JORDI MESTRES @jordimestres7

La cirereta del pastís del Nàstic ha estat la d’un jugador més que contrastat a Segona B. Francesc Fullana Ginard ha disputat 317 partits a la categoria de bronze i ha estat el líder indiscutible d’un Atlètic Balears més que competitiu. El futbolista mallorquí és l’últim fitxatge grana i aterra al Nou Estadi després d’una temporada amb poc protagonisme a Segona Divisió amb la Ponferradina. L’eix sobre el que ha de girar el joc del Nàstic té nom i cognom: Francesc Fullana.

La seva arribada l’uneix als noms contrastats dels que ja disposava Toni Seligrat a la medul·lar. Fausto Tienza, Fran Miranda i Francesc Fullana – sense oblidar a Javi Ribelles – completen un dels millors mig del camp de la categoria. Tot i les novetats, el Nàstic manté bastants jugadors del curs anterior com Jesús Rueda, Javi Bonilla, Roger Brugué, Gerard Oliva o Pedro Martín.

També segueix l’entrenador, Toni Seligrat i el seu cos tècnic. A falta d’un mes per a l’inici de la lliga el valencià ja té la plantilla tancada i pràcticament posada a punt. I és que el Nàstic ja fa 8 setmanes que va començar la pretemporada. Un equip que tenia qualitat i no va fer una bona temporada, però que amb les cares noves resulta realment temible.

Han arribat Joan Oriol i Trilles del Lleida Esportiu per a reforçar la defensa. També Álex Quintanilla del Córdoba o Fran Carbia, fitxat de l’UD Ibiza. La pilota dictarà sentència, però a simple vista aquest Nàstic de Tarragona 2020/2021 té molt bona pinta i un únic objectiu: l’ascens a Segona Divisió.

The post El Nàstic de Tarragona tanca la seva plantilla appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

El Nàstic de Tarragona ha presentat els seus plans de cara a la temporada 20-21. Després d’anys difícils el club grana vol recuperar sensacions esportives i l’objectiu no és cap altre que ascendir a Segona A. Tornar a LaLiga és una obligació pel club grana i per a fer-ho té molt clares les premisses a seguir. La viabilitat econòmica, el suport social i la confiança en la base esportiva de la temporada passada són els pals de paller d’un projecte que vol resultats immediats.

El mateix president, Josep Maria Andreu va ser clar i concís davant la premsa: “El nostre únic objectiu és pujar a Segona A. Això seria l’excel·lent i l’aprovat seria jugar a la Segona B Pro. Quedar-nos a Segona B seria un fracàs absolut”. Clar i català.

Pel que fa a la plantilla es confiarà un any més en Toni Seligrat i el seu equip i es mantenen fins a 14 futbolistes de la temporada passada. El Nàstic farà vuit fitxatges – dos per línia – i donarà quatre baixes més abans de l’inici de la lliga, previst per l’últim cap de setmana del mes de Setembre.  El club grana tenia lligats a dos futbolistes més, però l’ascens de categoria dels seus equips ha frustrat aquestes incorporacions.

Parés: “Volem estabilitat”

La pretemporada grana començarà el proper dilluns 3 d’Agost amb els test i el primer entrenament serà dos dies després. La preparació es farà a Tarragona, amb 3 o 4 amistosos al Nou Estadi contra equips de superior categoria. Sergi Parés va explicar la pauta en referència a la confecció de la plantilla: “Hem buscat l’estabilitat. Si no dones continuïtat és difícil que les coses acabin sortint. Dels 14 jugadors que ens quedarem, la meitat són de casa”

Els entrenadors de la Pobla de Mafumet i el Juvenil A també es mantindran i segons Parés, amb el nou format de competició a Segona B començar bé és clau: “Ara més que mai és important començar bé. Per pujar amb aquest format això és primordial”.

Objectiu: no baixar de 5000 socis

En l’apartat social, el Nàstic va presentar la campanya ‘Tu ets el motor del Nàstic, arranquem Junts!’. L’objectiu de la mateixa és mantenir o augmentar els 5.585 socis que té ara mateix el club. “No volem baixar de la xifra de 5.000 socis. Si no tenim el suport de l’afició serà difícil aconseguir els objectius”, explicava Andreu.

Encara no està confirmat si la temporada vinent podrà entrar públic als estadis, però el Nàstic té la voluntat de permetre-ho sempre que sigui possible. En aquest sentit, l’anella superior del Nou Estadi es podria habilitar per a encabir unes 3.000 o 4.000 persones al Nou Estadi (amb capacitat per 14.000) respectant la distància social.

Incertesa amb el protocol

El que tampoc està clar és el protocol a seguir pel que fa al Covid19 a Segona B. Josep Maria Andreu va dir que “la Federació Espanyola no ha donat cap instrucció. Ara mateix és responsabilitat dels clubs. Al Nàstic serem molt rigorosos”. Lluís Fàbregas, per la seva part, afegia que “hi ha una incertesa real i absoluta entre els clubs. No hi ha res oficial sobre dates ni competició, però la nostra obligació és estar preparats”.

Oficiosament, es dona per fet que la Segona B hauria d’arrencar el 26-27 de Setembre i s’espera que la setmana vinent la RFEF faci oficial la data d’inici, el format i el protocol. Ara mateix, l’únic que saben els clubs és que 48 hores abans de cada amistós de pretemporada la plantilla i el cos tècnic s’hauran de fer un test.

