És perfectament legítim que en una categoria com la Primera Real Federación Española de Fútbol es vulgui garantir una determinada qualitat competitiva, audiovisual i d’instal·lacions. Ara bé, en una ciutat com Barcelona n’hi han limitacions urbanístiques evidents. I, a més, una enorme pressió d’ús sobre els equipaments esportius, l’obligació generalitzada de transformar camps municipals intensius en camps de gespa natural té conseqüències que van molt més enllà del primer equip.

La FIFA té regulades, des de fa més d’una dècada, les tipologies i qualitats de la gespa artificial i diferencia clarament segons els usos: el segell FIFA Quality Pro s’orienta al futbol professional, amb un ús típic de fins a 20 hores setmanals, mentre que el FIFA Quality s’adreça a instal·lacions municipals, recreatives i comunitàries amb usos habituals de 40/60 hores setmanals. És a dir, la FIFA reconeix que la gespa artificial té un encaix específic en contextos d’ús intensiu, precisament com els que suporten molts camps municipals de Ajuntament de Barcelona.

UNA DISCUSSIÓ EFICIENT I SEGURA

Tanmateix, la FIFA també adverteix que cal valorar el conjunt del sistema per optar per una qualitat o una altra: el manteniment, la durabilitat, el cicle de vida i l’impacte ambiental dels materials. I, des del punt de vista de la gestió, també importa una altra cosa: la capacitat real de la instal·lació per absorbir hores d’ús sense expulsar activitat esportiva de base.

L’estudi encarregat per la Diputació de Barcelona a Instituto de Biomecánica (IBV), conclou que un manteniment adequat dels camps de gespa artificial n’allarga la vida útil, en millora les condicions de joc i seguretat i redueix el cost anual mitjà de la instal·lació. És a dir, ben mantinguda, la gespa artificial no és només una solució intensiva; també pot ser una solució eficient i segura.

COMPETIR O SOSTENIR FUTBOL BASE? NO!

El Sant Andreu ha explicat oficialment que la substitució de la gespa del Narcís Sala només es podrà executar un cop resolta la reubicació del futbol base en altres espais. I en el cas de l’Europa, Diari ARA ja ha explicat que la sortida del Nou Sardenya ha obligat a reordenar activitat i buscar alternatives. Quan una norma pensada per a una categoria nacional acaba tensionant encara més la xarxa de camps municipals i desplaçant el futbol formatiu, la discussió deixa de ser només reglamentària i passa a ser també social, urbana i de política esportiva.

Els clubs no han d’escollir entre competir dignament o sostenir el seu futbol base. Defensar els clubs de barri i defensar un ús responsable, sostenible i intensiu de les instal·lacions esportives no és anar contra la qualitat. És entendre que la sostenibilitat esportiva també forma part del bon govern.

The post Això també és una discussió social, urbana i de política esportiva appeared first on FutbolCatalunya.com.