperen més arribades després de les de Carlos Beitia (Villarreal B) i Héber Pena (Badajoz), que compensen ls marxes d’Acedo -abans comentada- i Alberto Leira. Per la seva banda, el Cornellà reforça la seva defensa amb tres incorporacions, entre elles les d’un vell conegut com Agus Medina. I l’Andorra de Gabri aposta per jugadors com Carlitos Martínez, Andrés García o Adri Lledó per buscar l’empenta al tram final de temporada.

Naturalment, s’esperen més novetats a les darreres hores de mercat, per la qual cosa actualitzarem aquesta llista que us oferim, amb els moviments que hem pogut constatar. I és que ha estat un hivern intens.

The post Hércules i Prat, reis del mercat d’hivern al grup 3 de Segona B appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @JordiMestres7

El tècnic andorrà Gabri el volia aquest passat estiu però l’Hèrcules no li va deixar marxar. Carlos Martínez, sempre ‘Carlitos‘ en el futbolcat encara que llueixi 33 anys, torna al #futbolcat, arriba a Andorra i ho fa amb sis gols en el seu haver i després d’haver aconseguit 13 en la seva primera temporada en el club alacantí.

Després d’admetre aquest passat estiu que es negava “a ser recordat per jugar en el pitjor Hèrcules de la història”, i reconèixer haver-ho passat molt malament per la situació de l’històric club alicantí, el davanter mataroní és tota una garantia d’èxit per al conjunt tricolor. Aquest dissabte es buidarà el dubte de la seva estrena.

Així ho reconeixia aquest divendres Gabri qui podria fer-ho debutar aquest diumenge a Badalona, un dels equips pels quals ha passat aquest especialista del gol. De fet, serà el seu cinquè equip en Segona B (Gramenet, Olot, Vila-real B, Hèrcules i Andorra) i ho farà com a màxim golejador (85) en actiu d’aquest grup III.

Carlos arriba per a cobrir la vacant del lesionat Ernest Forgas (8 gols) i amb la clara missió d’ajudar el conjunt local a barallar per ficar-se en la zona de promoció d’ascens.

The post Carlos Martínez, un altre luxe per a l’Andorra appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

Lluís Planagumà (1980) és un exemple de precocitat a les banquetes. Des que va començar a entrenar a la Ferran Martorell amb 15 anys no ha deixat d’anar a més. L’Espanyol, el seu club de sempre, li va obrir les portes de Segona B, una categoria en la que ha dirigit 217 partits. Tot plegat, amb 38 anys acabats de fer. Assenyat, format i versàtil, Planagumà ha dirigit amb èxit tres filials i ara té el repte més gran de la seva vida. No és cap altre que retornar l’Hércules al futbol professional cinc anys després.

El tècnic català ha portat el club al millor inici d’aquesta etapa a Segona B. I és que l’Hércules acumula més punts a aquestes alçades que les cinc temporades anteriors a Segona B. Té un any de contracte, prorrogable automàticament si porta l’equip a LaLiga123. Aquest és l’objectiu i Lluís Planagumà està disposat a complir-lo.

Com li va tot a Alacant?

Estic molt content i feliç. Si hagués de fer un guió de la situació quan vaig arribar signaria estar com estic. Content a la ciutat, al club, amb un gran equip i ara per ara competint molt bé a Segona B

Entrenar l’Hércules és diferent que dirigir qualsevol dels equips que ha tingut fins ara?

Canvia perquè estem parlant d’un ex equip de Primera Divisió. L’afició és exigent i l’objectiu ambiciós i només val complir el repte. És bastant diferent, sí, excepte quan vaig debutar a Primera Divisió, clar.

Què recorda d’aquell Granada-Leganés?

Sobretot em va quedar molt gravat la igualtat que hi va haver. Eren dos equips de perfil baix de Primera Divisió i allò em va demostrar que a totes les categories, inclosa la Primera Divisió, tot es decideix per detalls.

