El futbol té una cara amarga que ningú vol veure. El 13 d’abril de 2025, al Municipal de Mollerussa, tot es va aturar per al Jofre Graells. Una mala acció, un ‘crac’ i la certesa que alguna cosa greu havia passat. “Em vaig voler enganyar a mi mateix i vaig tornar a saltar al camp”, explica el Jofre.

Va aguantar tres minuts més, fins que el genoll va dir prou a només deu metres d’on la seva família mirava el partit.

GRAELLS, SINÒNIM DE FUTBOL

Però el passat 8 de febrer, gairebé 300 dies després, la història va fer un gir. El Jofre tornava a disputar minuts en partit oficial. I allà, compartint vestidor i gespa, l’esperava el Miquel, el seu germà petit.

Aquesta és la crònica de dos germans units pel CFJ Mollerussa que, per fi, tornen a jugar junts. de “fotre gols” a no poder parar taula.. Una lesió de llarga durada és, sobretot, una prova mental. El Jofre reconeix que el canvi de vida va ser dràstic. “Al principi tens molts dubtes. Passes d’estar a un gran nivell i fotre gols a punta pala, a no servir ni per parar la taula”, confessa amb sinceritat.

El procés ha tingut moments molt durs. El davanter del Mollerussa explica que, quan la motivació fallava, es posava vídeos seus d’abans de la lesió per recordar quin jugador era i convèncer-se que tornaria.

300 DIES DESPRÉS, MIQUEL I JOFRE EN ACCIÓ

Mentrestant, el Miquel ho vivia des de l’altra banda. “He vist de primera mà tot el que ha patit i treballat cada dia. És un gran exemple tant per a mi com per a tot l’equip”, explica el petit dels Graells, orgullós de veure com el seu germà ha superat tots els terminis.

“El futbol va ser cruel: em vaig trencar a deu metres d’on estava tota la meva família. Sentir-me cridar allà va ser dur per a ells.”, diu Jofre Graells.

Aprendre a mirar des de la grada aquests 10 mesos han servit al Jofre per aprendre coses que no es veuen quan jugues cada diumenge. Es va perdre un viatge a Indonèsia i va haver d’adaptar la seva vida laboral, però també va canviar la seva visió del joc.

GERMANS I ‘RIVALS’ ALS ENTRENAMENTS

“He après a valorar la normalitat”, assegura. I també llança una reflexió per a l’afició: “Des de dalt es veu molt fàcil i la gent xerra molt. Però quan estàs a baix, t’adones que el futbol és molt més complicat del que sembla des de la grada”.

El retorn del Jofre el dia 8 no només és una gran notícia per al club, sinó que recupera una dinàmica única al vestidor: la dels germans Graells.

Com es porta compartir equip a 3a RFEF? “És molt divertit, jo soc un dels veterans i dels capitans, però ell em veu com el seu germà i és molt caparrut, fa veure que no m’escolta“, explica el Jofre rient. La bona relació, però, no treu que hi hagi piques.

EL CFJ MOLLERUSSA, D’ENHORABONA

El Jofre explica una anècdota recent que defineix perfectament la seva relació: “L’altre dia a l’entrenament, el Miquel em va tirar un ‘canyo’. Jo li vaig respondre amb una puntada de peu, i ell me la va tornar. Ens vam mirar i ens vam posar a riure.”

Per al Miquel, no hi ha millor lloc per estar: Sempre havíem dit que volíem jugar junts i no hi ha millor club que el Mollerussa per fer-ho”. Tot i les baralles puntuals als entrenaments, s’entenen amb una mirada.

LA PROMESA DE L’ANESTÈSIA

Ara que ja ha tornat, el Jofre es permet explicar un secret del dia de l’operació. Fruit de l’anestèsia, va fer una promesa al doctor tot just despertar al quiròfan: “Li vaig prometre que aquest any seria el màxim golejador de la categoria”, recorda divertit. “Serà complicat, però allà queda”.

El diumenge 8 de febrer, quan va entrar al camp, no va tenir por. Ni rastre del dolor d’aquell 13 d’abril. “L’adrenalina fa que t’oblidis de tot. Només tenia ganes de gaudir”.

Si el Miquel hagués de definir aquests 10 mesos en una sola paraula, ho té clar: “Perseverança”. El Mollerussa recupera el seu capità, però els Graells recuperen el seu soci. I la 3a RFEF ja està avisada: tornen a jugar junts.

The post Els germans Graells o 10 mesos de lluita per tornar a somriure appeared first on FutbolCatalunya.com.