@ManuelSeguraM

Divendres passat la Taula sectorial d’Esports va donar per finalitzada la temporada tant a nivell amateur com en l’àmbit escolar. És més, la Generalitat va recomanar punt final a les competicions a Catalunya. Parlar de recomanació és sinònim d’ordre?

No. A Catalunya, les competicions federatives són propietat de les federacions com a entitats privades, però la situació excepcional pel COVID-19 ens ha portat als Governs a situacions excepcionals que dificulten la normalitat de la competició. Per això creiem que com a Govern havíem d’adoptar un posicionament per a ajudar a les Federacions i afrontar aquest final de temporada; si bé fa dos mesos, la nostra opinió era intentar acabar, veient que el confinament s’allarga molt més i el desconfinament més, vam decidir recomanar-los que les donessin per acabades, cadascuna amb les seves característiques.

“El COVID-19 ens ha portat a situacions excepcionals”

És clar que la Secretaria no pot intervenir en les solucions esportives de qualsevol federació, però vostè sap també que les impugnacions inundaran el Tribunal Català de l’Esport.

Per això estem intentant fer aquest exercici de pedagogia i que les decisions les assumeixin les federacions, així ho estableix la Llei de l’Esport i són decisions difícils. El missatge és molt clar perquè estem en una situació excepcional i serà impossible acabar aquestes competicions; qualsevol decisió sempre trobarà a algú que se sentirà perjudicat. Cal fer un exercici de generositat per a entendre que aquesta temporada dóna el que dóna.

Una consulta als clubs és millor que aplicar directament el Pla de competicions?

Entenc la complexitat de gestió en una situació així i més en una federació tan gran com la FCF. Estic al costat del president i de la junta i per les característiques del nostre futbol és una bona mesura, sobretot perquè, encara que correspon a la junta assumir-la (Consulta), no està de més que els clubs puguin pronunciar-se.

“Caldria considerar que l’esport és un exemple”

La Federació Espanyola parla de jugar play-off d’ascens en qualsevol territorial inclosa Catalunya. La Generalitat permetria que es jugués quan ha tancat totes les instal·lacions del país?

Com a Generalitat no podríem entrar en les competicions d’àmbit espanyol o internacional; si ho permeten quan ja la situació esportiva es pogués practicar en tota Espanya, no tindríem res a dir. Entenem l’interès dels clubs perquè s’han de prendre decisions amb delicadesa sempre que estiguin obertes les autoritats sanitàries.

Com entén vostè que el futbol professional anunciï tres controls de testos mentre els professionals de primera línia segueixen sense poder rebre-les? No ho veu lamentable?

No diré lamentable però sí desafortunat. Tothom comprèn la situació singular del futbol professional, de les grans quantitats de diners que estan en joc però més enllà d’aquesta potència caldria ser sensibles. El que considero, i és opinió personal, és que caldria considerar que l’esport és exemple per a la societat; en la majoria de casos s’ha demostrat en aquests dos mesos de confinament. Com secretari general de l’esport m’agradaria que, a mesura que es vagin cobrint etapes del desconfinament, quan s’arribi a poder competir tant de bo poguéssim fer proves a tots. Arribar a aquesta quantitat de testos massius necessita paciència. Cal estar atents al que ens diguin els professionals de la sanitat i que comenci amb la màxima seguretat per a tots.

The post Gerard Figueras: “Cal fer un exercici de generositat aquesta temporada” appeared first on FutbolCatalunya.com.

VÍCTOR LLUCIÀ @VictorLlucia

Josep Maria Gené és un home de futbol. Així hi acredita la seva dilatada experiència. L’any 1999, amb la voluntat d’ajudar els futbolistes a complir el seu somni de convertir-se en futbolistes, va fundar l’Associació Esportiva Josep Maria Gené, un projecte que no té comparació en tot el territori català.

Actualment, el Josep Maria Gené ocupa la setzena plaça al Grup 7 de la Lliga Nacional Juvenil. Com estan els jugadors malgrat aquesta situació a la classificació?