La porta s’està trencant i entrenadors com Manolo Márquez, Paco López, Asier Garitano o vostè mateix han arribat a la màxima categoria.

A més també els clubs s’atreveixen per apostar per aquest perfil. Jo porto més de 200 partits a Segona B, però aquestes apostes solen ser arriscades.

“Victòries i derrotes s’han de gestionar amb normalitat”

Parlem de l’Hércules. Venen de perdre al camp de l’Alcoyano. És el pitjor moment?

La veritat és que hi ha hagut moments tensos ja. Hi ha sempre, de fet. En aquest tipus de clubs es tendeix a analitzar molt més les coses que passen cada setmana i sembla que tot sigui més negatiu. Hem tingut setmanes tristes, però també d’altres que hem guanyat. S’ha de gestionar amb normalitat les victòries i les derrotes perquè aquesta competició és molt igualada i es decideix tot al final.

L’equip té problemes de gol (11 marcats en 14 partits) i el fet de no acabar de fer-se fort al Rico Pérez.

Si només analitzes les dades evidentment és això, però si tu veus els partits te n’adones que són enganyosos. Nosaltres a casa generem una mitjana de quatre ocasions de gol molt clares. Més que falta de gol és encert en moments puntuals. Ocasions en creem moltes.

Creu que té la millor plantilla del grup?

No, perquè jo penso que la millor plantilla del grup és la que competeix millor i això es decideix a final de temporada. Sí penso que tenim molt bona plantilla, un grup humà excepcional i que això pot arribar a fer que a la llarga siguem la millor.

Amb 38 anys acumula més de 200 partits d’experiència a Segona B. Anar a l’Hércules és voler deixar la categoria per anar al futbol professional d’una vegada?

Mai saps el camí per arribar al futbol professional quin és, però és cert que l’objectiu de venir aquí és aquest. Revertir una situació molt complicada d’un gran club, amb grans possibilitats i intentar aconseguir aquest repte després de tantes temporades a Segona B.

Què canvia d’entrenar un filial a un equip com l’Hércules?

La diferència és l’edat dels jugadors. Les dificultats són iguals, però alhora diferent. En un equip com l’Hércules es valoren unes coses que a un filial no valores. Les dues coses són igual de dures.

A l’afició d’un estadi també se l’entrena?

Cada entrenador té un perfil i en el meu cas és molt important transmetre passió i sentiment. Això del futbol per a moltes persones va més enllà de només un esport. Hi ha una responsabilitat que fa que vulgui donar la millor versió de mi mateix des de l’emoció i el sentiment, unit a la capacitat d’entendre el joc i la presa de decisions.

Com veu el grup 3 aquest any?

Per mi és un dels grups més difícils. Jo vaig estar una temporada i mitja al grup 4 i et trobes un context totalment diferent a aquest. Aquí tots els equips poden guanyar-te, t’has d’adaptar a contextos molt diferents de joc, hi ha molt bons futbolistes… Al grup 4 també, però tots els estadis són grans i de gespa natural i els equips tenen una forma de jugar similar.

Tal i com està muntat el sistema més que fer play-off l’objectiu és quedar primer?

Evidentment. Amb dades a la mà quedar primer et dóna una possibilitat que no tens amb la resta de posicions. També és cert que mai saps el camí que et pot portar a l’ascens. La temporada passada l’Extremadura va fer una inversió enorme i era una de les millors plantilles de Segona B. Va classificar quart a l’última jornada i per això dic que mai saps el camí, tot i que objectivament quedar primer et dóna més opcions.

“Lleida i Sabadell són candidats al títol de lliga”

Com veu els equips catalans del grup 3?