20.000 euros de superàvit 19-20

Per últim, en la part econòmica el Nàstic va tancar la temporada amb beneficis. Concretament, 20.000 euros de superàvit gràcies, en part, a l’ERTO que va aplicar. El més preocupant pel club grana és que ja anticipa un dèficit d’1,2 milions d’euros de cara al curs 20-21. Cal recordar que els grana van tenir l’ajuda del descens la temporada passada i ara ja no compten amb aquest ingrés.

The post El Nàstic engega el motor per a tornar a Segona B appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

El nom de Toni Seligrat (1968) va lligat, indiscutiblement, al del grup 3 de Segona B. Natural de Torrent, l’entrenador valencià ha competit tots i cadascun dels 279 partits que ha dirigit a la categoria. De fet, només ha perdut un 20% – 58 partits – dels duels que ha dirigit. El seu currículum el coneix tothom, però pocs veuen la persona que hi ha al darrera. Aparenta ser més dur i altiu del que realment és, però darrere d’aquesta imatge amaga una lleialtat fidel cap als seus i també cap a la victòria. És un guanyador, es defineix com a tal, i el Nàstic l’ha escollit per a liderar el seu projecte després de tres anys difícils a nivell esportiu

Quan fitxa pel Nàstic la responsabilitat i el risc són enormes. Agafa un equip que no està al seu lloc i que si surt malament pot arribar a ser dramàtic.

Això també està en el meu cap. Abans que aparegui el Nàstic començo l’any sense feina i penso quins equips poden haver als quatre grups que encaixin en el que jo vull fer com a entrenador. Jo vull deixar enrere la Segona B en un club ambiciós i que tingui un projecte i pressupost per a aconseguir-ho. A la categoria hi ha pocs i un d’ells és el Nàstic. Esportivament no estava bé i el risc era alt, però jo crec en mi mateix i pensava que faria una bona feina i tindria continuïtat aquí.

L’objectiu és comú, però a ningú se li escapa que han viscut moments delicats com per replantejar-se coses.

Arribem en una situació molt delicada al mercat d’hivern i els fitxatges han trigat molt en arribar. De fet, fins al final del mes no els vam tenir. Hi ha hagut algun moment en que no he vist les coses massa clares. Hem superat els mals moments i hem fet canvis a l’equip que han reforçat a la plantilla. Això, juntament amb la feina setmanal, em porta a pensar que farem una segona volta molt bona.

El canvi principal ha estat mental?

Tan Xavi Bartolo com jo ens va portar un director esportiu. Quan es fa el canvi ningú millor que ell coneix la plantilla. Si van fer el canvi és amb un objectiu en el joc i la manera de funcionar de l’equip. Jo sí crec que el club ha tingut les coses molt clares. Del que no volia i del que sí volia. Estic molt content perquè he vist una receptivitat molt gran per part del club, però també dels jugadors. Quan els hi vaig explicar el camí per a sortir d’aquí els vaig veure molt receptius.

I quin és el camí?

El primer camí que hi havia era competir. Jo entenc la competitivitat com guanyar. I no només el partit, sinó tot el que fas a la vida. Un entrenament, un partit, una acció defensiva o una ofensiva, un córner, un salt… fins i tot el servei inicial. Havíem de tenir aquesta mentalitat. No hem de sortir al camp a jugar d’una manera o d’una altra, sinó a guanyar. Tinc una fórmula, la meva, per intentar guanyar a Segona B que no m’ha anat gens malament.

Una de les claus d’aquesta fórmula és defensar bé.

Això no em fa gens de gràcia, però m’ho prenc amb humor. No parlo només de futbol, sinó d’altres esports. Futbol sala, handbol, bàsquet… aquí el component ofensiu d’atac és més gran que el futbol perquè anotes més. Quan escolto a Pesic o a Valero Rivera veig que no hi ha equip, victòries, títols ni èxits si no parteixes d’una bona defensa. A partir d’aquí un equip pot començar a pensar en guanyar alguna cosa. Defensar bé és bàsic i t’ajuda a atacar millor. La fase ofensiva depèn del talent dels futbolistes i al Nàstic en tenim molt. Com millor defensem, millor atacarem.

També és veritat que aquesta temporada han passat coses molt rares a Tarragona. Gols en pròpia, jugades pràcticament per riure als gols encaixats… Creu en les dinàmiques?

Hi ha una part de les dinàmiques en que hi crec, però una altra que no. Crec que el futbol té una particularitat. És un esport que treu el millor i pitjor de les persones. Quan els resultats van bé el futbol treu el millor de tots nosaltres i a l’inrevés també. Quan va malament surt el pitjor de tothom, del que paga, del que mana, de l’utillero, dels futbolistes… Aquí manen els resultats i afortunadament ara hem canviat la dinàmica. Surt el millor de tots nosaltres amb resultats positius.

Amb els fitxatges que han fet i les baixes que han donat veu l’equip més seu?

Jo sóc un esclau dels meus futbolistes i si els meus futbolistes són bons la meva feina és molt millor. El meu concepte és competidor. Necessitem gent competitiva, guanyadora, que vulgui vèncer i amb el talent necessari per estar al Nàstic, que és molt, i que siguin bones persones.

“Ja hi ha llum i volem fer una gran segona volta”

Parlant del vestidor. Com va gestionar el tema amb Viti i Petcoff?

