A casa li diuen José. Al futbol català tothom, absolutament tothom, li diu Pinti. “Em van batejar així a l’època de jugador perquè deien que m’assemblava pel pentinat a Pintinho, un futbolista que jugava al Sevilla”, explica a FutbolCatalunya el nou entrenador de la Guineueta, nou equip de Primera Catalana.

Ens reunim amb ell a les instal·lacions de l’Escola Esportiva Guineueta, un dia ennuvolat, mentre desenes de nois i noies entrenen a la gespa artificial, sota la mirada de pares i mares a les grades. Pinti ja s’acomoda a la que serà la seva nova banqueta, des d’on donarà instruccions a una plantilla que cobrarà forma a les pròximes setmanes.

PINTI, EL RETORN A PRIMERA

Amb gairebé 25 temporades a les banquetes, Pinti torna a tenir una experiència a Primera Catalana, per bé que ara la categoria té un nivell semblant a l’antiga Preferent. El motiu, la creació de la Lliga Elit que ha suposat un nou obstacle de creixement per als clubs modestos.

El seu bateig com a tècnic de Primera Catalana va ser la temporada 2016-2017. La campanya anterior va fer pujar a aquesta categoria el San Juan At. Montcada. Sí. Pinti és i serà ídol a Can Sant Joan: “Tinc un gran record. Vam salvar la categoria amb molta solvència, tot i que era un grup molt potent. Havia baixat el Girona B, també havia pujat l’Horta. Hi havia el Manresa, que ho va passar malament… però ens va anar molt bé”.

Vuit campanyes després, el repte es diu Guineueta. Un club que  fa dues temporades militava a Tercera RFEF i que, després d’estrenar la Lliga Elit, ha tornat a Primera Catalana “És cert que ara aquesta categoria sembla devaluada, però veig que cada cop serà més potent”, assegura l’entrenador madrileny de naixement, tot i que des dels 8 anys resideix a Barcelona.

UN GRAN HISTORIAL

Pinti repassa amb FutbolCatalunya el seu historial esportiu. Va debutar al futbol base del mític Trajana. D’infantil, va jugar a l’Atlètic Poble Nou i de juvenil, al Júpiter. El seu inici amateur va ser al que era filial grisgrana, la Macosa –“vaig coincidir amb Rafa Bermejo, som molt amics”, recorda- abans de fer la ‘mili’. Després, Monopol i dos equips que jugaven al recordat camp de ‘La Caixa’, de gespa natural, el Bagadá i l’Alegría.

Una lesió al turmell va precipitar la seva retirada i també la seva arribada a les banquetes. “Vaig començar la temporada 2000-2001a l’aleví de l’Atlètic Poble Nou. Després, dos anys al Juvenil del Júpiter. Barceloneta Juvenil, Cadet de L’Hospitalet on vam quedar segons a Preferent, Gramenet, Sant Gabriel...”. Pinti enumera tots els equips perquè no oblida aquesta etapa.

“Després, sis anys al San Juan At., on vaig començar amb l’equip a Tercera Catalana. Vaig anar a la Fundació Hermes, que ja no existeix, on compaginava el primer equip amb el Juvenil. Després, el Montcada, on guardo un gran record de Tato Sanchís. Quan vaig marxar, vaig estar dos anys al Premià, quan em va trucar Agustí Pol. Després tres temporades a l’Espluguenc, on vam estar a punt d’ascendir a Primera Catalana i finalment, un mes i mig al Rocafonda”, assenyala el tècnic.

UNA TRUCADA AMB ESPERA

Acompanyat sempre per la seva filla, Pinti es passa el cap de setmana als camps de futbol veient partit rere partit. La seva família, el futbol i els amics són les seves passions. No es considera un ‘influencer’ a les xarxes socials però sí que és habitual veure’l entaulat i rodejat de gent del futbol català, amb qui ‘arregla’ el futbol català en animades converses.

I fa poques setmanes va arribar una trucada especial. “Uns dies després d’acabar la Lliga, em va trucar el president de la Guineueta, José Centeno. Em va explicar el que ells volien i que comptàvem amb mi”, explica el tècnic.

