Segons la seva pròpia auditoria, el seus serveis són sovint deficitaris i sostinguts al final entre tots els federats i, indirectament, pels ciutadans, ja que amb els seus impostos nodreix de subvencions i ajudes a la UFEC. Aquesta contradicció mereix una mirada crítica i dades concretes.

L’informe d’auditoria 2023 (l’últim que té penjat al seu Portal de Transparència la UFEC), sota la direcció de Gerard Esteva, deixa dades que cal subratllar.

LA UFEC, LA ‘NOSTRA’ UFEC

A nivell consolidat l’entitat declara un actiu total de 11.231.601,03 € i ingressos d’explotació al voltant de 4.371.307,04 € en l’exercici 2023. En paral·lel, diverses unitats/centres mostren pèrdues significatives i habituals que haurien de posar en qüestió el model de gestió. Per exemple, es recullen pèrdues consolidades i distribuides, entre d’altres, -91.324,88 € a Arenys de Mar, -175.963,67 € a Salt, i -56.442,20 €, a Sant Celoni. Ah, la secció central també presenta resultats negatius en l’exercici analitzat.

Aquestes magnituds no són anecdòtiques. Indiquen un esquema en què l’explotació d’equipaments i serveis genera dèficits que cal cobrir des d’altres partides o amb recursos externs.

Dit d’una altra manera: la ‘nostra’ UFEC rep i gestiona ingressos (quotes, vendes, arrendaments, subvencions), però alhora fa d’operador d’instal·lacions amb centres que no tan sols no autofinancen la seva activitat, sinó que acumulen pèrdues. Això té tres conseqüències pràctiques i negres per al teixit esportiu català:

TRES CONSEQÜÈNCIES PRÀCTIQUES

1. Subvencions públiques que no arriben on calen. Una part dels recursos públics destinats a l’esport acaba sustentant la capacitat operativa d’una estructura que no es dedica principalment a transferir ajut directe als clubs (equipaments, beques, programes formatius), sinó a mantenir negocis i infraestructures pròpies amb rendibilitat discutible. L’auditoria mostra que una fracció rellevant d’ingressos provenen de subvencions i activitats assimilables a serveis, però que aquests no resolen els dèficits operatius de la xarxa.

2. Cost ocult per als federats i per a la ciutadania. Quan una seu o gestió local té pèrdues, la solució sovint passa per transferències internes, reserves o increment de quotes i demandes de suport públic. Això vol dir que el club modest d’un poble, ja ajustat de pressupost, contribueix, indirectament, a sostenir explotacions amb escala central o semiempresarial de la UFEC. Això no és redistribució del suport esportiu: és absorbir costos estructurals d’una gestió que no funciona.

3. Risc de vulnerar la missió pública de promoció de l’esport. La missió legítima d’una Unió de Federacions hauria de ser facilitar l’accés, reforçar el teixit federat, i fer d’interlocutor eficient davant l’administració. Quan la prioritat empresarial -gestió d’instal·lacions, serveis comercials- ocupa el centre de gravetat, l’impacte sobre els clubs (menys ajut directe, més burocràcia, recursos desviats) acaba sent negatiu.

I QUÈ CAL FER, JA!?

A)Transparència immediata i desagregada. L’auditoria és útil -i l’agraïm- però cal que la UFEC publiqui, centre per centre i línia per línia, quins centres són deficitaris i com es financen aquestes pèrdues.

La ciutadania i els clubs tenen dret a saber quant dels seus diners sosté activitats que no retornin benefici al teixit esportiu. Perquè potser arribaríem a la conclusió que la UFEC no és necessària i que els diners que administra haurien de ser finalistes per clubs i federats, enlloc de ser gestionats per una entitat opaca que destina quasi 7,5 milions d’euros a sous i salaris, per exemple, entre la pròpia UFEC i totes les societats participades.

Aquesta xifra (la de sous, salaris i despeses de seguretat social) representa prop del 65-70 % del total dels ingressos d’explotació consolidats (4,37 M€ UFEC + ingressos propis de centres), un percentatge molt elevat per a una entitat que rep subvencions públiques i que després afirma que el sector esportiu pateix desinversió.