Doncs és molt difícil de portar. Totes aquestes coses surten quan els resultats són dolents. Tot es porta pitjor. Aquesta etapa ja l’hem passat. Ja no hi ha problemes disciplinaris ni estem en zona de descens. Ara hem de mirar que al vestidor hi ha llum, que el Nàstic està bé, hi ha gent compromesa i voluntat de fer una gran segona volta.

I què passa amb Amang? El dia de l’Olot semblava un crack i està tenint poc protagonisme.

Té la seva explicació, clara i evident. És un noi africà, de 20 anys, amb una osteopatia de pubis i una cultura i manera de funcionar diferent. Està aquí sol i només parla francès o anglès. Totes aquestes coses també les té Amang. A part de jove i diferent està lesionat.

Quan va arribar aquí va dir que els problemes del Nàstic s’arreglaven guanyant. Creu que ara mateix ha solucionat aquests problemes?

Que va. Estem en procés d’arreglar-los. Una de les coses que jo he vist aquí que crec que és molt bona pel Nàstic, per mi i per tothom és que fa poc temps he vist al meu president somriure. Sembla una tonteria, però per a mi és molt important. Quan vaig arribar el vaig veure emprenyat, trist i fotut i ara el veig diferent. Això és com està l’equip. No està content, però molt millor.

El marge de millora de l’equip és gran?

El marge de millora és espectacular. Molt gran. Hem aconseguit fer el primer pas, que era el més important i difícil. Que un equip dèbil es sentís fort i ara hem d’intentar sentir-nos bons. Tots els que estem aquí som bons i hem de demostrar-ho.

El Nàstic és el club més gran que ha entrenat?

Sense cap mena de dubte, sí.

I ve de Sabadell, que va tenir un final trist. És una espina que té?

No m’havien destituït mai i pensava que no ho patiria mai. Crec que no està justificada la decisió. Vaig cometre una errada i les errades es castiguen, però tot el que va venir després. Tal com se’m va tractar com a persona en aquella situació va ser molt injust i molt dolent per a mi. A la llarga he après de la meva errada i espero que els que em coneixen sàpiguen que el que es volia fer creure de mi no era així, perquè no sóc així.

“He après la lliçó de Sabadell per no repetir-la”

S’aprèn més de les experiències bones, com un play-off, o de les dolentes?

S’aprèn molt de les dues, però la dolenta es queda molt més. Perquè no vols que et passi mai més. Toca aprendre la lliçó per no repetir-la.

Creu que la d’entrenador és una professió d’etiquetes en la que costa molt guanyar el crèdit i molt poc perdre’l?

Estem en un país d’etiquetes. Si ets català ets ‘agarrat’, si ets ‘manyico’ ets un tossut, si ets basc ets un animal, si ets andalús no t’agrada treballar i si ets valencià ets un fiestero. Hi ha de tot a tot arreu, però segons qui diuen que ets has de carregar amb això.

Parlant d’etiquetes, li molesta que se’l denomini com un entrenador defensiu?

No em molesta. No ho trobo negatiu. El que sí que no entenc és el per què. L’altre dia vaig mirar les classificacions per un comentari semblant i a Primera, Segona i els quatre grups de Segona B tots els líders són els menys golejats de les seves lligues, no els més golejadors.

CONTINUARÀ…

The post “El Nàstic és el club més gran que he entrenat, sense cap mena de dubte” (1a part) appeared first on FutbolCatalunya.com.

CAROLA UGRINOVIC @carolaugri

El passat juliol, en Javier Bonilla aterrava a Tarragona il·lusionat i atret per un projecte ambiciós, atractiu i amb un objectiu clar: intentar retornar al futbol professional. Sis mesos després, la realitat supera, amb escreix, la ficció. Un Nàstic en descens i lluny de mostrar la seva millor imatge ha trobat en Bonilla un protagonista inesperat. Segon màxim golejador de l’equip amb tres gols i unes quantes assistències, el lateral esquerre s’ha convertit en un dels referents a pilota aturada i en una de les veus autoritzades dins del vestidor.

Un home sense pèls a la llengua i amb les idees clares amb qui, a punt d’iniciar-se la segona volta, xerrem de les seves sensacions personals, de la situació de l’equip i, en general de tot el que envolta el club grana.

Com van anar les negociacions del teu fitxatge?

Van ser molt fàcils i ràpides, si no recordo malament, en un parell de dies vam signar. El fet que el club mostrés tant d’interès en mi i les bones referències que em van donar Ferran i Reina van ajudar molt.

“Estem intentant revertir aquesta situació”

Quina valoració fas d’aquests mesos a Can Nàstic?

No estic content per la situació que estem travessant. Anar en descens amb un projecte com el que teníem no és gens fàcil però estem intentant revertir aquesta situació.

Abans d’aterrar a Tarragona has viscut moltes experiències, com per exemple, la teva etapa a Grècia. Explican’s una mica com la vas viure.

Com a experiència personal em va servir de molt per l’idioma, perquè era la primera vegada que sortia de casa… Tanmateix, pel que fa al futbol em va servir de poc. És un cas a part, el futbol és molt diferent i hi ha coses molt rares.

Una temporada passada complicada on vas haver de marxar del Mallorca i on vas estar uns mesos sense equip. Què passa en aquells moments pel teu cap?

