Queden 10 jornades per al final de la Fase regular de Primera Catalana, molts punts encara en joc (30). Amb aquesta raó ja hauria de bastar per a no tirar les campanes al vol i menys amb un tècnic com Toni Carrillo.

El tècnic barceloní, que té gravat encara el KO del juny passat (promoció davant el Sant Juan At. Montcada), sap que la història del Martinenc els obliga a lluitar al màxim.

DIABLES QUE FAN DIABLERIES

No es pot entendre d’una altra manera aquest llibre de registres d’un equip amb 10/10 triomfs a casa seva per 20/27 punts a domicili. Màxim realitzador del grup II (49) i mínim golejat (6) -únic equip des de la Lliga EA Sports fins a 1a Catalana-. Encara més: amb 13 porteries a zero (20 jornades), i 1 KO en tot el campionat (Balaguer 1-0, 29/9!).

El Martinenc de Carrillo torna aquest pròxim diumenge a la Lliga després del parèntesi de Carnestoltes i ho farà front a l’Igualada, un altre clàssic.

UN GRUP ESTEL·LAR

I tot això ho ha aconseguit Toni Carrillo i el seu equip tècnic amb una plantilla més que reconeguda en el futbol català.

Jugadors com el gran porter Toni Casamayor (els seus números parlen) o defenses estel·lars com Max, Alex Torres, Ivan, Piferrer, el ‘Pitxitxi’ Aragonés, Gaspa i Gari als quals es va sumar Picolo justifiquen aquesta mitja dotzena de gols rebuts.

A més, un centre del camp on segueixen forts jugadors com Plazuelo, Tejada, Sosa, Garriga, Carlos o Ferran Sánchez cal sumar una línia de davanters de categoria. Suárez, Bacari, Fini, Angel González i el nouvingut Elhadji són garantia d’èxit. I per a això està al capdavant del projecte Toni Carrillo.

The post Els intocables ‘diables vermells’ de Toni Carrillo appeared first on FutbolCatalunya.com.

Era una visita amb parany al Municipal de l’Alguaire, cuer del grup II de la Primera Catalana (Grup II), però el Martinenc va vèncer (0-2). Va gunayar i va tornar a la posició de líder vuit jornades després.

Els ‘diables vermells’ del Guinardó, que mantenen un pols excel·lent amb San Mauro i Sant Joan At Montcada, encara que només tenen a 6 punts a Castellar, saben que encara queda el pitjor. Onze jornades fins al final de la fase regular són molts punts i per història només val l’ascens directe. Després la competició dictarà sentència.

TONI CARRILLO FA DEBUTAR A VÍCTOR

Set jornades consecutives sense perdre (17 sobre 21 punts possibles, com recorda la seva pàgina web); tercer triomf consecutiu i quarta victòria a domicili col·loquen als del Guinardó en una immillorable primera plaça.

I aquest triomf, a més, va arribar amb el debut sota la porteria del xaval Víctor Montoya per decisió del tècnic Toni Carrillo. No tenia més remei, ja que el clàssic Toni Casamayor complia sanció per cicle de targetes. L’exporter del Racing Vallbona va complir amb el seu treball i va servir, al costat de la feina del conjunt, per a retornar als vermells al lideratge.

Els de Carrillo, que ja van ocupar aquest primer lloc a les jornades 2 i 8, la van perdre a la 11 i ara l’han reprès. Aquest pols que mantenen, especialment, amb el San Mauro de Jesús Milà, amb data reservada per a la 25a jornada de Lliga (14 abril), promet emocions fins al final.

Aquest partit al Guinardó, on encara no han caigut els locals, pot decidir un ascens directe.

NÚMEROS I MÉS NÚMEROS

En resum: 8 triomfs i 2 empats a casa i només 2 derrotes (enfront d’Artesa Segre i Artesa Lleida). Segon equip màxim realitzador del grup (36, al costat de Sant Juan At. Montcada, 1 menys que el San Mauro tanmateix com segon equip amb més gols encaixats (15, un més que els de Santa Margarida de Montbui).