CORTINES DE FUM PER AMAGAR LA GESTIÓ

B)Reorientar subvencions a impacte directe. Les ajudes públiques han d’anar prioritàriament a clubs, escoles esportives, manteniment d’instal·lacions públiques locals i programes d’accés per a joves, no a amortitzar pèrdues d’explotacions comercials gestionades des d’una estructura que olora a guingueta (chiringuito), com és la UFEC.

La Unió té un paper clau per defensar l’esport català, però les cortines de fum per amagar una gestió calamitosa, no són de rebut. Defensar l’esport no és gestionar amb dèficits crònics i esperar que “algú” (els federats, l’administració, la societat) els compensi.

Els números de la UFEC han de ser una palanca perquè es reformuli el model: menys gestió públic-comercial de dubtosa rendibilitat i credibilitat i més suport directe i eficaç als clubs que fan l’esport realitat als barris i als pobles.

Això sí que seria invertir en esport. I si la UFEC no serveix per a això, estalviem-nos les seves costoses estructures i revertim el que ens costa en subvencions públiques directament a l’esport.

The post Què ens està costant la UFEC; per què no ajuda als clubs? appeared first on FutbolCatalunya.com.

Però quan la llum s’atura sobre els casos concrets –CE Europa, Club Lleida Ponent Esportiu- l’operació de màrqueting es desfà com un castell de sorra.

És profundament miserable aprofitar la desgràcia aliena per vendre’t com a solució. Quan el problema de fons no és ‘manca d’assessorament’ sinó decisions reglamentàries i de poder. Com la normativa de la RFEF sobre gespa artificial que ha posat contra les cordes el Europa o sobre control econòmic que ha condemnat al Lleida- la cantarella institucional sona a fum.

MENYSPREABLES! NO ÉS CRISI DE SERVEIS!

No és una crisi de serveis; és una lluita d’influències. I en aquest terreny hi ha noms amb pes i responsabilitats. Són menyspreables/miserables que s’aprofiten del dolor aliè

Parlem clar: la UFEC i el seu missatge s’ensorren si analitzem l’arrel del problema. Gerard Esteva, president de la UFEC, treu pit com a president també de CUFADE (la confederació que agrupa totes les unions espanyoles de federacions) i de tenir poder d’influència sobre el CSD, amb la inestimable ajuda de Foment del Treball. Un home tant important i tant influent no ha pogut ajudar a resoldre els problemes de l’Europa i del Lleida? No, ha preferit tocar el violí.

EL VIOLINISTA I EL SEPTUAGENARI

I l’altre home influent de Catalunya?, el ‘nostre’ septuagenari  Joan Soteras, president de la FCF i vicepresident de la RFEF, com s’encarrega de recordar dia sí i dia també?. Doncs, més preocupat de la crònica judicial i de la trencadissa interna de la seva junta, tampoc ha pogut influir per ajudar l’Europa o el Lleida?.

Però si volem comercialitzar serveis per millorar la gestió de les entitats esportives, hi ha coses que la nota de premsa no toca. Per què no es parla de les eleccions a la FCF?

De com assessorar a la primera federació esportiva catalana a fer un procés electoral sense que els Mossos d’Esquadra et posin cap per avall la seu central?

ELS FAVORS ES PAGUEN

El silenci no és innocent. Soteras va tenir un paper clau per frenar, i impedir, un vot de censura contra Gerard Esteva, president de la UFEC. I els favors es paguen. Aquí sí ha fet servir el seu poder d’influència, en un remake de pa sucat amb oli de ‘Salvem al soldat Soteras’–

No és que la UFEC no faci coses útils, és que la seva capacitat per ‘salvar’ situacions regulatòries i polítiques, quan cal moure fitxa on es decideix, resulta ser molt limitada, sobretot si es tracta de clubs i federats. Això sí, quan trontolla la seva cadira, llavors tot s’hi val, encara que l’esport català hagi de seguir aguantant la vergonya institucional que representa Soteras i els seus a la principal federació del país.