Doncs veig un Lleida i un Sabadell molt potents. Sempre, sobretot en el cas del Lleida, s’han fet molt bones plantilles, però crec que aquesta temporada els dos han fet un esforç molt gran per tenir jugadors encara millors. Jo crec que són dos equips certament candidats no només al play-off, sinó també al campionat de lliga. L’Olot i el seu projecte han trobat un camí clar. Està competint molt bé i plantant cara a rivals que tenen un pressupost molt més gran que ells. El Badalona té una estructura nova, però un entrenador expert. Està demostrant ja una adaptació a la categoria gran i està entre els millors equips. Serà un equip que competirà fins al final. Pel que fa als filials, l’Espanyol B té una estructura i fa anys que treballa amb el mateixos jugadors i cos tècnic. Això els hi dóna un avantatge i crec que és el millor filial. El Barça B, amb el potencial que té, i el Peralada, que estic convençut que farà una segona volta millor que la primera, estaran en situacions còmodes. Em deixo només al Cornellà. Crec que està en un moment de transició, de canvi. És un equip que està jugant molt bé i hauria de portar més punts dels que porta. A la segona volta estarà en zona tranquil·la-alta i lluitarà pels objectius que ve lluitant els últims anys.

Els últims anys a Segona B hi ha dues formes d’entendre els filials. Una, amb jugadors joves, prioritzant la formació i a partir d’aquí competir. L’altra és fer un filial amb jugadors de la categoria de 22 anys cap amunt. Què en pensa d’això?

Crec que cada club té una idea i és respectable en funció dels objectius que es marquen. Una altra cosa és que a nivell federatiu la RFEF decideixi unes normes concretes pels filials. Fins que no passi això cadascú és lliure de tenir el perfil de jugador que vulgui.

Quan dirigia filials que li feia més content: que debuti un jugador amb el primer equip o guanyar partits?

Tot. Les dues coses. Per a mi un filial és un equilibri entre competir i formar. Per això dic que té unes dificultats diferents entrenar l’Hércules o un filial. A un filial has de fer que els futbolistes millorin, creixin i debutin a la màxima categoria del futbol espanyol. D’altra banda has de competir a Segona B i l’objectiu mínim és no perdre aquesta categoria.

Veient els últims precedents a l’Espanyol, amb Sergio i Rubi, tanca la porta a tornar a l’Espanyol en un futur?

No tanco la porta a aquesta situació. Evidentment que no

Què li diu que l’Hércules hagi tingut 8 entrenadors els últims 4 anys?

Que fins ara és un club inestable, però una de les coses per les quals vaig vindre és que volen crear un projecte diferent del que han tingut fins ara a Segona B.

Ser entrenador és desagraït?

És un lloc de treball dins d’una estructura que tot depèn del mateix. Tu tens la teva feina, les teves idees, les intentes transmetre, però tot depèn dels resultats. Potser sí que és inestable.

Com a entrenador què prioritza? Tenir un estil o adaptar-se a les circumstàncies?

Cada entrenador té el seu estil, la metodologia i la forma de transmetre. També s’ha de saber en quin club estàs, la ciutat, d’on vens i a partir d’aquí adaptar-te.

“Ser entrenador és aprendre de tothom. M’és igual si a Regional o a la Premier”

Es considera un privilegiat?

Totalment. Amb l’edat que tinc i el bagatge que he recorregut estic molt feliç de viure tot aquest camí, de gaudir dels bons moments i també dels dolents. Sembla que quan parlem de gaudir només parlem de les coses positives i no és així. Estic content d’haver conegut moltíssimes persones des de jugadors fins a membres de cos tècnic. Ells són els que fan millor la teva feina.

En qui es va fixar per a ser entrenador?

M’he fixat en molta gent d’àmbits diferents. Quan estava a la Ferran Martorell amb 15 anys mirava entrenadors de la pedrera, que estaven a juvenils. Després a l’Espanyol en la gent que tenia més a prop. Ser entrenador és aprendre de tothom. M’és igual si a Regional Preferent o a la Premier League.

Considera un afegit important la seva formació al futbol modest enlloc dels ex futbolistes professionals que només han tocat aquest àmbit?

Jo he pogut viure tot aquest procés a través d’aquesta formació i hi ha altres perfils que han arribat més ràpid. Fa anys que no distingeixo entre ex futbolistes i entrenadors de la base perquè no aporta res aquest debat.