Els noms propis d’aquest Martinenc formen un grup amb experiència, categoria i joventut dirigit per un històric com Carrillo (Toni).

The post El ‘diable’ Víctor Montoya aterra com a líder appeared first on FutbolCatalunya.com.

LLUÍS PAYAROLS @Lluis_Payarols

El clàssic del Guinardó estrena campió. El Terrassa FC va assolir la glòria al Torneig d’Històrics del Futbol Català aixecant un gol de Robert Simón gràcies a la seva constància als últims minuts. Un excel·lent epíleg d’una competició que des de dilluns passat ha tingut de tot. Ara tocarà fer balanç –i ens ho reserven per a les pròximes hores-, però encara s’assaboreix un darrer partit que va ser emocionant fins a la xiulada final.

Ni més ni menys. Badalona i Terrassa van sortir al camp a mossegar. Per moments, no semblava que estiguéssim presenciant un partit de pretemporada amb desenes de canvis a la vista, sinó que el partit recordava als de final de temporada, quan hi ha ascensos, descensos i títols en joc. Una intensitat fora de lloc però agraïda pels qui van decidir passar la tarda a les grades del Guinardó. Menys dels que s’esperen a un partit d’aquestes característiques. Televisió, bon temps, altres activitats… trieu l’excusa que més us agradi.

Però al camp no estaven per amistosos. Fins i tot es va agrair la pausa d’hidratació que ara s’ha posat de moda, per intentar calmar els ànims. Era una primera part sense pietat, amb molts duels damunt la gespa i tensió entre dos equips cridats a fer una gran temporada quan arrenqui la Lliga. Prova d’això van ser les dues targetes grogues que José Antonio Fernández Morillo va mostrar a Robusté i Manu González abans del minut 16.

Duels intensos

Xavi Molist -qui no va poder comptar amb Domi Berlanga, tocat–  va apostar per una defensa amb tres centrals per frenar el 4-2-3-1 que va plantejar Juanma Pons, amb els ofensius Hugo Esteban, Máyor i Robert Simón a la mitja punta. A l’altra àrea, pagava la pena fixar-se en el duel entre Sergi Arranz i Valentín Merchán, on el veterà defensa volia evitar una altra exhibició del ‘9’ egarenc.

Els primers avisos els va donar el Badalona, amb un xut alt d’Hugo Esteban i un altre creuat del lateral Iván Malón, que Ortega va desviar a córner. Els escapulats dominaven territorialment i al Terrassa li costava acostar-se al seu exporter José Miguel Morales. De fet, no va ser fins a la mitja hora quan Kilian va inquietar la porteria badalonina. Van ser moments de pressió egarenca, sense resultat.

Un últim intent de Chema Moreno, ben blocat per Ortega, va tancar un primer acte intens, però sense encert de cara a porteria. Tirant de tòpic, només faltaven els gols, però Badalona i Terrassa ho estaven donant tot.

Revolució… i gol

Tant Juanma Pons com Xavi Molist van refrescar els equips al descans, sense canvis als seus esquemes tàctics però sí de posicions. Així, l’entrada al camp de Pelón va desplaçar Valentín al lateral esquerre del Badalona, ja sense la seva parella de ball Sergi Arranz al terreny, reemplaçat per Jaume Pascual. Al Terrassa, a l’inrevés. Genís Blasco deixava la banda esquerra per incorporar-se al trio de centrals, amb l’aparició de Lucas Viña al carril que aquest ocupava. També Coro es desplaçava a l’esquerra, deixant l’interior dret a Kevin.

I la igualtat es va trencar quan només havien passat 10 minuts i en una acció aïllada. Pilota penjada a la frontal i Robert Simón que l’aixeca per sobre Zapico. Va entrar plorant a la porteria del Torrent d’en Melis -on històricament, quan el Guinardó era immens, hi havia la ‘torre de control’- i va fer pujar el gol del darrer campió.