SILENCI SOBRE ESCENARIS ELECTORALS TÈRBOLS

Per a qui es presenta com a taula de salvació cal recordar-li: la influència real -quan cal lluitar de veritat- és nul·la. No es pot fer negoci a costa del dolor aliè obrint una narrativa de salvació sense autoritat ni intenció real d’arreglar els problemes estructurals. El seu silenci sobre el passat i la seva posició en el present expliquen més que les notes de premsa.

A més d’un se li regira l’estòmac quan veu a algú com Esteve fent propaganda institucional, aprofitant tragèdies esportives. Ho hem de dir i ho hem de repetir: és menyspreable/miserable fer negoci amb la desgràcia aliena.

ELS PRIMERS A FER-LO CAURE

I encara més miserable és callar sobre escenaris electorals tèrbols, simplement per salvar el cul.

Això sí, que Soteras gaudeixi (mentre pugui) dels serveis prestats per la UFEC d’Esteva i que no oblidi que aquells que l’han ajudat a mantenir-se, seran els primers a fer-lo caure quan la situació esdevengui insostenible.

The post Menyspreables que s’aprofiten del dolor aliè appeared first on FutbolCatalunya.com.

Nou ‘pessebre’ d’autopromoció de Joan Soteras, president de la FCF, amb l’excusa de presentar el curs 2023-2024. Amb la presència de només certs mitjans, el septuagenari directiu ha donat una classe de no dir res i de por davant el desig del Govern que se’n vagi.

Això sí: va aprofitar per a dir que era “president de l’Econòmica de la RFEF” i per a reiterar la seva crítica cap al seu examic Luis Rubiales (ara no aplaudeix). “No parem de treballar i tenim cada vegada una FCF millor”, va afegir”.

EL QUÈ T’HI JUGUES ESPANTA SOTERAS

Quan el programa ‘Què T’hi jugues’ (SER) li va estrènyer una mica, va començar a fer mala olor. Va ser escoltar Enríquez Negreira i “no saber res. No tinc ni idea del que han fet”. Va ser escoltar Barça i Negreira i declarar que “estem fent un gra massa”. No va comentar res sobre les factures pagades per ell mateix a Negreira i fill. D’això, millor no parlar (ara com ara).

Per cert: “No vull parlar del Govern, té feines més importants que parlar de mi, no tinc res a dir”.

UNA SAMARRETA AMB CINC BARRES

Un altre detall per a emmarcar i passar a la història el va protagonitzar amb la presentació de la nova samarreta per a les seleccions. No hi ha partits, però sí que hi ha samarretes amb 5 barres i no 4; així ho va decidir el cap, l’escuder i tota la junta. Aquest ‘marró’ s’ho han de menjar tots perquè tots ho van aprovar en reunió directiva.

La nova elàstica, diu, manté “un estil clàssic amb l’essència de la quadribarrada”. I s’han quedat tan amples.

UNA LLIGA ELIT SENSE PATROCINADOR

Per cert: hi havia un cert interès per saber si s’anava a descobrir, davant la presència del violinista i president de la UFEC, Gerard ‘Poncio’ Esteva, del patrocinador de la Lliga Elit. Tot va quedar en el pou de les il·lusions.

Ni va haver-hi espònsor ni va haver-hi explicacions sobre els 15.000€ que el futbol català paga a la Xarxa per les seves retransmissions televisives del dissabte.

The post Soteras es torna a lluir per a glòria del futbol català appeared first on FutbolCatalunya.com.

Fem una mica d´història. Futbolcatalunya va tenir accés a l’anomenat “Informe Poncio” fa tres setmanes, una de les vergonyes més grans per a tots aquells que presumeixen que “l’esport és valors”, protagonitzada per personatges covards que no donen la cara.

Dèiem llavors: “S’imaginen estar a punt de rebre una sentència i manar que es redacti un informe jurídic anònim contra les autoritats judicials? Atenció a la ‘moguda’ UFEC, FCF (Soteras), Secretària General de l’Esport…  ‘INFORME PONCIO’: ‘El Tribunal Català de l’Esport: Els seus incompliments formals i les seves incongruències’).