Va ser un moment molt difícil, ja que no havia viscut mai una situació semblant. Havia jugat tot amb el Mallorca, fent mèrits per quedar-me, faig la pretemporada i, de sobte, em donen la carta d’acomiadament. A partir d’aquí, desgraciadament, jo no puc fer res.

Suposo que has viscut amb nostàlgia tot el que t’has perdut amb l’equip balear, no?

Sí, és clar, encara que m’alegro moltíssim perquè molta de la gent que està allí estava a Segona B i s’ho mereixen.

“No hem fet ni estem fent les coses bé”

Encara que la situació de l’equip no és l’idònia, personalment les coses si t’estan sortint bé. Titular indiscutible, fent gols, donant assistències. Esperaves tenir tant protagonisme a nivell ofensiu?

És veritat que per les meves característiques tinc més opcions de fer gols o donar assistències però no m’esperava tenir aquest protagonisme, ni de bon tros. Tot i això, si a l’equip no li va bé jo no estic content.

En els teus inicis vas començar a jugar d’extrem per acabar, anys després, reconvertit en lateral. On et sents més còmode?

Vaig començar al Numancia d’extrem, no obstant això, ja fa molts anys que jugo de lateral i em trobo molt més còmode en aquesta posició.

Mateixos errors, mateixa situació

A Orihuela es posa punt final a una primera volta per oblidar amb l’equip a places de descens. Què succeeix perquè un Nàstic cridat a lluitar per l’ascens es trobi en aquest pou?

Encara que sembli obvi, que les victòries no han arribat. En molts partits ens ha faltat aquest punt de sort que, a vegades, s’ha de tenir però, està clar, que no hem fet ni estem fent les coses bé.

“Sabem el que significa el club per a la ciutat”

I. en aquesta segona volta, què podem esperar?

Un canvi radical. Hem tornat de Nadal amb les piles carregades, ens han anat bé aquestes vacances i, tot i que a Orihuela ens van remuntar un 0-2 crec que el punt sumat és positiu i ens donarà confiança per emportar-nos els tres punts de Llagostera.

El vestidor és realment conscient que la Tercera Divisió està a tocar?

Molt conscients. Sabem perfectament el que ens juguem, molts de nosaltres tenim contractes de més d’una temporada, sabem que no és el mateix estar a Segona B que a Tercera i, sobretot, sabem el que significa el club per a la ciutat i per a l’aficionat.

“Hem tornat de Nadal amb moltes forces”

Llavors parlem d’un vestidor unit i mentalitzat per capgirar la situació?

Sí. No només hem tornat de Nadal amb moltes forces com et deia, anteriorment, sinó amb un canvi de mentalitat. Volem treure això endavant com sigui perquè baixar a Tercera seria ja l’últim.

En moltes ocasions Seligrat ha parlat d’un problema mental més que d’un tema de joc. Estaries d’acord?

Sí. Penso que quan ens marquen un gol ens venim abaix i no sabem com reaccionar. A partir d’ara, hem de pensar diferent i crec que estem en el camí.

L’arribada de Seligrat va suposar un revulsiu amb dues victòries consecutives. Què va canviar amb ell?

Amb ell intentem ser millors defensivament, tenir més seguretat defensiva que, això no vol dir que sigui defensiu perquè l’equip està marcant gols. Al contrari, Bartolo era més de tocar, de joc combinatiu. Al final, són dues maneres de veure el futbol i de jugar.

“Amb Seligrat,  l’equip està millorant a poc a poc”

Quin estil s’ajusta més a l’equip?

Ara mateix, l’estil de Seligrat. Crec que amb el míster l’equip està millorant a poc a poc. Això no significa que sigui ni millor ni pitjor que el de Bartolo, simplement que amb en Xavi el grup era nou i necessitava un temps d’adaptació que no va tenir, ja que les coses es van torçar des d’un inici.

Parlàvem abans d’aquest “revulsiu Seligrat” que, malauradament va durar, tan sols, dues jornades. Per què es torna a fer un pas enrere?

Tant de bo sabéssim al 100% el perquè d’això i ho poguéssim canviar radicalment. Al final, és una situació difícil per a tots, per al club, per a l’afició per a nosaltres que al final som els que sortim al terreny de joc a jugar.

Què us ha demanat el míster per a aquesta segona volta?

Que donem el màxim, que estiguem compromesos al 100% i que siguem un equip dins i fora del camp. Fora ja ho som i dins estem intentant ser-ho i ajudar-nos per treure això endavant entre tots.

Feblesa defensiva

Tornant al partit d’Orihuela, els errors individuals van tornar a condemnar l’equip. Són faltes de concentració puntuals o baix rendiment de certs jugadors?

No sé què dir-te. Cadascun de nosaltres intenta fer les coses el millor possible però durant un partit es donen moltes circumstàncies, si jo no arribo a una marca, no és perquè no vulgui arribar. Som persones i podem tenir un mal dia, una mala temporada, tanmateix, estic convençut que no és per deixadesa.

“Encaixar gols és el nostre taló d’Aquil·les”

Tot i que, suposadament amb Seligrat sou més forts defensivament, la facilitat d’aquest equip per encaixar gols continua sent preocupant.

Sí, és increïble i, més que el 80 o 85% d’aquests gols arribin després d’errades individuals. Som conscients que aquest és el nostre taló d’Aquil·les i que ho hem de corregir al més aviat possible. També, penso que són errades fàcilment corregibles, encara que ja se sap que al futbol, el més fàcil és el més difícil.