A partir de llavors, tocava esperar: “Van passar 10 o 12 dies després d’aquella conversa  i llavors em van dir que hi vingués. Suposo que hauran fet un ‘casting d’entrenadors, però em va dir que jo era l’elegit. I estic agraït i contentíssim per formar part del projecte”.

Pinti sap on arriba i coneix bé la casa. “És un club de barri que ha treballat molt bé aquests anys, sobretot per la gran feina de Luis (Gallego). Potser el punt d’inflexió va ser quan va marxar i crec que el fet de provar noves versions, nous jugadors, els va perjudicar. En el fons, la seva plantilla tenia continuïtat i aquests dies mantindrem reunions per intentar mantenir el bloc, perquè són jugadors amb experiència”, apunta l’entrenador de la Guineueta.

I com jugarà la Guineueta de Pinti? Això és motiu d’una segona part. En breu, a FutbolCatalunya.com.

The post Pinti, l’arquitecte de la nova Guineueta (1) appeared first on FutbolCatalunya.com.

Cap de setmana especial per al campionat de la Lliga Elit, ja que es complirà el final de la primera volta del campionat.

Punt i seguit després d’haver-se disputat 14 jornades en aquesta estrenada categoria l’experiment federatiu de la qual ha demostrat molt poc.

UNA LLIGA ELIT IGUALADA

Incontestable autoritat dels filials d’Europa B i Sabadell B amb uns números realment interessants. Mentre els escapulats es presenten com el segon equip més realitzador (24), dos menys que els arlequinats, han rebut 13, dos menys també que els vallesans.

Atenció al pròxim 12 de maig (jornada 29) al partit del Municipal Olímpia després d’una primera volta en la qual el triomf (3-1) va somriure als graciencs al Nou Sardenya aquest passat cap de setmana.

Aquest pols entre els equips de Jonathan Ruiz i Conrad García és un altre al·licient a una Lliga en la qual 7 punts separen al primer del sisè.

D’altra banda, excepcional Valls, al Vilar, amb 6 triomfs de 6 partits disputats, una altra cosa molt diferent de domicili amb 6 punts sumats sobre 24. Cal destacar també els 16 punts aconseguits lluny de casa seva d’un Lloret, sobre 21, mentre només ha aconseguit 7 al seu camp.

Històrics com Vic, Figueres, Horta, Santboià, Viladecans, el coper Rubí i el lluitador Can Vidalet hauran de millorar els seus números en aquesta segona part de la Lliga. Uns altres, com At. Lleida, també ho tenen a la seva mà encara.

QUATRE ÚLTIMS DECEBEDORS

La part negativa del curs se centra, evidentment, en les quatre places de descens. Sants, Guineueta, Palamós i Granollers han mostrat la seva pitjor realitat.

Només 11 gols han marcat els verds-i-blancs de Borja López, sense guanyar encara a l’Energia, el mateix que la Guineueta de Luis Gallego. Els de Nou Barris són els reis de l’empat (8) de la categoria.

Clar que la realitat del degà Palamós passa de decepció. Sense sumar un triomf ni a casa ni fora, sorprèn molt veure penúltims als d‘Àlex Redondo, ara de Javi Salamero. Comptar 5 punts sobre 21 al seu estadi és alarmant. Ser l’equip menys realitzador (16) i el més golejat (30) són dades per a reaccionar.

I, per a tancar, el cuer Granollers, on s’ha produït el primer canvi a la banqueta amb l’adeu a David Vilajoana i l’arribada de Mario García. Els vallesans, amb els 8 gols (sobre un total de 21 de l’equip) d’Omar Kanteh, va oferir la seva primera alegria després de golejar aquest passat cap de setmana als palamosins.

Una altra de les incògnites que s’aclariran tenen a veure amb el Pitxitxi que ara lluiten tres futbolistes. Marru (Sabadell B), Ricard Vidal (Horta) i Omar (Granollers) ja han marcat 8 vegades mentre Buba (Europa B) i Flavio André (Vic) sumen 7.

The post La Lliga Elit compleix la seva primera volta appeared first on FutbolCatalunya.com.