La plantilla en general, i cadascun dels jugadors, a curt termini, estan molt centrats a resoldre la situació actual. I en perspectiva a mitjà i llarg termini, en construir-se com a futbolistes. Més enllà de la mentalitat de present, entenen que estan en una etapa de procés formatiu. Si mirem el campionat, l’ànim és clarament positiu per buscar capgirar la situació. Estan millorant i evolucionant com a jugadors i estan intentant aconseguir el màxim nivell que les seves capacitats permetin.

Com ho gestionen? Senten molta pressió?

La primera qüestió de totes és que no estem en un context de club tradicional on l’objectiu fonamental es tradueix en un aspecte col·lectiu, que és pujar de categoria o mantenir la categoria. Tenim, per damunt dels objectius col·lectius, objectius individuals. Evidentment que volem fer valer els objectius col·lectius, i si podem pujar de categoria, no volem quedar-nos en la mateixa categoria. I si podem mantenir-nos, no volem baixar. Més enllà d’aquest objectiu col·lectiu, en aquest projecte tenim un objectiu individual, que és intentar que cada futbolista assoleixi el màxim nivell que la seva voluntat i les seves capacitats permetin. I en això estem orientats. Estem construint, i a la vegada volem assolir objectius col·lectius i individuals. La pressió no està centrada en el resultat, sinó que està centrada a fer la feina ben feta, en progressar, en créixer, en aprendre, en millorar.

“La meva primera experiència està essent molt positiva perquè tinc la sort d’entrenar a un  grup amb molta qualitat, estic aprenent moltes coses”

La classificació la teniu com un factor que està allà, però interessa més el rendiment individual, que es traduirà en rendiment col·lectiu. És així?

En aquest aspecte estem centrats. I sí que ens interessen, com he dit, els resultat col·lectius, però per damunt hi ha un altre. Si ara nosaltres tinguéssim el mateix enfocament que tenen la resta de clubs, segurament tindríem més punts. Per què? Perquè jugaríem diferent. No assumiríem els riscos que estem assumint i aplicaríem una altra filosofia futbolística. Una altra orientada a l’objectiu col·lectiu. No faríem el que estem fent. Però el procés formatiu seria diferent.

Creus que seria trair el teu estil?

No és que jo tingui un estil. És que aquest projecte té un objectiu. I l’objectiu és ajudar els futbolistes que tenen un somni i que tenen un determinat talent, a què un dia el puguin fer realitat. Aquest és el plantejament. El que fem aquí és desenvolupar un projecte formatiu orientat a què això pugui ser possible. El plantejament és diferent perquè l’objectiu és diferent amb els dels altres clubs. Tenim un objectiu superior que no pas pujar o mantenir la categoria. Si no, no haguéssim creat aquest projecte tal com està creat.

Parles del somni dels futbolistes. Com els dius que quan venen aquí el rendiment col·lectiu està per sobre de l’individual?

Ells saben que l’eina per créixer és l’equip. Es creen tota una sèrie d’interdependències i interrelacions que són fonamentals pel creixement individual. I no és que ho digui jo. En l’àmbit acadèmic, per exemple, cada cop s’està incidint més en treballs en grup dinàmiques col·lectives. I això és per provocar creixement. L’equip és cabdal i  la base per provocar aquest creixement individual. Han de treballar individualment i posar-ho a disposició de l’equip.

Al final, es retroalimenta. Si un jugador ho fa bé individualment, repercuteix en l’equip.

Sí, evidentment. La dinàmica de treball i l’ambient són extraordinàriament bons. No haig de cridar l’atenció per qüestions actitudinals. Sempre has d’empentar algú, però globalment estic més que satisfet. Ells tenen present per què estan aquí. Ells saben que jo podria prendre la decisió de jugar d’una altra manera i dir-los “nois, ara no jugarem en atac posicional; ara jugarem atac directe. En defensa no assumirem riscos, vull pilotades amunt, acumulem gent en camp contrari…”

Com fan molts equips de la lliga.