I, com es corregeixen?

Amb molt de treball diari i durant els encontres posant en pràctica el treballat durant els entrenaments i intentant no cometre aquestes errades.

Estem en ple mercat de fitxatges. Creus que s’ha de reforçar l’equip?

Segur que vindrà algun jugador i si ho fa per sumar, endavant. Tot i això, nosaltres confiem en aquesta plantilla al 100%.

Com us afecta el ball de noms de futuribles i de baixes?

És normal que es parli i que surtin noms. De moment som els que som i si acaben arribant doncs benvinguts seran.

Objectiu: la salvació

Dins d’aquesta situació tan complicada, també trobem coses que sí que estan sortint bé com és l’estratègia. Quina importància té aquest aspecte a una categoria com la segona B?

Avui dia, la pilota parada és un factor molt important, no només a segona B sinó a qualsevol categoria. Nosaltres ho treballem molt i per sort les coses, en aquest aspecte, estan sortint bé.

“La salvació és l’únic objectiu“

Aquesta estratègia i assolir la solidesa defensiva seran claus per aconseguir la salvació?

Sí, totalment. Si continuem igual a nivell d’estratègia i ens fem forts en defensa, ens salvarem fàcilment.

La salvació, únic objectiu.

Sí, sense cap mena de dubte.

Quin paper jugarà el Nou Estadi en la consecució d’aquest objectiu?

Importantíssim. Ens hem de fer forts a casa i convertir el Nou Estadi en un fortí per salvar-nos.

Us sentiu més còmodes jugant fora?

Fins ara, sí. Potser ens hem adaptat millor a camps més petits que el nostre o de gespa artificial, on hem guanyat algun partit.

Serà un fracàs no jugar el playoff?

Ascendir era un objectiu que es podia donar o no, però no jugar el playoff, sí que és un fracàs.

“No jugar el playoff, sí que és un fracàs”

Una victòria és vital, tanmateix, el calendari fa por: Llagostera, Barça B, Andorra…

Sí, encara que per a ells també serà complicat. En aquesta categoria tots els equips estan molt ben treballats, són molt intensos i costa sumar els 3 punts.

Et preocupa que si aquesta victòria no arriba aviat, l’ansietat s’apoderi del vestidor?

Espero que arribi al pròxim partit contra el Llagostera. Com més aviat millor per no haver de pensar en què queden pocs partits o en l’ansietat.

Les pròximes jornades seran decisives pel futur de l’equip?

No, queden 19 partits i mentre quedin punts per jugar…

Què se li pot dir a una afició cada cop més desil·lusionada i emprenyada?

Que no hem fet les coses bé, que ho sabem, que ho reconeixem i que esperem capgirar aquesta situació perquè tot comenci a rutllar com hagués hagut de fer-ho des d’un inici i que, encara que sigui difícil per a ells, vinguin al camp a donar-nos suport perquè, tampoc és una situació fàcil per a nosaltres i al final, serà més fàcil si lluitem junts per sortir de sota. Per la nostra part, donarem el màxim.

Passem de l’afició del Nàstic a la de Los Pajaritos. T’agradaria penjar les botes al Numancia?

Dintre d’uns anys perquè no, estaria molt bé retirar-me a l’equip de la meva ciutat, encara que espero i desitjo quedar-me molt de temps aquí a Tarragona on em sento molt a gust.

“Serà més fàcil si lluitem junts per sortir de sota”

Per tancar l’entrevista i amb l’any, recentment inaugurat, què li demanes a aquest 2020?

Aconseguir victòries, sumar punts i salvar-nos com més aviat millor. Una vegada aconseguim això ja ens plantejarem altres objectius.

The post Javier Bonilla: “El vestidor del Nàstic ha canviat de mentalitat” appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

A situacions crítiques, cops d’efecte. El de Josep Maria Andreu i Sergi Parés ha estat contractat a un entrenador que coneix com ningú el grup 3 de Segona B. Quatre promocions d’ascens avalen la feina d’un Toni Seligrat que va sortir per la porta del darrere a Sabadell. L’entrenador de Torrent i el club grana formen una sinèrgia amb ganes de reivindicar-se després d’uns últims temps bastant tristos per tots dos. La primera oportunitat de veure el Nàstic de Seligrat serà al Nou Estadi el proper diumenge a les 12. Només val la victòria.

I és que el Nàstic es troba en descens directe. Un dels grans pressupostos del grup no ha rendit com s’esperava i està immers al pou. “El projecte d’un entrenador és guanyar”, comentava un Toni Seligrat que afegia el dia de la seva presentació que li agrada “veure als meus, que ara sou vosaltres, seguidors, família i directius contents i per a ser-ho hem de guanyar. Les victòries treuen el millor de tots i això m’encanta”.

L’objectiu està clar, però el camí per aconseguir-lo no tant. Toni Seligrat arriba al Nou Estadi amb una plantilla ja feta i treballa contrarellotge per matissar un equip que es desangra defensivament. Els gols encaixats – 22 en 13 partits – són el principal problema d’un Nàstic de Tarragona molt tou en defensa. La sort de Toni Seligrat serà la de l’equip grana.