“No trobaré un altre entrenador com Luis Gallego”, afirma rotund el president de la EE Guineueta, José Centeno. Només nomenar el tècnic, el màxim responsable de l’entitat barcelonina declara la seva absoluta solidaritat amb el responsable d’haver pujat l’equip a la 3RFEF5. Ni un dubte entorn de la banqueta.

“És l’entrenador que ens ha portat fins aquí i seguim amb ell a mort”, insisteix, molt convençut del missatge, Centeno, qui assegura que “algun dia canviarà tot això. Cal ser realista perquè tenim tota la mala sort del món”.

SOLIDARITAT AMB LUIS GALLEGO

La realitat és que la EE Guineueta ocupa l’última posició de la classificació. En resum: un únic triomf (aconseguit la 1a jornada enfront de la Fundació E. Grama, a casa), 2 empats i 5 derrotes. Des de l’estrena de categoria (5 de setembre) no han pogut sumar els tres punts.

Aquest suport a Luis Gallego és extensiu fins amb tota la plantilla encara que avui s’han conegut les baixes definitives de Marc Anguera, Fran Fuentes i Omar Balde “per mutu acord”. Segons el president “hem parlat i s’ha decidit per deixar l’equip però amb bon ambient. No hem tingut sort i cal mirar cap endavant”.

Això significa que aquesta setmana hi haurà novetats a l’equip de Luis Gallego per a intentar esmenar la situació a partir d’aquest proper diumenge enfront de l’Olot (12.30 h.). Per a aquesta cita, Òscar Muñoz serà baixa després de la seva expulsió a Vilassar.

MISSATGE CLAR

“La Guineueta donarà molta guerra encara, és a dir, que ningú ens ‘mati’ perquè ens va costar molt més pujar i ho vam fer. La veritat és que la 3RFEF és un altre món i costa molt competir”, conclou.

The post “No trobaré un altre entrenador com Luis Gallego” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Guineueta i Ascó, els dos equips que van aconseguir l’ascens el passat curs, es posen a to per a una temporada 2021-2022 exigent. Després d’aparèixer a escena el passat 27 i 26 de juliol, respectivament, els dos equips continuen treballant les seves plantilles.

No obstant això, poc marge li queda als dos equips perqu,è mentre que els tarragonins han consumit 20 de les 22 fitxes possibles, els barcelonins han passat aquest topall i sumen un total de 25 fitxes més 3, a prova.

ASCÓ: RETORN A 3aRFEF

L’espectacular temporada que els de Germán Inglés van realitzar a la 2020-2021 es va traduir en el títol de Campions de la seva categoria i en el desitjat ascens a la 3aRFEF.

Després de dos exercicis a la Primera Catalana amb un novè lloc i aquest passat primer lloc, tornen a una categoria coneguda i en la qual ja han demostrat saber moure’s.

Amb 10 altes i 10 futbolistes que segueixen en el grup, Inglés sortirà per totes com un dels dos representants tarragonins del grup. L’arribada de reforços com Sergio Cáliz, Gerard Badía, Albert Miravent i El Kabbou han de reforçar les seves opcions.

S’estrenaran la segona jornada de Lliga a la seva casa enfront de la Guineueta.

GUINEUETA: TOTA LA IL·LUSIÓ

D’altra banda, atenció a aquesta EE Guineueta de Luis Gallego que desitja fer història amb la seva aparició a la 3a RFEF. Els de Nou Barris amb 25 futbolistes a la seva nòmina (encara queda algun més per arribar) arriben amb la il·lusió per davant.

Jugadors com Damián Obispo, Dani Muela i Oscar Muñoz rellancen a aquest grup amb cracks consumats com Javi Aldana, Godbless, Josué o Yan Carlos.

S’estrenaran a casa seva enfront de la FE Grama mentre que visitaran Ascó en la segona jornada de competició. Abans, aquest dimecres 4, es produirà l’estrena a casa enfront del juvenil de la Unificació Bellvitge.

The post Guineueta i Ascó es posen a to appeared first on FutbolCatalunya.com.