The post “L’objectiu és ambiciós i només val complir el repte” appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

Un dels davanters clàssics de Segona B està a un pas de tornar al grup 3. Carlos Martínez canviarà el Japó per Alacant. El golejador de Mataró va acabar el seu contracte amb el Tokyo Verdy fa uns dies i tornarà a Espanya en breu. Clubs dels quatre grups de Segona B s’han interessat per Carlos, un golejador contrastat de la categoria de bronze del futbol estatal. De fet va sonar amb força la seva incorporació a la Balompédica Linense de Jordi Roger, però finalment Carlos anirà al grup 3. La seva elecció sembla decidida i l’Hércules de Lluís Planagumà seria el seu destí. En els propers dies es farà oficial.

Carlos Martínez ve d’un periple d’un any al Japó, on ha jugat pel Tokyo Verdy, equip de la Segona Divisió del país nipó. Els seus mèrits anteriors a Segona B el van portar a aquesta fita. I és que Carlos ha marcat 66 gols en 165 partits a la categoria de bronze. Estem parlant del màxim golejador històric d’Olot (27 gols) i Villarreal B (35), un jugador amb instint assassí i de qualitat màxima. Té 32 anys acabats de complir i el Rico Pérez espera la seva arribada.

The post Carlos Martínez apunta al Rico Pérez appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

Tard i malament. La RFEF no va per feina i ho deixa tot pel final. No se sap a dia d’avui qui ocuparà la plaça del Mallorca B, arrossegat a Tercera pel descens del seu primer equip a Segona B. El reglament diu que el seu lloc l’hauria d’ocupar l’equip de la comunitat autònoma – en aquest cas el grup balear de Tercera – millor classificat i aquí no hi ha dubtes. El Poblense pujaria a la categoria de bronze. Tot i l’evidència llei en mà, el silenci de la Federació Espanyola envers el tema està alimentat les hipòtesis sobre unes composicions de grups que no sempre s’han regit per la lògica. Els set equips catalans hauran d’esperar tres setmanes per a conèixer els seus rivals. Tot plegat, un esperpent que ja comença a ser massa habitual.

L’únic clar a hores d’ara és que catalans, valencians i balears aniran junts sigui el grup que sigui. Per tant, hi ha 17 equips confirmats de cara a la propera temporada que són Badalona,Cornellà, Gavà, Llagostera, Lleida Esportiu, Olot, Sabadell, Alcoyano, Atlético Saguntino, Elche, Hércules, Ontinyent, Valencia Mestalla, Villarreal B, Atlètic Balears, Formentera i Mallorca.

Si el Lleida no canvia al grup 2, com és la seva voluntat, o el Gavà no abona els deutes abans del 30 de juny podrien haver-hi canvis, però en principi sembla improbable. Així doncs, hi haurà només tres filials – o menys – a la lliga quan la temporada passada hi havia un total de sis. Els equips B s’han reduït a la meitat.

El nivell de la lliga anirà ‘in crescendo’. És cert que ja no hi és el Barça B, nou equip de LaLiga 123, però del futbol professional han baixat dos històrics com Elche i Mallorca. De fet, el grup 3 tindrà la propera temporada fins a cinc equips que alguna vegada han jugat a Primera Divisió (Elche, Mallorca, Alcoyano, Sabadell i Hércules).

Això provoca que també s’hagin reduït els camps de gespa artificial. Dels 17 equips confirmats, 11 juguen en gespa natural mentre que només 6 (Badalona, Cornellà, Atlético Saguntino, Ontinyent, Atlètic Balears i Formentera) ho faran en terreny artificial.

PROPOSTA 1: L’HABITUAL AMB EL POBLENSE

La primera proposta per a formar el grup és la més lògica. Amb els set catalans, set valencians, dos aragonesos i quatre balears ja surt el grup. Serien les comunitats autònomes habituals, amb distàncies prou assumibles. La plaça de la discòrdia del Mallorca B, en aquest cas, seria ocupada pel Poblense.