No, la pràctica totalitat. Jo podria prendre aquesta decisió. Però la seva evolució individual no seria la més adient. Si tu vols créixer al futbol professional, has de tenir una dinàmica diferent. I un jugador ha de fer tot aquest procés molt abans. Si no, no podràs arribar a un determinat nivell. Tot i fer-lo, no és fàcil arribar. Però si no el fas, segurament serà més complicat. I el que estem fent és refermar aquesta convicció. Volem que l’equip jugui millor que el rival i guanyi. Per això, el nivell d’exigència és molt alt als entrenaments. I ara hem de ser capaços d’afinar més a les àrees.

És el gran handicap de la temporada? Els gols no anotats i els gols encaixats? Perquè d’ocasions s’estan generant i moltes.

Estem jugant de tu a tu a qualsevol equip de la Lliga Nacional, a casa o fora. Crec que en molts aspectes ens manifestem millors que els rivals. Juguem un futbol que ens permet tenir protagonisme. Però ens manca millorar la finalització. I estem treballant a millorar-ho. I des del punt de vista defensiu, estem treballant per no encaixar tants gols. Hem corregit moltes coses i d’altres encara no. Els nois s’estan aplicant extraordinàriament. En aquest context, quan vaig idear i formular aquest projecte, nosaltres prestem un servei integral al futbolista. No només oferim la formació, sinó que també generem oportunitats a través de la representació.

Talent Futbol, no?

Correcte. Generem oportunitats a aquells que estan evolucionant correctament. Jo haig d’inculcar a algú que té un somni i l’ambició d’assolir-lo, que si no fa un procés formatiu correcte, difícilment el farà després. I a vegades això va en detriment dels aspectes col·lectius i de la classificació. Però si nosaltres aconseguim anar canalitzant futbolistes al futbol professional, estem tenint èxit.

“Nosaltres intentem generar credibilitat futbolística”

L’objectiu, per tant, estarà complet.

Per descomptat. L’equip és una eina per assolir l’objectiu últim. I entenem que és necessari per provocar aquest creixement individual.

Quins han de ser els ingredients que ha de tenir un futbolista per acabar triomfant?

El futbolista ha de tenir diferents talents. No només un. Hi ha diferents talents: tàctic, físic, tècnic, emocional, etc. El futbolista ha de tenir el major nombre de talents possible. La primera qüestió és intentar arribar al talent. I nosaltres tenim dificultat per arribar al talent. No en la detecció, perquè tots els equips poden detectar talent. Hi ha clubs que tenen millor capacitat de captació que d’altres. Nosaltres intentem generar credibilitat futbolística, per fer entendre al futbolista que nosaltres li estem oferint un projecte per intentar arribar al futbol professional. Estem competint amb altres entitats que tenen altres objectius. I moltes famílies i nois, el criteri pel qual es guien, és el de la categoria. De la millor categoria possible.

És a dir, que hi ha més gent que vulgui venir al Josep Maria Gené estant a la Lliga Nacional que al Grup 4 de Preferent.

Segur. I si estiguéssim a Divisió d’Honor, encara més. Però jo els estic oferint un projecte, que és molt més que una categoria. Crec que tenen una oportunitat única que no és fàcil trobar. Molts clubs treballen molt bé i amb molt bons professionals. Però aquí també. I cada dia tenim estímuls per intentar fer-ho millor. Tenim un procés formatiu de nivell i un projecte interessant. Si jo no el dirigís i un altre ho hagués fet abans que jo, a mi m’interessaria com a futbolista i com a pare.

A més que vulgui venir, quins requisits ha de tenir un futbolista perquè li ofereixis aquest projecte?

Primer que vulgui i tingui ambició per créixer. I que el seu compromís hi és amb la temporalitat que exigeix un procés formatiu. Per construir necessitem temps, si no és inviable. Si podem tenir a un futbolista tres temporades, no volem tenir-lo dues. Perquè tindrem més marge per treballar i provocar millora. I que tingui unes certes capacitats. Has de presentar diferents talents.

“Jo era un futbolista que entenia el joc i que presentava un nivell tècnic interessant.”

Però tot això ho comproves un cop has parlat amb el futbolista. I abans?

El procés de valoració que fem aquí. No només el valorem per veure si té la capacitat, sinó que he de mirar més enllà perquè el projecte va més enllà. No miro en clau de temporada. Vaig més enllà.