Triomf gloriós, galàctic i reivindicatiu en aquesta fase final d’ascens a la 3a RFEF i ‘Visca la bogeria d’Ascó i Guineueta!. Beneït futbol ja que mai podran guanyar dos equips al mateix temps. Aquest diumenge 27 de juny serà inoblidable per a tots.

ASCÓ: GLORIA PER A ADRIÀ FERNÁNDEZ

L’exhibició d’Adrià Fernández Felis va ser espectacular i no sols pels seus dos gols claus sinó per l’esperit de líder que va demostrar en tot moment. Derrotar a un rival com el Mollerussa de Josep María Turull no és tasca senzilla.

Amb gairebé 1.000 persones al Municipal, la tàctica i l’estratègia es va imposar en el camp. Massa respecte entre els dos rivals, molta igualtat i un 0-0 a l’anada eren arguments de pes. Fins que l’estratègia (servei de cantonada) va servir al davanter ilerdenc per a rematar el regal del seu company Xavi Jaime (20′).

Aquest gol va tranquil·litzar els ànims tarragonins i va accelerar els ilerdencs a la segona meitat. No obstant això, Adri va tornar a espantar a Joan Marc (64′), Caños va treure sota pals altre xut de Marcel (77′) i va tornar a emergir Joel Marigot per a lliurar-li el regal del 2-0 (89′). Toc de mestre per a portar al seu equip a la 3a RFEF.

GUINEUETA: BOGERIA, BOGERIA, BOGERIA

7 minuts de bogeria absoluta, bestial, meravellosa i inoblidable situen la Guineueta a una 3a RFEF que veia impossible el miracle en el minut 60. Qualsevol hauria arribat enfonsat amb el 2-0 de l’anada, qualsevol hauria mort amb l’1-1 (60′), però la ‘Guine’ és diferent.

Godbless va acudir al rescat (47′) per a ficar la il·lusió que tornava a allunyar-se quan Gaitán (60′) va aconseguir l’1-1; aquesta lluita es va traduir en el 2-1 del nigerià (82′). Però calia sofrir, sofrir i sofrir.

Penal innocent per al Tona i Pol Vallés que no supera al porter Yan Carlos (86′). Hi havia vida i esperança i Eric Simó (92′) va brillar amb el 3-3 a l’eliminatòria i va caldre esperar fins al 94′, encara que el col·legiat ho va anotar al 89′. Servei de cantonada i Edu!!!!!! porta a la Guineueta a la 3a RFEF.

Alegria meravellosa per a un equip, una directiva i una afició molt necessitada, com tots, d’aquests gestos. I aplaudiment per al Tona de Ricard Farrés i companyia i, per descomptat, per al seu president Quim Carandell i la seva afició.

The post Visca la bogeria d’Ascó i Guineueta! appeared first on FutbolCatalunya.com.

Va guanyar el Tona a la Guineueta (2-0) mentre que Mollerussa i Ascó van signar un empat (0-0) que permet moltes lectures. L’única que val és que el Municipal de Nou Barris i el asconenc decidiran els 2 nous equips de la 3a RFEF.

Tothom coincidia que l’eliminatòria tenia, en principi, 180 minuts i que marcar fora es pot convertir en decisiu. No ho va fer la Guine , no ho va fer el Tona; ara aquest avantatge queda per a Tona i Mollerussa de cara al pròxim diumenge 27.

MOLLERUSSA-ASCÓ: UN ÚNIC XUT

Números concloents queden reflectits a la mateixa fitxa del partit que ens mostra l’FC Ascó. Un únic xut a porta dels ilerdencs per 4 dels tarragonins ho diuen tot; igualats quant a serveis de cantonada (2), assistències (0) i assistències de joc (2), el respecte i la calor van marcar terreny.

La substitució del porter local Joan Marc (12′) va donar entrada a Pau Bosch i, poc després, Putxi va trobar el pal (27′) amb un tret col·locat. Poc més. Res més. Ni els canvis van mostrar gens interessant.