The post Seligrat-Joma, l’analgèsic per la necessitat del Nàstic appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

L’etapa del Nàstic de Tarragona a Segona B ja ha començat. El binomi Bartolo-Parés liderarà la vessant esportiva del club grana. Tots dos van fer una feina molt competent al Reus Deportiu i ara tornen a estar junts a l’etern rival. Parés va ser presentat en un acte que va tenir una bona posada en escena, en la que va mostrar les línies mestres del seu projecte esportiu. Han sonat noms com Juanto Ortuño, Ginard, Yeray, Albarrán o Goldar. També Agus Medina. La propera setmana començarà la ronda de presentacions al Nou Estadi.

“El punt de partida del nou projecte esportiu són les persones”, comentava un Sergi Parés que té clar quin ha de ser el full de ruta del Nàstic: “El model de joc l’hem d’aplicar a totes les categories del club, des del primer equip a la base”. El nou director esportiu vol gestar una estructura de club que vagi des dels benjamins fins al primer equip, passant per la Pobla de Mafumet.

“Tenim un entrenador top que domina totes les facetes. Xavi Bartolo és el millor entrenador possible”, declarava Parés envers el nou inquilí de la banqueta grana. Tan Parés com Bartolo són ex jugadors del Nàstic, gent de casa que té clar com fer reaccionar un equip que no ho ha passat bé els últims tres anys: “Hem de tenir molt clar el puzzle que tenim per poder substituir les peces quan faci falta. Amb paciència però hem de construir tots junts.”

The post Sergi Parés porta aires nous al Nàstic appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

El derbi del camp de Tarragona va acabar en combat nul. El Reus, en una magnífica primera part, va superar a un Nàstic perdut, però persistent. Els grana no ho podien fer pitjor, però van anar de menys a més per a remuntar el resultat i equilibrar el partit. Tot i això, van ser els roig-i-negres els qui van disposar de les millors ocasions. Amb una mica d’encert, l’equip de López Garai hauria guanyat el partit. La grandesa dels derbis són aquests detalls i també no donar-se per vençut quan van mal dades, com va demostrar el Gimnàstic. Tots dos van honrar un derbi que cadascú fa més gran temporada rere temporada.

Un derbi és un derbi i hi ha coses que no canvien en aquest tipus de partit. Una, primordial, és posar la cama forta, deixar-t’ho tot dins del camp per l’escut que defenses. Així va ser a la primera jugada del partit, amb una trompada amb Mayor que va aturar el matx durant els tres minuts inicials. Sortosament, el davanter es va recuperar i el joc va prosseguir.

Esperonat – o no – per aquesta acció, el Reus va anar minvant mica en mica la moral del Nàstic, aculat, sense pilota ni intensitat. Les segones jugades sempre eren per l’equip de López Garai, netament superior al de l’altre debutant a les banquetes, Lluís Carreras. No es tractava d’una qüestió de joc o circulació de la bimba, sinó més aviat d’un factor tan simple com anar més fort que el rival a cada duel. I, és clar, tenir els conceptes clars quan recuperaves l’esfèrica.

Gus Ledes, un impacte perfecte

El premi a la voluntat pel Reus va arribar gràcies a un golàs de falta de Gus Ledes. Des de casa seva, a uns 35 metres de la porteria, el portuguès va enviar un obús que es va empassar Dimitrevski. Els locals manaven justament a l’electrònic, embogia el Municipal. Ni l’avantatge roig-i-negre va esperonar a un Nàstic desdibuixat i superat, inconstant i massa llarg.

Els grana erraven passades fàcils i arribaven sempre tard a les disputes. Mentrestant, Miguel Garcia, el millor de la primera part, tenia una autopista per la seva banda. Més encertat i pacient, el Reus no arriscava amb la pilota ho feia fàcil i només se la jugava a tres quarts. Tot el contrari al Nàstic, massa angoixat i que no va xutar fins a tres minuts del descans. Necessitava una sacsejada important l’equip de Carreras.

Maikel Mesa obre un nou partit

El Nàstic va mostrar una altra imatge a la represa, amb una possessió llarga inicial que deixava clar que l’equip grana no es donava per vençut. On el joc no arribava, ho fa fer la pissarra. En un córner, Maikel Mesa igualava el partit, rematant amb tot i obrint la porta a un nou panorama. ERa el tret de sortida a un partit que des d’aleshores adquiria un ritme frenètic.

Cámara, a l’altra banda, no va encertar a controlar i va perdre l’avantatge per a superar Dimitrevski. Emana, que havia substituït Barreiro, responia en un córner. S’encenia el duel. Clamava el Municipal, conscient que el Reus el necessitava més que mai. Les possibilitats s’obrien i fer qualsevol aposta era jugar-se-la un cop establert l’empat.

El Reus perdona el Nàstic

Ara el Reus ja no estava tan tranquil, com ho van demostrar les pèrdues no forçades davant l’àrea pròpia. El Nàstic va superar la depressió, però la inèrcia del gol va durar fins que la defensa va ficar la pota. Primer, per a forçar un lliure indirecte que Edgar Hernández enviaria al cos d’un defensor.

Després, per a cometre un clar penal en una jugada de fantasia de Ricardo Vaz. Querol no podia tirar-lo pitjor i amb un xut tou i no gaire escorat va facilitar l’aturada a Dimitrevski. Segurament, el Reus va marxar amb la sensació que podria haver recollit un resultat més positiu per la primera part i les ocasions generades. El Nàstic, per la seva part, va acabar satisfet per la capacitat de reacció i supervivència. Tots dos van honrar un derbi que aixeca passions i que en aquesta ocasió, sortosament, no va deixar males notícies a la graderia.