Com veus el calendari que us queda per acabar la lliga?

Ple d’oportunitats.

I més veient que la Damm B ha de baixar de categoria.

És un ajut, sincerament. No desitjo que la Damm hagi baixat perquè són jugadors amb molta qualitat i han fet i estan fent un esforç extraordinari. És una situació difícil. Però ens hem de centrar en nosaltres. Hem de fer els deures. I fins ara no ho hem fet suficientment bé, des del punt de vista de la classificació.

Coneixem el Josep Maria entrenador, però no tant el futbolista. Com era?

(Riu) Era un futbolista amb molta il·lusió. Amb somni i volent accedir al màxim nivell possible, al futbol professional. Hi havia una ambició i una determinada capacitat. Vaig tenir la sort de poder aprendre al carrer, sobretot fins als 12-13 anys. Allà s’aprenen moltes coses.

S’ha perdut això una mica?

No, s’ha perdut molt. Sobretot a les ciutats. Als pobles, aquesta oportunitat encara es té. Jo vaig aprendre allà. Després vaig anar a estudiar a La Salle Tarragona. Allà vaig jugar en competició escolar i en competició federada. Posteriorment vaig venir a l’Infantil del Barça, tenint d’entrenador a, en pau descansi, Oriol Tort. Jo era un futbolista que entenia el joc i que presentava un nivell tècnic interessant. Podia millorar la meva capacitat física, però mentalment era una persona amb caràcter i personalitat.

“La AE JM Gené neix amb la idea d’ajudar a futbolistes d’assolir el seu somni.”

Des d’aquella edat, sabies que seguiries vinculat al futbol tants anys?

No, ni m’ho imaginava. Mai hagués pensat l’experiència que estic vivint. Sempre penses en clau de futbolista i quan aquella experiència com a futbolista no té el recorregut que tu vols, penses que pots prestar un servei al món del futbol d’una altra manera: com a entrenador. En aquest sentit, vaig començar la formació per ser entrenador.

Amb quina edat?

Amb 19-20 anys. Vaig patir una commoció cerebral severa i vaig haver de replantejar-m’ho. Vaig seguir jugant, però a un altre nivell. I va arribar un moment en què vaig decidir prestar servei des del punt de vista d’entrenador. Però no m’imaginava viure l’experiència d’un projecte propi.

Però ja et seduïa aquesta idea de ser entrenador?

Molt. És impossible fer-ho si un no té passió. No només has de voler ser-ho, sinó que has de tenir passió, aquesta il·lusió diària. Ajudar a gent que vol ser futbolista. Aquest és un tema que m’ha captivat des de sempre i des que he encetat aquesta faceta d’entrenador he anat creixent i evolucionant. Sempre penses que pots millorar. I si tu millores, podràs fer que els altres millorin. Aquesta inquietud per aprendre i traslladar-ho als altres ha estat sempre present.

La passió és més important, fins i tot, que els coneixements que un entrenador té?

La passió és determinant. No només per fer, sinó per voler ser. Vols ser millor entrenador, millor formador. Vols transmetre millor. Vols aportar cada dia més. En aquest aprenentatge intentes evolucionar. Portar-ho tot més enllà. Sense passió és inviable.

I amb aquest propòsit, tornem a l’inici, decideixes crear Associació Esportiva Josep Maria Gené.

Sí, amb la idea d’ajudar a futbolistes d’assolir el seu somni. I formar futbolistes és un mitjà per intentar assolir quelcom. El plantejament és voler tenir èxit: ajudar a la gent a tenir èxit. Qui té més èxit, un que arriba a Segona A o un que arriba a Tercera? Depèn. Si el que ha arribat a Segona A podria haver arribat a Primera, i el que ha arribat a Tercera, aquell és el seu sostre, chapeau per aquell. L’objectiu és intentar tenir èxit.

Hi ha algun club similar a Catalunya?

No.

Per tant, quan el vas crear, tampoc.

No. Va ser un tema bastant meditat sobre què fer i com fer-ho. No vam crear un club, vam crear un centre de formació orientat a l’alt rendiment. Si un ens mira des del punt de vista de la federació, ens pot veure com un club més. Però A.E. Josep Maria Gené no és un club més. És un centre de formació orientat a l’alt rendiment.