GUINEUETA-TONA: FARRÉS, A COMPETIR “COM A ANIMALS”

D’altra banda, l’encreuament Guineueta-Tona ja escalfa motors. El tècnic osonenc, Ricard Farrés, va afirmar a Futbolcatalunya que “la volta sabem que serà totalment diferent. Si volem estar en Tercera l’any vinent, haurem de saber sofrir i competir com a animals”.

Segons l’entrenador del Tona, l’anada “va seguir el guió que crèiem perquè nosaltres vam ser els dominadors de la possessió i ells, molt ordenats, van intentar aprofitar alguna contra. Crec que ens vam imposar en futbol i van arribar les nostres millors opcions de gol. Sincerament, vam poder marcar algun més”.

Finalment va ser un 2-0 i ara toca preparar la tornada (19 hores, diumenge 27) en gespa artificial encara que no serà un problema per al Tona amb bones instal·lacions a la seva zona esportiva.

The post Guineueta i Ascó, escenaris d’ascens appeared first on FutbolCatalunya.com.

Tona-EE Guineueta (dissabte 18.30 hores, primer acte). Partidàs al Municipal amb moltes coses en joc i un Tona que vol resoldre a casa seva enfront de la Guineueta, empresa complicada per a l’un i l’altre. És el penúltim obstacle per a estar la temporada 2021-2022 a la 3a RFEF i, qui sap, si jugar la pròxima Copa del Rei.

Després d’arribar a un acord totes dues directives, els socis visitants, que acudiran en un número de 70, pagaran 3 euros, dos menys que l’entrada general (5) donat que els socis locals no abonaran res. “El poble està molt enganxat, fins els que no vénen ens pregunten per l’equip”, comenta a Futbolcatalunya un il·lusionat president osonenc, Quim Carandell.

TONA-GUINEUETA, NOMÉS GUANYA UN

“Cal sortir a guanyar o guanyar, no ens val una altra” afegeix Carandell com a únic pensament perquè el rival és “molt fort, són un gran equip”, a més, jugar a casa pot ser definitiu i “la nostra gent també juga, Un 2-0? On signo?”.

Precisament el fet que la superfície del camp osonenc sigui d’herba natural pot condicionar aquest partit d’anada per als de Luis Gallego, de la mateixa manera que pot ocórrer a la tornada (diumenge 27, 19 hores) el d’artificial per als de Ricard Farrés.

Per tot aixó, el màxim mandatari local assegura que “si no es puja, no passa res, però seria un grandíssim premi per a tots, no hi ha dubte”.

L’extra’ per a aquest Tona, que a casa ha aconseguit 6 victòries, 2 empats i 1 derrota (0-4 Vic), amb 20 gols marcats i 11 rebuts al Municipal, és un desplaçament a un hotel de la Costa Brava. Tot el grup unit i de festa si s’aconsegueix l’èxit final, ja ho saben.

Per aquest costat, Ale Gaitán, amb 16 gols en 18 partits (33%), és el seu màxim golejador seguit pel Eveli Noguera amb 4. En resum: El Tona vol resoldre a casa enfront de la Guineueta.

ATENCIÓ ALS DE LUIS GALLEGO

Per la seva part, l’EE Guineueta acudeix a Tona amb 6 triomfs, 1 empat i 2 derrotes (Sant Cugat i Mataró) lluny del seu fortí de Nou Barris.

Els de Luis Gallego sumen 17 gols marcats a domicili per 7 en contra, números per a respectar a un equip que compta amb el nigerià Onaiow Godbless com el seu màxim realitzador (6).

The post El Tona vol resoldre a casa enfront de la Guineueta appeared first on FutbolCatalunya.com.

Amb tota la segona volta per davant, els líders de Primera Catalana segueixen fermes. Tona, Guineueta, Vilanova i Mollerussa. I, atenció, perquè el pròxim cap de setmana hi ha duels molt atractius.

ATAPEÏDA PRIMERA CATALANA

Superada la mitja dotzena de partits des que la Lliga es va reprendre el 28 de febrer, la #1cat, que fins i tot compta amb 10 ajornats per la pandèmia, manté encara a dos líders (EE Guineueta i Vilanova) invictes. Per cert, seguiexen pendents de si hauran descensos o no (decidirà l’Assemblea).

