Balaguer, Lleida Esportiu, Sporting Mahonès, Olímpic Xàtiva, Ascó, Balaguer, Inter Escaldis, i Mollerussa des d’un llunyà 2006. Dificilíssim trobar a algú que no parli bé d’aquest futbolista exemple per a molts. Aquesta tarda es va acomiadar davant la seva afició després de rebre moltes mostres d’afecte per part de tot el món. Segur que no serà un adeu definitiu i que el món del futbol continuarà comptant amb els seus serveis d’alguna manera.

El ‘mestre’ balaguerí sempre ha estat protagonista per als mitjans de comunicació i amb Futbolcatalunya hem parlat diverses ocasions amb ell. Gràcies.

MISSATGE DEL ‘PISTOLER’

The post ‘El Pistoler’ Genís Soldevila s’acomiada appeared first on FutbolCatalunya.com.

CAROLA UGRINOVIC @carolaugri

De la il·lusió a la decepció hi ha un pas i, si no, que s’ho preguntin al Genís Soldevila. L’ídol del Balaguer ha passat de somiar amb un futur al club de La Noguera a sortir, gairebé, per la porta del darrere. Després d’un estiu convuls, el davanter ha trobat una nova motivació a l’Inter de la Primera Divisió d’Andorra on ha debutat el cap de setmana passat.

Amb la tranquil·litat que li ha donat aquest canvi d’aires, xerrem amb el “7” de com ha viscut els últims mesos, de la seva nova etapa al Principat i dels seus objectius futurs.

Fa uns mesos parlàvem de la il·lusió que et feia tornar al Balaguer i com estaves de content al club. De sobte, aquest estiu, et desvincules totalment. Que ha succeït?

Van ser un cúmul de circumstàncies i situacions que, després de parlar amb el president, la Junta i el cos tècnic em van portar a prendre la decisió d’abandonar el club.

Quines situacions?

Situacions completament surrealistes com per exemple arribar un dia al despatx, sent coordinador del futbol base i trobar-me amb les claus d’accés d’Intranet canviades o l’endemà no poder entrar perquè havien canviat el pany; que encara no hagi cobrat part de la temporada passada; que em prometin que em pagaran i més endavant al·leguin que no hi ha diners per fer-ho però si hi ha per pagar altres coses. En resum una falta de coherència total.

Dedueixo que la teva relació amb el club és nul·la, oi?

Completament nul·la. La meva relació amb l’entitat està trencada.

Estàs decebut?

Decebut i dolgut perquè ho he donat tot per aquest club, pels nens, per la base i penso que no s’han portat bé amb mi.

Què és el que més t’ha dolgut?

Moltes coses. El tracte que m’han donat a l’hora de marxar, la poca paraula d’algunes persones de la Junta que perquè tornés al Balaguer es van omplir la boca dient-me que era la nineta dels seus ulls i la seva joia i després veus que res de res i, sobretot, la desconfiança cap a la meva persona i l’escassa valoració que han fet del meu treball tant com a jugador com a entrenador i com a coordinador del futbol base.

A la darrera entrevista que et vaig fer em comentaves que el teu somni i el teu repte personal seria entrenar, en un futur, al Balaguer. Actualment, aquest somni està més llunyà que mai?

Ara mateix sí. M’hauria encantat continuar al club i algun dia entrenar-lo, donat que és l’equip de la meva terra, de la meva ciutat i al qual estimo però ara és inviable tornar. Per fer-ho s’haurien de donar una sèrie de condicions i canviar moltes coses.

“Ho he donat tot pel Balaguer, pels nens, per la base i penso que no s’han portat bé amb mi”

Que hauria de canviar?

Que certes persones que ara estan al club no estiguessin, que el projecte em motives, per damunt de tot que confiessin en mi.

Tot i els moments durs que has passat aquests mesos, has notat el suport de l’afició?

Sí, he parlat amb algun aficionat, amb gent del club, de la base i volien que em quedés. Tot i el caliu de la gent, com t’he dit, em dol. Tinc un cosí jugant al Balaguer i em feia il·lusió anar a veure’l entrenar i jugar i ara és més complicat fer-ho. Espero, també, que aquesta entrevista serveixi perquè la gent entengui la meva decisió.

Aires nous

Després de deslligar-te del Balaguer, arribes a l’Inter Club d’Escaldes. Com sorgeix aquesta opció?

Feia dos anys que estava parlant amb un dels seus directors esportius, sabia que hi havia molt d’interès perquè fitxés i un cop abandono el meu ex equip, reprenem les converses.