L’ABOMINABLE ‘INFORME PONCIO’

En aquest informe covard i lamentable es deia que l’autor era un despatx d’advocats extern a la UFEC i s’atacava gratuïtament el candidat Juanjo Isern i se’l vinculava a l’acord del TCE per repetir eleccions la FCF, per “influències a la Generalitat”.

El que “l’Informe Poncio” no va voler posar és que la Federació Catalana (FCF) va demanar la recusació dels membres del TCE i va fer que tots els membres del Tribunal passessin a declarar per Fiscalia. Segur que Fiscalia devia pensar: “quina manera de fer-nos perdre el temps amb les coses importants que tenim que fer”!. Com no podia ser d’una altra manera, Fiscalia va arxivar el cas …“per ridícul” i és clar, “l’Informe Poncio” ni fa menció.

Però tot això no tindria cap importància si no fos perquè aquest informe va ser enviat per email des de presidència de la UFEC als presidents de les federacions catalanes.

QUIN ÉS EL PAPER DE SOTERAS A LA UFEC?

Ràpidament, Isern va moure fitxa i va posar en marxa tota la seva artilleria jurídica perquè els culpables d’aquesta “vergonya” hagin de passar, SÍ o SÍ, per la Ciutat de la Justícia. L’ex candidat va enviar una carta al president de la UFEC, Gerard Esteva, on li va exigir transparència i li preguntava per això:

• A quin despatx professional li ha estat encarregat l’informe.
• Qui ha realitzat l’encàrrec i quin ha estat el procediment d’adjudicació.
• Quin import s’ha satisfet per la seva elaboració. (Ja han admès que van pagar 1.800€)
• Si Joan Soteras Vigo, en la seva condició de vocal de la UFEC, o els seus advocats, vinculats directa o indirectament a la FCF, han intervingut a la redacció de l’informe o han “sol·licitat l’encàrrec professional a despatx extern.

Deu dies més tard, Isern va tornar a la càrrega, en no tenir resposta de Gerard Esteva, i li va preguntar si aquest informe de la vergonya s’havia pagat amb fons públics.

PER QUÈ CALLA GERARD ESTEVA?

Futbolcatalanya també va preguntar a UFEC, i continua esperant resposta. Han d’estar molt ocupats amb la festa de l’esport català.

Per fi, la Unió de Federacions va contestar ahir, dilluns 12, més ben dit, li ha enviat una carta a Isern per no dir res, excepte tres coses curioses:

– L’informe va ser encarregat el 2019… No està malament dedicar quatre anys per escriure anònimament 17 pàgines vergonyoses, amb acusacions a persones que son companys de professió.

– Contesta la UFEC quant ha costat l’informe. És preocupant que la UFEC gasti els seus diners en 17 pàgines, que, segons diverses fonts jurídiques consultades per aquesta Redacció, estem davant d’un document ple d’errors, incongruències i una mala qualitat tècnica preocupant. Estaria bé que Gerard Esteva expliqués per què l’Assessoria Jurídica de la UFEC ha escollit aquest lletrat anònim, d’un despatx que volen amagar… potser perquè la seva consciència no estigui molt tranquil·la i saben que hauran de trepitjar la Ciutat de la Justícia amb freqüència els propers mesos.

MÉS DE 100.000 EUROS A L’ANY

La qüestió és senzilla. Tan poc es refia Gerard Esteva dels seus assessors jurídics perquè hagin encarregat aquest ‘panfleto‘ a advocats externs que amaguen els seus noms?

– Diu Esteve Pujals que la Llei de Transparència no afecta la UFEC perquè és una entitat privada. Té raó, però no diu que la UFEC rep més de 100.000 euros a l’any en subvencions de la Generalitat i això fa que la UFEC estigui obligada a donar informació de transparència. Tot i que de manera hàbil, Pujals diu que la UFEC no està obligada directament a donar dades.

Per tant, està reconeixent que sí que està obligada de forma indirecta. Juanjo Isern ja està preparant la sol·licitud a qui de debò els obligarà a facilitar la informació que ara vol negar el president de la Unió de totes les federacions catalans

PARLAREM DE LA MOCIÓ DE CENSURA

De totes maneres, s’entén molt bé que Gerard Esteva no vulgui donar més informació, ja que ha d’estar força ocupat a casa seva a Rambla Catalunya amb la “pseudo” moció de censura que ha patit fa poc i que va poder salvar-la en “el temps de descompte”.