Segons el reglament de la RFEF, en cas de descens d’una vacant d’aquest tipus qui l’ha d’ocupar és l’equip millor classificat de la comunitat autònoma. No hi ha dubtes, doncs, que el Poblense, segon classificat del grup 11 amb 79 punts, hauria de pujar a Segona B. No obstant, a 26 de juny la RFEF no s’ha pronunciat i fins a 5 equips han reclamat aquesta plaça emparant que tenen millor puntuació.

PROPOSTA 2: CANVIAR ARAGONESOS PER MANXECS

El Peña Sport de Tafalla va donar a conèixer ahir la seva proposta de grups a la RFEF. L’equip navarrès, amb la voluntat de no fragmentar comunitats autònomes, va presentar una iniciativa en la que el grup 3 està composat per catalans, valencians, balears i manxecs. D’aquesta manera, Ebro i Deportivo Aragón marxarien al grup 2.

En el seu lloc entrarien el Talavera de la Reina i el Toledo. Castilla La Mancha no tindria un equip a cada grup com aquesta temporada i els dos jugarien la mateixa competició. L’agreujant d’aquesta proposta són les distàncies. Per posar un exemple, Zaragoza està a 406 quilòmetres de Palamós mentre que Toledo es distancia a 785. Una bestialitat.

PROPOSTA 3: EL POBLENSE NO PUJA I ARRIBA LAS PALMAS AT.

El periodista de Mundo Deportivo Manuel Ayala revelava avui una tercera opció. En aquest cas, qui pujaria a Segona B seria el Calahorra, equip amb més puntuació dels que no han ascendit a tercera amb 95 punts. No pas el Poblense, que seguiria a Tercera. D’acabar així el tema, qui aniria al grup 3 seria Las Palmas Atlético.

El filial és l’únic representant canari de la competició i els equips de les illes han jugat les últimes temporades al grup 2, però en aquest cas per a quadrar-los aniria al 3. Ja veuen, múltiples opcions i silenzio stampa per part de la RFEF. No descartin qualsevol altra possibilitat, vistos els precedents.

The post El galimaties de la Segona B appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

Totes les històries, fins i tot les més boniques, tenen un final. La del Cornellà amb la Copa del Rei no n’és una excepció. Segones parts mai van ser bones, diuen, tot i que els de Jordi Roger van deixar-s’ho tot per a passar. Ho podrien haver fet, però no era el dia. Un cúmul de desgràcies van evidenciar la malastrugança verda al Rico Pérez. Enric va perdonar el que Javi Flores va enviar cap a dins. L’Hércules va acceptar la batalla que li presentava el Cornellà i, amb unes armes similars, la seva qualitat va decidir. El penal i l’expulsió van acabar de matar a un equip que tot i això no va baixar els braços. El gol d’Enric donava una esperança que es va perdre tant com els minuts finals per la veterania del rival. Nedar per a morir a la riba. La Copa ja no és verda.

La pluja, més tímida que no pas a Barcelona, rebia als dos equips. La tempesta va caure en sentit figurat amb una arrencada frenètica de l’Hércules. Els locals sortien a mossegar i Mainz feia volar Marcos tot just començar. La fera va acabar sent domada i el Cornellà va adormir el partit. Amb dues línies ben marcades de quatre i Enric i Abraham despenjats, els verds van fer el seu partit.

La intenció era jugar amb els nervis del rival i aprofitar els espais a l’esquena de la defensa alacantina. Era evident que l’Hércules era el favorit. Qui havia de fer seu el partit, però Tevenet, gat vell en això del futbol, sabia que exposar-se massa podia ser un error. I no ho va fer.

Després de treure’s de sobre l’embraniza inicial – 4 córners pels locals en els primers 10 minuts – el Cornellà va silenciar el Rico Pérez. La jugada sortia i Enric Gallego, sol davant de porta, rematava massa creuat. Per poc, per molt poc, no estrenava el marcador.