Necessitaves aquest canvi d’aires?

Sí, perquè a final d’any em sentia desil·lusionat, trist, amb poques ganes d’entrenar i era conscient que si volia seguir jugant, havia de fer un gir a la situació i tornar-me a sentir motivat i aquí a Andorra he trobat aquesta motivació.

Quin projecte et posen damunt de la taula?

Un projecte ambiciós amb l’objectiu principal de classificar-se per Europa, sigui anant a la Champions o a l’Europa League. Volien configurar un conjunt el més competitiu possible dins de les seves possibilitats.

Una vegada aterres al club, què és el que més et crida l’atenció?

La professionalitat. Des del president, passant pel director esportiu fins a la resta del personal són autèntics professionals.

Aquest cap de setmana debutes amb victòria. Explica’ns les teves sensacions.

Molt bones. Content pel triomf, il·lusionat amb el meu debut i amb ganes de continuar creixent, fent bons partits i, tant de bo, arribi el primer gol.

“Havia de fer un gir a la situació i tornar-me a sentir motivat i aquí a Andorra he trobat aquesta motivació”

Has trobat moltes diferències entre la lliga catalana i l’andorrana?

Potser en fases puntuals d’un partit el ritme és major però, a part d’això, no massa diferències més.

T’has adaptat bé, llavors?

Sí, gràcies als meus companys que m’ho han posat molt fàcil.

Retrobar-te amb companys com Virgili, t’ha facilitat, encara més, aquesta adaptació?

Abans d’iniciar les negociacions vaig parlar amb en Virgili per preguntar-li com era el club, com es vivia a Andorra, com era la lliga i ell em va parlar molt bé; està clar que el fet que estigués, no només ell sinó també Sergi Moreno, m’ha ajudat i ha facilitat i accelerat la meva adaptació.

A l’igual que en Virgili, només entrenes un dia a la setmana amb l’equip. T’havies trobat amb aquesta situació alguna vegada a la teva carrera?

No, i la veritat que és una situació rocambolesca. No obstant això, estic en permanent contacte amb el míster Adolfo Baines i durant la setmana entreno amb el filial del Lleida Esportiu per mantenir-me en forma.

Vas posar aquesta condició per fitxar?

Si, perquè ja havia donat la meva paraula per entrenar a un equip de la base del Lleida i tan sols podia pujar a Andorra un dia. En aquest sentit, he de dir que l’Inter m’ha donat totes les facilitats possibles com posar-me un hotel per quedar-me a dormir.

Entrenar, tan sols, un dia amb tot l’equip, et pot restar possibilitats a l’hora de ser titular?

No ho sé, això s’ho hauries de preguntar al míster (riures). Jo quan pujo a l’entrenament dono el 100% i la meva dedicació i les meves ganes són màximes per intentar que en Baines confiï en mi i em doni l’oportunitat de formar part de l’onze titular.

Com hem vist algunes coses canvien però d’altres no. Continues portant el ‘7’, oi?

Sí. Havia quedat lliure després que un jugador es retirés i el vaig agafar.

Què representa per a tu aquest número?

És el meu número de la sort, l’he portat d’ençà que era petit i, afortunadament, a la majoria d’equips on he estat i això ho fa especial per a mi.

Quin objectiu personal et marques aquesta temporada?

Ajudar als meus companys a assolir la classificació per Europa i marcar el màxim nombre de gols.

Experiències enriquidores

A part de jugar, ets entrenador del Cadet del Lleida de Preferent, coordinador de l’Escola Futbol Urgell, personal trainer i, fins fa uns dies, Educador Social a l’Ajuntament de Balaguer. Com pots arribar a tot?

Amb molta dedicació, molt d’esforç, molt de treball i fent molts quilòmetres però val la pena. El somriure a les cares dels nens o la nova il·lusió que tinc a l’Inter són la motivació per seguir.

Parla’ns una mica de la teva experiència com a Educador Social?

Una experiència molt satisfactòria i reconfortant. Veure com nens amb carències familiars o amb un dèficit d’atenció et fan sentir tan especial és increïble. I, més increïble encara, quan et trobes a aquests nens i als seus pares pel carrer i et saluden com si fos el primer dia, són petits detalls que t’omplen d’alegria.

Què has après?

A valorar molt més tot, la família, la gent que t’envolta, les petites coses com per exemple poder comprar una bossa de patates perquè he vist com alguns nens no s’ho podien permetre. Al final, et fan adonar del valor real de les coses.