Aquesta acció va precedir a un nou carrusel de canvis al Terrassa, quan ja canviava la resta d’efectius d’inici. Li tocava reaccionar, però una rematada gairebé sense voler de David Virgili i un altre xut innocent d’Àlex Fernández no els hi donava per entrar a la final un altre cop.  A l’àrea del Terrassa, Chema Moreno reclamava un possible penalti a l’assistent de tribuna, sense èxit.

Porfia amb premi

A favor de marcador, el Badalona deixava que el Terrassa agafés iniciativa, la qual cosa tenia el seu risc. La final entrava als 10 darrers minuts i els egarencs van trobar premi. Assistència d’Albert López a David Virgili i el futbolista del planter ‘colorao’, cedit la temporada passada al Sant Quirze, afusella Àlex Sánchez. Final nova.

S’havia destapat la caixa dels trons, amb 8 minuts per davant. Pons feia les dues darreres substitucions que podia, donant descans Valentín i Máyor. El Badalona pressionava, però el Terrassa creia cada cop més i a la sortida d’un córner, Lucas Viña passava per l’àrea i caçava una pilota morta per tornar boja l’afició egarenca present al Guinardó.

Marcador capgirat amb només l’afegit per davant, però tot just quan es complien els 45, Omar Monterde va disposar d’una gran oportunitat per tornar a igualar la final. El porter del Terrassa Zapico va treure la mà a passejar i va evitar el gol amb l’ajuda del pal. Es pot dir que en aquest esbojarrat final, el meta va donar l’empenta final als de Molist per assolir el seu objectiu.

De fet, el partit va morir a les seves mans, avortant una centrada des de la banda esquerra de l’atac del Badalona, en un atac a la desesperada. José Antonio Fernández va dir que l’Històrics s’havia acabat i que, per primer cop a la història, el Terrassa FC inscrivia el seu nom entre els guanyadors del clàssic de l’estiu.

Premis individuals

En acabar el torneig, i per decisió exclusiva de l’equip de premsa, es van comunicar els premis individuals de la competició. La millor promesa va ser Hugo Esteban, del Badalona, mentre que l’MVP va ser l’egarenc David Corominas. El seu company Sergi Arranz va fer valer els seus quatre gols per emportar-se la Bota d’Or. Per cert, l’anècdota de la cerimònia final va ser que a la foto de campions, el trofeu de l’Històrics el tenia a les mans el president del FC Martinenc, Manuel Dengra.

The post El Terrassa destrona el Badalona amb remuntada appeared first on FutbolCatalunya.com.

LLUÍS PAYAROLS @Lluis_Payarols

Un any més a l’oficina. El CF Badalona és, per mèrits propis, un fix a les finals del Torneig d’Històrics del Futbol Català. No li regala ningú. S’ho guanya al camp de principi a fi, com ha fet aquest dissabte contra un rival il·lusionat però sense possibilitats de plantar cara els de Juanma Pons.

Amb una temperatura superior als 30 graus, un sol de justícia i un contratemps al Vilafranca pr la lesió a l’escalfament de Juli Serrano, el Badalona va sortir decidit a sentenciar. Ras i curt. Només va trigar 55 segons a fer sonar la fanfàrria per megafonia. Hugo Esteban, murri, va aprofitar una badada de la defensa rival.

El gol més ràpid del torneig va obrir la caixa dels trons per un Badalona dominador i descarat sobretot per les bandes, on Kilian Durán i sobretot Joel Toledo es permetien alegries ofensives. Els centrals Valentín i Pelón, amb l’ajuda puntual de Toni Jou, gairebé no patien  enrere amb un Vilafranca a qui li costava trepitjar camp badaloní.

Apareix Chema

De fet, semblava que Ivan Moreno confiava a canviar la sort del partit després del descans, amb la possibilitat de canvis indefinits. Però el Badalona havia posat la directa i, en arribar al quart d’hora, ja havia augmentat l’avantatge gràcies a una altra de les cares noves dels de Juanma Pons, Chema Moreno.