JAVI FLORES ESTOMACA L’INCOMPRÈS CORNELLÀ

Quan més equilibrat estava el partit, va arribar la jugada desgraciada. Marcos tenia la pilota a les mans, la va botar i la gespa molla li va jugar una mala passada. No va controlar la bimba i en un gest instintiu la va recollir. Falta indirecta. Ningú entenia res i tot eren protestes. Encara més, després que l’Hércules treies l’esquadra i el cartabó en una jugada d’estratègia digna d’ensenyar a les escoles. Javi Flores encetava el partit.

Amb avantatge mínim local seguiria el partit fins un altre infortuni. El travesser evitava un gol que arribaria poc després. El destí era inevitable. L’àrbitre assenyalava penal per mans d’Uche, li treia la segona groga i deixava el Cornellà amb 10. El gol de Gaspar era l’últim cop per a un equip amb tot en contra i una muntanya davant difícil de superar. Remuntar era una gesta aleshores, per no dir una utopia.

LA VETERANIA LOCAL COLLA EL PARTIT

Fins que Enric retallava distàncies a deu minuts pel final. S’obria una nova perspectiva. L’inquietat arribava al Rico Pérez i els 7.000 presents veien que tocaria patir. El seu equip, però, va impedir-ho. Tot plegat, gràcies a que les pèrdues de temps van fer que dels últims minuts se’n juguessin uns pocs. L’Hércules, més incisiu i de forma merescuda, accedia a la següent ronda. La grossa ja no tocarà a Cornellà.

The post Una Copa per oblidar appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

La Copa li ‘mola’ al Cornellà. Invicte a la competició contra equips de Segona B, ha guanyat – ja sigui durant el temps reglamentari o als penals – els cinc partits disputats. El Real Madrid ha estat l’únic en vèncer els de Jordi Roger a la competició del KO. Un currículum impressionant, que no pertorba la realitat a la que s’enfronten els verds. Per primera vegada, no jugaran una eliminatòria directa al Nou Municipal. Els espera un Rico Pérez que preveu una bona entrada. L’Hércules, un dels grans, no és el rival més fàcil. Sí un dels que té més pressió. I és que l’exigent afició alacantina només acceptarà una victòria dels seus. Aquesta és la clau pel Cornellà. Afrontar com un repte el que pel seu rival és una obligació.

L’equip viatja el mateix dia de partit. A les deu del matí agafarà un Euromed que arribarà a Alacant a les tres del migdia. El partit, recorde-m’ho, es jugarà a les sis de la tarda. Seran 90 minuts que decidiran bona part de la temporada, tant esportiva com econòmicament. Jugar contra un equip de Primera Divisió europeu no passa cada dia i els ingressos derivats d’això, encara menys.

Ho sap el Cornellà, que va viure en primera persona aquesta sensació el 2014 contra el Real Madrid. Aquella va ser la última – i única – participació dels verds a la competició. El record, inoblidable, està més viu que mai. Després de superar el San Sebastián de Los Reyes i l’Extremadura, només queda rematar la feina guanyant l’Hércules.

MARCOS: “L’HÉRCULES ÉS FAVORIT”

No hi ha nervis, però el vestidor sap el que hi ha en joc. Marcos Pérez afirma que “tots els futbolistes que saltarem al camp tenim experiència. Veure el camp ple no ens impressionarà”. Jugar al Rico Pérez és “una motivació” i “un estímul positiu jugar contra un equip millor que tu”.

“Al Mini Estadi ens vam donar compte que podem guanyar a qualsevol camp. No és el mateix guanyar al camp del Barça que a un altre”, explica el porter, que demà portarà el braçalet de capità per la baixa de David. Envers el rival, “l’Hércules és molt bon equip. Pot lluitar per la lliga, perfectament”. Per això, “el paper de favorit el tenen ells. Això està claríssim. Després això és futbol i el partit s’ha de jugar”.