The post Reus i Nàstic honren el seu derbi (1-1) appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

El derbi Nàstic-Reus no és un partit més. Queda clar després del que es va viure al Nou Estadi en una vesprada memorable. No pel joc, ni per l’espectacle futbolístic, sinó per la tensió i el que suposa guanyar un partit d’aquestes característiques. Aquesta temporada, dues victòries pel Reus, amb tot a favor per a quedar per davant del seu etern rival per primer cop a la història. Tot plegat gràcies a Máyor, convertit en heroi reusenc després de decidir el partit amb un gol al 90’. El Reus té mitja permanència a la butxaca i el Nàstic haurà de treballar per a salvar-se. Encara més, amb el cop moral rebut. Després de tota la història amb color grana, sembla que aquesta és la temporada roig-i-negra.

Era difícil que el partit estigués a l’alçada de l’expectativa generada. Segurament, tots els que es van reunir al Nou Estadi s’esperaven una altra cosa que el que van veure a la primera part. Insulsa, avorrida i pobra pel que fa al futbol. Sobrada pel que fa a la tensió, això sí. Emana va ser l’únic capaç de trencar la teranyina de Natxo González al principi, amb un parell de bones passades filtrades.

Difícil i meritori, tenint en compte que el partit era tens, espès i sense continuïtat. Marcat pels nervis que genera estar a tocar de l’abisme del descens i, lògicament, per tractar-se d’un derbi. No era un partit més, ja que es tractava del primer Nàstic-Reus al futbol professional. El millor derbi del camp de Tarragona de la història, sobre el paper. Sempre en teoria.

I és que la primera escomesa va ser quasi a la mitja hora. De Zahibo i a pilota aturada. La condició de local convidava al Nàstic a oferir quelcom més. Potser per això, o per voluntat del Reus, els grana es van fer amb la pilota, però l’estadi, nerviós, xiulava sovint per la falta de profunditat. Cap dels presents oblida que està sent una temporada decebedora de l’equip. Ni tan sols en un derbi.

Així va acabar el primer acte, amb la hipertensió col·lectiva per les faltes assenyalades per part de Pizarro Gómez a favor del Reus. Frustració grana i poca valentia per part roig-i-negra, tot esperant una segona part millor. Si alguna cosa es va veure sobre el Nou Estadi, van ser les errades. Els encerts brillaven per la seva absència.

Amb voluntat, però sense confiança

A la represa no hi va haver més fluïdesa, però almenys hi van posar més voluntat. Sobretot el Nàstic, esperonat pel públic, que va sortir amb més coratge. El Reus, especulatiu, esperava aculat entorn Edgar Badia, sense feina fins aleshores. L’entrada d’Assoubre va donar el dinamisme que li faltava al Nàstic i d’aquesta manera van trencar la fins aleshores inexpugnable línia de tres quarts.

La falta de confiança pels resultats, però, impedia provar coses noves. Arriscar, al cap i a la fi, per a superar els duels individuals. L’únic factor que va desafiar la falta d’oportunitats va ser el cansament. I és que va ser al darrer quart d’hora quan van faltar els esforços i van aparèixer les oportunitats de gol.

S’animava el partit a les dues àrees. Edgar Badia, aquesta vegada sí, va haver d’intervenir en una aturada providencial. Perone, amb la seva rematada de cap, fregava el gol. El Reus, per la seva part, començava a estirar-se. Volia aprofitar que el Nàstic estava abocat a l’atac per aprofitar els espais que en resultaven.

Máyor, nou heroi pel Reus

Donava la sensació que qui marcava, guanyava. I així va ser. 616 minuts després, el Reus aconseguia un gol. David Haro rebia la bimba a tres quarts, traçava una diagonal i cedia l’esfèrica a Máyor. El davanter, amb l’ajuda de Reina, perforava el marc contrari i decidia el partit. Victòria històrica del Reus al Nou Estadi i mitja permanència a la butxaca. Pel Nàstic, fiasco monumental quan tot estava preparat pel seu gran dia. Haurà de suar per a salvar-se

The post El Reus es fa Máyor al Nou Estadi appeared first on FutbolCatalunya.com.

La Copa Catalunya Absoluta 2016-2017 passarà a la història per un fet que és molt difícil que es torni a veure. Ja és casualitat que un equip, el Nàstic, hagi superat totes les rondes en què ha intervingut gràcies a la sort a la tanda de penaltis. Però encara ho és més que hagi arribat a les tres tandes decisives amb un 0-0 als 90 minuts de joc. Invictes i imbatuts, però també inofensius. Tot i això, campions.

Sens dubte, una dada que omple de curiositat la tercera edició de la Copa Catalunya en el seu format actual, amb la separació dels ‘primeres’, confinats a la Supercopa de Catalunya, i dels equips que van de Segona a Quarta Catalanes, amb la Copa Catalunya Amateur. A l’Absoluta, el Nàstic succeeix en el palmarès a l’Europa i al Sabadell, mentre que el Girona viu el seu segon subcampionat després de caure el 2015 a Gràcia contra els europeistes.