Un bon regal pels valents que havien decidit ocupar les ombres que deixava la grada del Guinardó en aquest horari per causes de programació televisiva. Certament, encara més calor passaven a la gespa, tot i la pausa per refrescar-se a l’equador de cada part. I encara es complicaven més les coses pels penedesencs, quan Sergi Escofet va demanar el canvi estirant-se al terra. Pol Via va haver de sortir abans d’hora i ja va veure al camp el golàs d’Hugo Esteban, el segon al seu compte particular, sorprenent Víctor Parra des del vèrtex de l’àrea.

El Badalona va marxar als vestidors amb la sensació de tenir resolt el passi a la final de diumenge, a la caça del seu vuitè Històrics, però els d’Ivan Moreno van sortir amb una altra marxa. Més incisius que a la primera part, amb una distància massa llarga, però buscant la forma d’acostar-se als escapulats.

Civil aixeca la mà

En aquest aspecte, l’aportació de Xavi Civil en atac va ser clau. Després de posar a prova Morales amb un xut massa centrat, sí que va encertar als 18 minuts de la represa, enviant el cuir lluny de l’abast del veterà porter del Badalona, després d’un servei des de la banda dreta.

Passaven els minuts i la grada s’anava omplint, a una hora més ‘acollidora’ per veure futbol en ple més d’agost. El 3-1 no s’alterava amb uns equips totalment nous damunt la gespa. Només Joel Toledo i Pelón, per part badalonina, i Éric Via, pel Vilafranca, van afrontar tot el partit. I un dels incorporats, Sergi Masqué, va estar a punt d’acostar una mica més els d’Ivan Moreno, en una rematada que va sortir a l’esquerra de Morales.

No va haver-hi més història i el Badalona va refermar allò que va consolidar de bon principi. Una nova final del Torneig d’Històrics. La catorzena de la seva història. El Vilafranca seguirà treballant a la pretemporada, però no es pot negar que mereix seguir al cartell d’aquest torneig en pròximes edicions. No com altres…

The post El Badalona tomba en fred al Vilafranca i vol el vuitè Històrics appeared first on FutbolCatalunya.com.

LLUÍS PAYAROLS @Lluis_Payarols

Qüestió de creure. Qüestió d’arribar. Qüestió de sort. Terrassa i Martinenc van portar fins a l’últim extrem la segona semifinal del Torneig d’Històrics del Futbol Català. I en aquest extrem on l’habilitat i també la fortuna decideix, els egarencs van veure com la moneda queia del seu costat. 90 minuts de joc alterats per dues accions a pilota aturada i els onze metres per cantar als quatre vents que Xavi Molist i els seus desafiaran Juanma Pons i companyia, aquest diumenge a les 18.00 hores.

Enfrontar-se al Terrassa, un dels equips que parteixen com a favorits aquesta temporada a la Tercera Divisió, era tot un repte per al ‘Martinenc NBA’, a l’inici del seu tercer partit consecutiu. Dijous, el grup del torneig. Divendres, Copa Catalunya. Dissabte, la semifinal. Massa càrrega pels de Javi Gómez a la primera setmana de preparació, tot i les moltes proves.

Però els ‘diables vermells’ van sortir sense complexos, com si fos el primer partit que disputaven. Descarats i sense por, tot i que aquesta temporada no compartiran categoria amb els egarencs. Però l’Històrics és casa seva, el seu torneig. I el Martinenc no admetia rendició abans d’hora, si algú ho podia pensar.

Prova d’això va ser el que va passar al minut 12. Amb certa dosi de fortuna, però amb mereixement. Va ser un ‘ex’ del Terrassa, Carles Güell, qui va penjar una pilota a l’àrea de Zapico. I allà l’últim en arribar al club vallesà, Lucas Viña, es va aixecar per intentar rebutjar… amb la mala sort –per ell- que la pilota va anar a porteria.