En el subgrup I mana el Tona. Els de Ricard Farrés, que van caure el passat 28 febrer davant el Vic (4-0), no han tornat a conèixer la derrota i sumen 4 triomfs i 1 empat en els seus 5 duels posteriors.

Els seus 17 punts li valen per a treure 1 de diferència al segon (Llagostera B) que aquest diumenge va perdre a la seva casa enfront d’un Lloret, rei de l’empat. Amb 3 punts menys queda L’Escala a la tercera plaça. Pròxim cap de setmana: L’Escala-Tona a casa dels de Sepu.

TOTPODEROSA EE GUINEUETA

La EE Guineueta només ha deixat escapar dos punts dels 18 disputats i va ocórrer en la 2a jornada (11 d’Octubre) davant el Sabadell Nord (1-1). Els de Luis Gallego, que no juguen des del passat 21 de març, mostren 16 punts en 6 partits (dos menys que la resta), 1 més que U.Llefià i 2 més que Sant Cugat. Altra prova que els líders de Primera Catalana segueixen fermes.

Atenció al pròxim xoc entre els invictes de Nou Barris i els badalonins al Municipal de la Guineueta. Carlos Pérez només ha encaixat 3 gols.

VILANOVA, TAMBÉ INVICTE

L’equip d’Agus Isabel, que continua invicte lluny de casa seva, no va poder passar del 0-0 inicial a Can Vinader encara que segueix el front del subgrup 2a.

Els blaus de Vilanova tenen 15 punts, 2 més que Viladecans, encara que amb un partit menys, i 4 més que l’Ascó que va caure aquest diumenge davant els de Raul Paje (1-0). Tancaran la primera volta enfront del cuer Catllar.

MOLLERUSSA, PODERÓS

Qui marca el terreny en el subgrup 2B és el Mollerussa de Josep María Turull. Amb 19 punts és l’equip número 1 de Primera Catalana encara que ha cedit cinc punts enfront d’At Sant Just (3-1) i a Solsona (2-2). Per a tancar la primera tornada res millor que un Borges Blanques-Mollerussa.

Per cert, Borges Bl. i Solsona mantenen encara el seu caseller de derrotes a zero. En resum: els líders de Primera Catalana segueixen fermes

The post Els líders de Primera Catalana segueixen fermes appeared first on FutbolCatalunya.com.

El president de l’EE Guineueta, José Centeno, va ser rotund en els micròfons de ‘El Racó del futbol català’. El seu missatge a la FCF i al seu president, Joan Soteras, arriba a tothom. “Per a collons els dels clubs de 1a Catalana”, diu.

“No volem guerra amb l’FCF, però si l’FCF diu que pels seus collons… per a collons els dels clubs de 1a Catalana. Hem ajuntat als 40 presidents, menys un per problemes de salut, cosa que mai ha fet la Catalana”, va afirmar Centeno visiblement afectat.

El veterà dirigent de la modesta Guineueta va destacar “la nul·la comunicació” amb l’FCF, “vam tenir una reunió i ja està, ni resposta ni res, van dir que ho estudiaria i fins al dia d’avui”. I va afegir: “I això que els vam dir que volíem ajudar a la Federació”.

NOMÉS UNA AJUDA

Una comparació amb Tercera i la subvenció de la RFEF porta a Centeno a destacar que “volen que anem a jugar a l’aventura, sense PCR, amb un paper signat, però sense saber com arreglem el tema dels vestuaris, per exemple”.

I els clubs de 1a Catalana “estem disposats a pagar aquests testos PCR, però no pot ser que l’RFEF pagui 50.000 euros als de Tercera i aquí la Catalana, res. A més no pots entrenar fins a les 22h.
Tothom vol jugar però demanem mínims. L’RFEF estreny i nosaltres només demanem una petita ajuda. A més, a nosaltres, per exemple, se n’han anat 4 jugadors”.