Quin paper juga l’educació en la formació d’un futbolista? També l’entorn, els pares…

Estem buscant que tot aquest entorn sumi, no resti. Intentem que els pares aportin. La participació dels pares és transcendental perquè han de donar suport a tot aquest procés durant un espai de temps. També després a l’hora del procés de representació. Ells han d’aportar l’estructura i la logística necessària perquè aquest procés sigui viable i es pugui dur a terme de forma eficaç.

Sobretot en aquestes edats tan determinants: 16-17-18 anys.

Clar. Al jugador l’has vist jugar, però no has parlat amb ell. No el coneixes personalment, ni tampoc el tarannà familiar. L’escola és un tema cabdal. És molt important que el futbolista tingui una bona dinàmica familiar, acadèmica i social. Si presenta un desequilibri en alguna d’aquestes àrees, això dificultarà  el procés d’aprenentatge. El futbolista i la família dipositen la confiança en aquest projecte i tu has de saber respondre a aquesta confiança. Has de respondre generant valor.

“Intentem que els pares aportin. La seva participació és transcendenta”

Com veus el futur del club?

El veig bé perquè una cosa és el que es planteja una família un futbolista abans de venir, i una altra és què és el que es troben quan arriben. Tot allò que descobreixen. I el que descobreixen és una dinàmica diferent. He tingut jugadors que han arribat al futbol professional que m’han dit: “Josep Maria, quan estava aquí i finalitzava l’etapa de formació, pensava que entrava a la universitat. Però estan fora, al futbol professional, hem vist que la universitat és AE Josep Maria Gené”.

Quan et diuen això, reconforta? Penses: “Això està servint d’alguna cosa”?

M’ho diuen cada temporada. No vull ser presumit, però m’ho diuen cada temporada. I futbolistes de l’àmbit professional i semiprofessional. Sabem el que reclamen els dirigents dels clubs professionals, que són els que contracten els futbolistes. Per tant, com ho tenim clar, estem intentant treballar en aquesta direcció.

The post Josep Mª Gené: “L’objectiu d’aquest projecte és ajudar a tenir èxit als futbolistes que tenen un somni” appeared first on FutbolCatalunya.com.

Tres dies després de finalitzar la temporada oficial de la Lliga Nacional Juvenil, la classificació ha sofert una notable variació en la zona baixa en considerar alineació indeguda del Mercantil per part del Comitè d’Apel·lació de la Federació Catalana de Futbol. De fet, aquest 3-0 favorable per als de la Fundació Esportiva Júpiter els treu del pou del descens de manera que continuarà el proper curs a la LNJ.

Qui s’emporta la pitjor part és l’Agrupació Esportiva Josep Maria Gené. Aquest KO el deixa finalment en la 15a plaça del campionat pel que perd la categoria.

The post Apel·lació col·loca als AE JMª Gené a Preferent appeared first on FutbolCatalunya.com.

EDUARDO BERZOSA @EduardoBerzosa2 

Badalona-Espanyol B (dimecres 10) i Gené-Lleida E. (dijous, 11) es disputaran aquesta setmana com a ‘aperitiu’ de la penúltima jornada de competició en una Lliga Nacional Juvenil taquicàrdica. Només tres punts separen al 3r (G.Manresa) del 6è (Espanyol B), només dues separen al cuer (FP Júpìter) del 13è (Manresa), només dos!!!. Del que ocorri aquest dimecres/dijous en el Municipal de Badalona (21 hores) i en L’Àliga (20.10 h) caldrà prendre nota de cara a les dues jornades finals.

Després de l’empat del Gimnàstic Manresa (i gràcies, ja que Alex Lebrón va marcar l’1-1 en el minut 84), Badalona i Lleida Esportiu tenen l’oportunitat de posar-se per davant en una classificació on mana un Barça, a qui només li separa un pas per ser campió i un Cornellà ja amb la segona plaça en la butxaca. A partir d’aquí, arriba l’interessant i, si els d’Òscar López superen a l’Espanyol de Robert Cuesta, afrontaran els dos duels enfront de Jàbac i Terrassa i Barça B en les millors condicions. No serà fàcil però els escapolats estan a punt de coronar una temporada excepcional en la seva segona campanya consecutiva.

