Es nota la mà del president de la FCF, Joan Soteras: una vegada més, els catalans volien una cosa i ha guanyat una altra. Els set representants del grup més difícil dels cinc haurien volgut enfrontar-se a aragonesos i navarresos i el ‘poder’, al costat de la ‘influència’ del totpoderós ha acabat d’una altra manera.

Balears (4, CD Eivissa, Penya Esportiva, Formentera i Mallorca B), valencians (4, Atlètic Saguntí, Hèrcules, Alzira i València Mestalla) i tres aragonesos (3, Terol, Deportivo Aragón i Ebro)) seran els onze rivals pàra els catalans.

GRUP III: EL MÉS FORT

No és victimisme sinó una realitat ja que un repàs als 5 grups demostra la potencialitat dels 90 equips participants. Els més equilibrats poden ser l’I i l’II mentre que hauran més filials en l’IV i els desplaçaments seran més llargs en el V.

Aquesta disposició del segon curs de la Segona RFEF queda ara supeditada al tràmit de la inscripció dels equips; a aquest pas burocràtic i a complir amb tots els requisits federatius. La Lliga començarà al setembre i els play off es disputaran al juny del 2023

Per cert, nul·la transparència informativa de la RFEF també en la Segona RFEF i queixes dels clubs ja que els demanaven que votessin telemàticament sense haver rebut la proposta.

EL CERDANYOLA, PENDENT….

Res s’ha dit sobre el futur de l’Extremadura i les seves conseqüències. És a dir, que el Cerdanyola haurà de continuar esperant el miracle dels despatxos així com Sants i Martinenc; total silenci per part dels ‘diables vermells’ que ja se saben equip de Segona Catalana encara que els han promès que el seu silenci tindrà premi

The post El grup més fort (III) per als catalans appeared first on FutbolCatalunya.com.

El Villarreal B-Nàstic d’infaust record per l’equip grana va ser el punt i final de la competició a Primera RFEF la temporada 2021-2022. La primera edició d’aquesta categoria ja es pot dir que ha estat experimental, marcada pels errors a tots els nivells. No només pel que fa a la competició – format, repartiment de grups, etc – sinó també en l’apartat econòmic i televisiu.

Els 15 milions de Footters van quedar en això, en una promesa. A més, la temporada va acabar amb un desgavell entre Fuch Sports i la pròpia cadena. Ara, a l’espera de l’assemblea a la RFEF per determinar la propera temporada, el debat se centra en el repartiment dels grups. En aquest sentit són dues les propostes.

EST I OEST, DIFICULTAT I DISTÀNCIES

La primera seria mantenir el repartiment actual amb un grup a la franja est i una altra a l’oest. S’ha vist que un dels principals problemes d’aquest repartiment és el de la dificultat esportiva. La temporada passada van pujar tres equips del grup 2, Andorra, Villarreal B i Albacete per només un de l’1, el campió Racing de Santander.

A més, un altre problema afegit d’aquest repartiment és el de les distàncies. Ajunta dues de les tres puntes d’Espanya, Catalunya i la província de Cádiz. La temporada passada van ser quatre equips gaditans i sis catalans, pel que la meitat del grup estava a una distància de més de 1.000 quilòmetres, amb els inconvenients logístics que això suposa.

A més, aquesta temporada s’ha de comptar que amb els ascensos i descensos que hi ha hagut els extremenys haurien de passar al grup 2. I un altre tema a considerar és que amb la proposta de la temporada passada els quatre descendits de Segona A (Amorebieta, Alcorcón, Fuenlabrada i Real Sociedad B) anirien al grup 1. Amb tot, al 2 quedaria així aquesta opció:

Sabadell, Nàstic, Barça B, Cornellà, Castellón, Alcoyano, La Nucía, Eldense, Intercity, Atlético Baleares, Murcia, Linares Deportivo, Córdoba, San Fernando, Algeciras, Linense, Ceuta, Badajoz, Mérida i Madrid Castilla. Quatre catalans, cinc valencians, un balear, un murcià, cinc andalusos, un de Ceuta, dos extremenys i un madrileny.

NORD I SUD, SENSE ‘MINI CLÀSSIC’

L’altra opció és la de dividir els dos grups seguint la franja nord i sud. El principal inconvenient d’aquesta opció – més per la RFEF que per una altra cosa – és que desapareixeria el mini clàssic entre Barça B i Madrid Castilla. El principal avantatge pels catalans amb aquesta proposta són les distàncies.

És cert que hi hauria quatre gallecs, però el gran gruix de la lliga estaria a uns 500 quilòmetres de distància, amb vascos, navarresos, equips de la Rioja, l’Atlético Baleares o el Numància. Un total de deu equips estarien a un desplaçament còmode, pràcticament mitja lliga. Contant els quatre catalans, només sis desplaçaments de 20 serien feixucs. La opció nord-sud quedaria així:

Amorebieta, Bilbao Athletic, Real Unión de Irún, Real Sociedad B, Osasuna Promesas, SD Logroñés, UD Logroñés, Calahorra, Numancia, Cultural Leonesa, Unionistas de Salamanca, Racing de Ferrol, Deportivo, Pontevedra, Celta B, Atlético Baleares, Nàstic, Sabadell, Cornellà i Barça B. Quatre vascos, un navarrès, tres de La Rioja, tres castellano-lleonesos, quatre gallecs, un balear i quatre catalans.

PLAYOFF A ANADA I TORNADA

Això està ara a la teulada de la Federació Espanyola de Futbol. També el replantejament del format del playoff d’ascens, clarament fracassat les últimes setmanes pel que fa a l’assistència de públic. L’ens federatiu va anunciar abans d’acabar el període de propostes per la propera temporada que la intenció és tornar al format antic. Rectificar, en aquest cas, era el més lògic.