Ja hem vist que, de moment no pares, però quanta corda et queda damunt dels terrenys de joc?

Quan no em senti motivat sabré que és l’hora de penjar les botes.

Com es veu en Genís dintre de 10 anys?

Lligat al futbol, espero que entrenant, ja que és un dels meus somnis, donant classes d’educació física a algun cole, ajudant als peques que m’encanten i, per què no, amb família.

The post Genís Soldevila: “Estic molt decebut i dolgut amb certes persones del Balaguer” appeared first on FutbolCatalunya.com.

JORDI MESTRES @jordimestres7

“Per a fer dues passes endavant a vegades toca fer una enrere”. Amb aquesta mentalitat Genís Soldevila ha tornat a casa. El seu club de sempre, el Balaguer, l’ha acollit amb els braços oberts per a pujar junts l’any del centenari. L’ex de l’Sporting Mahonés, el Lleida Esportiu, l’Olímpic de Xàtiva o l’Ascó vesteix la samarreta de la seva ciutat quatre anys després. Dos gols seus van donar la victòria contra el Vista Alegre i el liderat de Primera Catalana. Mentre acaba magisteri, entrena l’infantil del Balaguer i també un equip de futbol sala aquest balaguerí vol pujar a l’equip del seu cor a la Tercera Divisió.

El 10 de novembre va gestar-se la gran decisió. Genís Soldevila, que havia començat la temporada amb l’Ascó de Tercera, fitxava pel Balaguer de Primera Catalana. “Era el moment d’anar a Balaguer i implicar-me a l’any del centenari”, explica el balaguerí a Futbolcatalunya. Potser hi perd més que hi guanya, però arriscar pot tenir la seva recompensa.

Soldevila no té treva. Està acabant la carrera de magisteri i entrena a l’infantil del Balaguer i un equip de futbol sala d’una escola de la ciutat. És l’ídol dels més petits: “Vaig néixer aquí. La implicació s’ha de notar i la canalla s’adona que els entrena un jugador del primer equip”. Tot i això, resideix a Lleida amb la seva parella i no té fills.

Amb 28 anys, té marge ja que admet que els nens li agraden molt. Jugar a Primera Catalana podria haver estat un pas enrere, però el Balaguer d’ara no és del de fa uns anys: “Abans, arribava febrer i es deixava de pagar i hi havia molts problemes. La junta és nova i està aquí per amor als colors del Balaguer”. Aquesta és una de les grans raons que l’han convençut.

“EL MEU CLUB DE SEMPRE ÉS EL BALAGUER”

L’altra és que el Balaguer és el ‘seu’ club. Soldevila sent els colors i “des que tinc noció de jugar a futbol, els meus clubs sempre han estat el Balaguer i el Lleida però Balaguer és la meva ciutat”. Ha voltat molt, però. Primer a Maó, després a Xàtiva i finalment a Ascó. La decisió de canviar de prioritats ve donada perquè “pocs jugadors poden viure del futbol i jo mirava més pel meu futur dedicat a la docència”.

Tot i això, el ‘7’ balaguerí no ve a passejar-se. A més, admet que té sensacions similars a les del play-off de la temporada passada amb l’Ascó: “Estan passant coses inversemblants, senyals de que a final de temporada poden passar coses grans”. Remuntar un partit després d’encaixar el gol a la segona part, com el passat cap de setmana, una d’aquestes.

“FALTA UN TERCERA A LLEIDA”

Sens dubte, fora bo un ascens del Balaguer ja que “a Lleida falta un equip a Tercera Divisió. Els juvenils del Lleida Esportiu han de marxar al Fraga o al Binéfar perquè Barcelona és inviable”. Ha canviat molt, moltíssim el futbol en els últims anys. Genís Soldevila, en certa manera, es sent “afortunat d’haver jugat al Lleida Esportiu d’Emili i el de Seligrat”.

No vol, però, quedar-se amb cap entrenador. “De tots he après alguna cosa”, afirma, mentre que si li preguntem per un futbolista sí que es ‘mulla’: “El meu referent és Juanjo Tenorio, que amb 44 anys segueix posant les mateixes ganes amb el Balaguer”. Qüestió d’implicació, d’estima o de tot plegat. Per això ha tornat Genís Soldevila, per a aconseguir grans coses: “Jo no vinc a penjar les botes ni a divertir-me, sinó a pujar a Tercera Divisió amb el Balaguer”.

The post El ‘professor’ Genís Soldevila dóna lliçons a la Noguera appeared first on FutbolCatalunya.com.