DIÀLEG AMB LA PLANTILLA

La Guineueta, que tenia planificat un amistós amb el Viladecans aquest dissabte, el va anul·lar. El president de Nou Barris assegura que “vaig agafar a la meva plantilla i els vaig dir que no es podien jugar amistosos i em van donar la raó”.

Sobre el que decideixin altres clubs “no entro, cadascun a casa seva que faci el que cregui. Tots volem jugar ara mateix, però cal ser coherents”.

Els números semblen clars: “Si comença la competició són 5.000 euros per a arbitratge. A més: és una ‘burrada’ aberrant, que l’FCF digui que només 1 promocionarà i 3 baixen de cap. No té sentit”.

‘ELS POLLASTRES’ DE LA FCF

La part final de l’entrevista a ‘El Racó’ va ser un monòleg. “Creieu que l’FCF baixarà 30 clubs?, es va preguntar José Centeno.

Davant el silenci mediàtic, va prosseguir la seva exposició: “d’aquí 3 o 4 mesos hi ha Assemblea i ‘el pollastre’ que es pot embolicar.…ja té ‘el pollastre’ amb el Garraf-Penedès i Osona, ara, un altre pollastre. L’Assemblea seria la ‘tomba’ del president”.

Atenció a aquestes paraules que poden portar moltes reflexions dins i fora del carrer Sicília. “La Federació ha de negociar, no demanem res sinó asseure’ns i parlar una mica. Jo tinc molt bona relació amb Soteras, però s’ha tancat en banda, no sé qui li ha ‘menjat’ el coco i s’ha tancat en banda. No ens saltarem totes les normatives de Procicat i, si ens multen, qui serà el responsable? Només demano coherència, no és tan difícil”.

ANOTACIÓ ECONÒMICA

El màxim responsable del club barceloní sap que “ara mateix s’han ‘menjat’ un crèdit de dos milions i mig d’euros i no tenen per a això, però sí que hi ha diners per al sou d’un i de l’altre i amb el de l’altre es paguen els arbitratges d’una temporada sencera”.

Per cert: l‘EE Guineueta convida al president Soteras a la seva llotja quan vulgui ja que encara no s’ha estrenat en dos anys de mandat

The post “Per a collons, els dels clubs de 1a Catalana” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Són un dels clubs més lluitadors de Barcelona, però de vegades la lluita és dura. I no només en l’aspecte esportiu, sinó també contra els elements. L’Escola Esportiva Guineueta està vivint una temporada on les coses no poden anar a pitjor. O sí. Però en el fons, amb l’esperança que tot quedi en un malson que no afecti a la competició oficial, que començarà el primer cap de setmana d’octubre.

La cirereta a un pastís amarg es va viure la nit de dimecres passat a El Masnou. L’equip de Luis Gallego tenia pactat un amistós amb el CD Masnou que al final gairebé es va convertir en un entrenament. Des del club groc es lamenten que ni tan sols els hi van assignar vestidor per canviar-se. A això es va afegir que l’àrbitre que havia de dirigir l’encontre no es va presentar a l’hora fixada i tots dos equips van acordar començar el partit… sense col·legiat.

Cap a les 22.00 hores va aparèixer el jutge del partit i la segona part ja es va jugar sota la seva supervisió. El resultat, victòria masnovina per 3-2, queda apaivagat per les circumstàncies en un amistós, com veieu, força mogut.

Estiu de robatoris

A la Guineueta no donen crèdit a tot el que els hi passa. De fet, les visites als Mossos d’Esquadra s’estan convertint en un clàssic per part dels seus directius. I és que en el que portem de setembre ja hi ha hagut dos robatoris de cable i material elèctric al seu Camp Municipal. Els ‘cacos’ estan fent de les seves i fins i tot el mes de juny també van entrar a emportar-se material de les dependències de l’equip.

Nos han vuelto a robar mas cable. Hoy a las 12:00 AM https://t.co/jp4mfTBt21

— EE Guineueta (@eeguineueta) September 13, 2020

Pel que fa a la preparació esportiva, els ‘escandinaus’ es veuen obligats a jugar més partits com a visitants que com a locals, amb problemes de llum i fins i tot d’aigua als vestidors. A banda, la llarga pretemporada i, en conseqüència, el llarg mercat futbolístic ha afectat força a les previsions de Luis Gallego, qui ha vist com futbolistes compromesos a seguir han decidit canviar d’aires per diferents motius.