Paciència i premi

Malgrat la gerra d’aigua freda, el Terrassa anava coent el partit i esperant el seu moment. Un moment que va arribar a pilota aturada i potser més per demèrits de la defensa que per mèrits dels atacants. Servei de cantonada d’Àlex Fernández i sorprenentment, ningú estava atent a un tal Sergi Arranz, col·leccionista de pilotes a aquest torneig, que la va rebre totalment sol. Ja us podeu imaginar què va passar…

Són coses de la pretemporada, de la manca de conjunció i entesa, imperdonables quan arribi la primavera, però ara corregibles. L’empat donava vida als egarencs abans del descans, mentre el Martinenc buscava petroli en els serveis mesurats de Güell i les pujades d’un altre futbolista amb passat a Terrassa, l’exjugador del Jàbac Marc Samper. Detalls aïllats per arribar sense més història al descans.

A la represa, com de costum, equips nous. Xavi Molist va introduir 10 jugadors nous en només 13 minuts de joc. Yaya Sidibe es va quedar com a únic futbolista d’inici al camp, tot i que va ser canviat més tard per Alberto Sánchez. I un dels nous, Manu González, va ser el primer a posar a prova l’aturapenaltis de la quarta jornada, Víctor Cócera.

“Atrevits! Heu de ser atrevits!”, cridava Cócera als seus companys després que Carles Güell, abans de ser substituït, intentés connectar amb la pujada de Rubi per la banda. Però el cert és que als de Javi Gómez cada cop els hi costava més arribar-hi als dominis d’Ortega. A l’altra banda, gairebé la mateixa situació. Arribades aïllades i un altre cop la pilota aturada en un xut de falta de Coro que Cócera va rebutjar amb dificultats.

A batzegades

Un cop es van consumar tots els canvis possibles, el partit anava cap a la tanda de penaltis, tot i que el Terrassa no volia esperar. Kilian, per la banda dreta, va proposar sense trobar resposta. Fins i tot, va protagonitzar una acció individual amb xut final a fora per ben poc.  Per la seva banda, Javi Gómez apostava per Ivan Garcia i Joan Vendrell per cercar el ‘bingo’ de l’amfitrió.

I a punt van estar de cantar-ho al 87’, quan els ‘diables vermells’ –aquest dissabte, negres- van agafar desprevingut el Terrassa en una contra conduïda per Iván Garcia, qui potser va trigar massa a enviar la pilota a Jan Lladó. El xut d’quest el va treure a córner miracolosament Joel Cañaveras.

El Martinenc tenia motius per creure-hi en la final, però mancava convenciment, com quan Vendrell va rebre una pilota a l’àrea d’esquena a porteria i no va poder resoldre. Els dos minuts d’afegit que va concedir Àlex Gómez van volar i la final s’havia de decidir des dels onze metres. El Terrassa va estar més encertat i va assolir el bitllet per desafiar el Badalona aquest diumenge.

The post Els penaltis fan finalista el Terrassa i desil·lusionen el Martinenc appeared first on FutbolCatalunya.com.

Com si fos Wimbledon, a la primera jornada de competició debuta el campió de la darrera edició. No és tenis. És futbol. Futbol català evolucionat al llarg dels anys. El CF Badalona ocupa un tron que els onze rivals –suposadament en algun cas, després ho expliquem- volen conquerir. Amb la grandesa dins la modèstia d’una competició estiuenca que el FC Martinenc i d’altres històrics barcelonins van crear el 1984, amb motiu del 75è aniversari dels del Guinardó. És el Torneig d’Històrics del Futbol Català.

Des de llavors, 34 edicions plenes d’història, amb un parell de parèntesis en aquest llarg camí. Amb una renovació constant del planter d’equips participants des d’aquells vuit que van obrir el Torneig. Recordeu? Martinenc, Europa, Sant Andreu, Júpiter, Horta, Sants, Poble Sec i Ibèria. D’aquests fundadors, només tres no hi són a l’edició d’enguany. L’Europa -suposadament per motius de planificació esportiva, com l’any passat- i Poble Sec i Ibèria, ara competint a la Tercera Catalana.