El Badalona, amb tants punts guanyats a casa seva com a domicili, saben que les dues places d’ascens passaran per G.Manresa, Lleida Esportiu i ells mateixos pel que desitgen tancar aquesta impecable ratxa de set partits invictes (cinc triomfs i dos empats) consecutius.

EL MÉS DIFÍCIL

Per a baix, aquests dos punts entre el cuer i el Manresa (13è) ho diuen tot encara que el Mollet (12è, 32 punts) tampoc pot respirar tan tranquil com si ho fa l’Europa del gran Walter Pandiani. Una vegada que acabi el Gené-Lleida Esportiu -golejada rotunda dels taronja a l’EF Mataró i tres triomfs en els seus últims cinc partits- valdrà la pena repassar el que pot passar en aquest apassionant final de competició

The post Setmana clau a la Lliga Nacional Juvenil appeared first on FutbolCatalunya.com.

Segona jornada de la segona volta a la Lliga Nacional Juvenil i marcadors atapeïts en un cap de setmana amb moltes coses per explicar. I això que aquesta 19a Jornada es va tancar amb un triomf visitant (Josep María Genè davant la Unificació), 2 empats (Cornellà-Prat i EG Gironés Sábat-Reus D.) i 6 victòries locals (Mollet, Jàbac, Sabadell, Espanyol, Mercantil i Manresa). En quant a gols, cal destacar 14 locals per 7 visitants.

Impressionant el Manresa d’Albert Nualart i el Prat d’Oliver Lima. Mereixen ser destacats per sobre de qualsevol altre equip i fins i tot per davant del derbi entre Barça i Espanyol. Els del Congost han superat la seva preocupant crisi amb 3 triomfs consecutius davant Cambrils, Espanyol i Damm. La fe d’aquest equip va servir perquè Sergi Enrique anotés un gol sensacional enfront d’una Damm que cau per segona vegada fora de casa seva. Ara els locals queden a 5 punts d’un Sabadell que mai falla.

Els arlequinats ja acumulen vuit jornades sense perdre, cosa que van fer front al Cornellà B el passat 8 de novembre. Però si el Manresa està que se surt, li segueix el Prat. Els del Sagnier van lluitar fins a l’últim segon a Cornellà i el premi li va arribar gràcies a un gol de David Requena en el minut 89. Els pota blava sumen la seva tercera jornada en aquest 2016 amb un premi merescut en un camp complicat.
Tan complicat com era el derbi pel Barcelona a Sant Adrià. Els blaugrana, que carregaran amb la seva cinquena derrota (totes fora del seu fortí), van caure en un quart d’hora excel·lent per part del conjunt de Robert Cuesta. Alavedra i Paredes van remuntar el gol inicial de Mboula.

També tanquen aquesta nova jornada amb una brillant reacció equips com Jàbac i Terrassa davant un Badalona que només ha tret 1 punt en els últims 9 i Mercantil enfront d’una sempre incòmoda EF Mataró. Menys problemes va tenir el Mollet en el primer xoc de la jornada. Marcar aviat (13’, Castro) va facilitar la tasca als de Dídac Vidal que es van veure amb el segon premi (44’ Dani González) abans del descans. La sentència de Marc Montejo (50’) va tallar qualsevol reacció escapolada, a tres punts del descens.

PROBLEMES A BELLVITGE

La nota discordant de la jornada es va viure a Bellvitge on es va imposar el Josep María Gené per 0-2. El partit va acabar amb el segon gol taronja obra de Carlos Saavedra (de penal). El col·legiat Jonathan Miguel no va deixar treure de centre sinó que va marcar el final del partit, la qual cosa va comportar una immediata invasió del camp. Paraules pujades de to van tancar un xoc dur, però correcte en el camp, no obstant això caldrà estar pendent de l’annex arbitral.

The post Derbi perico, reacció de Manresa i Prat i embolic a Bellvitge appeared first on FutbolCatalunya.com.