Un d’ells, el defensa Andy Gorfinkel, va apostar per pujar de categoria, acceptant la proposta del San Cristóbal. En canvi, d’altres van preferir baixar un esgraó quan també semblaven formar part de la nòmina groga. Erik ‘Rokeni’, per exemple, va canviar de colors i va marxar al Turó de la Peira. I ja entrat agost, Maxi es va comprometre amb la Gramenet. A tot això s’ha d’afegir la lesió de llarga durada de Froi.

I el temps passa. S’acosta l’inici de temporada i des del club es confia que, com ha estat la seva norma al llarg dels seus anys d’existència, tot es posi a lloc i l’equip aixequi el cap. Haurà de plantar cara al subgrup 1B de Primera Catalana, amb debut a Parets. Després d’una pretemporada així, les coses només poden anar a millor…

The post La ‘pretemporada horribilis’ de la Guineueta appeared first on FutbolCatalunya.com.

MANUEL SEGURA  @ManuelSeguraM

És un repte a considerar encara que el primer objectiu per a la majoria dels deu invictes a casa seva de la Segona Catalana tinguin marcat l’ascens com el seu gran objectiu. La veritat és que, després de 17 jornades disputades, només 10 equips (L’Escala, Guineueta, Vilanova, Parets, Riuprimer, Mollerussa, Tàrrega, Vendrell, Cambrils Unió i Camarles) dels 108 poden treure pit, ja que cap rival ha estat capaç de portar-se els tres punts.

És més, Vilanova, Parets i Camarles no han deixat escapar ni un sol punt.

Sensacional primera volta la que s’ha pogut viure en el Parc del Garraf, Josep Seguer de Parets i Municipal de Camarles, doncs tots els seus partits es tradueixen en triomfs. Només han cedit un empat l’EF Guineueta (és més, només han rebut 1 gol en els seus vuit partits), en el Grup II, Mollerussa (amb 6 gols en contra), en el V, i el Vendrell (5 dianes encaixades), en el VI. Qui mana en el Grup III és el Vilanova amb 6 punts de marge sobre Sant Quirze del Vallès.

També s’han mostrat totalment hermètics Parets i Camarles en aquesta primera volta. Els del Vallès, que han rebut 5 gols en els seus 8 partits, treuen tres punts al segon classificat, el Tona, quatre al Sabadell Nord i set a un meritori Vic Riuprimer també invicte en el Mpal. Sta Eulàlia, en el Grup IV.

En el VI, i encara que estan a la segona plaça, els del Baix Ebre són intractables davant la seva afició i això ho demostren els seus 44 gols marcats (segon màxim realitzador de la categoria amb 33 anotats a casa) per 10 en contra. En tercera posició es manté el Vendrell després del líder Cambrils Unió (7/2/0) i el mateix Camarles (9/0/0)

[VÍDEO] El Camarles perdona i acaba patint, contra la Canonja (1-0) https://t.co/RVfQqi1n0r

— Canal TE (@canalte) 15 de enero de 2018

Amb 2 empats dels 10 partits jugats en el Joan Capdevila, el Tárrega de Jordi Oliveres suma 8 triomfs per 2 empats (Mollerussa i Alcarràs). La seva tremenda capacitat golejadora (49-37 a casa) i la seva efectivitat defensiva (el menys golejat amb 9) els manté a sol dos punts del conjunt capdavanter que dirigeix Josep María Turull amb un únic empat en el seu Municipal.

Fins a quatre igualades ha encaixat L’Escala en el Grup I. Segon d’aquest grup, els de Ricard Ferrer només s’han permès encaixar 5 gols en el Municipal (sobre 12 totals). Malgrat això, estan a la segona plaça i a sis punts del poderós Girona C. El repte per a tots els rivals d’aquests deu ‘magnífics’ és molt interessant. “

The post Els deu fortins de la Segona Catalana appeared first on FutbolCatalunya.com.