En un nou capítol, explicarem més informació sobre aquest “motí” i també direm de qui va ser el vot que li permet continuar sent president de la UFEC, malgrat que cap mitjà s’hagi fet ressò d’aquesta notícia.

Per acabar, plantegem alguns dubtes al president de la UFEC, Gerard Esteva, per si algun dia vol contestar a futbolcatalalunya.com:

• Si la UFEC va encarregar “l’Informe Poncio” contra el TCE fa quatre anys (2019), per què el difonen ara (2023), abans de la resolució del TCE “eleccions FCF”?

NOM I COGNOMS DE L’AUTOR

• La Catalana va acusar Isern d’influències davant el Tribunal Català de l’Esport abans de la seva resolució. A més, el va portar a Fiscalia, i ara, com podríem anomenar aquesta actuació de la UFEC -la “segona casa” de Soteras- quan està a punt el TCE de resoldre sobre una altra possible “tupinada” a les eleccions ja repetides de la FCF?

• Diu Esteve Pujals que “el despatx professional autor de l’informe de referència és un estudi amb procediments oberts davant del Tribunal Català de l’Esport i la UFEC procura la seva confidencialitat en interès dels esportistes, clubs o entitats per ell representats i en aplicació de les normes de secret professional”.

• Podria ser que aquest despatx hagi perdut casos al TCE perquè ara deixi anar “la bilis” contra el tribunal en un informe anònim? No seria bo per a l’esport català que es conegués els autors d’aquest informe impresentable?

• Encara que es tracta d’un no-secret, ja que al carrer Sicília es coneix perfectament qui són. No seria una manera de defensar de veritat els clubs, esportistes, etc. que tothom conegui “les seves virtuts”? L´ètica i el respecte als altres són valors de l´esport i dels professionals. I en aquest cas, també?

TAEC, SÍ; TCE, NO?

• La UFEC ja ha donat explicacions a la Sra. Anna Caula? Estem segurs que la secretària general de l’esport no coneixia aquesta nova forma de “fer país”, amb un atac furibund i “anònim” a les institucions de l’esport català, per part d’una entitat privada que rep any rere any quantioses subvencions de la Generalitat.

• És veritat que a la UFEC li agradaria que desaparegués el TCE i al seu lloc estigués “el seu” TAEC? Compte, perquè alguns dels seus àrbitres i mediadors han reconegut en “petit comitè” que no han fet ni un arbitratge esportiu ni una mediació esportiva a la seva vida.

• I, finalment, recordem, ara més que mai, David Moner. Va endur la UFEC als altars. I ara veiem com els grans professionals de la UFEC, Josep Maria Lluch, Jordi Sans, Pili Navarro, Pere Vilà, etc. ja no són a Rambla Catalunya. Segur que tots ells li haurien aconsellat “Gerard, ara no toca enviar aquest informe. Això no és UFEC i això no és fer país”.

The post ‘L’Informe Poncio’: la UFEC mou fitxa appeared first on FutbolCatalunya.com.

Acabem de veure un dels més repugnants episodis de la història de l’esport català. Una presumpta institució i uns presumptes professionals, de forma anònima, criticant sense pietat el TCE, tribunal públic de la Generalitat en l’esport en un INFORME de 17 pàgines. I també a un candidat a les eleccions de la FCF, perquè les sentències del TCE no han estat del color que volien aquestes persones.

I amb aquesta excusa, airegen fins i tot qüestions professionals/personals de membres del TCE. Vergonyós, … segur que rodaran caps per aquesta actuació impresentable pròpia de repúbliques bananeres on tot s’hi val.

UN INFORME MISERABLE

Futbolcatalunya.com ha tingut accés al document que, segons fonts consultades, presumptament, s’envia des de la UFEC a tots els presidents de les federacions catalanes, sota el títol: “TRIBUNAL CATALÀ DE L’ESPORT: Els seus incompliments formals i les seves incongruències”.