The post Primera RFEF: ¿Nord i sud o est i oest? appeared first on FutbolCatalunya.com.

La gàl·lia osonenca, enfortits a còpia de patacades, sí. Quan estàvem recuperats a nivell esportiu i amb les piles carregades i a punt per engegar, un altre cop ens tornen a deixar Knock-out, però ara és una patacada inesperada, un acte administratiu, unilateral i per tant arbitrari

El repartiment dels 3 grups de la Primera Catalana, obliga als 4 equips d’Osona a abandonar els tradicionals enfrontaments amb els gironins, als quals s’incorporen part d’equips del àmbit del Barcelonès, i ens mena a competir amb equips del Baix Llobregat i Vallés Occidental.

LA GÀL·LIA OSONENCA RESISTIRÀ

Suposo que qui ho ha perpetrat, ha quadrat els grups perquè l’hi sortissin els números, a despit de que a nosaltres no ens surtin.

Resulta que l’ens tot poderós que regna en el “NOSTRE” futbol, que fa i desfà a la seva manera i que podem pensar que deixa a l’atzar qualsevol decisió que ha de prendre, una vegada més, ha tornat a demostrar el seu egocentrisme i la poca sensibilitat (per no dir nul·la) que li queda cap als clubs.

Cosa que ens diuen que és tot al contrari, ja que sempre es veneren de que estan al servei i a disposició dels clubs, o això ens volen fer creure.

EGOCENTRISME I POCA SENSIBILITAT

És per això, que podem dir ben alt que una vegada més els perjudicats som nosaltres, els contribuents. De la temporada passada podem dir clarament que van ser-ho els clubs de Segona Catalana, o aquell equip de Tercera Catalana que els van obligar a competir, o el cas concret del CF Gandesa de Primera Catalana… i podríem seguir amb una llarga de llista de víctimes que han deixat pel camí, gràcies a les decisions preses per part de la FCF.

Lluny meu el parlar per la resta d’equips osonencs, que prou feina tenim, m’atreveixo a dir, però, que els grans perjudicats d’aquesta “reestructuració” de grups, hem estat els 4 clubs de la petita gàl·lia d’Osona.

Resulta que la temporada passada es va fer el subgrup 1A, amb equips únicament de la província de Girona i la comarca d’Osona, i el subgrup 1B amb equips del Maresme, Barcelonès i Vallès Oriental i Occidental.

UN SENSE SENTIT QUE NO S’AGAFA PER ENLLOC

Aquest any i sense que ningú s’ho esperés han decidit que els 4 equips de la comarca d’Osona baixin (travessant Vallès Oriental) fins al Baix Llobregat, Vallès Occidental i alguns punts del Barcelonès per a competir en el grup 2, un sense sentit que no s’agafa per enlloc i encara menys fent una distribució geogràfica mirant el mapa de carreteres de Catalunya.

Havent sentit d’anys enrere de les dificultats que tenia la gent d’Osona per connectar amb Girona i per anar a la Costa Brava, que s’havia de baixar fins a Granollers per tornar a pujar, quan ara ho tenim en meitat de temps per la C-25, dit Eix Transversal.

Tot això ara superat amb l’estalvi de temps que suposa i els lligams establerts dels últims anys, ja que havíem creat un vincle, crec, Girona-Osona on jugadors, entrenadors i directius teníem una bona sintonía.

UN ACTE FUNCIONARIAL INCREÏBLE

Empesa segurament pel tarannà similar o pel simple fet de competir i compartir, durant tantes temporades seguides, vivències futbolístiques, una relació que no podrem seguir fomentant amb tanta naturalitat. Doncs tots això se’ns envà Congost avall, amb aquest acte funcionarial.

Aquestes paraules no son escrites ni des del rancor, ni molt menys des de l’odi. Son redactades per fer reflexionar i fer entendre als dirigents de la catalana que no poden anar fent cops de volant com si no passés res, com si només existissin ells.

Darrera d’aquesta decisió com moltes d’altres que s’han pres hi ha molts perjudicats. I la Federació és o hauria de ser de tots, d’aquests equips de Primera Catalana i el de categories inferiors, que fem les mil i una per tirar endavant, que invertim les nostres hores lliures deixant de fer moltes altres coses per mantenir viva aquesta flama que tots els que hi som volem seguir fent créixer.

LA FEDERACIÓ ÉS O HAURIA DE SER DE TOTS

I que estem conformant la base de la piràmide del futbol català, que coronen aquells que després ens demanen que els votem. Ja ho fem i ho seguirem fent, però com a bescanvi del vot, els hi reclamem aquesta sensibilitat, aquest sentit del perquè de les coses, aquest apropar-se al territori, baixar a la gespa, de vegades al fang, d’aquests equips petits que amb tot el nostre esforç, fem possible el seu lluïment.

No els hi demano pas que els hi caigui la cara de vergonya, però sí aquest amor i devoció pels clubs petits que apleguen dins l’ens federatiu. Clubs que podem entendre i superar els cops esportius, però restem desconcertats i abatuts pels administratius.

ANIRIA BÉ ESCOLTAR ALS ALTRES

Ja només per acabar, dir que la UE Tona tornarà a donar el millor de sí per seguir tenint objectius ambiciosos, i per moltes pedres que hi hagin al camí, seguirem empenyent per assolir-los i estar preparats pel què ens depari al futur.

Això sí, per properes reestructuracions agrairíem, sobretot, que s’escoltés l’opinió, ni que sigui escoltar, dels afectats. En resum: La gàl·lia osonenca, enfortits a còpia de patacades.

Joaquim Carandell Vallduriola
President UE Tona

The post La gàl·lia osonenca, enfortida a còpia de patacades appeared first on FutbolCatalunya.com.