Ja mirant amb més proximitat, s’ha de dir que en l’edició de 2019 hi ha quatre novetats respecte a la del 2018. No hi són Cornellà, FE Grama, Manlleu i Montañesa, mentre que s’incorporen Vilassar de Mar, Terrassa, Granollers i –atenció!- Lleida Esportiu. Crida l’atenció la presència dels del Segrià, competint amb Vilassar i Vilafranca al grup 2. No obstant això, hi ha expectació per veure quin serà el paper dels blaus i si, en cas de classificar-se per les ‘semis’, es presentaran amb el primer equip o amb un combinat del B i el Juvenil, tenint en compte que quan es disputi la fase final del torneig –dissabte i diumenge-, tenen previst un stage de pretemporada a la Val d’Aran, que s’iniciarà divendres 2.

Des de l’organització es justifica la presència dels lleidatans –com la de la FE Grama a l’anterior edició, ambdues entitats fundades durant aquest segle XXI-, per “fer el torneig el més atractiu possible i arribar a més part de territori, convidant equips a partir del rendiment esportiu que han tingut durant la temporada”.  Caldrà veure si el convidat de luxe d’aquesta edició agraeix el detall dels organitzadors, tot i que hi ha molts dubtes a hores d’ara.

LA FÓRMULA DEL 3 X 1

L’Històrics actual té poques semblances amb el de les primeres edicions, que s’estenia al llarg de dues setmanes. Dels vuit participants s’ha passat a dotze amb els anys. I d’aquells grups amb partits de 90 minuts -dos per jornada- s’ha passat als ‘estiuencs’ 3×1, amb minipartits de 45 minuts, per tal de definir els semifinalistes d’una tacada. Una pràctica que crea debat però que ha assegurat la supervivència d’aquesta competició.

Aquest dilluns, tres històrics seran els encarregats d’obrir foc. Fins dijous, els 3×1 arrencaran a les 18.00 hores. El primer el protagonitzaran Júpiter i Sant Andreu, equips del grup 1 de Primera Catalana i Tercera Divisió respectivament. Un cop acabi el seu minipartit, el Badalona –de Segona B i vigent campió- s’enfrontarà successivament a perdedor i guanyador.

Dimarts serà el torn de Vilassar i Vilafranca. El primer, en la temporada del seu retorn a una Tercera Divisió on s’han consolidat els del Penedès. Resolt el primer enfrontament de la jornada, el Lleida Esportiu esperarà als dos minipartits següents.

Els equips de Tercera seran protagonistes totals dimecres, ja que Sant Andreu, Terrassa i Horta competiran per una plaça a les semifinals. Els hortencs de Nacho Castro, equip de play-off a la campanya 2018-2019, seran qui esperaran rivals consecutivament als minipartits 2 i 3 de la tercera data de competició.

I dijous s’obrirà el mes d’agost amb el 3×1 que tancarà el quadre de semifinals. L’Hospitalet, també aspirant a l’ascens a Segona B la temporada anterior, acabarà la jornada enfrontant-se a perdedor i guanyador del primer cara a cara del dia, entre l’amfitrió Martinenc –ara al grup 2 de Primera Catalana– i el Granollers, de Tercera Divisió.

LA CALOR, L’ENEMIC

Com va passar a l’anterior edició, el torneig no només es podrà seguir en directe a les instal·lacions del Guinardó, on s’ha fet una política de preus populars aquests dies, amb molts avantatges pels socis dels equips. Esport 3 oferirà íntegrament l’Històrics a partir de dilluns. I és per aquest motiu que dissabte, a les semifinals, la calor pot ser factor determinant.

Per raons de programació, des de la cadena televisiva s’ha demanat a l’organització avançar l’horari de les semifinals, previstes en principi per a les 17.00 i les 19.00 hores. D’aquesta manera, els primers dels grups 1 i 2 es veuran les cares… a les 16.30 hores!  Un repte si les temperatures són les habituals en aquesta època de l’any .