Ens hem posat en contacte amb Premsa UFEC perquè ens ratifiqui si és cert que s’ha enviat aquest informe des de Rambla Catalunya, i ens ha atès Sergio, cap de premsa. No hem tingut sort: de moment, la resposta del silenci és la millor resposta.

ESTEVA TÉ LA PARAULA

L’informe diu el següent: “Aquest informe està elaborat per un despatx d’advocats extern a la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (en endavant, “UFEC”)”.

Té alguna cosa a veure la UFEC amb aquest informe i la seva difusió massiva? Esperem que el seu president Gerard Esteva ho confirmi o ho desmenteixi, com més aviat millor pel bé de l’esport català. Perquè aquest fet és pot considerar un atac indirecte, injustificat, a la Secretària General de l’Esport, i a la Sra. Anna Caula, responsables màxims del TCE.

El més lamentable de l’informe és que ningú el signa ni apareix el nom del despatx d’advocats, en una mostra de covardia impròpia de professionals que s’han dedicat a difamar els membres del TCE, i d’un nivell tècnic inacceptable per a la UFEC.

PENDENTS DEL RECURS D’ISERN AL TCE

I per si no en tenien prou amb ficar-se amb els jutges del TCE, aprofiten el viatge i acusen de corrupció un candidat a les eleccions de la FCF, dient que el “possible tracte de favor que ha acabat generant una repetició electoral”… Estan acusant algú de prevaricació? … De veritat ha sigut així? …Es refereixen al candidat Juanjo Isern? La covardia es mostra una vegada més,… no gosen ni anomenar-lo pel seu nom i cognom.

Els intents d’escapolir responsabilitats cauran en sac trencat. Isern ja ha donat instruccions als seus advocats perquè interposin totes les querelles i demandes que es mereixen els autors de l’informe i els seus còmplices. Ja sigui per la seva gran tasca i professionalitat, siguin els que ho hagin encarregat oja siguin els qui ho hagin difós.

Quina casualitat que surti ara aquest informe “anònim” contra el TCE !

Saben que el Tribunal Català és a punt de resoldre el recurs de Juanjo Isern de les eleccions de la FCF, i la més que probable decisió podrà ser històrica per l’esport català i per la Federació. Què millor que malparlar contra el TCE per desacreditar el seus membres quan treguin la sentència per si no afavoreix alguns.

Per cert: dos detalls més per a il·lustrar el desig de confondre al futbol català i a la resta de federacions.. 1: Fiscalia va arxivar el 28 de març passat l’assumpte àudios-Isern per presumpte tràfic d’influències. No hi havia cas. Però, 2: el 20 d’abril (ho van enviar la setmana passada a les Federacions) filtra aquest caòtic i penós Informe per part d’uns advocats externs i, presumptament, contractats per la UFEC

UN ESTIL IMPROPI DE PROFESSIONALS

D’altra banda, aquesta Redacció s’ha posat en contacte amb diversos juristes esportius i tots coincideixen en la mala qualitat tècnica de l’informe. També mostren la seva estranyesa pel seu estil deficient, impropi de professionals i els presumptes delictes comesos pels seus autors i còmplices amb les greus acusacions contra els jutges del TCE i Juanjo Isern.

L’excandidat Isern ja ha donat el primer pas de les diverses accions legals que presentarà davant dels responsables i els redactors de l’informe. Ha fet un requeriment formal de transparència a la UFEC on ha demanat el següent:

• A quin despatx professional li ha estat encarregat l’informe.
• Qui ha realitzat l’encàrrec i quin ha estat el procediment d’adjudicació.
• Quin import s’ha satisfet per la seva elaboració.
• Si Joan Soteras Vigo, en la seva condició de vocal de la UFEC, o els seus advocats, vinculats directa o indirectament a la FCF, han intervingut a la redacció de l’informe o han “sol·licitat l’encàrrec professional a despatx extern”.

Estem segurs que Gerard Esteva ens confirmarà el més aviat possible que la UFEC no hi té res a veure amb aquest ridícul informe. I, més, que Soteras, vocal UFEC, no tenia cap coneixement que això es difondria a les federacions catalanes.

The post L’Informe de la vergonya, anònim i covard appeared first on FutbolCatalunya.com.