I un nom passarà també a la història del torneig: el de José Perales Nájera. El porter del filial grana, el CF Pobla de Mafumet, va ser protagonista a la semifinal contra el Gavà a La Bòbila i també ho ha estat a la final d’Olot, sobretot a les tandes des dels onze metres. Aquest dimarts només va desviar un dels dos penaltis que fallar el Girona, ja que va endevinar les intencions de l’exgrana Pablo Marí. L’altre xut, de Longo, va anar fora. Però Perales va tornar a ser heroi, com ho va ser Dimitrievski el 5 d’octubre al Narcís Sala contra el Sant Andreu, als quarts de final, la primera ronda en què va entrar en acció el Nàstic.

GRAN ENTRADA

3.317 espectadors, segons dades oficials, van presenciar en directe el partit disputat a un camp que de ben segur viurà entrades semblants d’aquí a uns mesos, quan el club titular de la instal·lació, la UE Olot, disputi la promoció d’ascens a Segona B, la qual s’assegurarà als pròxims dies. Però aquest dimarts, l’ambient era de festa, amb majoria de seguidors gironins a la grada per qüestions de proximitat geogràfica.

Futbolísticament, el partit ha tingut poca història. Molta igualtat i mínimes ocasions de gol, tots elles ben resoltes per René i Perales. Tant Pablo Machín com Juan Merino, com ha estat habitual al llarg de la competició, han donat minuts als futbolistes menys habituals, tenint en compte el que s’estan jugant a la recta final de la competició a Segona Divisió A, uns intentant assegurar l’ascens i els altres, la salvació.

Però en partits com aquests és quan aquests futbolistes amb menys minuts han d’aprofitar per a reivindicar-se. I el cert és que pocs ho van aconseguir. El Girona va anar de menys a més i es va deixar veure sobretot als darrers minuts, quan Machín va fer entrar Longo, Portu i Fran Sandaza. Massa tard, perquè els granes van resistir i van dur la sort de la final  a la disciplina de la qual aquesta temporada han demostrat ser grans especialistes en aquesta competició.

“S’HA DE TREBALLAR”

Andreu Subies, president de la Federació Catalana de Futbol , i Gerard Figueras, secretari general de l’Esport, van lliurar el capità del Nàstic, el canongí Xavi Molina, el guardó que els acredita com a campions d’una competició en què ni van marcar ni van encaixar gols durant el temps de joc. “La tanda de penaltis té molt component de sort, però també s’ha de treballar”, va dir a la roda de premsa posterior al partit Juan Merino, l’entrenador del conjunt grana.

De moment, el treball porta al Nàstic a aixecar la tercera Copa Catalunya de la seva història i a caçar l’Europa al palmarès total d’un torneig que pretén ocupar el lloc que li correspon en un calendari futbolístic molt atapeït i sempre generarà debat pel seu format. Però el que ningú no podrà rebatre és que Olot va ser una festa del futbol català.

The post El Nàstic ni marca ni encaixa, però guanya la Copa Catalunya appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

Això és futbol i com a tal ha de seguir. L’esperat retrobament entre el Nàstic i el Llagostera no va ser una guerra. Tampoc una vendetta, però sí un esglai per a l’afició grana. La victòria, valgui el tòpic, són més que tres punts. És aparcar el que va passar aquella tarda del 2014. Oblidar-ho per sempre i passar pàgina. Era una ferida encara oberta… i alhora ha estat la millor benzina per a un motor que des d’aleshores no ha parat de carburar. El Nàstic va seguir un any més a l’infern, però aquella derrota l’ha conduït on volia. Amb més forces i millors arguments. De Segona B a lluitar per a pujar a Primera.

A hores d’ara, la sisena posició a la Liga Adelante confirma que la inèrcia positiva no ha acabat. L’ascens va ser una alliberació pel club, però no va servir per a oblidar el cop rebut a Llagostera. Calia tornar a veure’s les cares amb el rival. I va ser ahir. Després d’una setmana carregada de polèmica, calia esperar a veure què passava.

La veritat, és que el comportament dels 10.162 aficionats va ser prou bo. Van dotar de color l’atapeïda graderia del Nou Estadi i van gaudir de la victòria del seu equip. La festa va poder amb la rancúnia i no hi va haver incidents que lamentar, la qual cosa no deixa de ser una bona noticia.

Els gols de dos futbolistes que no van viure l’experiència de Llagostera com Iago Bouzón i Rayco van decidir el partit. No deixa de ser curiós. El que sí que és destacable és la celebració dins i fora del camp dels mateixos. Com si fos una final, com si s’hi decidís un títol. Com si en un sol partit es pogués passar pàgina i oblidar definitivament el cop més dur de la història del club.

MÉS TENSIÓ A LA SALA DE PREMSA QUE A LA GESPA

Tampoc és menys destacable que la poca tensió sobre el verd es tornés en irrespirable a la sala de premsa. Només va ser una relliscada. Mig minut en què Oriol Alsina va acusar a Joan Alfons López (Esports del Camp) de ser un periodista que “ho exagera tot i insulta”. Després, fora de micro, es va disculpar i va admetre que s’havia equivocat de persona. Tot va venir per una pregunta sobre la presumpta agressió del tècnic del Llagostera al delegat del Nàstic, Josep Maria Grau.

Vicente Moreno, per la seva part, va agrair el comportament de l’afició i va explicar que “si ha servit per a treure’s l’espina estem contents per la gent que està avui millor”. Punt final. Adéu a l’espina i tancament de la ferida. El Gimnàstic de Tarragona ja ha deixat de pensar en el 21 de juny del 2014 un any i mig després.

The post El Nàstic tanca la ferida del 2014 appeared first on FutbolCatalunya.com.