La finalíssima tindrà lloc, com és tradicional, diumenge a la tarda. A les 18.00 hores, els aspirants saltaran a la gespa del Guinardó i escoltaran Els Segadors abans de començar, com és tradicional. Pel que fa als premis de Torneig, el campió s’endurà 1.000 euros i els segon, 500. A més, màxim golejador de la competició, el millor jugador i la millor promesa tindran premi de material esportiu. Aquests guardons seran escollits exclusivament pels membres del Comitè de Premsa.

Durant la setmana de futbol al Guinardó, una quarantena de voluntaris i voluntàries, comandats pel director general del Martinenc, Alfred Porcar ‘Fido’, s’encarregarà de què tothom pugui viure el torneig de la forma més còmoda possible. I com és habitual, FutbolCatalunya també oferirà informació puntual de tot el que passi aquests dies al torneig, fins i tot des d’un punt de vista més enllà de l’Històrics en si, descobrint-vos personatges i fets que envolten una de les grans cites del futbol català de l’estiu, tant des del nostre web com des dels perfils a les xarxes socials. Que comenci l’espectacle!

NO ET PERDIS EL CALENDARI DE LA PRETEMPORADA AL NOSTRE FUTBOL D’ESTIU

The post Històrics 2019, l’hora d’un clàssic del futbol català appeared first on FutbolCatalunya.com.

PREMSA HISTÒRICS

Després de diversos anys d’absència, l’organització del Torneig d’Històrics del Futbol Català ha decidit recuperar aquest 2018 el torneig Femení, i ho farà aquest 8 i 9 de setembre al Municipal del Guinardó.

La primera semifinal, entre el CE Sabadell i l’amfitrió FC Martinenc es disputarà el dissabte 8 a les 18h de la tarda, mentre que a continuació, a les 19:45h se celebrarà la segona semifinal entre el CE Júpiter i la UE Sant Andreu.

Els partits seran de dues parts de 40 minuts i els vencedors es classificaran per a la final de diumenge dia 9. El mateix diumenge, a les 17:30h es disputarà el partit pel tercer i quart lloc entre els dos perdedors de les semifinals. La gran final es disputarà a les 19:15, i el guanyador podrà celebrar el títol del Torneig d’Històrics, una manera sensacional de començar la temporada per a qualsevol dels equips participants.

La voluntat de l’organització del Torneig d’Històrics del Futbol Català és consolidar amb el pas dels anys la seva modalitat femenina i que creixi en un futur proper. La XXXIII edició del Torneig d’Històrics del Futbol Català es va disputar aquest passat mes d’agost amb el triomf del CF Badalona, que es va imposar a la final per penals a la UE Sant Andreu, després d’una setmana de gran futbol amb 12 equips participants. Ara és el torn de l’Històrics Femení, amb entrada gratuïta al Municipal del Guinardó.

The post Torna el Torneig d’Històrics Femení del Futbol Català appeared first on FutbolCatalunya.com.

VÍCTOR LLUCIÀ @VictorLlucia

El dia de la seva segona presentació com a entrenador del Badalona, Ramon Maria Calderé va clamar als quatre vents que l’equip escapulat jugaria el Torneig d’Històrics “per una qüestió sentimental”. Així va esvair els dubtes sobre la participació del darrer campió que es mantenien des del mateix dia que al Museu Olímpic es va sortejar el quadre.

El Badalona havia de ser-hi i aquest dimarts, a la segona jornada del clàssic de l’estiu, va demostrar per què. Feina efectiva als seus dos compromisos del grup 2 i passaport a la ‘semifinal de l’infern’, la de les 17.00 hores de dissabte amb previsió de calor asfixiant, contra un altre històric, la UE Sants. El campió no volia faltar a la cita decisiva.

Arribar i moldre

Quan semblava que el 0-0 anava a caure com una llosa al Guinardó, Llorenç Genesca passava per l’àrea petita i, com qui no vol la cosa, va aprofitar una centrada per tocar lleument i decidir el primer capítol de la segona jornada a favor de la Fundació Grama, el convidat no històric d’aquesta edició. Els colomencs van vèncer per la mínima un Júpiter que no va aprofitar les seves opcions.