“Ells estan obligats a guanyar i per a nosaltres és un repte”. Aquest és el pensament del Cornellà. Marcos, en concret, espera passar ja que “jo tinc 32 anys i segurament mai més tindré l’oportunitat de jugar al Camp Nou o al Bernabéu”. Tan de bo passi. La clau per a fer-ho és “ser nosaltres mateixos. Fer el nostre partit i jugar intensos i solidaris”.

The post El Cornellà, amb el verd i el cor appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

Victòria de prestigi. El Barça B es va imposar al José Rico Pérez en una mostra de la qualitat que té a l’avanguarda. Cap equip en tota la lliga disposa de la qualitat tècnica del filial blaugrana i això es va notar contra l’Hércules. Els de Gerard López no van perdonar les errades d’un rival a priori temible, però que va resultar erràtic i imprecís. Sis gols en dues jornades. Quatre de Marc Cardona, pitxitxi destacat. Molt bona pinta té aquest equip a hores d’ara. De fet, es podria considerar un autèntic miracle que no acabi entre els escollits (per no dir un fracàs). Ningú té els recursos ni els futbolistes d’aquest Barça B.

Van passar més coses en un quart d’hora al Rico Pérez que en partits sencers del sempre avorrit grup 3. I és que quasi sense temps d’assentar-se al partit, Marc Cardona refermava la seva condició d’home gol. Enviava al fons de la xarxa la primera que tocava per a marcar el quart gol en dues jornades. Només havien passat 30 segons.

SUREDA CUENCA ENCÈN LA METXA

Molt estava fet pel Barça B, però el filial blaugrana no comptava amb un tercer element que també jugava. Sureda Cuenca, l’àrbitre, va incitar l’inici frenètic assenyalant dos penals dubtosos. El primer, comès per Tarín, va ser transformat per Miñano. Només cinc minuts després, idèntica situació a l’altra àrea. En aquest cas, Chema va endevinar les intencions d’Alberto Perea.

Una errada decisiva, que va ser el colofó a quinze minuts màgics, farcits d’alternatives. Dos dels favorits al grup 3 mostraven les urpes des d’un bon principi. La guerra inicial va donar una treva. Mantenir aquest ritme no era una bona idea en un terreny de joc com el del Rico Pérez, amb les dimensions més grans de tota la categoria.

El Barça B va defensar-se movent la pilota sobre la gespa carregada de fongs del feu alacantí. No era mala opció, tenint en compte que l’Hércules venia d’endossar-li quatre al Gavà a la Bòbila. Qualsevol prevenció era poca i el partit agafava aquest caire tant tàctic que caracteritza el grup 3. Començava la partida d’escacs.

PEREA APROFITA EL REGAL

Els detalls decidirien. L’Hércules, convençut d’intimidar el rival, va avançar la pressió quan començava la segona part. Mala decisió, vist el que va passar. Un error fatal de Chema va deixar a Perea en una situació òptima per a marcar. Amb molta sang freda, el crack blaugrana no va perdonar. Amb jugadors d’aquesta talla, no es poden permetre aquests regals.

A partir d’aquí qui va semblar un filial va ser l’Hércules. Massa afectat pel cop encaixat, l’equip local va mostrar-se nerviós i imprecís. Amb la línia defensiva oberta de bat a bat pels ràpids puntes blaugranes. Tevenet va intentar resetejar el seu equip, donant entrada a Mainz per a passar a un ofensiu 4-4-2. L’acumulació d’homes a l’avantguarda va tancar el Barça B, però les ocasions van escassejar.

Només una va fer trontollar l’avantatge blaugrana. En un córner, Suárez va obrar un miracle amb el seu peu esquerre. Gràcies a ell, va evitar un gol cantat de l’Hércules. De l’empat es va passar a la sentència. El Barça B va marcar el tercer gràcies a un contraatac de llibre culminat per Mujica. La diana va suposar la rendició de l’Hércules, abandonat pels seus aficionats que van entonar retirada. Queda molta lliga, però el Barça B ha donat l’estocada a un rival directe tot just començar.

The post El Barça B és el tità de Segona B (1-3) appeared first on FutbolCatalunya.com.