La xafogor ambiental i les reserves dels dos equips no van oferir un espectacle gaire atractiu als espectadors. La veterana defensa de la Fundació –entre Joel, Cazorla, Rojas i Canelada sumaven 125 anys- tenia la pressió d’un incansable Gerard Beltrán, qui ho intentava de totes les maneres possibles. La més clara, un lliure directe que va rebutjar Caleb.

Els de Toni Díaz van anar creant perill a mesura que avançava el partit, amb ocasions tan clares com la que va tenir Lolo al 21’, marxant pel centre totalment sol i xutant fora, a la dreta de Víctor Cócera. També ho va provar Buba Jallow, obtenint gran resposta per part de l’exporter de la Montañesa. Abans del gol de la Fundació Grama, Óscar va gaudir de la darrera gran oportunitat del Júpiter, però el xut va marxar alt. La victòria va ser colomenca, amb els ‘postres’ d’una inacabable tanda de penaltis per decidir desempats que va acabar amb triomf dels de La Verneda per 5-6.

Qüestió de pegada

Si un mirava al camp a l’inici del segon partit, el que menys podria pensar és que s’estava jugant un Badalona-Júpiter. Tots dos equips, amb les segones equipacions, destacant la dels badalonins a l’estil ‘Granada’. Molt de color, com el que van donar els entusiastes seguidors del Júpiter, incansables en els partits de més calor, i guanyant amb escreix la ‘batalla’ de la grada, com van reconèixer els mateixos jugadors d’Àlex Martínez anant a saludar-los.

Els 45 minuts de jocs no passaran a la història per la seva espectacularitat, amb un Badalona dominador i un Júpiter a batzegades que tan sols es va presentar amb perill en una ocasió d’Éric ben resolta per Morales.

Els de Calderé van sentenciar el partit amb dos gols i encara en van poder fer més. La primera oportunitat va ser per a Cristo, al 6’, amb el punt de mira desviat. I ja avançat el minipartit, Xavi Boniquet no va encertar davant Uri Llavería. No va ser fins al 33’ quan Aly Coulibaly va fer bona una centrada per la banda dreta i va encarrilar el triomf dels escapulats.

Ja als minuts finals, amb el Júpiter gairebé sense opcions al torneig, Cristo es va inventar un xut des de la frontal, impossible per a Uri Llavería. Va ser el comiat dels de La Verneda i mig bitllet per a les semifinals pel campió vigent, a qui li valia l’empat contra els veïns de Santa Coloma a l’últim capítol del dia.

Pas a Nadjib

I si al primer partit parlàvem de que Llorenç Genesca passava per aquí, al darrer partit de la jornada l’espectacle es va fer esperar. Va pagar la pena arribar al minut 38 i veure com el barecloní Nadjib Mengoud es marcava una gran jugada, amb auto passada inclosa, i aconseguia batre el veterà Toni Texeira, ratificant el passi del Badalona a les semifinals.

A la Fundació Grama va jugar Javi Chica, volent imposar llei al doble pivot, però els colomencs no van crear gaire perill a la porteria de Perales. De fet, l’ocasió més clara va ser un xut des de mig camp de Ñito que intentava sorprendre el porter badaloní i que va sortir alt.

El Badalona no volia donar opcions i al primer minut de joc Xavi Boniquet va rematar fora una centrada des de la dreta de Robert Simón. Declaració d’intencions dels de Calderé, lluint en aquest partit la mateixa equipació que en l’anterior. El gran gol de Nadjib va significar la rúbrica a la classificació, mentre Calderé apuntalava la defensa amb Robusté per evitar sorpreses. Feina feta pels escapulats i ara espera el Sants dissabte. Un duel històric, sens dubte.

LES MILLORS IMATGES DE LA JORNADA, A LA NOSTRA GALERIA

The post El campió Badalona presenta credencials appeared first on FutbolCatalunya.com.